La traducció automà tica i l'experiència del BOE en catalÃ

2. Es passa el verificador ortogràfic perevitar al màxim les inter ferències.3. Com que el sistema no trad ueix les paraulesqu e estan en contacte amb determinatssím bols (claudàtors, arroves, etc.), pelfet qu e in terpreta qu e aquests signes i elterme en qü estió formen un sol lexema,amb l'ein a Reemplazar assignem l'idiomad' arribada a aquests símbo ls de man era qu es'ignorin i es tradueixi la paraula qu e hi estàen contac te sense necessitat d'eliminar elscodis.Exemple:Davant una caden a com la següe nt, enqu è no es pot alt erar la codificació - sempreentre c1audàtors- però sí qu e cal tradu irel text en contacte:[lLR]D I S P O N G O :[FP4][lLR12]TíTULO I[FP4][2LN12]Disposiciones generales[FP4][1LA]Artículo 1.[002]Objeto.[FP2][2LA] EI presente Real Decreto tiene porobjeto (...) .[FP2]El canvi qu e es fa és el següe nt:Buscar [I\?I\?I\?I\?I\?] (I\? = cualquiercaràcte r)Reemplazar por formato idioma catalan.Buscar [I\?I\?I\?I\?]Reemplazar por formato idioma catalan.Buscar [I\?I\?I\?)Reemplazar por formato idioma catalan.Buscar [I\?I\?]Reemplazar por formato idioma catalan.Així neutra litzem tot es les seqüènc ies [...]i la paraul a qu e hi està en contacte qu edatra duïda. La gradació en els canvis successiusés a causa de la presèn cia de codis qu eoscil-len entre els cinc i els dos caràcters .4. Tot seguit es neutralitza (cal entendreper neutralització l'assignació de l'idiomad'arr ibada per evitar qu e el sistema de traducció auto mà tica hi in te rving ui) el següent:a) Els noms propis de la signa tura del documentper evitar qu e qu edin traduïts i s'o b­tinguin resulta ts com «Ma rgarida Mariscalde Cant i Badoc" per «Margarita Mariscal deGan te y M ir ón - o «Rodrigo Estona " per«Rodrigo Rato».b) Les fórmules matemà tiques, si n'hi ha,per evitar la traducció dels símbo ls i l'aparicióde símbols estranys qu e de vegad espo den desmuntar l'estructura del text .Exemp le:ID = ti/T 100, don de:ti = tiempo de ind ispo nibilidad de lainstalación y (horas)ID = índice de disponibilidadLa traducció automàtica, sense preed ició,donaria el resultat següe nt:ANEU-HI = tu/t 100, ontu = temps d'indisponibiIitat de la installacióANEU-HI = índex de disponibilitatCal fer not ar qu e el resultat de la traduccióno es pot atribuir a cap defecte del programa(hi ha hagut una traducció literalqu e, d'entrada, pod ria ser viable). Per a nosaltresés més rendible neutralitzar tot a laseqüència (és a dir, im pedir qu e es tra du eixi)i fer-ne la versió catalana manualment,incloe n t-hi el text explicatiu, per evitar errorsen algun símbo l mal traduït.c) També es ne utralitzen noms de lloc qu eno hagin de qu edar traduït s, en cas qu en'apareguin més o menys agru pats en pocsparàgrafs o en llistes. Això no inclou llistesde països perquè el sistema els tradueix demanera correcta gairebé sem pre.Exemple:Depósito regulador en Tías y tuberías deconexión con la red de aguas depuradasde Arrecife a Tinajo . TT.MM. de Tías y SanBartolomé (isla de Lanzarote).Dipòsit regulador en Ties i canonades decon nexió amb la xarxa d'aigües depuradesd'Escull a Tinajo. TT.MM. de Ties i SanBartolomé (illa de Lanzarote).En tots aquests casos s'ha de valorar si ésmés ren dible qu e quedin traduïts els nomscomuns i els to pònims, qu e no es tradueixicap paraula o dedicar un temps a seleccionarmot a mot el que no ha de traduir. Siguicom sigui, en la postedició sempre soma temps de substituir el text traduït per l'original i traduir manua lme nt el qu e calgui.d) A continuació, es ne utralitzen seqüè nciesqu e no es vol que el sistema tradueixiperquè l'experiència ens ha dem ostrat qu eprovoquen errades que po den passar desa-16

