Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
UN T A S T<br />
DE LES NOSTRES<br />
REVISTES<br />
<strong>setembre</strong>-octubre
PORTADES <strong>2016</strong> CAT TRAS.indd 5 16/12/2015 19
SS U M A R I<br />
<strong>setembre</strong> - octubre ´16<br />
389<br />
EDITORIAL<br />
Avaluació dels centres, avaluació dels docents<br />
MONOGRÀFIC<br />
Jo de gran vull ser...<br />
Educació i futur: una previsió no resignada. Joan Manuel del Pozo<br />
Imaginació i futurs educatius. Ferran Ruiz Tarragó<br />
Entrevista al Dr. Alejandro Tiana. Antoni Domènech<br />
La tasca d’orientar, avui: fer ric el present... Eulàlia Cervera Macià, Joana Ferrer Miquel<br />
L’orientació educativa, la fem entre tots? Les claus del procés orientador... Autoria compartida<br />
L’escola per l’ÈXIT educatiu de tothom. Eulàlia Esclapés Turró<br />
Què seran, de grans, els nostres fills? Àlex Castillo<br />
El procés orientador entre Primària i Secundària, eina clau per a l’èxit educatiu<br />
i l’aprenentatge al llarg de la vida. Ramon Graells i Carme Sanjuan<br />
Coneixement del Jo. Autoria compartida<br />
Canvi de model educatiu? Joan Badia Pujol<br />
PersPectiva escolar recomana<br />
2<br />
2<br />
4<br />
4<br />
6<br />
10<br />
15<br />
21<br />
27<br />
31<br />
35<br />
39<br />
44<br />
51<br />
56<br />
ESCOLA<br />
Un any a la vida de la biblioteca de l’escola. Isabel Antúnez Vitales i Paquita Diaz Rosa<br />
MIRADES<br />
El repte de cuidar la Terra. Ramon M. Nogués<br />
Com si es tractés del teu fill. Elena Montiel Bach<br />
Un <strong>tastet</strong> de neurociència per repensar l’aula. Mercè Mas Ferrer<br />
Jerome S. Bruner: un dels grans, un dels nostres. Antoni Tort Bardolet<br />
RESSENYES I NOVETATS<br />
La dansa a l’escola. Rosa Ferrer<br />
Presentació del llibre La dansa a l’escola: El mestratge de Joan Serra, de Joan Figueres<br />
Novetats. Biblioteca Rosa Sensat<br />
58<br />
58<br />
64<br />
64<br />
70<br />
72<br />
74<br />
76<br />
76<br />
78<br />
79
4<br />
Monogràfic<br />
JO DE GRAN VULL SER...<br />
Cada cop és més difícil que els adolescents i joves responguin amb seguretat<br />
i contundència a la pregunta “Tu, de gran, què vols ser?”, sobretot si<br />
esperem d’ells una resposta que expressi un projecte vital pensat per durar<br />
al llarg de tota la vida. Fins fa relativament poc els condicionants familiars,<br />
socials i culturals donaven poc marge a l’elecció, tot estava molt predeterminat.<br />
Després, a poc a poc, es va guanyar un temps on semblava que, amb<br />
capacitat, voluntat i esforç, tot era possible.<br />
Ara, la globalització, les noves tecnologies, els canvis tecnològics, socials,<br />
laborals i polítics introdueixen incerteses de cara al futur, tant a nivell personal,<br />
en els alumnes de les escoles actuals i les seves famílies, com col·lectivament<br />
en les organitzacions i els sistemes educatius. Tot plegat fa que sembli impossible<br />
fer cap mena de previsió mínimament segura i estable. Amb tot,<br />
cal, individualment i col·lectivament, construir el futur des del present i és<br />
evident que l’educació ha de contribuir-hi, aquesta és la seva tasca.<br />
A les escoles els nens i les nenes, i als instituts els nois i les noies, han de<br />
treballar planificadament, al costat dels adults i els iguals, de manera que<br />
aprenguin, a partir de vivències, a conèixer i valorar les pròpies capacitats i a<br />
esforçar-se a superar les mancances, a expressar i a controlar els seus sentiments<br />
i emocions, a relacionar-se assertivament amb els altres, a decidir de<br />
forma autònoma... i, a poc a poc, a partir del coneixement de si mateixos i de<br />
l’entorn, anar construint el seu projecte de vida i trobar el seu lloc en el món.<br />
Partint de les certeses actuals —poques— i d’una prospectiva social i<br />
educativa rigorosa i ben fonamentada, ens podem plantejar com serà la<br />
societat i, en conseqüència, l’escola del futur, com veuen els nens i joves<br />
