AGOST 2011 / NÚMERO 31 / PUBLICACIÓ DE DISSENY - ESDi

4un any ple de dissenyUN any ple de disseny+L’ESDi s’incorpora a Intercolor,prescriptor internacionalde les tendènciesde color.Acte de celebració del XXaniversari de la UniversitatRamon Llull.Albert Grèbol, estudiant del’itinerari gràfic de l’ESDi,guanyador de la carpetade la Ramon Lull persegon any.CALL FOR PAPERS.2N CONGRÉS INTERNACIONALDE DISSENY I INNOVACIÓDesprés de l’èxit de la 1a edició,l’ESDi organitza el 2n CongrésInternacional de Dissenyi Innovació.Ex-alumnes de l’ESDi mostrenels seus projectes ala Fira Arts Libris.El professor de l’ESDi AntoniMañach presenta una ponènciaal 1r Congrés nacionalde filosofia pràcticao aplicada.L’activitat investigadora delDepartament de Productede l’ESDi present endiversos actes

un any ple de disseny5+El departament de Teoriade l’ESDi reb una becade l’Institut Catalàde la DonaJuan Alberto Favaro professord’ergonomia de l’ESDicol·labora amb COTECpel desenvolupamentde tecnologiesauditivesDaniel Yacubovich professorde l’ESDi, exposa a l’Estruchde Sabadell l’obra“Mantells a l’oli”NEIX LA COL·LECCIÓ EDITORIALDESIGN, KNOWLEDGE & FUTUREEs publica el 1r númerode la col·lecció Design,Knowledge & Future.Gemma Bermudo, 1r premi delconcurs de la Fundació Clínicpel logotip del nou centrede diàlisi de BarcelonaEls ex-alumnes de l’ESDiCatalina Serra, Jordi Espinoi Elisabeth Vallecillo presentsa la Cibeles MadridFashion WeekL’ESDi reitera el seu compromísmediambiental mitjançant lasignatura d’un conveni decol·laboració entre el ClubEMAS i la FUNDIT

6entrevistaBlablabLAB,innovació sense límitsa les aules de l’ESDiGerard Rubio, alumne de l’ESDi de 2n curs, del Grau en Disseny en l’itinerari d’Audiovisuals, és undels membres del Col·lectiu blablabLAB (blablablab.org), un equip de tres persones que en els darrerstemps ha desenvolupat projectes innovadors i vertaderes oportunitats de negoci des de l’àmbit deldisseny. Ho han fet seguint una tendència, arrelada als EUA, anomenada DIY (Do it yourself). Handesenvolupat i originat noves aplicacions de softwares (programaris) lliures de llicències i servitsa la comunitat creadora per generar nou coneixement.Han tingut èxit. A Barcelona han rebut especialment el suport de l’Arts Santa Mònica. Han viatjat alsEUA, convidats a presentar els seus projectes en fires nord-americanes relaciones amb l’innovaciói startups. A San Francisco, a la Maker Faire (makerfaire.com). A Nova York, a la fira TechCrunchDisrupt (dirupt.techcrunch.com), on es presenten anualment els millors startups.Us presentem Be your own souvenir i Haberlandt, dues iniciatives recents dels blablabLAB que sónrealment sorprenents.Fotos: Miriam MillánBe your ownsouvenir.Projecte de Gerard Rubio i elcol·lectiu blablabLABBe your own souvenir és unProjecte artístic del col·lectiublablabLAB. L’integren 2 perso·nes, el Raul Nieves i el GerardRubio que és estudiant de l’ES·Di, de 2n curs, del Grau en Dis·seny en l’itinerari d’Audiovisuals.Per aquest projecte en concretvan comtar amb la col·laboraciód’en Jordi Bari. Sempre han ditque no són un col·lectiu tancat ique els agrada estar en contacteamb persones que no provenende disciplines vinculades a laseva àrea d’activitat i a les sevesinquietuds.Be your own souvenir és una ini·ciativa adreçada als passejantsde la Rambla i als turistes.El projecte s’inspira en els figu·rants que se situen a la Rambladisfressats. Es proposa alstranseünts que pugin en una ta·rima i es deixin fer una fotografiaper obtenir posteriorment unafigura que és una reproduccióa petita escala d’ells mateixos.Com ho fan?Amb la combinació de dos ele·ments. D’una banda, 3 càmeresde tecnologia Kinect situades al’entorn de la persona situada aldamunt de la tarima l’escanegen,i la imatge la traspassen una im·pressora de 3D que automàtica·ment comença a produir la figurade la persona.En poca estona (15 minuts aprox.)la figura queda feta i la personase’n va sorpresa amb l’anècdo·ta i l’experiència viscuda. Tot elsoftware utilitzat en aquesta instal·lació és gratuït i obert. El projectes’ha desenvolupat utilitzant open·Frameworks i openKinect.

