issue - ESDi

ENTREVISTA AL RECTOR DE LA URLRector URL: “L’ESDi ha fet un gran salt qualitatiu amb la posadaen marxa del Grau en Disseny, adaptat a l’Espai Europeud’Educació Superior (EEES), i l’impuls de la recerca”Rector URLla probabilitat que un estudiant asseguten una classe estigui intentant contrastarallò que el professor diu, a travésd’Internet, és d’un sobre un. Per tant, elrol del professor ha de canviar. Ja no hade ser només un transmissor de coneixements,sinó que ha de tenir un rol moltmés actiu i ha de ser capaç de transmetreuna sèrie de competències més enllà delsconeixements.Per altra banda, institucionalment, lapròpia Universitat ha de fer front al fetque les necessitats del mercat i els canvisconstants en diferents àmbits comportenla necessitat d’un aprenentatge permanent;és el que es coneix com a LifelongLearning. Així doncs, dins de la Universitates defineixen nous perfils d’estudiants. Ésper això que no podem agafar la universitatde fa 20, 30 o 40 anys, aplicar-la avui, ipensar que no ha de canviar res. A més, hiha un tema molt més de fons que és el rolque juga la universitat com a agent socialposat dins d’una societat.I, dins d’aquest paradigma, quin paper hade jugar el binomi Universitat-Empresa?Sempre ha estat un binomi complicat. Laprincipal transferència que la universitatfa cap al món i cap a les empreses ésla transferència de graduats. Aquestaés la primera, la principal. Però ningú lareconeix. L’altra és la col·laboració en projectesR+D+I que depèn de cada un delssectors. Empreses com per exemple IndústriaBiofarma Catalana són empresesque tenen capacitat de fer recerca i quehan interioritzat dins seu el missatge quefent recerca millora la seva competitivitat.En aquest context, el binomi Universitat-Empresa sempre funciona. En altrescasos clarament no ho fa i crec que hi haresponsabilitats repartides. Finalment, hiha un paper molt clau al respecte que ésel rol que haurien de tenir les administracionspúbliques.Com veu l’ESDi?La veritat és que bé. Per afirmar-ho, embaso en el grau de satisfacció de doscol·lectius que són els antics alumnes (elsgraduats) i les persones que contractenels nostres graduats. L’ESDi ha fet, en elsdarrers anys, un procés tremendamentcomplicat que és transitar d’una formaciópròpia a una formació oficial, adaptadaa l’EEES. I, a més a més, ho fa en unmoment en el qual tot el sistema universitaricanvia. També ha fet una apostaclara per l’activitat de recerca. Davant detots aquests reptes assolits, l’única cosaque es pot fer és animar a continuar enaquesta direcció.Si hagués de donar un consell a l’ESDiquin seria?Primer, no abaixem mai la guàrdia amb laqualitat, que ha de perseguir l’excel·lència.Segon, continuem amb el repte de larecerca. Un repte que s’ha d’assumir i jocrec que aquí es reuneixen les condicionsper fer-ho.Rector, en el seu moment va serl’encarregat d’impulsar l’Oficina de Recercade la URL. Quin paper ha de tenir larecerca a les universitats?És fonamental. La Universitat ha de ferrecerca perquè el claustre de professorsestigui actualitzat, perquè els programesformatius estiguin al dia, perquè hem deretornar a la societat tot allò que ens estàdonant i perquè creiem que és la base dela competitivitat econòmica, entre d’altres.Avui, més que mai, s’ha de fer recerca finsi tot per responsabilitat social universitària.Si la universitat que fa recerca deixade fer-ne, d’aquí a pocs anys, això que tantse’ns ha criticat com a col·lectiu pel que faa ser una societat poc avançada, seguiràsent una realitat. La R+D+I és necessàriaper arribar a aportar valor afegit a lasocietat. Necessitem empreses que siguincapaces d’innovar.Quines són les característiques que hade tenir un graduat de la URL?Un graduat de la URL hauria d’estar elmillor preparat per afrontar la seva vidaprofessional tant a nivell de coneixementscom de competències i de valors. Perdamunt de tot, un graduat nostre ha deser persona, tal com ens recorda el lemade la nostra Universitat: ser i saber.Des del passat 5 d’octubre el Dr. Josep Maria Garrell i Guiu és el nou rector de la Universitat Ramon Llull (URL). Va néixer al’Espluga de Francolí, és doctor en enginyeria electrònica i professor catedràtic d’informàtica de la URL. Després de la seva presade possessió va visitar les instal·lacions de l'Escola Superior de Disseny (ESDi) per reunir-se amb els responsables del centre ivisitar les Unitats de Docència i Desenvolupament del Coneixement, que configuren el Departament Universitari de "Teoria i Desenvolupamentdel Disseny".Com valora aquests primers mesos,després de la presa de possessió del seucàrrec?Molt bé. La veritat és que ha estat un períodemolt intens i carregat d’il·lusió. Unsmesos per parlar amb moltes persones i,per tant, per aprendre i escoltar. Un tempsindubtablement necessari per analitzar iprojectar el futur de la Universitat.En el seu discurs de presa de possessióva destacar la importància que han detenir les institucions universitàries en elcontext econòmic actual. Quines novetatsens plantegen en aquesta nova etapa?Afrontar el repte de la internacionalitzacióde manera transversal és una cita completamentineludible. L’altre tema importantés, evidentment, la recerca com a activitatfonamental de la Universitat. En èpoques decrisi econòmica, la inversió en recerca esredueix i, per tant, l’activitat en R+D+I en surtinevitablement perjudicada. Alhora, davantd’un escenari de retallades i restriccions,el que cal és resistir. De fet, la URL sempreha estat molt activa en recerca i, per tant,estem en un moment en què cal prendredecisions importants sobre política derecerca genèrica. Un altre gran eix que calexplotar en temps de crisi és la col·laboraciótant entre les nostres institucions com ambinstitucions de fora de la Universitat.Des de la URL s’ha afirmat que cal repensaralguns dels paradigmes universitaris.Quin ha de ser el primer pas enaquest canvi?Ens trobem en un canvi d’etapa on calrepensar si el model vigent de la Universitatrespon a les necessitats de lasocietat actual. Sens dubte, cal un canvide paradigma. Cap a on? No ho sé. Peròde moment reconeixem que és necessarifer aquesta reflexió.Ara el context és internacional i global.Les tecnologies de la informació i la comunicacióhan fet canviar el nostre modelde relacions a tots nivells, també pelque fa al model alumne-professor. AvuiEntrevista al Rector al plató de vídeo de l'ESDi04 ISSUE#35ISSUE#35 05

ESDi RESPIRA CREATIVITATPROJECTES CONJUNTSENTRE ELS SEUS ALUMNES“ AMB LA NOVA IMATGE D’ESDi HEM VOLGUTTRANSMETRE PROFESSIONALITAT, VIDA I DIVERSITAT”MARC VALLS &MARC ÁLVAREZMarc Valls i Marc Álvarez són estudiantsde Disseny Gràfic a ESDi, amics i, en moltesocasions, companys en projectes professionals.El seu estil, diferent, i la sevamanera de treballar semblen encaixar ala perfecció davant de reptes, com mésdifícils millor. Junts han guanyat concursoscom el del cartell de la Festa Major deSabadell o el Swab Stairs, i el seu últimprojecte ha estat un encàrrec majúscul:repensar i donar forma a la nova imatged’ESDi, precisament l’escola on estudien.Amb aquest encàrrec el centre ha volgutapostar pels seus alumnes, reiterant aixíel seu compromís de fomentar la vinculacióuniversitat-empresa i oferint alsestudiants la possibilitat de participaren projectes reals.Com us definiríeu com a dissenyadors?Som versàtils en la nostra feina, ens agradatreballar amb tipografia, il·lustracions...sobre qualsevol suport. La nostra feina (ila nostra passió) és crear conceptes i/orepresentar-los visualment, definint estilsgràfics que transmetin el caràcter de lacomunicació per arribar al públic quepretenem.Com comenceu a treballar junts?Comencem treballant conjuntament enun estudi compartit a Sabadell, juntamentamb dos companys més, Pere Oliva, tambéd’ESDi, i Jordi Hidro. Ens va bé compartirnous punts de vista, tant per a projectesde la universitat com per a projectes quedesenvolupem pel nostre compte.Què heu après l’un de l’altre?A repartir-nos la feina equitativament i acriticar-nos constructivament. Som moltdiferents, però ens respectem i ens apreciemmolt.Com neix l’oportunitat de crear la novaimatge d’ESDi?Estem interessats a fer projectes reals igrans, i renovar la imatge de l’escola eratot un repte i un honor, al mateix temps. Quanens ho van proposar no vam dubtar-ho niun segon. Però, compaginar aquest projecteamb els estudis i altres projectes no ha estatgens fàcil. Ens va fer molta il·lusió, peròsabíem que seria un projecte complex.Per què creieu que és important que ESDiconfiï en els seus estudiants per a projectescom aquest?Perquè, d’alguna manera, també són un bonexemple del que s’aprèn a ESDi, i perquè aquíens preparem per afrontar projectes reals.Per ser bons professionals, tenir un expedientacadèmic bo no és suficient.Què heu tingut en compte per crear aquestanova imatge?Per començar, el concepte de xarxa. Un bonprofessional té una xarxa de treball, contactesque li permeten realitzar projectes grans.A ESDi fins i tot podem crear xarxa ambestudiants estrangers. A més, els colors quevam escollir representen el Mediterrani, fentreferència a la localització d’ESDi (Sabadell/Barcelona).Quins valors volíeu transmetre?Professionalitat, vida i diversitat.Marc Álvarez i Marc VallsÉs important que els futurs professionalsdel disseny no es desvinculin del mónreal (professional) encara que estiguinestudiant?És vital. Hem d’intentar treure el cap forade l’escola per acabar els estudis tenint jauna certa experiència professional. Aixòtambé t’ensenya molt.Com us agradaria veure-us en un futur?Ens agradaria treballar en grans projectes,propis o per a marques que valorem,i que la nostra feina continuï agafant mésreconeixement. Viure del que t’agrada ésun luxe, però s’ha de treballar molt peraconseguir-ho.Swab Stairs. L’obra “Humans arehere”, de Marc Valls i Marc Álvarez,va ser l’encarregada de cobrir les escalesde l’estació del Liceu del metrode Barcelona. “Veure la nostra feinaimpresa ens va alegrar molt ja que noesperàvem guanyar el concurs ambun treball crític: al cap i a la fi vamil·lustrar ratolins que tenen por de lahumanitat.”Cartell de la Festa Major de Sabadell2012. Es tracta d’una aquarel·la quefa referència, de manera metafòrica,als focs artificials. Una idea innovadoraque va voler allunyar-se dela il·lustració que dominava en elsúltims dissenys d’aquest cartell.PROJECTES INDIVIDUALSProjecte Yorokobu. Marc Valls va rebre el3r Premi al concurs internacional organitzatper la revista de disseny Yorokobui l’empresa Volkswagen per a dissenyarla portada i la contraportada de la revistaespanyola de creativitat i tendències. MarcValls va ser el 3r classificat d’un total de1.200 participants.Projecte Defyned. Marc Álvarez desenvolupaun projecte personal i d’autor quecombina el disseny amb la moda urbana:Defyned, un ventall de corbates d’autordissenyades pel propi alumne d’ESDiMarc Álvarez (Dase). Dissenys basats enel grafit amb la idea que “representar elhip-hop va més enllà de vestir ample oportar caputxa”.06 ISSUE#35ISSUE#35 07

