05.03.2015 Views

Acta - Sabadell

Acta - Sabadell

Acta - Sabadell

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

ACTA PER APROVAR<br />

JUNTA DE GOVERN LOCAL<br />

A <strong>Sabadell</strong>, 17 de setembre de 2010, a la Sala de Govern de l'Ajuntament, sota la<br />

presidència de l'alcalde acctal., es reuneix, en sessió ordinària, la Junta de Govern<br />

Local, amb l’assistència dels següents membres:<br />

President<br />

Assistents:<br />

Joan Manau Valor<br />

Lluís Monge Presència<br />

Juan Carlos Sánchez Salinas<br />

Marta Farrés Falgueras<br />

Josep Ayuso Raya<br />

Montserrat Capdevila Tatché<br />

Francisco Bustos Garrido<br />

Ramon Burgués Salse<br />

Sense vot:<br />

Carles Rossinyol Vidal<br />

Maria Carmen Garcia Suarez<br />

Jordi Soriano José<br />

Isidre Soler Clarena<br />

Excusen l’absència :<br />

Secretari General<br />

Interventor<br />

Director Àrea d’Alcaldia<br />

Manuel Bustos Garrido<br />

Sense vot:<br />

Magi Rovira i Font<br />

Emili Tapias Sola<br />

Jesus Liesa Liesa<br />

Xavier Izquierdo Vilavella<br />

Essent les deu del matí, i existint el quòrum de constitució que estableix Article 98,c)<br />

del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei<br />

municipal i de règim local de Catalunya , la Presidència declara oberta la sessió i es<br />

passen a tractar els diferents punts de l’ordre del dia.<br />

ORDRE DEL DIA PER A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE LA JUNTA DE<br />

GOVERN LOCAL DEL DIA 17/09/2010, A LES 10:00 HORES<br />

PART RESOLUTIVA<br />

1.-ALCALDIA<br />

1.- Aprovar l'acta anterior.<br />

2.- Despatx oficial, comunicacions i informacions diverses.


2.-ÀREA DE PRESIDÈNCIA<br />

Cultura<br />

3.- Aprovar la tarifa del preu públic corresponent al taller de formació Espai Públic.<br />

4.- Aprovar la tarifa del preu públic corresponent al catàleg de l'exposició: David<br />

Graells, com qui no diu res (1910-1992), i la tarifa del preu públic de l'exposició:<br />

Què en saps de l'esport a <strong>Sabadell</strong>? Una ullada històrica.<br />

Treball,Formació, Indústria i Innovació<br />

5.- Aprovar el conveni de col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya, per al<br />

desenvolupament d'una Aula Activa, ubicada a les instal·lacions del Vapor<br />

Llonch, per afavorir la inserció de demandants d'ocupació.<br />

3.-ÀREA DE SERVEIS CENTRALS<br />

Recursos Humans<br />

6.- Resoldre les sol.licituds de compatibilitats per a exercir una segona activitat<br />

privada, dels/de les empleats/des de l'Ajuntament.<br />

7.- Resoldre les sol.licituds de compatibilitats per a exercir una segona activitat<br />

pública, dels/de les empleats/des de l'Ajuntament.<br />

4.-ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES I CONVIVÈNCIA<br />

Esports<br />

8.- Aprovar el conveni de col·laboració amb La Caixa per a la dinamització social a<br />

través de l'esport.<br />

Serveis Socials<br />

9.- Aprovar la pròrroga de la vigència del contracte administratiu especial anomenat<br />

servei punt de trobada.<br />

10.- Aprovar la pròrroga de la vigència del contracte administratiu especial anomenat<br />

servei punt de voluntariat.<br />

Educació<br />

11.- Resoldre la convocatòria de subvencions per a activitats extraescolars adreçades a<br />

les associacions de mares i pares (AMPAS) de centres educatius públics, curs<br />

2010-2011.


12.- Acceptar la subvenció atorgada pel departament d'Educació de la Generalitat de<br />

Catalunya per al funcionament de l'Oficina Municipal d'Escolarització, per a l'any<br />

2010.<br />

5.-ÀREA D'URBANISME<br />

Urbanisme<br />

13.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició (1),<br />

interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós de la<br />

Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l'àmbit<br />

del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

14.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició (2),<br />

interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós de la<br />

Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l'àmbit<br />

del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

15.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició (3),<br />

interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós de la<br />

Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l'àmbit<br />

del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

16.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (1), interposat front la<br />

resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

17.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (2), interposat front la<br />

resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

18.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (3), interposat front la<br />

resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

19.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (4), interposat front la<br />

resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

20.- Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (5), interposat front la<br />

resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.


Llicències<br />

21.- Concedir llicències d'obres majors.<br />

22.- Concedir llicències ambientals.<br />

23.- Resoldre el recurs de reposició interposat contra la declaració d'estat de ruïna.<br />

Exp. 2008LLDX00400.<br />

24.- Ratificar el decret número 8467/2010 de resolució del recurs de reposició<br />

interposat contra la declaració d'estat de ruïna, Exp. 2008LLDX00108<br />

Obres d'Equipaments<br />

25.- Classificar les ofertes presentades en el procediment obert subjecte a regulació<br />

harmonitzada del contracte administratiu de subministrament anomenat Dotació<br />

de mobiliari i equipament per a la Biblioteca de Ponent, fase de mobiliari.<br />

26.- Aprovar inicialment amb la consideració d'obra municipal ordinària, el projecte<br />

d'obres anomenat Projecte del subministrament i motorització de les barres<br />

contrapesades de l'escenari del Teatre La Faràndula i aprovar la seva licitació per<br />

procediment negociat sense publicitat .<br />

27.- Aprovar el text del conveni específic entre l'Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> i la Diputació<br />

de Barcelona, per a l'actuació Construcció de biblioteques de <strong>Sabadell</strong>.<br />

28.- Acceptar la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a l'actuació<br />

Millores zona esportiva Can Rull.<br />

29.- Aprovar el conveni específic entre l'Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> i la Diputació de<br />

Barcelona, per a l'actuació Plaça al barri de Ca n'Oriac.<br />

30.- Ratificar el Decret 6875/2010 relatiu a aprovar la modificació tècnica i<br />

contractual del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació<br />

elèctrica del CEIP Catalunya (codi FEOSL 321-E).<br />

31.- Ratificar el Decret 6877/2010 relatiu a aprovar la modificació tècnica i contractual<br />

del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació elèctrica del<br />

CEIP La Floresta (codi FEOSL 322-E).<br />

32.- Ratificar el Decret 7680/2010 relatiu a aprovar la pròrroga del termini d'execució<br />

del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació elèctrica del<br />

CEIP Font Rosella (codi FEOSL 323-E).<br />

33.- Ratificar el Decret 7834/2010 relatiu a aprovar la pròrroga del termini d'execució<br />

del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació elèctrica del<br />

CEIP Gaudí (codi FEOSL 324-E).


34.- Ratificar el Decret 7833/2010 relatiu a aprovar la pròrroga del termini d'execució<br />

del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació elèctrica de<br />

l'Escola d'Adults Can Rull (codi FEOSL 320-E).<br />

6.-ÀREA DE RELACIONS CIUTADANES I ESPAI PÚBLIC<br />

Espai Públic<br />

35.- Elevar a definitiva l'adjudicació provisional del contracte administratiu d'obres<br />

anomenat Projecte d'obres d'urbanització del barri de Can Deu, Fase 2.<br />

36.- Elevar a definitiva l'adjudicació provisional del contracte administratiu d'obres<br />

anomenat : Millores a la xarxa d'abastament d'aigua i de sanejament del Raval<br />

d'Amàlia (FEOSL 334-E).<br />

7.-ASSUMPTES URGENTS


PART RESOLUTIVA<br />

1.-ALCALDIA<br />

1.- Aprovar l'acta anterior.<br />

Es sotmet a la consideració de la Comissió de Govern l’aprovació de l’<strong>Acta</strong> de la sessió<br />

ordinària del dia 10/09/2010. Sense cap esmena s’aprova per unanimitat.<br />

2.- Despatx oficial, comunicacions i informacions diverses.


2.-ÀREA DE PRESIDÈNCIA<br />

Cultura<br />

3.-Aprovar la tarifa del preu públic corresponent al taller de formació Espai<br />

Públic.<br />

ATÈS que l’annex I de l’Ordenança Municipal núm. 1.3 regula el preu públic per<br />

l’assistència a cursos, tallers, actes culturals i de lleure.<br />

ATÈS que des del servei de Cultura s’ha procedit a realitzar l’estudi econòmic<br />

corresponent per a la fixació d’una nova tarifa de preu públic per al taller de formació<br />

“Espai Públic” que es realitzarà en el Centre de Producció i Creació Artística l'Estruch.<br />

ATÈS que l’Ordenança Municipal núm. 1.3 reguladora dels preus públics, a l’annex I,<br />

“Preu públic per l’assistència a cursos, tallers, actes culturals i de lleure” estableix que<br />

la quantia del preu públic que es regula és la continguda a les tarifes que ha de fixar la<br />

Junta de Govern Local i, si s’escau, els organismes autònoms de l’Ajuntament i els<br />

consorcis, d’acord amb l’especificitat de l’activitat realitzada i els costos del servei.”<br />

ATÈS que l’article 44.1 del Text Refós del Reial Decret 2/2004, de 5 de març, regulador<br />

de les Hisendes Locals i l’Ordenança 1.3 general reguladora dels preus públics<br />

estableixen que quan existeixen raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic<br />

que així ho aconsellin, l’Ajuntament podrà fixar preus públics per sota del cost del<br />

servei prestat.<br />

ATÈS que en el pressupost municipal hi ha consignació pressupostària per poder fer<br />

front a la diferència del cost que suposa la prestació del servei.<br />

VISTES les disposicions legals esmentades i les d’aplicació general.<br />

Vist l’acord de l’Ajuntament Ple adoptat en sessió de 09 d'octubre de 2009 que delega a<br />

la Junta de Govern Local determinades atribucions entre les quals la relativa a<br />

l’assumpte objecte d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea de Presidència, a petició de la Regidoria de Cultura, proposa a la<br />

Junta de Govern Local l’adopció del següents<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar provisionalment la tarifa del preu públic per al taller de formació<br />

“Espai Públic” que es realitzarà en el Centre de Producció i Creació Artística l'Estruch, i<br />

que es detalla a continuació:<br />

ACTIVITAT: ESPAI PÚBLIC: L’espectador davant la participació: jugadors,<br />

usuaris, prosumers i fans.<br />

Calendari: del 13 al 17 de desembre 2010<br />

Mínim d'alumnes: 15<br />

Màxim d'alumnes: 30<br />

Import preu per alumne: 50,00€


En el cas de no arribar al número d'inscripcions mínimes, el curs corresponent seria<br />

cancel·lat i els diners del preu públic retornats als interessats.<br />

SEGON.- Exposar al públic aquests acords mitjançant edicte al tauler d’anuncis de<br />

l’Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província durant un període de 30 dies de la<br />

publicació del corresponent anunci en aquest darrer, per tal que els interessats puguin<br />

examinar l’expedient i presentar les reclamacions i suggeriments oportuns. En el supòsit<br />

que no se’n presenti cap, la tarifa del preu públic restarà definitivament aprovat.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


4.-Aprovar la tarifa del preu públic corresponent al catàleg de l'exposició: David<br />

Graells, com qui no diu res (1910-1992), i la tarifa del preu públic de l'exposició:<br />

Què en saps de l'esport a <strong>Sabadell</strong>? Una ullada històrica.<br />

ATÈS que els museus municipals, en el marc del seu programa d’actuació de l’any 2010<br />

té prevista la producció i muntatge d’una exposició sobre la figura de David Graells i<br />

una altra sobre l’esport a <strong>Sabadell</strong>.<br />

ATÈS que des de l’organisme autònom s’ha procedit a realitzar l’estudi econòmic<br />

corresponent al catàleg de l’exposició David Graells, com qui no diu res ( 1910-1992),<br />

així com del catàleg de l’exposició Què en saps de l’esport a <strong>Sabadell</strong>? Una ullada<br />

històrica, els quals s’adjunten, per a l’aprovació de la tarifa del preu públic.<br />

ATÈS que l’Ordenança Municipal 1.3 reguladora dels preus públics a l’article 7è preveu<br />

que les tarifes del preu públic seran establertes per la Junta de Govern Local, atesos els<br />

costos i les necessitats de difusió, o els seus organismes autònoms quan els preus<br />

cobreixin el cost de la publicació.<br />

ATÈS que l’article 44.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual<br />

s’aprova el Text Refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix que<br />

l’import dels preus públics de prestació de serveis o realització d’activitats haurà de<br />

cobrir, com a mínim, el cost de servei prestat o de l’activitat realitzada.<br />

ATÈS que l’article 44.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual<br />

s’aprova el Text Refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals, i l’article 10è de la<br />

citada ordenança municipal, estableixen que quan existeixin raons socials benèfiques,<br />

culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, l’entitat podrà fixar preus públics per<br />

sota dels límits previstos a l’apartat anterior.<br />

VISTES les disposicions legals esmentades i les d’aplicació general.<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local és competent per fixar la quantia dels preus públics<br />

de conformitat amb l’acord del Ple Municipal de data 9 d’octubre de 2009, d’aprovació<br />

d’atribucions i delegacions a favor de la Junta de Govern Local.<br />

Per la qual cosa l’Àrea de Presidència a petició de la Regidoria de Cultura, proposa a la<br />

Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

A C O R DS<br />

PRIMER.- Aprovar provisionalment la tarifa del preu públic corresponent a la venda del<br />

catàleg de l’exposició David Graells, com qui no diu res ( 1910-1992), en la quantitat<br />

de VINT-I-UN EUROS ( 21,00 €) la unitat.<br />

SEGON.- Aprovar provisionalment la tarifa del preu públic corresponent a la venda del<br />

catàleg de l’exposició Què en saps de l’esport a <strong>Sabadell</strong>? Una ullada històrica, en la<br />

quantitat de DINOU EUROS ( 19,00 €) la unitat.


TERCER.- Exposar al públic aquests acords mitjançant edictes al tauler d’anuncis de<br />

l’Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província durant un període de 30 dies des de<br />

la publicació del corresponent anunci en aquest darrer, per tal de que els interessats<br />

puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions i suggeriments oportuns. En el<br />

supòsit que no se’n presenti cap, el preu públic restarà definitivament aprovat.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


Treball,Formació, Indústria i Innovació<br />

5.-Aprovar el conveni de col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya, per<br />

al desenvolupament d'una Aula Activa, ubicada a les instal·lacions del Vapor<br />

Llonch, per afavorir la inserció de demandants d'ocupació.<br />

Atès que el Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya<br />

disposa actualment de 6 Aules Actives que funcionen des d’octubre de 2008 en<br />

diferents municipis de Catalunya i que constitueixen una experiència d’èxit atenent a els<br />

alts índexs d’inserció laboral de les persones que hi participen. Les Aules Actives són<br />

espais en els que, amb el suport d’un tècnic, els usuaris realitzen una cerca intensiva de<br />

feina a través dels diversos portals d’Internet dedicats a l’ocupació.<br />

Atès que, en aquest marc, el Departament de Treball, mitjançant el SOC, ha realitzat un<br />

procés de selecció de tècnics/ques de gestió, per al desenvolupament de tasques<br />

d’orientació i intermediació, que preveuen l’assignació de determinats efectius per a la<br />

creació de noves Aules Actives en diferents municipis de Catalunya.<br />

Atès que l’article 8 de la Llei 17/2002, de 5 de juliol, d’ordenació del sistema<br />

d’ocupació i de creació del SOC disposa que aquest per millorar l’eficiència de la seva<br />

gestió, pot establir concerts, acords, convenis o fórmules de gestió integrada o<br />

compartida amb entitats públiques o privades, constituir consorcis o crear altres entitats<br />

per gestionar i executar els serveis ocupacionals.<br />

Atès que el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, a l’article<br />

71.1 g) disposa que els municipis poden exercir activitats complementàries de les<br />

pròpies d’altres administracions públiques i en particular de les relatives a, entre<br />

d’altres, l’ocupació i la lluita contra l’atur i que l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> té experiència<br />

en l’àmbit de l’orientació i la inserció professional de treballadors que estan en procés<br />

de recerca de feina, així com en el desenvolupament de programes de polítiques actives<br />

d’ocupació i compta amb recursos suficients per a dur a terme les accions pròpies de les<br />

anomenades Aules Actives.<br />

Atès que l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, mitjançant Treball, Formació, Indústria i<br />

Innovació, va presentar en data 27 de maig de 2010 una sol·licitud de subvenció per un<br />

import de 120.550,00 € per a la creació d’una Aula Activa de recerca intensiva de feina<br />

a ubicar a les instal·lacions municipals del Vapor Llonch, davant el Servei d’Ocupació<br />

de Catalunya, la qual ha estat valorada favorablement.<br />

Vista la proposta de conveni de col·laboració tramesa pel Departament de Treball de la<br />

Generalitat de Catalunya, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, a subscriure<br />

amb l'Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, per al desenvolupament d’una Aula Activa a <strong>Sabadell</strong>,<br />

adreçada a afavorir la inserció de demandants d’ocupació inscrits en les oficines de<br />

treball, amb els compromisos d’ambdues parts i que inclou l’atorgament d’una<br />

subvenció per al seu finançament per l’import sol·licitat de 120.550,00 €.<br />

Vist que l’Ajuntament té constituïda la societat mercantil de capital íntegrament<br />

municipal Promoció Econòmica de <strong>Sabadell</strong>, SL, l'objecte social de la qual és<br />

fomentar, facilitar, promocionar i impulsar tota classe d’actuacions generadores


d’ocupació i de desenvolupament de l’activitat econòmica de <strong>Sabadell</strong>, així com<br />

l’execució de totes aquelles activitats, obres i serveis que l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> li<br />

pugui encarregar dins l’àmbit de la promoció econòmica.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6.725, de 27 de juny de 2007, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les que figura la relativa a l’assumpte objecte<br />

d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa la tinenta d’alcalde de Treball, Formació, Indústria i Innovació, proposa<br />

a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar el conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya,<br />

mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, i l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> per al<br />

desenvolupament d’una Aula Activa, ubicada a les instal·lacions del Vapor Llonch,<br />

adreçada a afavorir la inserció de demandants d’ocupació inscrits en les oficines de<br />

treball, segons text que s’adjunta i s’aprova i ratificar la seva signatura en data 1 de<br />

setembre de 2010.<br />

SEGON.- Acceptar la subvenció atorgada pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)<br />

de la Generalitat de Catalunya, per l’import de 120.550,00 €, a favor de l'Ajuntament de<br />

<strong>Sabadell</strong>, per al finançament de l’esmentada Aula Activa, conforme a les condicions<br />

previstes a l’esmentat conveni de col·laboració de data 1 de setembre de 2010.<br />

TERCER.- Aprovar que la gestió i execució d’aquesta acció sigui assumida per la<br />

societat de capital íntegrament municipal Promoció Econòmica de <strong>Sabadell</strong>, SL, NIF B-<br />

63394043, en el marc d’allò que preveu l’article 3,8) dels Estatuts de la societat, i de<br />

conformitat amb l’establert en el conveni aprovat.<br />

QUART.- Traslladar el contingut d’aquests acords al Servei d’Ocupació de Catalunya<br />

de la Generalitat de Catalunya, als efectes legals pertinents, així com a la Intervenció<br />

municipal de Fons.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


3.-ÀREA DE SERVEIS CENTRALS<br />

Recursos Humans<br />

6.-Resoldre les sol.licituds de compatibilitats per a exercir una segona activitat<br />

privada, dels/de les empleats/des de l'Ajuntament.<br />

Atès que el personal al servei de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> que s’esmenta a la part<br />

dispositiva d’aquest acord ha sol·licitat l’autorització de compatibilitat per a exercir una<br />

activitat privada.<br />

Vist el que disposa l’article 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, els<br />

reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada de treball i horari de<br />

l’interessat i quedarà automàticament sense efecte en cas de canvi de lloc de treball en<br />

el sector públic.<br />

Vist que les activitats sol·licitades compleixen l’establert a l'article 329, en relació amb<br />

l'article 330, del Decret 214/1990, de 30 de juliol, sobre que la suma de les jornades de<br />

l’activitat pública principal i de l’activitat privada no superi la jornada ordinària<br />

establerta a l’entitat local incrementada en un 50% i que no hi hagi coincidència horària<br />

en l’exercici d’ambdues activitats.<br />

Vist que les activitats sol·licitades també donen compliment a l’article 330 de<br />

l’esmentat Decret 214/1990, en el sentit que l’activitat professional no es relaciona<br />

directament amb la que realitzen els treballadors a les unitats o serveis a les quals estan<br />

adscrits.<br />

Vistos els informes jurídics del Servei de Recursos humans.<br />

Vist l’acord de l’Ajuntament Ple adoptat en sessió de 27 de juny de 2007 que delega a<br />

la Junta de Govern Local determinades atribucions entre les quals la relativa a<br />

l’assumpte objecte d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa el Tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis Centrals proposa a la Junta de<br />

Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Resoldre les sol·licituds de compatibilitats, per a exercir una activitat<br />

privada, dels/de les empleats/des municipals que tot seguit s’esmenten, en el sentit i<br />

amb les condicions que s’indiquen:<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionari interí<br />

Lloc de treball:<br />

Auxiliar Administratiu<br />

Servei:<br />

Manteniments de la Via Pública<br />

Jornada: 100%


1ª Activitat privada: Cambrer de banquets per Blue Moon Catering,SL<br />

Jornada autoritzada:<br />

5 hores setmanals<br />

Vigència:<br />

Fi d’obra o servei<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

2ª Activitat privada: cambrer de banquets per Temporing ETT, SL<br />

Jornada autoritzada:<br />

5 hores setmanals<br />

Vigència:<br />

Fi d’obra o servei<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionari interí<br />

Lloc de treball:<br />

Tècnic Superior en Dret<br />

Servei:<br />

Servei d’Urbanisme<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat privada: Gestió administrativa a l’Il·lustre Col·legi<br />

d’Advocats de <strong>Sabadell</strong><br />

Jornada autoritzada:<br />

17,5 hores setmanals<br />

Vigència:<br />

Indefinida<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXXX<br />

Relació de l’empleat:<br />

Funcionari interí<br />

Lloc de treball:<br />

Professor d’acústica<br />

Servei:<br />

Servei d’Educació (Escola Municipal de Música)<br />

Jornada: 20%<br />

Activitat privada:<br />

docència a l’Escola de Música Jam Session<br />

Jornada autoritzada:<br />

18 hores setmanals<br />

Vigència:<br />

Indefinida<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionaria de carrera<br />

Lloc de treball:<br />

Auxiliar administrativa<br />

Servei:<br />

Servei de Gestió de la Informació<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat privada:<br />

Gestió telefònica al Centre de Coordinació de SEM<br />

d’atenció telefònica (contractada per ETT Qualytel Teleservices, S.A.<br />

Jornada autoritzada:<br />

16 hores setmanals<br />

Vigència:<br />

Fi d’obra o servei<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionari interí<br />

Lloc de treball:<br />

Tècnic Superior professor de guitarra<br />

Servei:<br />

Servei d’Educació (Escola Municipal de Música)<br />

Jornada: 20%


1ª activitat privada: Professor de guitarra a l’empresa Costa Izquierdo<br />

Àngels (Taller de Música)<br />

Jornada autoritzada:<br />

2 hores i 30 minuts setmanals<br />

Vigència:<br />

Indefinida<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

2ª activitat privada: Professor de guitarra a l’empresa Fundació Pro<br />

Escola Musica la Guineu<br />

Jornada autoritzada:<br />

7 hores i 30 minuts setmanals<br />

Vigència:<br />

Indefinida<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionari de carrera<br />

Lloc de treball:<br />

Cap de Secció de llicències urbanístiques<br />

Servei:<br />

de llicències<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat privada:<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Assessorament en formació del personal empresa<br />

Càrnica <strong>Sabadell</strong>, S.A.<br />

7 hores setmanals<br />

5 anys<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionària de carrera<br />

Lloc de treball:<br />

Auxiliar administrativa<br />

Servei:<br />

Cultura<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat privada:<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Recepcionista a l’empresa IGE, S.L.<br />

7 hores setmanals<br />

Indefinida<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionària de carrera<br />

Lloc de treball:<br />

Auxiliar administratiu<br />

Servei:<br />

Llicències urbanístiques<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat privada:<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Nom:<br />

Tipus de personal:<br />

Lloc de treball:<br />

Servei:<br />

Tasques administratives a l’empresa Eurosystems<br />

2 hores setmanals<br />

Indefinida<br />

Autoritzar<br />

XXXXXXXXXX<br />

Funcionari de carrera<br />

Cap de Negociat Tècnic<br />

Relacions Ciutadanes i espai Públic


Jornada: 100%<br />

Activitat privada:<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Classes de repàs a la Fundació Privada Collserola<br />

2 hores setmanals<br />

Indefinida<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionaria interina<br />

Lloc de treball:<br />

Auxiliar administrativa<br />

Servei:<br />

Comerç i turisme<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat privada:<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Serveis de cambrera per l’empresa Emergen-Disc<br />

11 hores setmanals<br />

Indefinida<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionari de carrera<br />

Lloc de treball:<br />

Tècnic Auxiliar de Gestió<br />

Servei:<br />

Àrea d’urbanisme<br />

Jornada: 80%<br />

Activitat privada:<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Gestió Administrativa Fundació Pare Manel<br />

17 hores i mitja setmanals<br />

Indefinida<br />

Autoritzar<br />

SEGON. - Aquestes autoritzacions restaran sense efecte en els supòsits següents:<br />

- Si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en<br />

comprometés la seva imparcialitat o independència.<br />

- Si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona<br />

conegui per raó del càrrec.<br />

- Si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral i en els<br />

supòsits de docència, coincidís amb les hores no lectives però que requereixen la seva<br />

presència com son les preparacions lectives, tutories, reunions i altres activitats<br />

anàlogues.<br />

- Per canvi de lloc de treball o horari de l’activitat principal.<br />

- Per les causes establertes a l’article 23 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures<br />

de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les<br />

administracions públiques de Catalunya, que declara incomptable la reducció de jornada<br />

amb l’autorització de compatibilitat, que queda suspesa d’ofici fins al finalització del<br />

termini de la reducció.


TERCER.- Els/les empleats/des autoritzats/des estan obligats a posar en coneixement<br />

d’aquest Ajuntament els nous contractes que puguin subscriure, així com qualsevol<br />

modificació al règim de cotitzacions.<br />

QUART.- Notificar aquest acord als interessats.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


7.-Resoldre les sol.licituds de compatibilitats per a exercir una segona activitat<br />

pública, dels/de les empleats/des de l'Ajuntament.<br />

Atès que el personal al servei de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> que s’esmenta a la part<br />

dispositiva d’aquest acord ha sol·licitat l’autorització de compatibilitat per a exercir una<br />

segona activitat pública.<br />

Atès que, de conformitat amb l’article 3.1 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre i de<br />

conformitat amb l’article 343.1 i 2 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, els<br />

reconeixements de compatibilitat no poden modificar la jornada de treball ni l’horari de<br />

l’interessat i resten automàticament sense efecte en cas de canvi de lloc en el sector<br />

públic o de modificació de les condicions del lloc de treball.<br />

Atès que el desenvolupament d’un càrrec electe com a membre d’una corporació local<br />

suposa una excepció al principi general d’incompatibilitat per desenvolupar dos llocs de<br />

treball en el sector públic, en els termes prestos en l’article 5 de la Llei 53/1984, de 26<br />

de desembre, i de conformitat amb l’article 323 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, per<br />

qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, sempre que no<br />

sigui retribuït en règim de dedicació exclusiva i que, en cas de tenir assignada una<br />

dedicació parcial i retribuïda, es desenvolupi fora de la jornada de treball en la<br />

corporació.<br />

Atès que, de conformitat amb l’article 4 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, i de<br />

conformitat amb l’article 326.1 a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, són supòsits de<br />

compatibilitat d’un segon lloc de treball o d’una segona activitat en el sector públic, en<br />

la esfera docent com a professor universitari associat en règim de dedicació no superior<br />

a la de temps parcial i amb una durada determinada.<br />

Atès que, de conformitat amb l’article 4.2 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, els<br />

Catedràtics i Professors de Música que prestin serveis en els Conservatoris Superiors de<br />

Música i als Conservatoris Professionals de Música, podrà autoritzar-se la compatibilitat<br />

amb un segon lloc de treball en el sector públic cultural.<br />

Vistos els informes jurídics del Servei de Recursos Humans.<br />

Vist l’acord de l’Ajuntament Ple adoptat en sessió de 27 de juny de 2007 que delega a<br />

la Junta de Govern Local determinades atribucions entre les quals la relativa a<br />

l’assumpte objecte d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa el Tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis Centrals proposa a la Junta de<br />

Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORD<br />

PRIMER.- Resoldre les sol·licituds de compatibilitats, per a exercir una activitat<br />

pública dels/de les empleats/des municipals que tot seguit s’esmenten, en el sentit i amb<br />

les condicions que s’indiquen:<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXXX


Tipus de personal:<br />

Funcionaria interina<br />

Lloc de l’empleat:<br />

Tècnica Superior professora d’oboè<br />

Servei:<br />

Educació<br />

Jornada: 72,5%<br />

1ª Activitat secundaria: Professora de Música al Conservatori Isaac Albéniz<br />

Jornada autoritzada:<br />

4 hores i 40 minuts setmanals<br />

Vigència:<br />

Indefinida<br />

Resolució:<br />

Autoritzar<br />

2ª Activitat secundaria: Professora de música a l’Escola de Música<br />

Municipal de Sant Andreu<br />

Resolució:<br />

No autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionaria interina<br />

Lloc de treball:<br />

Tècnic Superior de Gestió<br />

Servei:<br />

Promoció Econòmica<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat secundaria:<br />

Vallès<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

nou govern<br />

Resolució:<br />

Càrrec electe a l’Ajuntament de Sant Quirze del<br />

12 hores setmanals<br />

Fins convocatòria de eleccions i composició del<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionaria de carrera<br />

Lloc de treball:<br />

Tècnica Superior d’Arquitectura<br />

Servei:<br />

Àrea d’urbanisme<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat Secundaria:<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Col·laboració Ajuntament de Rupià.<br />

4 hores setmanals<br />

Indefinida<br />

Autoritzar<br />

Nom:<br />

XXXXXXXXXXXXXXX<br />

Tipus de personal:<br />

Funcionària interina<br />

Lloc de treball:<br />

Auxiliar d’Administració General<br />

Servei:<br />

Esports<br />

Jornada: 100%<br />

Activitat Secundaria:<br />

Badia del Vallès<br />

Jornada autoritzada:<br />

Vigència:<br />

Resolució:<br />

Com a regidora d’Igualtat a l’Ajuntament de<br />

15 hores setmanals<br />

Indefinida<br />

Autoritzar


SEGON.- Aquestes autoritzacions restaran sense efecte en els supòsits següents:<br />

- Si la dedicació horària de l’activitat pública coincidís amb la jornada laboral i en els<br />

supòsits de docència, coincidís amb les hores no lectives però que requereixen la seva<br />

presència com son les preparacions lectives, tutories, reunions i altres activitats<br />

anàlogues.<br />

- Per canvi de lloc de treball o l’horari de l’activitat principal.<br />

- Per les causes establertes a l’article 23 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures<br />

de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les<br />

administracions públiques de Catalunya, que declara incomptable la reducció de jornada<br />

amb l’autorització de compatibilitat, que queda suspesa d’ofici fins al finalització del<br />

termini de la reducció.<br />

TERCER.- Els/les empleats/des autoritzats estan obligats a posar en coneixement<br />

d’aquest Ajuntament els nous contractes que puguin subscriure, així com qualsevol<br />

modificació al règim de cotitzacions.<br />

QUART..- Notificar aquest acord als interessats.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


4.-ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES I CONVIVÈNCIA<br />

Esports<br />

8.-Aprovar el conveni de col·laboració amb La Caixa per a la dinamització social a<br />

través de l'esport.<br />

ATÈS que la 57a edició de la Festa de l'Esport <strong>Sabadell</strong>enc, va tenir lloc el passat 14<br />

d’abril d’enguany.<br />

ATÈS que l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa” està<br />

interessada en participar mitjançant una aportació econòmica de 13.000€, tant en el<br />

desenvolupament de la Festa de l’Esport <strong>Sabadell</strong>enc per la gran significació que té<br />

aquesta festa per a la ciutat, com en el projecte de dinamització social a través de l’esport<br />

als barris de Can Puiggener i Torre Romeu.<br />

VISTA la llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense ànim de<br />

lucre i dels incentius fiscals al mecenatge, que regula els convenis de col·laboració en<br />

activitats d’interès general i determina que són aquells pels quals a canvi d’una ajuda<br />

econòmica per a la realització d’activitats d’interès general es comprometen a difondre la<br />

participació del col·laborador en l’esmentada activitat.<br />

VIST el Decret d’Alcaldia 6.725/2007, de 27 de juny de 2007, que delega a la Junta de<br />

Govern Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte<br />

d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea de Serveis a les Persones i Convivència, a petició de la regidoria<br />

d’Esports, proposa a la Junta de Govern Local l'adopció dels següents<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar el conveni amb l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i de Pensions de<br />

Barcelona “La Caixa”, que s’adjunta i que regula la col·laboració d’aquesta tant en el<br />

projecte de dinamització social a través de l’esport als barris de Can Puiggener i Torre<br />

Romeu, com en les despeses derivades de l'organització i desenvolupament de la 57ª edició<br />

de la Festa de l’Esport sabadellenc, amb la quantitat de 13.000€.<br />

SEGON.- Aprovar l’ingrés corresponent a l’aportació econòmica que realitzarà l’Obra<br />

Social de la Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelona “La Caixa”, amb NIF G-<br />

58899998 per import de 13.000€, que es farà efectiva mitjançant ingrés a la Caixa<br />

d’Estalvis i pensions de Barcelona compte núm. 2100-0027-29-0201089700.<br />

TERCER.- Imputar l’esmentat ingrés a la partida 401/48000 “Transferències corrents<br />

d’institucions sense ànim de lucre” del pressupost municipal vigent.<br />

QUART.- Traslladar el present acord a la interessada així com al departament<br />

d’Intervenció.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


Serveis Socials<br />

9.-Aprovar la pròrroga de la vigència del contracte administratiu especial<br />

anomenat servei punt de trobada.<br />

Atès que la Junta de Govern, en sessió de 5 de setembre de 2008, va aprovar<br />

l’adjudicació del contracte administratiu especial anomenat servei punt de trobada, que<br />

es va resoldre mitjançant acord d’11 de juliol de 2008, a nom de CRUZ ROJA<br />

ESPAÑOLA amb número de NIF Q2866001G, amb vigència de dos anys a comptar del<br />

dia 16 de setembre de 2008.<br />

Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador de la<br />

contractació que preveu la possibilitat de prorrogar el contracte per mutu acord de les<br />

parts.<br />

Vist el contingut de l’informe tècnic emès pel Cap de la secció de Planificació i<br />

Administració on es fa constar que l’objecte del contracte s’ha realitzat de forma<br />

satisfactòria i que és d’interès per a ambdues parts aprovar la pròrroga contractual fins<br />

el 31 de desembre de 2010.<br />

Vist l’informe de la Intervenció municipal segons el qual hi ha crèdit suficient per<br />

atendre a aquesta despesa en el pressupost vigent, per la quantitat de 25.710,19 euros,<br />

amb càrrec a l’aplicació pressupostària 402/2311A/22799, AD apunt previ<br />

920100011795, referència 22010018307.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 5958/2009, d’1 de juny de 2009, que delega a la Junta de<br />

Govern Local determinades atribucions i atès que l’acord d’adjudicació del contracte<br />

objecte de pròrroga va ser aprovada per la Junta de Govern Local en sessió de 5 de<br />

setembre de 2008,<br />

Per la qual cosa, l’Àrea de Serveis a les Persones i Convivència, a petició de la regidoria<br />

de Serveis Socials, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Aprovar la pròrroga de la vigència del contracte administratiu especial<br />

anomenat servei punt de trobada fins el 31 de desembre de 2010, que es va resoldre<br />

mitjançant acord d’11 de juliol de 2008, a nom de CRUZ ROJA ESPAÑOLA amb<br />

número de NIF Q2866001G.<br />

SEGON.- Autoritzar la despesa que comporta la pròrroga del contracte, per l’import de<br />

25.710,19 euros, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 402/2311A/22799, AD apunt<br />

previ 920100011795, referència 22010018307.<br />

TERCER.- Autoritzar que el pagament del preu podrà realitzar-se d’un sol cop o<br />

mitjançant el sistema d’abonaments fraccionats contra lliuraments parcials de<br />

prestacions i amb posterioritat a aquestes, prèvia factura degudament conformada i


desglossada pels diferents serveis objecte del contracte, d’acord amb allò establert a la<br />

clàusula cinquena del plec regulador.<br />

QUARTA.- Notificar aquesta resolució a l’interessat, a la Intervenció i Tresoreria<br />

municipals, als efectes legals pertinents.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


10.-Aprovar la pròrroga de la vigència del contracte administratiu especial<br />

anomenat servei punt de voluntariat.<br />

Atès que la Junta de Govern, en sessió de 5 de setembre de 2008, va aprovar<br />

l’adjudicació del contracte administratiu especial anomenat servei punt de voluntariat,<br />

que es va resoldre mitjançant acord d’11 de juliol de 2008, a nom de FUNDACIÓ<br />

PRIVADA INNOVACIÓ PER L’ACCIÓ SOCIAL (FIAS) i amb número de NIF<br />

G61986832, amb vigència de dos anys a comptar del dia 16 de setembre de 2008.<br />

Vista la clàusula tercera del plec de clàusules administratives particulars regulador de la<br />

contractació que preveu la possibilitat de prorrogar el contracte per mutu acord de les<br />

parts.<br />

Vist el contingut de l’informe tècnic emès per la Cap de la secció de Planificació<br />

Administració on es fa constar que l’objecte del contracte s’ha realitzat de forma<br />

satisfactòria i que és d’interès per a ambdues parts aprovar la pròrroga contractual fins<br />

el 31 de desembre de 2010.<br />

Vist l’informe de la Intervenció municipal segons el qual hi ha crèdit suficient per<br />

atendre a aquesta despesa en el pressupost vigent, per la quantitat de 13.683,99 euros,<br />

amb càrrec a l’aplicació pressupostària 402/2311A/22799, AD apunt previ<br />

920100011794, referència 22010002347.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 5958/2009, d’1 de juny de 2009, que delega a la Junta de<br />

Govern Local determinades atribucions i atès que l’acord d’adjudicació del contracte<br />

objecte de pròrroga va ser aprovada per la Junta de Govern Local en sessió de 5 de<br />

setembre de 2008,<br />

Per la qual cosa, l’Àrea de Serveis a les Persones i Convivència, a petició de la regidoria<br />

de Serveis Socials, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Aprovar la pròrroga de la vigència del contracte administratiu especial<br />

anomenat servei punt de voluntariat fins el 31 de desembre de 2010, que es va resoldre<br />

mitjançant acord d’11 de juliol de 2008, a nom de FUNDACIÓ PRIVADA<br />

INNOVACIÓ PER L’ACCIÓ SOCIAL (FIAS) i amb número de NIF G61986832.<br />

SEGON.- Autoritzar la despesa que comporta la pròrroga del contracte, per l’import de<br />

13.683,99 euros, amb càrrec a la l’aplicació pressupostària 402/2311A/22799, AD apunt<br />

previ 920100011794, referència 22010018306.<br />

TERCER.- Autoritzar que el pagament del preu podrà realitzar-se d’un sol cop o<br />

mitjançant el sistema d’abonaments fraccionats contra lliuraments parcials de<br />

prestacions i amb posterioritat a aquestes, prèvia factura degudament conformada i


desglossada pels diferents serveis objecte del contracte, d’acord amb allò establert a la<br />

clàusula cinquena del plec regulador.<br />

QUARTA.- Notificar aquesta resolució a l’interessat, a la Intervenció i Tresoreria<br />

municipals, als efectes legals pertinents.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


Educació<br />

11.-Resoldre la convocatòria de subvencions per a activitats extraescolars<br />

adreçades a les associacions de mares i pares (AMPAS) de centres educatius<br />

públics, curs 2010-2011.<br />

Atès que la Junta de Govern Local, en sessió de 13 de març de 2009, va aprovar les<br />

bases reguladores específiques de les diverses subvencions que atorga el Servei<br />

d’Educació, i entre les cinc modalitats establertes a les esmentades bases la<br />

corresponent a les subvencions a associacions de mares i pares (AMPAS) de centres<br />

educatius públics d’educació primària de la ciutat, per a l’organització i realització<br />

d’activitats extraescolars, les quals han estat modificades per acord del Ple de 9 de<br />

desembre de 2009.<br />

Atès que per Junta de Govern Local de 26 de febrer de 2010 es va aprovar la<br />

convocatòria pública de les subvencions per a l’organització i realització d’activitats<br />

extraescolars, per al curs 2010-2011, publicada al Butlletí Oficial de la Província de<br />

Barcelona núm. 58, de 9-3-2010, amb un termini de presentació de sol·licituds de<br />

subvenció del 15 de maig al 15 de juny de 2010.<br />

Atès que per fer front a les despeses de la convocatòria de subvencions a associacions<br />

de mares i pares (AMPAS) de centres educatius públics d’educació primària de la ciutat,<br />

per a l’organització i realització d’activitats extraescolars per al curs 2010-11, es va<br />

aprovar una autorització de despesa pluriennal per un import de 31.250,00 euros, dels<br />

quals 15.625,00 € s’imputen amb càrrec al pressupost de l’any 2010 i 15.625,00 € amb<br />

càrrec al pressupost de l’any 2011.<br />

Atès que en data 23 de juliol de 2010 s’ha reunit la Comissió Qualificadora, prevista a<br />

la clàusula setena de les bases reguladores específiques per a l’atorgament de<br />

subvencions esmentades, per analitzar i deliberar sobre les sol·licituds de subvenció<br />

presentades per 8 entitats dins del termini atorgat a l’efecte, segons acta que s’adjunta.<br />

Atès que la Comissió Qualificadora ha analitzat i valorat la documentació i els projectes<br />

presentats de les sol·licituds esmentades, i constata que 7 de les propostes d’activitats<br />

extraescolars promouen i fomenten la participació dels alumnes en aquestes activitats,<br />

així com garanteixen l’equitat en l’accés, i reuneixen els requisits per ser-ne<br />

beneficiàries; així com que 1 de les propostes no compleix el requisit de vinculació al<br />

programa “L’Esplai a l’escola” establert a la clàusula quarta, apartat c) de les bases<br />

reguladores, motiu pel qual cal desestimar-la.<br />

Atès que segons l’acta d’avaluació, que s’adjunta, la Comissió de Qualificadora ha<br />

valorat les sol·licituds de subvenció segons la convocatòria de subvencions per al curs<br />

2010-2011 i les Bases reguladores específiques per a l’atorgament de subvencions per a<br />

l’organització d’activitats extraescolars per part d’associacions de mares i pares<br />

d’alumnes, i d’acord amb els criteris de valoració establerts a la clàusula vuitena de les<br />

Bases esmentades, establint per a cada sol·licitud de subvenció la graduació de<br />

puntuació assolida i l’import individual de cada subvenció.<br />

Vista l’acta de la comissió qualificadora, en la qual es proposa l’atorgament de<br />

subvencions a 7 Associacions de mares i pares (AMPAS) de centres educatius públics


d’educació primària de la ciutat, per a l’organització i realització d’activitats<br />

extraescolars durant el curs 2010-2011, a les entitats i pels import que s’indiquen, un<br />

cop aplicats els criteris establerts en les bases reguladores corresponents, i desestimar 1<br />

subvenció, segons s’indica a la part dispositiva d’aquest dictamen.<br />

Vistes les Bases reguladores específiques de les diverses subvencions que atorga el<br />

Servei d’Educació i de la modalitat corresponen a les subvencions per a l’organització<br />

de casals d’estiu, aprovades per la Junta de Govern Local de 13 de març de 2009, i<br />

modificades per acord del Ple de 9 de desembre de 2009; l’Ordenança General de<br />

Subvencions de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>; la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General<br />

de subvencions, així com la restant normativa d’aplicació.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6.725, de 27 de juny de 2007, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea de Serveis a les Persones i Convivència, a petició de la<br />

Regidoria de Convivència proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Atorgar les subvencions corresponents a l’organització i realització<br />

d’activitats extraescolars durant el curs 2010-2011, a les associacions de mares i pares<br />

d’alumnes següents i pels imports individuals que en cada cas s’indiquen, d’acord amb<br />

els criteris de valoració establerts a l’apartat 8è. de les Bases reguladores específiques,<br />

de conformitat amb l’acta de la Comissió Qualificadora de data 23 de juliol de 2010,<br />

segons el següent detall:<br />

ENTITAT<br />

NIF<br />

Puntuació<br />

obtinguda Import concedit<br />

AMPA ESCOLA ESPRONCEDA G58603754 80 5.344,19 €<br />

AMPA ESCOLA JOAN MARAGALL G60179900 87 4.840,88 €<br />

AMPA ESCOLA JOAN MONTLLOR G59401828 66 3.197,40 €<br />

AMPA ESCOLA JUAN RAMÓN JIMÉNEZ G59785519 90 5.743,00 €<br />

AMPA ESCOLA CALVET D’ESTRELLA G59181594 62 3.131,94 €<br />

AMPA ESCOLA AGNÈS ARMENGOL G61211694 67 3.672,10 €<br />

AMPA ESCOLA ALCALDE MARCET G62068432 74 3.728,46 €<br />

El pagament de les esmentades subvencions es farà efectiu de forma fraccionada, amb<br />

un pagament parcial corresponent al 50% de l’import atorgat, durant el primer trimestre<br />

del curs, i el 50% s’abonarà prèvia justificació per part del beneficiari de la realització<br />

de les activitats, segons estableix la clàusula onzena de les bases reguladores<br />

específiques.<br />

La forma i termini de l’esmentada justificació de les quantitats rebudes serà tal i com<br />

estableix la clàusula dotzena de les bases reguladores específiques per a l’atorgament de<br />

subvencions per a l’organització i realització d’activitats extraescolars.<br />

Per a l’efectivitat de la subvenció caldrà que el beneficiari l’accepti expressament en el<br />

termini d’un mes des de la publicació de la resolució, de conformitat amb l’article 9.2<br />

de les bases reguladores específiques.