gerard rubio7Be your own souvenir es vainstal·lar a la Rambla de St.Mónica el darrer mes de gener iva tenir un èxit rotund. Desenesde persones s’hi van aproparencuriosides i algunes d’ellesvan marxar contentes amb el seupropi souvenir de la ciutat. La ideaartística és un intercanvi de rols.El turista deixa de ser un subjectepassiu que abona un diners peradquirir un record per convertir-seen el productor i el consumidor d’unobsequi, tot produït en una posadaen escena que el converteix per unsmoments en protagonista dela Rambla i del seu objecte.Be your own souvenir es vapresentar a la darrera edició delconcurs “Mònica al carrer 4/4” delCentre d’Art Santa Mònica i vaesdevenir el projecte guanyador,amb el qual el col·lectiu blablabLABva obtenir ajuda econòmica perfinançar la instal·lació. La iniciativaha rebut el suport i reconeixementde l’Arts Santa Mònica, TransportsMetropolitans de Barcelona (TMB)i l’Agència Catalana de la Joventut.Haberlandt,la màquinaexpenedora decultius comestibles.És un projecte científic i artísticdesenvolupat per en GerardRubio, alumne de l’ESDi,i el seus socis del col·lectiublablabLABVivim en un món el futur delqual és incert, l’aliment pot noestar garantit, encara més queen l’actualitat. Cada cop més lapoblació és urbana i menys rural,i les dinàmiques de la logísticasón complexes i poden requerirsolucions imaginatives i, sobretot,sostenibles.En aquest context el col·lectiublablabLAB ens torna a sorpren·dre. Presenta una màquinade vending pròpia de la ciènciaficció o sorgida del “Món d’enBeakman” (aquell programa aTelevisió de Catalunya que expli·cava de forma divertida i amenael món de la ciència). Molts tubsconnectats entre ells, petitescubetes i una cubeta centralil·luminada de color verd on hi haun “líquid” a dins.Què és Haberlandt?És una màquina expenedora decultius comestibles. Alhora bio·reactor per al cultiu d’un súperaliment, la micro alga espirulina(Arthospira Platensis), i cuinaautomatitzada d’avantguarda.Una matriu cyborg.niment d’una alga en un totalmentoptimitzat i continu estatde producció.Haberlandt ha estat dissenyatper sostenir qualsevol cultiu ensuspensió tot i que actualmentnomés consisteix en l’alga espi·rulina.Les condicions biològiques esmantenen amb un sistema formatper un processador. Que reb elsinputs que li són enviats previa·ment mesurats; inversament,es produeix un output, un retorn,un feedback que estableix unescondicions constants i permetla supervivència i reproducció del’alga. Això converteix aquest sis·tema en un organisme cibernètic.Haberlandt produeix, emmagatze·ma i dispensa en un mateix lloc,reduint l’impacte ambiental i loca·litzant tota la logística relacionadaen una venda tradicional in situ.Esferificant la dosi s’evita l’úsdel packaging, d’un envàs, ja quel’alga es lliura en un format enquè l‘envàs és el mateix producteper ser consumit.L’alga proporciona al consumidoruna elevada quantitat de pro·teïnes i vitamines (és altamentnutritiva) i el sistema deixa unaminúscula empremta ecològica.Així doncs, pot ser un plaent odesagradable ritual d’iniciació capa un futur sostenible?Haberlandt actua com una mà·quina de vending biotecnològicaper mitjà del creixement i mante·

8entrevista“ESDi TV ha estat per nosaltresun projecte personal, que hem fet nostrei ens ha enriquit. Per a nosaltres ha estatcom crear la nostra pròpia empresa”És l’opinió de la Caitlin O’Rorke i ho diu en representació d’ESDi TV, la televisió de l’ESDi formadados estudiants de 3r curs de disseny audiovisual, l’Efren Parra i la Cait, i dos altres de 3r cursde disseny gràfic, l’Adrià Lapiedra i el Jordi Sugrañes. Amb ells ha col·laborat puntualment ManuLope, alumne de 4t curs d’art electrònic i disseny digital. ESDi TV va iniciar les emissions l’1de febrer de 2011. D’aleshores fins a l’estiu següent han elaborat una vintena de vídeos, i ho hanfet cobrint actes públics: desfilades de moda, actes acadèmics (conferències a l’Escola d’Artsi Tècniques de la Moda, de l’ESDi) i esdeveniments diversos.

caitlin o’rorke9Com es va iniciar tot?ESDi TV va començar amb bonpeu. Un any abans de l’inici deles emissions vam elaborar unLip Dup, que va ser una eina devenda potent per promocionari donar a conèixer la iniciativa.Ens en van ensenyar un ques’havia elaborat al Quebec ambun èxit absolut “I gotta feeling”,i ens van animar a fer-ne un desemblant. Va quedar bé, ja queens van convidar als Matins deTV3 a presentar-lo com un delsprimers Lip Dups a Catalunya,un experiment pioner, i unatendència audiovisual.Amb l’inici de les emissions enquè va consistir la vostra feina?Vam començar dissenyant laimatge corporativa d’ESDi TV,i vam fer el logotip que és lamosca que podeu observar a lespantalles. Vam voler que fos unlogotip diferenciat de l’ESDi, elresultat ha estat prou bo. Un altrepas ha estat existir, és a dir, viurea Internet, i hem elaborat el webd’ESDi TV on es poden localitzartots els vídeos.I els actes públics?Un rodatge interessant van serels esdeveniments de promociódel web Okupados.com, queés un web relacionat amb lapromoció de joves artistes.Es van realitzar al City Hall i ala sala Drugstore de Barcelonai vam entrevistar la CristinaCaitlin O’Rorke entrevistant a Cristina Pedroche a la presentació de www.okupados.comPedroche del programa, el“Se lo que hicisteis...” i al JuanRamon Bonet, humorista del“Caiga quien caiga”. No erenactes qualsevol, sinó moltprofessionals.A banda, hem estat, entre d’altres,a les desfilada de roba interior“New Pleasure” organitzadaper alumnes de l’ESDi al CentreCultural la Farinera del Clot,a la desfilada Nou Agency, al Salóde l’Ensenyament entrevistant laconsellera d’Ensenyament IreneRigau.Hem elaborat guions, planificatels enregistraments, postproduïtàudio, vídeo i disseny.Ens hem hagut de prepararabans d’anar a gravar, hemmanipulat la càmera i hem vetllatper al correcte desenvolupamentde la gravació. Posteriorment,l’edició i l’àmbit tècnic...I com és ESDi TV per dins, comus organitzeu?Tenim bons equips, una càmera(Canon 60D), micròfons, trípodes,auriculars. També un ordinadorde qualitat, amb el softwarenecessari per a la post-producció:la sèrie Adobe Design formada pelPremiere Pro, el Final Cut i l’AfterEffects. I, molt important, un espaipropi: sala pròpia, dins del campusde l’ESDi a Sabadell, on podemtreballar lliurement.Heu tingut molta llibertat, doncs.És la filosofia?Sí, i tant. L’escola ens ha donattotal llibertat a ESDi TV. Som unequip multidisciplinari, com lestelevisions tenen professionalsamb perfils diversos. Ara a ESDiTV som estudiants provinents deldisseny gràfic i de l’audiovisual;de cara a un futur pot serinteressant la incorporació depersones d’altres disciplines, perexemple, de l’itinerari de Modaper a la fabricació de vestuari, etc.I com veieu el futur?A l’estiu me’n vaig a Los Angeles.Treballaré en un productora queelabora videoclips i anunciscomercials. ESDi TV em permetràpresentar un ampli port foli devídeos. Essent només estudiantno hauria pogut presentar lesmateixes credencials. ESDi TVm’ha beneficiat ja que he aprèsmolt i per a mi i per a tots harepresentant un esforç gran i unaprenentatge, una història moltpersonal, de compromís. Pensoque ens hem superat.