el seu futur, i com ha de preparar l’escola actual els alumnes d’avui per a<br />
un futur ple d’incerteses.<br />
A cavall de la prospectiva, la sociologia i l’educació com a marc de referència,<br />
i de la tutoria i l’orientació en el marc escolar, ens podem plantejar<br />
algunes respostes i, sobretot, moltes preguntes sobre aquestes qüestions.<br />
És per això que hem organitzat aquest monogràfic en diferents blocs, un<br />
més de marc de reflexió teòrica i un altre on recollim propostes de l’administració,<br />
experiències de centres educatius i les inquietuds de les famílies,<br />
tot i que, volgudament, els articles no estan ordenats estrictament seguint<br />
aquests blocs.<br />
En el primer bloc, en Joan Manuel del Pozo, en el seu article “Educació i futur:<br />
una previsió no resignada”, ens situa en un futur esperançat i ens assenyala<br />
els principals ingredients invariants i variables del proper futur i les seves<br />
repercussions educatives.<br />
Ferran Ruiz ens proposa una reflexió des de la prospectiva educativa i ens parla<br />
de la necessitat d’imaginar possibles futurs, d’especificar-los i de debatre quins<br />
serien desitjables, i de la relació que això té amb una correcta política educativa.<br />
En l’entrevista Alejandro Tiana, a partir del seu bagatge de molts anys d’experiència<br />
docent, de recerca i de gestió de política educativa, ens dóna la seva<br />
opinió sobre l’evolució i les línies bàsiques de continuïtat i canvi del nostre<br />
sistema educatiu i dels del nostre entorn.<br />
Finalment, en Joan Badia tanca el monogràfic amb l’article “Canvi de model<br />
educatiu?” fent una reflexió sobre la necessitat d’abordar un canvi en profunditat<br />
del sistema educatiu català, i ens planteja algunes qüestions que creu<br />
que caldria tenir en compte per orientar aquest canvi.<br />
Pel que fa als altres articles, el que signen Eulàlia Cervera, Joana Ferrer i<br />
Montse Ortiz ens situa el present de l’orientació educativa des d’un recorregut<br />
pel passat, mentre que Eulàlia Esclapés presenta una proposta d’una administració<br />
educativa per a l’èxit educatiu de tothom partint de les necessitats i<br />
els reptes actuals: preparar els joves i adolescents vers les incerteses del futur.<br />
Les tres experiències de centres són complementàries. Així veiem com també des<br />
d’una escola de Primària, l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona, l’equip de mestres<br />
acompanya l’alumnat en la construcció dels seus itineraris personals i educatius a<br />
partir de l’autoconeixement, mentre que a l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei<br />
es posa l’èmfasi en la transició Primària-Secundària, i a l’Institut Nicolau Copèrnic<br />
de Terrassa s’insisteix que la tasca orientadora és responsabilitat de tothom.<br />
Per últim, Àlex Castillo, amb un estil fresc i suggeridor que és d’agrair, ens<br />
trasllada la visió de les famílies i proposa una reflexió sobre el paper de l’escola<br />
i de la societat en la construcció del futur personal i col·lectiu.<br />
Antoni Domènech i Àngel Domingo<br />
Coordinadors del monogràfic
El futur de les noves generacions dependrà de com es treballi a l’escola i de quins canvis<br />
socials siguem capaços de provocar. Noves metodologies pedagògiques o una societat<br />
més justa? Al meu parer té més a dir-hi la societat que l’escola, i són els canvis socials la<br />
clau de volta d’un futur positiu per als nostres fills.<br />
Què seran, de grans, els nostres fills?<br />
35<br />
MM O N O G R À F I C<br />
<strong>setembre</strong> - octubre ´16<br />
389<br />
36<br />
que les coses sortiran bé i per això mateix<br />
les comença i les tira endavant. Cal, doncs,<br />
primer de tot treballar i moure’ns. La pedra<br />
filosofal de l’educació de les persones la<br />
trobarà algú, ja sigui mestre, mare o pare,<br />
mentre educa infants. No la trobarà pas<br />
cap il·luminat des d’un despatx. Ara diré<br />
