Llegir l'article complet (en PDF) - CapGros.com

la
amunt i
avall
iera
Nucli de poder
Nucli de poder
MR 22
Sobre aquestes línies,
a la dreta, antics jutjats
el 1978 poc abans
de ser enderrocats.
(AMM)
A dalt, antiga presó
de Mataró, la primera
construcció panòptica
amb aquest ús.
Des de fa aproximadament cinc segles, la Riera
és la principal via de Mataró. En aquest carrer
s’han concentrat al llarg dels anys diferents nuclis
de poder locals, entre ells l’Ajuntament. Encara
que la casa consistorial, tal com avui la coneixem,
es va construir l’any 1866, abans ja hi havia, a la
mateixa illa, la denominada Casa del Consell o
Casa de la Universitat de la Vila, un casal projectat
per Jaume Vendrell l’any 1635 adaptant l’antic
Hospital de Santa Magdalena. A mitjan segle XIX,
Miquel Garriga va dirigir la reforma interior i
exterior de l’edifici, donant-li l’aspecte neoclàssic
actual: una àmplia balconada, un rellotge sota la
cornisa i dos escuts a banda i banda, amb atributs
de la indústria i del comerç, com a elements més
significatius. La rehabilitació duraria quasi deu
anys. Més tard, el 1893, també es reformava el
sostre de la Sala de Plens per ordre de l’arquitecte
municipal, Josep Puig i Cadafalch, que va decorar
l’embigat amb els escuts d’armes del Principat
de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, l’escut
de la ciutat de Mataró, el de l’antiga província
marítima de Mataró i el d’agrupacions gremials
i professionals. El 1914, el pati interior es cobria
amb una claraboia. La darrera reforma de l’edifici
es va estrenar fa dos anys i va afectar sobretot
la Sala de Plens, –la modernització de la qual va
ser àmpliament criticada–, i el pati interior, que
va recuperar la blancor.
El fet que l’Ajuntament s’alci al bell mig de la
Riera ha provocat que, ja des dels segles XVII i
XVIII, importants famílies de la ciutat s’hi hagin
construït els seus domicilis, petits palauets amb
grans entrades per als carros, bells esgrafiats
i luxoses estances. D’aquestes cases, avui dia
ens queda un exemple testimonial, Can Palau,
al número 63. Però fa unes dècades n’hi havia
d’altres de molt conegudes, com Can Baró, Can
Campllonch o el Casal d’en Guarro, àlies Parroquià.
A partir d’inicis del segle XX, i sobretot
després de la Guerra Civil, tots aquests palauets
van anar desapareixent i els amplis baixos es van
convertir en comerços.
Precisament, molt a prop de Can Palau, on es
van allotjar les germanes de la comunitat teresiana
de Mataró durant la guerra, hi va haver,
fins a la segona meitat de segle XX, els jutjats.
“Recordo com a mig matí els funcionaris sortien
de l’edifici, on solament hi havia un jutge, per
anar a fer un cafè a Can Montells, que estava
al costat, o al cafè España, un establiment amb
taules de marbre que hi havia una mica més
amunt”, explica Jaume Bigay. En aquest edifici
també hi havia el registre civil, on s’atansaven
els ciutadans acabats de casar catòlicament per
formalitzar legalment el matrimoni i també els
que inscrivien els seus fills.
Un altre edifici emblemàtic d’aquesta via i d’alta
qualitat arquitectònica és la Presó, obra d’Elies
Rogent. Es tracta del primer centre penitenciari
amb sistema panòptic, és a dir, de forma semicircular,
estructura pensada per facilitar la vigilància
de totes les cel·les des d’un únic punt. El 1853
l’Ajuntament adquireix, amb ajudes estatals, uns
terrenys, llavors encara als afores de Mataró, per
ubicar-hi el nou centre, ja que fins aleshores als
delinqüents se’ls custodiava a la casa consistorial.
L’edifici es va inaugurar una dècada després i
durant molts anys va limitar la urbanització nord
de la ciutat. Actualment és la seu de la Colla
Castellera Capgrossos.
Ja en temps de la dictadura franquista, a la part
baixa de la Riera i a la banda de l’Ajuntament,
s’hi va instal·lar el Sindicat, un organisme obrer
d’estructura vertical que poc tenia a veure amb
els que havien actuat durant el conflicte bèl·lic.
L’edifici del Sindicat era compartit per les installacions
de Ràdio Mataró.
A dalt, façana de Can
Palau, una de les
cases senyorials que
queden a la Riera.
A baix, façana de
l’Ajuntament als anys
vuitanta del segle
passat. (MAMM)
MR 23