La forma i termini de l’esmentada justificació de les quantitats rebudes serà tal i com<br />

estableix la clàusula dotzena de les bases reguladores específiques.<br />

SEGON.- Aprovar les propostes de disposicions de despesa pluriennals corresponents<br />

a la resolució de la present convocatòria, segons els següents imports globals i<br />

anualitats, per import total 29.657,97 euros, amb càrrec a l’aplicació pressupostària<br />

406-3242A-48201, segons informe d’Intervenció:<br />

ENTITAT<br />

NIF<br />

Import<br />

concedit<br />

AMPA ESCOLA ESPRONCEDA G58603754 5.344,19 €<br />

AMPA ESCOLA JOAN<br />

G60179900 4.840,88 €<br />

MARAGALL<br />

AMPA ESCOLA JOAN<br />

G59401828 3.197,40 €<br />

MONTLLOR<br />

AMPA ESCOLA JUAN RAMÓN<br />

G59785519 5.743,00 €<br />

JIMÉNEZ<br />

AMPA ESCOLA CALVET<br />

G59181594 3.131,94 €<br />

D’ESTRELLA<br />

AMPA ESCOLA AGNÈS<br />

G61211694 3.672,10 €<br />

ARMENGOL<br />

AMPA ESCOLA ALCALDE<br />

G62068432 3.728,46 €<br />

MARCET<br />

Núm.<br />

d’operació<br />

Referència Imports / any Anualitat<br />

920100011743 2.672,10 € 2010<br />

920109000173 22010000431 2.672,09 € 2011<br />

920100011744 22010000431 2.420,44 € 2010<br />

920109000174<br />

2.420,44 € 2011<br />

920100011745 22010000431 1.598,70 € 2010<br />

920109000175<br />

4.598,70 € 2011<br />

920100011746 22010000431 2.871,50 € 2010<br />

920109000176<br />

2.871,50 € 2011<br />

920100011747 22010000431 1.565,97 € 2010<br />

920109000177<br />

1.565,97 € 2011<br />

920100011748 22010000431 1.836,05 € 2010<br />

920109000178<br />

1.836,05 € 2011<br />

920100011749 22010000431 1.864,23 € 2010<br />

920109000179<br />

1.864,23 € 2011<br />

TERCER.- Deslliurar l’import sobrant de 1.592,03 € de les autoritzacions de despeses<br />

aprovades, corresponent als exercicis 2010 i 2011, respectivament, i revertir-lo a<br />

l’aplicació pressupostària 406-3242A-48201, segons el següent detall,<br />

- Anul·lació d’autorització de despesa per import de 796,01 euros, amb núm. de<br />

proposta 920100011750 i referència 2222010000431, segons informe d’Intervenció.<br />

- Anul·lació d’autorització de despesa corresponent a l’exercici 2011, per import<br />

de 796,02 euros, amb núm. d’operació 920109000180, segons informe d’Intervenció.<br />

QUART.- Desestimar la sol·licitud presentada per l’Associació de mares i pares<br />

d’alumnes de l’Escola Gaudí, pel motiu següent: el centre educatiu no compleix el<br />

requisit de vinculació al Programa “L’Esplai a l’escola”, segons l’establert a la clàusula<br />

4.c) de les bases reguladores.<br />

CINQUÈ.- Ordenar la publicació de la present resolució de convocatòria de<br />

subvencions al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, amb els efectes de<br />

notificació als interessats previst a l’article 59.6.b) de la Llei 30/1992, de Règim jurídic<br />

de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la qual es podrà<br />

consultar a la Pàgina Web de la Corporació, tal i com estableix l’apartat 7è de les Bases<br />

reguladores, així com publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona les<br />

subvencions concedides per import superior a 3.000 euros.<br />

SISÈ.- Facultar el regidor d’Educació per tal que subscrigui tots els documents<br />

necessaris per a l’efectivitat dels anteriors acords.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


12.-Acceptar la subvenció atorgada pel departament d'Educació de la Generalitat<br />

de Catalunya per al funcionament de l'Oficina Municipal d'Escolarització, per a<br />

l'any 2010.<br />

Vist que per Junta de Govern Local de 25 de maig de 2007 es va aprovar un conveni de<br />

col·laboració interadministrativa entre el Departament d’Educació de la Generalitat i<br />

l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, amb vigència indefinida, per a la creació i manteniment de<br />

l’Oficina Municipal d’Escolarització.<br />

Atès que, segons la clàusula 6a del conveni, per atendre a les despeses derivades de la<br />

seva signatura el Departament d’Educació de la Generalitat aportarà a l’Ajuntament una<br />

quantitat que s’establirà per resolució anual, atesa la vigència indefinida del mateix.<br />

Vista la resolució de data 6 de juliol de 2010 del conseller d’Educació, notificada<br />

mitjançant escrit de data 24 d’agost, a proposta de la Direcció General d’Atenció a la<br />

Comunitat Educativa, per la qual s’atorga a l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> una subvenció<br />

directa de 32.135,00 euros, per al funcionament de l’Oficina Municipal<br />

d’Escolarització, any 2010.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6725, de 27 de juny de 2007, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les que la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea de Serveis a les Persones i Convivència, a petició de la<br />

Regidoria d’Educació proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Acceptar la subvenció directa atorgada a l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> per la<br />

Direcció General d’Atenció a la Comunitat Educativa del Departament d’Educació de la<br />

Generalitat de Catalunya, per import de 32.135,00 euros, per al funcionament de<br />

l’Oficina Municipal d’Escolarització per l’any 2010, d’acord amb la resolució de data 6<br />

de juliol de 2010 del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.<br />

SEGON.- L’anterior quantitat s’haurà d’ingressar a la partida d’ingressos<br />

2010/406/450.32 “Transferències corrents en compliment de convenis subscrits amb la<br />

Comunitat Autònoma en matèria d’Educació”.<br />

TERCER.- Notificar formalment el contingut dels acords anteriors als interessats.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


5.-ÀREA D'URBANISME<br />

Urbanisme<br />

13.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició (1),<br />

interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós de la<br />

Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l'àmbit<br />

del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 6 de juliol de 2010 el senyor XXXXXXXX va presentar davant el<br />

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya<br />

(Registre d’entrada: 0365E/26629/2010) recurs potestatiu de reposició contra la<br />

resolució d’aprovació definitiva del Text refós de la Modificació puntual del Pla general<br />

d’ordenació a l’àmbit del Parc Agrari, de <strong>Sabadell</strong> (Exp.: MPG-54), emesa pel<br />

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb data 21 d’abril de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició de recurs potestatiu de reposició i es<br />

va conferir a aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb<br />

els preceptes de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les<br />

administracions públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 25 d’agost de<br />

2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ:<br />

1. Manca de participació en l’elaboració del Pla.<br />

2. La memòria de la modificació no justifica suficientment la proposta.<br />

3. La MPGO no conté l’avaluació econòmica-financera: infracció de l’article 59.1.c) TRLUC.<br />

4. Nul·litat del règim d’ús i titularitat del sòl previst per a la xarxa de camins rurals.<br />

5. Inadequació de la qualificació de sistema d’espais lliures parc agrícola (clau D.4).<br />

6. Inadequació de la qualificació de sistema de connectors ambientals (clau D.7).<br />

7. Infracció del principi de justa distribució de beneficis i càrregues.<br />

8. Manca de justificació en l’establiment del règim de fora d’ordenació i volum disconforme en les<br />

edificacions preexistents.<br />

9. Efectes de l’aprovació del Pla territorial metropolità de Barcelona en la Modificació del Pla<br />

general d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari: nul·litat de ple dret del Pla.<br />

B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. En relació a la manca de participació dels propietaris i explotadors en l’elaboració del Pla, cal portar<br />

a col·lació el contingut de l’article 8 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el<br />

Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), així com, l’article 23 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel<br />

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLU). Una vegada efectuada la seva lectura, es pot<br />

afirmar que la tramitació de la Modificació puntual es va ajustar al seu contingut.<br />

Els propietaris i explotadors van tenir accés a la documentació completa del projecte durant el termini,<br />

legalment establert, d’informació pública a la que es va sotmetre l’instrument de planejament. Per una<br />

banda, es va tenir accés, en les dependències municipals, als documents en suport paper, i per altra<br />

banda, als documents, en format digital, a la pàgina web de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Cal dir que totes aquelles persones interessades en comentar algun dels particulars objecte del<br />

planejament van ser ateses per part dels serveis tècnics municipals. Amb independència, de les reunions


informatives que es van portar a terme des de la Regidoria de Medi Ambient, actualment de Sostenibilitat<br />

i Ecosistemes.<br />

Aquest procediment de participació en la redacció de l’instrument de planejament culmina mitjançant la<br />

facultat d’instar al·legacions front al mateix, en relació a les quals, i amb posterioritat a un acurat<br />

anàlisi, se’n determina la seva incorporació, o no, al document per a la seva aprovació provisional.<br />

Per tant, no hi ha dubte que el procediment d’elaboració del planejament s’ha portat a terme a la llum de<br />

la normativa aplicable, seguint els tràmits legalment establerts a aquest efecte. Tanmateix, cal dir que els<br />

programes de participació ciutadana, regulats a l’article 22 en relació amb l’article 105 del RLU, només<br />

són preceptius en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal.<br />

Pel que fa a la tramitació simultània de les figures de planejament cal tenir en compte que aquesta no<br />

s’imposa com a preceptiva en el TRLU ni en el RLU.<br />

En aquest cas, estem davant de dos figures de planejament que responen al principi de jerarquia, en<br />

virtut de l’article 13.1 del TRLU, essent el Text refós del Pla especial, el planejament derivat de<br />

desenvolupament de les previsions del Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54).<br />

L’apartat 4 de l’article 55 del TRLU determina que el planejament urbanístic derivat està supeditat a les<br />

determinacions del planejament general, per aquest motiu calia avançar la tramitació de la Modificació<br />

puntual per tal de ésser coneixedors del marc en el que s’havia de desenvolupar i concretar el Pla<br />

especial. Com a conseqüència, els canvis que podien derivar-se del període d’informació pública de la<br />

MPG-54, en afectar directament al PE-90, feien aconsellable la tramitació consecutiva, disposant els<br />

períodes d’informació pública no coincidents en el temps.<br />

Finalment, el fet que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS) s’hagi aprovat amb posterioritat a la MPG-54, deriva de la necessitat d’elaborar<br />

dos textos refosos de la MPG-54 per donar resposta a les prescripcions imposades per la Comissió<br />

Territorial d’Urbanisme de Barcelona.<br />

2. La Memòria justificativa de la MPG-54 s’ha redactat de conformitat i a l’empara del marc normatiu<br />

vigent. En tot moment, la MPG-54 deixa constància que es recull la vocació inicialment prevista pel Pla<br />

general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993.<br />

La qualificació com a sistema de la major part dels terrenys inclosos en l’àmbit del Parc Agrari es<br />

recollia en el Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993, mantenint-se en el Text refós de<br />

l’any 2000, així com, en la MPG-54.<br />

El Pla general en relació als sistemes d’espais lliures determina que aquests comprenen “aquells sòls<br />

que estructuren una xarxa d’espais forestals, agrícoles, de valor ecològico-paisatgístic i àrees verdes,<br />

per tal de recuperar la seva continuïtat i permetre una millor integració del medi natural amb les zones<br />

urbanitzades de la ciutat”.<br />

La major part de la superfície del Parc Agrari, delimitada per la MPG-54, estava qualificada pel Pla<br />

general com a D-2 i D-4, essent en ambdós casos sistema:<br />

“Qualificació D-2, Parc periurbà: Art. 239.- Comprèn els sòls propers a l’àrea urbana, respecte dels<br />

quals l’Administració pública intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions<br />

mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la<br />

regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.<br />

Qualificació D-4, Parc agrícola: Art. 249.- Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a<br />

l’àrea urbana, respecte dels quals l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de<br />

la seva incorporació al procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de<br />

l’ús agrari, procurant-hi la implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora<br />

tecnològica de les explotacions agrícoles i ramaderes.”


Opció degudament motivada en la Memòria del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993<br />

on, entre d’altres extrems, s’afirmava el següent:<br />

“El territori municipal no urbanitzat és molt escàs en relació a la part ocupada per la ciutat (més d’una<br />

tercera part del total està edificada i les dues terceres parts del territori municipal podien urbanitzar-se<br />

segons el Pla de 1978).<br />

El Pla constitueix un instrument per a la preservació i potenciació de la identitat paisatgística del rodal i<br />

per a la millora de la seva utilització, en relació als valors “d’espai lliure de la ciutat”. Per això el<br />

planejament proposa la intervenció en aquests espais amb un interès semblant al que s’utilitza<br />

urbanísticament per a l’espai urbà o urbanitzable.<br />

Tal com ens hem referit al capítol 4 (Elements d’estructura territorial), el sòl aprofitat agràriament o<br />

forestalment al voltant de la ciutat de <strong>Sabadell</strong> adquireix un valor en relació amb els espais lliures<br />

territorials a l’àmbit de la Regió metropolitana, amb tendència a desaparèixer sota l’avanç de l’acció<br />

urbanitzadora. Per això, les qualificacions que el Pla General de <strong>Sabadell</strong> atorga a aquests espais volen<br />

assolir un valor de referència en aquest context territorial, i contribuir a l’esponjament i la diferenciació<br />

dels continus edificats dels sistemes urbans que l’ocupen.<br />

Pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable, volem insistir un cop més en el fet que, històricament,<br />

ha quedat definit a la Legislació urbanística per “exclusió”. Segons aquesta, constitueixen el sòl no<br />

urbanitzable els sòls que no són urbans ni urbanitzables, sense conferir-li atributs gaire específics tret<br />

de la seva protecció genèrica. Han estat tradicionalment considerats com la situació “natural”, o com<br />

expectatives per la posterior transformació en sòl urbà, i se’ls ha atribuït la imatge, i la regulació que<br />

s’adeqüés a la seva utilització tradicional (sòls destinats a l’agricultura, ramaderia o explotació<br />

forestal). Aquesta concepció, que ha anat variant als territoris eminentment rurals del país, ho ha fet<br />

més encara en les zones de l’entorn de grans ciutats o àrees metropolitanes. Aquí, esdevenen àrees que<br />

s’han degradat per l’ús que se’n fa: s’hi han instal·lat habitatges marginals, indústries, magatzems,<br />

hortes, etc. Al marge de la legislació i regulació vigent, davant la dificultat administrativa d’exercir la<br />

disciplina urbanística que la legislació permet. El reconeixement d’aquestes situacions de fet ens<br />

portaria, pas a pas, cap a la desaparició del sol lliure d’urbantizació. No obstant això, aquests sòls<br />

tenen importància, tal com ja s’explicà a la Memòria de l’Avanç i del Pla aprovat inicialment, basantse<br />

en:<br />

- El sòl lliure esdevé cada cop més escàs al voltant de les ciutats de l’àmbit<br />

metropolità.<br />

- Poden ésser considerats com a espais de l’estructura territorial, pel fet de constituir<br />

corredors lliures de la perifèria urbana imprescindibles per la qualitat de vida de les ciutats i l’equilibri<br />

ecològic.<br />

- Constitueixen elements de la identitat paisatgística del rodal de <strong>Sabadell</strong>, que<br />

contenen elements patrimonials i ordenadors i definidors del territori, rieres, camins, masies, etc.<br />

(...)”<br />

Sobre la base del criteri inicialment previst, la MPG-54 harmonitza aquesta voluntat, sobre la base de la<br />

realitat del sòl, i materialitza la idea de “Parc Agrari” ja que la naturalesa de la major part dels sòls<br />

inclosos en l’àmbit de la MPG-54 és agrícola.<br />

La MPG-54 llista els principis necessaris per materialitzar els objectius, que acaba concretant i<br />

desenvolupant el PEDMPAS. Aquest Pla especial concreta que l’objecte és la voluntat de contribuir,<br />

mitjançant la constitució del Parc Agrari, a millorar el desenvolupament i l’activitat agrària, mitjançant<br />

la concreció sobre el seu àmbit dels diferents instruments que el marc normatiu vigent així com les<br />

diferents legislacions sectorials, estableixen sobre els usos agraris i forestals, fent compatibles l’interès<br />

general i els interessos dels particulars coincidents en l’àmbit del Parc (art. 2 del PEDMPAS).<br />

La redacció d’ambdós instruments de planejament respon a l’exercici de la facultat d’ordenació<br />

urbanística que ostenta l’administració pública local.<br />

3. Pel que fa a la inexistència de l’estudi econòmic, cal dir en primer lloc que la Modificació no feia<br />

referència a cap tipus d’actuació i intervenció en l’àmbit del Parc Agrari que requerís la seva valoració i<br />

presa en consideració a efectes econòmics. En segon lloc, la Modificació determinava que la titularitat<br />

seria objecte de concreció mitjançant el Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS). L’article 8 del Text refós del Pla especial determina el següent:


“A banda dels espais on es concreti la reserva viària de la futura Ronda del Vallès, que segueix els<br />

tràmits corresponents a un projecte de competència estatal, queden afectats a titularitat pública:<br />

a. Els sòls qualificats d’equipaments del Parc Agrari corresponents a l’agrocenter de<br />

Can Gambús / Can Cunillé (clau c.D4 4 ).<br />

b. Els sòls qualificats de sistema viari. No obstant això, els sòls corresponents a la<br />

xarxa de camins rurals mantindran la titularitat pública o privada que tinguin a l’entrada en vigor del<br />

Pla especial.<br />

En la resta de sòls es mantindrà, amb caràcter general, la titularitat pública o privada que tinguin a<br />

l’entrada en vigor d’aquest planejament, sens perjudici de l’establert pel Text refós de la Modificació de<br />

Pla a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54) per a la subclau *, i del que estableixin les diferents legislacions<br />

sectorials aplicables en l’àmbit del Parc Agrari.”<br />

Per aquests motius, l’avaluació econòmica i financera es va incorporar en els documents que integren el<br />

Text refós del Pla especial de millora i desenvolupament del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong>.<br />

És més, l’avaluació econòmica i financera del Text refós del Pla especial determina el següent:<br />

“El Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> és una operació de llarga<br />

durada i el seu desenvolupament es farà, com ja s’ha explicat al pla d’etapes, en funció dels recursos<br />

econòmics del propi Ajuntament en cada moment de la seva execució.<br />

Per altra banda, el pla especial no incideix significativament en l’estudi econòmic i financer del Pla<br />

general vigent, donat que en ser els propietaris privats fonamentals en el desenvolupament i gestió del<br />

Parc Agrari, s’ha determinat que es mantingui la titularitat privada de tots els terrenys que tinguin aquesta<br />

condició a l’entrada en vigor del planejament.<br />

(...)<br />

Únicament seran objectes d’expropiació els sòls qualificats de sistema d’equipament del Parc Agrari<br />

(clau c.D4 4 ), on s’hi ubicarà l’agrocenter de Can Gambús / Can Cunillé. (...)”<br />

Extrem que corrobora la simplicitat del contingut de l’avaluació econòmica al no preveure, cap<br />

d’ambdós instruments de planejament, intervencions sobre el territori que requereixin una elevada<br />

aportació econòmica.<br />

4. Cal tenir present que la MPG-54 determina, en el seu article 6, que la xarxa de camins rurals es<br />

definirà mitjançant planejament especial, i que per tant, el plànol O-2 recull amb caràcter indicatiu la<br />

proposta de xarxa de camins rurals. Amb caràcter general es determina que aquell sòl que integri<br />

aquesta xarxa de camins rurals tindrà un ús públic, mantenint la titularitat del sòl existent a l’entrada en<br />

vigor del planejament.<br />

Si acudim a l’article 14 del PEDMPAS podem comprovar que només es consideraran d’ús públic, els<br />

camins de titularitat pública i els que ja són d’ús públic en l’actualitat. Com a conseqüència, no es<br />

predica l’ús públic respecte la resta de camins que es troben dins l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, a través de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari,<br />

estudiarà la xarxa de camins d’ús públic i promourà l’establiment d’acords amb els propietaris per la<br />

definició de les condicions d’ús i compleció de la mateixa (article 14 del PEDMPAS).<br />

Com a conseqüència, ambdós instruments de planejament porten a terme una fotografia de la realitat.<br />

Aquest extrem permet que si aquesta realitat és objecte de distorsió es puguin aplicar els mitjans<br />

legalment previstos per la normativa sectorial a fi de restaurar-la.<br />

Cal aclarir que el fet que un camí rural sigui d’ús públic no implica que l’Ajuntament sigui<br />

necessàriament i en tot cas el propietari del camí, ni que aquest fet privi als propietaris del seu ús. Serà<br />

d’ús públic aquell camí que és de titularitat municipal, així com, aquell camí que ja en l’actualitat, abans<br />

de l’entrada en vigor d’ambdós instruments de planejament, tenia un ús públic, amb independència de la<br />

seva titularitat.<br />

És més, la determinació de la xarxa de camins rurals parteix d’aquella efectuada en el Pla general, en<br />

concret dels camins grafiats, amb traçat indicatiu, en els plànols de la sèrie N-2. La xarxa de camins


urals la integren aquells camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no<br />

urbanitzat i la seva comunicació amb la ciutat.<br />

Pel que fa a la regulació de la xarxa de camins rurals, aquesta es fonamenta en les previsions efectuades<br />

per la normativa sectorial d’aplicació. I per tant, cal distingir els camins rurals dels camins ramaders o<br />

vies pecuàries, aquests últims sotmesos a una regulació més restrictiva.<br />

Per tant, a la xarxa de camins rurals de l’àmbit del Parc Agrari li és d’aplicació la Llei 9/1995, de 27 de<br />

juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, així com, el Decret 166/1998, de 8 de juliol, de<br />

regulació de l’accés motoritzat al medi natural. Això és així, perquè de conformitat amb la Llei 3/1995,<br />

de 23 de març, de vies pecuàries correspon a les Comunitats Autònomes la investigació, classificació,<br />

delimitació, fitació i desafectació dels camins ramaders, tasca que encara no s’ha portat a terme i per<br />

tant, cap dels camins que discorren pel Parc Agrari ostenten aquesta categoria.<br />

És evident, que tant la Llei 9/1995 com el Decret 166/1998 reconeixen als ens locals la facultat d’establir<br />

més o menys restriccions per a l’accés motoritzat al medi natural a través del planejament urbanístic.<br />

Pel que fa a l’incompliment del règim previst pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona en relació<br />

amb la xarxa de camins rurals, cal dir que, de conformitat amb la Disposició transitòria primera i<br />

segona de les Normes d’Ordenació Territorial, aquest extrem no s’ha valorat a l’entendre que tant la<br />

MPG-54 com el PEDMPAS no hi queden vinculats.<br />

5. Pel que fa a les qüestions plantejades en relació a la qualificació de parc agrícola (D.4), sistema<br />

d’espai lliure, em remeto a les consideracions exposades en el punt dos i tres d’aquest informe.<br />

Tanmateix, les consideracions efectuades per l’al·legant parteixen d’un error conceptual, al considerar<br />

que tot sistema ha de ser de titularitat pública. La qualificació de sistema de conformitat amb l’article 34<br />

del TRLU no en pressuposa la titularitat pública. En cap moment es parla de que “les finques incloses al<br />

Parc Agrari hagin de considerar-se com a terrenys de vocació pública”.<br />

Pel que fa a la modificació del règim de la clau D.4, aquest s’emmarca en les previsions efectuades per<br />

l’article 47 del TRLU en relació als propietaris de sòl no urbanitzable, esdevé clarificador, a aquests<br />

efectes, transcriure el seu incís primer, que determina el següent:<br />

“Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d’ús, de gaudi i de disposició de les<br />

seves propietats, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del<br />

principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per aquesta Llei, per la<br />

legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l’exercici de les<br />

facultats de disposició d’aquesta classe de sòl.”<br />

6. La MPG-54 crea la clau D.7 per tal de qualificar aquelles traces naturals que en forma de torrents<br />

travessen l’àmbit de la modificació de Pla en sentit nordoest-sudest. La nomenclatura emprada per a<br />

aquesta identificació esdevé, a aquests efectes, irrellevant. Això és així perquè l’objectiu del planejament<br />

és identificar-les i preservar-les en el seu estat actual, per tant, el règim seria el mateix amb<br />

independència del mot emprat per identificar aquests sòls.<br />

La identificació d’aquestes traces naturals deriva de l’existència d’un estudi conjunt de tot l’àmbit, i en<br />

especial dels documents ambientals que s’han elaborat de forma paral·lela a la tramitació del<br />

planejament.<br />

Per altra banda, la normativa sectorial que esdevingui d’aplicació s’aplicarà de forma conjunta amb la<br />

regulació derivada de l’ordenació urbanística determinada pel planejament.<br />

Pel que fa al règim aplicable als sòls identificats amb la clau D.7 cal dir que no es produeix cap<br />

contradicció entre la MPG-54 i el PE-90. Si acudim a la regulació de l’article 18 de la MPG-54, es<br />

determina com a ús dominant l’ecològico-paisatgístic, i com a compatible el forestal. L’article 18 del<br />

PE-90 únicament determina que si l’activitat agrícola és existent (al moment de l’entrada en vigor<br />

d’ambdós instruments de planejament), s’entén que la continuïtat d’aquest posa de relleu el valor


ecològico-paisatgístic que es vol protegir mitjançant la clau D.7. Tanmateix, la seva creació no seria<br />

possible, al entrar en confrontació directa amb la conservació i potenciació del valor ecològicopaisatgístic<br />

existent.<br />

7. En relació a les consideracions efectuades per l’al·legant ens remetem a allò exposat en el punt dos<br />

d’aquest informe. Cal tenir en compte que la qualificació d’aquests terrenys, objecte del recurs, com a<br />

sistema ja es reconeixia en el PGMOS de 1993.<br />

De conformitat amb la regulació prevista pel TRLU i el RLU, així com pel PGMOS, aquests terrenys<br />

poden ser de titularitat pública o privada, tanmateix el PEDMPAS ja ha determinat el manteniment de la<br />

seva titularitat privada.<br />

Com a conseqüència, el canvi de qualificació només respon a la realitat i naturalesa d’aquests sols, així<br />

com a l’activitat que s’hi desenvolupa, i per tant no legitima l’exercici de cap dels mecanismes<br />

compensatoris exposats pel recurrent.<br />

Pel que fa al sòl urbanitzable si en algun moment es objecte del corresponent desenvolupament<br />

urbanístic, serà en aquest moment quan es materialitzarà la compensació de conformitat amb el marc<br />

normatiu sectorial d’aplicació.<br />

La MPG-54 no ha portat a terme una reclassificació encoberta del sòl, ja que la qualificació de sistema<br />

no és únicament pròpia del sòl no urbanitzable. És més, cal reiterar que la qualificació de sistema ja<br />

s’ostentava amb anterioritat a l’aprovació definitiva de la MPG-54.<br />

En relació a l’exercici del dret de propietat, i la seva presumpta vulneració arrel del contingut i<br />

regulació de la MPG-54, resulta imprescindible reiterar la doctrina jurisprudencial, a bastament<br />

consolidada. A títol exemplificatiu, a continuació es transcriu un fragment de la sentència de la sala<br />

tercera del Tribunal Suprem, de data 2 de febrer de 2004, que estableix el següent:<br />

“El derecho a la propiedad que reconoce el artículo 33 CE está sujeto a límites o, dicho en otros<br />

términos, su contenido viene determinado por un conjunto de facultades cuyo alcance precisa el<br />

ordenamiento jurídico.<br />

Y, como tuvimos ocasión de señalar en sentencia de 13 de octubre de 1998, hace tiempo que ha entrado<br />

en crisis la concepción clásica de la propiedad que consideraba a ésta como un derecho unitario. La<br />

propiedad se configura hoy, sobre todo, por obra de la legislación especial y en razón de su función<br />

social, como un derecho “elástico” dotado de diverso contenido e, incluso, de diferente estatuto.<br />

Este pluralismo, consecuencia de la multiplicidad de normas especiales, contempla según las clases de<br />

propiedad diversas formas de intervención administrativa en función de las características y de<br />

trascendencia social de los bienes sobre los que se proyecta el derecho.<br />

Ello supone una tensión dialéctica entre el interés individual del titular y el interés de la colectividad<br />

presente en el propio reconocimiento consitucional de la propiedad que realiza el artículo 33 CE, al<br />

consagrar a un tiempo el derecho y la función social que delimita su contenido de acuerdo con las leyes.<br />

La referencia a la “función social” como elemento estructural de la definición misma del derecho a la<br />

propiedad privada, o como factor determinanate de la configuración legal de su contenido, pone de<br />

manifiesto que la Constitución no ha recogido una concepción abstracta de este derecho como mero<br />

ámbito subjetivo de libre disposición o señorío sobre el bien objeto del dominio reservado al titular,<br />

sometido únicamente en su ejercicio a las limitaciones generales que las leyes impongan para<br />

salvaguardar los legítimos derechos o intereses de terceros o el interés general.<br />

Por el contrario, la Constitución reconoce un derecho de propiedad privada que se configura y protege<br />

como un haz de facultades individuales sobre los bienes objeto del mismo, pero también, al mismo<br />

tiempo, como un conjunto de deberes y cargas establecidos de acuerdo con las Leyes en atención a<br />

valores o intereses de la colectividad, o, dicho en términos utilizados por la STC 37/1987, de 26 de<br />

marzo, en atención “a la finalidad o interés social que cada categoría de bienes objeto de dominio esté<br />

llamada a cumplir”.<br />

Por otra parte, deben hacerse dos precisiones adicionales. En primer lugar, la fijación del “contenido<br />

social” de la propiedad privada no puede hacerse desde la exclusiva consideración subjetiva del<br />

derecho o de los intereses individuales que subyacen, sino que debe incluir igualmente la necesaria<br />

referencia a la función social, entendida no como mero límite externo a su definición o a su ejercicio<br />

sino como parte integrante del derecho mismo.


Utilidad individual y función social definen inescindiblemente el contenido del derecho de propiedad<br />

sobre cada categoría o tipo de bienes. Esta incorporación de las exigencias sociales al contenido de la<br />

propiedad privada se traduce en la previsión legal de intervenciones públicas, no meramente<br />

ablatorias, en las facultades del propietario.<br />

En segundo lugar, como una de las manifestaciones más clásicas del principio, existe una reserva de<br />

ley en lo que concierne a la delimitación del contenido de la propiedad (art. 33.2 CE), que no impide,<br />

sin embargo, una cierta regulación por la Administración “de acuerdo con las Leyes”, cuando éstas<br />

recaben la colaboración reglamentaria.<br />

Por consiguiente, frente al criterio de la recurrente, ha de concluirse que el reconocimiento<br />

constitucional de la propiedad no se opone al establecimiento legal de límites, ni al ejercicio de la<br />

consecuente potestad por parte de la Administración, siempre que se efectúe con sujeción a la finalidad<br />

para la que fue otorgada y de acuerdo con los pertinentes criterios ténicos.”<br />

No existeix una vulneració del dret de propietat, únicament una modulació de l’exercici del mateix en pro<br />

de l’interès general que es persegueix amb el manteniment de l’espai del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, i com a clàusula de tancament cal prendre en consideració que estem davant d’un instrument<br />

de planejament que ha fonamentat i justificat totes aquelles consideracions per ell efectuades, i per tant,<br />

es recolza en el “ius variandi” que ostenta l’Administració Pública en matèria de planejament<br />

urbanístic.<br />

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 11 de desembre de 2006 determina,<br />

en relació al “ius variandi” que ostenta l’Administració, el següent:<br />

“(...)La naturaleza normativa del planeamiento y la necesidad de adaptarlo a las exigencias cambientes<br />

del interés público, justifican plenamente el “ius variandi” que en este ámbito se reconoce a la<br />

Administración, (...)<br />

Este “ius variandi” reconocido a la Administración por la legislación urbanística se justifica en las<br />

exigencias del interés público, actuando para ello discrecionalmente –no arbitrariamente- y siempre con<br />

observancia de los principios contenidos en el artículo 103 de la Constitución. Esta facultad innovadora<br />

de la Administración, plasmada en la ordenación urbanística, tiene sus propios límites, derivados del<br />

necesario acatamiento de los estándares urbanísticos previstos en la legislación general y básica sobre<br />

ordenación del suelo, no menos que a la adecuada satisfacción de las necesidades sociales y del interés<br />

público, a cuyo servicio ha de estar subordinada la ordenación territorial, con ausencia de cualquier tipo<br />

de arbitrariedad en la solución de la problemática urbanística planteada dentro de la realidad social<br />

determinada, y siempre en armonía con los intereses particulares de modo que, éstos se vean afectados<br />

negativamente en la menor medida de lo posible dentro de ese contexto de la prevalencia del interés<br />

general.<br />

(...)<br />

En consonancia con dicha normativa, la jurisprudencia ha puesto de relieve que la discrecionalidad que<br />

rige en materia de planeamiento explica la necesidad de la Memoria como elemento fundamental para<br />

evitar la arbitrariedad, pues de su contenido ha de fluir la motivación de las determinaciones del<br />

planeamiento. De ello se infiere que la exigencia de motivación en materia de planeamiento urbanístico<br />

no puede traducirse en la exigencia de motivación explícita de cada una de sus concretas<br />

determinaciones, sino de aquellas determinaciones a las que se refiere el citado artículo 30 del<br />

Reglamento de Planeamiento, entre las cuales se encuentran los objetivos y criterios de la ordenación del<br />

territorio, la justificación del modelo de desarrollo elegido y la descripción de la ordenación propuesta.<br />

Sin embargo, no por ello las concretas determinaciones que contiene el planeamiento quedan huérfanas<br />

de motivación, pues los principios generales de racionalidad, proporcionalidad y congruencia aseguran<br />

suficientemente el encaje de la concreta determinación examinada dentro del conjunto del instrumento de<br />

planeamiento al que pertenece.”<br />

Resulta evident, i més prenent en consideració els documents i treballs en els que té origen el document<br />

que integra el Pla especial, que no hi ha lloc a l’arbitrarietat. Les opcions d’ordenació del territori<br />

parteixen de la necessitat de definir les mesures necessàries que permetin la consecució dels objectius<br />

plantejats en benefici de l’interès general.<br />

8. Pel que fa a la distinció entre els habitatges rurals principals i els habitatges rurals agrícoles, cal dir<br />

que els habitatges rurals principals són aquells recollits en origen per l’article 677 del PGMOS


(modificat per l’article 29 de la MPG-54) i, molts d’ells, tenen cert valor arquitectònic i patrimonial<br />

reconegut en el Pla especial de protecció del patrimoni de <strong>Sabadell</strong>. Arrel de la tramitació de la MPG-54<br />

s’intenta reconèixer a través de la categoria d’habitatges rurals agrícoles aquells que, d’acord amb la<br />

normativa urbanística vigent, es destinen a habitatge i estan associats a activitats compatibles amb la<br />

qualificació en què s’emplacen. Per tant, són usos d’habitatge directament vinculats a l’activitat, de tal<br />

manera que la desaparició d’aquesta comporta associada la consideració d’ús disconforme.<br />

El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins de<br />

les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS (modificat per l’article<br />

29 de la MPG-54) es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:<br />

“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

a) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

b) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull, en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:<br />

“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:<br />

a) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

b) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”<br />

El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.<br />

Tanmateix, en tot moment, s’exigeix que aquesta es subjecti a les determinacions del planejament vigent,<br />

essent conforme amb el mateix.<br />

Amb la finalitat de regularitzar l’ús d’habitatge a les edificacions preexistents s’esgrimeix la possibilitat<br />

d’acollir-se al règim previst a l’article 56 del RLU. Aquesta opció requereix la conformitat amb els<br />

paràmetres establerts pel planejament urbanístic, extrem que s’hauria d’acreditar. Tanmateix, les<br />

construccions no poden haver-se implantat il·legalment, com a conseqüència s’hauria de justificar la<br />

seva legalitat, i en tots els casos restarien en volum disconforme.<br />

Finalment, en seu de planejament urbanístic no s’entra a valorar si una determinada edificació, es va<br />

implantar legalment o il·legalment, o si aquesta és o no conforme a planejament. Únicament es determina<br />

el règim al qual es subjectaran les edificacions presents en l’àmbit del Parc Agrari.<br />

9. De nou, reiterem que pel que fa a l’incompliment del règim previst pel Pla Territorial Metropolità de<br />

Barcelona, el qual presumptament comportaria la nul·litat del planejament objecte del recurs, cal dir


que, de conformitat amb la Disposició transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació<br />

Territorial, aquest extrem no s’ha valorat a l’entendre que tant la MPG-54 com el PEDMPAS no hi<br />

queden vinculats.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix deixar sense efecte la resolució impugnada, relativa a<br />

l’aprovació definitiva del Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’Ordenació de<br />

<strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Pel que fa a l’anunci d’impugnació indirecta del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> cal<br />

recordar que aquesta impugnació indirecta s’ha de donar amb motiu d’un acte d’aplicació o execució de<br />

la norma general que es pretén impugnar indirectament, i que la MPG-54 no té aquest caràcter.<br />

Així, entre d’altres, es determina a la sentència següent:<br />

“TERCERO.- Sin embargo esta Sala considera que en el presente supuesto no nos encontramos en el<br />

ámbito de un recurso indirecto, por cuanto si tal medio de impugnación tiene su base en la posibilidad de<br />

analizar la legalidad de una disposición general, con ocasión de un acto de aplicación, no puede<br />

sostenerse que la Modificación puntual constituya un acto de aplicación del Plan General, ni siquiera,<br />

como pretende el recurrente, una norma de desarrollo, pues en el presente caso se trata simplemente de<br />

una nueva disposición que sustituye a la anterior y que consiguientemente tiene existencia propia, al<br />

margen del texto en que se incardine.<br />

CUARTO.- Consiguientemente, no encontrándonos dentro del ámbito del recurso indirecto, debe<br />

concluirse que no resulta posible la impugnación de la modificación puntual a partir de la correcta o<br />

incorrecta clasificación que del suelo realizara el PGOU, de forma tal que el ámbito de control del<br />

presente recurso quedaria reducido a las concretas previsiones que en la modificación se contienen ...”<br />

Es conclou que no procedeix la impugnació indirecta del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong>,<br />

a través de la impugnació de la MPG-54.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple, adoptats amb data 27 de juny de 2007, modificats amb data 9<br />

d’octubre de 2009, relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern<br />

Local té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’Ordenació de <strong>Sabadell</strong> a<br />

l’àmbit del Parc Agrari compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es<br />

proposa que la Junta de Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords<br />

següents:<br />

“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició, presentat per<br />

Guillem Ustrell Feliubadaló, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós de la<br />

Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-<br />

54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””<br />

Vistos els acords del Ple, adoptats en data 27 de juny de 2007, modificats en data 9<br />

d’octubre de 2009, relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta


de Govern Local té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a<br />

l’exercici d’accions administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix<br />

donant-ne compte al Ple.<br />

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició,<br />

presentat per XXXXXXXXXX, interposat front la resolució que aprova definitivament<br />

el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de<br />

<strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades<br />

al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


14.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició (2),<br />

interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós de la<br />

Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l'àmbit<br />

del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 6 de juliol de 2010 la senyora XXXXXXXXX i el senyor<br />

XXXXXXXX van presentar davant el Departament de Política Territorial i Obres<br />

Públiques de la Generalitat de Catalunya (Registre d’entrada: 0365E/26630/2010)<br />

recurs potestatiu de reposició contra la resolució d’aprovació definitiva del Text refós de<br />

la Modificació puntual del Pla general d’ordenació a l’àmbit del Parc Agrari, de<br />

<strong>Sabadell</strong> (Exp.: MPG-54), emesa pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques,<br />

amb data 21 d’abril de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició de recurs potestatiu de reposició i es<br />

va conferir a aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb<br />

els preceptes de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les<br />

administracions públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 25 d’agost de<br />

2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ:<br />

10. Manca de participació en l’elaboració del Pla.<br />

11. La memòria de la modificació no justifica suficientment la proposta.<br />

12. La MPGO no conté l’avaluació econòmica-financera: infracció de l’article 59.1.c) TRLUC.<br />

13. Nul·litat del règim d’ús i titularitat del sòl previst per a la xarxa de camins rurals.<br />

14. Inadequació de la qualificació de sistema d’espais lliures parc agrícola (clau D.4).<br />

15. Inadequació de la qualificació de sistema de connectors ambientals (clau D.7).<br />

16. Infracció del principi de justa distribució de beneficis i càrregues.<br />

17. Efectes de l’aprovació del Pla territorial metropolità de Barcelona en la Modificació del Pla<br />

general d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari: nul·litat de ple dret del Pla.<br />

B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. En relació a la manca de participació dels propietaris i explotadors en l’elaboració del Pla, cal portar<br />

a col·lació el contingut de l’article 8 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el<br />

Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), així com, l’article 23 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel<br />

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLU). Una vegada efectuada la seva lectura, es pot<br />

afirmar que la tramitació de la Modificació puntual es va ajustar al seu contingut.<br />

Els propietaris i explotadors van tenir accés a la documentació completa del projecte durant el termini,<br />

legalment establert, d’informació pública a la que es va sotmetre l’instrument de planejament. Per una<br />

banda, es va tenir accés, en les dependències municipals, als documents en suport paper, i per altra<br />

banda, als documents, en format digital, a la pàgina web de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Cal dir que totes aquelles persones interessades en comentar algun dels particulars objecte del<br />

planejament van ser ateses per part dels serveis tècnics municipals. Amb independència, de les reunions<br />

informatives que es van portar a terme des de la Regidoria de Medi Ambient, actualment de Sostenibilitat<br />

i Ecosistemes.