”ESDi RESPIRA CREATIVITATUNIVERSITAT I EMPRESASÓN COM EL MESTRE I L’APRENENT.ENCARA QUE, DE VEGADES, NO SAPS QUI ENSENYA A QUI”Un any més l’Escola Superior deDisseny ESDi té presència al Saló del’Ensenyament de Catalunya. L’objectiués donar visibilitat als estudis de GrauOficial Universitari en Disseny que imparteixel centre en els seus diferentsitineraris curriculars: Audiovisual,Moda, Gràfic, Interiors, Producte i Gestiódel Disseny (Integració multidisciplinària).I s’opta per fer-ho de la millormanera possible: explicant amb einesde disseny el que els estudiants aprenena ESDi. D’aquí neix la col·laboraciód’ESDi amb l’empresa Altell Arquitectura.Ambdues han treballat conjuntament,potenciant el binomi estudiantempresa,per dissenyar una propostad’estand per al Saló. Jan Puig, responsabled’Altell Arquitectura, ens explicacom ha anat aquesta experiència.Taller a càrrec d’Altell i Dslnc a ESDiESDi: Life through designL’Escola Superior de Disseny ESDi sempre ha tingut, des dels seus inicis, una clara vocació d’innovació contínua. L’objectiu haestat i és formar bons professionals que estiguin, des del primer any dels seus estudis, vinculats al mercat professional delsector del disseny. ESDi escolta el que el mercat necessita i ho transfereix als seus estudiants. No hi ha bombolles, l’estudiantviu permanentment connectat a la realitat de la seva futura professió.Seguint aquesta voluntat de perseguir l’excel·lència en els seus estudis, el curs 2013-2014 ESDi torna a ser pionera en el sectoramb l’entrada en vigor del Grau Oficial Universitari en Disseny amb la possibilitat d’escollir a primer i segon curs l’opció decursar totes les assignatures en anglès. Ja el 1992, el centre es va convertir en el primer centre de l’Estat espanyol a impartirestudis universitaris en disseny, i des del curs 2008-2009 imparteix la Titulació Oficial Universitària en Disseny en els seus sisitineraris curriculars: gràfic, producte, interiors, moda, audiovisual i gestió del disseny (integració multidisciplinària). Ara, amb lapossibilitat de cursar els estudis de disseny en anglès, ESDi torna a demostrar la seva voluntat de seguir en moviment, sempreal servei del millor futur possible per als seus dissenyadors.El programa d’estudis en anglès permet cursar el Grau Oficial Universitari en Disseny en qualsevol dels sis itineraris curriculars.Durant el primer i segon curs, el 100% de les classes s’impartiran en anglès com a idioma vehicular. A tercer i quart curs lesclasses s’imparteixen entre el 20 i el 30% en anglès i la resta en qualsevol dels idiomes autoritzats. El Projecte Final de Grau espot realitzar en qualsevol dels idiomes oficials de l’escola (castellà, català o anglès).Aquests estudis estan pensats per a estudiants estrangers que decideixin realitzar els seus estudis a Barcelona i, també, per aaquells estudiants espanyols que vulguin desenvolupar els estudis en anglès. Això els permetrà tenir una visió més global deldisseny, establir xarxes professionals amb companys d’altres països i aprendre a sortir-se’n amb més fluïdesa en una llenguaglobal com és l’anglès i en un sector específic com és el del disseny, i dotaran el seu currículum d’un important valor afegit.Com neix la proposta de col·laborar ambESDi al Saló de l’Ensenyament?La idea sorgeix al Festival Independent demúsica i artistes visuals MiRA que es realitzaal novembre a la fàbrica Fabra i Coats aBarcelona. Allà vam coincidir amb ESDi i vasorgir la idea de començar una col·laboracióentre Altell i els estudiants del centre percrear una proposta d’estand.I quina és la vostra proposta?Una de les característiques que teníem claresdes del principi és que volíem que l’estand delSaló de l’Ensenyament fos una representaciódel que es pot fer a ESDi, tant a nivell tècniccom creatiu. Per això els estudiants han treballaten diferents parts de l’estand. També esfarà un petit espectacle audiovisual, al mateixestand, que comptarà amb els professionalsde Dslnc Studio (Desilence Studio). Com aarquitectes hem pensat una proposta atractivavisualment, però que al mateix tempscompleixi els paràmetres d’ESDi i, també,l’espai assignat per Fira Barcelona.Quin és l’objectiu de la col·laboració?A Altell sempre ens ha agradat treballar encoses noves. Amb aquesta col·laboració vamtenir la possibilitat de crear un espai efímerque podia ser molt interessant i diferent a totel que havíem fet fins al moment. Treballar, amés, amb estudiants de diferents disciplinesacostuma a donar bon resultat.Quin aprenentatge s’emporten els alumnes?Els permet aprendre noves tècniquesd’expressió audiovisual, i treballar en un projectereal que finalment s’acabarà construint.Crec que és un bon currículum. A més la sevafeina ens permet donar visibilitat a la feinaque es fa a ESDi. És un bon reclam per afutures generacions que es plantegin estudiardisseny.I per a vosaltres què significarà?Veure quines possibilitats ofereixen lesuniversitats, i en aquest cas ESDi, per aldesenvolupament i creixement conjunt ambl’empresa privada. I, a més, obrir una novabranca dins de la nostra empresa de creaciód’espais efímers que ens permetin, ho esperem,noves col·laboracions amb ESDi.És important aquesta vinculació universitatempresa?Són dos elements que sempre poden nodrirsel’un de l’altre. És, una mica, el concepte quehi havia abans del mestre i l’aprenent. Encaraque, de vegades, no saps qui ensenya a qui.Quins valors o habilitats han de potenciarels futurs dissenyadors?Creiem que les més importants són la capacitatd’adaptació als canvis (en tots els sentits) isaber trobar un terme mitjà. Segons el nostrepunt de vista, el bon disseny acostuma a seraquell que es troba en perfecte equilibri entrediferents forces.www. altellarquitectura.comwww.dslnc.comActiviTaTs docents complementÀriEsEs complementa amb diferents activitats d’immersió en el móndel disseny, amb l’objectiu que els alumnes puguin conèixer la diversitatcultural, artística i arquitectònica de la ciutat de Barcelona.Durant el primer curs del Grau Oficial en Disseny, s’organitzen visitesa centres culturals, espais d’interès i edificis emblemàtics dela ciutat. Això permet als alumnes conèixer-se els uns als altres enun ambient més relaxat a la vegada que descobreixen la ciutat enquè estudien i la seva estreta vinculació amb el món del disseny.Al segon curs, després de viure el disseny barceloní, els alumnesestan preparats per a seguir aprenent coses sobre el disseny aEuropa. S’organitzarà un viatge a un centre d’art o disseny rellevanten l’escenari europeu.A més d’aquestes activitats, els alumnes participaran en un conjuntde seminaris impartits en anglès que buscaran ampliar elsseus coneixements en el camp del disseny i la innovació.Estudiants InternacionalsLa proposta docent té en compte l’arribada de nous alumnesinternacionals. Venir a estudiar a Barcelona és una experiènciaemocionant i nova. És per això que ESDi prepara un programad’acollida per a estudiants internacionals, amb l’objectiu que elsalumnes internacionals s’adaptin a la vida d’estudiant el mésràpid possible. Els alumnes internacionals tindran assignat un tutor,a qui podran consultar tots els dubtes, a més de comptar ambl’assessorament continu de tot el personal universitari, especialmentdel Departament d’Admissions i Divulgació del Disseny.Els nous alumnes també comptaran amb un company anomenatESDiFriend, que els mostrarà el funcionament del campus i elsintroduirà a la vida estudiantil d’ESDi. En el context global actualdominar més d’un idioma s’ha convertit en requisit indispensableper a obrir-se camí en el mercat laboral internacional.Estudiar a Barcelona és una experiència única per als estudiantsinternacionals, però també els dóna l’oportunitat d’aprendreespanyol i català.08 ISSUE#35ISSUE#35 09

