ENS 48 - A reveure, Pastorets! PDF - Ajuntament de Sant Pol de Mar

Llibres / Camí d’ItacaAutors: Oleguer Presas i Roc Casagran / Editorial: Mina / PVP: 15 eurosCamí d'Ítaca m'ha emocionat, contràriament al quem'esperava. I ho dic per l'època en què va sortir al mercat,per Sant Jordi, quan qualsevol famós es veu amb cord'escriure un llibre i aprofitar la seva fama en d'altresàmbits per vendre "literatura". M'he trobat, però, immersaen el món d'un personatge famós que, a banda d'això, téunes idees i una personalitat pròpies amb tot el dret atransmetre-les per a tothom qui ho vulgui conèixer. OleguerPresas ha editat un llibre, sí, però ho ha fet amb RocCasagran, escriptor i amic seu que s'ha encarregat de lapart de redacció de Camí d'Ítaca tot i que el protagonistasigui l'Oleguer i els pensaments i criteris que s'himanifesten siguin seus o de tots dos...Camí d’Ítaca passa en un dia, un dia gloriós per a tots elsafeccionats al Barça, el dia de la celebració de la lliga2005. Un passeig de tres hores amb autocar per totBarcelona compartint el triomf amb tots els seguidors vapermetre Oleguer Presas, o li ha permès ara, de fer tot unseguit de reflexions sobre tot allò o tothom que anavaveient des de dalt d'aquell autocar, el seu primer camí capa Ítaca, el seu primer recorregut cap a un somni, cap a unautopia però... n'hi ha tantes d'utopies! i d'utòpics! Al llibreens fa veure que el seu va ser un somni compartit,conegut, una lliga de futbol... que no acaba, però, de serres important comparat amb la lluita cap a les utopies demoltes altres persones: la lluita dels immigrants per a ferseun lloc en aquest país, la lluita d'una adolescent contral'anorèxia, la lluita de molts joves per a trobar un habitatgedigne, la lluita que hem de fer tots cada dia per no caure enel camí fàcil de les drogues que enstransformen falsament aquest món on ensha tocat viure.En definitiva, la lluita de tots aquells quefan el camí cap a Ítaca, o cap a lesítaques, diria jo, perquè d'ítaques n'hi hamoltes i molt diferents. I si fem un repàs alllarg de la història ens podem trobar tambémolts utòpics, persones que han dedicat odediquen ara tota la seva vida a anar capa una Ítaca, a fer un camí on aprenen itopen i es tornen a aixecar i això els famés forts fins que es converteixen enmites per a tots aquells que venim desprési que pretenem seguir el seu exemple;seguir un camí el recorregut del qual ensfa més savis perquè ens fa més forts.c/ Bruguera, 7808370 CalellaTel/Fax 93 766 52 08el.faristol@retemail.esL'Oleguer té un somni on camina amb Ulisses però tambéamb personatges tant propers a nosaltres com en GuillemAgulló, l'Ovidi o en Xesco Boix, entre d'altres. Recomanomoltíssim la lectura d'aquest llibre i la recomano per a totsaquells a qui anomenen inconformistes, idealistes,radicals... perquè vegin que no estan sols en aquest camíi que les coses es poden canviar si anem tots junts cap aÍtaca, si fem tots junts aquest viatge cap a tot allò quedesitgem i que, de ben segur, podrem aconseguir.Continuarem caminant cap a Ítaca!Marta RocafortCent anys de Colònies de Vacances a Catalunya (1893-1993)Autors: Enric Puig i Jofra, Josep M. Vila i Vicens / Editorial: Mediterrània / Barcelona 2005.Fa pocs mesos va aparèixer el llibre Cent anys de colòniesde vacances a Catalunya (1893-1993) (EditorialMediterrània), una obra col·lectiva de tres volums, dirigidaper Enric Puig i Jofra i Josep Maria Vila i Vicens, queofereix una panoràmica general sobre com han nascut is’han desenvolupat les colònies a casa nostra.L’any 1893 un grup de seixanta-dos nens de famílies deBarcelona va fer una estada al balneari de la Garriga(Vallès Oriental) i un altre de vint nenes es va allotjar alcol·legi La Granja, al barri de les Corts. Foren els dosprimers torns de colònies que s’organitzaren a Catalunya,en aquell cas, sota els auspicis de la Societat EconòmicaBarcelonina d’Amics del País. Suïssa havia acollit, feiapoc, la primera experiència europea.El pas dels anys, gràcies a l’empenta, l’esforç i la il·lusió demestres, monitors, monitores, seminaristes…, va anardescabdellant una àmplia gamma de propostes i derealitats que, sota denominacions diverses (colònia,semicolònia, banys de mar, casal d’estiu, campament…),va donar un gavadal de bons resultats al servei delforjament de persones compromeses, lliures, sensibles,servicials, solidàries, amants de la natura i del país.Els diversos marcs educatius en què es va anar concretantl’educació en el lleure al llarg dels anys són tractats demanera acurada en aquest llibre; però, l’amplitud del temaabordat també permet de discórrer sobre molts altresaspectes, com ara l’administració pública, els centresd’esplai, les cases de colònies, les persones ambnecessitats educatives especials…La divisió del llibre en tres parts (“Dels inicis a la GuerraCivil”, “La recuperació i la iniciativa social” i “Laconsolidació de la diversitat”) obeeix al fetque, en paraules dels autors, “com en tot,la guerra estableix un abans i un després,també en l’educació en el lleure”.L’extensió d’un tema com el que ens ocupademana d’acudir a un seguit extens defonts: als arxius, a la bibliografia… i a lespersones, les quals, amb el seu testimoniviu i directe, han constituït una valuosa fontd’informació, sobretot per a la redacciódels capítols que corresponen a èpoquesque ja ens queden una mica llunyanes.El llibre aconsegueix plenament el seu objectiu de serhistòria de les colònies. La intenció dels autors era reflectirhial màxim el que ha succeït. Per això, el text és moltdescriptiu: es recullen els fets i es deixa la interpretació alslectors.La història de Catalunya es pot escriure des de diferentsòptiques. També des de l’educació fora de l’escola. Elpedagog Salomó Marquès, en un pròleg magnífic ientranyable, constata que l’obra omple un buit en lahistoriografia general de casa nostra i, de manera especial,en la historiografia educativa, cosa bàsica per a projectarun futur millor.Cent anys de colònies de vacances a Catalunya és unllibre documentat, llegívol, suggestiu i estiuenc darrere elqual hi ha moltes hores de feina pacient, laboriosa,entusiàstica. A totes les persones que l’han fet possible, lesfelicitem i els donem les gràcies.David Pagès i Cassúens17