Mestres nòmades - VilaWeb

presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005 DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS ❙ 3Acte de nomenament als serveisterritorials de Barcelona Comarques.Els aspirants són cridats per ordre denúmero perquè escullin una plaçadins el seu àmbit territorial i la sevaespecialitat. / ANDREU PUIGPedagògica (CAP). Això no evita,però, que hi hagi una importantmobilitat d’interins i substitutsentre els Països Catalans. Noés estrany veure valencians treballanta Catalunya o catalansque opten per anar a un centre delPrincipat d’Andorra.En els darrers quatre anys, elnombre d’interins a Catalunyaha arribat a triplicar-se en el casdels de primària i a créixer d’un50% en el cas de secundària. Pera aquest curs 2005/06, Catalunyadisposa de 4.838 mestres i4.779 professors interins, la qualcosa representa el 18,2% i el17,7%, respectivament, sobre eltotal de la plantilla (percentatgeque en el primer cas hi ha el compromísde reduir fins al 8%).Amb tot, el Departament d’Educaciócalcula que el curs 2006/07encara haurà de contractar 6.035docents més, dels quals 2.500s’incorporarien a la plantilla sis’implantés la sisena hora diàrialectiva als centres públics de primària.Un punt que preveu elPacte Nacional per a l’Educació.Sous i complements● A Catalunya, un mestre de primària té un soubrut mensual de 1.891,77 euros i un professor desecundària, de 2.169, 92 euros, segons dadesd’Educació de l’1 de gener del 2005. Els interins iels substituts cobren el mateix sou que unprofessor amb plaça. Tant els interins com elsdocents titulars també cobren uns complementsper diferents càrrecs: tutor (50 euros), cap dedepartament (78 euros), etcètera. Aquestscomplements són incompatibles entre ells, peròsempre es cobra el més elevat. Al centre, tant elssubstituts com els interins assumeixen algunesfuncions com qualsevol altre docent. / A.A.nyant posicions dins la llista iobtenir números més baixos o, elque és el mateix, aconseguir mésfàcilment una plaça per a tot uncurs.Des d’uns dies fins a un cursLa diferència que hi ha entre elsmestres substituts i els interins ésfonamentalment de temps. Ni enun cas ni en l’altre no tenen lesoposicions aprovades. Peròmentre que els primers podencobrir substitucions per un breuperíode de temps (dies, setma-nes o mesos), tot i que sobre lamarxa també es pot allargar, elsinterins ja cobreixen una vacantper a tot un curs escolar. És a dir,tenen feina assegurada en un mateixcentre de setembre a juliol,la qual cosa ofereix una micamés d’estabilitat. Per ser mestre/ade primària a Catalunya,per exemple, cal tenir el títol demagisteri i acreditar el nivell Cde català. Per ser professor de secundària,la llicenciatura d’algunade les especialitats, el nivell Cde català i el Curs d’AdaptacióMés estabilitatMontserrat Guri, directora generalde Recursos Humans del Departamentd’Educació de la Generalitatde Catalunya, destacal’esforç que es fa amb el pacted’estabilitat per tal de garantirals docents períodes més llargsde permanència en un mateixcentre. «Procurem anar treballantperquè cada vegada les destinacionsdels interins, de la gentque té plaça per a tot un curs escolar,siguin de com a mínim doscursos, amb la finalitat de donarestabilitat a les plantilles i continuïtatals projectes», explica.Segons Guri, ja s’està treballanten aquesta línia i per aixòdiu que aquest any no faran concursde trasllats, «perquè la gentque ho vulgui es pugui quedar unaltre curs al mateix lloc on estàenguany». La directora generalencara va més enllà, i hi afegeix:«A nosaltres ens agradaria poderdefinir uns llocs de treball quepodríem dir singulars, més específics,als quals poguéssim destinarels professionals per a trescursos escolars, és a dir, per a la

4 ❙ DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005«Cada curs ésuna constantrenovació»Maria Rosa Casas fa quinze anys que ésmestra interina. D’experiència com adocent, doncs, no li’n falta. Aquest any estàal CEIP Puig-agut de ManlleuA.A. / Manlleu● Nou del matí al CEIP Puigagutde Manlleu (Osona). A lesaules dels més petits, el tragí habitual:rebombori de cadires, batesque es corden, maletes que espengen... Som a la classe delsdofins, a P5. Amb la insistènciade la mestra i l’ajuda dels darrersefectes de la son, a poc a poc lamainada es va situant al seu lloc.Llavors arriba la Maria Rosa idiu en veu alta els noms d’unsquants nens i nenes que s’enduràcap a una altra aula. A la classedels tigres després farà el mateix.En total en reuneix tretze:en Pau, en Marc, en Mohamed,la Sandra, en Juan Elías... Ambl’esmorzar sota el braç, i fent algunaessa pel passadís, se’n vana repassar lletres i paraules.Maria Rosa Casas és mestrade suport de P5 (tutoria compartida).Pertany a l’àrea de llenguatgeverbal i escrit, llenguatgematemàtic i plàstica (a més amés de fer plàstica a P4). Fa 26anys que es dedica al món de ladocència. Uns quants dies. Elseu primer contacte amb l’ensenyamentva ser en una guarderia,on va treballar dotze anys. Des-FITXA– NOMMaria Rosa Casas– LLOC I DATA DENAIXEMENTGurb, 1952– ON VIUA Manlleu– CENTRE EN EL QUALTREBALLAACTUALMENTCEIP Puig-Agut deManlleu– QUINES CLASSES FAMestra de suport aP5 (tutoriacompartida). Àrea dellenguatge verbal iescrit, llenguatgematemàtic i plàstica.També fa classes deplàstica a P4. Tambéestà en la comissióde constructivisme(aprenentatge delectoescriptura)– QUANTS ANYS FAQUE ES DEDICA A LADOCÈNCIA26– QUANTS ANYS FAQUE ÉS INTERINA15prés li va sortir la possibilitat depresentar-se a la prova per a majorsde 25 anys i estudiar magisteriamb un pla especial. Un copacabada la carrera, per diversesraons va deixar la guarderia i esva apuntar a les llistes per entrara treballar en una escola pública.