ESDi RESPIRA CREATIVITATUNITAT D’ANÀLISI I PROSPECTIVA EN DISSENYUNITAT DE PRODUCTE I USABILITAT D’ESPAISL’Escola Superior de Disseny ESDija té grup d’investigació aprovat perla Universitat Ramon Llull (URL). Estracta del TADD, Teoria, Anàlisi i Desenvolupamentdel Disseny, i té com aobjectiu establir l’escenari propici pera la investigació en l’àmbit del disseny,establint un debat acadèmic i socialal voltant d’aquesta temàtica. El grupd’investigació està format per 7 doctorsi 10 titulats universitaris i compta,també, amb l’activa participació de 8becaris predoctorals que desenvolupenla seva activitat en diferentsUnitats de Docència i Desenvolupamentdel Coneixement (UDDC) i enUnitats d’Experimentació i Aplicació(UEA) a ESDi. Es tracta de 8 joves ambbeques que, després de graduar-se,han apostat per desenvolupar la sevacarrera professional en l’àmbit de lainvestigació i la docència, a la mateixainstitució on van estudiar. La sevaaposta és diferent a la de bona partdels seus companys i té com a repteprincipal formar-se com a investigadorsen un àmbit que els apassiona:el disseny.ORIOLOCAÑADesprés de graduar-te tenies clar quevolies dedicar-te a la docència?Durant la carrera vaig anar desenvolupantinterès per la part més conceptuali teòrica en relació amb el disseny, i emvaig plantejar la feina a la universitatcom una bona oportunitat per a treballaren aquest sentit. Ser docent és molt gratificanti, a més, es complementa amb lainvestigació, que permet aprofundir enaquells aspectes que més t’interessen.En quins projectes d’investigació aplicadaesteu treballant?La investigació que desenvolupem actualmentgira al voltant de les produccionsculturals properes a l’art i al disseny, quedes d’una perspectiva feminista utilitzenles noves tecnologies amb una voluntatde millora de les condicions socials.Què és el més complicat d’ensenyar dissenya futurs dissenyadors?Fer que cada classe resulti interessanti útil i, també, possibilitar que els alumnesentrin en contacte amb tants puntsde vista i maneres de fer disseny com siguipossible. Aconseguir que els alumnestinguin una visió crítica de la realitat i dela seva pròpia pràctica és tan complicatcom necessari.Quin és l’aprenentatge més gran queestàs adquirint?L’aprenentatge més gran es desprèn,sempre, de les relacions i el contacte directeamb les persones: amb els meuscompanys i tot el que saben i comparteixenamb mi, i amb els alumnes i lesseves preocupacions, aportacions, ideesi dubtes.La teva edat et fa més fàcil la relacióamb els alumnes?No crec que l’edat sigui una qüestiódeterminant. El que m’ajuda a connectaramb els alumnes és la seva actitudproactiva, mentalitat oberta, voluntat dedescobrir i pensament crític.Alguna anècdota?A les classes que imparteixo al graunocturn, la majoria d’alumnes són professionalsdel disseny que han deciditcursar els estudis per tenir una titulacióoficial. Això fa que, freqüentment, jo siguiel més jove del grup. A l’assignaturad’Història del Disseny és especialment divertitperquè algunes alumnes han viscutles etapes més recents del que explico itenen records d’alguns dels objectes quemostro a classe. És molt interessant lavisió que tenen d’estils pretèrits sense laidealització des de la qual, de vegades,s’aproxima la historiografia.Oriol OcañaLAIAFEIXASQuan vas acabar els teus estudis teniesclar que volies dedicar-te a la docència?No ho descartava, però a llarg termini.Creia necessari passar pel món professionalabans de dedicar-me a la docència.Per què vas decidir continuar la tevaformació professional a ESDi?Quan em van explicar que per convalidarel títol necessitava fer un cursd’adaptació no m’ho vaig pensar duesvegades. El fet de tenir un títol oficial endisseny era una cosa que feia temps queesperava en l’àmbit personal i professional.Professionalment tenir un títoloficial et permet treballar en docència,a l’estranger, etc. I, personalment, crecque és el punt de partida per a començara “educar” en disseny. I tenir un títolimplica poder accedir a una beca predoctorals,a la qual no podia renunciar jaque pot obrir-me la porta al doctorat.En el meu cas, l’interiorisme va sorgircom a activitat lligada a l’arquitectura,però a poc a poc s’ha anat independitzanti s’ha convertit en una disciplinaamb ànima pròpia.Quin rol desenvolupes dins de la tevaunitat?La beca predoctoral implica un terç dedocència, un d’investigació i un de formació.Pel que fa a docència gestiono quatreassignatures, i en relació amb la investigacióparticipo en els projectes de laUnitat de Producte i Usabilitat d’espais isóc dins del grup d’investigació d’ESDi,creat recentment.En quins projectes estàs treballant actualment?Participo en la preparació d’exposicionsjuntament amb la Unitat d’Anàlisi iProspectiva en Disseny. També estempreparant els propers seminarisper a aquest 2013 i col·laborant ambaltres empreses. Des de la meva unitatcol·laborem amb la Fundació Indicis(www.indicis.org). Actualment treballemconjuntament en els projectes del SOL(subvenció de la Diputació de Catalunya) idel PEP (pagès-escola-pagès).Què és el més complicat d’ensenyar dissenya futurs dissenyadors?Preguntar hauria de ser una qualitat intrínsecadel dissenyador. Per tant, potser,el més complicat és no saber respondreo guiar-los correctament davant de qualsevolinquietud que se’ls presenti.Quin és l’aprenentatge més gran queestàs adquirint?El fet d’estar treballant en una escola dedisseny entre estudiants de diferents itinerarisi companys que provenen dediferents àmbits professionals; és impossibleno aprendre alguna cosa nova cadadia. És com una cuina en constant ebullició.El fet de ser tan jove t’ajuda en la relacióamb els alumnes?Tampoc sóc tan jove! Em vaig graduarel 2009, i abans d’estudiar disseny veniad’una altra carrera. Per tant, els portouns quants anys i això es nota.Laia Feixas10 ISSUE#35ISSUE#35 11

ESDi RESPIRA CREATIVITATUNITAT DE PRODUCTE I USABILITAT D’ESPAISUNITAT DE TENDÈNCIES I INNOVACIÓGenís SenénCristina RealGENÍSSENÉNQuan vas acabar els teus estudis teniesclar que volies dedicar-te a la docència?La docència i la investigació sempre hanestat dos camps interessants per a mi.Et permeten estar sempre en contínuaformació i informat dels últims descobrimentso avenços en el món del disseny.Per què vas decidir continuar la tevaformació professional a ESDi?Com a dissenyador jove que sóc, seguiatenint moltes ganes de seguir-me formantcom a professional, i començar a treballara ESDi era una oportunitat molt bona pera aprofundir en els meus interessos en elmón del disseny i establir vincles amb altrespersones i empreses del sector.Quin rol desenvolupes dins de la tevaunitat?Com a professor imparteixo classesd’Informàtica a segon de Productei Dibuix tècnic i Informàtica a primer deProducte, Interiors i Gestió del Disseny(Integració multidisciplinària).A part de la docència em centro, dins dela meva unitat, en la investigació vinculadaal desenvolupament local sostenible idisseny en innovació social.En quins projectes estàs treballant actualment?Actualment estic treballant en el PEP(pagès-escola-pagès), dissenyant amb elSOL i la preparació de seminaris internsi exposicions dels projectes de final degrau 2011-2012 de Producte i Interiors.Des de la meva unitat també tenim diversosconvenis oberts amb empresescom Pasqual Arnella, Indescat i la institucióCIPO.Què és el més complicat d’ensenyar dissenya futurs dissenyadors?Crec que avui dia el més complicat és ensenyarals alumnes la importància del’esforç i la dedicació en el món del disseny.Encara que els ensenyem les einesnecessàries també és important inculcar-losels valors.Quin és l’aprenentatge més gran queestàs adquirint?El que més he après és una pedagogia.El fet de ser professor no és només tenirels coneixements sobre la matèria, sinósaber comunicar-los i expressar-los ambcoherència i claredat perquè els alumnesels aprenguin amb més facilitat.El fet de ser tan jove t’ajuda en la relacióamb els alumnes?En el meu cas crec que em perjudica. Pelsimple fet de ser jove has d’estar, contínuament,demostrant que en saps i quehi entens. Potser ens falta experiència,però això no ens treu professionalitat niconeixements. És igual si has estat en tallersinternacionals o has treballat enestudis com a dissenyador, ets jove i hasde demostrar que l’edat no és un factordecisiu per al coneixement.Alguna anècdota divertida o curiosa queens puguis explicar?Alguna vegada he coincidit amb algunalumne sortint de festa, ja que la diferènciad’edat no és gaire gran.CRISTINAREALQuan vas acabar els teus estudis teniesclar que volies dedicar-te a la docència?No ho tenia gaire clar, tot i que m’atreiamolt la idea perquè sempre m’ha agradatla docència.Per què vas decidir continuar la tevaformació professional a ESDi?Em va agradar el sistema d’aprenentatgei el personal docent del centre quan vaigestudiar aquí, i vaig pensar que era unbon lloc per a créixer com a professional,a prop de grans professionals. Amés ESDi es va fixar en mi i em va donaraquesta oportunitat, així que va ser unabarreja d’interès per part meva i tambéper part del centre.Quin rol desenvolupes dins de la tevaunitat?Com a docent, imparteixo l’assignaturad’Informàtica II als alumnes del grau enDisseny de Moda. Com a investigadoracol·laboro en el laboratori d’investigacióen tendències del color ESDi Color_LAB.Em complemento molt bé amb la mevacompanya Marina Castán, perquè ellaen sap molt sobre teixit. A més proposoidees i analitzo i redacto part de la informacióque necessitem.En quins projectes estàs treballantactualment?Desenvolupem diferents projectesrelacionats amb la moda i el tèxtil. Treballem,per exemple, en Intercolor, unprojecte de creació de tendències de coloren l’àmbit internacional. També enTeixits proxèmics, un projecte de creacióde teixits interactius i tecnològics. Tambéestem en procés d’arrencar algunsprojectes nous com el de la creació d’unsbanyadors per a l’equip de natació sincronitzada.En aquest projecte comptemamb la col·laboració de la nedadora OnaCarbonell, alumna d’ESDi.Què és el més complicat d’ensenyardisseny a futurs dissenyadors?Per un costat, motivar els alumnes, i perl’altre, preparar les classes, perquè ladocència implica un grau de dedicaciómolt alt.Quin és l’aprenentatge més gran queestàs adquirint?Crec que sobretot estic aprenent moltpersonalment, sobre mi mateixa. El fetde fer classes i intentar explicar cosescomplexes als alumnes m’ensenyaa plantejar-me altres maneres de pensar,d’explicar i d’entendre. Tècnicamenttambé em quedo amb l’aprenentatge informàticque estic adquirint per a lesmeves classes.El fet de ser tan jove t’ajuda en la relacióamb els alumnes?Personalment crec que sí, però no tantpel fet de ser jove, sinó per haver acabatla carrera fa poc i poder traspassar-losla nostra experiència i coneixement.Alguna anècdota divertida o curiosa queens puguis explicar?Va ser divertit veure la cara de pànic quevan posar els alumnes quan els vaig ensenyarel meu projecte final de grau ivaig recordar la meva en la seva mateixasituació.12 ISSUE#35ISSUE#35 13