10entrevistaDissenyar l’estand de l’ESDi al Salóde l’Ensenyament ha estat una autènticaexperiència de gestió del dissenyL’Iván Pérez és a un pas de graduar-se en disseny de producte a l’ESDi. Només li falta entregarel projecte de final de carrera. A l’edat de 34 anys es llicenciat en arquitectura superior per l’EscolaTècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la UPC. Fa 10 anys que treballa, ha signat 20 projectesd’arquitectura: habitatge per a particulars i promotores immobiliàries. Ha estat el responsable dedissenyar l’estand de l’ESDi a la darrera edició del Saló de l’Ensenyament, i ho ha fet amb molt bonanota, ateses les opinions consultades: un espai ample, funcional i lluminós.Fotos: Miriam Millán

iván pérez11Com va ser això del projecte?Bé, em van proposar el projectea finals de novembre, l’haviade finalitzar el mes de febrer,un mes abans del Saló. Notenia massa temps, dos mesosaproximadament. Però no podiadeixar escapar aquesta ocasió.Així que m’hi vaig posar. De fet, notenia massa coneixement d’espaisefímers, d’estands no n’havia fetmai cap. Entremig m’esperava elperíode d’exàmens i lliuramentde projectes, el mes de gener.I a finals de febrer iniciava unstage d’Erasmus a Saint Étienne.Et va ser fàcil definir l’estand?Sobretot va ser una experiència degestió del disseny, molt més aixòque no pas una feina de dissenyd’interiors. Necessitava parlar ambpersones de caire divers perquèm’ajudéssin. Ho vaig fer amb l’An·na Alonso, la dissenyadora gràficade l’ESDi i amb la professora Ma·rina Castán, volia parlar amb unapersona experimentada en teixits.També vaig anar a trobar la LizFerrándiz, responsable de la UnitatDepartamental d’Audiovisuals,per informar-me sobre les pan·talles, els projectors i qüestionsaudiovisuals. Amb la Dolors Giró,amb la Mireia Nilo, amb l’IgnasiGonzàlez i sobretot amb la MartaBrunet, una antiga estudiant d’Esdique té empresa pròpia i s’ha es·pecialitzat en fer stands. Tenia unpressupost limitat, calia triar bé elsproveïdors i coordinar-me amb Firade Barcelona. Durant la setmanade muntatge em vaig desplaçara Barcelona des de Saint Étienneper controlar la instal·lació.Has treballat durant molts anys ia més ets arquitecte, oi?Sí, treballo des de fa 10 anys ambun company de la universitat ambqui ens vam associar i dissenyemi signem projectes. Es diuGuillaume, és belga. Hem signatuna vintena d’obres.Hem dirigit projectes constructiusresidencials per a particulars i pera promotores immobiliàries.I com és que després vas estudiara l’ESDi?Feia temps que treballava i voliaobrir la mirada a nous horitzons.M’interessava tornar a connectarmea la universitat, estar al diauna altra vegada. En comptesd’inscriure’m a un màsterd’arquitectura vaig optar per uncamí multidisciplinari, i aprendre eldisseny industrial suposava aplicarels processos típics de la indústriaal sector de la construcció.Un exemple, la pre-fabricació.Suposa millores en termes deprecisió i consum. Tot i que hagiestat associada únicament a unpreu menor que a la construccióconvencional presenta possibilitatsde desenvolupament moltpositives.Et va costar?El 3r curs va ser dur. Combinarla feina amb 15 assignatures i sishores de classe al dia em va forçara posar-me les piles.Recentment has estat a l’estranger,oi?Sí, últimament a en Guillaume lihan sorgit alguns projectes al sudde França i jo considerava quehavia de fer un pas endavant ambel francès. Així, que vaig escollir unEstand de l’ESDi al Saló de l’Ensenyament 2011Erasmus a Saint-Étienne.La Míriam Millán, responsablede comunicació i internacionalitzacióde l’ESDi, em va animar. Tambéhe visitat els Estats Units. Hi vaigestudiar els darrers sis mesosde la carrera d’arquitectura.Va ser a la Universitat de Texasd’Arlington. Em vaig interessar perla biblioteca d’aquella universitat,de 40.000 m2, i se’m va acudir laidea d’elaborar el projecte de finalde carrera sobre l’ampliació dela biblioteca.A tu et motiva el que fas...Intento deixar escapar pocstrens. Aprofitant que estudiavaarquitectura vaig construir laresidència dels meus pares,a Sabadell. M’hi vaig dedicaren cos i ànima. Mentre estudiavaa la UPC em vaig animar a donarcursos a la facultat d’un softwareanomenat ArchiCAD, semblanta l’AutoCAD. Tot i així, noconsidero que hagi fet mai resd’especial a la meva vida, noméstreballar i estar sempre atent a lesoportunitats. És una actitud.