«Va ser una ocasió per veure diferentssistemes i maneres detreballar», explica. Ara ja fa 15anys que forma part d’aquestaborsa de treball i, malgrat teniruna dilatada carrera professional,encara és interina. Però noes rendeix. Maria Rosa Casas(Gurb, 1952) continua presentant-secada any a les oposicionsamb l’esperança d’aprovar-lesalgun dia i aconseguir una plaçafixa. «Alguns anys hi he treballatmolt, hi he invertit molteshores i, quan tenia els fills petits,em prenia molt temps d’estaramb la meva família, però m’hihe anat presentant.» Aquestamestra pensa que el factor sortno l’ha acompanyat i que el sistemad’avaluació actual no és elmés idoni per saber si un professionalés apte o no per a exerciraquesta professió.Ella creu que avui hi ha moltagent que acaba la carrera que téuna gran facilitat per omplir programacionso redactar gransprojectes escrits. Però el dia a diat’ensenya que no tot és com s’escriual paper. «La realitat és moltdiferent, contínuament has d’estarimprovisant perquè una activitatque tenies programadad’una manera t’adones que, pelfactor que sigui, s’ha de canviar»,explica. Per això ella consideraque seria molt més realistauna avaluació in situ, sobre elterreny de joc. O si no, en casoscom el seu, que fossin els mateixosequips directius dels centreson s’ha treballat durant méstemps els qui fessin la seva avaluaciói d’aquí se n’extraguésuna nota mitjana. «Al capdavallmateixa durada que l’equip directiu.»En aquest sentit ens subratllaalgunes xifres. De tots els nomenamentsd’interins en vacantsd’enguany, gairebé un 53% hanrepetit en el mateix centre que elcurs anterior. Dels que no hancontinuat al mateix centre, un 6%han canviat de centre dins el mateixmunicipi i un 17% han canviatde municipi però dins de lamateixa comarca que el curs escolaranterior.En el cas de les Illes Balears,la Conselleria d’Educació i Culturael 2004 va signar un pacted’estabilitat amb els sindicats en«PROCUREMANARTREBALLANTPERQUÈ CADAVEGADA LESDESTINACIONSDELS INTERINSSIGUIN DE COM AMÍNIM DOSCURSOSESCOLARS, AMBLA FINALITAT DEDONARESTABILITAT ALESPLANTILLES»virtut del qual 2.700 interins tenengarantida la feina fins al curs2007/08. Aquest curs escolar, ales Illes Balears disposen de3.033 docents interins (1.195 deprimària i 1.838 de secundària),segons dades de la mateixa conselleria.Al País Valencià, el nombretotal d’interins per al mateixcurs és de 8.161.Tot i que es parla de xifres importantsi que d’oferta i demandade substituts sempre n’hi haurà,el cas és que actualment encara hiha certs problemes per trobar professorso mestres d’algunes especialitats.Per exemple, a les IllesBalears reconeixen que tenen«especials dificultats amb la contractacióde mestres d’audició illenguatge». En el cas del sistemaeducatiu andorrà, les mancancesvénen a l’hora de cobrir les placesde mestres de llengua francesa ode qualsevol especialitat en llenguafrancesa. Pel que fa als professors,del que hi ha més mancançaés dels de llengua catalana ianglesa. Un idioma, aquest últim,que junt amb l’ensenyament musical,a Catalunya també està notantun dèficit de docents. «El temade l’anglès el portem bastantmalament», diu Delmiro Campos,responsable de substitucionsde primària als serveis territorialsde Barcelona Comarques.Per resoldre aquesta situació,Imma Tomàs, inspectora d’Educaciód’Andorra, explica com hofan: «Les places que queden deserteses cobreixen amb personaleventual, normalment seleccionantcurrículums.» Campos tambéexplica que, en aquests casos,es parla amb el director del centreen qüestió i se li demana si és imprescindibletenir l’especialitat.Queixes i inquietudsEn els darrers mesos, i amb el re-

presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005 DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS ❙ 5Maria Rosa Casas fa anys que tractaamb mainada. A la foto esquerra,ajuda un nen quan arriba al matí. A ladreta, a classe repassant lletres. /A.A.quedar-s’hi l’any que ve, peròaixò no depèn d’ella. «El centreho pot sol·licitar però això not’assegura, per més que a l’equipdirectiu i a l’interí els interessi,que t’hi puguis quedar. Si algúque hagi aprovat les oposicionsen l’última convocatòria hasol·licitat la plaça, tindrà preferència.»ens continuarien avaluant elscompanys, com ara passa als tribunalsd’oposicions.»Més possibilitats de triarCom que la Maria Rosa fa moltsanys que és a la llista d’interins,l’avantatge que té és que hi ocupauna posició avantatjosa. En elmoment de l’entrevista tenia elnúmero 1.426. Una xifra moltpetita (si es compara amb els milersd’interins inscrits a Catalunya)que li permet no haver defer substitucions per pocs diessinó cobrir vacants per a tot uncurs sencer. Com més enreres’està de la llista i més alt és elnúmero que es té, menys possibilitatshi ha de ser interí. De fet,la Maria Rosa ens explica quedes de fa alguns cursos ja no li tocaanar ni a nomenaments.«Consultem les adjudicacionsper Internet a partir de la llista depreferències que omplim almaig amb les trenta escoles onvoldríem anar.» En aquest sentitha estat de sort, ja que gairebésempre li ha tocat a la comarcad’Osona, excepte dos dels últimscursos, en què li va tocar aun centre de la Garriga (VallèsOriental). Llavors això li suposavahaver-s’hi de quedar a dinar.«Si això m’hagués passat«AL PRINCIPI VAMOLT BÉPERQUÈT’ENRIQUEIX,PERÒ AMB ELTEMPS SUPOSAUN ESFORÇ I UNCERTESGOTAMENT»quan tenia els fills petits, potserfins i tot hi hauria renunciat, comalguna vegada havia fet durantles primeres substitucions, perno haver de marxar tan lluny decasa.»Aquest curs, però, no ha estataixí. La plaça que ha obtingut alcol·legi Puig-agut (un centre delbarri de l’Erm amb 460 alumnesmatriculats dels quals un 20%són immigrants i on en algunscursos el percentatge voreja el40%) és una vacant que ella desitjavaaconseguir. «Feia moltsanys que posava aquesta escolade les primeres, molts», diu. Araque la té, li agradaria repetir iCada curs, començar de nouPer més que la Maria Rosa tinguiels dits pelats de tractar ambmarrecs, per a ella cada curs significagirar full i començar de zero.«Cada curs és aquella inseguretatde saber on et tocarà i comt’hi desplaçaràs, quin tipus d’escolaserà...» Per això comentaque en les reunions de juny enquè es programa què es farà elcurs següent sempre s’hi pot involucrard’una manera relativa.«Dius: ‘sí... però jo no sé si seréaquí per fer això de què parleu,perquè no sé on seré’.»Quan arriba el setembre, laMaria Rosa reconeix que l’interínecessita uns dies d’adaptació:«Has de conèixer els mestres, elsespais, els materials, l’alumnat...Conèixer quin tipus denens i nenes tindràs és imprescindible,perquè potser activitatsque feies el curs passat no et serveixenper a res.» Per aixòaquesta mestra diu que un anyacadèmic pot no tenir res a veureamb el següent. «Cada curs ésuna constant renovació i pensarquè faràs i com ho faràs. Al principiva molt bé perquè t’enriqueix,però amb el temps suposaun esforç i un cert esgotament.»refons de l’aprovació de la llei orgànicad’educació (LOE), previstaper al primer semestre de l’anyque ve, el col·lectiu de docents interinsi substituts d’arreu de l’Estatespanyol ha fer sentir el seumalestar pel que fa a la precarietati la inestabilitat laboral amb quètreballen. Segons els sindicats,una de les mesures més importantsque s’han de prendre fa referènciaal sistema d’accés a la funciópública docent (establert pelMinisteri d’Educació i Ciència).És a dir, canviar el sistema actuald’oposicions de manera que prevalguil’experiència i la tasca docent.En aquest sentit, a l’esperadel model d’oposicions que acabidefinint la LOE, el Departamentd’Educació de Catalunya ha deciditno esperar i convocar per al2006, amb el sistema actual,2.575 places. Per tant, el nou procésde selecció que hauria de servirper beneficiar els interins,s’aplicaria el 2007. Mentrestant,sindicats com USTEC-STEs noes cansen de reclamar un accés diferenciatper al professorat interí/substitut, «professorat que fatemps que demostra la seva vàluacom a docent». Des d’aquest sindicatrecorden que una part moltAntiguitat sí, però no tota●A Catalunya, una de les velles reivindicacions,tant d’interins i substituts com de sindicats, és elreconeixement de l’antiguitat d’aquest col·lectiudocent. Finalment, però, en aquestes darreressetmanes s’ha aconseguit fer un primer pas. S’hasignat l’acord que reconeix els dos primers estadisdels sexennis. És a dir, aquest curs ja es pagarà elprimer estadi (per als primers 6 anys treballats), laqual cosa vol dir un complement de 98,94 euros (l’1de gener de 2005). I el curs que ve, es pagarà elprimer i segon estadi (a tots aquells que tinguindotze anys treballats). Per tant, al complementanterior se n’hi sumarà un altre de 104,04 euros. Elque no està reconegut ni per als substituts ni per alsinterins són els triennis. / A.A.important del professorat interíva començar a treballar durant elsanys en què es va implantar laLOGSE a Catalunya. Des que esva implantar aquella llei, tambés’ha produït un greuge important:«No s’han convocat places del’especialitat de primària, i de diversesespecialitats de secundàrianomés s’han fet una o dues convocatòriesdurant els darrers deuanys.» És a dir, els mestres de primàrias’han de presentar a oposicionsa través d’alguna de les sevesespecialitats (anglès, música,educació física...) o bé mitjançantla via d’educació infantil.

