Una mirada al nou teatre català. Deu, o trenta! Joan ... - Sala Beckett

DossierPausa 27internacionalitzar-se emmudint, és apassat, precisament, quatre autorsmanera, han renovat el repertori te-Mestres; el terrorisme, a La sang, dedir, apuntalant-se en formulacionsd’aquest cicle). Aquest programa,màtic del teatre català, fent-lo no no-Sergi Belbel; el medi ambient, a Endramatúrgiques no textuals. No va sermés alguns premis, alguns espais, so-més més contemporani, sinó mésdefensa dels mosquits albins, defins a finals dels anys vuitanta quebretot alternatius, i alguna escassauniversal.Mercè Sarrias; les noves tecnologies,aquesta situació va començar a can-col·lecció de textos teatrals són ela Navegants, de Toni Cabré; la tortu-viar. En aquell punt, la Sala Beckett jamarc en què es mouen els autors tea-En el teatre que ara mateix s’escriu enra de les entrevistes laborals, a Eles trobava al peu del canó.trals catalans.català, i del qual segurament les deumètode Grönholm, de Jordi Galce-obres d’aquest cicle seran una bonaran; el mercadeig polític, a Pluja ne-La situació del teatre català, en pocsResumir en poques paraules el quemostra, hi impera una voluntat de re-gra, de Jordi Coca; la por de la pa-anys, ha canviat radicalment, si mésha donat de si la dramatúrgia textualnovació i de recerca. Però, feliçment,ternitat, a El bosc que creix, d’Ignasino pel que fa a aquest aspecte decatalana dels darrers vint anys no ésaquest teatre compta amb una menaGarcia), la revisió dels temes del’autoria. No un ni dos, sinó unsuna tasca fàcil. Si bé hi ha algunesde punta de llança que obre pas i mar-sempre (els problemes de parella, aquants autors catalans gaudeixenveus plenament consolidades i reco-ca territori: l’obra d’alguns autorsEstimada Anouchka, de Carles Albe-d’un prestigi internacional notable,negudes, predominen essencialmentd’èxit important. Gràcies a això, larola; la mort, a Petita mort, de Davidavalat per traduccions, muntatges iles noves veus. Noves veus entre lesnova autoria no queda reclosa, i mar-Plana; la sexualitat, a Biografia, defins i tot premis. Hi conviuen la co-quals cal incloure algunes velles veusginada, en el terreny del laboratori,Francesc Pereira; la soledat, a Aniver-mercialitat, l’èxit de públic, el risc, laque s’han renovat i alguns escriptorssinó que s’entén com a part integrantsari, de Lluïsa Cunillé; el pas delinvestigació i l’èxit de crítica, de ve-no teatrals que han fet darreramentd’una realitat saludablement diversa.temps, a Elisa, de Manuel Molins;gades en un mateix autor. Existeixenun pas decidit cap a l’escriptura dra-els records, a Suite, de Carles Bat-unes notables estructures formatives,màtica. Precisament, un dels fets quePer sort, doncs, no hi ha una sola eti-lle), o la reescriptura de textos clàs-de les quals sorgeixen totes aquestescaracteritzen la situació actual ésqueta capaç d’englobar tot el teatresics (Un Otel·lo per a Carmelo Bene,fornades d’autors, però encara fluixe-l’existència d’un tall radical ambque ara mateix s’escriu al nostre país.de Xavier Albertí; Una altra Ofèlia,gen les estructures professionals quel’autoria anterior. Això té diversesUna mirada superficial permet distin-de Manuel Molins; Lucrècia, de Ma-permetin, a aquests mateixos autors,conseqüències sobre el teatre que esgir-hi la dramatúrgia de revisió histò-gí Sunyer). A una bona part dels au-viure d’aquesta feina. Hi ha casosfa avui al nostre país. Una d’elles ésrica (El retratista o Uhhh!, de Gerardtors, però, no és el tema el que mésd’autors que tenen una situació mésque els nous autors són més hereusVàzquez, la primera amb Jordi Barra)els preocupa o els interessa, sinó la si-consolidada a fora del nostre país quede la dramatúrgia occidental contem-al costat de drames i comèdies sobretuació o el plantejament. El tema noentre nosaltres. Com a plataformaporània (Beckett, Pinter, Handke,problemes de notòria actualitat (laels serveix per defensar o demostrardestacada i relativament nova cal es-Mamet, Koltès, Crim, Kane) que deimmigració, a Tractat de blanques,una tesi, sinó d’escenari en el qual esmentar el programa T-6, del Teatrela tradició teatral autòctona. Aquestesd’Enric Nolla; la guerra, a 1714.desenvolupen, o difuminen, els con-Nacional de Catalunya (pel qual hannoves veus, com no podia ser d’altraHomenatge a Sarajevo, d’Albertflictes. Això dóna lloc a itineraris cap- 16 -- 17 -