12we manifest!WE MANIFEST!25 graduats superiors en Disseny de Moda per l’ESDi ens mostren els seus projectesfinals de carrera sobre la passarel·la. El talent està de moda!Fotos: Javi FernándezPackaging emotionBeatriz RecoderExpressionismusSaioa MachainTemps de revolucióMontserrat PuigCucú lebúArantxa EscartínFragilidad aparenteGemma PitarchRetro futureAura MallorquíHamahiruIrati AuzmendiKm.0Sílvia BallesterTurazSalma KhreisVicens Vellsolà AymerichBerta Roig

we manifest!13CoupageDavit MalakyanHip JondoMª Carmen GarcíaLa bicicléMagdalena SeguidoHeroïnes atrapadesAina AmigóIdentidad perdidaAnna RibaGigantinos y molinantesCarla GuillemLe sacre du printempsSandra du printempsCamino de sensacionesAdriana de LorenzoShaktiCarla GuillemLa Medusa mitológicaCristina TresserrasTattoed lady or just lady?Maria AnglèsTemps de veremaAlba MestresTrashumanciaCarla ArmeroEquilibrium in cosNúria PedretPescador pesca dolorClara Navarro

14entrevistaAdrià Lapiedra,l’estiu en un núvolAdrià Lapiedra és alumne de 3r curs del Grau en Disseny en l’itinerari Gràfic. Enguany ha guanyatel primer premi del concurs per dissenyar el logotip dels 125 anys de la Cambra de Comerç deSabadell. Aquest estiu ha iniciat un període de pràctiques a eyeOS, un empresa de cloud computingque desenvolupa un software lliure per compartir arxius i treballar en xarxa. És el cas d’èxit d’unaempresa catalana amb alt valor tecnològic fundada per un noi de 24 anys, en Pau Garcia-Milà.Al marge d’aquesta experiència l’Adrià, mentre estudia a l’ESDi, s’ha donat a conèixer al món ambel seu web on es poden localitzar els seus múltiples projectes. Ha tingut experiències en empresescapdavanteres (Grup Bassat Ogilvy) i s’ha associat amb un parell companys, el Roger Varela i el KevinSabariego, per signar els primers encàrrecs de disseny gràfic.

adrià lapiedra15Com va per eyeOS?Genial. Ara a l’empresa s’estàpreparant una nova web, entrealtres coses. I jo estic col·laboranten el seu disseny. Estic content,és un ambient molt jove.Hi ha unes 30 personesaproximadament. El primer dia emvan fer algunes bromes. Sóc elmés jove de l’empresa.Com es materialitza el softwareque han desenvolupat?És un escriptori d’ordinador,virtual, que és un entorncol·laboratiu on es poden desari compartir arxius. Permet a lesempreses ser més eficientsen el dia a dia. És un servei quepodem ajustar a les necessitatsde qualsevol. També és unprogramari lliure, això vol dir queel pot utilitzar qualsevol usuarique el vulgui millorar, per béque hi ha algunes restriccions.Vas guanyar un premi per laimatge del 125è aniversari de laCambra de Comerç de Sabadell.Sí, es requeria una gràficaadaptable al logotip de la Cambrai que combinés la tradició amb lavisió de futur de la patronal.El treball el va coordinar elprofessor Lalo Quintana. La Edel logotip de 125è representala Cambra de Sabadell i elsdiversos punts del voltant són lesdelegacions de la institució. Si ushi fixeu hi ha una relació geogràficaentre la ubicació del punts i la sevasituació geogràfica. No vaig tenirmassa temps per fer el treball.Has iniciat algun projecte empresarial?M’he associat amb dos companysde l’ESDi, el Roger Varela i el KevinSabariego i hem format 836. ComEls estudiants de disseny itinerari gràfic: Roger Varela, Adrià Lapiedra i Kevin Sabariego formen 836.que el Kevin és de Badia del Vallèshem elaborat alguns projectesper aquesta localitat. Per exemple,vam dissenyar la gràfica de ladarrera campanya electoral delPSC de Badia del Vallès. Ho vamfer per a diverses aplicacions:marquesines, el programaelectoral, la candidatura impresa.Per a les darreres eleccionsmunicipals també vam dissenyarla gràfica d’EAB, EsquerraAlternativa per a Barberà delVallès. Els cartells del Badia Rock2011, un festival de música, va serun altre encàrrec. Era una sèrie depropostes amb variacions peròmantenint una línia entre elles.I a ESDi TV, també hi has posatels peus, oi?Exactament. He format part del’equip d’ESDi TV. 20 rodatges enuns 4 mesos és un bon balanç.Avui dia, el disseny s’orienta cadacop més a un model multidisciplinarii ha estat una experiènciaenriquidora introduir-me en unprojecte de caire audiovisual. ElJordi Sugrañes (membre d’ESDiTV) i jo hem dissenyat la imatgecorporativa d’ESDi TV i l’hem aplicatal suport audiovisual.Al marge d’eyeOS has tingut altresexperiències professionals?Sí, com a becari he estat endiverses empreses. El juliol de2008 vaig treballar a DEC, unaagència que ofereix serveis deFoto: Jordi Sugrañescomunicació en tots els àmbits(precisament gràcies a uncontacte a DEC he obtingut lespràctiques a eyeOS). Al juliolde 2009, vaig treballar a SintagmaPublicidad. I de juliol a setembrede 2010 al Grup Bassat Ogilvy (isense portar cafès!).Com t’has donat a conèixer almón?A través del meu web www.cargocollective.com/adrialapiedra.Hi ha el meu portfoli, he fet unasel·lecció dels treballs dels qualsem sento més orgullós. Al webtambé és accessible el meucurrículum. És tot. No crec en lasort com a fet concret i esporàdicperò si en les casualitats i elsimprevistos. A casa meva des deben petit m’han ensenyat que els“triomfs”, ja siguin a títol individualo col·lectiu, no són conseqüènciade la sort esporàdica sinó de lacapacitat personal i les ganes queté cadascú d’aprofitar totes lesoportunitats que se’ns presenten.