Aquest procediment de participació en la redacció de l’instrument de planejament culmina mitjançant la<br />

facultat d’instar al·legacions front al mateix, en relació a les quals, i amb posterioritat a un acurat<br />

anàlisi, se’n determina la seva incorporació, o no, al document per a la seva aprovació provisional.<br />

Per tant, no hi ha dubte que el procediment d’elaboració del planejament s’ha portat a terme a la llum de<br />

la normativa aplicable, seguint els tràmits legalment establerts a aquest efecte. Tanmateix, cal dir que els<br />

programes de participació ciutadana, regulats a l’article 22 en relació amb l’article 105 del RLU, només<br />

són preceptius en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal.<br />

Pel que fa a la tramitació simultània de les figures de planejament cal tenir en compte que aquesta no<br />

s’imposa com a preceptiva en el TRLU ni en el RLU.<br />

En aquest cas, estem davant de dos figures de planejament que responen al principi de jerarquia, en<br />

virtut de l’article 13.1 del TRLU, essent el Text refós del Pla especial, el planejament derivat de<br />

desenvolupament de les previsions del Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54).<br />

L’apartat 4 de l’article 55 del TRLU determina que el planejament urbanístic derivat està supeditat a les<br />

determinacions del planejament general, per aquest motiu calia avançar la tramitació de la Modificació<br />

puntual per tal de ésser coneixedors del marc en el que s’havia de desenvolupar i concretar el Pla<br />

especial. Com a conseqüència, els canvis que podien derivar-se del període d’informació pública de la<br />

MPG-54, en afectar directament al PE-90, feien aconsellable la tramitació consecutiva, disposant els<br />

períodes d’informació pública no coincidents en el temps.<br />

Finalment, el fet que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS) s’hagi aprovat amb posterioritat a la MPG-54, deriva de la necessitat d’elaborar<br />

dos textos refosos de la MPG-54 per donar resposta a les prescripcions imposades per la Comissió<br />

Territorial d’Urbanisme de Barcelona.<br />

2. La Memòria justificativa de la MPG-54 s’ha redactat de conformitat i a l’empara del marc normatiu<br />

vigent. En tot moment, la MPG-54 deixa constància que es recull la vocació inicialment prevista pel Pla<br />

general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993.<br />

La qualificació com a sistema de la major part dels terrenys inclosos en l’àmbit del Parc Agrari es<br />

recollia en el Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993, mantenint-se en el Text refós de<br />

l’any 2000, així com, en la MPG-54.<br />

El Pla general en relació als sistemes d’espais lliures determina que aquests comprenen “aquells sòls<br />

que estructuren una xarxa d’espais forestals, agrícoles, de valor ecològico-paisatgístic i àrees verdes,<br />

per tal de recuperar la seva continuïtat i permetre una millor integració del medi natural amb les zones<br />

urbanitzades de la ciutat”.<br />

La major part de la superfície del Parc Agrari, delimitada per la MPG-54, estava qualificada pel Pla<br />

general com a D-2 i D-4, essent en ambdós casos sistema:<br />

“Qualificació D-2, Parc periurbà: Art. 239.- Comprèn els sòls propers a l’àrea urbana, respecte dels<br />

quals l’Administració pública intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions<br />

mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la<br />

regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.<br />

Qualificació D-4, Parc agrícola: Art. 249.- Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a<br />

l’àrea urbana, respecte dels quals l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de<br />

la seva incorporació al procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de<br />

l’ús agrari, procurant-hi la implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora<br />

tecnològica de les explotacions agrícoles i ramaderes.”<br />

Opció degudament motivada en la Memòria del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993<br />

on, entre d’altres extrems, s’afirmava el següent:


“El territori municipal no urbanitzat és molt escàs en relació a la part ocupada per la ciutat (més d’una<br />

tercera part del total està edificada i les dues terceres parts del territori municipal podien urbanitzar-se<br />

segons el Pla de 1978).<br />

El Pla constitueix un instrument per a la preservació i potenciació de la identitat paisatgística del rodal i<br />

per a la millora de la seva utilització, en relació als valors “d’espai lliure de la ciutat”. Per això el<br />

planejament proposa la intervenció en aquests espais amb un interès semblant al que s’utilitza<br />

urbanísticament per a l’espai urbà o urbanitzable.<br />

Tal com ens hem referit al capítol 4 (Elements d’estructura territorial), el sòl aprofitat agràriament o<br />

forestalment al voltant de la ciutat de <strong>Sabadell</strong> adquireix un valor en relació amb els espais lliures<br />

territorials a l’àmbit de la Regió metropolitana, amb tendència a desaparèixer sota l’avanç de l’acció<br />

urbanitzadora. Per això, les qualificacions que el Pla General de <strong>Sabadell</strong> atorga a aquests espais volen<br />

assolir un valor de referència en aquest context territorial, i contribuir a l’esponjament i la diferenciació<br />

dels continus edificats dels sistemes urbans que l’ocupen.<br />

Pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable, volem insistir un cop més en el fet que, històricament,<br />

ha quedat definit a la Legislació urbanística per “exclusió”. Segons aquesta, constitueixen el sòl no<br />

urbanitzable els sòls que no són urbans ni urbanitzables, sense conferir-li atributs gaire específics tret<br />

de la seva protecció genèrica. Han estat tradicionalment considerats com la situació “natural”, o com<br />

expectatives per la posterior transformació en sòl urbà, i se’ls ha atribuït la imatge, i la regulació que<br />

s’adeqüés a la seva utilització tradicional (sòls destinats a l’agricultura, ramaderia o explotació<br />

forestal). Aquesta concepció, que ha anat variant als territoris eminentment rurals del país, ho ha fet<br />

més encara en les zones de l’entorn de grans ciutats o àrees metropolitanes. Aquí, esdevenen àrees que<br />

s’han degradat per l’ús que se’n fa: s’hi han instal·lat habitatges marginals, indústries, magatzems,<br />

hortes, etc. Al marge de la legislació i regulació vigent, davant la dificultat administrativa d’exercir la<br />

disciplina urbanística que la legislació permet. El reconeixement d’aquestes situacions de fet ens<br />

portaria, pas a pas, cap a la desaparició del sol lliure d’urbantizació. No obstant això, aquests sòls<br />

tenen importància, tal com ja s’explicà a la Memòria de l’Avanç i del Pla aprovat inicialment, basantse<br />

en:<br />

- El sòl lliure esdevé cada cop més escàs al voltant de les ciutats de l’àmbit<br />

metropolità.<br />

- Poden ésser considerats com a espais de l’estructura territorial, pel fet de constituir<br />

corredors lliures de la perifèria urbana imprescindibles per la qualitat de vida de les ciutats i l’equilibri<br />

ecològic.<br />

- Constitueixen elements de la identitat paisatgística del rodal de <strong>Sabadell</strong>, que<br />

contenen elements patrimonials i ordenadors i definidors del territori, rieres, camins, masies, etc.<br />

(...)”<br />

Sobre la base del criteri inicialment previst, la MPG-54 harmonitza aquesta voluntat, sobre la base de la<br />

realitat del sòl, i materialitza la idea de “Parc Agrari” ja que la naturalesa de la major part dels sòls<br />

inclosos en l’àmbit de la MPG-54 és agrícola.<br />

La MPG-54 llista els principis necessaris per materialitzar els objectius, que acaba concretant i<br />

desenvolupant el PEDMPAS. Aquest Pla especial concreta que l’objecte és la voluntat de contribuir,<br />

mitjançant la constitució del Parc Agrari, a millorar el desenvolupament i l’activitat agrària, mitjançant<br />

la concreció sobre el seu àmbit dels diferents instruments que el marc normatiu vigent així com les<br />

diferents legislacions sectorials, estableixen sobre els usos agraris i forestals, fent compatibles l’interès<br />

general i els interessos dels particulars coincidents en l’àmbit del Parc (art. 2 del PEDMPAS).<br />

La redacció d’ambdós instruments de planejament respon a l’exercici de la facultat d’ordenació<br />

urbanística que ostenta l’administració pública local.<br />

3. Pel que fa a la inexistència de l’estudi econòmic, cal dir en primer lloc que la Modificació no feia<br />

referència a cap tipus d’actuació i intervenció en l’àmbit del Parc Agrari que requerís la seva valoració i<br />

presa en consideració a efectes econòmics. En segon lloc, la Modificació determinava que la titularitat<br />

seria objecte de concreció mitjançant el Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS). L’article 8 del Text refós del Pla especial determina el següent:<br />

“A banda dels espais on es concreti la reserva viària de la futura Ronda del Vallès, que segueix els<br />

tràmits corresponents a un projecte de competència estatal, queden afectats a titularitat pública:<br />

c. Els sòls qualificats d’equipaments del Parc Agrari corresponents a l’agrocenter de<br />

Can Gambús / Can Cunillé (clau c.D4 4 ).


d. Els sòls qualificats de sistema viari. No obstant això, els sòls corresponents a la<br />

xarxa de camins rurals mantindran la titularitat pública o privada que tinguin a l’entrada en vigor del<br />

Pla especial.<br />

En la resta de sòls es mantindrà, amb caràcter general, la titularitat pública o privada que tinguin a<br />

l’entrada en vigor d’aquest planejament, sens perjudici de l’establert pel Text refós de la Modificació de<br />

Pla a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54) per a la subclau *, i del que estableixin les diferents legislacions<br />

sectorials aplicables en l’àmbit del Parc Agrari.”<br />

Per aquests motius, l’avaluació econòmica i financera es va incorporar en els documents que integren el<br />

Text refós del Pla especial de millora i desenvolupament del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong>.<br />

És més, l’avaluació econòmica i financera del Text refós del Pla especial determina el següent:<br />

“El Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> és una operació de llarga<br />

durada i el seu desenvolupament es farà, com ja s’ha explicat al pla d’etapes, en funció dels recursos<br />

econòmics del propi Ajuntament en cada moment de la seva execució.<br />

Per altra banda, el pla especial no incideix significativament en l’estudi econòmic i financer del Pla<br />

general vigent, donat que en ser els propietaris privats fonamentals en el desenvolupament i gestió del<br />

Parc Agrari, s’ha determinat que es mantingui la titularitat privada de tots els terrenys que tinguin aquesta<br />

condició a l’entrada en vigor del planejament.<br />

(...)<br />

Únicament seran objectes d’expropiació els sòls qualificats de sistema d’equipament del Parc Agrari<br />

(clau c.D4 4 ), on s’hi ubicarà l’agrocenter de Can Gambús / Can Cunillé. (...)”<br />

Extrem que corrobora la simplicitat del contingut de l’avaluació econòmica al no preveure, cap<br />

d’ambdós instruments de planejament, intervencions sobre el territori que requereixin una elevada<br />

aportació econòmica.<br />

4. Cal tenir present que la MPG-54 determina, en el seu article 6, que la xarxa de camins rurals es<br />

definirà mitjançant planejament especial, i que per tant, el plànol O-2 recull amb caràcter indicatiu la<br />

proposta de xarxa de camins rurals. Amb caràcter general es determina que aquell sòl que integri<br />

aquesta xarxa de camins rurals tindrà un ús públic, mantenint la titularitat del sòl existent a l’entrada en<br />

vigor del planejament.<br />

Si acudim a l’article 14 del PEDMPAS podem comprovar que només es consideraran d’ús públic, els<br />

camins de titularitat pública i els que ja són d’ús públic en l’actualitat. Com a conseqüència, no es<br />

predica l’ús públic respecte la resta de camins que es troben dins l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, a través de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari,<br />

estudiarà la xarxa de camins d’ús públic i promourà l’establiment d’acords amb els propietaris per la<br />

definició de les condicions d’ús i compleció de la mateixa (article 14 del PEDMPAS).<br />

Com a conseqüència, ambdós instruments de planejament porten a terme una fotografia de la realitat.<br />

Aquest extrem permet que si aquesta realitat és objecte de distorsió es puguin aplicar els mitjans<br />

legalment previstos per la normativa sectorial a fi de restaurar-la.<br />

Cal aclarir que el fet que un camí rural sigui d’ús públic no implica que l’Ajuntament sigui<br />

necessàriament i en tot cas el propietari del camí, ni que aquest fet privi als propietaris del seu ús. Serà<br />

d’ús públic aquell camí que és de titularitat municipal, així com, aquell camí que ja en l’actualitat, abans<br />

de l’entrada en vigor d’ambdós instruments de planejament, tenia un ús públic, amb independència de la<br />

seva titularitat.<br />

És més, la determinació de la xarxa de camins rurals parteix d’aquella efectuada en el Pla general, en<br />

concret dels camins grafiats, amb traçat indicatiu, en els plànols de la sèrie N-2. La xarxa de camins<br />

rurals la integren aquells camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no<br />

urbanitzat i la seva comunicació amb la ciutat.


Pel que fa a la regulació de la xarxa de camins rurals, aquesta es fonamenta en les previsions efectuades<br />

per la normativa sectorial d’aplicació. I per tant, cal distingir els camins rurals dels camins ramaders o<br />

vies pecuàries, aquests últims sotmesos a una regulació més restrictiva.<br />

Per tant, a la xarxa de camins rurals de l’àmbit del Parc Agrari li és d’aplicació la Llei 9/1995, de 27 de<br />

juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, així com, el Decret 166/1998, de 8 de juliol, de<br />

regulació de l’accés motoritzat al medi natural. Això és així, perquè de conformitat amb la Llei 3/1995,<br />

de 23 de març, de vies pecuàries correspon a les Comunitats Autònomes la investigació, classificació,<br />

delimitació, fitació i desafectació dels camins ramaders, tasca que encara no s’ha portat a terme i per<br />

tant, cap dels camins que discorren pel Parc Agrari ostenten aquesta categoria.<br />

És evident, que tant la Llei 9/1995 com el Decret 166/1998 reconeixen als ens locals la facultat d’establir<br />

més o menys restriccions per a l’accés motoritzat al medi natural a través del planejament urbanístic.<br />

Pel que fa a l’incompliment del règim previst pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona en relació<br />

amb la xarxa de camins rurals, cal dir que, de conformitat amb la Disposició transitòria primera i<br />

segona de les Normes d’Ordenació Territorial, aquest extrem no s’ha valorat a l’entendre que tant la<br />

MPG-54 com el PEDMPAS no hi queden vinculats.<br />

5. Pel que fa a les qüestions plantejades en relació a la qualificació de parc agrícola (D.4), sistema<br />

d’espai lliure, em remeto a les consideracions exposades en el punt dos i tres d’aquest informe.<br />

Tanmateix, les consideracions efectuades pels al·legants parteixen d’un error conceptual, al considerar<br />

que tot sistema ha de ser de titularitat pública. La qualificació de sistema de conformitat amb l’article 34<br />

del TRLU no en pressuposa la titularitat pública. En cap moment es parla de que “les finques incloses al<br />

Parc Agrari hagin de considerar-se com a terrenys de vocació pública”.<br />

Pel que fa a la modificació del règim de la clau D.4, aquest s’emmarca en les previsions efectuades per<br />

l’article 47 del TRLU en relació als propietaris de sòl no urbanitzable, esdevé clarificador, a aquests<br />

efectes, transcriure el seu incís primer, que determina el següent:<br />

“Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d’ús, de gaudi i de disposició de les<br />

seves propietats, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del<br />

principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per aquesta Llei, per la<br />

legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l’exercici de les<br />

facultats de disposició d’aquesta classe de sòl.”<br />

6. La MPG-54 crea la clau D.7 per tal de qualificar aquelles traces naturals que en forma de torrents<br />

travessen l’àmbit de la modificació de Pla en sentit nordoest-sudest. La nomenclatura emprada per a<br />

aquesta identificació esdevé, a aquests efectes, irrellevant. Això és així perquè l’objectiu del planejament<br />

és identificar-les i preservar-les en el seu estat actual, per tant, el règim seria el mateix amb<br />

independència del mot emprat per identificar aquests sòls.<br />

La identificació d’aquestes traces naturals deriva de l’existència d’un estudi conjunt de tot l’àmbit, i en<br />

especial dels documents ambientals que s’han elaborat de forma paral·lela a la tramitació del<br />

planejament.<br />

Per altra banda, la normativa sectorial que esdevingui d’aplicació s’aplicarà de forma conjunta amb la<br />

regulació derivada de l’ordenació urbanística determinada pel planejament.<br />

Pel que fa al règim aplicable als sòls identificats amb la clau D.7 cal dir que no es produeix cap<br />

contradicció entre la MPG-54 i el PE-90. Si acudim a la regulació de l’article 18 de la MPG-54, es<br />

determina com a ús dominant l’ecològico-paisatgístic, i com a compatible el forestal. L’article 18 del<br />

PE-90 únicament determina que si l’activitat agrícola és existent (al moment de l’entrada en vigor<br />

d’ambdós instruments de planejament), s’entén que la continuïtat d’aquest posa de relleu el valor<br />

ecològico-paisatgístic que es vol protegir mitjançant la clau D.7. Tanmateix, la seva creació no seria<br />

possible, al entrar en confrontació directa amb la conservació i potenciació del valor ecològicopaisatgístic<br />

existent.


7. En relació a les consideracions efectuades pels al·legants ens remetem a allò exposat en el punt dos<br />

d’aquest informe. Cal tenir en compte que la qualificació d’aquests terrenys, objecte del recurs, com a<br />

sistema ja es reconeixia en el PGMOS de 1993.<br />

De conformitat amb la regulació prevista pel TRLU i el RLU, així com pel PGMOS, aquests terrenys<br />

poden ser de titularitat pública o privada, tanmateix el PEDMPAS ja ha determinat el manteniment de la<br />

seva titularitat privada.<br />

Com a conseqüència, el canvi de qualificació només respon a la realitat i naturalesa d’aquests sols, així<br />

com a l’activitat que s’hi desenvolupa, i per tant no legitima l’exercici de cap dels mecanismes<br />

compensatoris exposats pels recurrents.<br />

Pel que fa al sòl urbanitzable si en algun moment es objecte del corresponent desenvolupament<br />

urbanístic, serà en aquest moment quan es materialitzarà la compensació de conformitat amb el marc<br />

normatiu sectorial d’aplicació.<br />

En els sòls qualificats amb la subclau *, que són aquells qualificats pel planejament anterior de parc<br />

veïnal (clau d.2), es mantindrà la titularitat fixada pel PGMOS, sense quedar sotmesos a cap sistema<br />

d’obtenció dels mateixos ja que poden quedar adscrits a sectors de sòl urbà o urbanitzable, o bé a la<br />

cessió dels mateixos.<br />

La MPG-54 no ha portat a terme una reclassificació encoberta del sòl, ja que la qualificació de sistema<br />

no és únicament pròpia del sòl no urbanitzable. És més, cal reiterar que la qualificació de sistema ja<br />

s’ostentava amb anterioritat a l’aprovació definitiva de la MPG-54.<br />

En relació a l’exercici del dret de propietat, i la seva presumpta vulneració arrel del contingut i<br />

regulació de la MPG-54, resulta imprescindible reiterar la doctrina jurisprudencial, a bastament<br />

consolidada. A títol exemplificatiu, a continuació es transcriu un fragment de la sentència de la sala<br />

tercera del Tribunal Suprem, de data 2 de febrer de 2004, que estableix el següent:<br />

“El derecho a la propiedad que reconoce el artículo 33 CE está sujeto a límites o, dicho en otros<br />

términos, su contenido viene determinado por un conjunto de facultades cuyo alcance precisa el<br />

ordenamiento jurídico.<br />

Y, como tuvimos ocasión de señalar en sentencia de 13 de octubre de 1998, hace tiempo que ha entrado<br />

en crisis la concepción clásica de la propiedad que consideraba a ésta como un derecho unitario. La<br />

propiedad se configura hoy, sobre todo, por obra de la legislación especial y en razón de su función<br />

social, como un derecho “elástico” dotado de diverso contenido e, incluso, de diferente estatuto.<br />

Este pluralismo, consecuencia de la multiplicidad de normas especiales, contempla según las clases de<br />

propiedad diversas formas de intervención administrativa en función de las características y de<br />

trascendencia social de los bienes sobre los que se proyecta el derecho.<br />

Ello supone una tensión dialéctica entre el interés individual del titular y el interés de la colectividad<br />

presente en el propio reconocimiento consitucional de la propiedad que realiza el artículo 33 CE, al<br />

consagrar a un tiempo el derecho y la función social que delimita su contenido de acuerdo con las leyes.<br />

La referencia a la “función social” como elemento estructural de la definición misma del derecho a la<br />

propiedad privada, o como factor determinanate de la configuración legal de su contenido, pone de<br />

manifiesto que la Constitución no ha recogido una concepción abstracta de este derecho como mero<br />

ámbito subjetivo de libre disposición o señorío sobre el bien objeto del dominio reservado al titular,<br />

sometido únicamente en su ejercicio a las limitaciones generales que las leyes impongan para<br />

salvaguardar los legítimos derechos o intereses de terceros o el interés general.<br />

Por el contrario, la Constitución reconoce un derecho de propiedad privada que se configura y protege<br />

como un haz de facultades individuales sobre los bienes objeto del mismo, pero también, al mismo<br />

tiempo, como un conjunto de deberes y cargas establecidos de acuerdo con las Leyes en atención a<br />

valores o intereses de la colectividad, o, dicho en términos utilizados por la STC 37/1987, de 26 de<br />

marzo, en atención “a la finalidad o interés social que cada categoría de bienes objeto de dominio esté<br />

llamada a cumplir”.<br />

Por otra parte, deben hacerse dos precisiones adicionales. En primer lugar, la fijación del “contenido<br />

social” de la propiedad privada no puede hacerse desde la exclusiva consideración subjetiva del<br />

derecho o de los intereses individuales que subyacen, sino que debe incluir igualmente la necesaria<br />

referencia a la función social, entendida no como mero límite externo a su definición o a su ejercicio<br />

sino como parte integrante del derecho mismo.


Utilidad individual y función social definen inescindiblemente el contenido del derecho de propiedad<br />

sobre cada categoría o tipo de bienes. Esta incorporación de las exigencias sociales al contenido de la<br />

propiedad privada se traduce en la previsión legal de intervenciones públicas, no meramente<br />

ablatorias, en las facultades del propietario.<br />

En segundo lugar, como una de las manifestaciones más clásicas del principio, existe una reserva de<br />

ley en lo que concierne a la delimitación del contenido de la propiedad (art. 33.2 CE), que no impide,<br />

sin embargo, una cierta regulación por la Administración “de acuerdo con las Leyes”, cuando éstas<br />

recaben la colaboración reglamentaria.<br />

Por consiguiente, frente al criterio de la recurrente, ha de concluirse que el reconocimiento<br />

constitucional de la propiedad no se opone al establecimiento legal de límites, ni al ejercicio de la<br />

consecuente potestad por parte de la Administración, siempre que se efectúe con sujeción a la finalidad<br />

para la que fue otorgada y de acuerdo con los pertinentes criterios ténicos.”<br />

No existeix una vulneració del dret de propietat, únicament una modulació de l’exercici del mateix en pro<br />

de l’interès general que es persegueix amb el manteniment de l’espai del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, i com a clàusula de tancament cal prendre en consideració que estem davant d’un instrument<br />

de planejament que ha fonamentat i justificat totes aquelles consideracions per ell efectuades, i per tant,<br />

es recolza en el “ius variandi” que ostenta l’Administració Pública en matèria de planejament<br />

urbanístic.<br />

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 11 de desembre de 2006 determina,<br />

en relació al “ius variandi” que ostenta l’Administració, el següent:<br />

“(...)La naturaleza normativa del planeamiento y la necesidad de adaptarlo a las exigencias cambientes<br />

del interés público, justifican plenamente el “ius variandi” que en este ámbito se reconoce a la<br />

Administración, (...)<br />

Este “ius variandi” reconocido a la Administración por la legislación urbanística se justifica en las<br />

exigencias del interés público, actuando para ello discrecionalmente –no arbitrariamente- y siempre con<br />

observancia de los principios contenidos en el artículo 103 de la Constitución. Esta facultad innovadora<br />

de la Administración, plasmada en la ordenación urbanística, tiene sus propios límites, derivados del<br />

necesario acatamiento de los estándares urbanísticos previstos en la legislación general y básica sobre<br />

ordenación del suelo, no menos que a la adecuada satisfacción de las necesidades sociales y del interés<br />

público, a cuyo servicio ha de estar subordinada la ordenación territorial, con ausencia de cualquier tipo<br />

de arbitrariedad en la solución de la problemática urbanística planteada dentro de la realidad social<br />

determinada, y siempre en armonía con los intereses particulares de modo que, éstos se vean afectados<br />

negativamente en la menor medida de lo posible dentro de ese contexto de la prevalencia del interés<br />

general.<br />

(...)<br />

En consonancia con dicha normativa, la jurisprudencia ha puesto de relieve que la discrecionalidad que<br />

rige en materia de planeamiento explica la necesidad de la Memoria como elemento fundamental para<br />

evitar la arbitrariedad, pues de su contenido ha de fluir la motivación de las determinaciones del<br />

planeamiento. De ello se infiere que la exigencia de motivación en materia de planeamiento urbanístico<br />

no puede traducirse en la exigencia de motivación explícita de cada una de sus concretas<br />

determinaciones, sino de aquellas determinaciones a las que se refiere el citado artículo 30 del<br />

Reglamento de Planeamiento, entre las cuales se encuentran los objetivos y criterios de la ordenación del<br />

territorio, la justificación del modelo de desarrollo elegido y la descripción de la ordenación propuesta.<br />

Sin embargo, no por ello las concretas determinaciones que contiene el planeamiento quedan huérfanas<br />

de motivación, pues los principios generales de racionalidad, proporcionalidad y congruencia aseguran<br />

suficientemente el encaje de la concreta determinación examinada dentro del conjunto del instrumento de<br />

planeamiento al que pertenece.”<br />

Resulta evident, i més prenent en consideració els documents i treballs en els que té origen el document<br />

que integra el Pla especial, que no hi ha lloc a l’arbitrarietat. Les opcions d’ordenació del territori<br />

parteixen de la necessitat de definir les mesures necessàries que permetin la consecució dels objectius<br />

plantejats en benefici de l’interès general.<br />

8. De nou, reiterem que pel que fa a l’incompliment del règim previst pel Pla Territorial Metropolità de<br />

Barcelona, el qual presumptament comportaria la nul·litat del planejament objecte del recurs, cal dir<br />

que, de conformitat amb la Disposició transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació


Territorial, aquest extrem no s’ha valorat a l’entendre que tant la MPG-54 com el PEDMPAS no hi<br />

queden vinculats.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix deixar sense efecte la resolució impugnada, relativa a<br />

l’aprovació definitiva del Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’Ordenació de<br />

<strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Pel que fa a l’anunci d’impugnació indirecta del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> cal<br />

recordar que aquesta impugnació indirecta s’ha de donar amb motiu d’un acte d’aplicació o execució de<br />

la norma general que es pretén impugnar indirectament, i que la MPG-54 no té aquest caràcter.<br />

Així, entre d’altres, es determina a la sentència següent:<br />

“TERCERO.- Sin embargo esta Sala considera que en el presente supuesto no nos encontramos en el<br />

ámbito de un recurso indirecto, por cuanto si tal medio de impugnación tiene su base en la posibilidad de<br />

analizar la legalidad de una disposición general, con ocasión de un acto de aplicación, no puede<br />

sostenerse que la Modificación puntual constituya un acto de aplicación del Plan General, ni siquiera,<br />

como pretende el recurrente, una norma de desarrollo, pues en el presente caso se trata simplemente de<br />

una nueva disposición que sustituye a la anterior y que consiguientemente tiene existencia propia, al<br />

margen del texto en que se incardine.<br />

CUARTO.- Consiguientemente, no encontrándonos dentro del ámbito del recurso indirecto, debe<br />

concluirse que no resulta posible la impugnación de la modificación puntual a partir de la correcta o<br />

incorrecta clasificación que del suelo realizara el PGOU, de forma tal que el ámbito de control del<br />

presente recurso quedaria reducido a las concretas previsiones que en la modificación se contienen ...”<br />

Es conclou que no procedeix la impugnació indirecta del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong>,<br />

a través de la impugnació de la MPG-54.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple, adoptats amb data 27 de juny de 2007, modificats amb data 9<br />

d’octubre de 2009, relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern<br />

Local té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’Ordenació de <strong>Sabadell</strong> a<br />

l’àmbit del Parc Agrari compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es<br />

proposa que la Junta de Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords<br />

següents:<br />

“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició, presentat per Maria<br />

Queralt Ustrell Feliubadaló i Miquel Domingo Feliubadaló, interposat front la resolució que aprova<br />

definitivament el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong><br />

a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””<br />

Vistos els acords del Ple, adoptats en data 27 de juny de 2007, modificats en data 9<br />

d’octubre de 2009, relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta<br />

de Govern Local té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a


l’exercici d’accions administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix<br />

donant-ne compte al Ple.<br />

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició,<br />

presentat per XXXXXX i XXXXXXXXX, interposat front la resolució que aprova<br />

definitivament el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


15.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició (3),<br />

interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós de la<br />

Modificació puntual del Pla general municipal d'ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l'àmbit<br />

del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 6 de juliol de 2010 la senyora XXXX i la senyora XXXXXXXXX<br />

van presentar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la<br />

Generalitat de Catalunya (Registre d’entrada: 0365E/26628/2010) recurs potestatiu de<br />

reposició contra la resolució d’aprovació definitiva del Text refós de la Modificació<br />

puntual del Pla general d’ordenació a l’àmbit del Parc Agrari, de <strong>Sabadell</strong> (Exp.: MPG-<br />

54), emesa pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb data 21 d’abril<br />

de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició de recurs potestatiu de reposició i es<br />

va conferir a aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb<br />

els preceptes de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les<br />

administracions públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 19 d’agost de<br />

2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ:<br />

18. Manca de participació en l’elaboració del Pla.<br />

19. La memòria de la modificació no justifica suficientment la proposta.<br />

20. La MPGO no conté l’avaluació econòmica-financera: infracció de l’article 59.1.c) TRLUC.<br />

21. La Modificació del Pla general d’ordenació infringeix el principi de justa distribució de<br />

beneficis i càrregues, provocant la nul·litat de ple dret del Pla.<br />

22. Manca de justificació en l’establiment del règim de fora d’ordenació i volum disconforme en les<br />

edificacions preexistents.<br />

B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. En relació a la manca de participació dels propietaris i explotadors en l’elaboració del Pla, cal portar<br />

a col·lació el contingut de l’article 8 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el<br />

Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), així com, l’article 23 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel<br />

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLU). Una vegada efectuada la seva lectura, es pot<br />

afirmar que la tramitació de la Modificació puntual es va ajustar al seu contingut.<br />

Els propietaris i explotadors van tenir accés a la documentació completa del projecte durant el termini,<br />

legalment establert, d’informació pública a la que es va sotmetre l’instrument de planejament. Per una<br />

banda, es va tenir accés, en les dependències municipals, als documents en suport paper, i per altra<br />

banda, als documents, en format digital, a la pàgina web de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Cal dir que totes aquelles persones interessades en comentar algun dels particulars objecte del<br />

planejament van ser ateses per part dels serveis tècnics municipals. Amb independència, de les reunions<br />

informatives que es van portar a terme des de la Regidoria de Medi Ambient, actualment de Sostenibilitat<br />

i Ecosistemes.<br />

Aquest procediment de participació en la redacció de l’instrument de planejament culmina mitjançant la<br />

facultat d’instar al·legacions front al mateix, en relació a les quals, i amb posterioritat a un acurat<br />

anàlisi, se’n determina la seva incorporació, o no, al document per a la seva aprovació provisional.


Per tant, no hi ha dubte que el procediment d’elaboració del planejament s’ha portat a terme a la llum de<br />

la normativa aplicable, seguint els tràmits legalment establerts a aquest efecte. Tanmateix, cal dir que els<br />

programes de participació ciutadana, regulats a l’article 22 en relació amb l’article 105 del RLU, només<br />

són preceptius en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal.<br />

Pel que fa a la tramitació simultània de les figures de planejament cal tenir en compte que aquesta no<br />

s’imposa com a preceptiva en el TRLU ni en el RLU.<br />

En aquest cas, estem davant de dos figures de planejament que responen al principi de jerarquia, en<br />

virtut de l’article 13.1 del TRLU, essent el Text refós del Pla especial, el planejament derivat de<br />

desenvolupament de les previsions del Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54).<br />

L’apartat 4 de l’article 55 del TRLU determina que el planejament urbanístic derivat està supeditat a les<br />

determinacions del planejament general, per aquest motiu calia avançar la tramitació de la Modificació<br />

puntual per tal de ésser coneixedors del marc en el que s’havia de desenvolupar i concretar el Pla<br />

especial. Com a conseqüència, els canvis que podien derivar-se del període d’informació pública de la<br />

MPG-54, en afectar directament al PE-90, feien aconsellable la tramitació consecutiva, disposant els<br />

períodes d’informació pública no coincidents en el temps.<br />

Finalment, el fet que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS) s’hagi aprovat amb posterioritat a la MPG-54, deriva de la necessitat d’elaborar<br />

dos textos refosos de la MPG-54 per donar resposta a les prescripcions imposades per la Comissió<br />

Territorial d’Urbanisme de Barcelona.<br />

2. La Memòria justificativa de la MPG-54 s’ha redactat de conformitat i a l’empara del marc normatiu<br />

vigent. En tot moment, la MPG-54 deixa constància que es recull la vocació inicialment prevista pel Pla<br />

general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993.<br />

La qualificació com a sistema de la major part dels terrenys inclosos en l’àmbit del Parc Agrari es<br />

recollia en el Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993, mantenint-se en el Text refós de<br />

l’any 2000, així com, en la MPG-54.<br />

El Pla general en relació als sistemes d’espais lliures determina que aquests comprenen “aquells sòls<br />

que estructuren una xarxa d’espais forestals, agrícoles, de valor ecològico-paisatgístic i àrees verdes,<br />

per tal de recuperar la seva continuïtat i permetre una millor integració del medi natural amb les zones<br />

urbanitzades de la ciutat”.<br />

La major part de la superfície del Parc Agrari, delimitada per la MPG-54, estava qualificada pel Pla<br />

general com a D-2 i D-4, inclosa la propietat dels recurrents, essent en ambdós casos sistema:<br />

“Qualificació D-2, Parc periurbà: Art. 239.- Comprèn els sòls propers a l’àrea urbana, respecte dels<br />

quals l’Administració pública intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions<br />

mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la<br />

regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.<br />

Qualificació D-4, Parc agrícola: Art. 249.- Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a<br />

l’àrea urbana, respecte dels quals l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de<br />

la seva incorporació al procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de<br />

l’ús agrari, procurant-hi la implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora<br />

tecnològica de les explotacions agrícoles i ramaderes.”<br />

Opció degudament motivada en la Memòria del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993<br />

on, entre d’altres extrems, s’afirmava el següent:<br />

“El territori municipal no urbanitzat és molt escàs en relació a la part ocupada per la ciutat (més d’una<br />

tercera part del total està edificada i les dues terceres parts del territori municipal podien urbanitzar-se<br />

segons el Pla de 1978).<br />

El Pla constitueix un instrument per a la preservació i potenciació de la identitat paisatgística del rodal i<br />

per a la millora de la seva utilització, en relació als valors “d’espai lliure de la ciutat”. Per això el


planejament proposa la intervenció en aquests espais amb un interès semblant al que s’utilitza<br />

urbanísticament per a l’espai urbà o urbanitzable.<br />

Tal com ens hem referit al capítol 4 (Elements d’estructura territorial), el sòl aprofitat agràriament o<br />

forestalment al voltant de la ciutat de <strong>Sabadell</strong> adquireix un valor en relació amb els espais lliures<br />

territorials a l’àmbit de la Regió metropolitana, amb tendència a desaparèixer sota l’avanç de l’acció<br />

urbanitzadora. Per això, les qualificacions que el Pla General de <strong>Sabadell</strong> atorga a aquests espais volen<br />

assolir un valor de referència en aquest context territorial, i contribuir a l’esponjament i la diferenciació<br />

dels continus edificats dels sistemes urbans que l’ocupen.<br />

Pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable, volem insistir un cop més en el fet que,<br />

històricament, ha quedat definit a la Legislació urbanística per “exclusió”. Segons aquesta,<br />

constitueixen el sòl no urbanitzable els sòls que no són urbans ni urbanitzables, sense conferir-li<br />

atributs gaire específics tret de la seva protecció genèrica. Han estat tradicionalment considerats com<br />

la situació “natural”, o com expectatives per la posterior transformació en sòl urbà, i se’ls ha atribuït<br />

la imatge, i la regulació que s’adeqüés a la seva utilització tradicional (sòls destinats a l’agricultura,<br />

ramaderia o explotació forestal). Aquesta concepció, que ha anat variant als territoris eminentment<br />

rurals del país, ho ha fet més encara en les zones de l’entorn de grans ciutats o àrees metropolitanes.<br />

Aquí, esdevenen àrees que s’han degradat per l’ús que se’n fa: s’hi han instal·lat habitatges marginals,<br />

indústries, magatzems, hortes, etc. Al marge de la legislació i regulació vigent, davant la dificultat<br />

administrativa d’exercir la disciplina urbanística que la legislació permet. El reconeixement d’aquestes<br />

situacions de fet ens portaria, pas a pas, cap a la desaparició del sol lliure d’urbantizació. No obstant<br />

això, aquests sòls tenen importància, tal com ja s’explicà a la Memòria de l’Avanç i del Pla aprovat<br />

inicialment, basant-se en:<br />

- El sòl lliure esdevé cada cop més escàs al voltant de les ciutats de l’àmbit<br />

metropolità.<br />

- Poden ésser considerats com a espais de l’estructura territorial, pel fet de constituir<br />

corredors lliures de la perifèria urbana imprescindibles per la qualitat de vida de les ciutats i l’equilibri<br />

ecològic.<br />

- Constitueixen elements de la identitat paisatgística del rodal de <strong>Sabadell</strong>, que<br />

contenen elements patrimonials i ordenadors i definidors del territori, rieres, camins, masies, etc.<br />

(...)”<br />

Sobre la base del criteri inicialment previst, la MPG-54 harmonitza aquesta voluntat, sobre la base de la<br />

realitat del sòl, i materialitza la idea de “Parc Agrari” ja que la naturalesa de la major part dels sòls<br />

inclosos en l’àmbit de la MPG-54 és agrícola.<br />

La MPG-54 llista els principis necessaris per materialitzar els objectius, que acaba concretant i<br />

desenvolupant el PEDMPAS. Aquest Pla especial concreta que l’objecte és la voluntat de contribuir,<br />

mitjançant la constitució del Parc Agrari, a millorar el desenvolupament i l’activitat agrària, mitjançant<br />

la concreció sobre el seu àmbit dels diferents instruments que el marc normatiu vigent així com les<br />

diferents legislacions sectorials, estableixen sobre els usos agraris i forestals, fent compatibles l’interès<br />

general i els interessos dels particulars coincidents en l’àmbit del Parc (art. 2 del PEDMPAS).<br />

De la lectura del recurs presentat se’n deriva una contradicció, per una banda s’al·lega la falta de<br />

concreció en el redactat de la MPG-54, i per altra banda es posa de manifest que el règim previst és<br />

restrictiu, sense determinar quin és aquest règim, presumptament, tant restrictiu, i alhora tant concret<br />

per poder derivar en aquesta connotació.<br />

Pel que fa a la classificació de les finques objecte del recurs, cal dir que ni la MPG-54, ni el PEDMPAS<br />

la modifiquen. La seva inclusió en l’àmbit de la MPG-54 té origen en el seu règim, al estar qualificades<br />

com a D.2, estem davant de sols propers a l’àrea urbana, respecte dels quals l’Administració pública<br />

intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions mediambientals, d’esplai,<br />

esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la regeneració de la massa arbòria existent<br />

o de la seva ampliació en dimensió important.<br />

La MPG-54 qualifica el sòl com a D.4 sense que aquest extrem provoqui una modificació substancial en<br />

el seu règim, i únicament respon a la necessitat de dotar de coherència la seva qualificació amb la<br />

naturalesa i realitat d’aquests sols.