ESDi RESPIRA CREATIVITATCOMUNICACIÓ MULTIMÈDIA I INTERACTIVITATJOAN SÁNCHEZQuan vas acabar els teus estudis teniesclar que volies dedicar-te a la docència?Com a dissenyador l’àmbit docent em semblaun bon context en què seguir progressantprofessionalment. No em sembla unèxit, sinó part d’un procés d’aprenentatgecontinu.grafismes audiovisuals, i en el camp de ladocència imparteixo classes sobre l’ús dediferents softwares de disseny. A més, faiginvestigació.En quins projectes estàs treballant actualment?He estat implicat en diversos projectesd’investigació aplicada. L’últim es diu“Agenda21”, i es tracta de tres càpsulesaudiovisuals que documenten el procéseducatiu en sostenibilitat en diferentsescoles de Sabadell. La nostra unitattambé desenvolupa una línia d’investigaciósobre la jerarquització de la informacióen les ciutats intel·ligents i el dissenyd’aplicacions per a dispositius mòbils.Què és el més complicat d’ensenyar dissenya futurs dissenyadors?La complexitat es troba en saber transmetrecerta sensibilitat i nodrir els alumnesde creativitat, perquè la complexitat tècnicaque puguin tenir davant d’un software desapareguii pugui centrar-se en el concepte ila idea del disseny.Quin és l’aprenentatge més gran que estàsadquirint?Actualment el meu aprenentatge mésgran és el que estic adquirint al Màster deComissariat d’art digital que s’imparteixa ESDi, que realitzo per seguir ampliantconeixements.El fet de ser jove t’ajuda en la relació ambels alumnes?Ajuda a reduir la distància professor-alumnei a ser una mica més propers.Per què vas decidir continuar la tevaformació professional a ESDi?Sempre he cregut en la universitat com acentre de desenvolupament del coneixement.També crec que ens hem de seguirformant al llarg de tota la nostra carreraprofessional. És per això que em va semblaratractiu treballar per a la universitat,un espai on pràctiques professionals iacadèmiques s’entremesclen.Quin rol desenvolupes dins de la tevaunitat?Sóc professor de Sistemes d’Autor i Informàtica,junt amb el Dr. Eduardo Huerta. Elmeu àmbit d’estudi gira al voltant del dissenyd’informació, la programació creativai la web.En quins projectes estàs treballant actualment?En aquests moments a ESDi s’ha format ungrup d’investigació universitària. En aquestsentit, part de la nostra feina consisteix aRUBÉN CASTEJÓNQuan vas acabar els teus estudis teniesclar que volies dedicar-te a la docència?Sincerament, no. Però després de treballaren diferents productores audiovisualstrobava que no et permetien ampliar coneixements.La docència és un camí per acontinuar aprenent.Quin rol desenvolupes dins de la tevaunitat?En relació amb les produccions audiovisualsde la unitat m’involucro en tot elprocés, però especialment en la part delsdefinir les línies en què es treballarà elspropers anys. Com a grup, ens centrem enel disseny i jerarquització de la informació,així com en l’aplicació d’aquests processosen les ciutats, tal com les entendrem elspropers anys.Què és el més complicat d’ensenyar dissenya futurs dissenyadors?En l’etapa universitària els alumnes tenenmolta energia. El nostre repte és que elsalumnes la canalitzin i la converteixin enmotivació enfocada als projectes i a l’estudidel disseny. Es tracta de crear sinergiesde treball al voltant del disseny i les artsaplicades.Quin és l’aprenentatge més gran queestàs adquirint?Treballar en docència implica un procésd’autoexigència respecte als contingutsacadèmics que és molt constructiu.Alguna anècdota divertida o curiosa queens puguis explicar?Algun antic professor se sorprèn detornar-me a veure pel centre, ara com aprofessor!Joan SánchezRubén CastejónFRAN PINELQuan vas acabar els teus estudis teniesclar que volies dedicar-te a la docència?Sempre he pensat que seria interessanttreballar com a professor, encara que nova ser un dels meus plantejaments inicials.ESDi em va oferir l’oportunitat d’investigar,impartir docència i rebre formació almateix temps.Quin rol desenvolupes dins de la tevaunitat?La feina va des de la producció audiovisualfins a l’edició i postproducció de continguts.A part d’això hi ha la docència. Imparteixoclasses d’Informàtica I a alumnes detotes les especialitats a primer curs, unaassignatura que serveix com a presa decontacte amb softwares com Photoshop,Illustrator o InDesign.En quins projectes estàs treballant actualment?Des de la unitat hem plantejat projectesen relació amb els processos de jerarquitzacióde la informació dins de l’àmbit deles ciutats intel·ligents, i el disseny de lesaplicacions. Personalment treballo en investigaciósobre comportaments narratiusemergents dins del món audiovisual.Què és el més complicat d’ensenyar dissenya futurs dissenyadors?Imparteixo classes a alumnes de primercurs, cosa que implica que en moltscasos la meva relació amb ells és elseu primer contacte real amb l’àmbituniversitari. En aquest sentit a vegadeses fa dur acostar-los a aquest canvi dementalitat que ha de suposar la maduresatant en la responsabilitat com en lesmetodologies de treball que una disciplinacom el disseny requereix.El fet de ser jove t’ajuda en la relació ambels alumnes?Acostuma a ser una cosa que ajuda quel’alumne perdi la por a participar o plantejarqualsevol dubte o problema, tot i que a vegadesés un factor que pot jugar en contra.Alguna anècdota divertida o curiosa queens puguis explicar?Una de les coses que em diverteix més ferés seure i observar els alumnes durantel primer dia de classe, sense que encarano sàpiguen que sóc el professor, pensantque sóc un més. Alguns et comencen aparlar, escoltes els seus comentaris, i lesreaccions solen ser molt divertides quanem presento i començo a explicar coses.Fran Pinel14 ISSUE#35ISSUE#35 15

ESDi RESPIRA CREATIVITATUNITAT D’EXPERIMENTACIÓ I APLICACIÓ (UEA) DE MODAENTRE EL PERSONAL NO DOCENT - COMUNICACIÓ ESDiMIRIAMMILLÁNCAITO'RORKELORETORODRÍGUEZQuan vas acabar els teus estudis teniesclar que volies dedicar-te a la docència?La docència sempre m’ha atret i aquestapassió es va refermar quan vaig tenirl’oportunitat d’impartir classes en un centred’estudis de moda al Brasil. Encaraque no era la meva única opció en sortirde la carrera, ho veia com un complemental meu desenvolupament professional.Sempre he pensat que és fonamental enfortirl’educació, per això no vaig dubtar niun segon quan se’m va presentar aquestaoportunitat.Per què vas decidir continuar la teva formacióprofessional a ESDi?Des del principi ho tenia clar. ESDi ésl’escola on vaig decidir formar-me, on emvaig graduar com a dissenyadora de moda,no crec que hagués pogut escollir un altrecentre per continuar la meva trajectòriaprofessional. És un entorn en què em sentocòmoda i té un equip de professionals delque sabia que podria aprendre molt.Quin rol desenvolupes dins de la tevaunitat?Com a part d’un equip, les nostres responsabilitatsprincipals són l’atenció al’alumnat, la gestió de materials i tallersi la coordinació d’esdeveniments, exposicionsi desfilades. A més sóc la professorade tints i acabats i la responsable del tallerd’estampació.En quins projectes estàs treballant actualment?En col·laboració amb ESDi Color_LAB tenimla responsabilitat de formar algunsalumnes d’Intensificació Departamental.És un projecte en el qual tinc un interèsespecial ja que és la primera vegada queparticipo en un projecte d’aquestes característiques.Què és el més complicat d’ensenyar dissenya futurs dissenyadors?El món de la moda i el disseny és moltdinàmic, i com a docents hem d’adaptarnosa aquests canvis amb el mateixdinamisme i projectar-ho als dissenyadorsde demà. Hem d’adaptar els temarisen funció de les necessitats de cadagrup, al mateix temps que els fixem lesbases perquè en acabar l’assignaturasiguin autosuficients per a elaborar projectespropis.Quin és l’aprenentatge més gran que estàsadquirint?La carrera ens ensenya els aspectes méstècnics; és ara, però, quan hem de posar-losen pràctica. Els alumnes són moltcuriosos, per saciar els seus dubtes hemd’estar sempre en contínua formació. Avegades aprenem d’ells tant com podenaprendre de nosaltres.El fet de ser tan jove t’ajuda en la relacióamb els alumnes?El fet de tenir tan recent l’experiència deser alumne afavoreix la relació amb cadascund’ells ja que comprenem les sevesnecessitats i inquietuds i som capaços deposar-nos al seu lloc.Alguna anècdota divertida o curiosa queens puguis explicar?Cada nou curs els meus alumnes insisteixena saber la meva edat. De fet, avegades, tant alumnes com docents externs,em confonen amb una altra alumnamés, fet que m’afalaga. M’agradaria quesempre fos així!Loreto RodríguezDissenyar és encaminar el talent i la creativitat a concebre i implantar un nou objecte, producte, espai o element de comunicació.L'Escola Superior de Disseny ESDi sempre ha tingut clar el paper que la creativitat ha de jugar dins la seva estructura. No noméscom a matèria d'estudi i experimentació transferida de professor a alumne, sinó també com a essència entre els seus professionals,ocupin la posició que ocupin. Una cosa està clara, ESDi busca el gen creatiu entre els seus professionals. Un creixementpersonal per a ells que alimenta també la gran família ESDi.“VOLEM SEGUIR INNOVANT, CREIXENT I APRENENT”www.esditv.esESDiTV va néixer fa 2 anys de la mà d’EfrenParra i Caitlin O’rorke, estudiants del grauen disseny audiovisual, i sota la direcció de laMiriam Millán.Durant aquest temps el projecte ha comptatamb la col·laboració de diversos estudiantsformant un equip multidisciplinari al servei deles necessitats audiovisuals i de comunicació dela Comunitat ESDi.Ja fa dos anys que ESDiTV va començar afuncionar. Com valoreu aquesta etapa?La valorem molt positivament. Al llargd'aquestes dues temporades els membres del'equip han anat canviant i entre tots hem anataportant noves idees al projecte fins a portarloal punt en el qual es troba avui: un momentde transició cap a noves metes, més innovadoresi més vinculades amb la tecnologia.Per què creieu que és útil que ESDi tingui uncanal de televisió?Creiem que la televisió és un canal de comunicaciódirecte amb l'espectador. En aquests dosanys de projecte hem creat perfils a Vimeo ia Youtube a través dels quals es poden veuretots els reportatges que hem realitzat, i hemdonat així una major visibilitat als projectes dedisseny que es fan des de dins de l'Escola.Quina és la seva voluntat?ESDiTV va néixer amb l'objectiu de difondre ipromocionar totes les activitats que desenvolupenels membres de la comunitat ESDi.També pretén donar a conèixer mitjançant elsseus reportatges activitats relacionades ambel món de l'art i el disseny que tenen lloc tantdins com fora de l'Escola.I ara ESDi comença un nou projecte. De quèes tracta?Es tracta d'un programa mensual de dissenyque s'emetrà des del nostre plató de vídeo entemps real a través de la nova aplicació deGoogle i Youtube: Google Hangouts.Què permet un Hangout?Inicialment un Hangout és una conversa simultàniaentre un grup de màxim 10 personesconnectades a través dels seus perfils deGoogle Plus a l'aplicació Google Hangouts.Però si ho apliquem al nostre àmbit, aquestanova aplicació ens donarà la possibilitat decrear un programa de televisió en directe ambmulticonnexions; el que podríem anomenar untelenotícies del disseny en temps real.Un pas endavant…Volem ser la primera escola de disseny queemeti un programa informatiu sobre temesde disseny en streaming per a tothom.Quin objectiu persegueix ESDiTV ambaquest projecte?Volem seguir innovant, creixent i aprenent através de nous projectes com aquest i donarmajor visibilitat a totes les iniciatives que neixendes de l’ESDi, sobretot a aquelles que estancomençant. Per a això hem creat GEN I, unnou projecte de suport a la difusió del talentemprenedor que ha sortit de l’ESDi a travésd'unes càpsules que documenten el procésde creació de les empreses. Per a aquest nouprojecte hem comptat amb la col·laboraciód'Aran Martínez i Xavier Martínez, alumnesdel Grau en Disseny gràfic de l’ESDi.16 ISSUE#35ISSUE#35 17