16entrevistaLa Calle También Enseña:el projecte Firing ideas“La calle también enseña” (una declaració instructiva) és una pintada inofensiva en un terrenyabandonat que espera als tràmits administratius per acollir una construcció. Va aparèixer en unaimatge del diari El Periódico el dia 6 juny. Amb motiu de la instal·lació de l’institut formació continuade la UB al districte 22@ de Barcelona es va publicar una informació en què apareixia la intervencióartística d’en Marc. Una premonició de l’èxit? La fotografia era del mur d’obra del solar on es faràl’edificació, amb la pintada.Ho deia en Marc. Potser perquè certament al carrer ha desenvolupat una part de les sevesinquietuds, plàstiques i culturals. En Marc Álvarez, alumne de l’ESDi, estudia actualment el 2n cursdel Grau en Disseny gràfic. Juntament amb un amic de fora de l’escola, l’Adrià Batet, han fundatun projecte professional anomenat “Next2project”. L’un i l’altre provenen de les arts de carrer (skate,el graffiti, el hip hop, bboying). La vocació artística els van envair des de ben petits. Per això,han sumat esforços i talent en aquesta iniciativa personal, i compartida.Recentment han estat seleccionats a participar en una pel·lícula de la beguda energètica Burn,per a la qual es buscaven els millors candidats de les arts de carrer. Sobretot, joves que fessin cosesdiferents. Van presentar un projecte conjunt basat en la idea de xutar pilotes amb pintura contrauna paret blanca per tal de crear un mural.Mural “Firing Ideas”

marc álvarez17Fotos: Miriam MillánCom va aparèixer la idea?joves de les arts del carrer quefessin coses diferents i origi·nals. Tant en Zenta com jo vampresentar les nostres propostesindividualment i, per a la nostrasorpresa, ens van presel·lecionarper sortir a la pel·lícula. Quanels hi vam ensenyar el projectede Firing Ideas que havíem fetconjuntament (no sabien que ensconeixíem) ho van tenir clar. Iaixí és com vam passar a ser elsprimers protagonistes de “BurnYour Mind: The Movie”I com ho vau fer?Necessitàvem un espai amplei diàfan i en Zenta coneixia unafàbrica abandonada amb uns la·vabos bruts i pintats, però buits.Vam netejar la paret de rajolesblanques. El nostre amic càmera,Dani Fernández, es va oferir pergravar-ho tot quan li vam explicarel projecte. I, amb tot, ja podiacomençar l’espectacle...On puc localitzar el vídeo?Al nostre web www.next2project.com. Us agradarà. Al principidel vídeo se’ns veu asseguts enun sofà, a l’espai on transcorrel’acció, vestits de blanc, prepa·rant-nos per fer el mural.I vau convèncer l’equip de comunicaciói màrqueting de Burn?Al principi només estàvem presel·lecionatsperò el projectede Firing Ideas els va sorprendrei convèncer del tot.I va ser així com vau saltar a lafama, oi?No, home, no... És cert que ara ensconeix més gent, entre les revisteson hem aparegut i la publicitat viralque s’ha generat, més gent s’hainteressat pel nostre treball i s’haposat en contacte amb nosaltres.És divertit que la gent et reconegui!Què ha seguit a la teva la participacióal Burn your mind: themovie?Aquest estiu m’he incorporat coma il·lustrador i dissenyador gràfic enuna prestigiosa agència de publicitati comunicació que s’anomena ADStore. Estic molt content!Ja veurem com van les coses...Hi dedico moltes hores, només tinclliures les nits entre setmana i els“findes” que inverteixo en d’altresprojectes personals i/o encàrrecsfree-lance, sense oblidar mai lafamília i els amics.Tot va començar un dia qualsevolpintant un mur amb els amics,mentre rèiem i passàvem unaestona entretinguda a la ciutat.Un d’ells es va posar a jugar apilota, a fer tocs i a xutar contra laparet. I, tot d’una, sens va acudirla idea.I aleshores?No volíem tancar la idea en uncalaix. Al cap d’un temps ensvam assabentar del projectede Burn, en el que es buscavenI com va ser l’experiència?Impressionant. Ho podeu veureal vídeo. Va ser una experiènciamolt divertida! Et terra relliscavamoltíssim i no paràvem de caurei picar-nos. A més, va ser interes·sant (i també un repte) combinaraquesta manera de pintar artamb la convencional. Al final,se’ns va anar l’olla i vam prendrefoc al mur i al sofà que teníem.Total, que vam provocar unincendi i vam haver de donar-nosa la fuga...