una obvietat: cal estimar-se els nens per<br />
poder educar-los i transmetre’ls tot el tresor<br />
i la màgia del coneixement.<br />
ÀLEX CASTILLO<br />
Pare i membre de la FAPAC i de l’AMPA de<br />
l’Institut Consell de Cent de Barcelona<br />
Perdida la esperanza, perdida la ilusión,<br />
los problemas continúan sin hallarse<br />
solución.<br />
Nuestras vidas se consumen, el cerebro se<br />
destruye, nuestros cuerpos caen rendidos,<br />
como una maldición.<br />
eskorbuto, 1986<br />
Educació i futur<br />
Sou molt bona gent.<br />
Quim mAsferrer, 2015<br />
Vull plantejar un escenari de futur tan llunyà<br />
del catastrofisme punkie d’Eskorbuto<br />
com del cofoisme dels programes d’en<br />
Quim Masferrer, vistos per tietes i emesos<br />
per televisions públiques en suposat horari<br />
de màxima audiència.<br />
Què seran de grans els nostres fills? Aquesta<br />
és la pregunta del milió que moltes famílies<br />
ens fem. Tindrem uns fills farcits de<br />
titulacions que es dedicaran a escombrar<br />
carrers? Serà culpa nostra per no haver-los<br />
portat a determinades escoles amb pràctiques<br />
innovadores? O potser serà culpa de<br />
tot el contrari?<br />
Els dubtes s’acumulen. La societat líquida<br />
de Baumann ens ofega. Però no<br />
és Baumann qui estreny el llaç que ens<br />
escanya. És el signe dels temps. Sembla<br />
que ens estimem més dubtar que no pas<br />
equivocar-nos. Ara bé, cal tenir esperança.<br />
Alguns de vosaltres vau viure els temps<br />
terrorífics del punk, les drogues dures i la<br />
delinqüència organitzada. Malgrat això, una<br />
corbata guarneix el vostre coll i un vehicle<br />
de quatre rodes us espera al garatge de<br />
casa. Què es pot dir de la generació que va<br />
patir la gana de la postguerra, d’aquelles<br />
persones per a les quals un pollastre era<br />
l’avantsala d’una orgia de tots els sentits?<br />
Bé. No ens desviem del tema.<br />
Molts cops, els canvis els provoquen les<br />
visions pessimistes de la realitat. Les<br />
visions que mostren un món diferent.<br />
Els optimistes es limiten a gaudir de la<br />
realitat. Però no és així al cent per cent.<br />
El pessimisme pot conduir a la inacció i<br />
l’optimisme a un tipus d’activitat abocada<br />
a l’èxit, perquè l’optimista està convençut<br />
Societat i educació<br />
La realitat és que tenim una societat en<br />
pitjors condicions que el sistema educatiu<br />
d’aquesta societat. I no es pot dir que<br />
tinguem un sistema educatiu modèlic i<br />
meravellós. Simplement tenim una societat<br />
classista. Molt classista. Extremadament<br />
classista. I d’aquí provenen gran part dels<br />
mals. No tots, però. A Corea del Nord, no<br />
hi tenen classisme, però tampoc un model<br />
educatiu envejable, per no parlar de model<br />
social. En fi, que hem d’estar ben alerta a<br />
l’hora de triar models.<br />
Així, si tenim present que la societat és<br />
pitjor que l’escola en molts aspectes, una<br />
escola que s’adapti al cent per cent a la<br />
societat serà una escola que no podrem<br />
considerar com una escola òptima. L’escola<br />
òptima serà aquella que camini en la<br />
mateixa direcció que volem que camini la<br />
societat. Cap a la justícia social, cap a un<br />
enriquiment general que afecti de manera<br />
positiva la gran majoria de la població, cap a<br />
una actitud ètica més clara i menys cínica.<br />
I aquí podem posar tants objectius com<br />
vulguem. Per tant, l’objectiu de l’escola no<br />
ha de ser adaptar-se totalment a la societat,<br />
sinó entendre en quina societat vivim i trobar<br />
maneres i recursos per transformar-la<br />
de manera positiva. I qui transformarà la<br />
societat? Lògicament, els actuals alumnes<br />
un cop siguin grans i els deixem anar lliures<br />
pel món. I qui transformarà l’escola per<br />
tal que possibiliti aquesta transformació<br />
social? Aquí la resposta també és clara:<br />
nosaltres. Mestres, famílies i Administració.