6 ❙ DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005Maria Josep Andreo, en una classe d’anglès amb un grup de primer d’ESO del CEIP Voltreganès. Aquesta és la punta de l’iceberg de la feina de professora./ A.A.«Associen substituta amb disbauxa»Maria Josep Andreo, professora interina d’anglès al CEIP Voltreganès, explica què representa no ser una docent titular i comreparteix el seu horari laboral. Tanta feina hi ha a dins com a fora de les aulesA.A. / Les Masies de Voltregà● «Treballava a l’acadèmia Openingde Vic i d’un dia per l’altrevaig haver de deixar la feina perquèem va sortir una substitucióper deu dies.» Així de precipitadava ser per a Maria Josep Andreo laseva entrada al món de la docència.S’havia apuntat a les llistesun parell d’anys després d’acabarla carrera de filologia anglesa itan bon punt va rebre aquella trucadala seva feina va prendre uncamí diferent. Aquella substitucióde deu dies (que al final es vaallargar per un mes) casualmentva ser en un institut de Santa Colomade Gramenet, la ciutat onhavia nascut i crescut. «Desprésvaig anar a Vilafranca del Penedès,vaig tornar cap a Badalona,l’any següent em va tocar a Cardedeu,després vaig tenir moltasort i vaig poder anar a Centelles,llavors a Taradell, i aquest curs aFITXA– NOM:Maria Josep Andreo– LLOC I DATA DENAIXEMENT:Santa Coloma deGramenet, 1974– ON VIU:A Seva (Osona)–CENTRE ONTREBALLAACTUALMENT:IES Voltreganès, a lesMasies de Voltregà– QUINES CLASSES FA:Professora d’anglès a1r d’ESO i també facrèdits variables a 2ni 4t d’ESO. És tutorade 1r A i cap deldepartament deLlengües Estrangeresles Masies de Voltregà. He voltat,però hi ha hagut gent que ho ha fetmolt més», comenta. Ara que viua Seva està contenta de poder treballaral CEIP Voltreganès, a lamateixa comarca.Aquesta professora consideraque tots els centres tenen similituds,però diu que cadascun és unmón. «El primer problema ambquè et trobes és que no coneixesels noms dels nens i nenes. Tot ique sembla una ximpleria, això ésmolt important, perquè si no deseguida associen la substitutaamb la disbauxa.»Presentar-se com a professoratemporal no és fàcil: «Com que tunomés ets la persona que cobreixla plaça del professor titular, elsalumnes et posen a prova per veurefins on poden arribar: no et fancas, no volen treballar, miren deprendre’t el pèl... I una vegada jaus coneixeu mútuament, és horade deixar-ho i anar a un altrelloc.»No només és fer classeLa Maria Josep diu que a la majoriade centres fan el possible peracollir els interins i substituts. Toti així, matisa: «Com a interinaveus que curiosament sempre ettoquen els pitjors horaris, elsgrups més difícils... Normalments’intenta repartir, però t’adonesque hi ha casualitats que es repeteixenmolt sovint.» En el que hiha igualtat respecte als professorstitulars és en els horaris. Els quetreballen a jornada completa tenenestipulades a la setmanadivuit hores lectives amb elsgrups, més sis hores de visitesamb els pares, reunió de tutors...A part, hi ha sis hores més al centre,controlables, que el professordedica a alguna activitat relacionadaamb la docència o el centre.I, finalment, es preveuen set horesmés (per acabar de fer les 37), quees treballen a casa per corregirexàmens i treballs o prepararclasses.Hem pogut comprovar que laMaria Josep passa per aquestesfacetes en un sol matí. El dimecresque quedem amb ella, la sevajornada comença a les nou delmatí amb una reunió de tutors a lasala de professors. Parlen de lesactivitats escolars programades ide pautes de funcionament intern.A les deu, classe d’anglès amb lameitat d’un grup de primerd’ESO —avui toca estudiar elpresent simple i repartir els exàmenscorregits a final de classe,amb les consegüents mostresd’alegria i les inevitables reclamacions–.I cap al migdia, reunióamb una mare. Aquesta rai. Perquède pares, com de fills, n’hi haper triar i remenar...

presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005 DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS ❙ 7Ferran Crespo / Director de l’IES Voltreganès«A l’interí l’has d’orientar i no deixar-lo sol»A.A. / Les Masies de Voltregà● Aquest és el tercer curs quefunciona el CEIP Voltreganès, ales Masies de Voltregà. Un centrede recent creació on de momentes pot cursar fins a quart d’ESO.Actualment hi ha 170 alumnesmatriculats, però les perspectivessón de començar a fer-hi el batxilleratl’any que ve i superar els300. De la vintena de professorsque hi treballen, gairebé un 50%són interins. Un nombre que tampocés massa habitual, segons elseu director, Ferran Crespo.— No és un inconvenientaixò a l’hora d’organitzar elsdepartaments a l’inici de curs?— «Depèn. És un inconvenientperquè s’ha d’elaborar i preparartot, però també és un avantatge,perquè tot és nou. És el moment,doncs, de marcar les líniesmestres del nostre projecte.»— Els arriben ben preparatsels professors substituts iinterins per fer classe?— «Sí. La majoria de professoratque ve com a interí ja sol veniramb una mica d’experiència,perquè prèviament ha estat en algunaltre centre. A més a més,com que per mala sort la seva plaçano és segura, els interins solenser persones que tenen una predisposiciónatural a treballar més.Perquè els agrada el projecte, encarano han tingut temps de cremar-sei són gent activa.»— Diuen que com que sónels últims d’arribar els toquenels pitjors horaris i grups.— «Això sol passar, però siun centre s’ho mira d’aquesta maneraté garantit no tenir gaire èxit.És veritat que a un interí sovint seli dóna l’últim que queda, però nohauria de ser així. I això només sesoluciona d’una manera: amb unbon pla d’acollida. Quan l’interíarriba li has de dir de manera clarai precisa què ha de fer, l’hasd’orientar i no deixar-lo sol.»— En tenen algun, vostès,de pla d’acollida?— «Tenim un protocol d’acollidaque encara estem elaborant,tant per a professors, com per aalumnes. Pensem que quan unprofessor arriba no es pot quedara peu dret al passadís a veure si algúli diu alguna cosa. S’ha de pla-Ferran Crespo, director de l’IES Voltreganès, creu en un bon pla d’acollida per al professorat. / A.A.«QUAN UNPROFESSORARRIBA NO ESPOT QUEDAR APEU DRET ALPASSADÍS AVEURE SI ALGÚLI DIU ALGUNACOSA. S’HA DEPLANIFICAR QUIL’ATENDRÀ I QUÈFARÀ»nificar qui l’atendrà i què farà.Haurà d’ensenyar-li el centre i elsegüent pas ja serà incorporar-loràpidament a l’equip docent perquèno se senti exclòs.»— Però això no deu ser elmés habitual...— «Com que tu tens la urgènciad’atendre una classe que no téprofessor, la temptació que es téés de dir: de pressa, ja pots entrar adins a l’aula. No. Si convé val lapena que el primer dia se li digui:no cal que entris a classe i abansparlem una mica. Jo crec que aixòal final es rendibilitza. Segur.»— I durant el curs els fanalgun tipus de seguiment?— «Això es fa amb tots, nonomés amb els substituts i interins.Periòdicament tenim reunionsd’equip docent per fer preavaluacionsi establir acords comuns,i en què cada professor exposaen quin punt del temari estroba, com pensa recuperar elsalumnes que van més enrere... Elcontrol sempre hi és. En els casdels professors substituts, la coordinadorapedagògica parla ambells abans de marxar per veurecom ha anat i demanar-los en quinpunt del temari han acabat.»— Tenen dificultats pertrobar substituts, pel fet de noestar a l’àrea metropolitana?— «Jo no n’he trobat. Vuit onou anys enrere era més complicat,però ara jo veig que la velocitatde substitució és adequadíssima.Si la baixa es produeix el dillunsi jo ho comunico el mateixdia, sé que el dimecres probablementla plaça quedarà coberta.»«Si és una baixaprogramada, vamolt bé»● Que el professor substitutes trobi més o menys còmodeen el lloc de treball depèn demoltes coses. Una d’aquestescoses és l’estat en què elprofessor titular deixa lamatèria. «Si és una baixaprogramada, que estiguiprevista, i et deixen molt benespecificat on estan, va moltbé. Durant aquells quinze diespots seguir millor la matèria iacabar el que t’han dit. Ara bé,si la baixa no estava prevista,costa una mica més, perquèno saps on estan els alumnesni què fan exactament. Peraixò, com que normalment nohi ha un contacte directe entreel titular i el substitut, avegades aquest últim no témés remei que localitzar-lo.«Encara que estigui de baixa,l’has de trucar i que et posiuna mica en situació.» Ens hoexplica Laura Cesari,professora de ciènciesnaturals a segon i tercerd’ESO del mateix IESVoltreganès.Aquesta jove de 28 anys fados anys que és substituta. Lavan començar a cridar al capd’un any d’estar apuntada a laborsa de treball. Aquest cursestà cobrint una mitja jornada.«A vegades compensa méstenir una certa estabilitat totl’any i a prop de casa, encaraque només sigui per mitjajornada, que no pas anarvoltant tot el curs.» SegonsCesari, que també ha fetclasses de tecnologia iformació professional, el quemarca la diferència entre uncentre i un altre no és tan eltipus d’alumnat o la zona onestà, sinó el nombre de líniesde l’institut i el d’alumnes peraula. Ho diu amb coneixementde causa, ja que en dos anys imig ha passat per nou institutsdiferents. De Manresa a SantPere de Ribes, passant perArenys de Munt, Sant Joan deVilatorrada o Vilafranca delPenedès. Ella es mostraesperançada amb la LOE i elnou sistema d’oposicions queen surti i el pacte d’estabilitatdel Departament d’Educacióde Catalunya. / A.A.