18manifest “s”MANIFEST “S”Dins el marc de l’assignatura d’Èticade la Professió, el professor del’ESDi Antoni Mañach i els alumnesde segon curs de Disseny d’Indu·mentària, Audiovisuals, Multidisci·plinar, Gràfic, Interiors i Industrialhan redactat el Manifest “s”.Aquest manifest reivindica undisseny amb valors dins d’unasocietat dinàmica i canviant.Després de treballar, debatrei discutir, dins l’aula, els modelsde disseny, producció, vendai consum actuals hem decidit alçarla veu i dir la nostra.MANIFEST SNosaltres, els dissenyadors en formació de segon curs de l’Escola Superior de Disseny-ESDi, veient que el disseny té un paper important dins nostra societat, som conscients delserrors que s’han comés en el passat i que el món és dinàmic i canviant presentem un manifestper un nou disseny.La crisi mundial que afecta a l’economia, a la societat, a la cultura i a la política, ens ha fetveure que no podem seguir igual. Creiem que, en el disseny, els beneficis econòmics nohan de regir, en primera instància, el procés de disseny ni les relacions entre implicats.L’ètica i els valors han d’estar per sobre dels interessos econòmics. Aquest manifest esbasa en aquest canvi de paradigma.CREIEM:que hem elaborar una ètica del disseny basada en la transmissió de VALORS en elprojecte, la producció, la venda i el consum.AUSTERITATDURABILITAT CREATIVITAT RESPECTE TRANSPARÈNCIACOMPROMÍSBELLESAJUSTÍCIAORIGINALITATQUALITAT NO MALEFICIÈNCIA RIGORAUTONOMIA HONESTITAT BENEFICÈNCIAFUNCIONALITATRESILIÈNCIADISCRECIÓ RACIONALITAT UTILITAT SENZILLESA SOSTENIBILITAT COMPRENSIÓASTÚCIATOLERÀNCIA INNOVACIÓ ECODÚLIASINCERITATHUMILITATCORATGE LABORIOSITAT EFICÀCIA JUSTÍCIA RESPONSABILITAT PERSEVERANÇAI MOLTS ALTRES...COM HO DUREM A TERME?SEREM ACTIVISTES ÈTICS. L'educació dels valors es fa des de la pràctica diària. Si somels primers i en som molts, la resta ens acompanyarà.EDUCAREM A TRAVÉS DELS PRODUCTES, ARTEFACTES, UTENSILIS. Els valors que realmentvalen es concreten sempre en béns.ESTEM EN CONTRA:ESTEM A FAVOR:1. Del canvi projectual produït per una innovació científica, tècnicao tecnològica.2. De l'eliminació de residus, que es converteixin en aliment percloure el cicle.3. D'un sistema de negoci relacional i col.lectiu que tingui encompte que els recursos són de tots.4. De la democràcia del disseny basada en criteris ètics de producció,venda i consum, que tingui en compte que el món és detots. El disseny no ha de generar necessitats sinó que ha d'oferirsolucions.FINALMENT, ENS DECLAREM AMICS DE:Cradle to cradle, Obsolescencia programada: comprar, tirar, comprar, the 11th hour,Redes i Eduard Punset, Home, #Indignats, Michael Moore, Objectified, La Banca èticai de tots els dissenyadors que treballin amb consciència ética...1. De l’obsolescència programada com a estratègia de venda pergenerar consum de masses. En un món finit no ens podem permetreel luxe de malgastar recursos.2. De generar escombraries i residus.3. Del sistema econòmic basat en el benefici individual, senselímits ni conseqüències.4. De la tirania del capital, del consum, de l'usar i llençar.SIGNEM:Jennifer Valenzuela, Carla Baraldés, EmmaMorros, Laura Triviño, Lara López,Bentagai Pérez, Marc Álvarez, CristinaGarcía, Aran Martínez, Fredic Barrera,Sandra Venzal, Svetla Vasileva, Roser Augé,Nerea Díaz, Sandra Quero, Wendy Moro,Bea Jorba, Mónica Ramos, Mireia Murciano,Gal.la Pascual, Laura Riu, Bibiana Casassas,Maria Miró, Carla Prat, Prisca Disso, XaviMartínez, Pablo de la Torre, Aleix López,Neus Serena, Cristina Guerrero, IsabelGarcía, Maria Moreno, Bo Min Jeong Park,Mariana Campos, Andrea Ortiz, WendyTorres, Laura López, Sara Rodríguez, IbaiVelilla, Marc Calvet, Jaume Berch, NúriaPérez, Sandra Segovia, Pol Samuel, HelenaMas, Alexadra Tresaco,Irene García, Eduard Salvia, Anna Campillo,Elisabet Pozzi, Pere Oliva, Gerard Rubio,Pilar Pin, Iván García, Alba Sánchez, LaiaCerdà, David Cano, Sílvia Philbrick,Clàudia Casas, Yasmine Cañas, IgnacioCastanera, Núria Altimís, Mariona Gil,Marta Moreno, Aida Gallegos, CarlosCoronado, Natàlia Martí, Pau Díaz, Yolandade Hoz, Rafel Beltrán, Marina Soto, CristinaMoreno, Antoni Mañach.ABRIL-JUNY 2011 CURS 2010-2011

ecomanacions de la biblioteca19RECOMANACIONSDE LA BIBLIOTECACorsetBarrère, Hubert; Boyer,Charles-Arthur.Corset.Rouergue, 2011Monografic dedicat a la peçade roba del corset.La información es bellaMcCandless, Davi.La información es bella.RBA, 2010.Llibre que s’endinsa en la infoto·grafia, un nou model de fotoperio·disme que consisteix en analitzarels paisatges de dades i extreure’nles històries amagades.Low cost designDVDPario Perra,. Daniele.Low cost design.Silvana Editoriale, 2011.Llibre que presenta una recercaportada a terme a Europa per talde documentar centenars d’exem·ples de creativitat espontàniaamb recursos bàsics i econòmics,creant així un diccionari visual queintenta apostar per un equilibrientre poesia i tecnologia.La ville moderneLa ville moderne. Centre Pompidou, 2010.El Centre Pompidou ens ofereix una selecció de fragments filmogràficsd’avantguarda on apareix el concepte de vila moderna, naixementde la qual coincideix amb l’aparició del cinema.