3. Pel que fa a la inexistència de l’estudi econòmic, cal dir en primer lloc que la Modificació no feia<br />

referència a cap tipus d’actuació i intervenció en l’àmbit del Parc Agrari que requerís la seva valoració i<br />

presa en consideració a efectes econòmics. En segon lloc, la Modificació determinava que la titularitat<br />

seria objecte de concreció mitjançant el Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS). L’article 8 del Text refós del Pla especial determina el següent:<br />

“A banda dels espais on es concreti la reserva viària de la futura Ronda del Vallès, que segueix els<br />

tràmits corresponents a un projecte de competència estatal, queden afectats a titularitat pública:<br />

e. Els sòls qualificats d’equipaments del Parc Agrari corresponents a l’agrocenter de<br />

Can Gambús / Can Cunillé (clau c.D4 4 ).<br />

f. Els sòls qualificats de sistema viari. No obstant això, els sòls corresponents a la<br />

xarxa de camins rurals mantindran la titularitat pública o privada que tinguin a l’entrada en vigor del<br />

Pla especial.<br />

En la resta de sòls es mantindrà, amb caràcter general, la titularitat pública o privada que tinguin a<br />

l’entrada en vigor d’aquest planejament, sens perjudici de l’establert pel Text refós de la Modificació de<br />

Pla a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54) per a la subclau *, i del que estableixin les diferents legislacions<br />

sectorials aplicables en l’àmbit del Parc Agrari.”<br />

Per aquests motius, l’avaluació econòmica i financera es va incorporar en els documents que integren el<br />

Text refós del Pla especial de millora i desenvolupament del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong>.<br />

És més, l’avaluació econòmica i financera del Text refós del Pla especial determina el següent:<br />

“El Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> és una operació de llarga<br />

durada i el seu desenvolupament es farà, com ja s’ha explicat al pla d’etapes, en funció dels recursos<br />

econòmics del propi Ajuntament en cada moment de la seva execució.<br />

Per altra banda, el pla especial no incideix significativament en l’estudi econòmic i financer del Pla<br />

general vigent, donat que en ser els propietaris privats fonamentals en el desenvolupament i gestió del<br />

Parc Agrari, s’ha determinat que es mantingui la titularitat privada de tots els terrenys que tinguin aquesta<br />

condició a l’entrada en vigor del planejament.<br />

(...)<br />

Únicament seran objectes d’expropiació els sòls qualificats de sistema d’equipament del Parc Agrari<br />

(clau c.D4 4 ), on s’hi ubicarà l’agrocenter de Can Gambús / Can Cunillé. (...)”<br />

Extrem que corrobora la simplicitat del contingut de l’avaluació econòmica al no preveure, cap<br />

d’ambdós instruments de planejament, intervencions sobre el territori que requereixin una elevada<br />

aportació econòmica.<br />

4. Les manifestacions, esgrimides per les recurrents, relatives al règim general del sòl urbanitzable són<br />

certes. Tanmateix, cal posar de manifest, tal i com s’ha exposat en el punt dos d’aquest informe, que<br />

estem davant d’un sòl urbanitzable delimitat, que de conformitat amb el PGMOS de 1993 estava<br />

qualificat de D.2, parc periurbà (sistema d’espai lliure).<br />

Per tant, aquests sols es caracteritzaven per ser propers a l’àrea urbana, respecte dels quals<br />

l’Administració pública intervindria activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions<br />

mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la<br />

regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.<br />

Arrel de la MPG-54 la qualificació d’aquests sols passa a ser de D.4, parc agrícola (sistema d’espai<br />

lliure), i fa referència a sols aptes per a l’explotació agrícola propers a l’àrea urbana, respecte dels<br />

quals l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de la seva incorporació al<br />

procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de l’ús agrari, procurant-hi<br />

la implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora tecnològica de les<br />

explotacions agrícoles i ramaderes.<br />

Ambdues qualificacions, una de forma implícita, i l’altra explícitament, persegueixen mantenir i<br />

potenciar la realitat existent en els sols objecte de la seva qualificació. Es a dir, garantir i promocionar<br />

les funcions mediambientals, conservar i regenerar la massa arbòria, i fins i tot ampliar-la no és<br />

compatible amb la urbanització dels terrenys.


Per altra banda la titularitat dels terrenys pot ser pública o privada tant en la clau D.2, com en la clau<br />

D.4, tanmateix el PEDMPAS ja ha determinat el manteniment de la seva titularitat privada.<br />

Com a conseqüència, el canvi de qualificació només respon a la realitat i naturalesa d’aquests sols, així<br />

com a l’activitat que s’hi desenvolupa, i per tant no legitima l’exercici de cap dels mecanismes<br />

compensatoris exposats pels recurrents.<br />

Atès que es tracta d’un sòl urbanitzable si en algun moment és objecte del corresponent desenvolupament<br />

urbanístic, serà en aquest moment quan es materialitzarà la compensació de conformitat amb el marc<br />

normatiu sectorial d’aplicació.<br />

La MPG-54 no ha portat a terme una reclassificació encoberta del sòl, ja que ni en la qualificació del<br />

D.2, ni de D.4 es determina que aquestes siguin únicament pròpies del sòl no urbanitzable. Reiterant que<br />

la qualificació de sistema ja l’ostentaven amb anterioritat a l’aprovació definitiva de la MPG-54.<br />

5. El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins<br />

de les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS modificat per<br />

l’article 29 de MPG-54 es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:<br />

“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

c) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

d) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull , en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:<br />

“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:<br />

c) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

d) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”<br />

El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.<br />

Tanmateix, en tot moment, s’exigeix que aquesta es subjecti a les determinacions del planejament vigent,<br />

essent conforme amb el mateix.<br />

Amb la finalitat de regularitzar l’ús d’habitatge a les edificacions preexistents s’esgrimeix la possibilitat<br />

d’acollir-se al règim previst a l’article 56 del RLU. Aquesta opció requereix la conformitat amb els<br />

paràmetres establerts pel planejament urbanístic, extrem que s’hauria d’acreditar. Tanmateix, les<br />

construccions no poden haver-se implantat il·legalment, com a conseqüència s’hauria de justificar la<br />

seva legalitat, i en tots els casos restarien en volum disconforme.


Finalment, en seu de planejament urbanístic no s’entra a valorar si una determinada edificació, en<br />

aquest cas la dels al·legants, es va implantar legalment o il·legalment, o si aquesta és o no conforme a<br />

planejament. Únicament es determina el règim al qual es subjectaran les edificacions presents en l’àmbit<br />

del Parc Agrari.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix deixar sense efecte la resolució impugnada, relativa a<br />

l’aprovació definitiva del Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’Ordenació de<br />

<strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Pel que fa a l’anunci d’impugnació indirecta del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> cal<br />

recordar que aquesta impugnació indirecta s’ha de donar amb motiu d’un acte d’aplicació o execució de<br />

la norma general que es pretén impugnar indirectament, i que la MPG-54 no té aquest caràcter.<br />

Així, entre d’altres, es determina a la sentència següent:<br />

“TERCERO.- Sin embargo esta Sala considera que en el presente supuesto no nos encontramos en el<br />

ámbito de un recurso indirecto, por cuanto si tal medio de impugnación tiene su base en la posibilidad de<br />

analizar la legalidad de una disposición general, con ocasión de un acto de aplicación, no puede<br />

sostenerse que la Modificación puntual constituya un acto de aplicación del Plan General, ni siquiera,<br />

como pretende el recurrente, una norma de desarrollo, pues en el presente caso se trata simplemente de<br />

una nueva disposición que sustituye a la anterior y que consiguientemente tiene existencia propia, al<br />

margen del texto en que se incardine.<br />

CUARTO.- Consiguientemente, no encontrándonos dentro del ámbito del recurso indirecto, debe<br />

concluirse que no resulta posible la impugnación de la modificación puntual a partir de la correcta o<br />

incorrecta clasificación que del suelo realizara el PGOU, de forma tal que el ámbito de control del<br />

presente recurso quedaria reducido a las concretas previsiones que en la modificación se contienen ...”<br />

Es conclou que no procedeix la impugnació indirecta del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong>,<br />

a través de la impugnació de la MPG-54.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple, adoptats amb data 27 de juny de 2007, modificats amb data 9<br />

d’octubre de 2009, relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern<br />

Local té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’Ordenació de <strong>Sabadell</strong> a<br />

l’àmbit del Parc Agrari compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es<br />

proposa que la Junta de Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords<br />

següents:<br />

“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició, presentat per<br />

Montserrat Cruells Cadevall i Maria Isabel Cruells Cadevall, interposat front la resolució que aprova<br />

definitivament el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong><br />

a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””


Vistos els acords del Ple, adoptats en data 27 de juny de 2007, modificats en data 9<br />

d’octubre de 2009, relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta<br />

de Govern Local té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a<br />

l’exercici d’accions administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix<br />

donant-ne compte al Ple.<br />

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs potestatiu de reposició,<br />

presentat per XXXX i XXXXXX, interposat front la resolució que aprova<br />

definitivament el Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


16.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (1), interposat front<br />

la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 13 de juliol de 2010 el senyor XXXXXXX va presentar davant el<br />

Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya<br />

(Registre d’entrada: 0365E/27477/2010) recurs d’alçada contra la resolució d’aprovació<br />

definitiva del Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari<br />

de <strong>Sabadell</strong> (Exp.: PE-90), adoptada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de<br />

Barcelona, amb data 4 de març de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició del recurs d’alçada i es va conferir a<br />

aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb els preceptes<br />

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions<br />

públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 30 d’agost de<br />

2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS D’ALÇADA:<br />

23. Davant de la nul·litat de la MPG-54, es determina la nul·litat del PE-90 per transmissibilitat.<br />

24. Nul·litat de ple dret del PE-90 per causes formals:<br />

a. Caducitat de l’expedient.<br />

b. Procedència d’un nou termini d’exposició pública per la introducció de modificacions<br />

substancials durant la tramitació de l’expedient.<br />

25. Nul·litat de ple dret del PE-90 per causes substancials a nivell general:<br />

a. Creació i/o reconeixement d’ens als quals se’ls atorguen il·legalment competències<br />

legalment atribuïdes als òrgans municipals.<br />

b. Pla director del Parc agrari ineficaç: PE-90 nul de ple dret per transmissibilitat.<br />

26. Nul·litat de ple dret del PE-90 per causes substancials a nivell particular de la finca del firmant.<br />

a. Il·legal falta de reconeixement de l’activitat de viver que es porta a terme a la finca<br />

propietat del firmant des de fa dècades.<br />

b. Probable afectació a vial de part de la finca, que afecta la zona on s’ubiquen els vivers,<br />

nul·la de ple dret.<br />

c. Il·legal, per desproporcionada, qualificació de part de la finca amb la clau D.7.<br />

d. Xarxa de camins rurals: vulneració de dret a la propietat privada.<br />

B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. Pel que fa a aquesta consideració ens remetem al contingut de les al·legacions formulades en relació<br />

amb el recurs potestatiu de reposició presentat front l’aprovació definitiva del Text refós de la<br />

Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-<br />

54). Tot això, per concloure que no es pot predicar la transmissibilitat de la nul·litat respecte el Text<br />

refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS), ja que la<br />

MPG-54 s’ha acreditat com a un instrument de planejament ajustat a dret i per tant, no afectat de<br />

nul·litat.<br />

2. Esdevé necessari aclarir que la nul·litat només es pot produir quan concorrin algun d’aquells supòsits,<br />

expressament, previstos en l’article 62 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les<br />

administracions públiques i procediment administratiu comú (LRJPAC). Com a conseqüència, cal dir que<br />

les consideracions formulades, en primer lloc, no són certes, i en segon lloc, no es podrien encabir en<br />

cap dels supòsits recollits en l’esmentat article 62 de la LRJPAC.


Tanmateix, analitzem punt per punt les consideracions efectuades:<br />

b) En relació a la caducitat de l’expedient de tramitació del PEDMPAS cal no obviar, en cap<br />

moment, la naturalesa i peculiaritat de la tramitació d’un instrument de planejament.<br />

Tanmateix, l’article 63.3 de la LRJPAC preveu que “la realització d’actuacions<br />

administratives fora del temps establert per a aquestes únicament implicarà l’anul·labilitat de l’acte quan<br />

així ho imposi la naturalesa del termini”. Com a conseqüència podria considerar-se que el PEDMPAS,<br />

com a molt, denota una irregularitat no invalidant, i en cap cas, viciada de nul·litat.<br />

És més, en termes d’economia procedimental esdevé inversemblant reiniciar una<br />

tramitació administrativa que comportaria tramitar de nou el mateix document, al ser aquest el que<br />

reflexa els objectius perseguits per satisfer l’interès general, sense que s’hagin produït circumstàncies<br />

que n’exigeixin la seva modificació. Extrem que es reforça sobre la base del principi de conservació dels<br />

actes administratius.<br />

Argumentacions que es recullen en la sentència del Tribunal Suprem de 22 de març de<br />

2004, un fragment de la qual es transcriu a continuació:<br />

“(...) se ha de reiterar la doctrina de esta Sala sobre la nulidad o anulabilidad<br />

procedimental de los actos administrativos, recordando que en la esfera administrativa ha de ser<br />

aplicada con moderación la teoría jurídica de las nulidades, advirtiendo que en la apreciación de<br />

supuestos vicios de nulidad ha de ponderarse la importancia que revista el derecho a que afecte, las<br />

derivaciones que motive, la situación y posición del interesado en el expediente, y en fin, cuantas<br />

circunstancias concurran, resultando contraproducente decretar una nulidad del acto que conllevaría<br />

una nulidad de actuaciones con la consiguiente reproducción de las mismas, para desembocar en<br />

idéntico resultado, lo que desaconseja la adopción de tal drástica medida, (...)”<br />

c) Pel que fa a la necessitat de procedir a un nou tràmit d’informació pública arrel de les<br />

prescripcions imposades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, cal manifestar que, de<br />

conformitat amb l’article 112.2 del RLU, no eren modificacions substancials i com a conseqüència no<br />

exigien la realització d’un nou tràmit d’informació pública. Extrem que es corrobora en la literalitat de<br />

l’incís 3 del mateix article 112.<br />

Tanmateix, l’afectació a vialitat exposada pel recurrent es deriva de la normativa sectorial<br />

d’aplicació, no essent una competència pròpia de l’administració local de referència.<br />

3. De nou, ens remetem a allò esgrimit a l’inici del primer punt d’aquest informe, així com a l’informe<br />

efectuat en el marc de les al·legacions presentades envers el document del PEDMPAS aprovat<br />

inicialment.<br />

Pel que fa a cadascun dels arguments esgrimits pel recurrent, portem a terme les consideracions<br />

següents:<br />

a) La creació d’aquests ens i la seva regulació s’ha enunciat en el marc del PEDMPAS.<br />

Tanmateix cal portar a terme la seva instrumentalització, la qual s’efectuarà de conformitat amb el marc<br />

normatiu aplicable, i en exercici de les competències reconegudes a l’administració local.<br />

b) El Pla director per a la gestió i el desenvolupament del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> té com a<br />

vocació portar a terme un anàlisi i estudi de l’àmbit, amb la finalitat de determinar les actuacions que<br />

calia afrontar amb la redacció de la MPG-54 i el PEDMPAS.<br />

Extrem que es posa de manifest en la presentació del document:<br />

“El Pla Director per a la Gestió i el Desenvolupament del Parc Agrari és un instrument estratègic per<br />

protegir el bosc i fomentar un model d’agricultura d’acord amb les noves demandes socials. Les línies de<br />

treball que hi trobareu no tan sols incentiven la recerca, el desenvolupament i la innovació, sinó que<br />

proposen els mecanismes ...”<br />

No és un instrument de planejament de caràcter urbanístic, que atorgui legitimitat sobre la base del<br />

principi de jerarquia al PEDMPAS. Extrem que impossibilita la transmissibilitat de la presumpta<br />

nul·litat del Pla Director. Tanmateix, la previsió efectuada per l’article 64.1 de la LRJPAC reforça<br />

aquesta consideració.<br />

4. De nou ens remetem al contingut de les al·legacions formulades en relació amb el recurs potestatiu de<br />

reposició presentat front l’aprovació definitiva de la MPG-54, així com a l’informe efectuat en el marc de<br />

les al·legacions presentades envers el document del PEDMPAS aprovat inicialment.


Tanmateix, i pel que fa als arguments que sosté el recurrent, cal dir el següent:<br />

a) La no identificació gràfica de la mencionada activitat no comporta el seu cessament, ja que<br />

l’activitat de viver es pot desenvolupar de conformitat amb les previsions del planejament urbanístic<br />

d’aplicació i el marc normatiu vigent.<br />

b) Aquesta afectació deriva de la normativa sectorial d’aplicació i es va posar de relleu en<br />

l’informe sectorial emès per la Direcció General de Carreteres. Per tant, queda al marge de l’àmbit<br />

competencial d’aquest Consistori.<br />

c) La determinació de la qualificació identificada amb la clau D.7 queda justificada en<br />

l’instrument de planejament, així com recolzada per les determinacions de la normativa sectorial<br />

d’aplicació en matèria d’aigües. Tanmateix, la seva regulació no implica restriccions més enllà<br />

d’aquelles derivades del sòl no urbanitzable, i de l’existència d’un curs fluvial.<br />

d) Si acudim a l’article 14 del PEDMPAS podem comprovar que només es consideraran d’ús<br />

públic, els camins de titularitat pública i els que ja són d’ús públic en l’actualitat. Com a conseqüència,<br />

no es predica l’ús públic respecte la resta de camins que es troben dins l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, a través de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari,<br />

estudiarà la xarxa de camins d’ús públic i promourà l’establiment d’acords amb els propietaris per la<br />

definició de les condicions d’ús i compleció de la mateixa (article 14 del PEDMPAS).<br />

Com a conseqüència, tant la MPG-54 com el PEDMPAS porten a terme una fotografia de la realitat.<br />

Aquest extrem permet que si aquesta realitat és objecte de distorsió es puguin aplicar els mitjans<br />

legalment previstos per la normativa sectorial a fi de restaurar-la.<br />

Cal aclarir que el fet que un camí rural sigui d’ús públic no implica que l’Ajuntament sigui<br />

necessàriament i en tot cas el propietari del camí, ni que aquest fet privi als propietaris del seu ús. Serà<br />

d’ús públic aquell camí que és de titularitat municipal, així com, aquell camí que ja en l’actualitat, abans<br />

de l’entrada en vigor d’ambdós instruments de planejament, tenia un ús públic, amb independència de la<br />

seva titularitat.<br />

És més, la determinació de la xarxa de camins rurals parteix d’aquella efectuada en el Pla general, en<br />

concret dels camins grafiats, amb traçat indicatiu, en els plànols de la sèrie N-2. La xarxa de camins<br />

rurals la integren aquells camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no<br />

urbanitzat i la seva comunicació amb la ciutat.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix la declaració de nul·litat de ple dret del Text refós del<br />

Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong>.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats amb data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local té delegades les<br />

competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions administratives en defensa dels<br />

interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong><br />

compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es proposa que la Junta de<br />

Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:


“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per Juan Argelaguet<br />

Trullàs, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les al·legacions<br />

formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””<br />

Vistos els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats en data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local<br />

té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al<br />

Ple.<br />

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per<br />

XXXXXXX, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós del<br />

Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual<br />

inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


17.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (2), interposat front<br />

la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 20 de juliol de 2010 la senyora XXXXX i el senyor XXXXX,<br />

actuant en nom i representació de la mercantil Heredad Ustrell, SL, van presentar<br />

davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de<br />

Catalunya (Registre d’entrada: 0365E/28481/2010) recurs d’alçada contra la resolució<br />

d’aprovació definitiva del Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del<br />

Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (Exp.: PE-90), adoptada per la Comissió Territorial<br />

d’Urbanisme de Barcelona, amb data 4 de març de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició del recurs d’alçada i es va conferir a<br />

aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb els preceptes<br />

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions<br />

públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 3 de<br />

setembre de 2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS D’ALÇADA:<br />

1. Manca de participació dels propietaris i explotadors del Parc Agrari en l’elaboració del<br />

Pla.<br />

2. Infracció de procediment: necessitat d’un nou tràmit d’informació pública per introducció<br />

de modificacions substancials en el projecte del PE.<br />

3. El sector del Parc Agrari és un sector castigat per les grans infraestructures, situació que<br />

pot frustrar els objectius tant de la Modificació del Pla general com del Pla Especial.<br />

4. El contingut del Pla especial s’extralimita de les funcions d’aquesta figura urbanística.<br />

5. El sòl objecte d’explotació agrícola no pot ser, per definició, un sistema territorial del Parc<br />

Agrari, ni sistema en definitiva, en cap cas.<br />

6. La memòria del Pla especial no justifica suficientment la finalitat del planejament.<br />

7. Indefinició del Pla d’etapes i de l’avaluació econòmica – financera.<br />

8. El Pla especial no distingeix en relació als usos i règim urbanístic entre el sòl no<br />

urbanitzable i el sòl urbanitzable delimitat.<br />

9. Manca de justificació en l’establiment del règim de fora d’ordenació i volum disconforme<br />

en les edificacions preexistents.<br />

10. Nul·litat del règim d’ús previst per a la xarxa de camins rurals i de les condicions<br />

d’intervenció, acondicionament i millora de les vies incloses a l’àmbit del Pla especial.<br />

11. Arbitrarietat en la qualificació de sistema de parc periurbà (clau D.2) i sistema de parc<br />

agrícola (clau D.4) i zona de valora forestal (clau 7.2.a i b).<br />

12. Inadequació del règim d’ús i condicions d’ordenació en la qualificació de sistema de<br />

connectors ambientals (clau D.7).<br />

13. Nul·litat del Pla especial a l’imposar paràmetres referits a l’activitat agrària en les finques i<br />

explotacions agrícoles de titularitat privada que excedeixen dels que imposa la normativa sectorial<br />

d’aplicació.<br />

14. Manca de justificació de la creació de les categories d’habitatge rural principal i habitatge<br />

rural agrícola, arbitrarietat en la inclusió d’uns una categoria o una altra dels diferents habitatges i<br />

nul·litat de la prohibició establerta per a la implantació de noves edificacions.<br />

15. Nul·litat dels instruments de gestió del Parc.<br />

16. Efectes de l’aprovació del Pla territorial metropolità de Barcelona en la Modificació del<br />

Pla general d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari: nul·litat de ple dret del Pla.


B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. En relació a la manca de participació dels propietaris i explotadors en l’elaboració del Pla, cal portar<br />

a col·lació el contingut de l’article 8 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el<br />

Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TRLU), en concret els apartats núm. 3 i 5, del mencionat<br />

precepte. Així com, l’article 23 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la<br />

Llei d’urbanisme (en endavant RLU).<br />

Els propietaris i explotadors van tenir accés a la documentació completa del projecte durant el termini,<br />

legalment establert (el qual va ser prorrogat fins a data 31 de juliol del mateix any), d’informació<br />

pública a la que es va sotmetre l’instrument de planejament. Per una banda, es va tenir accés, en les<br />

dependències municipals, als documents en suport paper, i per altra banda, als documents, en format<br />

digital, a la pàgina web de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Tanmateix, cal dir que totes aquelles persones interessades en comentar algun dels particulars objecte<br />

del planejament van ser ateses per part dels serveis tècnics municipals. Amb independència, de les<br />

reunions informatives que es van portar a terme des de la Regidoria de Medi Ambient, actualment de<br />

Sostenibilitat i Ecosistemes.<br />

Aquest procediment de participació en la redacció de l’instrument de planejament culmina mitjançant la<br />

facultat d’instar al·legacions front al mateix, en relació a les quals, i amb posterioritat a un acurat<br />

anàlisi, se’n determina la seva incorporació al document per a la seva aprovació provisional.<br />

Per tant, no hi ha dubte que el procediment d’elaboració del planejament s’ha portat a terme a la llum de<br />

la normativa aplicable, seguint els tràmits legalment establerts a aquest efecte. Tanmateix, cal dir que els<br />

programes de participació ciutadana, regulats a l’article 22 en relació amb l’article 105 del RLU, només<br />

són preceptius en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal.<br />

2. Pel que fa a la necessitat de procedir a un nou tràmit d’informació pública cal manifestar que les<br />

modificacions introduïdes no tenen el caràcter de substancials de conformitat amb l’article 112.2 del<br />

RLU, i com a conseqüència no exigeixen la realització d’un nou tràmit d’informació pública. Extrem que<br />

es corrobora en la literalitat de l’incís 3 del mateix article 112.<br />

3. Els objectius previstos en relació al Parc Agrari responen a la facultat que atorga l’article 67, apartat<br />

a del TRLU en el marc de la redacció d’un pla especial. En aquest cas, els objectius s’adopten, juntament<br />

amb els mecanismes necessaris per a la seva consecució, com a garants per contribuir a millorar el<br />

desenvolupament i l’activitat agrària, que es allò que es vol assolir mitjançant la redacció del Pla<br />

especial.<br />

Les afectacions derivades de l’efectiva implantació dels projectes relatius a la perllongació de la Ronda<br />

Oest, el traçat del Quart Cinturó i el recorregut del gasoducte Martorell-Figueres responen a un interès<br />

general que resta fora de l’àmbit competencial d’aquest municipi.<br />

Tanmateix la única figura que resta aprovada definitivament és la Ronda Oest, el traçat de la qual<br />

discorre pel límit est del Parc Agrari, circumstància que genera una afectació mínima sobre l’àmbit del<br />

Parc Agrari, en el tram comprès entre les vies del tren i l’avinguda de Can Deu. De totes maneres,<br />

l’extensió de l’àmbit de Pla especial, de més de 586 hectàrees, ocupant tota la franja situada a la dreta<br />

del nucli urbà de <strong>Sabadell</strong>, a tocar del límit de terme amb Terrassa, Castellar i Sant Quirze, fa que<br />

qualsevol àmbit mínimament extens es vegi travessat en sentit est-oest per tota una sèrie<br />

d’infraestructures de comunicació, cosa que no vol dir que aquestes ocupin el territori en la seva<br />

totalitat.<br />

En aquest marc, cal posar de manifest l’existència de normatives sectorials que fan preceptiva<br />

l’avaluació ambiental dels impactes generats per la implantació d’infraestructures lineals, sobre la base<br />

de la qual s’adopten totes les mesures necessàries per tal de garantir la minimització dels impactes que<br />

se’n deriven.


La mera materialització i execució del Pla especial garanteix la millora dels espais agrícoles i forestals<br />

de l’àmbit, el seu manteniment i desenvolupament. Valors que han de ser objecte de protecció, amb<br />

independència de la implantació de les infraestructures, com a últim reducte de sòl no urbanitzable de<br />

caràcter agrari, i com a tal identitari, del municipi de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Malgrat l’existència d’aquest interès general per a l’efectiva implantació de les infraestructures, que<br />

transcendeix els límits territorials d’aquest municipi, aquest Consistori ha articulat tots els mitjans al seu<br />

abast per tal de disminuir l’impacte de la seva implantació, per exemple mitjançant la interposició<br />

d’al·legacions, i la realització d’accions diverses tendents a proposar un traçat alternatiu de les<br />

mateixes. Tanmateix, a dia d’avui, la proposta de traçat reflectida en els projectes d’aquestes<br />

infraestructures ens permet afirmar que el projecte del Parc Agrari no es posa en entredit, ni per la<br />

dimensió de les mateixes, en relació a l’àmbit territorial del planejament, ni per la seva localització.<br />

4. En relació a l’oportunitat de redactar un Pla especial cal acudir a la previsió efectuada per l’article<br />

67.1.a del TRLU que determina que es podran redactar plans especials “si són necessaris, en el<br />

desenvolupament contingut (...) en el planejament urbanístic general, (...) per al millorament d’àmbits<br />

rurals, (...) per a la protecció i el millorament dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en<br />

general, del medi natural i del paisatge, o per qualsevol altra finalitat anàloga”.<br />

Per tant, a tenor de la literalitat de l’article 2 del Text refós del Pla especial de desenvolupament i<br />

millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS), l’objectiu en ell reflectit ha d’articular-se a través de<br />

la redacció d’aquesta figura de planejament. A efectes del que ens ocupa, resulta rellevant transcriure<br />

l’apartat 2 de l’article 2 del mencionat text, que determina el següent:<br />

“L’objectiu del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> és contribuir a millorar el desenvolupament i l’activitat agrària<br />

mitjançant la concreció sobre el seu àmbit dels diferents instruments que el marc normatiu vigent<br />

(urbanístic, agrari, ambiental i paisatgístic) així com les diferents legislacions sectorials, estableixen<br />

sobre els usos agraris i forestals, fent compatibles l’interès general i els interessos dels particulars<br />

coincidents en l’àmbit del Parc.”<br />

És més, la consecució d’aquest objectiu, necessàriament ha de portar associada la necessitat d’establir<br />

una regulació i unes mesures determinades, legitimació que trobem en l’apartat 2 de l’article 67 del<br />

TRLU, amb el següent contingut:<br />

“Els plans especials urbanístics dictats en virtut de l’apartat 1.a que tinguin per finalitat la protecció de<br />

zones d’un gran valor agrícola, forestal o ramader, de zones deltaiques o d’espais rurals o periurbans<br />

poden imposar restriccions d’ús dels terrenys per a impedir-ne la desaparició o l’alteració.”<br />

Facultats que també es reconeixen, en la seva amplitud, en l’apartat 2 de l’article 93 del RLU. Per tant,<br />

es permet, sempre sobre la base d’assolir la conservació i desenvolupament de les zones de valor<br />

agrícola, forestal o ramader i de l’espai rural com a tal, la seva consecució mitjançant la redacció d’un<br />

Pla especial.<br />

Amb independència de la legitimació que ens atorga la normativa sectorial d’aplicació, amb la finalitat<br />

d’articular la regulació del Parc Agrari a través de planejament especial, el propi Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> (PGMOS) ja determinava aquesta possibilitat.<br />

L’article 249 del PGMOS determina que el parc agrícola:<br />

“Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a l’àrea urbana, respecte dels quals<br />

l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de la seva incorporació al procés<br />

urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de l’ús agrari, procurant-hi la<br />

implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora tecnològica de les<br />

explotacions agrícoles i ramaderes”.<br />

Els paràmetres establerts mitjançant el PEDMPAS no s’extralimiten en les possibles previsions que<br />

poden recollir aquests tipus de figures de planejament, únicament en determinen i perfilen l’àmbit per a<br />

la seva efectivitat real, primant la consecució de l’objectiu en ell determinat.


Finalment, cal dir que la regulació determinada en el PEDMPAS parteix de la voluntat de seguir els<br />

principis de caire general i bàsic imposats pel TRLU i el RLU. Particularment, el principi de<br />

desenvolupament urbanístic sostenible, recollit a l’article 3 del TRLUC, concretat en l’article 9 del<br />

mateix cos normatiu, que determina, en l’apartat tercer, com a directriu de planejament el següent:<br />

“El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor<br />

agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades<br />

perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de<br />

construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o<br />

arqueològic existents a l’entorn.”<br />

Arguments reiterats en l’article 3, incís a) i e) del RLU, rellevants als efectes que ens ocupen. S’evidencia<br />

que l’esperit del Pla especial parteix de la necessitat de donar compliment a aquest mandat legal.<br />

Pel que fa a la resta de consideracions relatives a la regulació efectuada pel PEDMPAS, la qual<br />

presumptament contravé els drets relatius a la propietat privada i la llibertat d’empresa, cal dir que<br />

aquesta va ser objecte de matisació en el PEDMPAS aprovat provisionalment, motiu pel qual ens<br />

remetem a l’informe emès en el marc de l’aprovació inicial d’aquest document.<br />

Tanmateix, el PEDMPAS regula i estableix uns paràmetres d’ordenació en funció de la qualificació, que<br />

en cap cas són més restrictius que els existents o d’aquells que deriven de la normativa sectorial<br />

aplicable. Actuació que s’emmarca en l’exercici de la facultat d’ordenació urbanística que ostenta<br />

l’administració pública local.<br />

En relació a l’exercici del dret de propietat, i la seva presumpta vulneració arrel del contingut i<br />

regulació del Pla especial, resulta imprescindible reiterar la doctrina jurisprudencial, a bastament<br />

consolidada. A títol exemplificatiu, a continuació es transcriu un fragment de la sentència de la sala<br />

tercera del Tribunal Suprem, de data 2 de febrer de 2004, que estableix el següent:<br />

“El derecho a la propiedad que reconoce el artículo 33 CE está sujeto a límites o, dicho en otros<br />

términos, su contenido viene determinado por un conjunto de facultades cuyo alcance precisa el<br />

ordenamiento jurídico.<br />

Y, como tuvimos ocasión de señalar en sentencia de 13 de octubre de 1998, hace tiempo que ha entrado<br />

en crisis la concepción clásica de la propiedad que consideraba a ésta como un derecho unitario. La<br />

propiedad se configura hoy, sobre todo, por obra de la legislación especial y en razón de su función<br />

social, como un derecho “elástico” dotado de diverso contenido e, incluso, de diferente estatuto.<br />

Este pluralismo, consecuencia de la multiplicidad de normas especiales, contempla según las clases de<br />

propiedad diversas formas de intervención administrativa en función de las características y de<br />

trascendencia social de los bienes sobre los que se proyecta el derecho.<br />

Ello supone una tensión dialéctica entre el interés individual del titular y el interés de la colectividad<br />

presente en el propio reconocimiento consitucional de la propiedad que realiza el artículo 33 CE, al<br />

consagrar a un tiempo el derecho y la función social que delimita su contenido de acuerdo con las leyes.<br />

La referencia a la “función social” como elemento estructural de la definición misma del derecho a la<br />

propiedad privada, o como factor determinanate de la configuración legal de su contenido, pone de<br />

manifiesto que la Constitución no ha recogido una concepción abstracta de este derecho como mero<br />

ámbito subjetivo de libre disposición o señorío sobre el bien objeto del dominio reservado al titular,<br />

sometido únicamente en su ejercicio a las limitaciones generales que las leyes impongan para<br />

salvaguardar los legítimos derechos o intereses de terceros o el interés general.<br />

Por el contrario, la Constitución reconoce un derecho de propiedad privada que se configura y protege<br />

como un haz de facultades individuales sobre los bienes objeto del mismo, pero también, al mismo<br />

tiempo, como un conjunto de deberes y cargas establecidos de acuerdo con las Leyes en atención a<br />

valores o intereses de la colectividad, o, dicho en términos utilizados por la STC 37/1987, de 26 de<br />

marzo, en atención “a la finalidad o interés social que cada categoría de bienes objeto de dominio esté<br />

llamada a cumplir”.<br />

Por otra parte, deben hacerse dos precisiones adicionales. En primer lugar, la fijación del “contenido<br />

social” de la propiedad privada no puede hacerse desde la exclusiva consideración subjetiva del<br />

derecho o de los intereses individuales que subyacen, sino que debe incluir igualmente la necesaria<br />

referencia a la función social, entendida no como mero límite externo a su definición o a su ejercicio<br />

sino como parte integrante del derecho mismo.


Utilidad individual y función social definen inescindiblemente el contenido del derecho de propiedad<br />

sobre cada categoría o tipo de bienes. Esta incorporación de las exigencias sociales al contenido de la<br />

propiedad privada se traduce en la previsión legal de intervenciones públicas, no meramente<br />

ablatorias, en las facultades del propietario.<br />

En segundo lugar, como una de las manifestaciones más clásicas del principio, existe una reserva de<br />

ley en lo que concierne a la delimitación del contenido de la propiedad (art. 33.2 CE), que no impide,<br />

sin embargo, una cierta regulación por la Administración “de acuerdo con las Leyes”, cuando éstas<br />

recaben la colaboración reglamentaria.<br />

Por consiguiente, frente al criterio de la recurrente, ha de concluirse que el reconocimiento<br />

constitucional de la propiedad no se opone al establecimiento legal de límites, ni al ejercicio de la<br />

consecuente potestad por parte de la Administración, siempre que se efectúe con sujeción a la finalidad<br />

para la que fue otorgada y de acuerdo con los pertinentes criterios ténicos.”<br />

No existeix una vulneració del dret de propietat, únicament una modulació de l’exercici del mateix en pro<br />

de l’interès general que es persegueix amb el manteniment i conservació de l’espai del Parc Agrari.<br />

Pel que fa a la vulneració del dret a la llibertat d’empresa cal dir que aquest no es produeix ja que<br />

l’activitat econòmica per part dels propietaris es pot portar a terme, únicament, subjecte a les<br />

determinacions del planejament. Previsions únicament encaminades a garantir la definició d’uns<br />

paràmetres d’ordenació en relació a les edificacions i usos que es poden portar a terme en l’àmbit del<br />

Parc Agrari.<br />

En relació amb el Pla territorial metropolità de Barcelona cal dir que, de conformitat amb la Disposició<br />

transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació Territorial, tant la MPG-54 com el PEDMPAS<br />

no hi queden vinculats.<br />

5. De nou ens remetem al contingut de les al·legacions formulades arrel de la interposició del recurs<br />

potestatiu de reposició front la MPG-54, així com a l’informe elaborat en el marc de l’aprovació inicial<br />

del PEDMPAS.<br />

Tanmateix, reiterem que la qualificació com a sistema de la major part dels terrenys inclosos en l’àmbit<br />

del Parc Agrari es recollia en el Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993, mantenint-se en<br />

el Text refós de l’any 2000, així com, en la Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació de<br />

<strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54).<br />

El Pla general en relació als sistemes d’espais lliures determina que aquests comprenen “aquells sòls<br />

que estructuren una xarxa d’espais forestals, agrícoles, de valor ecològico-paisatgístic i àrees verdes,<br />

per tal de recuperar la seva continuïtat i permetre una millor integració del medi natural amb les zones<br />

urbanitzades de la ciutat”.<br />

La major part de la superfície del Parc Agrari, delimitada per la MPG-54, estava qualificada pel Pla<br />

general com a D-2 i D-4, essent en ambdós casos sistema:<br />

“Qualificació D-2, Parc periurbà: Art. 239.- Comprèn els sòls propers a l’àrea urbana, respecte dels<br />

quals l’Administració pública intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions<br />

mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la<br />

regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.<br />

Qualificació D-4, Parc agrícola: Art. 249.- Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a<br />

l’àrea urbana, respecte dels quals l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de<br />

la seva incorporació al procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de<br />

l’ús agrari, procurant-hi la implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora<br />

tecnològica de les explotacions agrícoles i ramaderes.”<br />

Opció degudament motivada en la Memòria del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993<br />

on, entre d’altres extrems, s’afirmava el següent:<br />

“El territori municipal no urbanitzat és molt escàs en relació a la part ocupada per la ciutat (més d’una<br />

tercera part del total està edificada i les dues terceres parts del territori municipal podien urbanitzar-se<br />

segons el Pla de 1978).