La generació actual és la que té la formació<br />
més alta de la història, però, en canvi,<br />
sembla que no serà la que tindrà uns millors<br />
paràmetres de benestar social. No ho serà,<br />
si no fa res per reconquerir unes dosis de<br />
decència ara desapareguda o molt minvada<br />
de l’esfera pública. Com a resum es pot dir<br />
que cada dia que un exèrcit de corruptes<br />
passeja en llibertat amb els seus bitllets de<br />
500 euros a la cartera és una punyalada al<br />
fetge de l’escola d’aquest país.<br />
Si fem el plantejament invers, veurem<br />
que la recàrrega d’ètica a les exhaurides<br />
bateries de la classe dominant és condició<br />
sine qua non per a un avenç històric<br />
sense precedents per al qual tenim ja les<br />
eines i les persones preparades. O potser,<br />
seguint amb la comparativa tecnològica,<br />
ens haurem de dotar d’una nova classe<br />
dominant amb una bateria nova on l’ètica<br />
estigui intacta.<br />
El gran salt cap endavant<br />
El Gran Timoner, el senyor Zedong, ja ho va<br />
intuir i va fer seva l’expressió. Ell parlava<br />
de política, i jo parlo de tècnica i d’ètica.<br />
La interconnexió mundial és un fet. Però<br />
la interconnexió, igual que la llibertat, no<br />
es menja. Però es respira. Als articles de<br />
Larra hi vaig trobar una reflexió fantàstica<br />
sobre els beneficis per a la transmissió<br />
d’idees que tenia l’obertura de la nova<br />
estació central de diligències a Madrid<br />
durant la primera meitat del segle xix. Si<br />
ara Larra veiés que es pot estudiar a una<br />
universitat americana des del vell continent,<br />
en quedaria molt sorprès. La tècnica<br />
certament té beneficis evidents. I molts<br />
d’aquests beneficis es noten en el camp<br />
de l’educació. D’una banda, la tècnica ens<br />
pot fer treballar millor a les escoles i en<br />
els processos d’aprenentatge en general,<br />
però d’una altra, la proliferació d’aparells,<br />
mecanismes diversos, eines informàtiques<br />
de tota mena, etc., obliga a incrementar<br />
la càrrega curricular o bé ens aboca a una<br />
especialització draconiana. D’aquí surt un<br />
dels elements clau de tot el procés d’aprenentatge<br />
de cara al futur que les noves<br />
generacions tenen al davant. És el que hem<br />
sentit mil vegades enunciat, però que no<br />
hem vist concretat amb tanta abundància:<br />
l’aprenentatge per competències.<br />
No entraré ara a parlar de les competències,<br />
perquè no és l’objecte de l’article i tampoc<br />
es tracta d’avorrir el públic d’aquesta<br />
revista amb definicions de conceptes que<br />
ja coneix perfectament. El que es tracta<br />
de definir és l’escenari futur on els nostres<br />
fills hauran de desenvolupar les habilitats<br />
apreses a l’etapa de formació inicial. Serà<br />
un futur en moviment. Un lloc on hi haurà<br />
un seguit de canvis pràcticament continus.<br />
Es pot dir que el futur, més que un escenari,<br />
serà un canvi, un procés de canvi sense<br />
arribar mai a una estabilitat definitiva. A<br />
tall d’exemple, el futur que ara intuïm serà<br />
un nomadisme local i funcional. I a molts<br />
de nosaltres, que provenim d’un sedentarisme<br />
arrelat al Neolític, aquest futur ens<br />
desconcerta de manera evident. No podem<br />
orientar com ens hauria agradat que ens<br />
orientessin a nosaltres. Quina orientació<br />
cal fer en un moment de tants canvis com<br />
l’actual? Què podem dir al jovent d’un futur<br />
que desconeixem?<br />
“QUÈ SERAN DE GRANS ELS<br />
NOSTRES FILLS? AQUESTA ÉS LA<br />
PREGUNTA DEL MILIÓ QUE MOLTES<br />
FAMÍLIES ENS FEM”<br />
Els nostres fills seran nòmades. Podria ser<br />
un bon titular. Qualsevol persona que visqui<br />
a Barcelona haurà vist colles d’Erasmus<br />
amunt i avall. És l’inici d’aquest futur,<br />
el vermut que anuncia un gran banquet.<br />
El banquet de la deslocalització i de la<br />
mobilitat de tota mena. El canvi no serà<br />
només pel que fa al lloc. Molt més important<br />
serà el canvi funcional. Aquí també hi<br />
ha un bon titular: els nostres fills no seran<br />