20article. De la bauhaus a l’esdiDE LA BAUHAUS A L’ESDI.Dos paradigmes de disseny en relacióMariona Gil i Núria AltimísAl llarg dels nostres estudis de disseny a l’ESDi, Escola Superiorde Disseny, hem observat un fil de similituds entre l’escola en laqual estudiem i una de les escoles de disseny més importantsde la història d’aquesta disciplina: la Bauhaus. Al mateix temps,també hem pogut observar discordances entre les metodologies,la pedagogia i els mètodes de disseny d’aquestes dues escoles dedisseny. Són precisament aquestes afinitats i discordances les queens interessen i volem tractar en el nostre article; pretenem establiruna comparativa entre la Bauhaus (1919-1933) i l’Esdi (1989-...).El motiu pel qual hem decidit tractar aquest tema és bàsicamentpel fet que creiem que la transmissió del disseny des de lesescoles és el pilars principal de la nostra disciplina, el qual definirài determinarà l’evolució d’aquest. Per tant, podem dir que, enbona part, el nostre futur com a dissenyadors dependrà de lesformacions impartides a les escoles de disseny, formadores delsdissenyadors en l’actualitat. Tot i així, els mètodes que imparteixenles escoles de disseny actuals no han sorgit del no-res, sinóque han estat influïdes per altres escoles de disseny del passat,concretament per una de les més importants; l’escola de dissenymodern de la Bauhaus. Per aquest motiu, el nostre interès recauen la investigació de com els mètodes docents, així com tambéprincipis projectuals i metodologies, han perdurat fins al punt detrobar-los a les escoles de disseny d’avui dia; mètodes que van sermolt innovadors en el seu moment i que segueixen sent vigentsi molt utilitzats, o per altra banda mètodes que avui han quedatobsolets per a algun tipus de raó.Per tant, el nostre principal objectiu és fer una comparativaentre les dues escoles mencionades anteriorment, i analitzar elsmètodes, les pedagogies o metodologies, els principis projectuals...d’ambdues. Per així, poder establir relacions entre la Bauhaus il’ Esdi, i veure com alguns dels mètodes projectuals de la primeraes segueixen utilitzant avui en dia, i com aquests s’han adaptat alsnous temps o com han quedat obsolets a causa dels canvis socials,polítics, econòmics...L’anàlisi comparatiu s’ha realitzat a través de fonts literàriesespecialitzades en els temes tractats i , també, a travésd’entrevistes a alguns professors de l’ESDI: al professor de teoriai historia del disseny Antoni Mañach, a la cap del departament demoda Dolors Giró , i a la cap d’estudis de l’escola Encarna Ruíz.Bauhaus“Ensenyament, educació, innovació, model”, així es com definiriala Bauhaus el professor d’història i teoria del disseny de l’ESDi.La Bauhaus (1919-1930) podríem dir que és l’escola del dissenyque marcà les pautes per un nou paradigma de disseny.Aquesta, defensava un nou mètode d’aprenentatge del dissenypropiament dit, una “escola del treball, una educació per mitjàde l’art, l’acció i el treball” (Fusco, 2005; pp.167)ESDiEl professor d’història i teoria del disseny de l’ESDi defineix l’escolaen els termes següents: “Ensenyament, educació, pluridisciplinari competitiva”L’Escola Superior de Disseny (1989-...) va ser fundada per donarresposta a les necessitats de la societat i de la indústria catalanes,i amb l’objectiu d’impulsar la cultura del disseny i de proporcionar elsmitjans pedagògics i d’investigació necessaris per aconseguir-ho.

22article. De la bauhaus a l’esdiveure el disseny que neix de les noves escoles de disseny i dels nousdissenyadors, i així poder-se fer la idea d’on es situa el disseny enl’actualitat i cap on es dirigeix.Per altra banda, podem veure els projectes interescolars. Aquests projectesneixen de la unió de projectes entre diferents escoles, entre diferentscarreres, entre diferents especialitats... Ja que, cada vegada més, esfomenten els valors de la pluridisciplinarietat i del col·lectivisme. Treballanten grups pluridisciplinars, amb persones de diferents carreres i diferentsconeixements, els projectes són més complexes i més complerts.Els projectes en col.lectivitat i la unió de disciplines que implica unconeixement més ampli i una adequació més correcta dins el món deldisseny actual que cada vegada defuig més dels individualismes.Cada vegada més, en aquesta societat actual, s’intenta potenciar mésels grups de treball, les col·lectivitats per sobre les individualitats. Aquestaspecte l’hem pogut veure en la Bauhaus i els seus projectes en grups dediferents especialitats, i on cadascú era l’encarregat d’una tasca diferentdins de la seva especialitat; d’aquesta manera s’aconseguia un productemés complert.Aquesta visió col·lectivista i al matex temps multidisciplinar s’ha visttambé reflectida en la metodologia de l’Esdi, concretament en tres puntsen concret: en les assignatures de projectes integrals i en la disciplinade disseny multidisciplinar, i els projectes interescolars (comentatsanteriorment).A l’assignatura de projectes integrals podem veure com a partir degrups d’estudiants de disseny de diferents especialitats utilitzen elsseus coneixements per a la realització d’un projecte en comú. Així,s’aconsegueixen projectes més complerts, al mateix temps ques’aconsegueixen enfortir valors com la col·lectivitat, la ajuda, la unió, lacomplementarietat, la repartició de feines...Per altra banda, en la disciplina de disseny multidisciplinar es crea la unióde disciplines en una sola persona, per així crear persones plurals i ambun coneixement més ampli.Aquest aspecte referent al disseny multidisciplinar i a les especialitatsplurals de disseny el podem veure lligat a un aspecte molt interessant dela Bauhaus el qual s’ha perdut en l’escola catalana de disseny: el curspreliminar on els alumnes poden provar de forma pràctica les diferentsespecialitats del disseny (en quant a materials, formes projectuals...) peraixí poder decantar-se cap al disseny que millor se’ls hi escau. A l’Esdi,en canvi, es creu que l’alumne ha de tenir clares les seves preferències iaixí començar a especialitzar-se des del primer . Potser, si es tingués lapossibilitat del curs preliminar tal com es realitzava a la Bauhaus hi hauriamolts menys moviments de persones entre especialitats, i els alumnesestarien plenament convençuts de l’elecció de l’especialitat; al mateixtemps que ja tindrien un coneixement una mica més multidisciplinar dinsel món del disseny. Tot i així, s’hauria de sacrificar la especialització desdel primer any, que tant caracteritza l’Esdi.