ESDi RESPIRA CREATIVITATENTRE EL PERSONAL NO DOCENT - COMUNICACIÓ ESDi“ISABEL PALÀwww.flickr.com/isabelpalavilaLa periodista Isabel Palà Vila és originària deManresa. El seu somriure i les seves manerescàlides denoten una gran sensibilitat, la mateixaque plasma delicadament en les seves fotografiesamb les quals busca capturar aquests petitsmoments que solen escapar-se a l'ull humà. Laseva obra permet a l'espectador detenir-se enla bellesa d'aquests instants i crida a la reflexiósobre la importància relativa de les coses. ESDiha tingut el plaer d'acollir una petita mostra de laseva obra que no ha deixat indiferent.A VEGADES MIRES UNA FOTOGRAFIA I NO NOMÉS VEUS UNA IMATGE, SINÓTOTES LES HISTÒRIES I EMOCIONS QUE ET VA PORTAR AQUELL MOMENT”ALBERT CANOwww.albertcano.esSi vols tenir una samarreta diferent, única i ambpersonalitat no cal que t’hi trenquis gaire el cap.El dissenyador Albert Cano se’l trencarà pertu. Dissenyador gràfic de l’Escola Superior deDisseny ESDi, on ja va cursar els seus estudisde disseny, l’Albert desenvolupa, actualment,un projecte paral·lel i creatiu, amb un segellmolt personal: samarretes il·lustrades a mà. Nopretén imitar ningú i li és difícil definir el seuestil, però el que queda clar observant els seusdibuixos és que ha aconseguit desenvolupar unestil propi que agrada a molta gent.Què és el que més t'agrada de la fotografia?El que més m'apassiona de la fotografia és lacapacitat que té de congelar moments. Ens permetposar-los en mode "pause", i observar-lostranquil·lament, quedant-nos amb els detalls. És,també, una eina molt interessant per crear-nosla nostra pròpia memòria vital i històrica. Devegades mires una fotografia i no solament veusuna imatge, sinó totes les històries i emocionsque et va portar aquell moment.Com va començar el teu interès per lafotografia?Des de sempre he sentit interès per fotografiar elque m'envolta. Ja de petita recordo unaespecial sensibilitat en relació amb la imatge.M'agradava i m'agrada explicar les històries quepassen al meu voltant. Suposo que això també térelació amb la meva vocació de periodista, que téun component de sana curiositat.Algun referent fotogràfic?Molts! I d'estils molt diferents. Des de moltconeguts com Henri Cartier-Bresson o RobertDoisneau fins a fotògrafs més intimistes i méspropers com Lita Bosch o Tanit Plana. O algunsbons amics i companys fotògrafs. M'agraden elsprojectes amb una certa sensibilitat. Imatges queem fan sentir alguna cosa. Però, sobretot, admiromolt el fotoperiodisme: Robert Capa, Gerda Taro,Sebastiao Salgado. A Perpinyà cada any se celebra“Visa pour l'image”, una trobada del gènerei és increïble el que es pot veure allà. Admiro lacapacitat de captar l'essència d'un conflicte através de la imatge en un instant tan efímer.Portes la càmera sempre damunt?Abans era més complicat, però ara amb lesnoves tecnologies i les aplicacions mòbils espot dir que sempre portes una càmera damunt.Encara que confesso que m'agrada el ritual desortir amb la càmera a coll solament pel simpleplaer de buscar i trobar moments per fotografiar.A vegades sorgeixen i d’altres tornes a casa igualcom has sortit. Però l'exercici et permet mirar elmón d'una altra manera.Ets més de captar el moment o buscar la fotografiaperfecta?Em quedo més amb el moment encara quel'enquadrament no sigui tan perfecte o la llumno sigui la idònia. La història passa en un instantmolt fugaç. I si la història és bonica, la fotografiatambé ho acaba transmetent.Aquesta és la segona vegada que veus la tevaobra exposada. Què se sent?És molt emocionant compartir alguna cosa tanteva amb la gent i veure que agrada. És commostrar una miqueta més de com ets i de la tevaparticular forma d'observar el món.En què et vas inspirar per fer la sèrie que es potveure a l’ESDi?En els moments. Que, en el fons, són la vida. Enaquests instants del dia a dia que a vegades enspassen desapercebuts. I, sobretot, en les personesque viuen aquests moments. En realitatles fotografies mostren accions concretesperò en elles hi ha implícites les sensacions isentiments que les mouen. És aquesta part laque m'agradaria transmetre: l'esforç, el voler, elperseguir un somni…Alguna cosa que t'agradaria molt fotografiar...M'agradaria molt viatjar i poder captar elsmoments quotidians en altres cultures. Crecque el que pot mostrar-te una fotografia potfer-te entendre una realitat i, sobretot, et permettransmetre-la. També m'interessen molt els projectesmés globals que combinen fotografia ambaltres elements comunicatius, com, per exemple,la poesia o l'audiovisual. Hi ha alguns projectesinteressants en aquest sentit.“TOTES LES MEVES IL·LUSTRACIONS TENEN UN PUNT ABSURD I IRÒNIC”Com neix la teva passió pel disseny i lail·lustració?Des de petit ja emplenava de dibuixos lesllibretes. A les meves estones lliures sempre hesentit la necessitat d’agafar el llapis i dibuixarel que em venia al cap. El pas, després, pelbatxillerat artístic i la carrera de Disseny Gràfica ESDi em va ajudar que els meus dibuixosagafessin consistència.Formes part del departament de comunicaciógràfica d’ESDi, però a part desenvolupes, també,un projecte personal de samarretes.De què es tracta?Són samarretes il·lustrades a mà sobre telaamb retoladors especials. És un projecte moltartesanal, ja que cada samarreta és única. Fafalta molt de temps i paciència, però el resultatés molt satisfactori. D’aquesta manera lesmeves il·lustracions prenen una nova dimensió.Fer il·lustracions està molt bé, però si espoden aplicar a elements que tinguin una funció,encara és millor.Com neix el projecte?Doncs, gairebé per casualitat. Vaig dibuixar un parellde samarretes per fer un regal original a duescompanyes de feina i vaig veure que agradava.Molta gent me’n va demanar una i llavors vaig decidirposar-les a la venda per veure què passava.Samarretes d’autor. Com defineixes el teu estil?Hi ha gent que defineix el meu estil com cool.Jo no sé si és exactament així. Intento que lesmeves il·lustracions no s’assemblin a cap altrail·lustració. Formalment són il·lustracions moltcontrastades, amb composicions entremesclades,una mica caòtiques, i que tenen un punt defuga des d’on surt una explosió de línies. Acostumoa utilitzar el color negre i hi afegeixo un toc decolor sense utilitzar gaires tonalitats. Es podriadir que tinc dos vessants: un de més naïf, ambdibuixos més simples, i un altre de més carregat,i menys innocent.També fas samarretes personalitzades...És com un brífing amb un client. Et fan unencàrrec i et donen unes pautes i, a partir d’aquí,comença el procés de creació.Quin missatge vols transmetre amb les tevesil·lustracions?Totes les meves il·lustracions tenen un punt absurd,irònic i humorístic. Sempre m’ha atret tot allòque no s’entén, que és confús, ambigu o absurd.A quin perfil de persona li poden agradar lesteves samarretes?Són samarretes per a gent jove i per a gent notan jove. Són per a aquells als qui els agraden lescoses diferents.On podem comprar-les?Es poden comprar a la botiga en línia:www.cafeconlapiz.etsy.com, i es poden veurea www.albertcano.es i al Twitter i Instagram:@cafeconlapiz.Creus que és important desenvolupar la creativitattant dins com fora de la feina?Per a mi és essencial. La creativitat pot servirtant per a la feina com per a la vida quotidiana.T’ajuda a veure les coses des de diferents puntsde vista i trobar solucions a problemes quesemblava que no en tenien.Algun altre projecte creatiu de futur?Sempre intento anar fent coses. Últimament hedissenyat la portada de la newsletter “le cool”,he il·lustrat les parets d’una agència creativa aBarcelona i fa poc també he començat un blog(cafeconlapiz.wordpress.com) on aniré penjantfotografies del procés de creació de les samarretesi on també parlaré d’il·lustració, dissenyi altres coses. També tinc en ment aplicar lesmeves il·lustracions a productes com tasses,fundes de mòbil, bosses de tela, capses defusta, etc. És important experimentar i provarcoses noves.18 ISSUE#35ISSUE#35 19

