10entrevistaDissenyar l’estand de l’<strong>ESDi</strong> al Salóde l’Ensenyament ha estat una autènticaexperiència de gestió del dissenyL’Iván Pérez és a un pas de graduar-se en disseny de producte a l’<strong>ESDi</strong>. Només li falta entregarel projecte de final de carrera. A l’edat de 34 anys es llicenciat en arquitectura superior per l’EscolaTècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. Fa 10 anys que treballa, ha signat 20 projectesd’arquitectura: habitatge per a particulars i promotores immobiliàries. Ha estat el responsable dedissenyar l’estand de l’<strong>ESDi</strong> a la darrera edició del Saló de l’Ensenyament, i ho ha fet amb molt bonanota, ateses les opinions consultades: un espai ample, funcional i lluminós.Fotos: Miriam Millán
iván pérez11Com va ser això del projecte?Bé, em van proposar el projectea finals de novembre, l’haviade finalitzar el mes de febrer,un mes abans del Saló. Notenia massa temps, dos mesosaproximadament. Però no podiadeixar escapar aquesta ocasió.Així que m’hi vaig posar. De fet, notenia massa coneixement d’espaisefímers, d’estands no n’havia fetmai cap. Entremig m’esperava elperíode d’exàmens i lliuramentde projectes, el mes de gener.I a finals de febrer iniciava unstage d’Erasmus a Saint Étienne.Et va ser fàcil definir l’estand?Sobretot va ser una experiència degestió del disseny, molt més aixòque no pas una feina de dissenyd’interiors. Necessitava parlar ambpersones de caire divers perquèm’ajudéssin. Ho vaig fer amb l’An·na Alonso, la dissenyadora gràficade l’<strong>ESDi</strong> i amb la professora Ma·rina Castán, volia parlar amb unapersona experimentada en teixits.També vaig anar a trobar la LizFerrándiz, responsable de la UnitatDepartamental d’Audiovisuals,per informar-me sobre les pan·talles, els projectors i qüestionsaudiovisuals. Amb la Dolors Giró,amb la Mireia Nilo, amb l’IgnasiGonzàlez i sobretot amb la MartaBrunet, una antiga estudiant d’Esdique té empresa pròpia i s’ha es·pecialitzat en fer stands. Tenia unpressupost limitat, calia triar bé elsproveïdors i coordinar-me amb Firade Barcelona. Durant la setmanade muntatge em vaig desplaçara Barcelona des de Saint Étienneper controlar la instal·lació.Has treballat durant molts anys ia més ets arquitecte, oi?Sí, treballo des de fa 10 anys ambun company de la universitat ambqui ens vam associar i dissenyemi signem projectes. Es diuGuillaume, és belga. Hem signatuna vintena d’obres.Hem dirigit projectes constructiusresidencials per a particulars i pera promotores immobiliàries.I com és que després vas estudiara l’<strong>ESDi</strong>?Feia temps que treballava i voliaobrir la mirada a nous horitzons.M’interessava tornar a connectarmea la universitat, estar al diauna altra vegada. En comptesd’inscriure’m a un màsterd’arquitectura vaig optar per uncamí multidisciplinari, i aprendre eldisseny industrial suposava aplicarels processos típics de la indústriaal sector de la construcció.Un exemple, la pre-fabricació.Suposa millores en termes deprecisió i consum. Tot i que hagiestat associada únicament a unpreu menor que a la construccióconvencional presenta possibilitatsde desenvolupament moltpositives.Et va costar?El 3r curs va ser dur. Combinarla feina amb 15 assignatures i sishores de classe al dia em va forçara posar-me les piles.Recentment has estat a l’estranger,oi?Sí, últimament a en Guillaume lihan sorgit alguns projectes al sudde França i jo considerava quehavia de fer un pas endavant ambel francès. Així, que vaig escollir unEstand de l’<strong>ESDi</strong> al Saló de l’Ensenyament <strong>2011</strong>Erasmus a Saint-Étienne.La Míriam Millán, responsablede comunicació i internacionalitzacióde l’<strong>ESDi</strong>, em va animar. Tambéhe visitat els Estats Units. Hi vaigestudiar els darrers sis mesosde la carrera d’arquitectura.Va ser a la Universitat de Texasd’Arlington. Em vaig interessar perla biblioteca d’aquella universitat,de 40.000 m2, i se’m va acudir laidea d’elaborar el projecte de finalde carrera sobre l’ampliació dela biblioteca.A tu et motiva el que fas...Intento deixar escapar pocstrens. Aprofitant que estudiavaarquitectura vaig construir laresidència dels meus pares,a Sabadell. M’hi vaig dedicaren cos i ànima. Mentre estudiavaa la UPC em vaig animar a donarcursos a la facultat d’un softwareanomenat ArchiCAD, semblanta l’AutoCAD. Tot i així, noconsidero que hagi fet mai resd’especial a la meva vida, noméstreballar i estar sempre atent a lesoportunitats. És una actitud.