ENS 48 - A reveure, Pastorets! PDF - Ajuntament de Sant Pol de Mar

Enric Prat de la RibaDavid Pagès i CassúEn complir-se el centenari de la publicació de l’obraLa Nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba, elrecord se’ns en va cap a la seva figura, obra ipensament.Enric Prat de la Riba nasqué a Castellterçol (VallèsOriental) el 29 de novembre de 1870. Cursa elsestudis de Dret a la Universitat de Barcelona. El1892, l’any en què esdevé un dels impulsors de lesBases de Manresa, és elegit secretari de la UnióCatalanista. Ens trobem davant l’inici d’una carrerameteòrica que tingué com a punts culminants lapresidència de la Diputació Provincial de Barcelona(1907) i, sobretot, lapresidència de laMancomunitat(1914).Prat de la Riba fouun home de doctrina,de partit i de govern:tres dels atributs quedefineixen els millorsperfils polítics. Coma home de doctrina,a més dels articlesperiodístics, elsmissatges i elsmanifestos, l’any1906 publica la sevaobra fonamental, LaNacionalitatCatalana, on precisade manera clara iconcreta elreconeixement de la realitat nacional de Catalunya;com a home de partit, funda la Lliga Regionalista, icom a home de govern desplega una activitatintensa, eficaç i ben encaminada que possibilita queel país avanci i es modernitzi de manera formidable.Tot plegat va fer que Eugeni d’Ors, Xènius, amb totalmereixement, el qualifiqués de Seny ordenador deCatalunya, i que Joan Maragall el reivindiqués coma figura cabdal del catalanisme.Respecte a la seva condició de dirigent, sempres’ha subratllat la capacitat de donar un gran impulsal país en els seus aspectes bàsics, malgratdisposar de pocs recursos i de poc temps, i, també,l’habilitat de saber-se envoltar de persones que,independentment de la seva ideologia i sensibilitat,avantposessin de manera generosa el seu saber iles seves capacitats al servei de Catalunya.En pocs anys funda l’Institut d’Estudis Catalans, desdel qual Pompeu Fabra normativitza la llengua, icrea un conjunt d’institucions que vertebren idinamitzen el país: la Junta Autònoma de Museus,l’Escola Superior d’Agricultura, l’Escola Catalanad’Art Dramàtic, l’Escola Elemental de Treball, elConsell d’Investigació Pedagògica, la Biblioteca deCatalunya, lesBibliotequesPopulars, l’Escolade Funcionarisd’AdministracióLocal, l’EscolaSuperior de BellsOficis, l’EstacióAerològica deBarcelona…La seva obra fouextraordinària i ensés de grat ressaltarla,però en aquestcentenari del seullibre cabdal,nosaltres volemposar especialaccent en la sevacondició d’home degovern, degenerador de confiança, de creador d’autoestima,d’ordenador del país i, sobretot, de líder que, amb laseva exemplar tasca al capdavant de laMancomunitat, ens retornà als catalans la confiançade governar-nos nosaltres mateixos, tal i com haviaestat, de manera plena, segles enrere.Morí l’1 d’agost de 1917, a la mateixa casa on havianascut, avui convertida en Casa-Museu. Tenianomés 46 anys. La seva vida fou breu, massa breu,però ens queda el consol que pogué oferir al seupoble el màxim rendiment d’unes qualitatsexcepcionals.“Prat de la Riba fou un home de doctrina, de partit i de govern: tres delsatributs que defineixen els millors perfils polítics”ens07