article. De la bauhaus a l’esdi23Conclusions:Podem veure que realment l’Esdisi que parteix dels mètodescreats per a la Bauhaus enquant a organització, mètodesprojectuals... Tot i així, no els prendirectament i conscientment de laBauhaus sinó que ho fa utilitzantl’escola de disseny Escola Folchcom a intermediari.La part interessant del temaés veure quins aspectes s’hancanviat, i quins han estat plasmatsdirectament de la Bauhaus; i comaquests han estat adaptats per ala societat actual.Ara bé, un cop acabat l’article,havent reflexionat i informat moltsobre el tema, i escrivint lesconclusions, veiem que no eracorrecte dir que l’Esdi refusavaalguns dels principis projectualso mètodes de la Bauhaus, ja queno els refusa sinó que tan solses canvia o evoluciona per aixíadaptar-se a les necessitats, a lasocietat, o simplement a la idead’escola que es vol transmetre.Podem veure, doncs, que latemporalitat en el disseny és moltimportant ja que un disseny ouns mètodes de disseny s’ hande correspondre amb la sevaèpoca sinó no podem estarparlant d’un bon disseny o d’unsbons mètodes. Per aquest motiu,l’Esdi ha revisat i ha canviataspectes que no s’adequavenbé a la societat actual o queno s’enquadraven a la idea del’escola i els valors que aquestavol transmetre. Per exemple, lasupressió del curs preliminar dela Bauhaus o la nova iniciativade la tutorització dels tallers perpart de professionals altamentqualificats. Tot i així, també podemtrobar molts paral·lelismes entreles dues escoles de dissenycom per exemple, entre les mésdestacades: el pas de la ideaal producte a partir de la unióFoto: Toni Mañacho entrellaç de les assignaturesconceptuals, instrumentalsi projectuals per així obtenirformacions més complertes; elservei de tallers que forma alsestudiants en la seva basantmés pràctica, més projectual;la involucració de l’alumnat enprojectes reals, i la conseqüentvisió ampliada, fora de la realitatescolar que els envolta, i realdel que el disseny significa; i,els projectes en col.lectivitat i launió de disciplines que implicaun coneixement més ampli i unaadequació més correcta dinsel món del disseny actual quecada vegada defuig més delsindividualismes.Així doncs, podem veure com tansols coneixent el passat, i nodrintnosd’aquest, podrem evolucionari millorar.Bibliografia// ARGAN, G.C. Walter Gropius i la Bauhaus. Ed. Abada Editores. Madrid, 2006.// CARMEL-ARTHUR, J. Bauhaus. Ed. Kliczkowski Publisher. Dubai, 2001.// DE FUSCO, R. Historia del Diseño. Ed. Santa&Cole publicacions.Barcelona, 2005.// CAMPI I. Iniciació a la història del disseny industrial. Edicions 62: col·leccióMassana. Barcelona, 1987.// WICK, R. La Pedagogia de la Bauhaus. Ed. Alianza Forma. Madrid, 1986.// WINGLES, H. M. The Bauhaus: Weimar, Dessau, Berlin, Chicago. Ed.Cambridge: The MIT Press. Dubai, 1976.// BERRIO, J. Disseny i industria cultural. Temes de disseny n.5. Barcelona, 1991.// DINEIDY (2008). “la Bauhaus. Reseña historica de Walter Gropius”.Extret de: http://www.datarq.fadu.uba.ar/datarq/homepage.html// DINEIDY (2008). “La Bauhaus, Pedagogía y método de diseño. Laintegración de las artes.” Extret de:http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/videos/791.html// ORTEGA, BEATRIZ (2008). “La Bauhaus. Pedagogía y método deldiseño”. Extret de: http://evoluciondeldiseno-beatrizortega.blogspot.com/2008/02/la-bauhaus-pedagoga-y-mtodo-del-diseo.html

agendaBarcelona Design Festival28 de juny al 21 d’octubre 2011Diversos actes a la ciutat - Barcelona+info: www.barcelonadesignfestival.comCongrès anual de la Design History Society7 al 10 de setembre de 2011Facultat d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i ADI FAD+info: www.historiadeldisseny.orgMercat d’Idees28 al 30 de setembre de 2011Palo Alto - Barcelona+info: http://www.bcd.es/ca/page.asp?id=314Agi Open Barcelona3 i 4 d’octubre de 2011Teatre Coliseum - Barcelona+info: agiopen.comBlanc. Festival de Disseny Gràfic de Catalunya11 i 12 de novembre de 2011Vilanova i la Geltrú+info: blancfestival.comRedaccióEscola Superior de Disseny ESDiMarquès de Comillas, 81-8308202 SabadellTel. 93 727 48 19Fax 93 727 42 49info@esdi.eswww.esdi.esEdicióDisseny de la publicació Caterina Canet i Jordi SugrañesMaquetació Jordi SugrañesGabinet de Comunicació de l’ESDiCoordinació Ignasi GonzálezDesenvolupament CorporatiuEdició Miriam MillánGabinet de Comunicació i Relacions Internacionals de l’ESDiRedacció Xavier Lladó / Miriam MillánGabinet de Comunicació de l’ESDiL’editora no és responsable del contingut dels articles signats, que no reflecteixen necessàriament l’opinió de la nostra institució. L’opinió del centre s’expressa a través de l’editorial.DL B-34482-2000 Cevagraf S.C.C.L. ISSN 1576-9461