104 Anna I. Peiratssus santos, sabios y héroes. El missatge de “santedat laical” del llibre d’Escrivà,més que obrir camins de santedat envers la possible esperança del Regnepromés per Déu, es transforma en contrafactum als versos de Vallverdú, iesdevé un camí amb finalitat interessada:dels seguidorsi protectorsd’aquell Camíque es sap obrir. (íbid.)I la posterior apostrofació lírica amb to ideari que entén la finalitat revolucionàriade la santa predicació del fundador de l’Opus Dei com un negoci,expressat en matís materialista:Ai, Escrivà,que bé que et va–tu, el primer soci–aquest negoci. (íbid.)Aquesta insistència en el registre econòmic que suposa l’existència del’organització religiosa es contextualitza a l’obra de Vallverdú enl’espacialització d’Espanya, sotmesa a un destí advers, segons el cronista,des de fa trenta anys, al∙lusiu a les tres dècades de la publicació de Camino,el 1939: 23que és on s’escanyala llibertatd’ençà que el fatens guiaper mala viaja fa trenta anys. (p. 14)Aquests “anys i panys”, com els designa el jo líric, presenten la projecciótemporal amb la visió econòmica d’un europeisme grand type, referit alsplans de desenvolupament econòmic, gestionats per Laureano López-Rodó, a qui Vallverdú designa amb el doble sentit paròdic del llinatge: 2423 El llibre que inaugura l’associació de l’Opus, va veure la llum el 1934 amb el títol Consideracionesespirituales i cinc anys més tard, el 1939, titulat Camino. El llibre constava de 999punts de meditació i pretensions doctrinals i de canvi de conducta, dirigit en primerterme a les barriades obreres i els estudiants de la Universitat de Madrid.24 En aquest cas el propi Roig planteja un enigma on resten semiocultes les seues dades
L’Spill de Jaume Roig, de Mestre Grau a Sir Joan Fuster i Lopus-Rodó? 105López es diui en sap un niu;de directorn’és ben rodó. (p. 15)La insatisfacció personal i el to revolucionari a la Dictadura evoluciona desdel “Lopus-Rodó” (p. 15) i el joc sil∙lèptic amb “l’Opus rodó” i fins i tot “lopus rodó” a l’al∙lusió explícita al Cabdill o al mateix Carrero Blanco, queactuen per diners. Ara, segons Vallverdú, mana el diner (p. 16) i, per tant,el feixisme aviat ha esdevingut fixisme. Aquest suport solidari prové únicamentd’un fons comú:sinó dels Marchs,que rima amb marcs? (íbid.)En aquest sentit, des del resultat d’una situació insostenible, el recurs a latècnica típica del registre oral, de la rima de termes homònims homòfons,freqüent en Roig, 25 trenca de manera paròdica amb un vers d’accentextrarrítmic i una onomatopeia que desdramatitza el llenguatge de la desolaciódels versos precedents:quatre o cinc copsmentre que els copsels hem rebuti tururut. (p. 17)Allò que impressiona al lector dels versos de Vallverdú és fins i tot el fetd’haver assumit el to de predicació de Camino:Cal començarde nou, germà. (p. 18)Malgrat el to paròdic adreçat al dirigent de l’Opus Dei com a les actitudsinteressades dels sustentadors de la Dictadura, la lectura paradoxal se subbiogràfiques.Blanc e vermell és el doblet d’adjectius cromàtics que revelen el nom del’autor: blanc, pel color del cavall de l’apòstol Jaume; vermell, sinònim de roig “Roig”(vv. 15995–6) i de la seua esposa, Isabel Pellicer: “Is, primer mot / lo peix llicer (vv.15997–16000).25 Aquest joc de termes homònims homòfons és ben freqüent en Roig: roma / Roma; volen(de voler) / volen (de volar), prima (delicada) / Prima (hora canònica) (vid. vv. 2767, 7373,8509, 8513, 8861, 9735).
- Page 1 and 2: Anna I. Peirats (València / Freibu
- Page 3 and 4: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 5 and 6: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 7 and 8: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 9 and 10: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 11 and 12: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 13 and 14: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 15 and 16: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 17: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 21 and 22: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre
- Page 23 and 24: L’Spill de Jaume Roig, de Mestre