llegir article

L’Spill de Jaume Roig, de Mestre Grau a Sir Joan Fuster i Lopus-Rodó? 105López es diui en sap un niu;de directorn’és ben rodó. (p. 15)La insatisfacció personal i el to revolucionari a la Dictadura evoluciona desdel “Lopus-Rodó” (p. 15) i el joc sil∙lèptic amb “l’Opus rodó” i fins i tot “lopus rodó” a l’al∙lusió explícita al Cabdill o al mateix Carrero Blanco, queactuen per diners. Ara, segons Vallverdú, mana el diner (p. 16) i, per tant,el feixisme aviat ha esdevingut fixisme. Aquest suport solidari prové únicamentd’un fons comú:sinó dels Marchs,que rima amb marcs? (íbid.)En aquest sentit, des del resultat d’una situació insostenible, el recurs a latècnica típica del registre oral, de la rima de termes homònims homòfons,freqüent en Roig, 25 trenca de manera paròdica amb un vers d’accentextrarrítmic i una onomatopeia que desdramatitza el llenguatge de la desolaciódels versos precedents:quatre o cinc copsmentre que els copsels hem rebuti tururut. (p. 17)Allò que impressiona al lector dels versos de Vallverdú és fins i tot el fetd’haver assumit el to de predicació de Camino:Cal començarde nou, germà. (p. 18)Malgrat el to paròdic adreçat al dirigent de l’Opus Dei com a les actitudsinteressades dels sustentadors de la Dictadura, la lectura paradoxal se subbiogràfiques.Blanc e vermell és el doblet d’adjectius cromàtics que revelen el nom del’autor: blanc, pel color del cavall de l’apòstol Jaume; vermell, sinònim de roig “Roig”(vv. 15995–6) i de la seua esposa, Isabel Pellicer: “Is, primer mot / lo peix llicer (vv.15997–16000).25 Aquest joc de termes homònims homòfons és ben freqüent en Roig: roma / Roma; volen(de voler) / volen (de volar), prima (delicada) / Prima (hora canònica) (vid. vv. 2767, 7373,8509, 8513, 8861, 9735).