El Pla constitueix un instrument per a la preservació i potenciació de la identitat paisatgística del rodal i<br />

per a la millora de la seva utilització, en relació als valors “d’espai lliure de la ciutat”. Per això el<br />

planejament proposa la intervenció en aquests espais amb un interès semblant al que s’utilitza<br />

urbanísticament per a l’espai urbà o urbanitzable.<br />

Tal com ens hem referit al capítol 4 (Elements d’estructura territorial), el sòl aprofitat agràriament o<br />

forestalment al voltant de la ciutat de <strong>Sabadell</strong> adquireix un valor en relació amb els espais lliures<br />

territorials a l’àmbit de la Regió metropolitana, amb tendència a desaparèixer sota l’avanç de l’acció<br />

urbanitzadora. Per això, les qualificacions que el Pla General de <strong>Sabadell</strong> atorga a aquests espais volen<br />

assolir un valor de referència en aquest context territorial, i contribuir a l’esponjament i la diferenciació<br />

dels continus edificats dels sistemes urbans que l’ocupen.<br />

Pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable, volem insistir un cop més en el fet que, històricament,<br />

ha quedat definit a la Legislació urbanística per “exclusió”. Segons aquesta, constitueixen el sòl no<br />

urbanitzable els sòls que no són urbans ni urbanitzables, sense conferir-li atributs gaire específics tret<br />

de la seva protecció genèrica. Han estat tradicionalment considerats com la situació “natural”, o com<br />

expectatives per la posterior transformació en sòl urbà, i se’ls ha atribuït la imatge, i la regulació que<br />

s’adeqüés a la seva utilització tradicional (sòls destinats a l’agricultura, ramaderia o explotació<br />

forestal). Aquesta concepció, que ha anat variant als territoris eminentment rurals del país, ho ha fet<br />

més encara en les zones de l’entorn de grans ciutats o àrees metropolitanes. Aquí, esdevenen àrees que<br />

s’han degradat per l’ús que se’n fa: s’hi han instal·lat habitatges marginals, indústries, magatzems,<br />

hortes, etc. Al marge de la legislació i regulació vigent, davant la dificultat administrativa d’exercir la<br />

disciplina urbanística que la legislació permet. El reconeixement d’aquestes situacions de fet ens<br />

portaria, pas a pas, cap a la desaparició del sol lliure d’urbantizació. No obstant això, aquests sòls<br />

tenen importància, tal com ja s’explicà a la Memòria de l’Avanç i del Pla aprovat inicialment, basantse<br />

en:<br />

- El sòl lliure esdevé cada cop més escàs al voltant de les ciutats de l’àmbit<br />

metropolità.<br />

- Poden ésser considerats com a espais de l’estructura territorial, pel fet de<br />

constituir corredors lliures de la perifèria urbana imprescindibles per la qualitat de vida de les ciutats i<br />

l’equilibri ecològic.<br />

- Constitueixen elements de la identitat paisatgística del rodal de <strong>Sabadell</strong>, que<br />

contenen elements patrimonials i ordenadors i definidors del territori, rieres, camins, masies, etc.<br />

(...)”<br />

Sobre la base d’aquests objectius, i en el marc de la MPG-54 es va redefinir l’àmbit de la qualificació D-<br />

4 en ares del desenvolupament mitjançant el present Pla especial. Per tant, la seva raó de ser troba la<br />

seva justificació al llarg dels diversos instruments de planejament, i evidentment en la memòria del Pla<br />

general de 1993.<br />

Tanmateix, les consideracions efectuades pels al·legants parteixen d’un error conceptual, la qualificació<br />

de sistema no pressuposa la titularitat pública dels terrenys, de conformitat amb l’article 34 del TRLU.<br />

En cap moment es parla de que “les finques incloses al Parc Agrari hagin de considerar-se com a<br />

terrenys de vocació pública”.<br />

6. Pel que fa als arguments que sostenen els recurrents ens remetem al contingut de les al·legacions<br />

formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la MPG-54. Extrem al que cal<br />

afegir que la redacció del PEDMPAS s’ha portat a terme de conformitat amb els requeriments i<br />

regulació del TRLU i el RLU, i a l’empara del marc normatiu que configuren els seus antecedents, origen<br />

i justificació de la regulació prevista.<br />

Tanmateix, reiterem que la regulació del PEDMPAS va ser objecte de matisació en la seva aprovació<br />

provisional, motiu pel qual ens remetem a l’informe emès en el marc de l’aprovació inicial d’aquest<br />

document.<br />

7. Tal i com es determina en el document del PEDMPAS el pla d’etapes determina un ordre de prioritats<br />

que cal portar a terme, les quals s’assumiran en funció dels recursos econòmics del propi Ajuntament.<br />

La simplicitat del contingut de l’avaluació econòmica es justifica perquè ni la MPG-54 ni el PEDMPAS<br />

preveuen intervencions sobre el territori que requereixin una elevada aportació econòmica. Els únics


terrenys objecte d’expropiació (els sòls qualificats de sistema d’equipament del Parc Agrari –clau c.D4 4 -<br />

) es valoren en el document relatiu a l’avaluació econòmica i financera.<br />

La resta d’eventuals compensacions que preveuen els recurrents no procedeixen de conformitat amb la<br />

normativa sectorial d’aplicació. Reiterant de nou la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla<br />

territorial metropolità de Barcelona.<br />

8. El PEDMPAS no ha portat a terme cap modificació del règim urbanístic del sòl, el qual deriva de la<br />

regulació prevista pel PGMOS modificat per la MPG-54. Com a conseqüència ens remetem als<br />

arguments sostinguts en les al·legacions formulades envers al recurs potestatiu de reposició presentat<br />

front l’aprovació definitiva de la MPG-54.<br />

Insistint en la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla territorial metropolità de Barcelona de<br />

conformitat amb el seu règim transitori.<br />

9. El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins<br />

de les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS modificat per<br />

l’article 29 de MPG-54 es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:<br />

“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

e) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

f) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull , en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:<br />

“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:<br />

e) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

f) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”<br />

El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.<br />

Tanmateix, en tot moment, s’exigeix que aquesta es subjecti a les determinacions del planejament vigent,<br />

essent conforme amb el mateix.<br />

Amb la finalitat de regularitzar l’ús d’habitatge a les edificacions preexistents s’esgrimeix la possibilitat<br />

d’acollir-se al règim previst a l’article 56 del RLU. Aquesta opció requereix la conformitat amb els<br />

paràmetres establerts pel planejament urbanístic, extrem que s’hauria d’acreditar. Tanmateix, les


construccions no poden haver-se implantat il·legalment, com a conseqüència s’hauria de justificar la<br />

seva legalitat, i en tots els casos restarien en volum disconforme.<br />

Finalment, en seu de planejament urbanístic no s’entra a valorar si una determinada edificació, en<br />

aquest cas la dels al·legants, es va implantar legalment o il·legalment, o si aquesta és o no conforme a<br />

planejament. Únicament es determina el règim al qual es subjectaran les edificacions presents en l’àmbit<br />

del Parc Agrari.<br />

10. Cal tenir present que la MPG-54 determina, en el seu article 6, que la xarxa de camins rurals es<br />

definirà mitjançant planejament especial, i que per tant, el plànol O-2 recull amb caràcter indicatiu la<br />

proposta de xarxa de camins rurals. Amb caràcter general es determina que aquell sòl que integri<br />

aquesta xarxa de camins rurals tindrà un ús públic, mantenint la titularitat del sòl existent a l’entrada en<br />

vigor del planejament.<br />

Si acudim a l’article 14 del PEDMPAS podem comprovar que només es consideraran d’ús públic, els<br />

camins de titularitat pública i els que ja són d’ús públic en l’actualitat. Com a conseqüència, no es<br />

predica l’ús públic respecte la resta de camins que es troben dins l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, a través de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari,<br />

estudiarà la xarxa de camins d’ús públic i promourà l’establiment d’acords amb els propietaris per la<br />

definició de les condicions d’ús i compleció de la mateixa (article 14 del PEDMPAS).<br />

Com a conseqüència, ambdós instruments de planejament porten a terme una fotografia de la realitat.<br />

Aquest extrem permet que si aquesta realitat és objecte de distorsió es puguin aplicar els mitjans<br />

legalment previstos per la normativa sectorial a fi de restaurar-la.<br />

Cal aclarir que el fet que un camí rural sigui d’ús públic no implica que l’Ajuntament sigui<br />

necessàriament i en tot cas el propietari del camí, ni que aquest fet privi als propietaris del seu ús. Serà<br />

d’ús públic aquell camí que és de titularitat municipal, així com, aquell camí que ja en l’actualitat, abans<br />

de l’entrada en vigor d’ambdós instruments de planejament, tenia un ús públic, amb independència de la<br />

seva titularitat.<br />

És més, la determinació de la xarxa de camins rurals parteix d’aquella efectuada en el Pla general, en<br />

concret dels camins grafiats, amb traçat indicatiu, en els plànols de la sèrie N-2. La xarxa de camins<br />

rurals la integren aquells camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no<br />

urbanitzat i la seva comunicació amb la ciutat.<br />

El PEDMPAS en relació a la xarxa de camins rurals crea dos categories en funció de les limitacions que<br />

s’imposen al trànsit de vehicles: limitats als vehicles agrícoles i propietaris de les finques a les que donen<br />

accés i tancats al trànsit de vehicles.<br />

És evident, que tant la Llei 9/1995 com el Decret 166/1998 reconeixen als ens locals la facultat d’establir<br />

més o menys restriccions per a l’accés motoritzat al medi natural a través del planejament urbanístic.<br />

11. Pel que fa a aquestes consideracions ens remetem a l’anàlisi efectuat en l’apartat 5 d’aquest informe,<br />

així com a les al·legacions formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la<br />

MPG-54, i a l’informe elaborat en el marc de l’aprovació inicial del PEDMPAS.<br />

Sobre la base d’aquests arguments, reiterem que el règim previst per a cadascuna de les qualificacions<br />

es fonamenta en l’exercici de la facultat d’ordenació urbanística que ostenta l’administració pública<br />

local, investida del ius variandi que la caracteritza.<br />

En reiterades ocasions es posa de manifest que el règim s’ha restringit, la qüestió és restringit respecte<br />

què. Cal exemplificar aquells supòsits en els que presumptament s’ha portat a terme una restricció, i<br />

distingir aquests d’aquells en els que únicament s’ha portat a terme una regulació, abans inexistent, a<br />

tenor de la normativa sectorial d’aplicació.


Finalment, i en relació amb les limitacions en les condicions d’edificació previstes per a la qualificació<br />

de parc agrícola (clau D.4), cal tenir en compte que estem en sòl no urbanitzable, i que tant el TRLU i el<br />

RLU el subjecten a un règim que tendeix a la seva preservació com a tal. El PEDMPAS únicament<br />

estableix uns paràmetres d’ordenació en exercici de la facultat d’ordenació urbanística que ostenta<br />

l’administració pública local.<br />

12. Prenent en consideració els arguments sostinguts pels recurrents ens remetem al contingut de les<br />

al·legacions formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la MPG-54.<br />

Reiterant la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla territorial metropolità de Barcelona de<br />

conformitat amb el seu règim transitori.<br />

13. Pel que fa a aquestes consideracions ens remetem a l’anàlisi efectuat en els apartats 4 i 5 d’aquest<br />

informe.<br />

14. Pel que fa a la distinció entre els habitatges rurals principals i els habitatges rurals agrícoles, cal dir<br />

que els habitatges rurals principals són aquells recollits en origen per l’article 677 del PGMOS<br />

(modificat per l’article 29 de la MPG-54) i, molts d’ells, tenen cert valor arquitectònic i patrimonial<br />

reconegut en el Pla especial de protecció del patrimoni de <strong>Sabadell</strong>. Arrel de la tramitació de la MPG-54<br />

s’intenta reconèixer a través de la categoria d’habitatges rurals agrícoles aquells que, d’acord amb la<br />

normativa urbanística vigent, es destinen a habitatge i estan associats a activitats compatibles amb la<br />

qualificació en què s’emplacen. Per tant, són usos d’habitatge directament vinculats a l’activitat, de tal<br />

manera que la desaparició d’aquesta comporta associada la consideració d’ús disconforme.<br />

El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins de<br />

les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS (modificat per l’article<br />

29 de la MPG-54) es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:<br />

“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

g) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

h) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull, en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:<br />

“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:<br />

g) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

h) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”


El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.<br />

15. La creació d’aquests ens i la seva regulació s’ha enunciat en el marc del PEDMPAS. Tanmateix cal<br />

portar a terme la seva instrumentalització, la qual s’efectuarà de conformitat amb el marc normatiu<br />

aplicable, i en exercici de les competències reconegudes a l’administració local.<br />

16. De nou, reiterem que pel que fa a l’incompliment del règim previst pel Pla Territorial Metropolità de<br />

Barcelona, el qual presumptament comportaria la nul·litat del planejament objecte de recurs, cal dir que,<br />

de conformitat amb la Disposició transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació Territorial,<br />

aquest extrem no s’ha valorat a l’entendre que tant la MPG-54 com el PEDMPAS no hi queden vinculats.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix deixar sense efecte la resolució impugnada, relativa a<br />

l’aprovació definitiva del Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong>.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats amb data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local té delegades les<br />

competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions administratives en defensa dels<br />

interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong><br />

compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es proposa que la Junta de<br />

Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:<br />

“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per Maria Queralt<br />

Ustrell Feliubadaló i Miquel Domingo Feliubadaló, interposat front la resolució que aprova<br />

definitivament el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong><br />

(PE-90), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””<br />

Vistos els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats en data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local<br />

té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al<br />

Ple.<br />

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:


A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per<br />

XXXX i XXXXXX, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text<br />

refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-<br />

90), el qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


18.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (3), interposat front<br />

la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 20 de juliol de 2010 el senyor XXXXXX, actuant en nom i<br />

representació de la mercantil Heredad Ustrell, SL, i en representació de l’Associació<br />

prodefensa del territori <strong>Sabadell</strong> nordoest (abans Associació <strong>Sabadell</strong> nord), va<br />

presentar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la<br />

Generalitat de Catalunya (Registre d’entrada: 0365E/28499/2010) recurs d’alçada<br />

contra la resolució d’aprovació definitiva del Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (Exp.: PE-90), adoptada per la<br />

Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, amb data 4 de març de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició del recurs d’alçada i es va conferir a<br />

aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb els preceptes<br />

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions<br />

públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 2 de<br />

setembre de 2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS D’ALÇADA:<br />

17. Manca de participació dels propietaris i explotadors del Parc Agrari en l’elaboració del<br />

Pla.<br />

18. Infracció de procediment: necessitat d’un nou tràmit d’informació pública per introducció<br />

de modificacions substancials en el projecte del PE.<br />

19. El sector del Parc Agrari és un sector castigat per les grans infraestructures, situació que<br />

pot frustrar els objectius tant de la Modificació del Pla general com del Pla Especial.<br />

20. El contingut del Pla especial s’extralimita de les funcions d’aquesta figura urbanística.<br />

21. Es qüestionen els objectius perseguits tant per la Modificació del Pla general del Parc<br />

Agrari com el Pla especial que la desenvolupa.<br />

22. El sòl objecte d’explotació agrícola no pot ser, per definició, un sistema territorial del Parc<br />

Agrari, ni sistema, en definitiva, en cap cas.<br />

23. La memòria del Pla especial no justifica suficientment la finalitat del planejament.<br />

24. Indefinició del Pla d’etapes i de l’avaluació econòmica-financera.<br />

25. El Pla especial no distingeix en relació als usos i règim urbanístic entre el sòl no<br />

urbanitzable i el sòl urbanitzable delimitat.<br />

26. Manca de justificació en l’establiment del règim de fora d’ordenació i volum disconforme<br />

en les edificacions preexistents.<br />

27. Manca de justificació en el no reconeixement de determinades activitats preexistents com a<br />

compatibles amb el Parc Agrari.<br />

28. Nul·litat del règim d’ús previst per a la xarxa de camins rurals i de les condicions<br />

d’intervenció, acondicionament i millora de les vies incloses a l’àmbit del Pla especial.<br />

29. Arbitrarietat en la qualificació de sistema de parc periurbà (clau D.2) i sistema de parc<br />

agrícola (clau D.4) i zona de valor forestal (clau 7.2.a i b).<br />

30. Inadequació del règim d’ús i condicions d’ordenació en la qualificació de sistema de<br />

connectors ambientals (clau D.7).<br />

31. Nul·litat del Pla especial a l’imposar paràmetres referits a l’activitat agrària en els finques i<br />

explotacions agrícoles de titularitat privada que excedeixen dels que imposa la normativa sectorial<br />

d’aplicació.


32. Manca de justificació de la creació de les categories d’habitatge rural principal i habitatge<br />

rural agrícola, arbitrarietat en la inclusió d’uns una categoria o una altra dels diferents habitatges i<br />

nul·litat de la prohibició establerta per a la implantació de noves edificacions.<br />

33. Nul·litat dels instruments de gestió del Parc.<br />

34. Efectes de l’aprovació del Pla territorial metropolità de Barcelona en la Modificació del<br />

Pla general d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari: nul·litat de ple dret del Pla.<br />

B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. En relació a la manca de participació dels propietaris i explotadors en l’elaboració del Pla, cal portar<br />

a col·lació el contingut de l’article 8 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el<br />

Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TRLU), en concret els apartats núm. 3 i 5, del mencionat<br />

precepte. Així com, l’article 23 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la<br />

Llei d’urbanisme (en endavant RLU).<br />

Els propietaris i explotadors van tenir accés a la documentació completa del projecte durant el termini,<br />

legalment establert (el qual va ser prorrogat fins a data 31 de juliol del mateix any), d’informació<br />

pública a la que es va sotmetre l’instrument de planejament. Per una banda, es va tenir accés, en les<br />

dependències municipals, als documents en suport paper, i per altra banda, als documents, en format<br />

digital, a la pàgina web de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Tanmateix, cal dir que totes aquelles persones interessades en comentar algun dels particulars objecte<br />

del planejament van ser ateses per part dels serveis tècnics municipals. Amb independència, de les<br />

reunions informatives que es van portar a terme des de la Regidoria de Medi Ambient, actualment de<br />

Sostenibilitat i Ecosistemes.<br />

Aquest procediment de participació en la redacció de l’instrument de planejament culmina mitjançant la<br />

facultat d’instar al·legacions front al mateix, en relació a les quals, i amb posterioritat a un acurat<br />

anàlisi, se’n determina la seva incorporació al document per a la seva aprovació provisional.<br />

Per tant, no hi ha dubte que el procediment d’elaboració del planejament s’ha portat a terme a la llum de<br />

la normativa aplicable, seguint els tràmits legalment establerts a aquest efecte. Tanmateix, cal dir que els<br />

programes de participació ciutadana, regulats a l’article 22 en relació amb l’article 105 del RLU, només<br />

són preceptius en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal.<br />

2. Pel que fa a la necessitat de procedir a un nou tràmit d’informació pública cal manifestar que les<br />

modificacions introduïdes no tenen el caràcter de substancials de conformitat amb l’article 112.2 del<br />

RLU, i com a conseqüència no exigeixen la realització d’un nou tràmit d’informació pública. Extrem que<br />

es corrobora en la literalitat de l’incís 3 del mateix article 112.<br />

3. Els objectius previstos en relació al Parc Agrari responen a la facultat que atorga l’article 67, apartat<br />

a del TRLU en el marc de la redacció d’un pla especial. En aquest cas, els objectius s’adopten, juntament<br />

amb els mecanismes necessaris per a la seva consecució, com a garants per contribuir a millorar el<br />

desenvolupament i l’activitat agrària, que es allò que es vol assolir mitjançant la redacció del Pla<br />

especial.<br />

Les afectacions derivades de l’efectiva implantació dels projectes relatius a la perllongació de la Ronda<br />

Oest, el traçat del Quart Cinturó i el recorregut del gasoducte Martorell-Figueres responen a un interès<br />

general que resta fora de l’àmbit competencial d’aquest municipi.<br />

Tanmateix la única figura que resta aprovada definitivament és la Ronda Oest, el traçat de la qual<br />

discorre pel límit est del Parc Agrari, circumstància que genera una afectació mínima sobre l’àmbit del<br />

Parc Agrari, en el tram comprès entre les vies del tren i l’avinguda de Can Deu. De totes maneres,<br />

l’extensió de l’àmbit de Pla especial, de més de 586 hectàrees, ocupant tota la franja situada a la dreta<br />

del nucli urbà de <strong>Sabadell</strong>, a tocar del límit de terme amb Terrassa, Castellar i Sant Quirze, fa que<br />

qualsevol àmbit mínimament extens es vegi travessat en sentit est-oest per tota una sèrie


d’infraestructures de comunicació, cosa que no vol dir que aquestes ocupin el territori en la seva<br />

totalitat.<br />

En aquest marc, cal posar de manifest l’existència de normatives sectorials que fan preceptiva<br />

l’avaluació ambiental dels impactes generats per la implantació d’infraestructures lineals, sobre la base<br />

de la qual s’adopten totes les mesures necessàries per tal de garantir la minimització dels impactes que<br />

se’n deriven.<br />

La mera materialització i execució del Pla especial garanteix la millora dels espais agrícoles i forestals<br />

de l’àmbit, el seu manteniment i desenvolupament. Valors que han de ser objecte de protecció, amb<br />

independència de la implantació de les infraestructures, com a últim reducte de sòl no urbanitzable de<br />

caràcter agrari, i com a tal identitari, del municipi de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Malgrat l’existència d’aquest interès general per a l’efectiva implantació de les infraestructures, que<br />

transcendeix els límits territorials d’aquest municipi, aquest Consistori ha articulat tots els mitjans al seu<br />

abast per tal de disminuir l’impacte de la seva implantació, per exemple mitjançant la interposició<br />

d’al·legacions, i la realització d’accions diverses tendents a proposar un traçat alternatiu de les<br />

mateixes. Tanmateix, a dia d’avui, la proposta de traçat reflectida en els projectes d’aquestes<br />

infraestructures ens permet afirmar que el projecte del Parc Agrari no es posa en entredit, ni per la<br />

dimensió de les mateixes, en relació a l’àmbit territorial del planejament, ni per la seva localització.<br />

4. En relació a l’oportunitat de redactar un Pla especial cal acudir a la previsió efectuada per l’article<br />

67.1.a del TRLU que determina que es podran redactar plans especials “si són necessaris, en el<br />

desenvolupament contingut (...) en el planejament urbanístic general, (...) per al millorament d’àmbits<br />

rurals, (...) per a la protecció i el millorament dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en<br />

general, del medi natural i del paisatge, o per qualsevol altra finalitat anàloga”.<br />

Per tant, a tenor de la literalitat de l’article 2 del Text refós del Pla especial de desenvolupament i<br />

millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS), l’objectiu en ell reflectit ha d’articular-se a través de<br />

la redacció d’aquesta figura de planejament. A efectes del que ens ocupa, resulta rellevant transcriure<br />

l’apartat 2 de l’article 2 del mencionat text, que determina el següent:<br />

“L’objectiu del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> és contribuir a millorar el desenvolupament i l’activitat agrària<br />

mitjançant la concreció sobre el seu àmbit dels diferents instruments que el marc normatiu vigent<br />

(urbanístic, agrari, ambiental i paisatgístic) així com les diferents legislacions sectorials, estableixen<br />

sobre els usos agraris i forestals, fent compatibles l’interès general i els interessos dels particulars<br />

coincidents en l’àmbit del Parc.”<br />

És més, la consecució d’aquest objectiu, necessàriament ha de portar associada la necessitat d’establir<br />

una regulació i unes mesures determinades, legitimació que trobem en l’apartat 2 de l’article 67 del<br />

TRLU, amb el següent contingut:<br />

“Els plans especials urbanístics dictats en virtut de l’apartat 1.a que tinguin per finalitat la protecció de<br />

zones d’un gran valor agrícola, forestal o ramader, de zones deltaiques o d’espais rurals o periurbans<br />

poden imposar restriccions d’ús dels terrenys per a impedir-ne la desaparició o l’alteració.”<br />

Facultats que també es reconeixen, en la seva amplitud, en l’apartat 2 de l’article 93 del RLU. Per tant,<br />

es permet, sempre sobre la base d’assolir la conservació i desenvolupament de les zones de valor<br />

agrícola, forestal o ramader i de l’espai rural com a tal, la seva consecució mitjançant la redacció d’un<br />

Pla especial.<br />

Amb independència de la legitimació que ens atorga la normativa sectorial d’aplicació, amb la finalitat<br />

d’articular la regulació del Parc Agrari a través de planejament especial, el propi Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> (PGMOS) ja determinava aquesta possibilitat.<br />

L’article 249 del PGMOS determina que el parc agrícola:<br />

“Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a l’àrea urbana, respecte dels quals<br />

l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de la seva incorporació al procés


urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de l’ús agrari, procurant-hi la<br />

implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora tecnològica de les<br />

explotacions agrícoles i ramaderes”.<br />

Els paràmetres establerts mitjançant el PEDMPAS no s’extralimiten en les possibles previsions que<br />

poden recollir aquests tipus de figures de planejament, únicament en determinen i perfilen l’àmbit per a<br />

la seva efectivitat real, primant la consecució de l’objectiu en ell determinat.<br />

Finalment, cal dir que la regulació determinada en el PEDMPAS parteix de la voluntat de seguir els<br />

principis de caire general i bàsic imposats pel TRLU i el RLU. Particularment, el principi de<br />

desenvolupament urbanístic sostenible, recollit a l’article 3 del TRLUC, concretat en l’article 9 del<br />

mateix cos normatiu, que determina, en l’apartat tercer, com a directriu de planejament el següent:<br />

“El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor<br />

agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades<br />

perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de<br />

construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o<br />

arqueològic existents a l’entorn.”<br />

Arguments reiterats en l’article 3, incís a) i e) del RLU, rellevants als efectes que ens ocupen. S’evidencia<br />

que l’esperit del Pla especial parteix de la necessitat de donar cobertura a aquest mandat legal.<br />

Pel que fa a la resta de consideracions relatives a la regulació efectuada pel PEDMPAS, la qual<br />

presumptament contravé els drets relatius a la propietat privada i la llibertat d’empresa, cal dir que<br />

aquesta va ser objecte de matisació en el PEDMPAS aprovat provisionalment, motiu pel qual ens<br />

remetem a l’informe emès en el marc de l’aprovació inicial d’aquest document.<br />

Tanmateix, el PEDMPAS regula i estableix uns paràmetres d’ordenació en funció de la qualificació, que<br />

en cap cas són més restrictius que els existents o d’aquells que deriven de la normativa sectorial<br />

aplicable. Actuació que s’emmarca en l’exercici de la facultat d’ordenació urbanística que ostenta<br />

l’administració pública local.<br />

En relació a l’exercici del dret de propietat, i la seva presumpta vulneració arrel del contingut i<br />

regulació del Pla especial, resulta imprescindible reiterar la doctrina jurisprudencial, a bastament<br />

consolidada. A títol exemplificatiu, a continuació es transcriu un fragment de la sentència de la sala<br />

tercera del Tribunal Suprem, de data 2 de febrer de 2004, que estableix el següent:<br />

“El derecho a la propiedad que reconoce el artículo 33 CE está sujeto a límites o, dicho en otros<br />

términos, su contenido viene determinado por un conjunto de facultades cuyo alcance precisa el<br />

ordenamiento jurídico.<br />

Y, como tuvimos ocasión de señalar en sentencia de 13 de octubre de 1998, hace tiempo que ha entrado<br />

en crisis la concepción clásica de la propiedad que consideraba a ésta como un derecho unitario. La<br />

propiedad se configura hoy, sobre todo, por obra de la legislación especial y en razón de su función<br />

social, como un derecho “elástico” dotado de diverso contenido e, incluso, de diferente estatuto.<br />

Este pluralismo, consecuencia de la multiplicidad de normas especiales, contempla según las clases de<br />

propiedad diversas formas de intervención administrativa en función de las características y de<br />

trascendencia social de los bienes sobre los que se proyecta el derecho.<br />

Ello supone una tensión dialéctica entre el interés individual del titular y el interés de la colectividad<br />

presente en el propio reconocimiento consitucional de la propiedad que realiza el artículo 33 CE, al<br />

consagrar a un tiempo el derecho y la función social que delimita su contenido de acuerdo con las leyes.<br />

La referencia a la “función social” como elemento estructural de la definición misma del derecho a la<br />

propiedad privada, o como factor determinanate de la configuración legal de su contenido, pone de<br />

manifiesto que la Constitución no ha recogido una concepción abstracta de este derecho como mero<br />

ámbito subjetivo de libre disposición o señorío sobre el bien objeto del dominio reservado al titular,<br />

sometido únicamente en su ejercicio a las limitaciones generales que las leyes impongan para<br />

salvaguardar los legítimos derechos o intereses de terceros o el interés general.<br />

Por el contrario, la Constitución reconoce un derecho de propiedad privada que se configura y protege<br />

como un haz de facultades individuales sobre los bienes objeto del mismo, pero también, al mismo<br />

tiempo, como un conjunto de deberes y cargas establecidos de acuerdo con las Leyes en atención a<br />

valores o intereses de la colectividad, o, dicho en términos utilizados por la STC 37/1987, de 26 de


marzo, en atención “a la finalidad o interés social que cada categoría de bienes objeto de dominio esté<br />

llamada a cumplir”.<br />

Por otra parte, deben hacerse dos precisiones adicionales. En primer lugar, la fijación del “contenido<br />

social” de la propiedad privada no puede hacerse desde la exclusiva consideración subjetiva del<br />

derecho o de los intereses individuales que subyacen, sino que debe incluir igualmente la necesaria<br />

referencia a la función social, entendida no como mero límite externo a su definición o a su ejercicio<br />

sino como parte integrante del derecho mismo.<br />

Utilidad individual y función social definen inescindiblemente el contenido del derecho de propiedad<br />

sobre cada categoría o tipo de bienes. Esta incorporación de las exigencias sociales al contenido de la<br />

propiedad privada se traduce en la previsión legal de intervenciones públicas, no meramente<br />

ablatorias, en las facultades del propietario.<br />

En segundo lugar, como una de las manifestaciones más clásicas del principio, existe una reserva de<br />

ley en lo que concierne a la delimitación del contenido de la propiedad (art. 33.2 CE), que no impide,<br />

sin embargo, una cierta regulación por la Administración “de acuerdo con las Leyes”, cuando éstas<br />

recaben la colaboración reglamentaria.<br />

Por consiguiente, frente al criterio de la recurrente, ha de concluirse que el reconocimiento<br />

constitucional de la propiedad no se opone al establecimiento legal de límites, ni al ejercicio de la<br />

consecuente potestad por parte de la Administración, siempre que se efectúe con sujeción a la finalidad<br />

para la que fue otorgada y de acuerdo con los pertinentes criterios ténicos.”<br />

No existeix una vulneració del dret de propietat, únicament una modulació de l’exercici del mateix en pro<br />

de l’interès general que es persegueix amb el manteniment i conservació de l’espai del Parc Agrari.<br />

Pel que fa a la vulneració del dret a la llibertat d’empresa cal dir que aquest no es produeix ja que<br />

l’activitat econòmica per part dels propietaris es pot portar a terme, únicament, subjecte a les<br />

determinacions del planejament. Previsions únicament encaminades a garantir la definició d’uns<br />

paràmetres d’ordenació en relació a les edificacions i usos que es poden portar a terme en l’àmbit del<br />

Parc Agrari.<br />

En relació amb el Pla territorial metropolità de Barcelona cal dir que, de conformitat amb la Disposició<br />

transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació Territorial, tant la MPG-54 com el PEDMPAS<br />

no hi queden vinculats.<br />

5. Pel que fa als arguments que sostenen els recurrents ens remetem al contingut de les al·legacions<br />

formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la MPG-54, així com a<br />

l’informe elaborat en el marc de l’aprovació inicial del PEDMPAS.<br />

6. De nou ens remetem al contingut de les al·legacions formulades arrel de la interposició del recurs<br />

potestatiu de reposició front la MPG-54, així com a l’informe elaborat en el marc de l’aprovació inicial<br />

del PEDMPAS.<br />

Tanmateix, reiterem que la qualificació com a sistema de la major part dels terrenys inclosos en l’àmbit<br />

del Parc Agrari es recollia en el Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993, mantenint-se en<br />

el Text refós de l’any 2000, així com, en la Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació de<br />

<strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-54).<br />

El Pla general en relació als sistemes d’espais lliures determina que aquests comprenen “aquells sòls<br />

que estructuren una xarxa d’espais forestals, agrícoles, de valor ecològico-paisatgístic i àrees verdes,<br />

per tal de recuperar la seva continuïtat i permetre una millor integració del medi natural amb les zones<br />

urbanitzades de la ciutat”.<br />

La major part de la superfície del Parc Agrari, delimitada per la MPG-54, estava qualificada pel Pla<br />

general com a D-2 i D-4, essent en ambdós casos sistema:<br />

“Qualificació D-2, Parc periurbà: Art. 239.- Comprèn els sòls propers a l’àrea urbana, respecte dels<br />

quals l’Administració pública intervindrà activament per tal de garantir i promocionar les seves funcions<br />

mediambientals, d’esplai, repòs, esbarjo i lleure per als ciutadans a partir de la conservació i la<br />

regeneració de la massa arbòria existent o de la seva ampliació en dimensió important.


Qualificació D-4, Parc agrícola: Art. 249.- Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a<br />

l’àrea urbana, respecte dels quals l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de<br />

la seva incorporació al procés urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de<br />

l’ús agrari, procurant-hi la implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora<br />

tecnològica de les explotacions agrícoles i ramaderes.”<br />

Opció degudament motivada en la Memòria del Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> de 1993<br />

on, entre d’altres extrems, s’afirmava el següent:<br />

“El territori municipal no urbanitzat és molt escàs en relació a la part ocupada per la ciutat (més d’una<br />

tercera part del total està edificada i les dues terceres parts del territori municipal podien urbanitzar-se<br />

segons el Pla de 1978).<br />

El Pla constitueix un instrument per a la preservació i potenciació de la identitat paisatgística del rodal i<br />

per a la millora de la seva utilització, en relació als valors “d’espai lliure de la ciutat”. Per això el<br />

planejament proposa la intervenció en aquests espais amb un interès semblant al que s’utilitza<br />

urbanísticament per a l’espai urbà o urbanitzable.<br />

Tal com ens hem referit al capítol 4 (Elements d’estructura territorial), el sòl aprofitat agràriament o<br />

forestalment al voltant de la ciutat de <strong>Sabadell</strong> adquireix un valor en relació amb els espais lliures<br />

territorials a l’àmbit de la Regió metropolitana, amb tendència a desaparèixer sota l’avanç de l’acció<br />

urbanitzadora. Per això, les qualificacions que el Pla General de <strong>Sabadell</strong> atorga a aquests espais volen<br />

assolir un valor de referència en aquest context territorial, i contribuir a l’esponjament i la diferenciació<br />

dels continus edificats dels sistemes urbans que l’ocupen.<br />

Pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable, volem insistir un cop més en el fet que, històricament,<br />

ha quedat definit a la Legislació urbanística per “exclusió”. Segons aquesta, constitueixen el sòl no<br />

urbanitzable els sòls que no són urbans ni urbanitzables, sense conferir-li atributs gaire específics tret<br />

de la seva protecció genèrica. Han estat tradicionalment considerats com la situació “natural”, o com<br />

expectatives per la posterior transformació en sòl urbà, i se’ls ha atribuït la imatge, i la regulació que<br />

s’adeqüés a la seva utilització tradicional (sòls destinats a l’agricultura, ramaderia o explotació<br />

forestal). Aquesta concepció, que ha anat variant als territoris eminentment rurals del país, ho ha fet<br />

més encara en les zones de l’entorn de grans ciutats o àrees metropolitanes. Aquí, esdevenen àrees que<br />

s’han degradat per l’ús que se’n fa: s’hi han instal·lat habitatges marginals, indústries, magatzems,<br />

hortes, etc. Al marge de la legislació i regulació vigent, davant la dificultat administrativa d’exercir la<br />

disciplina urbanística que la legislació permet. El reconeixement d’aquestes situacions de fet ens<br />

portaria, pas a pas, cap a la desaparició del sol lliure d’urbantizació. No obstant això, aquests sòls<br />

tenen importància, tal com ja s’explicà a la Memòria de l’Avanç i del Pla aprovat inicialment, basantse<br />

en:<br />

- El sòl lliure esdevé cada cop més escàs al voltant de les ciutats de l’àmbit<br />

metropolità.<br />

- Poden ésser considerats com a espais de l’estructura territorial, pel fet de<br />

constituir corredors lliures de la perifèria urbana imprescindibles per la qualitat de vida de les ciutats i<br />

l’equilibri ecològic.<br />

- Constitueixen elements de la identitat paisatgística del rodal de <strong>Sabadell</strong>, que<br />

contenen elements patrimonials i ordenadors i definidors del territori, rieres, camins, masies, etc.<br />

(...)”<br />

Sobre la base d’aquests objectius, i en el marc de la MPG-54 es va redefinir l’àmbit de la qualificació D-<br />

4 en ares del desenvolupament mitjançant el present Pla especial. Per tant, la seva raó de ser troba la<br />

seva justificació al llarg dels diversos instruments de planejament, i evidentment en la memòria del Pla<br />

general de 1993.<br />

Tanmateix, les consideracions efectuades pels al·legants parteixen d’un error conceptual, la qualificació<br />

de sistema no pressuposa la titularitat pública dels terrenys, de conformitat amb l’article 34 del TRLU.<br />

En cap moment es parla de que “les finques incloses al Parc Agrari hagin de considerar-se com a<br />

terrenys de vocació pública”.<br />

7. En relació amb les consideracions plantejades pels recurrents ens remetem al contingut de les<br />

al·legacions formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la MPG-54, així<br />

com a l’informe elaborat en el marc de l’aprovació inicial del PEDMPAS.


8. Tal i com es determina en el document del PEDMPAS el pla d’etapes determina un ordre de prioritats<br />

que cal portar a terme, les quals s’assumiran en funció dels recursos econòmics del propi Ajuntament.<br />

La simplicitat del contingut de l’avaluació econòmica es justifica perquè ni la MPG-54 ni el PEDMPAS<br />

preveuen intervencions sobre el territori que requereixin una elevada aportació econòmica. Els únics<br />

terrenys objecte d’expropiació (els sòls qualificats de sistema d’equipament del Parc Agrari –clau c.D4 4 -<br />

) es valoren en el document relatiu a l’avaluació econòmica i financera.<br />

La resta d’eventuals compensacions que preveu el recurrent no procedeixen de conformitat amb la<br />

normativa sectorial d’aplicació. Reiterant de nou la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla<br />

territorial metropolità de Barcelona.<br />

9. El PEDMPAS no ha portat a terme cap modificació del règim urbanístic del sòl, el qual deriva de la<br />

regulació prevista pel PGMOS modificat per la MPG-54. Com a conseqüència ens remetem als<br />

arguments sostinguts en les al·legacions formulades envers al recurs potestatiu de reposició presentat<br />

front l’aprovació definitiva de la MPG-54.<br />

Insistint en la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla territorial metropolità de Barcelona de<br />

conformitat amb el seu règim transitori.<br />

10. El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins<br />

de les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS modificat per<br />

l’article 29 de MPG-54 es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:<br />

“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

i) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

j) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull , en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:<br />

“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:<br />

i) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

j) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”<br />

El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.


Tanmateix, en tot moment, s’exigeix que aquesta es subjecti a les determinacions del planejament vigent,<br />

essent conforme amb el mateix.<br />

Amb la finalitat de regularitzar l’ús d’habitatge a les edificacions preexistents s’esgrimeix la possibilitat<br />

d’acollir-se al règim previst a l’article 56 del RLU. Aquesta opció requereix la conformitat amb els<br />

paràmetres establerts pel planejament urbanístic, extrem que s’hauria d’acreditar. Tanmateix, les<br />

construccions no poden haver-se implantat il·legalment, com a conseqüència s’hauria de justificar la<br />

seva legalitat, i en tots els casos restarien en volum disconforme.<br />

Finalment, en seu de planejament urbanístic no s’entra a valorar si una determinada edificació, en<br />

aquest cas la dels al·legants, es va implantar legalment o il·legalment, o si aquesta és o no conforme a<br />

planejament. Únicament es determina el règim al qual es subjectaran les edificacions presents en l’àmbit<br />

del Parc Agrari.<br />

11. La no identificació gràfica de la mencionada activitat no comporta el seu cessament, ja que l’activitat<br />

de viver es pot desenvolupar de conformitat amb les previsions del planejament urbanístic d’aplicació i el<br />

marc normatiu vigent.<br />

12. Cal tenir present que la MPG-54 determina, en el seu article 6, que la xarxa de camins rurals es<br />

definirà mitjançant planejament especial, i que per tant, el plànol O-2 recull amb caràcter indicatiu la<br />

proposta de xarxa de camins rurals. Amb caràcter general es determina que aquell sòl que integri<br />

aquesta xarxa de camins rurals tindrà un ús públic, mantenint la titularitat del sòl existent a l’entrada en<br />

vigor del planejament.<br />

Si acudim a l’article 14 del PEDMPAS podem comprovar que només es consideraran d’ús públic, els<br />

camins de titularitat pública i els que ja són d’ús públic en l’actualitat. Com a conseqüència, no es<br />

predica l’ús públic respecte la resta de camins que es troben dins l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, a través de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari,<br />

estudiarà la xarxa de camins d’ús públic i promourà l’establiment d’acords amb els propietaris per la<br />

definició de les condicions d’ús i compleció de la mateixa (article 14 del PEDMPAS).<br />

Com a conseqüència, ambdós instruments de planejament porten a terme una fotografia de la realitat.<br />

Aquest extrem permet que si aquesta realitat és objecte de distorsió es puguin aplicar els mitjans<br />

legalment previstos per la normativa sectorial a fi de restaurar-la.<br />

Cal aclarir que el fet que un camí rural sigui d’ús públic no implica que l’Ajuntament sigui<br />

necessàriament i en tot cas el propietari del camí, ni que aquest fet privi als propietaris del seu ús. Serà<br />

d’ús públic aquell camí que és de titularitat municipal, així com, aquell camí que ja en l’actualitat, abans<br />

de l’entrada en vigor d’ambdós instruments de planejament, tenia un ús públic, amb independència de la<br />

seva titularitat.<br />

És més, la determinació de la xarxa de camins rurals parteix d’aquella efectuada en el Pla general, en<br />

concret dels camins grafiats, amb traçat indicatiu, en els plànols de la sèrie N-2. La xarxa de camins<br />

rurals la integren aquells camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no<br />

urbanitzat i la seva comunicació amb la ciutat.<br />

El PEDMPAS en relació a la xarxa de camins rurals crea dos categories en funció de les limitacions que<br />

s’imposen al trànsit de vehicles: limitats als vehicles agrícoles i propietaris de les finques a les que donen<br />

accés i tancats al trànsit de vehicles.<br />

És evident, que tant la Llei 9/1995 com el Decret 166/1998 reconeixen als ens locals la facultat d’establir<br />

més o menys restriccions per a l’accés motoritzat al medi natural a través del planejament urbanístic.<br />

13. Pel que fa a aquestes consideracions ens remetem a l’anàlisi efectuat en l’apartat 6 d’aquest informe,<br />

així com a les al·legacions formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la<br />

MPG-54, i a l’informe elaborat en el marc de l’aprovació inicial del PEDMPAS.