37<br />
MM O N O G R À F I C<br />
<strong>setembre</strong> - octubre ´16<br />
389<br />
38<br />
esclaus. Alguns s’ho pensen i treballen en<br />
aquesta direcció. Aquests sectors pensen a<br />
esclavitzar els fills del veí, no pas els seus.<br />
I aquí tenim la primera gran barricada. La<br />
línia vermella que cap societat democràtica<br />
hauria d’estar disposada a travessar.<br />
La figura del becari ha de tornar a ser allò<br />
que era en el seu inici: algú disposat a<br />
aprendre de manera pràctica, i no una mena<br />
d’operari adaptable a tota mena de feines<br />
i horaris sota unes condicions laborals i<br />
econòmiques de servitud.<br />
“LA PEDRA FILOSOFAL DE L’EDUCACIÓ<br />
DE LES PERSONES LA TROBARÀ ALGÚ<br />
MENTRE EDUCA INFANTS”<br />
Això és el salt cap endavant o és el salt cap<br />
al mode de producció asiàtic? El salt cap<br />
endavant el farà la tecnologia, acompanyada<br />
per canvis en les relacions socials.<br />
Aquests canvis estaran molt condicionats<br />
per qui i com controla aquesta tecnologia.<br />
I aquí és on l’Administració haurà d’ajudar<br />
la ciutadania per tal d’evitar l’abisme de<br />
l’elitisme i l’exclusió. No oblidem que els<br />
drets de la majoria surten de la limitació<br />
dels privilegis d’una minoria. I convé no<br />
confondre drets i privilegis si volem construir<br />
una societat més justa. I aquí també<br />
hem de dir que els drets es poden exercir<br />
quan hem complert les nostres obligacions<br />
en relació amb la resta de les persones.<br />
Star Trek o 1984?<br />
El futur de les noves generacions pot ser<br />
escrit en clau d’antiutopia o en clau de<br />
millora substancial de la realitat actual. No<br />
tota la feina l’ha de fer l’escola, però n’ha<br />
de fer molta. Les famílies també hem de<br />
fer molta feina, i l’Administració. S’ha de<br />
treballar molt per aconseguir que una realitat<br />
que tenim a tocar pugui ser una realitat<br />
de debò i no només un miratge. L’escola<br />
ha d’ensenyar a pensar, i ha d’ensenyar a<br />
resoldre problemes. Per això és important<br />
tenir un sentit crític incorporat a una capacitat<br />
de resoldre temes pràctics. Ens caldrà<br />
molta filosofia i molta ciència abstracta per<br />
tal d’aconseguir una tecnologia al servei<br />
de les persones, d’una gran majoria de<br />
les persones. I ho aconseguirem amb un<br />
model d’escola que competeixi de manera<br />
descarada per l’alumnat d’origen social més<br />
afavorit? Amb un model d’escola que miri<br />
més la butxaca de pares i mares que els ulls<br />
de l’alumne? Ha de canviar molt l’escola<br />
que tenim. Hem de desterrar per sempre<br />
l’escola clàssica i arcaica de capellans i<br />
funcionaris. Qualsevol observador imparcial<br />
notarà que un model d’escola d’aquestes<br />
característiques s’assembla molt més al<br />
model de l’antiutopia i l’autoritarisme<br />
que al model de realitat oberta a un futur<br />
en llibertat.<br />
Segons com preparem les noves generacions<br />
per defensar els seus drets, els conservaran<br />
i ampliaran o els veuran reduïts de<br />
manera significativa. Els drets es defensen<br />
exercint-los. L’aprenentatge, com a mínim<br />
pel que fa al si de la família, és molt més<br />
efectiu a nivell d’exemple que de currículum.<br />
De què serveix saber-se de memòria<br />
la Declaració Universal dels Drets de les<br />
Persones de 1948, si no som capaços de<br />
fer-nos valdre en un entorn autoritari?<br />
Ernesto Sábato parlava a Sobre héroes<br />
y tumbas de “Landrú en aeroplano” per<br />
referir-se al progrés tecnològic del segle xx.<br />
Un progrés que malgrat tot ha fet avançar<br />
els drets i la dignitat humana fins on mai<br />
abans s’havia aconseguit arribar. El gran<br />
repte que tenim com a mares i pares i com<br />
a persones lliures en exercici de la seva<br />
ciutadania és fer fora Landrú de l’avió (amb<br />
paracaigudes, evidentment, perquè nosaltres<br />
no som Landrú) i prendre el control<br />
de la nau per volar allà on la majoria de la<br />
societat vulgui.