ESDi RESPIRA CREATIVITATENTRE ELS SEUS GRADUATSMarc BoadaBabyhome“EL DISSENY ESTÀ AL SERVEI DE TOTHOM I A TOT ARREU”MARC BOADAwww.marcboada.esMarc Boada, Graduat en Disseny deProducte per l'Escola Superior de DissenyESDi, respon, perfectament, al conceptede versatilitat. En el seu currículumprofessional trobem des de dissenys decampanes extractores de cuina (per al'empresa Grup Frecant) fins a dissenysper a productes infantils (Babyhome). Defet aquest últim és la seva actual feina enla qual es desenvolupa professionalmentdes d'abril del 2012. Boada sap bé que totel que podem imaginar ha estat dissenyatper algú, ja que el disseny es troba a totsels racons.Crees dissenys de productes infantils(puericultura). Ho havies imaginat algunavegada?No m'ho havia plantejat mai, la veritat. Elmón del disseny de producte és molt amplii mai m'havia preguntat en quin campacabaria treballant. Babyhome posa eldisseny al servei dels més petits.En què es pensa a l'hora de dissenyar unproducte per a ells?Dissenyar un producte per a nens éscom dissenyar qualsevol altre producte,pensant sobretot en l'usuari, però sensedeixar de pensar en el seu ús i funcionalitat.L'única diferència és que, en aquestcas, el producte que dissenyes ha de serpràctic, funcional i lleuger, pensant en elspares, però sense oblidar la comoditati l'adaptabilitat en les etapes de creixementdel nen.Cotxets, cadiretes per al cotxe, bressols…Són productes molt diferents alsque havies dissenyat fins ara?A part de tenir en compte els dos usuarisals quals va dirigit, ha de contemplarsela normativa vigent de cada país enla qual està previst comercialitzar elproducte. En aquest punt és complexperquè hi ha normatives molt diferentssegons el país, encara que els estàndardsi les necessitats siguin similars. A méstambé s'ha de contemplar la seguretati l'adaptabilitat. Punts molt importantsquan treballes en aquest sector.Això implica que feu productes que esvenen en molts països diferents. Com sesent un en pensar que els seus projectessortiran fora del territori?De moment encara no hi ha cap productedissenyat per mi al mercat, però crec queem farà sentir molt orgullós el dia queels meus projectes es comercialitzin i elsvegi pel carrer.El procés de disseny d'un producte té uncicle de vida llarg, és per aquest motiuque els meus projectes encara es trobenen fase de desenvolupament i producció.Com valores la teva experiència professionalen el sector?El major aprenentatge que m'esticenduent és la possibilitat de formar partd'una empresa internacional que permetdesenvolupar el producte des de laprimera idea fins a la comercialització.Estar en contacte amb fàbriques i processosde producció em fa créixer com adissenyador.Com et defineixes com a dissenyador?Em considero una persona perfeccionista,detallista, i meticulosa, que intentadonar solucions funcionals, racionals iergonòmiques, per crear i millorar nousproductes. Sempre sense oblidar lapart estètica i la seva finalitat de crearproductes diferents i únics. Com a dissenyadorcrec que se'm valoren aquestesqualitats, juntament amb la capacitat deser polivalent.De fet, el teu perfil fa visible la sentènciaque el disseny es troba a tot arreu…Tot el que ens envolta és disseny, ha estatpensat i dissenyat per algú. És cert, el Dissenyestà al servei de tothom i a tot arreu.Com ho entens (el disseny)?Per a mi el disseny és la part fonamentalde qualsevol producte. És el que fa que unproducte pugui ser més comercialitzablei funcional. Qualsevol objecte ha d'estarpensat per ser útil per al seu usuari i hade complir al 100% la funció per la qual vaser creat. Sempre, evidentment, contemplantel vessant estètic.22 ISSUE#35ISSUE#35 23

ESDi RESPIRA CREATIVITATENTRE ELS SEUS GRADUATS“ CADA FEINA QUE HE FET M’HA AJUDAT A ENTENDREEL DISSENY DES D’UNA PERSPECTIVA MÉS GLOBAL”MIREIAPONS-LLORACHwww.hellomireia.comPaul Rand, Saul Bass, Alan Fletcher iMartin Lambie-Nairn són alguns dels dissenyadorspels quals Mireia Pons-Llorachsent admiració, tot i això ella insisteix queels professionals que més l’han influïtsón tots aquells companys amb els qualsha treballat. Graduada en Disseny Gràfica l’Escola Superior de Disseny ESDi,Mireia Pons-Llorach ha treballat per aimportants estudis com el d’Enric Satué aBarcelona, De.MO a Nova York, PrologueFilms a Los Angeles o Attoma design aParís. Actualment treballa a Zeligstudio.Quan s’adona Mireia Pons-Llorach quevol dedicar-se al món del disseny gràfic?La veritat és que no ho vaig tenir clar finsque vaig començar a estudiar a ESDi i,tot i això, em va costar un parell d’anysestar-ne segura del tot. El que sí que vaigdescobrir molt aviat és que volia estudiaralguna carrera relacionada amb l’art, enalguna de les seves formes.I ara l’apliques (el teu art) a la televisió...Treballo a Zeligstudio, un dels principalsestudis de branding per a televisiód’Espanya dirigit per Ana Zelich. Zeligstudioestà especialitzat en gràficaen moviment i audiovisual, però tambédesenvolupem print, disseny expositiu idisseny en línia.I quina és la teva feina?La meva feina engloba molts àmbits dinsdel disseny gràfic, des del desenvolupamentdels primers frames per a unaanimació fins a l’estudi de tipografiesadequades per a la retolació d’uns informatius,passant pel desenvolupament del’arquitectura d’una pàgina web o la creaciói normalització d’una marca o sistemade branding per a un canal. El meu dia adia a Zeligstudio és molt divers. Tot i aixòla meva especialitat és la conceptualitzaciói estructuració dels sistemes gràficsque creem. Donar sentit i estructura a lacreativitat del projecte.Posar un cert ordre...De vegades en el procés creatiu esdesenvolupen diverses línies gràfiquesi versions, i versions de versions. Arribaun moment que és necessari prendre distànciade tota aquesta explosió creativa ifer que la nostra feina tingui una funció iun sentit.És diferent el procés productiu que sesegueix depenent del resultat que esbusca i l’aplicació que tindrà (si és pera un mitjà escrit o audiovisual)?Sí, encara que penso que per la nostraMireia Pons-Llorachformació, el dissenyador gràfic hauriade ser capaç de desenvolupar qualsevoltasca sigui en el mitjà que sigui. Peròcada camp té les seves especificitats, ical temps per a aprendre-les. En el mitjàaudiovisual, per exemple, quan fem unstoryboard hem d’imaginar que cada framede l’animació ha d’estar perfectamentdissenyat, com si es tractés d’un cartellimprès. I també és important la noció deltemps i del moviment. Fa falta, també,treballar la capacitat de saber dissenyaren estàtic una peça que posteriormentserà animada.Treballar per a grans canals de televisiófa més visible i valorada la feina d’undissenyador?Et dóna l’oportunitat de treballar per aclients que tenen molta més visibilitatper al públic en general. Tothom coneixLaSexta o TVE. Però, dins del nostre sector,tots sabem apreciar i admirar un bondisseny i un bon dissenyador, independentmentdel client per al qual treballa.Què t’està ensenyant treballar ambZeligstudio?Mai abans havia dissenyat per a televisió,sí que havia desenvolupat motion graphicsper a títols de crèdit a Los Angeles.Però el llenguatge cinematogràfic i elllenguatge televisiu són bastant diferents.Has tingut, també, l’oportunitat de treballarfora. A Prologue Films, a Los Angeles,a De.MO a Nova York i a Attoma design aParís. D’això també se n’aprèn...Viure a l’estranger és una gran experiència.A mi em va ensenyar que perseveranttot és possible, només es tracta de posarhiesforç i voluntat. Per altra banda, josempre he viscut una visió occidentalde la cultura del disseny, i en aquestsentit els codis del disseny són bastantuniformes. Encara que al nostre país, enrespecte i rellevància cap al dissenyadori el seu disseny, encara ens queda moltcamí per fer.Molts projectes realitzats. De quin etsents més orgullosa?De tots. No n’hi ha ni un en tots aquestsanys del que no em senti orgullosa. Devegades és per com s’ha treballat enequip, de vegades per la bona compatibilitatamb el client, de vegades per ladiversió del rodatge, altres perquè era unrepte aparentment inassolible. Però si hede nombrar-ne un seria, per exemple, elscrèdits de Married Life, a Prologue Films,i el projecte de branding per als informatiusde BTV que vaig utilitzar per al meuprojecte de final de grau (PFG) a ESDi.Què és el més bonic de la teva feina? I elmés dur?El tracte amb el client com a respostaa ambdues preguntes. El més bonic ésquan la forma de treballar és fluida i aixòpermet anar al màxim amb un projecte.Per a això és necessari un respecte i unaconfiança mútua. El més dur és quan aixòno existeix. D’això es deriva que, moltesvegades, el projecte acabi amputat o orfed’elements primordials.Com et defineixes com a dissenyadora?Això és una cosa que s’ha anat definintal llarg del temps. A la meva primerafeina, amb Enric Satué, ell solia dir quejo era les seves mans i els seus ulls. Hidesenvolupava una feina més tècnica.Però tot i això aprenia de les decisionsque ell prenia. Cada feina que he fet m’haensenyat a entendre el disseny des d’unaperspectiva més global, a ser capaç detenir més punts de vista.I els teus projectes? Cap on vols anar?Hi ha moltes coses que m’agradaria fer:fer un curs de lettering, impartir classes,tornar a treballar a l’estranger, aprendrea ballar swing, col·laborar amb companysmúsics i arquitectes... Mantenir sempreuna llarga llista de coses pendents i disparsem deixa dormir tranquil·la pensantque sempre avanço i que mai s’acabenels projectes. Això sí, aquesta llistasempre té un màxim comú denominador:seguir tenint la capacitat d’aprendre iil·lusionar-me amb cada passa que faig.24 ISSUE#35ISSUE#35 25