Sobre la base d’aquests arguments, reiterem que el règim previst per a cadascuna de les qualificacions<br />

es fonamenta en l’exercici de la facultat d’ordenació urbanística que ostenta l’administració pública<br />

local, investida del ius variandi que la caracteritza.<br />

En reiterades ocasions es posa de manifest que el règim s’ha restringit, la qüestió és restringit respecte<br />

què. Cal exemplificar aquells supòsits en els que presumptament s’ha portat a terme una restricció, i<br />

distingir aquests d’aquells en els que únicament s’ha portat a terme una regulació, abans inexistent, a<br />

tenor de la normativa sectorial d’aplicació.<br />

Finalment, i en relació amb les limitacions en les condicions d’edificació previstes per a la qualificació<br />

de parc agrícola (clau D.4), cal tenir en compte que estem en sòl no urbanitzable, i que tant el TRLU i el<br />

RLU el subjecten a un règim que tendeix a la seva preservació com a tal. El PEDMPAS únicament<br />

estableix uns paràmetres d’ordenació en exercici de la facultat d’ordenació urbanística que ostenta<br />

l’administració pública local.<br />

14. Prenent en consideració els arguments sostinguts pel recurrent ens remetem al contingut de les<br />

al·legacions formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la MPG-54.<br />

Reiterant la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla territorial metropolità de Barcelona de<br />

conformitat amb el seu règim transitori.<br />

15. En relació amb les consideracions formulades pel recurrent ens remetem al contingut d’aquest<br />

informe, i en concret als apartats 4 i 6.<br />

16. Pel que fa a la distinció entre els habitatges rurals principals i els habitatges rurals agrícoles, cal dir<br />

que els habitatges rurals principals són aquells recollits en origen per l’article 677 del PGMOS<br />

(modificat per l’article 29 de la MPG-54) i, molts d’ells, tenen cert valor arquitectònic i patrimonial<br />

reconegut en el Pla especial de protecció del patrimoni de <strong>Sabadell</strong>. Arrel de la tramitació de la MPG-54<br />

s’intenta reconèixer a través de la categoria d’habitatges rurals agrícoles aquells que, d’acord amb la<br />

normativa urbanística vigent, es destinen a habitatge i estan associats a activitats compatibles amb la<br />

qualificació en què s’emplacen. Per tant, són usos d’habitatge directament vinculats a l’activitat, de tal<br />

manera que la desaparició d’aquesta comporta associada la consideració d’ús disconforme.<br />

El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins de<br />

les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS (modificat per l’article<br />

29 de la MPG-54) es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:<br />

“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

k) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

l) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull, en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:


“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:<br />

k) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

l) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”<br />

El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.<br />

17. La creació d’aquests ens i la seva regulació s’ha enunciat en el marc del PEDMPAS. Tanmateix cal<br />

portar a terme la seva instrumentalització, la qual s’efectuarà de conformitat amb el marc normatiu<br />

aplicable, i en exercici de les competències reconegudes a l’administració local.<br />

18. De nou, reiterem que pel que fa a l’incompliment del règim previst pel Pla Territorial Metropolità de<br />

Barcelona, el qual presumptament comportaria la nul·litat del planejament objecte de recurs, cal dir que,<br />

de conformitat amb la Disposició transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació Territorial,<br />

aquest extrem no s’ha valorat a l’entendre que tant la MPG-54 com el PEDMPAS no hi queden vinculats.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix deixar sense efecte la resolució impugnada, relativa a<br />

l’aprovació definitiva del Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong>.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats amb data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local té delegades les<br />

competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions administratives en defensa dels<br />

interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong><br />

compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es proposa que la Junta de<br />

Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:<br />

“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per Guillem Ustrell<br />

Feliubadaló, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les al·legacions<br />

formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””<br />

Vistos els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats en data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local


té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al<br />

Ple.<br />

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per<br />

XXXXXXX, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós del<br />

Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual<br />

inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


19.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (4), interposat front<br />

la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 20 de juliol de 2010 la senyora XXX i la senyora XXXXXXX van<br />

presentar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la<br />

Generalitat de Catalunya (Registre d’entrada: 0365E/28497/2010) recurs d’alçada<br />

contra la resolució d’aprovació definitiva del Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (Exp.: PE-90), adoptada per la<br />

Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, amb data 4 de març de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició del recurs d’alçada i es va conferir a<br />

aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb els preceptes<br />

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions<br />

públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 1 de<br />

setembre de 2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS D’ALÇADA:<br />

35. Manca de participació dels propietaris i explotadors del Parc Agrari en l’elaboració del<br />

Pla.<br />

36. Infracció de procediment: necessitat d’un nou tràmit d’informació pública per introducció<br />

de modificacions substancials en el projecte del PE.<br />

37. El sector del Parc Agrari és un sector castigat per les grans infraestructures, situació que<br />

pot frustrar els objectius tant de la Modificació del Pla general com del Pla Especial.<br />

38. El contingut del Pla especial s’extralimita de les funcions d’aquesta figura urbanística.<br />

39. La memòria del Pla especial no justifica suficientment la finalitat del planejament.<br />

40. Indefinició del Pla d’etapes i de l’avaluació econòmica – financera.<br />

41. El Pla especial no distingeix en relació als usos i règim urbanístic entre el sòl no<br />

urbanitzable i el sòl urbanitzable delimitat.<br />

42. Manca de justificació en l’establiment del règim de fora d’ordenació i volum disconforme<br />

en les edificacions preexistents.<br />

43. Nul·litat del règim d’ús previst per a la xarxa de camins rurals i de les condicions<br />

d’intervenció, acondicionament i millora de les vies incloses a l’àmbit del Pla especial.<br />

44. Nul·litat del Pla especial a l’imposar paràmetres referits a l’activitat agrària en les finques i<br />

explotacions agrícoles de titularitat privada que excedeixen dels que imposa la normativa sectorial<br />

d’aplicació.<br />

45. Manca de justificació de la creació de les categories d’habitatge rural principal i habitatge<br />

rural agrícola, arbitrarietat en la inclusió d’uns una categoria o una altra dels diferents habitatges i<br />

nul·litat de la prohibició establerta per a la implantació de noves edificacions.<br />

46. Nul·litat dels instruments de gestió del Parc.<br />

47. Efectes de l’aprovació del Pla territorial metropolità de Barcelona en la Modificació del<br />

Pla general d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari: nul·litat de ple dret del Pla.<br />

B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. En relació a la manca de participació dels propietaris i explotadors en l’elaboració del Pla, cal portar<br />

a col·lació el contingut de l’article 8 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el<br />

Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TRLU), en concret els apartats núm. 3 i 5, del mencionat


precepte. Així com, l’article 23 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la<br />

Llei d’urbanisme (en endavant RLU).<br />

Els propietaris i explotadors van tenir accés a la documentació completa del projecte durant el termini,<br />

legalment establert (el qual va ser prorrogat fins a data 31 de juliol del mateix any), d’informació<br />

pública a la que es va sotmetre l’instrument de planejament. Per una banda, es va tenir accés, en les<br />

dependències municipals, als documents en suport paper, i per altra banda, als documents, en format<br />

digital, a la pàgina web de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Tanmateix, cal dir que totes aquelles persones interessades en comentar algun dels particulars objecte<br />

del planejament van ser ateses per part dels serveis tècnics municipals. Amb independència, de les<br />

reunions informatives que es van portar a terme des de la Regidoria de Medi Ambient, actualment de<br />

Sostenibilitat i Ecosistemes.<br />

Aquest procediment de participació en la redacció de l’instrument de planejament culmina mitjançant la<br />

facultat d’instar al·legacions front al mateix, en relació a les quals, i amb posterioritat a un acurat<br />

anàlisi, se’n determina la seva incorporació al document per a la seva aprovació provisional.<br />

Per tant, no hi ha dubte que el procediment d’elaboració del planejament s’ha portat a terme a la llum de<br />

la normativa aplicable, seguint els tràmits legalment establerts a aquest efecte. Tanmateix, cal dir que els<br />

programes de participació ciutadana, regulats a l’article 22 en relació amb l’article 105 del RLU, només<br />

són preceptius en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal.<br />

2. Pel que fa a la necessitat de procedir a un nou tràmit d’informació pública cal manifestar que les<br />

modificacions introduïdes no tenen el caràcter de substancials de conformitat amb l’article 112.2 del<br />

RLU, i com a conseqüència no exigeixen la realització d’un nou tràmit d’informació pública. Extrem que<br />

es corrobora en la literalitat de l’incís 3 del mateix article 112.<br />

3. Els objectius previstos en relació al Parc Agrari responen a la facultat que atorga l’article 67, apartat<br />

a del TRLU en el marc de la redacció d’un pla especial. En aquest cas, els objectius s’adopten, juntament<br />

amb els mecanismes necessaris per a la seva consecució, com a garants per contribuir a millorar el<br />

desenvolupament i l’activitat agrària, que es allò que es vol assolir mitjançant la redacció del Pla<br />

especial.<br />

Les afectacions derivades de l’efectiva implantació dels projectes relatius a la perllongació de la Ronda<br />

Oest, el traçat del Quart Cinturó i el recorregut del gasoducte Martorell-Figueres responen a un interès<br />

general que resta fora de l’àmbit competencial d’aquest municipi.<br />

Tanmateix la única figura que resta aprovada definitivament és la Ronda Oest, el traçat de la qual<br />

discorre pel límit est del Parc Agrari, circumstància que genera una afectació mínima sobre l’àmbit del<br />

Parc Agrari, en el tram comprès entre les vies del tren i l’avinguda de Can Deu. De totes maneres,<br />

l’extensió de l’àmbit de Pla especial, de més de 586 hectàrees, ocupant tota la franja situada a la dreta<br />

del nucli urbà de <strong>Sabadell</strong>, a tocar del límit de terme amb Terrassa, Castellar i Sant Quirze, fa que<br />

qualsevol àmbit mínimament extens es vegi travessat en sentit est-oest per tota una sèrie<br />

d’infraestructures de comunicació, cosa que no vol dir que aquestes ocupin el territori en la seva<br />

totalitat.<br />

En aquest marc, cal posar de manifest l’existència de normatives sectorials que fan preceptiva<br />

l’avaluació ambiental dels impactes generats per la implantació d’infraestructures lineals, sobre la base<br />

de la qual s’adopten totes les mesures necessàries per tal de garantir la minimització dels impactes que<br />

se’n deriven.<br />

La mera materialització i execució del Pla especial garanteix la millora dels espais agrícoles i forestals<br />

de l’àmbit, el seu manteniment i desenvolupament. Valors que han de ser objecte de protecció, amb<br />

independència de la implantació de les infraestructures, com a últim reducte de sòl no urbanitzable de<br />

caràcter agrari, i com a tal identitari, del municipi de <strong>Sabadell</strong>.


Malgrat l’existència d’aquest interès general per a l’efectiva implantació de les infraestructures, que<br />

transcendeix els límits territorials d’aquest municipi, aquest Consistori ha articulat tots els mitjans al seu<br />

abast per tal de disminuir l’impacte de la seva implantació, per exemple mitjançant la interposició<br />

d’al·legacions, i la realització d’accions diverses tendents a proposar un traçat alternatiu de les<br />

mateixes. Tanmateix, a dia d’avui, la proposta de traçat reflectida en els projectes d’aquestes<br />

infraestructures ens permet afirmar que el projecte del Parc Agrari no es posa en entredit, ni per la<br />

dimensió de les mateixes, en relació a l’àmbit territorial del planejament, ni per la seva localització.<br />

4. En relació a l’oportunitat de redactar un Pla especial cal acudir a la previsió efectuada per l’article<br />

67.1.a del TRLU que determina que es podran redactar plans especials “si són necessaris, en el<br />

desenvolupament contingut (...) en el planejament urbanístic general, (...) per al millorament d’àmbits<br />

rurals, (...) per a la protecció i el millorament dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en<br />

general, del medi natural i del paisatge, o per qualsevol altra finalitat anàloga”.<br />

Per tant, a tenor de la literalitat de l’article 2 del Text refós del Pla especial de desenvolupament i<br />

millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS), l’objectiu en ell reflectit ha d’articular-se a través de<br />

la redacció d’aquesta figura de planejament. A efectes del que ens ocupa, resulta rellevant transcriure<br />

l’apartat 2 de l’article 2 del mencionat text, que determina el següent:<br />

“L’objectiu del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> és contribuir a millorar el desenvolupament i l’activitat agrària<br />

mitjançant la concreció sobre el seu àmbit dels diferents instruments que el marc normatiu vigent<br />

(urbanístic, agrari, ambiental i paisatgístic) així com les diferents legislacions sectorials, estableixen<br />

sobre els usos agraris i forestals, fent compatibles l’interès general i els interessos dels particulars<br />

coincidents en l’àmbit del Parc.”<br />

És més, la consecució d’aquest objectiu, necessàriament ha de portar associada la necessitat d’establir<br />

una regulació i unes mesures determinades, legitimació que trobem en l’apartat 2 de l’article 67 del<br />

TRLU, amb el següent contingut:<br />

“Els plans especials urbanístics dictats en virtut de l’apartat 1.a que tinguin per finalitat la protecció de<br />

zones d’un gran valor agrícola, forestal o ramader, de zones deltaiques o d’espais rurals o periurbans<br />

poden imposar restriccions d’ús dels terrenys per a impedir-ne la desaparició o l’alteració.”<br />

Facultats que també es reconeixen, en la seva amplitud, en l’apartat 2 de l’article 93 del RLU. Per tant,<br />

es permet, sempre sobre la base d’assolir la conservació i desenvolupament de les zones de valor<br />

agrícola, forestal o ramader i de l’espai rural com a tal, la seva consecució mitjançant la redacció d’un<br />

Pla especial.<br />

Amb independència de la legitimació que ens atorga la normativa sectorial d’aplicació, amb la finalitat<br />

d’articular la regulació del Parc Agrari a través de planejament especial, el propi Pla general municipal<br />

d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> (PGMOS) ja determinava aquesta possibilitat.<br />

L’article 249 del PGMOS determina que el parc agrícola:<br />

“Comprèn els sols aptes per a l’explotació agrícola propers a l’àrea urbana, respecte dels quals<br />

l’Administració pública intervindrà activament per a preservar-los de la seva incorporació al procés<br />

urbà i aplicarà les mesures necessàries per assegurar la continuïtat de l’ús agrari, procurant-hi la<br />

implantació d’aquells elements essencials pel desenvolupament i la millora tecnològica de les<br />

explotacions agrícoles i ramaderes”.<br />

Els paràmetres establerts mitjançant el PEDMPAS no s’extralimiten en les possibles previsions que<br />

poden recollir aquests tipus de figures de planejament, únicament en determinen i perfilen l’àmbit per a<br />

la seva efectivitat real, primant la consecució de l’objectiu en ell determinat.<br />

Finalment, cal dir que la regulació determinada en el PEDMPAS parteix de la voluntat de seguir els<br />

principis de caire general i bàsic imposats pel TRLU i el RLU. Particularment, el principi de<br />

desenvolupament urbanístic sostenible, recollit a l’article 3 del TRLUC, concretat en l’article 9 del<br />

mateix cos normatiu, que determina, en l’apartat tercer, com a directriu de planejament el següent:


“El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor<br />

agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades<br />

perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de<br />

construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o<br />

arqueològic existents a l’entorn.”<br />

Arguments reiterats en l’article 3, incís a) i e) del RLU, rellevants als efectes que ens ocupen. S’evidencia<br />

que l’esperit del Pla especial parteix de la necessitat de donar compliment a aquest mandat legal.<br />

Pel que fa a la resta de consideracions relatives a la regulació efectuada pel PEDMPAS, la qual<br />

presumptament contravé els drets relatius a la propietat privada i la llibertat d’empresa, cal dir que<br />

aquesta va ser objecte de matisació en el PEDMPAS aprovat provisionalment, motiu pel qual ens<br />

remetem a l’informe emès en el marc de l’aprovació inicial d’aquest document.<br />

Tanmateix, el PEDMPAS regula i estableix uns paràmetres d’ordenació en funció de la qualificació, que<br />

en cap cas són més restrictius que els existents o d’aquells que deriven de la normativa sectorial<br />

aplicable. Actuació que s’emmarca en l’exercici de la facultat d’ordenació urbanística que ostenta<br />

l’administració pública local.<br />

En relació a l’exercici del dret de propietat, i la seva presumpta vulneració arrel del contingut i<br />

regulació del Pla especial, resulta imprescindible reiterar la doctrina jurisprudencial, a bastament<br />

consolidada. A títol exemplificatiu, a continuació es transcriu un fragment de la sentència de la sala<br />

tercera del Tribunal Suprem, de data 2 de febrer de 2004, que estableix el següent:<br />

“El derecho a la propiedad que reconoce el artículo 33 CE está sujeto a límites o, dicho en otros<br />

términos, su contenido viene determinado por un conjunto de facultades cuyo alcance precisa el<br />

ordenamiento jurídico.<br />

Y, como tuvimos ocasión de señalar en sentencia de 13 de octubre de 1998, hace tiempo que ha entrado<br />

en crisis la concepción clásica de la propiedad que consideraba a ésta como un derecho unitario. La<br />

propiedad se configura hoy, sobre todo, por obra de la legislación especial y en razón de su función<br />

social, como un derecho “elástico” dotado de diverso contenido e, incluso, de diferente estatuto.<br />

Este pluralismo, consecuencia de la multiplicidad de normas especiales, contempla según las clases de<br />

propiedad diversas formas de intervención administrativa en función de las características y de<br />

trascendencia social de los bienes sobre los que se proyecta el derecho.<br />

Ello supone una tensión dialéctica entre el interés individual del titular y el interés de la colectividad<br />

presente en el propio reconocimiento consitucional de la propiedad que realiza el artículo 33 CE, al<br />

consagrar a un tiempo el derecho y la función social que delimita su contenido de acuerdo con las leyes.<br />

La referencia a la “función social” como elemento estructural de la definición misma del derecho a la<br />

propiedad privada, o como factor determinanate de la configuración legal de su contenido, pone de<br />

manifiesto que la Constitución no ha recogido una concepción abstracta de este derecho como mero<br />

ámbito subjetivo de libre disposición o señorío sobre el bien objeto del dominio reservado al titular,<br />

sometido únicamente en su ejercicio a las limitaciones generales que las leyes impongan para<br />

salvaguardar los legítimos derechos o intereses de terceros o el interés general.<br />

Por el contrario, la Constitución reconoce un derecho de propiedad privada que se configura y protege<br />

como un haz de facultades individuales sobre los bienes objeto del mismo, pero también, al mismo<br />

tiempo, como un conjunto de deberes y cargas establecidos de acuerdo con las Leyes en atención a<br />

valores o intereses de la colectividad, o, dicho en términos utilizados por la STC 37/1987, de 26 de<br />

marzo, en atención “a la finalidad o interés social que cada categoría de bienes objeto de dominio esté<br />

llamada a cumplir”.<br />

Por otra parte, deben hacerse dos precisiones adicionales. En primer lugar, la fijación del “contenido<br />

social” de la propiedad privada no puede hacerse desde la exclusiva consideración subjetiva del<br />

derecho o de los intereses individuales que subyacen, sino que debe incluir igualmente la necesaria<br />

referencia a la función social, entendida no como mero límite externo a su definición o a su ejercicio<br />

sino como parte integrante del derecho mismo.<br />

Utilidad individual y función social definen inescindiblemente el contenido del derecho de propiedad<br />

sobre cada categoría o tipo de bienes. Esta incorporación de las exigencias sociales al contenido de la<br />

propiedad privada se traduce en la previsión legal de intervenciones públicas, no meramente<br />

ablatorias, en las facultades del propietario.<br />

En segundo lugar, como una de las manifestaciones más clásicas del principio, existe una reserva de<br />

ley en lo que concierne a la delimitación del contenido de la propiedad (art. 33.2 CE), que no impide,


sin embargo, una cierta regulación por la Administración “de acuerdo con las Leyes”, cuando éstas<br />

recaben la colaboración reglamentaria.<br />

Por consiguiente, frente al criterio de la recurrente, ha de concluirse que el reconocimiento<br />

constitucional de la propiedad no se opone al establecimiento legal de límites, ni al ejercicio de la<br />

consecuente potestad por parte de la Administración, siempre que se efectúe con sujeción a la finalidad<br />

para la que fue otorgada y de acuerdo con los pertinentes criterios ténicos.”<br />

No existeix una vulneració del dret de propietat, únicament una modulació de l’exercici del mateix en pro<br />

de l’interès general que es persegueix amb el manteniment i conservació de l’espai del Parc Agrari.<br />

Pel que fa a la vulneració del dret a la llibertat d’empresa cal dir que aquest no es produeix ja que<br />

l’activitat econòmica per part dels propietaris es pot portar a terme, únicament, subjecte a les<br />

determinacions del planejament. Previsions únicament encaminades a garantir la definició d’uns<br />

paràmetres d’ordenació en relació a les edificacions i usos que es poden portar a terme en l’àmbit del<br />

Parc Agrari.<br />

En relació amb el Pla territorial metropolità de Barcelona cal dir que, de conformitat amb la Disposició<br />

transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació Territorial, tant la MPG-54 com el PEDMPAS<br />

no hi queden vinculats.<br />

5. Pel que fa als arguments que sostenen els recurrents ens remetem al contingut de les al·legacions<br />

formulades arrel de la interposició del recurs potestatiu de reposició front la MPG-54. Extrem al que cal<br />

afegir que la redacció del PEDMPAS s’ha portat a terme de conformitat amb els requeriments i<br />

regulació del TRLU i el RLU, i a l’empara del marc normatiu que configuren els seus antecedents, origen<br />

i justificació de la regulació prevista.<br />

Tanmateix, reiterem que la regulació del PEDMPAS va ser objecte de matisació en la seva aprovació<br />

provisional, motiu pel qual ens remetem a l’informe emès en el marc de l’aprovació inicial d’aquest<br />

document.<br />

6. Tal i com es determina en el document del PEDMPAS el pla d’etapes determina un ordre de prioritats<br />

que cal portar a terme, les quals s’assumiran en funció dels recursos econòmics del propi Ajuntament.<br />

La simplicitat del contingut de l’avaluació econòmica es justifica perquè ni la MPG-54 ni el PEDMPAS<br />

preveuen intervencions sobre el territori que requereixin una elevada aportació econòmica. Els únics<br />

terrenys objecte d’expropiació (els sòls qualificats de sistema d’equipament del Parc Agrari –clau c.D4 4 -<br />

) es valoren en el document relatiu a l’avaluació econòmica i financera.<br />

La resta d’eventuals compensacions que preveu el recurrent no procedeixen de conformitat amb la<br />

normativa sectorial d’aplicació. Reiterant de nou la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla<br />

territorial metropolità de Barcelona.<br />

7. El PEDMPAS no ha portat a terme cap modificació del règim urbanístic del sòl, el qual deriva de la<br />

regulació prevista pel PGMOS modificat per la MPG-54. Com a conseqüència ens remetem als<br />

arguments sostinguts en les al·legacions formulades envers al recurs potestatiu de reposició presentat<br />

front l’aprovació definitiva de la MPG-54.<br />

Insistint en la no vinculació de la MPG-54 i el PEDMPAS al Pla territorial metropolità de Barcelona de<br />

conformitat amb el seu règim transitori.<br />

8. El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins<br />

de les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS modificat per<br />

l’article 29 de MPG-54 es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:


“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

m) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

n) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull , en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:<br />

“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:<br />

m) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

n) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”<br />

El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.<br />

Tanmateix, en tot moment, s’exigeix que aquesta es subjecti a les determinacions del planejament vigent,<br />

essent conforme amb el mateix.<br />

Amb la finalitat de regularitzar l’ús d’habitatge a les edificacions preexistents s’esgrimeix la possibilitat<br />

d’acollir-se al règim previst a l’article 56 del RLU. Aquesta opció requereix la conformitat amb els<br />

paràmetres establerts pel planejament urbanístic, extrem que s’hauria d’acreditar. Tanmateix, les<br />

construccions no poden haver-se implantat il·legalment, com a conseqüència s’hauria de justificar la<br />

seva legalitat, i en tots els casos restarien en volum disconforme.<br />

Finalment, en seu de planejament urbanístic no s’entra a valorar si una determinada edificació, en<br />

aquest cas la dels al·legants, es va implantar legalment o il·legalment, o si aquesta és o no conforme a<br />

planejament. Únicament es determina el règim al qual es subjectaran les edificacions presents en l’àmbit<br />

del Parc Agrari.<br />

9. Cal tenir present que la MPG-54 determina, en el seu article 6, que la xarxa de camins rurals es<br />

definirà mitjançant planejament especial, i que per tant, el plànol O-2 recull amb caràcter indicatiu la<br />

proposta de xarxa de camins rurals. Amb caràcter general es determina que aquell sòl que integri<br />

aquesta xarxa de camins rurals tindrà un ús públic, mantenint la titularitat del sòl existent a l’entrada en<br />

vigor del planejament.<br />

Si acudim a l’article 14 del PEDMPAS podem comprovar que només es consideraran d’ús públic, els<br />

camins de titularitat pública i els que ja són d’ús públic en l’actualitat. Com a conseqüència, no es<br />

predica l’ús públic respecte la resta de camins que es troben dins l’àmbit del Parc Agrari.<br />

Tanmateix, l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>, a través de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari,<br />

estudiarà la xarxa de camins d’ús públic i promourà l’establiment d’acords amb els propietaris per la<br />

definició de les condicions d’ús i compleció de la mateixa (article 14 del PEDMPAS).


Com a conseqüència, ambdós instruments de planejament porten a terme una fotografia de la realitat.<br />

Aquest extrem permet que si aquesta realitat és objecte de distorsió es puguin aplicar els mitjans<br />

legalment previstos per la normativa sectorial a fi de restaurar-la.<br />

Cal aclarir que el fet que un camí rural sigui d’ús públic no implica que l’Ajuntament sigui<br />

necessàriament i en tot cas el propietari del camí, ni que aquest fet privi als propietaris del seu ús. Serà<br />

d’ús públic aquell camí que és de titularitat municipal, així com, aquell camí que ja en l’actualitat, abans<br />

de l’entrada en vigor d’ambdós instruments de planejament, tenia un ús públic, amb independència de la<br />

seva titularitat.<br />

És més, la determinació de la xarxa de camins rurals parteix d’aquella efectuada en el Pla general, en<br />

concret dels camins grafiats, amb traçat indicatiu, en els plànols de la sèrie N-2. La xarxa de camins<br />

rurals la integren aquells camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no<br />

urbanitzat i la seva comunicació amb la ciutat.<br />

El PEDMPAS en relació a la xarxa de camins rurals crea dos categories en funció de les limitacions que<br />

s’imposen al trànsit de vehicles: limitats als vehicles agrícoles i propietaris de les finques a les que donen<br />

accés i tancats al trànsit de vehicles.<br />

És evident, que tant la Llei 9/1995 com el Decret 166/1998 reconeixen als ens locals la facultat d’establir<br />

més o menys restriccions per a l’accés motoritzat al medi natural a través del planejament urbanístic.<br />

10. Pel que fa a aquestes consideracions ens remetem a l’anàlisi efectuat en l’apartat 4 d’aquest informe.<br />

11. Pel que fa a la distinció entre els habitatges rurals principals i els habitatges rurals agrícoles, cal dir<br />

que els habitatges rurals principals són aquells recollits en origen per l’article 677 del PGMOS<br />

(modificat per l’article 29 de la MPG-54) i, molts d’ells, tenen cert valor arquitectònic i patrimonial<br />

reconegut en el Pla especial de protecció del patrimoni de <strong>Sabadell</strong>. Arrel de la tramitació de la MPG-54<br />

s’intenta reconèixer a través de la categoria d’habitatges rurals agrícoles aquells que, d’acord amb la<br />

normativa urbanística vigent, es destinen a habitatge i estan associats a activitats compatibles amb la<br />

qualificació en què s’emplacen. Per tant, són usos d’habitatge directament vinculats a l’activitat, de tal<br />

manera que la desaparició d’aquesta comporta associada la consideració d’ús disconforme.<br />

El règim previst per les construccions preexistents destinades a habitatge que no queden incloses dins de<br />

les categories recollides a l’article 677 de les Normes urbanístiques del PGMOS (modificat per l’article<br />

29 de la MPG-54) es determina de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.<br />

Aquesta previsió no resta subjecte a arbitrarietat. L’Ajuntament, únicament, recull allò que disposa el<br />

RLU a l’apartat 1 de la seva disposició transitòria sisena, la qual determina el següent:<br />

“1. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses<br />

en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre<br />

sobre el territori amb l’ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, i se subjecten al règim<br />

següent:<br />

o) Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l’acció de restauració<br />

de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d’ordenació que estableixen els apartats 2<br />

i 3 de l’art. 102 de la Llei d’Urbanisme i 119.1 d’aquest Reglament.<br />

p) Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de<br />

disconformitat que estableixen els arts. 102.4 de la Llei d’urbanisme i 119.2 d’aquest Reglament.<br />

(...)”<br />

Aquesta regulació, juntament amb l’efectuada per la disposició transitòria setena, relativa a altres<br />

instal·lacions, es recull, en l’article 9 de les normes urbanístiques del PEDMPAS que determina el<br />

següent:<br />

“1. Les construccions preexistents a l’àmbit del Parc Agrari que no s’ajustin a les determinacions de la<br />

Llei d’urbanisme vigent i d’aquest Pla especial, i que no quedin afectats a la titularitat pública d’acord<br />

amb l’article 8 d’aquestes normes, es subjectaran al règim següent:


o) Si no està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar obres<br />

de consolidació i obres de rehabilitació, així com usos i activitats sempre que s’ajustin al nou<br />

planejament.<br />

p) Si està acreditat que es van implantar il·legalment, s’hi podran autoritzar<br />

l’execució d’obres de reparació que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona<br />

conservació d les dites construccions i instal·lacions, però en cap cas s’autoritzaran ampliacions<br />

d’aquestes construccions.<br />

(...)”<br />

El TRLU i el RLU determinen els mecanismes i supòsits en els quals es pot legalitzar una construcció<br />

(edificació o instal·lació) en sòl no urbanitzable. Per tant, els particulars poden optar per seguir aquests<br />

mecanismes si concorren, en el cas concret, aquells extrems requerits per la normativa d’aplicació.<br />

12. La creació d’aquests ens i la seva regulació s’ha enunciat en el marc del PEDMPAS. Tanmateix cal<br />

portar a terme la seva instrumentalització, la qual s’efectuarà de conformitat amb el marc normatiu<br />

aplicable, i en exercici de les competències reconegudes a l’administració local.<br />

13. De nou, reiterem que pel que fa a l’incompliment del règim previst pel Pla Territorial Metropolità de<br />

Barcelona, el qual presumptament comportaria la nul·litat del planejament objecte de recurs, cal dir que,<br />

de conformitat amb la Disposició transitòria primera i segona de les Normes d’Ordenació Territorial,<br />

aquest extrem no s’ha valorat a l’entendre que tant la MPG-54 com el PEDMPAS no hi queden vinculats.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix deixar sense efecte la resolució impugnada, relativa a<br />

l’aprovació definitiva del Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de<br />

<strong>Sabadell</strong>.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats amb data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local té delegades les<br />

competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions administratives en defensa dels<br />

interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong><br />

compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es proposa que la Junta de<br />

Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:<br />

“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per Montserrat Cruells<br />

Cadevall i Maria Isabel Cruells Cadevall, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text<br />

refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou<br />

les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””<br />

Vistos els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats en data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local<br />

té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al<br />

Ple.


Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per<br />

XXXX i XXXXXX interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós<br />

del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el<br />

qual inclou les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


20.-Aprovar l'informe relatiu al contingut del recurs d'alçada (5), interposat front<br />

la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial de<br />

desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

Atès que amb data 13 de juliol de 2010 el senyor X i la senyora X van presentar davant<br />

el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya<br />

(Registre d’entrada: 0365E/27479/2010) recurs d’alçada contra la resolució d’aprovació<br />

definitiva del Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari<br />

de <strong>Sabadell</strong> (Exp.: PE-90), adoptada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de<br />

Barcelona, amb data 4 de març de 2010.<br />

Atès que es va notificar l’esmentada interposició del recurs d’alçada i es va conferir a<br />

aquest Ajuntament termini per formular al·legacions, de conformitat amb els preceptes<br />

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions<br />

públiques i procediment administratiu comú.<br />

Vist l’informe emès pel Servei jurídic de la Secció de Planejament, amb data 31 d’agost de<br />

2010, que es transcriu a continuació:<br />

“A.- CONTINGUT DEL RECURS D’ALÇADA:<br />

1. Davant de la nul·litat de la MPG-54, es determina la nul·litat del PE-90 per<br />

transmissibilitat.<br />

2. Nul·litat de ple dret del PE-90 per causes formals:<br />

e. Caducitat de l’expedient.<br />

f. Procedència d’un nou termini d’exposició pública per la introducció de modificacions<br />

substancials durant la tramitació de l’expedient.<br />

3. Nul·litat de ple dret del PE-90 per causes substancials a nivell general:<br />

a. Creació i/o reconeixement d’ens als quals se’ls atorguen il·legalment competències<br />

legalment atribuïdes als òrgans municipals.<br />

b. Pla director del Parc agrari ineficaç: PE-90 nul de ple dret per transmissibilitat.<br />

4. Nul·litat de ple dret del PE-90 per causes substancials a nivell particular de la finca del<br />

firmant.<br />

a. La normativa reguladora del PE-90 no recull específicament els vivers com a<br />

compatibles amb la clau D4.<br />

b. Obligatòria inclusió de la Masia l’Olivera en el llistat d’habitatges rurals<br />

principals.<br />

B.- CONSIDERACIONS QUE ES FORMULEN AL RESPECTE:<br />

1. Pel que fa a aquesta consideració ens remetem al contingut de les al·legacions formulades en relació<br />

amb el recurs potestatiu de reposició presentat front l’aprovació definitiva del Text refós de la<br />

Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació de <strong>Sabadell</strong> a l’àmbit del Parc Agrari (MPG-<br />

54). Tot això, per concloure que no es pot predicar la transmissibilitat de la nul·litat respecte el Text<br />

refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PEDMPAS), ja que la<br />

MPG-54 s’ha acreditat com a un instrument de planejament ajustat a dret i per tant, no afectat de<br />

nul·litat.<br />

2. Esdevé necessari aclarir que la nul·litat només es pot produir quan concorrin algun d’aquells supòsits,<br />

expressament, previstos en l’article 62 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les<br />

administracions públiques i procediment administratiu comú (LRJPAC). Com a conseqüència, cal dir que<br />

les consideracions formulades, en primer lloc, no són certes, i en segon lloc, no es podrien encabir en<br />

cap dels supòsits recollits en l’esmentat article 62 de la LRJPAC.


Tanmateix, analitzem punt per punt les consideracions efectuades:<br />

d) En relació a la caducitat de l’expedient de tramitació del PEDMPAS cal no obviar, en cap<br />

moment, la naturalesa i peculiaritat de la tramitació d’un instrument de planejament.<br />

Tanmateix, l’article 63.3 de la LRJPAC preveu que “la realització d’actuacions<br />

administratives fora del temps establert per a aquestes únicament implicarà l’anul·labilitat de l’acte quan<br />

així ho imposi la naturalesa del termini”. Com a conseqüència podria considerar-se que el PEDMPAS,<br />

com a molt, denota una irregularitat no invalidant, i en cap cas, viciada de nul·litat.<br />

És més, en termes d’economia procedimental esdevé inversemblant reiniciar una tramitació<br />

administrativa que comportaria tramitar de nou el mateix document, al ser aquest el que reflexa els<br />

objectius perseguits per satisfer l’interès general, sense que s’hagin produït circumstàncies que<br />

n’exigeixin la seva modificació. Extrem que es reforça sobre la base del principi de conservació dels<br />

actes administratius.<br />

Argumentacions que es recullen en la sentència del Tribunal Suprem de 22 de març de 2004,<br />

un fragment de la qual es transcriu a continuació:<br />

“(...) se ha de reiterar la doctrina de esta Sala sobre la nulidad o anulabilidad procedimental<br />

de los actos administrativos, recordando que en la esfera administrativa ha de ser aplicada con<br />

moderación la teoría jurídica de las nulidades, advirtiendo que en la apreciación de supuestos vicios de<br />

nulidad ha de ponderarse la importancia que revista el derecho a que afecte, las derivaciones que<br />

motive, la situación y posición del interesado en el expediente, y en fin, cuantas circunstancias<br />

concurran, resultando contraproducente decretar una nulidad del acto que conllevaría una nulidad de<br />

actuaciones con la consiguiente reproducción de las mismas, para desembocar en idéntico resultado,<br />

lo que desaconseja la adopción de tal drástica medida, (...)”<br />

e) Pel que fa a la necessitat de procedir a un nou tràmit d’informació pública arrel de les<br />

prescripcions imposades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, cal manifestar que, de<br />

conformitat amb l’article 112.2 del RLU, no eren modificacions substancials i com a conseqüència no<br />

exigien la realització d’un nou tràmit d’informació pública. Extrem que es corrobora en la literalitat de<br />

l’incís 3 del mateix article 112.<br />

3. De nou, ens remetem a allò esgrimit a l’inici del primer punt d’aquest informe, així com a l’informe<br />

efectuat en el marc de les al·legacions presentades envers el document del PEDMPAS aprovat<br />

inicialment.<br />

Pel que fa a cadascun dels arguments esgrimits pel recurrent, portem a terme les consideracions<br />

següents:<br />

c) La creació d’aquests ens i la seva regulació s’ha enunciat en el marc del PEDMPAS.<br />

Tanmateix cal portar a terme la seva instrumentalització, la qual s’efectuarà de conformitat amb el marc<br />

normatiu aplicable, i en exercici de les competències reconegudes a l’administració local.<br />

d) El Pla director per a la gestió i el desenvolupament del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> té com a<br />

vocació portar a terme un anàlisi i estudi de l’àmbit, amb la finalitat de determinar les actuacions que<br />

calia afrontar amb la redacció de la MPG-54 i el PEDMPAS.<br />

Extrem que es posa de manifest en la presentació del document:<br />

“El Pla Director per a la Gestió i el Desenvolupament del Parc Agrari és un instrument estratègic per<br />

protegir el bosc i fomentar un model d’agricultura d’acord amb les noves demandes socials. Les línies de<br />

treball que hi trobareu no tan sols incentiven la recerca, el desenvolupament i la innovació, sinó que<br />

proposen els mecanismes ...”<br />

No és un instrument de planejament de caràcter urbanístic, que atorgui legitimitat sobre la base del<br />

principi de jerarquia al PEDMPAS. Extrem que impossibilita la transmissibilitat de la presumpta<br />

nul·litat del Pla Director. Tanmateix, la previsió efectuada per l’article 64.1 de la LRJPAC reforça<br />

aquesta consideració.<br />

4. De nou ens remetem al contingut de les al·legacions formulades en relació amb el recurs potestatiu de<br />

reposició presentat front l’aprovació definitiva de la MPG-54, així com a l’informe efectuat en el marc de<br />

les al·legacions presentades envers el document del PEDMPAS aprovat inicialment.<br />

Tanmateix, i pel que fa als arguments que sosté el recurrent, cal dir el següent:


e) La no identificació gràfica de la mencionada activitat no comporta el seu cessament, ja que<br />

l’activitat de viver es pot desenvolupar de conformitat amb les previsions del planejament urbanístic<br />

d’aplicació i el marc normatiu vigent.<br />

f) Pel que fa al requeriment relatiu a reconèixer la Masia l’Olivera com un habitatge rural<br />

principal. Cal dir en primer lloc, que l’article 677 del PGMOS, modificat per l’article 29 de la MPG-54,<br />

determina els diversos tipus d’habitatges rurals existents.<br />

Partint del caràcter de norma bàsica de l’article 677 del PGMOS la seva modificació només es pot<br />

portar a terme mitjançant una modificació puntual de Pla general. Per tant, no pot ser objecte de<br />

controvèrsia en seu de planejament derivat, com és el cas.<br />

L’article 29 de la MPG-54 va modificar l’article 677 del PGMOS, introduint la distinció entre habitatge<br />

rural principal i habitatge rural agrícola. Els habitatges rurals principals són aquells recollits en origen<br />

per l’article 677 del PGMOS i, molts d’ells, tenen cert valor arquitectònic i patrimonial reconegut en el<br />

Pla especial de protecció del patrimoni de <strong>Sabadell</strong>. Arrel de la tramitació de la MPG-54 s’intenta<br />

reconèixer a través de la categoria d’habitatges rurals agrícoles aquells que, d’acord amb la normativa<br />

urbanística vigent, es destinen a habitatge i estan associats a activitats compatibles amb la qualificació<br />

en què s’emplacen, com és el cas de l’Olivera. Per tant, és un ús d’habitatge directament vinculat a<br />

l’activitat, de tal manera que la desaparició d’aquesta comporta associada la consideració d’ús<br />

disconforme.<br />

C.- CONCLUSIÓ:<br />

És per tot això, que es considera que no procedeix la declaració de nul·litat de ple dret del Text refós del<br />

Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong>.<br />

D. TRAMITACIÓ:<br />

De conformitat amb els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats amb data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local té delegades les<br />

competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions administratives en defensa dels<br />

interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al Ple.<br />

E. PROPOSTA:<br />

En tant que el Text refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong><br />

compleix, vist el contingut d’aquest informe, amb el marc normatiu vigent, es proposa que la Junta de<br />

Govern Local, previs els tràmits administratius oportuns, adopti els acords següents:<br />

“PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per Juan Francisco<br />

Costa Codina i Agustina Moya Camara, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text<br />

refós del Pla especial de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou<br />

les al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política<br />

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.””<br />

Vistos els acords del Ple de 27 de juny de 2007, modificats en data 9 d’octubre de 2009,<br />

relatius a les delegacions del Ple a la Junta de Govern Local, la Junta de Govern Local<br />

té delegades les competències en matèria de defensa jurídica per a l’exercici d’accions<br />

administratives en defensa dels interessos municipals, tanmateix donant-ne compte al<br />

Ple.<br />

Per la qual cosa, la Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la<br />

Regidoria d’Urbanisme, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents:


A C O R D S<br />

PRIMER.- Aprovar l’informe relatiu al contingut del recurs d’alçada, presentat per X i<br />

X, interposat front la resolució que aprova definitivament el Text refós del Pla especial<br />

de desenvolupament i millora del Parc Agrari de <strong>Sabadell</strong> (PE-90), el qual inclou les<br />

al·legacions formulades al respecte.<br />

SEGON.- Trametre aquests acords, a la Direcció General d’Urbanisme del Departament<br />

de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


Llicències<br />

21.-Concedir llicències d'obres majors.<br />

Atès els escrits i documentació acompanyada presentats per les persones que s’indiquen,<br />

en els que es sol·licita llicència per executar obres segons els projectes aportats.<br />

Vist que s’ha seguit el tràmit reglamentari i han estat emesos els preceptius informes<br />

favorables.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6725/2007, de 27 de juny de 2007, que delega a la Junta de<br />

Govern Local determinades atribucions entre les que la relativa a l’assumpte objecte<br />

d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’urbanisme, a petició del Tinent d’Alcalde proposa a la Junta de<br />

Govern Local l’adopció del següent<br />

A C O R D<br />

Autoritzar, salvat el dret de propietat i sense perjudici de tercers, amb subjecció al<br />

projecte presentat i al que estableix la legislació urbanística aplicable, en especial les<br />

Normes Urbanístiques del Pla General Municipal d’Ordenació de <strong>Sabadell</strong>, l’Ordenança<br />

Municipal Reguladora de l’edificació i l’Ordenança de tramitació dels expedients<br />

urbanístics i d’activitats, així com a les condicions de les llicències, l’execució de les<br />

obres que a continuació s’indiquen:<br />

RELACIÓ DE LLICÈNCIES:<br />

EXPEDIENT : 2007LLMJ00172<br />

NOM<br />

: PRIDORLAND SL<br />

TIPUS<br />

: 1ª pròrroga PER FINALITZAR OBRES<br />

EMPLAÇAMENT : ptge. de Fraser Lawton, 1-15 / c. de la Reina Elionor, 2-4<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Nova planta<br />

- S'hauran de complir les condicions especials imposades a la llicència concedida en<br />

data 16/12/2007 (Exp. núm. 2007LLMJ00172)<br />

EXPEDIENT : 2007LLMJ00393<br />

NOM : COMM CATALANA COPROP CLEM ISAURA 7<br />

TIPUS<br />

: 1ª pròrroga PER INICIAR OBRES<br />

EMPLAÇAMENT : ctra. de Barcelona, 563<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

- S'hauran de complir les condicions especials imposades a la llicència concedida en<br />

data 01/02/2008 (Exp. núm. 2007LLMJ00393)<br />

EXPEDIENT : 2007LLMJ00395<br />

NOM : COMM CATALANA COPROP CLEM ISAURA 7<br />

TIPUS<br />

: 1ª pròrroga PER INICIAR OBRES<br />

EMPLAÇAMENT : c. de Clemència Isaura, 3


TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

- S'hauran de complir les condicions especials imposades a la llicència concedida en<br />

data 01/02/2008 (Exp. núm. 2007LLMJ00395)<br />

EXPEDIENT : 2007LLMJ00397<br />

NOM : COMM CATALANA COPROP CLEM ISAURA 7<br />

TIPUS<br />

: 1ª pròrroga PER INICIAR OBRES<br />

EMPLAÇAMENT : c. de Clemència Isaura, 7<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

- S'hauran de complir les condicions especials imposades a la llicència concedida en<br />

data 01/02/2008 (Exp. núm. 2007LLMJ00397)<br />

EXPEDIENT : 2007LLMJ00398<br />

NOM : COMM CATALANA COPROP CLEM ISAURA 7<br />

TIPUS<br />

: 1ª pròrroga PER INICIAR OBRES<br />

EMPLAÇAMENT : ctra. de Barcelona, 569<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

- S'hauran de complir les condicions especials imposades a la llicència concedida en<br />

data 03/02/2008 (Exp. núm. 2007LLMJ00398)<br />

EXPEDIENT : 2007LLMJ00401<br />

NOM : COMM CATALANA COPROP CLEM ISAURA 7<br />

TIPUS<br />

: 1ª pròrroga PER INICIAR OBRES<br />

EMPLAÇAMENT : avda. de Barberà, 428<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

- S'hauran de complir les condicions especials imposades a la llicència concedida en<br />

data 01/02/2008 (Exp. núm. 2007LLMJ00401)<br />

EXPEDIENT : 2007LLMJ00402<br />

NOM : COMM CATALANA COPROP CLEM ISAURA 7<br />

TIPUS<br />

: 1ª pròrroga PER INICIAR OBRES<br />

EMPLAÇAMENT : avda. de Barberà, 416<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

- S'hauran de complir les condicions especials imposades a la llicència concedida en<br />

data 01/02/2008 (Exp. núm. 2007LLMJ00402)<br />

EXPEDIENT : 2010LLMJ00032<br />

NOM<br />

: XXXXXXXX<br />

TIPUS<br />

: Canvi d'ús de local a habitatge<br />

EMPLAÇAMENT : c. de Felip Pedrell, 74<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge unifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

USOS<br />

: 1 habitatge<br />

PRESSUPOST : 24.991,00 €<br />

CONDICIONS<br />

-Prèvia a la retirada de la llicència s’haurà d’acreditar el pagament de l’impost de<br />

Construccions, Instal·lacions i Obres en concepte de liquidació provisional a compte<br />

-Previ a la retirada de la llicència:<br />

-Caldrà que el promotor signi els plànols<br />

-Caldrà sol.licitar la corresponent llicència de supressió de gual.


