març 2010 NÚmErO XXVIII PUBLICaCIÓ DE DISSENY - ESDi

6 entrevistaAlguna vegada ha rebutjat alguntreball per no trencar amb elsseus ideals de disseny?Moltes vegades el client ens presentauna idea absurda o poc definida.En aquests casos el que he fet ésintentar reconduir-lo.Una vegada va venir un home quetenia una empresa de xocolates quees deia Cibeles. Volia que fes lesxocolates amb la forma de l’estàtuai, com que jo no trobava cap relacióentre la Cibeles i el plaer de menjarxocolata, li vaig aconsellar una formamés simple, el vaig reconduir.Un cop hem van demanar unamàquina de fer mitjons, però comque no sóc enginyer vaig haver derefusar el projecte. S’han de limitarles teves ambicions a les tevescapacitats reals.Creu que la creativitat és qüestiód’inspiració o de treball?Treball segur, inspiració sí, ésevident que s’ha de tenir fantasia,imaginació, etc.En el meu últim llibre “Hitos delDiseño: 100 Diseños que hicieronépoca” intento explicar d’on surtenles idees, perquè jo sempre dic queles idees que tenim hi són d’unamanera molt difusa, i composar-lesés feina. Composar-les és mirarlesdes d’un altre angle i dedicar-lihores. El gran problema que existeixactualment és que els clients no ensdeixen temps per pensar. Jo vaigtenir la sort de viure en una èpocaen que ens donaven més temps.Per exemple, per dissenyar la torxaOlímpica vaig disposar de 2 anys.Calia fer-ho bé i penso que, desd’un punt de vista tecnològic, elresultat va ser impecable.No només s’ha de tenir inspiració,es necessita molt de temps perverificar si la idea és realment bona,si compleix les qualitats i les condicionsque necessita.Quina és la clau per tenir èxit enel món del disseny?Quina és la clau per tenir èxit en lavida? Aquesta és la gran pregunta“Sempre he estat molt curiós, i crec queaquesta és una bona qualitat pel disseny:la curiositat del voler conèixer elperquè les coses són com són.”sigui la professió que sigui; si etsun advocat, si ets un metge, si etsun arquitecte...Cendrer Copenhague, 1965.Crec que el més difícil és la tevaòpera prima, la primera cosa quefas. Pensa que tu ets un desconegutpels teus clients, t’han de conèixer,han de tenir una mena d’aval,encara que sigui una ampolla, queels asseguri que fas les coses benfetes. És difícil però no és impossible,cadascú troba un camí diferent.Jo vaig acceptar dissenyar una rentadoratot i ser novell. S’ha d’evitarrefusar encàrrecs, encara que siguinmínims, perquè es tractarà d’unaobra, d’una cosa feta, que no és unprojecte d’escola sinó un projectede la vida real.Creu que les tecnologies informàtiquesfaran possibles un nouconcepte de disseny on cadaproducte podrà ser adaptat a lescaracterístiques individuals decada usuari?La informàtica m’ha arribat tard a lameva vida, segueixo sent una personaque crea amb el llapis, les mevesidees les plasmo amb aquest petitestri, la informàtica ens meravella,és evident que tindrà un paper fonamental,ara, en el disseny concretament,tal com jo l’entenc, no.Tecnològicament el disseny no hoés tot, com és en el cas d’un telèfonmòbil, però al final el que nosaltresfem servir d’aquest aparell pot afectaral disseny. Per exemple, un botóque es pren bé, que es vegin bé elsnúmeros, que es pugui agafar bé...Tot això és disseny.El disseny generalment és la interpretacióde la forma per adaptar-la a larelació que ha d’establir amb l’usuari.Penso que la informàtica crearà unmón completament diferent al quejo he conegut.+ informació:www.andrericard.comwww.esdi.es/cidic