ESDi RESPIRA CREATIVITATENTRE ELS SEUS GRADUATSHelena Bayonaoficines, reformes, i, fins i tot, projectesd'urbanisme i paisatgisme, en els qualsmai em vaig imaginar participant.De quin d'ells et sents més orgullosa?Actualment estem treballant en la construcciód'un monestir per a una comunitatde monges de clausura. Ara mateix és elmeu principal orgull ja que és un temamolt ampli. He hagut d'aprendre moltsobre aquest tema tan reservat, i visitarmolta arquitectura religiosa per poder assumiruna proposta que complís les expectativesde la comunitat. Hem treballat enla proposta d'habitatge, biblioteca, aules,oficines, cuina, menjador, auditori i església,cementiri i zones de recreació passivai activa. És un projecte molt complet.Com es viu el disseny a Bogotà?Des d'una altra perspectiva. Hemd'entendre que és una cultura diferent enconstant evolució i que, a poc a poc, vaobrint portes a noves propostes.Què és el millor i el pitjor de la tevaprofessió?El més bonic és saber que aquesta és laprofessió que sempre he volgut desenvolupar.El més dur és lluitar per aconseguirla credibilitat suficient en cadascuna deles propostes que fas. És una professió enla qual no deixes d'aprendre.Quin és el millor aprenentatge adquiritfins al moment?Sobretot, el que he après és que la nostraprofessió és un procés de connexió permanentamb el client, les seves necessitats,la ciutat, l'entorn… En fi, moltesvariables que et porten a conviure amb eldisseny de manera permanent.Com et defineixes com a dissenyadora?Treballadora, creativa, propositiva i receptiva.A vegades és complicat definir a quèens dediquem.Com definiries el perfil d'un dissenyadord'interiors?És una persona que pot ajudar a interpretarles necessitats de la gent i plasmar-lesen un espai.Vas començar en aquest món perseguintaquesta idea? Per vocació?Cada dia més. Cada dia estic més convençudade la meva feina. Semprem'ha agradat l'art. Le Corbusier va dir:“L'arquitectura és art en el seu sentit méselevat” (Vers une architecture, 1923), i hiestic totalment d'acord.Quins són els teus referents?He après a veure amb sentit crític a moltsprofessionals, i a entendre que gran partdels seus èxits són gràcies a la perseverançai l'originalitat. Alguns dels meusllibres de capçalera sónde Zaha Hadid, Herzog&De Meuron,Sanaa, koolhaas o Tadao Ando, entrealtres. No obstant això tinc un profundrespecte per l'atemporalitat dels dissenysd'arquitectura moderna.I, ara, quins projectes tens en ment?Personals, molts! Professionals, més!Cap a on t'agradaria caminar? Quin és elteu somni?Cap a on hi hagi oportunitats. El meu somniés no abandonar mai la meva professióque és, també, la meva passió.“ HE APRÈS A VEURE AMB SENTIT CRÍTIC A MOLTS PROFESSIONALS I AENTENDRE QUE EL SEU ÈXIT RADICA EN LA PERSEVERANÇA I L'ORIGINALITAT”HELENA BAYONAwww.size.com.coEs defineix com a treballadora i creativa,i afirma tenir tants projectes personalscom professionals. Helena Bayona ésGraduada Superior en Disseny d'Interiorsper l'Escola Superior de Disseny ESDi.Dissenyadora convençuda per vocaciói experiència, desenvolupa la seva carreraprofessional a Colòmbia on, senseesperar-s’ho, ha trobat el seu espai, elseu estil i el seu ritme. Actualment estroba immersa en un dels projectes quemés l'enorgulleixen: la construcció d'unmonestir per a una comunitat de mongesde clausura.Com sorgeix la possibilitat d'anar a treballarfora?Sempre he estat una persona professionalmentmolt inquieta. Això em va portara vincular-me, des dels primers anys decarrera, a un despatx d'arquitectura deTerrassa. Una vegada finalitzats els estudis,vaig decidir continuar la meva formacióamb un màster d'Arquitectura i Disseny aBarcelona. Allà vaig tenir l'oportunitat deconèixer gent de diferents parts del món,i aquí va sorgir la meva curiositat per exploraraltres alternatives fora d'Espanya.Bogotà era la teva opció?Realment Bogotà no era als meus plans.Però, durant els meus estudis de màstervaig conèixer a dos arquitectes colombiansque, tot i que eren molt joves, tenien unestudi a Colòmbia. Produïen arquitecturapropositiva de caràcter independent. Vamplantejar la possibilitat de formar part delseu equip durant l’estiu, però una vegadaallà em vaig adonar que on hi ha feina éson són les oportunitats.I t'hi vas quedar…Va significar sacrificar moltes coses ireplantejar-me on i com volia desenvoluparla meva carrera professional.Formes part de l'equip de l'empresaSIZE*. Quin és el teu rol dins del'empresa?Sóc part de l'equip creatiu i productiu.Encara que la meva formació és com adissenyadora d'interiors, les meves responsabilitatshan anat en augment. Totsfem de tot: dissenyem, dibuixem, desenvolupemplans, detalls, imatges, processosadministratius, etcètera. Professionalmenthem de ser molt versàtils.En quins projectes treballeu?He tingut l'oportunitat de participar ennombrosos projectes: disseny d’habitatges,26 ISSUE#35ISSUE#35 27

ESDi RESPIRA CREATIVITATENTRE ELS SEUS GRADUATS“ M'AGRADEN ELS REPTES, CUIDAR ELS DETALLS.PER MI NO EXISTEIXEN LES BARRERES DE CAP TIPUS”SALMA KRHEIScargocollective.com/salmakhreisSalma Khreis, graduada superior enDisseny de Moda per l’ESDi, coneix fil perranda les últimes tendències en moda.La seva afició a allò etiquetat com a fashiono cool no té res a veure amb el seuafany sense límits de seguir les últimesnovetats en moda, sinó amb el seu rol coma dissenyadora dins del gegant Inditex,la major multinacional tèxtil de l'Estatespañol. Khreis forma part d'una empresaque crea tendència, que dicta moda, i queté una gran expansió internacional. Ella,però, no s'espanta davant el repte, ja quesap que part de l'èxit radica a no tenir pori no posar-se barreres a un mateix.Com sorgeix l'oportunitat de treballarper Inditex? Concretament per Bershka?En sortir de la universitat em vaig posarcom a meta treballar dins del meu àmbiti, per tant, buscava el sí a costa del quefos. Va ser aquí quan vaig tenir el meuprimer contacte amb el Grup Inditex através del seu projecte planter. Després,mentre treballava a Madrid, en una altraempresa de moda, vaig decidir buscaraltres ofertes de feina, i no vaig dubtara enviar el meu CV a empreses de modatant nacionals com internacionals.A això se li diu constància!El meu lema era Per què no? Si ho vull,ho puc fer! Fins que un dia Bershka es vafixar en mi.Quan vas acabar els teus estudist'imaginaves treballant per a unaempresa d'aquestes dimensions?Gens ni mica! Mai em vaig imaginartreballant per a una empresa d'aquestamagnitud i amb tanta expansió a nivellinternacional. Al principi em va produirvertigen, però formar part d'aquestprojecte m'entusiasma. Sent una de lesmeves primeres feines em consideromolt afortunada.Quin és el teu rol dins de Bershka?Treballo en el Departament de Plana, i juntamentamb una altra dissenyadora, ens dediquema peça exterior exclusivament. Lesmeves tasques comencen per la cerca detendències, el plantejament de col·leccionsamb la resta de l'equip, el disseny de peces,i el seu seguiment amb els proveïdors.I, com et sents quan veus que les tendènciesque desenvolupes funcionen?Quan les hi veus a un amic o, simplement,pel carrer. Quan veiem persones portantels nostres dissenys sento que l'hemencertat. I, a més, veure el fruit del teutreball exposat a aparadors de ciutats comLondres o París il·lusiona molt.Salma KrheisDe fet el grup Inditex és conegut per sercreador de tendències, no només deroba. Com és el procés de treball?Més que crear tendències, nosaltres lesadaptem i les apropem al públic. Seguimdetingudament les passarel·les, anem afires internacionals, i realitzem viatges deshopping a ciutats de referència.Heu d'estar “a l'última”Sí, treballem amb molta antelació, i hemd'estar sempre atents a les últimes modes.La recerca i la inquietud són factorsclau per a nosaltres.Com és Salma Khreis com a dissenyadora?Em considero una dissenyadora creativa,observadora, curiosa i sense por aatrevir-me amb noves idees. M'agradenels reptes, cuidar els detalls. Per mi noexisteixen les barreres de cap tipus.Llavors, sense barreres, on t'imaginesd’aquí a cinc anys?No sé on seré d’aquí a 5 anys, peròm’agradaria seguir dedicant-me a lamoda, i començar un projecte personal.Em sento còmoda en l'artesania i en l'art.El meu objectiu és deixar-me endur perl'aura d'autenticitat que emana dels vellscostums, i potser proposar un diàleg entretradició i innovació.Algun consell per a les futures generacionsque vulguin estudiar el mateix que tu?M'agradaria dir-los que, malgrat la crisi,no cal rendir-se mai. Hem de llençar lavergonya per un barranc i mantenir lail·lusió sempre viva.BershkaSalma Krheis28 ISSUE#35ISSUE#35 29

ESDi RESPIRA CREATIVITATENTRE ELS SEUS GRADUATSdinàmica de pensament que difereix delscompanys d’altres especialitats.Has trobat el teu espai en el món deldisseny?(Júlia) N’he trobat un. Però crec que hi hamolt de camí per fer. El món audiovisualté moltes facetes i he treballat tant enla gestió de la producció com en edició,escenografia, creació de personatges,disseny gràfic... i m’agradaria seguirprovant coses.I, Paul, com et sents en un projecte quecreix més enllà del que és puramentaudiovisual?(Paul) Mai vaig pensar que acabariadedicant-me a fer tantes coses alienes almón del vídeo. Són molts camps els ques’han de tocar en un projecte així: moltestrucades, missatges de correu electrònic,desplaçaments, papers... Quan comencesels teus estudis creus que seràs darrered’una càmera o editant davant d’un ordinador.Però és al món real on t’adones delque has de fer perquè el teu negoci tiriendavant.De quina de les feines desenvolupadesfins ara us sentiu més orgullosos?De tots i de cap en especial. Per exemple,ara estem treballant en un projectea Madrid amb un grup de rap compostper 15 integrants de diferents ciutats. Laproducció és extremament complexa,i també ho serà l’edició. Però aquestsreptes els batallem i els gaudim en partsiguals.A part de Deliris, teniu altres projectespersonals?Tot ho fem sota el paraigua de Deliris.Que no sigui un projecte estàtic ens permetabastar totes les nostres inquietudspersonals.Què és per a vosaltres el disseny?Segurament és “avui Pantone i demàgana”. Però també és un estil de vidaamb metes completament noves cadadia, amb gent interessant, creativa i ambganes. És un intent d’intervenir en el queens envolta per a transformar-ho i fermés suportable el dia a dia contemporani.Això ens obliga a ser molt conscients delque fem i del motiu pel qual ho fem.Cap on aneu? Quin és el vostre somni?Anem pas a pas. Volem créixer i continuarprogressant. Sempre acceptemnous projectes, si no sabem fer algunacosa ho aprenem, i si fa falta fer croquetes...es fan croquetes.Júlia Cuyàs i Paul Carr“EL DISSENY NO ÉS DELIRANT PERÒ LA CREATIVITAT POTSER SÍ”JÚLIA CUYÀS& PAUL CARRwww.deliris.comTenir un deliri per alguna cosa implicasentir passió, desig, entusiasme. És unestat mental i emocional en què les ideesagafen el control i embogeixen. Encaraque la seva bogeria pot servir per a finalitatstan positives com el que han construïtJúlia Cuyàs, graduada en Gestió del Disseny(Integració multidisciplinària) a ESDi,i Paul Carr, graduat en Disseny Audiovisualtambé a ESDi. Es tracta de Deliris,una productora audiovisual especialitzadaen videoclips que es regeix pels principisde multidisciplinarietat del disseny, i quecontempla totes les parts del procés.Quan vau acabar els vostres estudisteníeu clar que volíeu donar forma alvostre propi projecte?Ja feia un parell d’anys que hi treballàvem.El Paul tenia clar des del principiel que volia fer: combinar música ambvideocreació. Per això vam crear laproductora audiovisual especialitzada envideoclips Deliris.Com neix Deliris?Neix de la vocació musical del Paul (PaulCarr) i de l’esperit artístic dels dos.Sempre ens ha interessat la culturavisual en tots els seus vessants: art,disseny, artesania, comunicació... Defet, a la nostra web, definim el projecteDeliris com “un estat d’inquietud. No ésla recerca d’una sortida sinó un sabotatgeamb estil”.Per què el nom Deliris? El disseny potacabar sent delirant?El disseny no, però la creativitat potser sí.Deliris és un nom amb el qual ens identifiquem,la paraula funciona en molts idiomesi a més juga amb el concepte ‘de l’iris’.És difícil emprendre?Tenir idees i portar-les a la pràctica maiés fàcil. Hi posem molt d’entusiasme i hiinvertim moltes hores; tenim amics quehi col·laboren, ens ajuden i ens recomanen,i, a poc a poc, estem aconseguint unreconeixement important en el camp enquè ens movem.En el cas de la Júlia, vas estudiar Gestiódel Disseny (Integració multidisciplinària).Com definiries aquest itinerari curricular?(Júlia) Toques moltes tecles d’àmbitsque difícilment es relacionen i aixòet proporciona una perspectiva moltespecial a l’hora d’entendre el disseny.És aquesta obertura de mires el que etpermet treballar sense por en aspectesdiversos, sense haver-te d’especialitzaro classificar en un únic tema. Crees unaDeliris30 ISSUE#35ISSUE#35 31

