12.07.2015 Views

Ens 47.qxd - Ajuntament de Sant Pol de Mar

Ens 47.qxd - Ajuntament de Sant Pol de Mar

Ens 47.qxd - Ajuntament de Sant Pol de Mar

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Acceptar-nos tal i com somsalutJosep Torrents MisséPsicòlegQuantes vega<strong>de</strong>s ens hem enrabiat o disgustat per nohaver acceptat uns fets, una situació o un aspecte nostreque ens limita? La veritat és que la realitat a vega<strong>de</strong>s espresenta molt diferent <strong>de</strong> com ens agradaria que fos, itopem amb el que hauria <strong>de</strong> ser per nosaltres, amb el queun dia ens van dir que seria i amb el que és en realitat.Tot es<strong>de</strong>vé un joc <strong>de</strong> paraules, però el que té força i manaés la i<strong>de</strong>a que en tenim, en contraposició <strong>de</strong>l que trobem.A partir d’aquí, les reaccions i <strong>de</strong>cisions internes po<strong>de</strong>n serdiverses. Així podrem acceptar “el que és, és”, admetent larealitat <strong>de</strong>ls fets; resignar-nos i abandonar; intentarmodificar la realitat; prendre’ns la vidaamb filosofia i experimentar i aprendrequelcom nou, o en el pitjor <strong>de</strong>ls casos<strong>de</strong>primir-nos perquè no sabem comadaptar-nos ni canviar el nostre entorn.Acceptar i comprendre són dos aspectesque po<strong>de</strong>n anar <strong>de</strong> bracet, ja quefomenten l’autoestima. Així, cadapersona viu <strong>de</strong> forma particular la sevarealitat interna i externa, i té el seu propicodi d’acceptació, que <strong>de</strong>pendrà <strong>de</strong> lesseves expectatives, creences, sistema<strong>de</strong> valors o <strong>de</strong> l’educació que hagi rebut.Genèricament acceptar implica unreconeixement <strong>de</strong>ls fets, <strong>de</strong> les coses, <strong>de</strong>com és un mateix i <strong>de</strong> com són els altres,<strong>de</strong>ls nostres encerts, errors, etc. sense jutjar ni criticar,simplement respectant i admetent el que hi ha. Igualmentacceptar pot ser una actitud que no aprova ni <strong>de</strong>saprova,que es manifesta lliurement, sense cap condició nipretensió. És a dir, que <strong>de</strong>ixa fer, que <strong>de</strong>ixa ser i que nopretén transformar res.Un bon exemple d’acceptació és en <strong>Mar</strong>c, un jove mecànic<strong>de</strong> 25 anys que es recriminava constantment el fet <strong>de</strong> serun noi baix, grassonet i lleig. Li costava valorar-se iacceptar-se, ja que se sentia inferior als altres. Fins que va<strong>de</strong>cidir enfrontar-s’hi. Per fer-ho es va proposar canviar elseu sistema <strong>de</strong> creences. Va escriure unes frases en formad’afirmacions positives, amb la intenció que si es criticavadient-se: “baix, grassonet, porquet, lleig...”, es responiadient: “Faig 1,56 i ho accepto. Sóc grassonet, però sócsimpàtic i tinc molt bon humor i ho accepto. M’estic tornantcalb i també ho accepto. Aquests són els fets i aquest sócjo. Per tant <strong>de</strong>ixo <strong>de</strong> mortificar-me”. Hi va posar remei,quan va aprendre a donar-se suport, a confiar amb ell iquan va <strong>de</strong>scobrir aspectes seus positius.Per altre banda Raimon Samsó, autor <strong>de</strong>l llibre Tallerd’Amor, manifesta que tots en certa manera procurem seracceptats en tots els àmbits. Pretensió legítima en lamesura en què no es converteixi en unanecessitat. Aquesta es<strong>de</strong>vé una altracara <strong>de</strong> l’acceptació, que pot serviscuda, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, com un examenque hem <strong>de</strong> superar, amb l’objectiu <strong>de</strong>ser reconeguts, valorats i/o estimats. Enaquest cas, hi ha l’inconvenient <strong>de</strong>condicionar la nostra forma <strong>de</strong> ser i ferper tal d’aconseguir ser aprovats, caurebé o agradar. Si, per contra, dirigimaquesta intenció, aquesta energia cap anosaltres, potenciarem la nostraseguretat i l’autoestima, i no ens caldràexigir-nos ser acceptats pels altres.Tanmateix, en la vida afectiva <strong>de</strong> parella,és important veure com som i sentir-nosacceptats. Jorge Bucay, psiquiatre ipsicoterapeuta guestàltic afirma que “la aceptación nos dala sensación <strong>de</strong> libertad. Es como un motor que nospermite soltarnos”. Per tant, <strong>de</strong>s d’aquest punt <strong>de</strong> vista caltreballar per veure el nostre company tal i com és, noparcialment, sinó en la seva totalitat, comprenent-ne elsistema <strong>de</strong> funcionament i respectant-lo. Tasca prou difícil,però <strong>de</strong> veritat molt engrescadora, si creiem en l’evolució<strong>de</strong>l nostre ser.Com en tot, no hi ha res gratuït i per millorar cal treballar.Així per cultivar l’acceptació cal fer-ho <strong>de</strong> cor, ambpaciència, constància i perseverança, per arribar a sernosaltres mateixos i aprendre a conviure amb tolerància.“Genèricament acceptar implica un reconeixement <strong>de</strong>ls fets, <strong>de</strong> les coses, <strong>de</strong>com és un mateix i <strong>de</strong> com són els altres, <strong>de</strong>ls nostres encerts, errors, etc.sense jutjar ni criticar, simplement respectant i admetent el que hi ha”ens / abril 04 /27

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!