percebudes en una postedició ràpid a, comen el cas de la seqüència «e)>>, que norm almentdesigna un paràgraf d'algun documentnormatiu, però que queda traduïdacom a « [].» (perquè s'interpreta com a conjunció).De tota manera, en cas que no esneutralitzés, el programa ofereix en el texttraduït informaci ó suficient perquè puguemdetectar que la «[]» correspon a un a «e)» :com qu e els elements que el sistema deixasense traduir queden marcats de color blau,qualsevol «i)>> no marcada correspondrà auna «e)>> a l'origen . Això és aplicable alsnoms de lloc i als noms propi s.5. Una altra fase del procés de preedicióés l'apli cació de taules de canvis automàticsque es van ampliant amb l'experiènciadiària. Aquestes taules (o filtres) ens permetenadequar l'aplicació de majúscules i minúsculesi els ordinals als criteris establertsper a la versió catalana, i canviar alguns símbolsque la pràctica ens ha demostrat quepod en portar problemes de desajustamentdel format original (per exemple, se substitueixenles com etes angulars (

Quan s'obre el text traduït, ens trobemamb un garbuix de codis indesxifrables quecal processar amb un es macros preparadesde què disposem a la barra d'eines. Un copprocessades les marques, obtenim el texttraduït que ens arriba amb una informacióafegida en forma de claus, barres inclinadesi marques de colors.Aquestes marq ues són les següents:Cla us 11: ens informen que hi ha més d'unatraducció possible (homònims de la matei ­xa categoria gramatical) i ens ofereixen unaalternativa. Però cal tenir en compte que elfet que una paraula no tingu i una alternativamarcada entre claus no significa quesigui la correcta en aquell context i, d'altrabanda, no sempre apareixen les alternativescorrectes, sinó que de vegades la solucióque cal aplicar és una tercera paraula(per exemple «llevar a cabo» queda traduïtper «portar a caporallcap]»).Així, paraules com :abono, abonat, étgano, registradas, número,balsaArriben traduïdes de la manera següent:ad ob {abonament!, adobar{abonar!,òrgan[orgue}, registradeslescorcollades],nornbreln úmero], railbassa]Barra inclinada /: té la mateixa funcióque les claus, però està reservada als ho ­mònims verbals.Colors: el programa treba lla amb diversosdiccionaris. Un cop feta l'anàlisi sintàcticade la frase, la màquina n'identificales paraules en la llengua d'origen al diccionarimonolingüe, en busca l'equivalènciaal diccionari bilingüe i en presenta laflexió després de buscar la informació corresponent al diccionari monolingüe de lallengua d'arribada. En aquest procés potsucceir que no trobi la paraula en el diccionarimonolingüe de la llengua de sortida,que no la trobi en el diccionari bilingüe o que no en trobi la flexi ó en eldiccionari monolingüe de la llengua d'arribada.Segons el cas que es produeixi,marca la paraula amb un color diferent:• Blau : [en cursiva en els exemp les] indicaque la parau la no ha estat traduïda. Lacausapot ser que no l'hagi trobada en el diccionaride la llengua d'origen (monolingüe),o que estigui en contacte amb un símbolestrany (claudàtor, arrova , etc.); també potser que formi part d'una seqüència de paraulesen majúscules, que en la fase d'anàlisisintàctica se li hagi atorgat una categoriagramatical erròn ia i n o la sàpigaidentificar, etc. Per tant , la deixa en la llenguad'origen.S'han posat en marxa una sèrie de mesuresper a l'eradicació i el control de lesencefalopatias espongiformes transmissiblesdels animals de les espècies bovina, ovinai caprina.Canonades d'interconnexió a lesMedianias de Gran Canaria 7T.MM. de SanMateo. Teror i Santa Brígida (illa de GranCanària).• Verdoliva: [en negreta en els exemp les] indicaque la paraula sí que és al diccionari dela llengua d'origen però no en el bilingüe.Es consideren de caràcter sumptuari lespells sense depilar d'ermini, astrakanes,breistchwaz, burunduky, muflón, llúdriademar, panda, pantera, vicuña, visons.• Vermellgranat: [en versaletes en els exemples]indica que la paraula és al diccionarimonolingüe de la llengua d'origen i en elbilingüe però que no n'ha trobat la correspondènciaflexi onada en el diccionarimonolingüe de la llengua d'arribada i, pertant, la paraula queda en la forma principalde la llengua d'arribada.Instal-lacío ns d'ajuts RADIOELÈCTRIC, de gestiói explotació. Defenses i elementsd'amarratge. Material diversTambé sota aquest principi d'homogeneïtzació,es FI EXIBILlTZAR i clarifiquen els requisitsd'autorització, Registre i revocació• Marca fosforescent: [emmarcades en elsexempl es] està reservada a les paraules queport en un comentari afegit; ara com ara,només queden marcades les majúscules queno van precedides de punt. Només cal posarel cursor al damunt de la paraula marcadaper poder llegir-ne el comentari.Tot això s'ha de comunicar allConsorci Idel Compensació I~ ' Assegurances ~ quanactuï com a assegurador directe.Una vegada corregit el text, cal eliminaraquestes marques. Pel que fa a lesclaus, s'eliminena mesura que es corregeix. Pel quefa als colors blau, granat i verd oliva, al fi-18