8 ❙ DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005La prova defoc per serseleccionatEn espera d’una reforma en el sistemad’accés al cos docent, les oposicionsactuals no satisfanA.A.● La LOE, tal com ha estat redactadaen els seus orígens, nodóna peu a gaires dubtes: «El sistemad’ingrés a la funció públicadocent serà el de concurs oposicióconvocat per les respectivesadministracions educatives.»Amb tot, caldrà veure com s’acabaconcretant, un cop finalitzinles negociacions entre el Departamentd’Educació de la Generalitatde Catalunya i el Ministerid’Educació i Ciència (MEC).«Per part del MEC hi ha sensibilitatper canviar el sistema –diuMontserrat Guri, directora generalde Recursos Humans del Departamentd’Educació de Catalunya–però no sé si aquesta sensibilitatper canviar-ho persegueixel mateix objectiu que nosaltres.»El que vol el govern català,entre altres coses, és intentaraconseguir un accés diferenciat–o almenys una transitòria– peral professorat que fa anys que jaexerceix.De crítiques al sistema actuald’oposicions se’n senten moltes.Començant per la mateixa naturalesade les proves. Molta gentcoincideix a denunciar-ne un caràcterexcessivament memorístic.Un fet que no garanteix l’aptitudpedagògica del candidat ique afavoreix precisament lagent que pot dedicar més hores aestudiar –estudiants sortits de lafacultat que encara no treballen osubstituts i interins que ho fanpoques hores–. En aquest sentit,la mateixa Montserrat Guri esmostra crítica. «Que sàpiguesdesenvolupar un tema tal com elpuguis trobar en una enciclopèdia,molt ben argumentat i documentat,no acredita res més quedomines aquell tema. Però noque tinguis competències per sabertransmetre uns coneixements.Hi ha grans savis que nosón pedagogs.»Continuant amb el contingut«QUE SÀPIQUESDESENVOLUPARUN TEMA TALCOM EL PUGUISTROBAR EN UNAENCICLOPÈDIA,MOLT BENARGUMENTAT IDOCUMENTAT,NO ACREDITARES MÉS QUEDOMINESAQUELL TEMA.PERÒ NO QUETINGUISCOMPETÈNCIESPER SABERTRANSMETREUNS CONEIXE-MENTS. HI HAGRANS SAVISQUE NO SÓNPEDAGOGS»PLACES CONVOCADES A LES OPOSICIONS DE 2005OPOSICIONS 2005 (Catalunya)Cos de mestresESPECIALITATPLACESCONVOCADES SOL·LICITUDS PRESENTATS SELECCIONATSPLACESDESERTESINTERINSAPROVATSAudició i llenguatge 100 266 194 78 22 64Educació especial: pedagogia terapèutica 150 143 885 150 0 133Educació infantil 1000 6602 4363 997 3 807Educació primària (anglès) 300 1047 766 243 57 190Educació primària (educació física) 300 1604 1033 294 6 250Educació primària (música) 100 771 522 100 0 70TOTALS 1.950 10.433 7.763 1.862 88 1.514Cos de professors d’ensenyament secundariESPECIALITATAnglès 200 1.399 1.012 168 32 109Biologia i geologia 75 997 675 75 0 59Dibuix 50 511 373 50 0 40Economia 50 478 312 50 0 37Educació física 50 681 449 50 0 41Filosofia 20 420 260 20 0 9Física i química 75 714 509 75 0 61Francès 40 275 200 40 0 31Geografia i història 200 2.485 1.591 200 0 111Grec 10 47 39 10 0 7Llatí 10 126 100 10 0 9Llengua castellana i 200 1.408 992 176 24 137literaturaLlengua catalana iliteratura200 1.385 993 189 11 117Matemàtiques 100 726 507 100 0 63Música 50 534 