ESDi RESPIRA CREATIVITATENTRE ELS SEUS GRADUATS - EMPRENEDORS“ TABULA RASA ÉS UNA EXCUSA LEGAL I ECONÒMICA PERCREAR I COMPARTIR EMOCIONS, GRÀFICA I MOLT MÉS”TABULA RASAwww.tabularasa.wsAdrià Lapiedra, Kevin Sabariego i RogerVarela són Tabula Rasa, un estudi dedisseny i comunicació visual que s'haincorporat recentment a ESDiempresa. Elsseus projectes professionals comencenamb un full en blanc, que va prenent formaa mesura que es treballa amb el client.Els tres creuen en el projecte i assegurenque fan allò que els motiva.Es van conèixer a l’ESDi, i, junts, ja vanaconseguir algun èxit professional, comser presents en el Blanc Festival amb elseu Projecte de Final de Grau. Són unsapassionats del disseny ben fet i la culturaque els envolta.Quins serveis oferiu?Donem serveis gràfics complets d'identitat,editorial, catàleg, publicitat, direcció d'art icampanyes de difusió. Però, a més, el nostretreball en diferents Start-ups de tecnologiaens ha permès incrementar el nostre ventallde serveis. Ara estem treballant, també, endisseny web, mòbil i tauletes.Adrià Lapiedra, Kevin Sabariego i RogerVarela. Sou tres. És complicat el treball enequip?El treball creatiu en equip no acostuma a serfàcil. Malgrat tot, sempre intentem conceptualitzarel projecte conjuntament, i desprésd'aquesta primera fase, nomenem un ProjectManager. Cada projecte és liderat per una solapersona, encara que els altres anem seguintels avenços.Com sorgeix l'oportunitat de formar partd’ESDiempresa?Teníem el projecte d'estudi molt present i necessitàvemun espai per dedicar-nos-hi en cosi ànima. Coneixíem el servei d’ESDiempresaja que havíem col·laborat en un projecte ambDimo (ara companys d'estudi), i vam pensarque podia ser interessant.Com valoreu l'experiència?Realment hi ha molt bon ambient a ESDiempresa,i això ens ha permès compartiri col·laborar en diversos projectes amb elsaltres estudis.De quin projecte esteu més orgullosos?Els projectes dels quals més contents estemsolen ser els projectes més petits.Per exemple, el treball realitzat per a PomodoroRosso, un petit restaurant del Poble-sec(Barcelona) del qual hem desenvolupat totala imatge. Hem participat en tot el procés:conceptualització, direcció d'art en fotografia,disseny gràfic, etc.Quin somni teniu com a dissenyadors? Cap aon us agradaria anar?Tabula Rasa és una excusa legal i econòmicaper crear i compartir emocions, gràfica i moltmés, entre tres amics que es van conèixer a launiversitat. Realment, ara mateix estem fentel que ens agrada.D'esquerra a dreta: Kevin Sabariego, Adrià Lapiedra i Roger Varela“ ELS INICIS SEMPRE SÓN COMPLICATS, I DISPOSAR D'UN ESPAICOM ESDiEMPRESA AFAVOREIX QUE PUGUIS DUR A TERMEEL TEU PROJECTE SENSE GRANS INVERSIONS INICIALS”LLUÍS RODEROwww.llrodero.comLluís Rodero va estudiar Dissenyd'Interiors a l'Escola Superior de DissenyESDi. El seu interès per la generaciód'espais interiors únics, encaixant elsvalors estètics amb els de responsabilitati sostenibilitat, l’ha portat a emprendreun projecte personal i propi amb unsegell que es diferencia d'altres estudisper la voluntat d’ecodissenyar. Aral'estudi Lluís Rodero se suma al projected’ESDiempresa.Qui és Lluís Rodero?Un amant del disseny i l'interiorisme. Unapersona senzilla, curiosa, proactiva, compromesaamb els valors de sostenibilitat iresponsabilitat.I com a estudi, com definiries el teu segell?És un espai de creació, enfocat, principalment,a la creació d'espais, posant el disseny alservei de la societat. És una eina per a perso-Lluís Roderones, empreses i organitzacions que vulguinmillorar productes, eines de comunicació iimatge. Busco donar resposta a les necessitatsactuals.Quins serveis ofereixes?El concepte de l'estudi és oferir serveis dedisseny i creació, amb una clara orientació ala creació d'espais, però amb una visió global.Treballo en quatre blocs: ecodisseny, arquitecturainterior, disseny corporatiu i arquitecturaefímera. Quatre línies de mercat que responena la representació d'una àmplia gamma deserveis amb uns valors cívics de responsabilitati sostenibilitat.T'has especialitzat en interiorisme, peròcentrat en l’ecodisseny. Per què?Defenso l'ecodisseny amb una miradad'ambigüitat, no només com una resposta auna necessitat sostenible, sinó com una einaper economitzar el resultat aplicant criterisde perdurabilitat i proximitat, aportant valor amaterials considerats de “menys qualitat”.Com sorgeix l'oportunitat de formar partd’ESDiempresa?He desenvolupat la meva carrera professionalen diferents despatxos professionals ambgran potencial on, tot i fer el que m'agradava,trobava a faltar la llibertat de poder desenvoluparels meus propis projectes. Si a mésli sumem el difícil moment econòmic i ladificultat de trobar feina en un estudi, un dia etpreguntes: I per què no? Em vaig posar en contacteamb l’ESDi per poder accedir a l'espaid’ESDiEmpresa, i aquí estem.Quins beneficis t'aporta?Els inicis sempre són complicats, i disposard'un espai amb unes condicions raonablesafavoreix que puguis dur a terme el teuprojecte sense haver de fer grans inversionsinicials. A més disposes d'un servei de suportque aporta seguretat i tranquil·litat a l'horad'afrontar nous reptes.De tots els projectes realitzats fins al moment,amb quin et quedes?En cada projecte hi deixes una mica de tu, perla qual cosa escollir-ne només un no és fàcil.L'afinitat amb el projecte pot venir en relacióamb el projecte, el procés o el resultat. Però,podria destacar la col·laboració, conjuntamentamb altres estudis, amb el Museu Rockde les Arenes o el Factory Shop a Vigo. Peròsi n'hagués d'escollir un seria el projecte dereforma de la vinoteca Devins. Em porta moltbons records.Quin és el teu somni com a dissenyador?Ser dissenyador i poder tenir l'oportunitat dededicar-m’hi i guanyar-me la vida en aquestaprofessió ja és un somni.32 ISSUE#35ISSUE#35 33

FESTIVAL OFFFDHUB les Glòries BarcelonaSaloneInternzionali delMobile Milano 2013Fira de Milà- Milà09/04/2013 - 14/04/2013www.cosmit.itFADFESTDiverses localitzacionsa BarcelonaBARCELONADESIGN WEEKDiverses localitzacionsa Barcelona11/07/2013 - 21/07/2013fido.palermo.edu/servicios_dyc/modaGRAPHISPACKRecinte de Gran Via(Fira de Barcelona)DISSENYA LAPORTADA DE LAPROPERA ISSUE06/06/2013 - 08/06/2013 25/06/2013 - 11/07/2013www.offf.ws/www.fadfest.cat17/04/2013 - 20/04/2013http://www.graphispag-digital.comVols dissenyar la portada del proper número de la ISSUE?Consulta'n les bases a:www.esdi.es(a l'apartat de concursos)REDACCIÓPublicació de l'Associaciód'Antics Alumnes de l'ESDiEscola Superior de Disseny ESDiMarquès de Comillas, 81-8308202 SabadellTel. 93 727 48 19Fax 93 727 42 49info@esdi.eswww.esdi.esEDICIÓConsell de redaccióJunta Directiva de l'AAA de l'ESDiDisseny i maquetació de la publicacióAlbert Cano (Comunicació ESDi)CoordinacióIgnasi González (Desenvolupament corporatiu)EdicióMiriam Millán (Comunicació ESDi)RedaccióIsabel Palà (Comunicació ESDi)Informa-te'n a Twitter@ESDi_BarcelonaMíra'ns a Instagram@ESDi_BarcelonaSegueix-nos a FacebookESDiEscolaSuperiordeDissenyEnvia'ns la teva proposta a:comunicacion@esdi.es¡COMPARTIM CONEIXEMENT I CREATIVITAT!Encercla'ns a Google +Escola Superior de Disseny ESDiConnecta't a Youtube/VimeoESDisseny / ESDiOpina a PLEASE@ESDi_Barcelona34 ISSUE#35ISSUE#35 35

La preguntaÉs la mÉscreativade lEsconductEshumanEsALEX OSBORNExpert en creativitat i creador del Brainstorming