-Caldrà retirar els aparells d'aire condicionat de la façana.<br />

- Es prendran les mesures de seguretat necessàries per evitar qualsevol perill. En cas de<br />

proximitat a una línia elèctrica es comunicarà a la(es) companyia(es) de serveis.<br />

- S'ha de respectar la zona de protecció deguda als conductors de les línies elèctriques (3<br />

m de separació en alçada i 1 m en amplada, entre les línies no protegides i qualsevol<br />

punt accessible de la façana. En cas contrari, i per tal de resoldre-ho, caldrà posar-se en<br />

contacte amb la companyia subministradora.<br />

- S'haurà de protegir la zona dels vianants durant l'execució de les obres.<br />

- Durant l'execució de les obres s'haurà de mantenir, en tot moment, un pas lliure mínim<br />

de 90 cm de vorera per als vianants.<br />

EXPEDIENT : 2010LLMJ00067<br />

NOM : C P LA SELVA 6<br />

TIPUS<br />

: Construcció d'ascensor<br />

EMPLAÇAMENT : c. de la Selva, 6<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

USOS :<br />

PRESSUPOST : 48.500,00 €<br />

CONDICIONS<br />

- Amb la comunicació de l'inici de les obres s'haurà d'aportar:<br />

* Acreditar l'empresa autoritzada per a la gestió de residus on es tractarà la runa,<br />

mitjançant el corresponent contracte d'acceptació de residus de la construcció (original o<br />

fotocòpia compulsada)<br />

* El full de nomenament del contractista de les obres.<br />

* El full resum del programa de control de qualitat, visat.<br />

- S'haurà de protegir la zona dels vianants durant l'execució de les obres.<br />

- Durant l'execució de les obres s'haurà de mantenir, en tot moment, un pas lliure mínim<br />

de 90 cm de vorera per als vianants.<br />

- Abans de la instal.lació de la bastida o de la tanca provisional el sol.licitant haurà de<br />

comunicar-ho a la Policia Municipal (Gestió d'Ocupació de Via Pública), atenent les<br />

instruccions complementàries que se li donin referents a mesures i seguretat i<br />

senyalització.<br />

EXPEDIENT : 2010LLMJ00085<br />

NOM<br />

:COMUNITAT PROPIETARIS AVDA JOSEP TARRADELLAS<br />

17<br />

TIPUS<br />

: Construcció d'ascensor<br />

EMPLAÇAMENT : avda. de Josep Tarradellas, 17<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

USOS :<br />

PRESSUPOST : 83.522,93 €<br />

CONDICIONS<br />

-Prèvia a la retirada de la llicència s’haurà d’acreditar el pagament de l’impost de<br />

Construccions, Instal·lacions i Obres en concepte de liquidació provisional a compte<br />

- Previ a la retirada de la llicència caldrà:<br />

* Aportar l'autorització d'ocupació privativa del domini públic, a precari, que cessarà<br />

quan l'edifici sigui substituït, o bé anticipadament, quan l'interès públic acreditat en el<br />

corresponent expedient consideri necessària la seva extinció.<br />

* Signar els plànols per part del representant de la comunitat de propietaris.


* Aportar la documentació acreditativa conforme s'han pres els acords corresponents en<br />

el sí de la Comunitat per la instal·lació de l'ascensor.<br />

*El nomenament o el contracte de tractament de residus especials (fibrociment)<br />

mitjançant una entitat gestora de residus homologada per la Generalitat de Catalunya.<br />

-Abans de l'inici de les obres caldrà aportar:<br />

* Full de nomenament de contractista.<br />

* Acreditar l'empresa autoritzada per a la gestió de residus on es tractarà la runa,<br />

mitjançant el corresponent contracte d'acceptació de residus de la construcció (original o<br />

fotocòpia compulsada)<br />

* Presentar el certificat acreditatiu de la correcta gestió dels residus especials<br />

(fibrociment) en el termini màxim de 30 dies a comptar des del seu lliurament pel<br />

gestor.<br />

-El desplaçament dels serveis existents i de l'afectació de l'espai públic es realitzarà<br />

seguint les indicacions del servei d'obres públiques, anant a càrrec del promotor els<br />

projectes, legalitzacions i els desplaçaments necessaris.<br />

-La zona d'espai públic que ocupa el cos de l'ascensor caldrà alliberar-la de qualsevol<br />

afectació de serveis públics.<br />

-Per al desplaçament o retirada de l'arbre que quedaria a una distància d'1 m del cos de<br />

l'ascensor caldrà posar-se en contacte amb el departament de Parcs i Jardins.<br />

-Caldrà retirar els aparells d'aire condicionat situats a la façana.<br />

- S'haurà de protegir la zona dels vianants durant l'execució de les obres.<br />

- Durant l'execució de les obres s'haurà de mantenir, en tot moment, un pas lliure mínim<br />

de 90 cm de vorera per als vianants.<br />

- Es prendran les mesures de seguretat necessàries per evitar qualsevol perill. En cas de<br />

proximitat a una línia elèctrica es comunicarà a la(es) companyia(es) de serveis.<br />

- Abans de la instal.lació de la bastida o de la tanca provisional el sol.licitant haurà de<br />

comunicar-ho a la Guàrdia Urbana atenent les instruccions complementàries que se li<br />

donin referents a mesures i seguretat i senyalització.<br />

EXPEDIENT : 2010LLMJ00114<br />

NOM : CDAD PROP DEL C SOCRATES 21 23<br />

TIPUS<br />

: Construcció d'ascensor i rehab.de façana posterior<br />

EMPLAÇAMENT : c. de Sòcrates, 21/ c. de Persi, 17-19<br />

TIPOLOGIA : Edifici habitatge plurifamiliar Entre mitgeres / Existent<br />

USOS :<br />

PRESSUPOST : 106.744,00 €<br />

CONDICIONS<br />

-Prèvia a la retirada de la llicència s’haurà d’acreditar el pagament de l’impost de<br />

Construccions, Instal·lacions i Obres en concepte de liquidació provisional a compte<br />

- Previ a la retirada de la llicència caldrà aportar:<br />

* La documentació acreditativa conforme s'han pres els acords corresponents en el sí de<br />

la Comunitat per la instal·lació de l'ascensor.<br />

* Caldrà signar el projecte per part del representant de la Comunitat de Propietaris.<br />

- Amb la comunicació de l'inici de les obres s'haurà d'aportar:<br />

* El full de nomenament del contractista de les obres.<br />

* El full resum del programa de control de qualitat, visat.


- Atès que la taula 2.1 del DB SI 1, considera com a local de risc especial baix el de la<br />

maquinària d'ascensors, caldrà complir les condicions que estableix la taula 2.2 del<br />

mateix DB.<br />

- S'haurà de protegir la zona dels vianants durant l'execució de les obres.<br />

- Durant l'execució de les obres s'haurà de mantenir, en tot moment, un pas lliure mínim<br />

de 90 cm de vorera per als vianants.<br />

- Abans de la instal.lació de la bastida o de la tanca provisional el sol.licitant haurà de<br />

comunicar-ho a la Policia Municipal (Gestió d'Ocupació de Via Pública), atenent les<br />

instruccions complementàries que se li donin referents a mesures i seguretat i<br />

senyalització.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


22.-Concedir llicències ambientals.<br />

Ateses les sol·licituds de llicència per a exercir una activitat compresa a la Llei 3/1998,<br />

de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i el Reglament<br />

general que la desenvolupa (Decret 136/1999, de 18 de maig, de la Generalitat de<br />

Catalunya).<br />

Vist que s'han emès els informes tècnics i jurídics corresponents i de la Ponència<br />

Municipal d'Avaluació Ambiental, dels quals es desprèn que els projectes compleixen la<br />

normativa vigent aplicable i que poden concedir-se les llicències, incorporant les<br />

mesures correctores necessàries que assenyalen els informes esmentats.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 5958, d’1 de juny de 2009, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les que la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme, a petició del Tinent d’Alcalde proposa a la Junta<br />

de Govern Local l’adopció del següent<br />

A C O R D<br />

Concedir les llicències que es relacionen, condicionades a que s’adoptin les mesures<br />

correctores que se’n deriven dels informes emesos, aprovats en la ponència municipal<br />

d’avaluació ambiental, que s’adjunta amb el present dictamen.<br />

111/ Annex III 2007LLAC00120 CS ESTABLIMENTS DE PROXIMITAT SL;<br />

supermercat d’alimentació: c. de les Valls, 26<br />

112/ Annex III 2009LLAC00206 LABORATORIO QUIMICO<br />

FARMACEUTICO DMH SL; clínica dental; c. de Clemència Isaura, 48 Bxs 2a<br />

113/ Annex III 2010LLAC00141 XXXXXX; restaurant bar; c. de Lacy, 12<br />

114/ Annex III 2010LLAC00161 EULEN SA; magatzem de material de<br />

manteniment de mobiliari urbà i parcs infantils; ptge. de Rovira i Virgili, 11<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


23.-Resoldre el recurs de reposició interposat contra la declaració d'estat de<br />

ruïna. Exp. 2008LLDX00400.<br />

Vista la documentació existent a l’expedient de referència, en relació a l’acord de Junta<br />

de Govern Local de data 28 de maig de 2010, segons el qual s’acorda desestimar les<br />

al·legacions presentades en data 12 de març de 2010 per la Sra. X, es declara l’esta de<br />

ruïna de la finca situada al c. de Raval de Dins, 8, cantonada c. de la Salut, 1-7, tot<br />

ordenant el seu enderroc a la part de l’edifici en situació de fora d’ordenació i en volum<br />

disconforme, i pel que fa a la resta de l’edifici, la rehabilitació del mateix o bé el seu<br />

enderroc, i tot adoptant les mesures necessàries per tal d’evitar eventuals danys a les<br />

persones i béns mentre no s’executi l’actuació de rehabilitació o enderrocament de<br />

l’immoble, es fixen els terminis per sol·licitar i efectuar la intervenció i finalment<br />

s’adverteix de l’adopció per part de l’Administració competent, de les mesures<br />

d’execució forçoses previstes legalment.<br />

Atès que en data 10 de juny de 2010, es notifica a la Sra. X l’acord de Junta de Govern<br />

Local de data 28 de maig de 2010.<br />

Atès que en data 5 de juliol de 2010, la Sra. X interposa interposa, en temps i forma,<br />

recurs de reposició contra l’acord de Junta de Govern Local de 28 de maig de 2010<br />

esmentat, en virtut de l’article 107, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de<br />

règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,<br />

exposant les al·legacions següents:<br />

1. L’article 260.4 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol preveu que el<br />

termini per dictar i notificar la resolució expressa que posi fi al procediment de<br />

declaració d’estat ruïnós és de sis mesos des de la data que la petició ha entrat en el<br />

registre en els casos, com aquest, en què el procediment s’inicia a instància de persona<br />

interessada.<br />

2. En data 12.11.2009, Font de l’Avi SL va presentar un escrit sol·licitant la<br />

declaració de ruïna. L’expedient va caducar al cap de 6 mesos, el dia 11.05.2010. Els<br />

acords de Junta de Govern Local que s’impugnen son de data 28.05.2010, i que la<br />

notificació a la persona interessada no s’ha produït dins del termini de 6 mesos.<br />

3. No es pot agafar com a data d’inici del còmput dels sis mesos la d’incoació de<br />

l’expedient, ja que el propi article 260.4 del Decret Legislatiu 1/2005, preveu que la<br />

data d’incoació només es té en consideració en els expedients iniciats d’ofici i no en els<br />

iniciats a instància de part. El propi Decret de 05.01.2010 ho ratifica quan agafa com a<br />

punt de partida dels seus antecedents la petició presentada per Font de l’Avi S.L. el dia<br />

12.11.2009.<br />

4. Subsidiàriament, els acords impugnats no resolen de forma adient les<br />

al·legacions presentades en data 12.03.2010, i no es dóna nou termini a les persones<br />

interessades als efectes de l’art. 260.1 del Decret legislatiu 1/2005, motiu pel qual també<br />

han de deixar-se sense efecte els acords impugnats.<br />

Sol·licita: La declaració de caducitat de l’expedient i que es deixin sense efecte els<br />

acords impugnats, o, subsidiàriament, que els reposi deixant-los sense efecte i que<br />

estimi les al·legacions presentades per aquesta part el 12.03.2010.<br />

Vistes les al·legacions anteriorment exposades, inicialment, en relació a la primera<br />

al·legació, cal precisar que és l’article 260.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel


qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme el precepte que regula la caducitat de<br />

l’expedient de declaració d’estat ruïnós, i no el precepte invocat per la part interessada.<br />

Altrament, existeix una incongruència en el contingut de la mateixa, atès que es fa<br />

esment de la caducitat de l’expedient administratiu i alhora s’afirma que l’expedient<br />

s’inicia a instància de la part interessada. El propi precepte de referència estableix: “Si<br />

dins el termini esmentat no s’ha notificat la resolució expressa, s’entén que la declaració<br />

ha estat denegada, en els casos que l’expedient s’ha iniciat a sol·licitud de la persona<br />

interessada, o bé que el procediment ha caducat, en els casos que aquest hagi estat<br />

iniciat d’ofici.” Per tant, en el supòsit de què la iniciació del present expedient<br />

administratiu de declaració de ruïna es produís mitjançant sol·licitud de persona<br />

interessada, l’al·legació a presentar s’hauria de fonamentar en sol·licitar la denegació de<br />

la sol·licitud de declaració de ruïna atenent al transcurs del termini previst a l’efecte<br />

sense resolució expressa del propi expedient, i no la seva caducitat. La caducitat dels<br />

expedients iniciats a instància de sol·licitud de persona interessada impera, d’acord amb<br />

l’article 92.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les<br />

administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el supòsit de<br />

paralització per causa imputable al mateix. L’Administració competent efectuarà<br />

l’advertiment de què transcorregut 3 mesos d’aquesta inactivitat, es produirà la caducitat<br />

del mateix, efectuant una declaració expressa a l’efecte i ordenant l’arxiu de les<br />

actuacions.<br />

Vistes les al·legacions segona i tercera, en relació a la instància presentada per Font de<br />

l’Avi S.L. en data 12 de novembre de 2009, i el còmput de l’inici dels terminis, és<br />

necessari fer constar com en la mateixa la sol·licitud efectuada consisteix en: “...<br />

acordar sin mas trámite y con carácter de urgencia la ruina inminente del edificio sito<br />

en <strong>Sabadell</strong>, calle Raval de Dins, 8, esquina calle Salut, 1-7, ordenando el derribo del<br />

mismo con todas sus consecuencias.” La sol·licitud presentada per Font de l’Avi S.L. es<br />

centra en la sol·licitud de declaració de ruïna imminent, tipologia de ruïna prevista a<br />

l’article 190.5 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text<br />

refós de la Llei d’urbanisme, i 263 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual<br />

s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. No obstant, i d’acord amb el propi Decret<br />

22/2010, de data 5 de gener de 2010, de tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, la<br />

incoació de l’expedient de declaració de ruïna de l’edifici ubicat al c. de Raval de Dins,<br />

8, cantonada c. de la Salut, 1-7, es basa en l’informe tècnic municipal de data 10 de<br />

desembre de 2009, segons el qual, a l’apartat 6 s’afirma que ens trobem davant d’un<br />

supòsit de ruïna urbanística, (article190.2 c. del Decret Legislatiu 1/2005, i 257 del<br />

Decret 305/2006), i de ruïna tècnica (article 190.2 a. del Decret Legislatiu 1/2005, i 255<br />

del Decret 305/2006), i no de ruïna imminent tal i com s’exposa a la instància referida.<br />

Per tant, i en virtut de l’article 259.1 del Decret 305/2006, ens trobem davant un supòsit<br />

d’inici del procediment per a la declaració de l’estat ruïnós d’ofici, per acord de l’òrgan<br />

competent, com a conseqüència de l’informe dels serveis tècnics municipals, i en<br />

concordança amb les previsions de la Llei 30/1992, on l’article 69.1 estableix que els<br />

procediments s’iniciaran d’ofici per acord de l’òrgan competent, entre d’altres supòsits.<br />

Acreditat aquest extrem, la data d’incoació de l’expedient de declaració d’estat ruïnós és<br />

la data del Decret 22/2010, de tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, (5 de gener de<br />

2010), i abans de finalitzar el termini màxim de 6 mesos previst a la normativa<br />

d’aplicació esmentada s’ha produït resolució expressa del mateix, i s’han efectuat les<br />

notificacions preceptives als interessats en funció amb la informació registral<br />

incorporada a l’expedient i d’acord amb els mitjans habilitats a l’efecte als articles 58 i


següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions<br />

públiques i del procediment administratiu comú.<br />

Vista l’al·legació quarta, en relació a l’afirmació de què els acords impugnats no resolen<br />

de forma adient les al·legacions presentades en data 12 de març de 2010, és procedent<br />

fer esment de la motivació exposada en l’acord de Junta de Govern Local de data 28 de<br />

maig de 2010. La motivació exposada en l’acord esmentat té com a conseqüència la no<br />

concessió d’un nou termini a les persones interessades, atès que durant la tramitació de<br />

l’expedient s’ha respectat les previsions de l’article 260 del Decret 305/2006.<br />

Amb la realització dels tràmits previstos a l’article de referència per part de l’administració<br />

actuant, donant trasllat de l’informe tècnic, (segons el qual, es preveu un quadre de<br />

superfícies de l’edifici, i el seu total, efectua una divisió de l’edifici per plantes,<br />

estableix la seva superfície construïda, i delimita la superfície en règim de fora<br />

d’ordenació de volum disconforme, per tal d’identificar, amb posterioritat, i a l’apartat<br />

de consideracions en el supòsit de declaració de ruïna, els supòsits de ruïna que es<br />

donen en l’edifici de referència), i posant de manifest l’expedient a les persones<br />

interessades i als titulars de drets reals sobre l’immoble per tal de què les mateixes puguin<br />

consultar el mateix i presentar la documentació que, si s’escau, s’estimi adient, no es pot<br />

afirmar que la manca d’esmena de concrecions enumerades a l’escrit d’al·legacions<br />

presentat en data 12.03.2010 pugui causar indefensió.<br />

Vist l’article 190 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text<br />

refós de la Llei d’urbanisme, sobre declaració de l’estat ruïnós i els seus supòsits.<br />

Vist l’article 255 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament<br />

de la Llei d’urbanisme, sobre ruïna tècnica, i l’article 257 del mateix precepte, sobre la<br />

ruïna urbanística, i els articles 259, 260, 261 i 262 del mateix precepte, sobre inici de la<br />

declaració d’estat ruïnós, tramitació del procediment, contingut de la resolució i efectes<br />

de la declaració de l’estat ruïnós.<br />

Vist el Títol Setè, de l’Ordenança de tramitació dels expedients urbanístics i d’activitats,<br />

(BOPB 12 de setembre de 2008), sobre el deure de conservació. Ruïna, (articles 125 i<br />

següents) i d’altres preceptes vigents de pertinent aplicació.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6725/2007, de 27 de juny de 2007, que delega a la Junta de<br />

Govern Local determinades atribucions entre les que la relativa a l’assumpte objecte<br />

d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa , La Comissió Informativa de l’Àrea d’Urbanisme, a petició del Tinent<br />

d’Alcalde proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

A C O R D S<br />

PRIMER.- Desestimar íntegrament el recurs de reposició interposat en data 5 de juliol<br />

de 2010 per la Sra. X, pels motius exposats amb anterioritat.<br />

SEGON.- Notificar aquest acord als interessats.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


24.-Ratificar el decret número 8467/2010 de resolució del recurs de reposició<br />

interposat contra la declaració d'estat de ruïna, Exp. 2008LLDX00108<br />

ATÈS que en data 2 d’agost de 2010, el Tinent d’alcalde d’Urbanisme va dictar el<br />

decret núm. 8467/2010, en virtut dels acords de la Junta de Govern Local de data 9 de<br />

juliol de 2010 que van acordar la declaració de ruïna de la finca del c. de Sallarès i Pla,<br />

100 i en el seu punt sisè habilitaven al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme per tal<br />

d’adoptar els acords necessaris per donar compliment al punt cinquè dels mateixos, que<br />

establia que en cas d'incompliment de l’ordre donada als propietaris de la finca,<br />

d’adoptar les mesures dirigides a la rehabilitació de la mateixa i les obres necessàries per<br />

tal de mantenir la seguretat, salubritat i condicions mínimes d’habitabilitat de l’immoble o<br />

bé, procedir al seu enderroc, tot adoptant les mesures necessàries per tal d’evitar<br />

eventuals danys a les persones i béns mentre no s’executi l’actuació de rehabilitació o<br />

enderrocament de l’immoble, l'Ajuntament procedirà a l’execució subsidiària consistent<br />

en l’enderroc de l’immoble a càrrec de les persones interessades.<br />

ATÈS el contingut del decret el qual es reprodueix a continuació, que resolc que la<br />

Junta de Govern Local ho ha de ratificar:<br />

“DECRET 8467/2010<br />

Atès que per acords de la Junta de Govern Local de data 9 de juliol de 2010 es va acordar la declaració de<br />

ruïna de la finca del c. de Sallarès i Pla, 100, i entre d’altres els següents acords:<br />

“SEGON.- Declarar l’estat de ruïna de la finca situada al c. de Sallarès i Pla, 100, i ordenar als<br />

propietaris de la finca referenciada, a l’adopció de les mesures dirigides a la rehabilitació de la mateixa i les<br />

obres necessàries per tal de mantenir la seguretat, salubritat i condicions mínimes d’habitabilitat de l’immoble<br />

o bé, procedir al seu enderroc, tot adoptant les mesures necessàries per tal d’evitar eventuals danys a les<br />

persones i béns mentre no s’executi l’actuació de rehabilitació o enderrocament de l’immoble.<br />

TERCER.- Mantenir el desallotjament preventiu de la finca ubicada al c. de Sallarès i Pla, 100, sota<br />

l’advertiment de què, en cas d’incompliment es procedirà al seu desnonament per via administrativa.<br />

QUART.- Concedir un termini de 10 DIES HÀBILS a comptar des de l’endemà de la recepció de la<br />

present notificació per tal de què els propietaris de la finca ubicada al c. de Sallarès i Pla, 100, sol·licitin<br />

la llicència adient i prèvia a l’execució de les actuacions que s’hagin determinat.<br />

CINQUÈ.- Advertir que, en cas d'incompliment de l’ordre, l'Ajuntament procedirà a l’execució<br />

subsidiària consistent en l’enderroc de l’immoble a càrrec de les persones interessades, d’acord amb<br />

l’article 128.7 de l’Ordenança de tramitació dels expedients urbanístics i d’activitats (BOP 12 de setembre<br />

de 2008), l’article 261.2.b del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei<br />

d’urbanisme, i la resta de normativa de règim local de pertinent aplicació.<br />

SISÈ.- Habilitar al tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme per tal d’adoptar els acords necessaris per<br />

donar compliment al punt cinquè d’aquests acords.<br />

SETÈ.- Notificar aquests acords als interessats.”<br />

Atès que en data 30 de juliol de 2010, la Sra. XX ha interposat recurs de reposició<br />

contra aquests acords que li van ser notificats en data 13 de juliol de 2010, per tant dins<br />

del termini establert, d’acord amb l’article 117 de la de la Llei 30/1992, de 26 de<br />

novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment<br />

administratiu comú; i sol·licita també la suspensió de l’execució dels mateixos.


Malgrat que la interposició del recurs no suspèn l’execució de l’acte impugnat, però<br />

l’execució d’aquest podria causar un perjudici de difícil reparació ja que es procedirà a<br />

l’enderroc de l’edifici cal procedir a resoldre’l, d’acord amb el que disposa l’article 111<br />

de l’esmentada Llei.<br />

Atès que en l’esmentat escrit recull una exposició dels fets que han passat en l’expedient<br />

i una relació de les actuacions que ella ha realitzat fora del mateix, i en base a la<br />

mateixa, la Sra. XX considera una negligència que ara es presenti un expedient de<br />

declaració de ruïna quan ella ha demanat ajuda per la realització d’una execució<br />

subsidiària, i es queixa que l’Ajuntament no ha fet complir les ordres d’execució que<br />

obliguen a fer les obres, que no ha fet cap execució subsidiària i que la inactivitat de<br />

l’administració és la que ha portat a perdre la seva vivenda i a la declaració de ruïna.<br />

En base a la relació dels fets i les seves consideracions, sol·licita el rescabalament d’uns<br />

danys causats per aquesta inactivitat de l’administració, petició que s’ha derivat a<br />

Assessoria Jurídica, la paralització de la declaració de ruïna i que s’executi<br />

paral·lelament la reparació de la vivenda a càrrec dels propietaris.<br />

Abans d’entrar a informar les al·legacions presentades cal concretar que l’objecte del<br />

recurs de reposició és la declaració de ruïna de la finca, és a dir, si la finca està o no en<br />

aquesta situació de ruïna econòmica i tècnica, fets que no han estat al·legats per la<br />

interessada.<br />

Cal tenir present, en relació al que ha exposat la Sra. XX que són les persones<br />

propietàries les que han de complir els deures d’ús, conservació i rehabilitació, que les<br />

ordres d’execució dictades no formen part de l’expedient de declaració de ruïna, i que<br />

només la Sra. Marlet ha manifestat, com torna a fer ara, voluntat de reparar la finca. Un<br />

cop exposat això cal passar a informar les al·legacions en relació amb l’expedient de<br />

declaració de ruïna.<br />

Atès que la declaració de ruïna és per un supòsit de ruïna econòmica i tècnica, i que els<br />

mateixos tècnics consideren que per tal de mantenir la seguretat i salubritat, així com<br />

per tal d’evitar eventuals danys a persones i béns respecte a finques veïnes, cal iniciar<br />

les obres en un termini de 10 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la recepció de la<br />

notificació de la declaració de ruïna.<br />

Atès que de tots els propietaris només la Sra. XX manifesta la seva voluntat de procedir<br />

a la reparació de la finca i no al seu enderroc.<br />

Vist el que s’ha exposat, cal desestimar la petició d’execució subsidiària de les obres de<br />

reparació de la finca ja que es tracta, també, d’una ruïna econòmica i que només un dels<br />

propietaris demana que es procedeixi subsidiàriament a la reparació, quan els acords<br />

notificats ja adverteixen que subsidiàriament es realitzarà l’enderroc de la finca.<br />

Respecte a la petició de paralització de la declaració de ruïna, donat el termini fixat pels<br />

tècnics per executar les obres i atès que la Sra. XX no aporta cap documentació tècnica<br />

que al·legui ni contra la declaració de ruïna ni contra els terminis fixats, cal desestimar<br />

la petició de suspensió de la mateixa.


Atesa l’obligació de la propietat de mantenir les edificacions en condicions d’ús, de<br />

conservació i de rehabilitació, segons estableix l'article 189.1 del Decret legislatiu<br />

1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i d’altra<br />

legislació aplicable en matèria del sòl i sectorial, així com el fet que “La declaració<br />

d’estat ruïnós no eximeix a les persones propietàries de les responsabilitats de tot ordre<br />

que els puguin ser exigides respecte als deures de conservació que els corresponen.”<br />

d’acord l’article 262.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el<br />

Reglament de la Llei d’urbanisme.<br />

Vistos els articles 189.3 i 4 i 190 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual<br />

s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i l’article 255 i següents del Decret<br />

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i<br />

d'altres preceptes vigents de pertinent aplicació, i els articles 111 i 116 i següents de la<br />

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i<br />

del procediment administratiu comú, el Tinent d’Alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, en<br />

virtut de la delegació conferida per Decret d’Alcaldia de data 01.06.2009 i del punt sisè<br />

dels acords de la Junta de Govern Local de data 9 de juliol de 2010,<br />

RESOLC<br />

PRIMER.- Desestimar el recurs de reposició presentat en data 30 de juliol d’enguany<br />

per la Sra. XX, contra els acords de declaració de ruïna de la finca del c. de Sallarès i<br />

Pla, 100 adoptats per la Junta de Govern Local de data 9 de juliol de 2010, donat que<br />

l’estat de la finca és de ruïna econòmica i no s’ha aportat cap documentació que<br />

desvirtuï aquest extrem.<br />

SEGON.- Desestimar la petició de suspensió de l’acte sol·licitada per la Sra. XX en el<br />

recurs de reposició presentat en data 30 de juliol d’enguany atès l’estat de la finca i<br />

executar el punt cinquè dels esmentats acords de la Junta de Govern Local mitjançant<br />

l’enderroc de la finca situada al c. de Sallarès i Pla, 100.<br />

TERCER.- Ratificar aquest acord per la Junta de Govern Local.”<br />

Vist el Títol Setè, de l’Ordenança de tramitació dels expedients urbanístics i d’activitats,<br />

(BOPB 12 de setembre de 2008), sobre el deure de conservació. Ruïna, (articles 125 i<br />

següents) i d’altres preceptes vigents de pertinent aplicació.<br />

Vist tot el que s’exposa, la legislació comentada i analitzada, i un cop examinat<br />

l’expedient objecte del present informe, en virtut del Decret d’Alcaldia 6725/2007, de<br />

27 de juny de 2007, que delega a la Junta de Govern Local determinades atribucions<br />

entre les que la relativa a l’assumpte objecte d’aquest dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme, a petició del Tinent d’Alcalde proposa a la Junta<br />

de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Ratificar el decret número 8467/2010 dictat pel Tinent d’alcalde de l’Àrea<br />

d’urbanisme en data 2 d’agost de 2010.


SEGON.- Notificar aquesta resolució als interessats.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


Obres d'Equipaments<br />

25.-Classificar les ofertes presentades en el procediment obert subjecte a regulació<br />

harmonitzada del contracte administratiu de subministrament anomenat Dotació<br />

de mobiliari i equipament per a la Biblioteca de Ponent, fase de mobiliari.<br />

Atès que, en la sessió de la Junta de Govern Local de data 18 de juny de 2010 es va<br />

aprovar la memòria valorada i l’inici de l’expedient de contractació per procediment<br />

obert subjecte a regulació harmonitzada i el plec de clàusules administratives, del<br />

contracte administratiu de subministrament referent a la Dotació de mobiliari i<br />

equipament per a la Biblioteca de Ponent, fase de mobiliari, amb un valor estimat de<br />

contracte de 294.601,70 euros (IVA exclòs), així com els criteris de valoració establerts<br />

a l’article 134 de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic.<br />

Atès que s’ha publicat l’anunci de licitació de l’expedient de contractació al perfil del<br />

contractant de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> en data 25 de juny de 2010, al Butlletí Oficial<br />

de la Província en data 25 de juny de 2010, al Butlletí Oficial de l’Estat en data 26 de<br />

juny de 2010 i al Diari Oficial de la Unió Europea en data 24 de juny de 2010.<br />

Vista la proposta de la Mesa de contractació de data 10 de setembre de 2010, que<br />

d’acord amb l’article 135 de la Llei 30/2007 esmentada classifica les ofertes<br />

presentades, per ordre decreixent i d’acord amb els criteris de valoració establerts als<br />

plecs que han estat objecte de ponderació, de la manera següent:<br />

empresa<br />

Oferta<br />

econòmica<br />

Oferta<br />

econòmica<br />

Mitjans<br />

personals<br />

i<br />

Característiques<br />

materials<br />

del mobiliari i<br />

equipament sssè c<br />

tècnica, servei<br />

postvenda, i<br />

Altrres questions<br />

dels treballs i<br />

millora del<br />

Millores en les<br />

condicions de<br />

seguretat i salut<br />

TOTA<br />

L<br />

puntuació (23) (4) (4) (4) (4) (3) (3) (45)<br />

MTC OFFICE SOLUCIONS 311.785,23<br />

20<br />

S.L.<br />

€<br />

3 4 4 4 3 2 40<br />

ESQUITINO MARTINEZ 273.897,46<br />

23<br />

S.A.<br />

€<br />

3 3 2 2 2 1 36<br />

VITALIS, Vida en el trabajo 290.177,51<br />

22<br />

S.L.<br />

€<br />

3 3 3 2 2 1 36<br />

Vistos els articles 135, 137 i 138 de la Llei 30/2007, relatius a l’adjudicació del<br />

contracte i a la seva publicitat.<br />

Atès que, de conformitat amb l’article 274.2 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual<br />

s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la competència<br />

per subscriure el contracte comporta la facultat per aprovar el projecte, el plec de<br />

clàusules administratives, la despesa i l’adjudicació del contracte, que, d’acord amb el<br />

Decret d’Alcaldia de 27 de juny de 2007, correspon a la Junta de Govern Local.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 3977/2008, de 26 de maig de 2008, que delega a la Junta de<br />

Govern Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte<br />

d’aquest dictamen.


Per la qual cosa, a petició d’aquesta Àrea es proposa a la Junta de Govern Local<br />

l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Classificar les ofertes presentades en el procediment obert subjecte a<br />

regulació harmonitzada del contracte administratiu de subministrament anomenat<br />

Dotació de mobiliari i equipament per a la Biblioteca de Ponent, fase de mobiliari, per<br />

ordre decreixent i d’acord amb els criteris de valoració establerts als plecs que han estat<br />

objecte de ponderació, de la manera següent:<br />

empresa<br />

Oferta<br />

econòmica<br />

Oferta econòmica<br />

Mitjans personals<br />

i materials<br />

Característiques<br />

del mobiliari i<br />

equipament Assistència<br />

tècnica, servei<br />

postvenda, i<br />

ti<br />

Altrres questions<br />

Plà d’execució<br />

dels treballs i<br />

millora del termini<br />

Millores en les<br />

condicions de<br />

seguretat i salut<br />

puntuació (23) (4) (4) (4) (4) (3) (3) (45)<br />

MTC OFFICE SOLUCIONS<br />

311.785,23 € 20 3 4 4 4 3 2 40<br />

S.L.<br />

ESQUITINO MARTINEZ S.A. 273.897,46 € 23 3 3 2 2 2 1 36<br />

VITALIS, Vida en el trabajo<br />

290.177,51 € 22<br />

S.L.<br />

3 3 3 2 2 1 36<br />

TOTA<br />

L<br />

i per tant considerar que l’oferta econòmicament mes avantatjosa és la presentada per<br />

l’empresa MTC Office Solutions SL, amb NIF B63218721, per un import de<br />

311.785,23 euros, del qual correspon a l’IVA l’import de 47.560,46 euros i un termini<br />

d’execució de 1 mes.<br />

SEGON.- Requerir al licitador primer classificat perquè en el termini de deu dies hàbils<br />

comptadors des de l’endemà de la notificació d’aquest acord presenti la documentació<br />

següent:<br />

Sempre i de manera preceptiva:<br />

Relativa al compliment de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social<br />

Certificació administrativa positiva d’estar al corrent de les obligacions tributàries<br />

exigides en els paràgrafs b), c) i d) de l’article 13.1 del RGLCAP, expedida per l’òrgan<br />

competent de l’Administració tributària estatal, la data de la qual haurà de ser, en<br />

qualsevol cas, inferior als sis mesos anteriors a l’últim dia del termini per presentar les<br />

proposicions.<br />

Document acreditatiu d’estar donat d’alta a l’IAE en l’exercici corrent o l’últim rebut<br />

degudament abonat, en l’epígraf corresponent a l’objecte del contracte i en relació amb<br />

les activitats que realitzi en la data de presentació de les proposicions.<br />

Certificació administrativa positiva d’estar al corrent de les obligacions de Seguretat<br />

Social de l’article 14.1 del RGLCAP, expedida per l’òrgan competent i en iguals termes<br />

que recull l’apartat b) anterior.


Relativa a la prevenció de riscos laborals<br />

Declaració responsable del proponent que, en relació amb els seus treballadors,<br />

compleix estrictament les mesures de prevenció de riscos laborals establertes per la<br />

normativa vigent, incloses les obligacions en matèria de formació i vigilància de la salut<br />

amb el compromís de presentar la documentació necessària i suficient que justifiqui la<br />

veracitat de la declaració anterior.<br />

Aquella documentació que, en virtut del procediment de coordinació d’activitats en<br />

prevenció de riscos laborals aprovat per l’Ajuntament, i/o en general per aplicació de la<br />

normativa de prevenció de riscos laborals, sigui expressada pel servei gestor en els<br />

presents plecs, amb el vist i plau del servei de prevenció de l’Ajuntament.<br />

Relativa a les garanties<br />

Document acreditatiu d’haver constituït la garantia definitiva establerta a l’acord quart.<br />

De manera facultativa:<br />

Relativa a l’adscripció dels mitjans que figuren a l’oferta<br />

Declaració responsable on consti la confirmació, aclariment o ampliació del compromís a<br />

adscriure en l’execució del contracte els mitjans personals i materials que hagi especificat<br />

en la seva oferta.<br />

Relativa a la subcontractació<br />

Declaració responsable on consti la confirmació, aclariment o ampliació de les<br />

determinacions relatives a la declaració efectuada sobre la intenció de subcontractar<br />

segons l’oferta. A aquest efecte, aquesta declaració com a mínim ha de identificar el<br />

subcontractista, determinar les parts del contracte a subcontractar i l’import de les<br />

prestacions subcontractades.<br />

Relativa a la personalitat i la representació<br />

La validació del poder de representació, que es realitzarà a la Secretaria General de<br />

l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

TERCER.- Advertir al licitador esmentat que davant la manca de compliment de tot<br />

l’indicat en els apartats anteriors, dins el termini establert, serà causa per entendre la<br />

seva oferta retirada i perquè la referida documentació sigui requerida al següent<br />

classificat a efectes de procedir a la corresponent adjudicació.<br />

QUART.- Determinar que l’import de la garantia definitiva és equivalent al 5% de<br />

l’import de l’oferta econòmica ( sense incloure l’IVA). Respecte a l’oferta presentada<br />

pel licitador que ha presentat l’oferta econòmicament més avantatjosa aquest import és<br />

de 13.211,24 euros.<br />

CINQUÈ.- Notificar els presents acords als licitadors.


