Ens 47.qxd - Ajuntament de Sant Pol de Mar

Can Villar, abandonatAssociació de Veïns de Sant Pol, “Les Formigues”veïns@polnetwork.comobligat dels molts viatgers que anant peraquesta carretera procedents de Canetno podien travessar la riera, perquèbaixava en abundància durant moltsmesos l’any. Sense ponts fins a mitjandel segle XIX (el del tren), a vegadess’havien d’esperar dies per poder entrara Sant Pol.La masia de can Villar és molt probablement el terceredifici més antic de Sant Pol després de Sant Pau i elconjunt de l’església i el campanar. Són com el nostre“triangle d’or” històric del nostre patrimoni arquitectònic.Que la casa de Can Villar està abandonada des de fa moltsanys és una evidència. La masia va quedar dins d’unaestructura de propietat comunitària de difícil gestió.Lentament va degradant-se, i no trigarà a arribar elmoment que serà irreversible... Ja no tan sols és queestigui en perill d’enrunament, que ho està; és que estàperdent la dignitat i la consideració que es mereix, tal comestà contemplat en el catàleg del patrimoni arquitectònicde Sant Pol.Can Villar en el tempsCan Villar és la masia catalana més propera al mar. Té unafinestra gòtica del segle XVI i molt probablement elsorígens de la casa es remunten més enllà.Can Villar fou la porta d’entrada a Sant Pol per ponentdurant dos segles: des que és construí la carretera reialque travessava el poble pel carrer Nou. Fou el refugiEl cognom Villar de Grau és present aSant Pol almenys des del segle XIV.Precisament portà aquest cognom i erafill de la masia el llegendari Villar deGrau, capitost dels defensors de SantPol en la guerra de Successió. Governàun grup que evità l’entrada a la poblacióde les tropes enemigues fins que notingueren més remei que fer-se forts a laTorre de la Martina, des d’on veierencremar tot el poble, excepte l’Església ila Casa del General. Cremaren també la masia de CanVillar. Fins a principis del segle XX existí una frase populara Sant Pol que deia: “Ets més valent que en Villar de Grau”.Se li dedicà el nom del passeig de la Riera durant laSegona República.No podem continuar sense fer res, veient impassibles comCan Villar continua degradant-se. Els propietaris tenenl’obligació de mantenir-la en bon estat, i el poble de SantPol tenim l’obligació i el dret de fer que això es compleixi.Hi podem perdre molt més que una peça important delnostre patrimoni: es tracta de la nostra memòria històrica,de la nostra consciència de ser d’on som, i de la nostravoluntat de continuar-ho essent.Perquè Can Villar és profundament nostre.Podeu fer-nos arribar les vostres adhesions individuals ocol·lectives, per tal de demanar que s’aturi la degradacióde can Villar i s’acordi una acció institucional urgent desalvaguarda del patrimoni històric.Sant Pol, març del 2006ens10Can Villar és la masia catalana més propera al mar. Té una finestra gòticadel segle XVI i molt probablement els orígens de la casa es remunten mésenllà”