321 47 3 19Psicologia i pedagogia 200 2.391 1.409 200 0 74Tecnologia 200 1.402 855 174 26 108TOTALS 1.730 15.979 10.597 1.634 96 1.032A B C D E FTOTS ELS COSSOS 3.680 26.412 18.360 3.496 184 2.546Font: Departament d’Educació de la Generalitat de CatalunyaOPOSICIONS 2005 ( Illes Balears i País Valencià)Cos de mestresAudició i llenguatge 25 180Educació especial: pedagogia terapèutica 50 240Educació infantil 115 700Educació primària: anglès 40 200Cos de professors d’Ensenyament SecundariFilosofia – 40Grec – 20Llatí – 10Llengua castellana i literatura 15 90Geografia i història – 90Matemàtiques 20 60Física i química 10 40Biologia i geologia 15 50Dibuix 20 70Francès – 30Anglès 20 80Llengua i literatura catalana 20 –Música – 40Educació física – 30Tecnologia 20 100Anàlisi i química industrial – 4Assess. i processos d’imatge personal – 4Construccions civils i edificació – 15TOTS ELS COSSOS 450 2.653OPOSICIONS 2005 (Andorra (1))Cos de mestresLlengua catalana 8Llengua francesa 21Especialistes en llengua anglesa 2Especialista en plàstica enllengua francesa 1Especialista d’educació física enllengua francesa 1Mestres de suport 1Llengua i medi 1TOTAL 35** Aprovats: 18 canddats**Aprovats: 28 candidatsAA B C D E F ESPECIALITAT A B C D E FESPECIALITAT I. BALEARS P. VALENCIÀESPECIALITATLlengua catalana 7Llengua francesa 7Llengua anglesa 7Llengua castellana 7Ciències físiques i de la naturaen llengua castellana 3Matemàtiques 3Educació artística en llenguafrancesa 4Educació musical 1B C D E FESPECIALITAT I. BALEARS P. VALENCIÀEducació primària: francès – 115Educació primària: educació física 40 115Educació primària: música 30 100TOTALS 300 1.650I. BALEARS P. VALENCIÀ ESPECIALITAT I. BALEARS P. VALENCIÀFormació i orientació laboral – 12Hostaleria i turisme – 5Informàtica – 70Intervenció sociocomunitària – 10Org. i processos de manteniment de vehicles – 12Org. i projectes de fabricació mecànica – 20Org. i projectes de sistemes energètics – 8Processos de producció agrària – 6Processos de diagnòstic clínic iprocediments ortoprotètics – 10Processos sanitaris – 10Processos i mitjans de comunicació – 4Sistemes electrònics – 8Sistemes electrotècnics i automàtics – 15Llengua i literatura valenciana – 40TOTALS 140 1.003Cos de música i arts escèniques10 –Font: Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) i Conselleria d’Educació iCultura del Govern de les Illes Balears.Cos de professors d’Ensenyament SecundariESPECIALITAT NÚM. DE PLACES CONVOCADES ESPECIALITAT NÚM. DE PLACES CONVOCADES ESPECIALITAT NÚM. DE PLACES CONVOCADESTecnologia i informàtica 1Ciències socials 1Professor de suport 1Economia en llengua francesa 1Història, geografia i institucionsd’Andorra 1Microinformàtica, xarxes imultimèdia (FP) 1Branca sanitària I social (FP) 1TOTAL 33**(1) Dades referents únicament al sistema educatiu andorrà (Escola Andorrana, Formació Andorrana, Formació d’Adults i Formació Professional) corresponents al’abril de 2005. Els sistemes educatius francès i espanyol tenen els seus propis sistemes de selecció i cobertura de places. Font: Govern d’Andorra.

presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005 DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS ❙ 9de les proves, també hi ha quicreu que els temaris han quedatobsolets. En aquesta línia, JoaquimNúñez, president del tribunalde psicologia-pedagogia aSabadell aquest juliol passat,considera que els temaris noméssón un referent. «L’actualitzacióli correspon tant al tribunal al’hora de dissenyar i avaluar lesproves pràctiques com al mateixcandidat.»Els criteris d’avaluacióSi algú tingués la fórmula màgicaper aprovar, es folraria. Sobrequè té en compte el tribunal al’hora de considerar apte o no uncandidat, Núñez diu que, fonamentalment,els criteris establertsi homogeneïtzats per unacomissió. «Fins i tot diria unsdescriptors: hi ha la presènciad’això? I d’allò altre?» En totcas, però, també deixa clara unacosa: «L’encàrrec que es fa a untribunal d’oposicions és el de seleccionar,no avaluar.» I com quees tracta d’un procés de selecció,no superar les oposicions no voldir no estar capacitat per a la docència.És perquè n’hi ha d’altresque ho estan més. De la mateixamanera, els tribunals prefereixendeixar places desertes siconsideren que, en funció delscriteris que dèiem, no hi ha ningúque els compleixi (vegeu quadrede la pàgina anterior).Els tribunals estan compostosper un president (designat perla direcció general de Recursosentre el cos d’inspectors o el cosde docents de l’especialitat querepresenta) i quatre vocals escollitsper sorteig. Comencen avaluantles proves de la fase d’oposició,amb caràcter eliminatori.La primera consisteix en unexamen pràctic i un de teòric enel qual s’ha de desenvolupar undels dos temes que surten persorteig. En aquest punt, la majoriad’opositors critiquen els amplistemaris que s’han de preparar(en alguns casos voregen lavuitantena de temes). En la segonaprova es valora l’aptitud pedagògicaa partir de la defensad’una programació didàctica i del’elaboració d’una unitat didàctica.Si se supera aquesta fase, espassa a la de concurs i es valorenels mèrits (formació acadèmica iexperiència docent). La fased’oposició puntua dos terços dela nota i els mèrits assolits, el terçrestant.Eduard de la Arada / Professor de tecnologia a l’IES Costa i Llobera de Barcelona«Fins i tot somies amb les oposicions»A.A. / Barcelona● La paraula oposicions s’associaràpidament a moltes horesd’estudi i preparació, dies sensesortir, nervis... Eduard de la Arada(Palafrugell, 1974) ha passatper aquest tràngol tres vegades,abans que el juliol passat aconseguíssuperar-les. Professor detecnologia a 1r i 2n d’ESO i tutortècnic a l’IES Costa i Llobera deBarcelona, parla d’aquesta provaamb coneixement de causa.— Recorda com es va assabentarque havia aprovat?— «Sí, ho vaig saber per Internet,a través del portal cat365,en què hi ha una pàgina on surtentotes les notes. De fet, no és unanotícia que t’arriba de cop, perquècom que és un procés llarg ivas passant per diferents fases,de mica en mica ja et vas mentalitzantque hi ets més a prop.»— Imagino que la satisfacciódeu ser enorme.— «I tant! Però també haigde dir que l’últim dia que hi vamanar a omplir uns papers, entretots els que havíem aprovat novaig veure cap mostra especiald’eufòria. Suposo que, d’esgotamento perquè encara no t’hoacabes de creure, tothom estavacom una mica absent. De totesmaneres, tenir-les aprovades ono, és molt diferent. Perquè etrepresenten un trasbals, fins i totsomies amb les oposicions.»— Tenir les oposicionsaprovades vol dir que automàticamentja té una plaçafixa com a professor?— «No. El que sé segur ésque treballaré i tindré feina; per ami aquesta seguretat ja és importantperquè psicològicamentdescanses molt i segur que aixòrepercuteix positivament en lesclasses i la mainada ho acaba notant.Ara bé, jo encara no tincplaça fixa enlloc. El primer cursdesprés d’aprovar les oposicionsrepresenta que encara estàsen fase de pràctiques.»— Aleshores, ho decidiràamb vista a l’any següent?— «Un cop tens les oposicions,és obligat fer un concursde trasllats. Tu has de demanarper a l’any que ve les teves preferènciesde destí. Tot i així, segonsl’especialitat pot ser quepassin alguns anys fins a teniruna plaça fixa definitiva. Aquestany el que ha passat és que eldestí que havies demanat almaig com a interí és el que et serviaen cas que aprovessis lesoposicions. En el meu cas, sicontinuava com a interí, m’interessavaquedar-me a Barcelona,perquè tinc moltes més possibilitatsde formar-me i fer cursos.Però si aprovava les oposicions,preferia tornar cap a la meva terra,al Baix Empordà, i establirmedefinitivament allà. Però tot ique no em van deixar canviar lesprioritats, estic molt content delcentre on estic.»— Quin sistema va ferservir per preparar-se lesoposicions?— «El primer que haig de dirés que estudiar específicamentper a les oposicions cada diamoltes hores o fer-me resums decada àrea, no ho vaig fer. Estudiartema per tema, la vuitantenaEduard de la Arada diuque no va centrar lapreparació de lesoposicions a fer colzes.El que li va resultar mésútil va ser anar a cursossobre diferents àmbitsde la seva especialitat,tecnologia. / A.A.«EL QUE SÉSEGUR ÉS QUETREBALLARÉ ITINDRÉ FEINA;PER A MIAQUESTASEGURETAT JAÉS IMPORTANT,PERQUÈPSICOLÒGI-CAMENTDESCANSESMOLT»de temes que tens, ho trobo unabogeria, perquè no saps ni per oncomençar. Com que fer-ho aixího veia una muntanya, ho vaigenfocar més per àmbits i el quevaig fer van ser molts cursos relacionatsamb la meva especialitat.Vaig fer el curs de qualificaciópedagògica (CQP) en la vessantde tecnologia, un postgrau ialtres cursos d’autòmats, electricitat,electrònica, mecànica...la majoria a la UPC.»— O sigui que més aviatva optar per una formaciópel seu compte.— «Sí. També hi ha gent ques’apunta a acadèmies, però jaque et donen l’oportunitat de feraquests cursos de manera gratuïta,penso que és bo aprofitar-ho.Perquè a més a més en l’últimafase d’oposició et valorenaquests cursos en punts i t’ajudaa guanyar posicions en el barem.Per tant, fer-los t’afavoreix doblement.»