nal se selecciona el text i, des del men úFormato Fuente, se li assigna el color negre.Pel que fa al groc fosforescent, un a macroaccionable amb un bot ó a la barra d'ein esdel Word s'encarrega de l'eliminació.Una vegada pro cessats els codis, el correctors'endinsa en la correcció del text traduïtqu e conté marques i colors múltiples.El resultat d'un text traduït amb un programade traducció automàtica és diferent delqu e s'o bté amb la traducció manual; podríemdir qu e cal vigilar uns altres aspectes .En principi, no hi ha errades ortog ràfiques qu e no siguin les derivades d'un errord'interpretació gramatical del programa (publica/pública)o del fet qu e el programa noha gi traduït la paraula per algun mot iu.D'altra banda, en la tradu cció mai no hi faltatext, cosa qu e representa un estalvi de tempsimportant perquè no cal acarar traducció ioriginal per comprovar qu e hi són totes lesfrases. Un alt re avantatge és qu e el pro gramaté incorporada molt a terminologia i, toti qu e sempre és recoma nable comprovar­Ia, l'estalvi de tem ps qu e això compor tatambé és notable.D'altra banda, els errors de ls textos traduïtsautomàticam ent amb aq uest sistemaproven en de cau ses diferents:a) Els diccionaris no són infi nits i, per tant,hi ha paraules no traduïdes. Aquestes podenser terminologia, neologismes, nomspropis, etc., no traduïts, com tam bé parauleso sintagmes respecte als quals la màquinano troba l'equi valènci a en la llengua d'arribadaperqu è no n'identifica la categoriagramatical correcta, etc.b) Traducció de noms propis i topònims qu eno s'han neutralitzat en la fase de preedició.c) Errades o limitacions en l'anàlisi sintàctica:en el cas de para ules qu e tinguin diversescategories gramaticals, pot ser qu e el programafaci un a interpretació in adequada.• En la traducció dels participis (

textos per al BOE, cal vigilar sobretot la terminologia:auto/autos queda traduït com interlocutòria/interlocutòries,quan en molts casoscorrespondria a actuacions;emplazamientopot ser emplaçament o citació a termini;apremio pot ser pressa o constrenyiment. Cal,doncs, tenir molt en compte quin es són lesincidènci es que es poden presentar. Tambéporta problemes la traducció de mots invariablesen una llengua i amb alternança degènere o nombre en l'altra, com en el cas dedos, que pot serdos i dues;com ún pot sercom úi comuna; an àlisis per anàlisi o anàlisis, etc.;en aquests casos el sistema sempre en fa latraducció més literal.• També s'ha de comprovar la traducciód'elements estranys, com ara fórm ules matemàtiques(DA =demanda anual del sistemaen MWh per DÓNA = demandaanual delsistema en MWh ), traducció de determinadesabreviatures (seg. pot aparèixer traduïtcom segon, quan hauria de correspondre asegment; e) per i) , o nombres romans (VIdóna com a resultat VAIG VEURE).A tall de conclusió, doncs, podem afirmarque per a l'EADOP el sistema de traduccióautomàtica és l'eina de base que permetgarantir el com pliment de terminis i lafiabilitat en la traducció dels textos que conformenla versió catalana del BOE. D'altrabanda, la tasca indispensable del correctorha de consistir, segons l'experiència quehem comentat, no solament en la revisióacurada del text, tal com succeeix en documents traduïts amb mitjans tradicionals,sinó que tam bé té un paper fonamental enl'optimització del sistema.•20