DossierPausa 27internacion<strong>al</strong>itzar-se emmudint, és apassat, precisament, quatre autorsmanera, han renovat el repertori te-Mestres; el terrorisme, a La sang, dedir, apunt<strong>al</strong>ant-se en formulacionsd’aquest cicle). Aquest programa,màtic del <strong>teatre</strong> cat<strong>al</strong>à, fent-lo no no-Sergi Belbel; el medi ambient, a Endramatúrgiques no textu<strong>al</strong>s. No va sermés <strong>al</strong>guns premis, <strong>al</strong>guns espais, so-més més contemporani, sinó mésdefensa dels mosquits <strong>al</strong>bins, defins a fin<strong>al</strong>s dels anys vuitanta quebretot <strong>al</strong>ternatius, i <strong>al</strong>guna escassaunivers<strong>al</strong>.Mercè Sarrias; les noves tecnologies,aquesta situació va començar a can-col·lecció de textos teatr<strong>al</strong>s són ela Navegants, de Toni Cabré; la tortu-viar. En aquell punt, la S<strong>al</strong>a <strong>Beckett</strong> jamarc en què es mouen els autors tea-En el <strong>teatre</strong> que ara mateix s’escriu enra de les entrevistes labor<strong>al</strong>s, a Eles trobava <strong>al</strong> peu del canó.tr<strong>al</strong>s cat<strong>al</strong>ans.cat<strong>al</strong>à, i del qu<strong>al</strong> segurament les deumètode Grönholm, de Jordi G<strong>al</strong>ce-obres d’aquest cicle seran una bonaran; el mercadeig polític, a Pluja ne-La situació del <strong>teatre</strong> cat<strong>al</strong>à, en pocsResumir en poques paraules el quemostra, hi impera una voluntat de re-gra, de Jordi Coca; la por de la pa-anys, ha canviat radic<strong>al</strong>ment, si mésha donat de si la dramatúrgia textu<strong>al</strong>novació i de recerca. Però, feliçment,ternitat, a El bosc que creix, d’Ignasino pel que fa a aquest aspecte decat<strong>al</strong>ana dels darrers vint anys no ésaquest <strong>teatre</strong> compta amb una menaGarcia), la revisió dels temes del’autoria. No un ni dos, sinó unsuna tasca fàcil. Si bé hi ha <strong>al</strong>gunesde punta de llança que obre pas i mar-sempre (els problemes de parella, aquants autors cat<strong>al</strong>ans gaudeixenveus plenament consolidades i reco-ca territori: l’obra d’<strong>al</strong>guns autorsEstimada A<strong>nou</strong>chka, de Carles Albe-d’un prestigi internacion<strong>al</strong> notable,negudes, predominen essenci<strong>al</strong>mentd’èxit important. Gràcies a això, larola; la mort, a Petita mort, de Davidav<strong>al</strong>at per traduccions, muntatges iles noves veus. Noves veus entre lesnova autoria no queda reclosa, i mar-Plana; la sexu<strong>al</strong>itat, a Biografia, defins i tot premis. Hi conviuen la co-qu<strong>al</strong>s c<strong>al</strong> incloure <strong>al</strong>gunes velles veusginada, en el terreny del laboratori,Francesc Pereira; la soledat, a Aniver-merci<strong>al</strong>itat, l’èxit de públic, el risc, laque s’han renovat i <strong>al</strong>guns escriptorssinó que s’entén com a part integrantsari, de Lluïsa Cunillé; el pas delinvestigació i l’èxit de crítica, de ve-no teatr<strong>al</strong>s que han fet darreramentd’una re<strong>al</strong>itat s<strong>al</strong>udablement diversa.temps, a Elisa, de Manuel Molins;gades en un mateix autor. Existeixenun pas decidit cap a l’escriptura dra-els records, a Suite, de Carles Bat-unes notables estructures formatives,màtica. Precisament, un dels fets quePer sort, doncs, no hi ha una sola eti-lle), o la reescriptura de textos clàs-de les qu<strong>al</strong>s sorgeixen totes aquestescaracteritzen la situació actu<strong>al</strong> ésqueta capaç d’englobar tot el <strong>teatre</strong>sics (Un Otel·lo per a Carmelo Bene,fornades d’autors, però encara fluixe-l’existència d’un t<strong>al</strong>l radic<strong>al</strong> ambque ara mateix s’escriu <strong>al</strong> nostre país.de Xavier Albertí; <strong>Una</strong> <strong>al</strong>tra Ofèlia,gen les estructures profession<strong>al</strong>s quel’autoria anterior. Això té diverses<strong>Una</strong> <strong>mirada</strong> superfici<strong>al</strong> permet distin-de Manuel Molins; Lucrècia, de Ma-permetin, a aquests mateixos autors,conseqüències sobre el <strong>teatre</strong> que esgir-hi la dramatúrgia de revisió histò-gí Sunyer). A una bona part dels au-viure d’aquesta feina. Hi ha casosfa avui <strong>al</strong> nostre país. <strong>Una</strong> d’elles ésrica (El retratista o Uhhh!, de Gerardtors, però, no és el tema el que mésd’autors que tenen una situació mésque els <strong>nou</strong>s autors són més hereusVàzquez, la primera amb Jordi Barra)els preocupa o els interessa, sinó la si-consolidada a fora del nostre país quede la dramatúrgia occident<strong>al</strong> contem-<strong>al</strong> costat de drames i comèdies sobretuació o el plantejament. El tema noentre nos<strong>al</strong>tres. Com a plataformaporània (<strong>Beckett</strong>, Pinter, Handke,problemes de notòria actu<strong>al</strong>itat (laels serveix per defensar o demostrardestacada i relativament nova c<strong>al</strong> es-Mamet, Koltès, Crim, Kane) que deimmigració, a Tractat de blanques,una tesi, sinó d’escenari en el qu<strong>al</strong> esmentar el programa T-6, del Teatrela tradició teatr<strong>al</strong> autòctona. Aquestesd’Enric Nolla; la guerra, a 1714.desenvolupen, o difuminen, els con-Nacion<strong>al</strong> de Cat<strong>al</strong>unya (pel qu<strong>al</strong> hannoves veus, com no podia ser d’<strong>al</strong>traHomenatge a Sarajevo, d’Albertflictes. Això dóna lloc a itineraris cap- 16 -- 17 -
Dossier<strong>al</strong> <strong>teatre</strong> poètic, cap a un <strong>teatre</strong> preocupatper la veritat que s’amaga darrerede les paraules, cap a una dramatúrgiainteressada especi<strong>al</strong>ment per laforma, cap a un <strong>nou</strong> re<strong>al</strong>isme basat en<strong>al</strong>lò més quotidià, etc.El cicle que ara presenta la S<strong>al</strong>a<strong>Beckett</strong>, a part de ser una bona notícia,és una ocasió excepcion<strong>al</strong> perquèels d’aquí i els de fora puguin atansarsea les cuines teatr<strong>al</strong>s que s’han encèsdarrerament. Són cuines amb ganesd’oferir plats <strong>nou</strong>s, encara quesovint sigui amb els productes quesempre han captivat el nostre p<strong>al</strong>adar.Es nota, en els cuiners, la <strong>mirada</strong>atenta de l’esparver que vol caçar <strong>al</strong>vol qu<strong>al</strong>sevol novetat que provinguid’<strong>al</strong>tres cuines més llunyanes. Hi hareceptivitat a <strong>al</strong>lò que es fa a fora, ganesde sortir i compartir, però tambéuna voluntat de construir un <strong>teatre</strong> loc<strong>al</strong>,amb epicentre a Barcelona.El <strong>teatre</strong> cat<strong>al</strong>à no és, òbviament, nomésBarcelona. És, també, V<strong>al</strong>ència,M<strong>al</strong>lorca, Alcoi, Girona, Tàrrega,Reus, Granollers, Terrassa, Tarragona,etc. Patim, encara, de desajustamententre els diferents punts cardin<strong>al</strong>s.Especi<strong>al</strong>ment, notem a f<strong>al</strong>tar elsde més <strong>al</strong> Sud en els escenaris de cap<strong>al</strong> Centre i de més <strong>al</strong> Nord, però seguramenthi ha <strong>al</strong>tres mancances i desconeixements,segons quin sigui elpunt de vista de qui ho digui. La renovaciódel <strong>teatre</strong> cat<strong>al</strong>à es fa per totaquest territori. Barcelona n’és, ambtot, un potent motor, i la S<strong>al</strong>a <strong>Beckett</strong>,una de les bieles més poderoses.<strong>Joan</strong> Cav<strong>al</strong>léés autor.- 18 -
Change language