SISÈ- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat, perquè<br />

subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels precedents<br />

acords, i rectificar en qualsevol moment els errors aritmètics o de fet que es poguessin<br />

produir.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


26.-Aprovar inicialment amb la consideració d'obra municipal ordinària, el<br />

projecte d'obres anomenat Projecte del subministrament i motorització de les<br />

barres contrapesades de l'escenari del Teatre La Faràndula i aprovar la seva<br />

licitació per procediment negociat sense publicitat .<br />

Atès el projecte d’obres municipals ordinàries, que s’esmenta a la part dispositiva.<br />

Vist l’informe tècnic emès pel Cap del Servei d’Obres d’Equipaments de data 9 de<br />

setembre de 2010, al qual es proposa l’aprovació per part de l’Ajuntament d’aquest<br />

projecte d’obres amb un valor estimat del contracte de 124.575,93 €, essent l’IVA<br />

(18%) d’import 22.423,66 € i, per tant, el pressupost de licitació és de 146.999,59 €.<br />

Vist el caràcter d'obra local ordinària, de conformitat amb l’article 234 del Decret<br />

2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim<br />

local de Catalunya, en concordança amb l’article 12 del Decret núm. 179/1995, de 13 de<br />

juny, pel qual s’aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals.<br />

Vist el que disposen l’article 235.2 del Text refós de la Llei municipal i de règim local<br />

de Catalunya, i els articles 36 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis dels<br />

ens locals, quant a la tramitació i aprovació dels projectes d'obres locals ordinàries.<br />

Atès que per raó de la quantia l’article 155, d) en relació amb l’article 161.2 de la Llei<br />

30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Servei Públic, permet utilitzar el<br />

procediment negociat sense publicitat en aquells casos en què el valor estimat del<br />

contracte és inferior a 200.000 €, sense incloure l’IVA , com és el cas que ens ocupa, i<br />

que consisteix, segons disposa l’article 162 de la citada Llei de contractes del sector<br />

públic, a convidar un nombre mínim de tres empreses, amb les quals es pugui negociar<br />

l’adjudicació del contracte, atenent l’oferta econòmica més avantatjosa per als<br />

interessos municipals.<br />

Atès que la Junta de Govern Local del dia 30 de maig de 2008 va aprovar un plec tipus<br />

per procedir a l’adjudicació de contractes d’obra, mitjançant procediment negociat, que<br />

és el marc de referència que caldrà utilitzar per aprovar els plecs particulars tipus que<br />

regeixin l’adjudicació d’aquest contracte.<br />

Vist l’informe emès per la Intervenció Municipal en el sentit d’existir crèdit suficient en<br />

el Pressupost Municipal vigent, partida pressupostària 300 9201A 63200, import de<br />

146.999,59 €, IVA inclòs, apunt previ 920100011951 i referència 22010018424.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 3977/2008, de 26 de maig, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen, així com el Decret d’Alcaldia 5958/2009, d’1 de juny, relatiu a les atribucions<br />

que té conferides aquesta Delegació.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la Regidoria d’aquesta Àrea proposa a<br />

la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS


PRIMER.- Aprovar inicialment amb la consideració d’obra municipal ordinària, el<br />

projecte d’obres anomenat “Projecte del subministrament i motorització de les barres<br />

contrapesades de l’escenari del Teatre La Faràndula”, amb un pressupost de licitació de<br />

146.999,59 euros, IVA inclòs, d’acord amb el que preveu l’article 235 del Decret<br />

legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de<br />

Catalunya.<br />

SEGON- Sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies, el projecte<br />

d’obres aprovat en l’acord precedent, de conformitat amb el que preveu l’article 235.2<br />

c) del Decret legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de<br />

règim local de Catalunya, fent constar que si transcorregut aquest període de temps no<br />

s’ha formulat cap reclamació i/o al·legació el mateix quedarà aprovat definitivament<br />

sense necessitat d’adoptar acord de forma expressa.<br />

TERCER.- Aprovar els Plecs de clàusules administratives particulars que, de<br />

conformitat amb el particular tipus, regiran el contracte d’obres referent al Projecte del<br />

subministrament i motorització de les barres contrapesades de l’escenari del Teatre La<br />

Faràndula, així com els Plecs tècnics d’aplicació en aquesta contractació amb un codi<br />

CPV 45212322.9<br />

QUART.- Aprovar l’expedient de contractació mitjançant procediment negociat sense<br />

publicitat d’aquestes obres per un valor estimat del contracte de 124.575,93 €, essent<br />

l’IVA (18%) d’import 22.423,66 € i, per tant, el pressupost de licitació és de 146.999,59<br />

€, condicionant l’adjudicació al bon fi de l’aprovació del projecte.<br />

CINQUÈ.- Autoritzar la despesa per aquesta contractació amb càrrec a la partida<br />

assenyalada a l’efecte per la Intervenció Municipal i segons el que s’ha dit a la part<br />

expositiva d’aquest dictamen.<br />

SISÈ.- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat, perquè<br />

subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels precedents<br />

acords, i rectificar en qualsevol moment els errors aritmètics o de fet que es poguessin<br />

produir.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


27.-Aprovar el text del conveni específic entre l'Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> i la<br />

Diputació de Barcelona, per a l'actuació Construcció de biblioteques de <strong>Sabadell</strong>.<br />

Atès que l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> s’ha adherit al Protocol general del Pla de<br />

concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, conveni marc que<br />

regula l’acció concertada entre la Diputació i els municipis i altres ens locals de la<br />

província que s’hi adhereixin, aprovat al Ple de la Diputació de Barcelona celebrat el<br />

20/12/2007 (BOPB núm. 305, de 21/12/2007).<br />

Atès que en el marc de l’esmentat Pla de concertació la Diputació de Barcelona i<br />

l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> s’han compromès a preacordar i desenvolupar conjuntament<br />

la necessitat “Construcció de biblioteques” de <strong>Sabadell</strong>, amb una aportació total de la<br />

Diputació d’1.100.000,00 euros.<br />

Atès que concorren les condicions necessàries per desenvolupar administrativament el<br />

preacord i iniciar la gestió de l’actuació, d’acord amb les instruccions de gestió<br />

d’actuacions de l’àmbit de suport a les infraestructures i els equipaments del Pla de<br />

concertació, aprovades per decret de la presidència de la Diputació de Barcelona, de<br />

data 21 d’abril de 2009, i, en conseqüència, la Junta de Govern de la Diputació de<br />

Barcelona, de data 22 de juliol de 2010, va aprovar el conveni específic per a l’actuació<br />

“Construcció de biblioteques” de <strong>Sabadell</strong>, codi 10/X/66606, d’acord amb el text que<br />

s’adjunta a aquest dictamen.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6725/2007, de 27 de juny, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 5958/2009, d’1 de juny, relatiu a les atribucions que té<br />

conferides aquesta Delegació.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la Regidoria d’aquesta Àrea proposa a<br />

la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Aprovar el text del conveni específic entre l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> i la<br />

Diputació de Barcelona, per a l’actuació “Construcció de biblioteques” de <strong>Sabadell</strong>,<br />

codi 10/X/66606, adjunt a aquest dictamen, en el marc del Pla de concertació Xarxa<br />

Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, que té per objecte regular la col·laboració<br />

de les parts en relació a l’esmentada actuació, i mitjançant el qual l’Ajuntament de<br />

<strong>Sabadell</strong> es compromet a la gestió de les actuacions previstes en el conveni, d’acord<br />

amb les Instruccions de gestió d’actuacions del Pla de concertació, i la Diputació de<br />

Barcelona a aportar un suport econòmic d’1.100.000,00 euros.<br />

SEGON.- Acceptar una aportació econòmica d’1.100.000,00 euros de la Diputació de<br />

Barcelona, que preveu el pacte segon del conveni específic.<br />

TERCER.- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat,<br />

perquè subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels


precedents acords, i rectificar en qualsevol moment els errors aritmètics o de fet que es<br />

poguessin produir<br />

QUART.- Notificar aquests acords a la Diputació de Barcelona i als departaments<br />

municipals interessats als efectes oportuns.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


28.-Acceptar la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per a l'actuació<br />

Millores zona esportiva Can Rull.<br />

Atès que l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> s’ha adherit al Protocol general del Pla de<br />

concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, conveni marc que<br />

regula l’acció concertada entre la Diputació i els municipis i altres ens locals de la<br />

província que s’hi adhereixin, aprovat al Ple de la Diputació de Barcelona celebrat el<br />

20/12/2007 (BOPB núm. 305, de 21/12/2007).<br />

Atès que en el marc de l’esmentat Pla de concertació la Diputació de Barcelona i<br />

l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> s’han compromès a preacordar i desenvolupar conjuntament<br />

l’actuació “Millores zona esportiva Can Rull”, amb una aportació de la Diputació de<br />

20.000,00 euros.<br />

Atès que concorren les condicions necessàries per desenvolupar administrativament el<br />

preacord i iniciar la gestió de l’actuació, d’acord amb les instruccions de gestió<br />

d’actuacions de l’àmbit de suport a les infraestructures i els equipaments del Pla de<br />

concertació, aprovades per decret de la presidència de la Diputació de Barcelona, de<br />

data 21 d’abril de 2009, i, en conseqüència, en data 22 de març de 2010 s’ha dictat el<br />

decret de la presidència de la Diputació de Barcelona, aprovant l’atorgament de l’ajut<br />

per a l’actuació “Millores zona esportiva Can Rull”, codi 10/X/60533, el qual s’adjunta<br />

a aquest dictamen.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6725/2007, de 27 de juny, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 5958/2009, d’1 de juny, relatiu a les atribucions que té<br />

conferides aquesta Delegació.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la Regidoria d’aquesta Àrea proposa a<br />

la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Acceptar una subvenció d’import 20.000,00 euros de la Diputació de<br />

Barcelona, per a l’actuació “Millores zona esportiva Can Rull”, codi 10/X/60533, en el<br />

marc del Pla de concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011.<br />

SEGON.- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat,<br />

perquè subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels<br />

precedents acords, i rectificar en qualsevol moment els errors aritmètics o de fet que es<br />

poguessin produir<br />

TERCER.- Notificar aquests acords a la Diputació de Barcelona i als departaments<br />

municipals interessats als efectes oportuns.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


29.-Aprovar el conveni específic entre l'Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> i la Diputació de<br />

Barcelona, per a l'actuació Plaça al barri de Ca n'Oriac.<br />

Atès que l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> s’ha adherit al Protocol general del Pla de<br />

concertació Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, conveni marc que<br />

regula l’acció concertada entre la Diputació i els municipis i altres ens locals de la<br />

província que s’hi adhereixin, aprovat al Ple de la Diputació de Barcelona celebrat el<br />

20/12/2007 (BOPB núm. 305, de 21/12/2007).<br />

Atès que en el marc de l’esmentat Pla de concertació la Diputació de Barcelona i<br />

l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> s’han compromès a preacordar i desenvolupar conjuntament<br />

la necessitat “Plaça al barri de Ca n’Oriac”, amb una aportació total de la Diputació de<br />

500.000,00 euros.<br />

Atès que concorren les condicions necessàries per desenvolupar administrativament el<br />

preacord i iniciar la gestió de l’actuació, d’acord amb les instruccions de gestió<br />

d’actuacions de l’àmbit de suport a les infraestructures i els equipaments del Pla de<br />

concertació, aprovades per decret de la presidència de la Diputació de Barcelona, de<br />

data 21 d’abril de 2009, i, en conseqüència, la Junta de Govern de la Diputació de<br />

Barcelona, de data 22 de juliol de 2010, va aprovar el conveni específic per a l’actuació<br />

“Plaça al barri de Ca n’Oriac”, codi 10/X/68535, d’acord amb el text que s’adjunta a<br />

aquest dictamen.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 6725/2007, de 27 de juny, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen.<br />

Vist el Decret d’Alcaldia 5958/2009, d’1 de juny, relatiu a les atribucions que té<br />

conferides aquesta Delegació.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme, a petició de la Regidoria d’aquesta Àrea proposa a<br />

la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Aprovar el text del conveni específic entre l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> i la<br />

Diputació de Barcelona, per a l’actuació “Plaça al barri de Ca n’Oriac”, codi<br />

10/X/68535, adjunt a aquest dictamen, en el marc del Pla de concertació Xarxa<br />

Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011, que té per objecte regular la col·laboració<br />

de les parts en relació a l’esmentada actuació, i mitjançant el qual l’Ajuntament de<br />

<strong>Sabadell</strong> es compromet a la gestió de les actuacions previstes en el conveni, d’acord<br />

amb les Instruccions de gestió d’actuacions del Pla de concertació, i la Diputació de<br />

Barcelona a aportar un suport econòmic de 500.000,00 euros.<br />

SEGON.- Acceptar una aportació econòmica de 500.000,00 euros de la Diputació de<br />

Barcelona, que preveu el pacte segon del conveni específic.<br />

TERCER.- Facultar a l’alcalde-president o regidor en qui delegui o tingui delegat,<br />

perquè subscrigui tots els documents que fossin necessaris per a l’efectivitat dels


precedents acords, i rectificar en qualsevol moment els errors aritmètics o de fet que es<br />

poguessin produir<br />

QUART.- Notificar aquests acords a la Diputació de Barcelona i als departaments<br />

municipals interessats als efectes oportuns.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


30.-Ratificar el Decret 6875/2010 relatiu a aprovar la modificació tècnica i<br />

contractual del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació<br />

elèctrica del CEIP Catalunya (codi FEOSL 321-E).<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió celebrada el dia 5 de febrer de 2010, va<br />

aprovar inicialment el projecte d'obres anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació<br />

elèctrica del CEIP Catalunya, amb un pressupost d’execució per contracta de 38.480,00<br />

€, i es va sotmetre a informació pública el 10 de febrer de 2010 per un termini de trenta<br />

dies i, al no haver-se formulat reclamacions ni al·legacions, va quedar definitivament<br />

aprovat.<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió de data 9 d’abril de 2010, va acordar<br />

l’elevació a definitiva de l’adjudicació provisional acordada el 22 de març de 2010 del<br />

procediment obert d’obres anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica del<br />

CEIP Catalunya a l'empresa MONTEGAR INSTALACIONES Y SERVICIOS<br />

ELÉCTRICOS, SL, amb NIF B64257686, per un preu d'adjudicació de 30.774,80 €,<br />

IVA inclòs, i per un termini d’execució de 2 mesos i mig.<br />

ATÈS que en el transcurs de l’execució del projecte la direcció facultativa ha considerat<br />

convenient, segons informe tècnic de data 21 de juny de 2010, introduir noves unitats<br />

d’obra inicialment no previstes en el projecte i variacions d’amidaments per la qual cosa<br />

s’ha redactat un nou pressupost del projecte d’acord amb la direcció facultativa i amb la<br />

conformitat del contractista, que suposa un increment del 19,95% respecte del preu<br />

inicial del contracte que correspon a 6.139,57 € i, per tant, és inferior al 20% de<br />

l’esmentat preu.<br />

ATÈS que cal procedir a la modificació del contracte adjudicat a l’empresa<br />

MONTEGAR INSTALACIONES Y SERVICIOS, SL, resultant un import final<br />

d’adjudicació de 36.914,37 € (IVA inclòs).<br />

ATÈS el que estableixen respecte de la modificació del contracte d'obres l'article 202 i<br />

217 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic i la clàusula<br />

quinzena del plec de clàusules administratives particulars aprovat per la Junta de<br />

Govern Local en sessió del 12 de febrer de 2010, que regeixen el present contracte.<br />

ATÈS que les obres objecte del contracte estan finançades pel Fons Estatal d’Ocupació<br />

i Sostenibilitat Local, regulat pel Real Decret Llei 13/2009, de 26 d’octubre, i que<br />

d’acord amb l’article 16.1 d’aquest les obre s’han d’executar amb data límit el dia 31 de<br />

desembre de 2010.<br />

VIST el preceptiu informe emès per l’Interventor Municipal respecte a l’existència de<br />

consignació suficient en el Pressupost Municipal per atendre la referida ampliació a la<br />

partida pressupostària 406 3210A 63205, segons apunt previ D920100008270,<br />

referència 22010000442, i per import de 6.139,57 €.<br />

VISTA la necessitat d’aprovar la modificació tècnica i contractual abans de la<br />

finalització del termini d’execució de l’obra, per la qual cosa no s’ha pogut incloure en<br />

l’ordre del dia de la Junta de Govern Local i, per tant, es va aprovar mitjançant Decret<br />

6875/2010 del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme de data 29 de juny de 2010, tot i


condicionant-lo a la seva posterior ratificació per part de la Junta de Govern Local com<br />

a òrgan competent.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels<br />

següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Ratificar el Decret 6875/2010 del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme<br />

de data 29 de juny de 2010, on la seva part resolutiva es transcriu literalment tot seguit:<br />

“PRIMER.- Aprovar la modificació tècnica i contractual del contracte de l'obra<br />

anomenada Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica del CEIP Catalunya<br />

adjudicat a l'empresa MONTEGAR INSTALACIONES Y SERVICIOS ELÉCTRICOS,<br />

SL amb NIF B64257686, amb un increment del preu del contracte d’import 6.139,57 €<br />

(IVA inclòs) que comporta un nou preu de contracte de 36.914,37 € (IVA inclòs) de<br />

conformitat amb l’informe tècnic i amb el vist i plau de l’adjudicatari, sense que aquest<br />

increment superi el 20 per 100 del pressupost inicial.<br />

SEGON.- Aprovar l’autorització i disposició de despesa per a la modificació del<br />

contracte anteriorment aprovat amb càrrec a la partida pressupostària del vigent<br />

Pressupost municipal, proposta de despesa i núm. d’apunt previ designada per<br />

l’Interventor Municipal i que consta a la part expositiva.<br />

TERCER.- Formalitzar la modificació del contracte aprovada en el punt anterior<br />

d’acord amb l’article 202.3 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector<br />

públic.<br />

QUART.- Ratificar aquesta resolució per la Junta de Govern Local en ser l’òrgan<br />

competent per l’aprovació dels anteriors acords primer, segon i tercer.”<br />

SEGON.- Facultar el tinent d’alcalde l’Àrea d’Urbanisme perquè pugui signar tots els<br />

documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels<br />

precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,<br />

si es donés el cas.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


31.-Ratificar el Decret 6877/2010 relatiu a aprovar la modificació tècnica i<br />

contractual del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació<br />

elèctrica del CEIP La Floresta (codi FEOSL 322-E).<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió celebrada el dia 5 de febrer de 2010, va<br />

aprovar inicialment el projecte d'obres anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació<br />

elèctrica del CEIP La Floresta, amb un pressupost d’execució per contracta de<br />

38.480,00 €, i es va sotmetre a informació pública el 10 de febrer de 2010 per un termini<br />

de trenta dies i, al no haver-se formulat reclamacions ni al·legacions, va quedar<br />

definitivament aprovat.<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió de data 9 d’abril de 2010, va acordar<br />

l’elevació a definitiva de l’adjudicació provisional acordada el 22 de març de 2010 del<br />

procediment obert d’obres anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica del<br />

CEIP La Floresta a l'empresa MONTEGAR INSTALACIONES Y SERVICIOS<br />

ELÉCTRICOS, SL, amb NIF B64257686, per un preu d'adjudicació de 31.440,64 €,<br />

IVA inclòs, i per un termini d’execució de 2 mesos i mig.<br />

ATÈS que en el transcurs de l’execució del projecte la direcció facultativa ha considerat<br />

convenient, segons informe tècnic de data 21 de juny de 2010, introduir noves unitats<br />

d’obra inicialment no previstes en el projecte i variacions d’amidaments per la qual cosa<br />

s’ha redactat un nou pressupost del projecte d’acord amb la direcció facultativa i amb la<br />

conformitat del contractista, que suposa un increment del 19,95% respecte del preu<br />

inicial del contracte que correspon a 6.272,41 € i, per tant, és inferior al 20% de<br />

l’esmentat preu.<br />

ATÈS que cal procedir a la modificació del contracte adjudicat a l’empresa<br />

MONTEGAR INSTALACIONES Y SERVICIOS, SL, resultant un import final<br />

d’adjudicació de 37.713,05 € (IVA inclòs).<br />

ATÈS el que estableixen respecte de la modificació del contracte d'obres l'article 202 i<br />

217 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic i la clàusula<br />

quinzena del plec de clàusules administratives particulars aprovat per la Junta de<br />

Govern Local en sessió del 12 de febrer de 2010, que regeixen el present contracte.<br />

ATÈS que les obres objecte del contracte estan finançades pel Fons Estatal d’Ocupació<br />

i Sostenibilitat Local, regulat pel Real Decret Llei 13/2009, de 26 d’octubre, i que<br />

d’acord amb l’article 16.1 d’aquest les obre s’han d’executar amb data límit el dia 31 de<br />

desembre de 2010.<br />

VIST el preceptiu informe emès per l’Interventor Municipal respecte a l’existència de<br />

consignació suficient en el Pressupost Municipal per atendre la referida ampliació a la<br />

partida pressupostària 406 3210A 63205, segons apunt previ D920100008271,<br />

referència 22010000443, i per import de 6.272,41 €.<br />

VISTA la necessitat d’aprovar la modificació tècnica i contractual abans de la<br />

finalització del termini d’execució de l’obra, per la qual cosa no s’ha pogut incloure en<br />

l’ordre del dia de la Junta de Govern Local i, per tant, es va aprovar mitjançant Decret<br />

6877/2010 del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme de data 29 de juny de 2010, tot i


condicionant-lo a la seva posterior ratificació per part de la Junta de Govern Local com<br />

a òrgan competent.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels<br />

següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Ratificar el Decret 6877/2010 del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme<br />

de data 29 de juny de 2010, on la seva part resolutiva es transcriu literalment tot seguit:<br />

“PRIMER.- Aprovar la modificació tècnica i contractual del contracte de l'obra<br />

anomenada Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica del CEIP La Floresta<br />

adjudicat a l'empresa MONTEGAR INSTALACIONES Y SERVICIOS ELÉCTRICOS,<br />

SL amb NIF B64257686, amb un increment del preu del contracte d’import 6.272,41 €<br />

(IVA inclòs) que comporta un nou preu de contracte de 37.713,05 € (IVA inclòs) de<br />

conformitat amb l’informe tècnic i amb el vist i plau de l’adjudicatari, sense que aquest<br />

increment superi el 20 per 100 del pressupost inicial.<br />

SEGON.- Aprovar l’autorització i disposició de despesa per a la modificació del<br />

contracte anteriorment aprovat amb càrrec a la partida pressupostària del vigent<br />

Pressupost municipal, proposta de despesa i núm. d’apunt previ designada per<br />

l’Interventor Municipal i que consta a la part expositiva.<br />

TERCER.- Formalitzar la modificació del contracte aprovada en el punt anterior<br />

d’acord amb l’article 202.3 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector<br />

públic.<br />

QUART.- Ratificar aquesta resolució per la Junta de Govern Local en ser l’òrgan<br />

competent per l’aprovació dels anteriors acords primer, segon i tercer.”<br />

SEGON.- Facultar el tinent d’alcalde l’Àrea d’Urbanisme perquè pugui signar tots els<br />

documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels<br />

precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,<br />

si es donés el cas.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


32.-Ratificar el Decret 7680/2010 relatiu a aprovar la pròrroga del termini<br />

d'execució del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació<br />

elèctrica del CEIP Font Rosella (codi FEOSL 323-E).<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió del 5 de febrer de 2010, va aprovar<br />

inicialment el projecte d’obres anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica<br />

del CEIP Font Rosella, amb un pressupost d’execució per contracta de 38.480,00 €<br />

(IVA inclòs), que un cop que el projecte va quedar aprovat definitivament i tramitat el<br />

corresponent expedient de contractació administrativa, la Junta de Govern Local, en<br />

sessió celebrada el dia 22 de març de 2010, mitjançant procediment obert va adjudicar<br />

provisionalment el contracte d’obres a CLIMAESPAIS INSTAL.LACIONS<br />

BARCELONA, SL, amb NIF B62857743, per un import de 31.553,59 euros (IVA<br />

inclòs), la qual es va elevar a definitiva per acord de la Junta de Govern Local en sessió<br />

del 9 d’abril de 2010.<br />

ATÈS que per acord decret del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme núm. 6082/2010<br />

de 15 de juny de 2010, ratificat per la Junta de Govern Local del dia 23 de juliol de<br />

2010, a la vista de l’informe tècnic del Servei d’Obres d’Equipaments de la mateixa<br />

data, es va aprovar una pròrroga d'aquestes obres fins al 10 de juliol de 2010, tanmateix<br />

a dia d'avui aquestes encara no s’han acabat i es previst que s'allargui la seva execució<br />

fins al 28 de juliol de 2010, segons el nou informe tècnic del Servei d’Obres<br />

d’Equipaments, de data de 9 de juliol de 2010, emès d’ofici a la vista de les variacions<br />

tècniques escaigudes durant l’execució de l’obra.<br />

ATÈS que per justificar aquest nou endarreriment, els serveis tècnics municipals ho han<br />

motivat pel fet d’haver sorgit tasques no contemplades en projecte i que ha calgut<br />

executar prèvia aprovació de la corresponent modificació tècnica i contractual, per tant<br />

ha emès l'informe favorable esmentat anteriorment per tal d'ampliar novament el termini<br />

d'execució fins al 28 de juliol de 2010, en considerar que el mateix no és imputable a<br />

l'empresa contractista.<br />

VIST l'article 197.2 de Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic,<br />

així com l’article 100.1 del Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova<br />

el Reglament general de la llei de contractes de les administracions públiques.<br />

VISTA la necessitat de prorrogar aquest contracte abans de la finalització del termini<br />

inicialment previst, i atès que la Junta de Govern Local té delegades les facultats<br />

corresponents a l’òrgan de contractació segons Decret d’Alcaldia 6725 de 27 de juny de<br />

2007, modificat pel Decret 3977/2008 de 26 de maig, va ser aconsellable aprovar-la<br />

mitjançant Decret 7680/2010 del tinent d’alcalde de l’àrea d’Urbanisme de data 9 de<br />

juliol de 2010, tot i condicionant-lo a la seva posterior ratificació per part de la Junta de<br />

Govern Local.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels<br />

següents<br />

ACORDS


PRIMER.- Ratificar el Decret 7680/2010 del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme<br />

de data 9 de juliol de 2010, on la seva part resolutiva es transcriu literalment tot seguit:<br />

“PRIMER.- Aprovar la pròrroga del termini d’execució del contracte d’obres<br />

anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica del CEIP Font Rosella,<br />

del qual és adjudicatària l’empresa CLIMAESPAIS INSTAL.LACIONS<br />

BARCELONA, SL, fins al dia 28 de juliol de 2010, de conformitat amb l’informe<br />

tècnic emès pels serveis tècnics municipals.<br />

SEGON.- Donar trasllat d'aquest decret a l'empresa contractista de les obres<br />

CLIMAESPAIS INSTAL.LACIONS BARCELONA, SL.<br />

TERCER.- Donar compte d’aquesta resolució a la Junta de Govern Local per al seu<br />

coneixement i ratificació, en ser l’òrgan competent per l’aprovació de l’esmentada<br />

pròrroga.”<br />

SEGON.- Facultar el tinent d’alcalde l’Àrea d’Urbanisme perquè pugui signar tots els<br />

documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels<br />

precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,<br />

si es donés el cas.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


33.-Ratificar el Decret 7834/2010 relatiu a aprovar la pròrroga del termini<br />

d'execució del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació<br />

elèctrica del CEIP Gaudí (codi FEOSL 324-E).<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió del 24 de desembre de 2009, va aprovar<br />

inicialment el projecte d’obres anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica<br />

del CEIP Gaudí, amb un pressupost d’execució per contracta de 38.480,00 € (IVA<br />

inclòs), que un cop que el projecte va quedar aprovat definitivament i tramitat el<br />

corresponent expedient de contractació administrativa, la Junta de Govern Local, en<br />

sessió celebrada el dia 22 de març de 2010, mitjançant procediment obert va adjudicar<br />

provisionalment el contracte d’obres a ISTEM, SLU, amb NIF B43331412, per un<br />

import de 38.287,59 euros (IVA inclòs), la qual es va elevar a definitiva per acord de la<br />

Junta de Govern Local en sessió del 9 d’abril de 2010.<br />

ATÈS que d’acord amb l’acta de comprovació del replanteig, que es va formalitzar el<br />

28 d’abril de 2010, les obres havien de finalitzar el 14 de juliol de 2010 tanmateix<br />

aquestes encara no s’han acabat, però es previst que finalitzin el 18 de juliol de 2010<br />

segons l’informe del serveis tècnics del Servei d’Obres d’Equipaments de 13 de juliol<br />

de 2010, emès a la vista de la sol·licitud d'ampliació del termini d'execució per part del<br />

contractista a l'Ajuntament.<br />

ATÈS que per justificar aquest endarreriment, s'ha emès l'informe tècnic esmentat on<br />

s’exposen els motius d’aquest endarreriment i que han motivat que l'obra no s’hagi<br />

conclòs en el termini previst, i, per tant, aquest informe és favorable a l’ampliació del<br />

termini d’execució fins al 18 de juliol de 2010, considerant que aquest endarreriment no<br />

és imputable a l’empresa contractista.<br />

VIST l'article 197.2 de Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic,<br />

així com l’article 100.1 del Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova<br />

el Reglament general de la llei de contractes de les administracions públiques.<br />

VISTA la necessitat de prorrogar aquest contracte abans de la finalització del termini<br />

inicialment previst, i atès que la Junta de Govern Local té delegades les facultats<br />

corresponents a l’òrgan de contractació segons Decret d’Alcaldia 6725 de 27 de juny de<br />

2007, modificat pel Decret 3977/2008 de 26 de maig, va ser aconsellable aprovar-la<br />

mitjançant Decret 7834/2010 del tinent d’alcalde de l’àrea d’Urbanisme de data 13 de<br />

juliol de 2010, tot i condicionant-lo a la seva posterior ratificació per part de la Junta de<br />

Govern Local.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels<br />

següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Ratificar el Decret 7834/2010 del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme<br />

de data 13 de juliol de 2010, on la seva part resolutiva es transcriu literalment tot seguit:<br />

“PRIMER.- Aprovar la pròrroga del termini d’execució del contracte d’obres<br />

anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica del CEIP Gaudí, del qual


és adjudicatària l’empresa ISTEM, SLU, fins al dia 18 de juliol de 2010, de conformitat<br />

amb l’informe tècnic emès pels serveis tècnics municipals.<br />

SEGON.- Donar trasllat d'aquest decret a l'empresa contractista de les obres ISTEM,<br />

SLU.<br />

TERCER.- Donar compte d’aquesta resolució a la Junta de Govern Local per al seu<br />

coneixement i ratificació, en ser l’òrgan competent per l’aprovació de l’esmentada<br />

pròrroga.”<br />

SEGON.- Facultar el tinent d’alcalde l’Àrea d’Urbanisme perquè pugui signar tots els<br />

documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels<br />

precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,<br />

si es donés el cas.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


34.-Ratificar el Decret 7833/2010 relatiu a aprovar la pròrroga del termini<br />

d'execució del contracte d'obra anomenat Projecte d'adequació de la instal·lació<br />

elèctrica de l'Escola d'Adults Can Rull (codi FEOSL 320-E).<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió del 24 de desembre de 2009, va aprovar<br />

inicialment el projecte d’obres anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica<br />

de l’Escola d’Adults Can Rull, amb un pressupost d’execució per contracta de<br />

38.480,00 € (IVA inclòs), que un cop que el projecte va quedar aprovat definitivament i<br />

tramitat el corresponent expedient de contractació administrativa, la Junta de Govern<br />

Local, en sessió celebrada el dia 22 de març de 2010, mitjançant procediment obert va<br />

adjudicar provisionalment el contracte d’obres a ISTEM, SLU, amb NIF B43331412,<br />

per un import de 38.287,59 euros (IVA inclòs), la qual es va elevar a definitiva per<br />

acord de la Junta de Govern Local en sessió del 9 d’abril de 2010.<br />

ATÈS que d’acord amb l’acta de comprovació del replanteig, que es va formalitzar el<br />

28 d’abril de 2010, les obres havien de finalitzar el 14 de juliol de 2010 tanmateix<br />

aquestes encara no s’han acabat, però es previst que finalitzin el 20 de juliol de 2010<br />

segons l’informe del serveis tècnics del Servei d’Obres d’Equipaments de 13 de juliol<br />

de 2010, emès a la vista de la sol·licitud d'ampliació del termini d'execució per part del<br />

contractista a l'Ajuntament.<br />

ATÈS que per justificar aquest endarreriment, s'ha emès l'informe tècnic esmentat on<br />

s’exposen els motius d’aquest endarreriment i que han motivat que l'obra no s’hagi<br />

conclòs en el termini previst, i, per tant, aquest informe és favorable a l’ampliació del<br />

termini d’execució fins al 20 de juliol de 2010, considerant que aquest endarreriment no<br />

és imputable a l’empresa contractista.<br />

VIST l'article 197.2 de Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic,<br />

així com l’article 100.1 del Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova<br />

el Reglament general de la llei de contractes de les administracions públiques.<br />

VISTA la necessitat de prorrogar aquest contracte abans de la finalització del termini<br />

inicialment previst, i atès que la Junta de Govern Local té delegades les facultats<br />

corresponents a l’òrgan de contractació segons Decret d’Alcaldia 6725 de 27 de juny de<br />

2007, modificat pel Decret 3977/2008 de 26 de maig, va ser aconsellable aprovar-la<br />

mitjançant Decret 7833/2010 del tinent d’alcalde de l’àrea d’Urbanisme de data 13 de<br />

juliol de 2010, tot i condicionant-lo a la seva posterior ratificació per part de la Junta de<br />

Govern Local.<br />

Per la qual cosa l’Àrea d’Urbanisme proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels<br />

següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Ratificar el Decret 7833/2010 del tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme<br />

de data 13 de juliol de 2010, on la seva part resolutiva es transcriu literalment tot seguit:<br />

“PRIMER.- Aprovar la pròrroga del termini d’execució del contracte d’obres<br />

anomenat Projecte d’adequació de la instal·lació elèctrica de l’Escola d’Adults Can


Rull, del qual és adjudicatària l’empresa ISTEM, SLU, fins al dia 20 de juliol de 2010,<br />

de conformitat amb l’informe tècnic emès pels serveis tècnics municipals.<br />

SEGON.- Donar trasllat d'aquest decret a l'empresa contractista de les obres ISTEM,<br />

SLU.<br />

TERCER.- Donar compte d’aquesta resolució a la Junta de Govern Local per al seu<br />

coneixement i ratificació, en ser l’òrgan competent per l’aprovació de l’esmentada<br />

pròrroga.”<br />

SEGON.- Facultar el tinent d’alcalde l’Àrea d’Urbanisme perquè pugui signar tots els<br />

documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels<br />

precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,<br />

si es donés el cas.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


6.-ÀREA DE RELACIONS CIUTADANES I ESPAI PÚBLIC<br />

Espai Públic<br />

35.-Elevar a definitiva l'adjudicació provisional del contracte administratiu<br />

d'obres anomenat Projecte d'obres d'urbanització del barri de Can Deu, Fase 2.<br />

ATÈS que en sessió de 20 de novembre de 2009 la Junta de Govern Local va adjudicar<br />

el contracte anomenat “Projecte d’obres d’urbanització del barri de Can Deu, Fase 2”<br />

a l’empresa Antonio Casado y Cia S.L. (ACYCSA) amb NIF B08661340, per un import<br />

de 1.806.468,22 € (IVA inclòs), i un termini d’execució de 10 mesos.<br />

ATÈS que per Decret del Regidor d’Espai Públic núm. 8648/2010 de data 31 d’agost de<br />

2010, ratificat per la Junta de Govern de 10 de setembre d’enguany, es va aprovar la<br />

resolució per mutu acord del contracte abans esmentat, a l’empara del que estableix<br />

l’article 206.c) de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (en<br />

endavant LCSP).<br />

ATÈS que per motius de seguretat i perquè no es malmeti l’obra executada,<br />

l’Ajuntament tenint en compte l’informe dels serveis tècnics corresponents, considera<br />

urgent i necessari la continuació immediata de les esmentades obres d’urbanització.<br />

ATÈS que en sessió de 10 de setembre, la Junta de Govern Local va ratificar el Decret<br />

núm. 8649/2010 de 31 d’agost de 2010, que aprova l’adjudicació provisional del<br />

contracte de referència, a favor de la UTE Excover, SL i Hidrowatt, SA, a l’empara del<br />

que estableix l’article 135.5 de la LCSP, en ser aquesta empresa la següent classificada<br />

a la proposta de la Mesa de contractació de data 14 de setembre de 2009.<br />

ATÈS que l’adjudicació provisional a favor de la UTE Excover, SL i Hidrowatt, SA,<br />

per import de 1.221.252,26 €, del qual correspon a l’IVA l’import de 186.292,71 €, amb<br />

un import global de les millores en l’execució de l’obra de 135.429,78 € (a nivell de<br />

PEM), un termini d’execució fins 4,5 mesos i amb un nombre de persones a ocupar de<br />

49, es va publicar al perfil del contractant de l’Ajuntament en data 2 de setembre de<br />

2010.<br />

VIST que en el termini establert l’adjudicatari provisional ha donat compliment a les<br />

obligacions establertes en l’acord d’adjudicació provisional, entre elles l’ingrés de la<br />

garantia definitiva per import de 51.747,99, equivalent al 5% de l’import d’adjudicació<br />

(IVA exclòs), mitjançant aval de La Caixa d’import 25.874€ núm. 9340.03.1091620-28<br />

i aval del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA per import 25.873,99€ núm.<br />

0182000688955.<br />

VIST l’informe favorable de la Intervenció municipal per a l’adjudicació provisional<br />

condicionat a l’aprovació de la liquidació de les obres realitzades per Antonio Casado y<br />

Cia S.L. (ACYCSA)


VIST el Decret d’Alcaldia 3977/2008, de 26 de maig, que delega a la Junta de Govern<br />

Local determinades atribucions entre les quals la relativa a l’assumpte objecte d’aquest<br />

dictamen.<br />

Per la qual cosa l’Àrea de Relacions Ciutadanes i Espai Públic, a petició de la Regidoria<br />

d’aquesta Àrea, proposa a la Junta de Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Elevar a definitiva l’adjudicació provisional del contracte administratiu<br />

d’obres anomenat “Projecte d’obres d’urbanització del barri de Can Deu, Fase 2”<br />

ratificada per acord de la Junta de Govern Local, en sessió celebrada el dia 10 de<br />

setembre de 2010 a favor de l’empresa UTE Excover, SL i Hidrowatt, SA, amb NIF<br />

U65402240 per un termini d’execució de 4,5 mesos.<br />

SEGON.- Publicar els presents acords en el perfil del contractant de l’Ajuntament de<br />

<strong>Sabadell</strong> i al Butlletí Oficial de la Província (BOP).<br />

TERCER.- Facultar el regidor delegat d’Espai Públic perquè pugui signar tots els<br />

documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l’efectivitat dels<br />

precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,<br />

si es donés el cas.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.


36.-Elevar a definitiva l'adjudicació provisional del contracte administratiu<br />

d'obres anomenat : Millores a la xarxa d'abastament d'aigua i de sanejament del<br />

Raval d'Amàlia (FEOSL 334-E).<br />

ATÈS que, en la sessió de la Junta de Govern Local de data 19 de febrer de 2010 es va<br />

aprovar l’inici de l’expedient de contractació del contracte administratiu de referència i<br />

els plecs de clàusules administratives que recullen els criteris de valoració establerts a<br />

l’article 134 de la Llei 30/2007,de Contractes del Sector Públic.<br />

ATÈS que en sessió de 16 d’abril de 2010 la Junta de Govern Local va adjudicar el<br />

contracte anomenat “Millores a la xarxa d’abastament d’aigua i de sanejament del Raval<br />

d’Amàlia” (FEOSL 334-E) a l’empresa Antonio Casado y Cia S.L. (ACYCSA) amb<br />

NIF B08661340.<br />

ATÈS que en data 31 d’agost de 2010 s’ha resolt l’esmentat contracte per mutu acord,<br />

segons allò que preveu l’article 206,c) de la Llei 30/2007.<br />

ATÈS que la Junta de Govern Local, en sessió celebrada el dia 10 de setembre de 2010,<br />

va ratificar el Decret del regidor delegat d’Espai Públic núm. 8653/2010 de data 31<br />

d’agost de 2010, pel qual s’adjudicava provisionalment, d’acord amb el que preveu<br />

l’article 135,5 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, l’esmentat contracte administratiu<br />

d’obres FEOSL 334-E a l’empresa Serop SLU amb NIF B58004433 per import de<br />

150.320,62 €, del qual correspon a l’IVA l’import de 22.930,26 €, amb un import global<br />

de les millores en l’execució de l’obra de 18.267,44 (a nivell de PEM), un termini<br />

d’execució fins 3 mesos i amb un nombre de persones a ocupar de 19 persones.<br />

ATÈS que la publicació de l’acord d’adjudicació provisional al Perfil del contractant de<br />

l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> es va produir en data 02/09/2010.<br />

ATÈS que aquesta obra es troba inclosa al Fons Estatal per a l’Ocupació i la<br />

Sostenibilitat Local, creat mitjançant Reial Decret Llei 13/2009, de 26 de octubre, per la<br />

qual cosa la tramitació de l’expedient té la consideració d’urgent als efectes previstos en<br />

l’article 96 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, i li són<br />

aplicables les normes dels procediments que en l’esmentat Reial Decret es preveuen.<br />

VIST l’informe de la Tècnica d’Administració General, segons el qual l’adjudicatari<br />

provisional ha donat compliment a les obligacions establertes en l’acord d’adjudicació<br />

provisional.<br />

VIST l’informe emès per la Intervenció municipal en data 31/08/2010.<br />

Per la qual cosa l’Àrea de Relacions Ciutadanes i Espai Públic proposa a la Junta de<br />

Govern Local l’adopció dels següents<br />

ACORDS<br />

PRIMER.- Elevar a definitiva l’adjudicació provisional del contracte administratiu<br />

d’obres anomenat “Millores a la xarxa d’abastament d’aigua i de sanejament del Raval<br />

d’Amàlia” (FEOSL 334-E) a l’empresa Serop SLU amb NIF B58004433 per import de


150.320,62 €, del qual correspon a l’IVA l’import de 22.930,26 €, amb un import global<br />

de les millores en l’execució de l’obra de 18.267,44 (a nivell de PEM), un termini<br />

d’execució fins 3 mesos i amb un nombre de persones a ocupar de 19, de les quals 15<br />

s’integren en l’empresa i 4 són de nova contractació, en considerar-se l’oferta<br />

econòmicament mes avantatjosa per les raons justificades en l’adjudicació provisional.<br />

SEGON.- Notificar formalment el contingut d’aquest acord als interessats i fer-la<br />

pública al Perfil del contractant de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.<br />

TERCER.- Facultar el regidor delegat d’Espai Públic perquè pugui signar tots els<br />

documents pertinents i dictar els actes que siguin necessaris per a l'efectivitat dels<br />

precedents acords, inclosos els de rectificació i/o esmena per possibles errors materials,<br />

si es donés el cas.<br />

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat, aprovació obtinguda en<br />

votació ordinària.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!