PORTADES <strong>2016</strong> CAT TRAS.indd 5 16/12/2015 19:36:43<br />
editorial<br />
sumari<br />
212 in-fàn-ci-a<br />
Gaudeix<br />
Quan s’inicia un curs, inevitablement es projecten<br />
expectatives petites o grans sobre el grup<br />
d’infants amb què haurem de treballar, i amb<br />
les seves famílies; expectatives sobre l’equip de<br />
l’escola, les companyes o els companys, coneguts<br />
o nous; sobre els propis projectes o les<br />
novetats que s’han pensat per millorar o renovar<br />
la vida del grup o de l’escola; sobre el que<br />
es podrà descobrir o el que genera confiança en<br />
el procés de tenir cada cop més certesa en el<br />
treball de cada dia.<br />
Una certesa oberta, flexible, que es deixa<br />
qüestionar perquè cada curs és nou, en bona<br />
part desconegut, per molt que coneguem l’ofici<br />
i per molts que siguin els anys que fa que<br />
fem de mestres. Perquè en la nostra feina<br />
d’educar, sabem que tot és nou, únic, irrepetible,<br />
si hi ha vivor, i, per tant, sabem també que<br />
som en un espai d’incertesa.<br />
Més enllà de la quotidianitat a l’escola, també<br />
aquest curs es mourà en la incertesa de si es<br />
canviarà o no la Llei d’educació un altre cop,<br />
sabent que cada nova llei és pitjor que l’anterior<br />
per a l’educació dels més petits. La incertesa<br />
de fins a quin punt es podrà recuperar la<br />
qualitat perduda per les retallades, de no saber<br />
si tot seguirà igual i, per tant, si serà un curs<br />
nou i vell alhora en la comprensió de la<br />
importància de fons d’aquestes primeres edats<br />
de la vida i de la idea de com hauria de ser l’educació<br />
infantil de 0 a 6 anys.<br />
En aquests aspectes cal ser realistes, i el més<br />
probable és que es mantingui la inèrcia dels<br />
darrers anys. Així, en aquest sentit, durant el<br />
nou curs caldrà seguir lluitant, sense defallir,<br />
sense que aquesta ignomínia cap als infants<br />
d’aquestes edats faci trontollar el nostre treball<br />
amb ells i a l’escola.<br />
Perquè, com a mestres, l’inici de curs ens<br />
esperona a fer més i millor la feina, a trobar<br />
amb qui compartir dubtes o encerts, tant a<br />
l’escola com a fora. Perquè sempre hi ha companyes<br />
o companys a qui els fa feliços compartir<br />
amb altres la il·lusió de començar de<br />
nou un curs, com qui comença una nova vida,<br />
amb la certesa que serà únic, perquè mai n’hi<br />
ha cap d’igual.<br />
Si t’agrada la feina de mestre, gaudeix-ne.<br />
1<br />
Infància en Xarxa Un grup durant tres cursos, o no? 2<br />
Plana oberta L’apropament a les arts Montserrat Nicolás 4<br />
Educar de 0 a 6 anys A fora. Articular un espai exterior, un procés col·lectiu Carme Cols i Pitu Fernàndez 7<br />
Escola 0-3 Les xarxes socials a la llar d’infants Equip de la Llar d’Infants Blancaneus 11<br />
El nom de les pedres Eva Sargatal 15<br />
Bones pensades L’estona de pati, invisible o visible? Mar Hurtado 18<br />
Escola 3-6 L’art d’educar o l’art que ens educa Marion Tielemann 21<br />
Materials que provoquen Alícia Vilarnau 29<br />
L’entrevista Conversa amb Adrià Garriga i Jesusa Rodríguez Bet Madera 33<br />
sobre l’hort de l’escola<br />
Infant i salut L’autonomia al plat. Els canvis nutricionals Julita Wojciechowska 36<br />
de la civilització i la necessitat d’autonomia<br />
El conte Un conte... I una recepta: panellets Elisabet Abeyà 40<br />
Llibres a mans Viatgem Roser Ros 42<br />
Informacions 43<br />
sumari<br />
Blogs, llibres i més 47
ocials22.qxd 20/07/<strong>2016</strong> 13:02 PÆgina 1<br />
editorial<br />
212 in-fàn-ci-a<br />
Gaudeix<br />
Quan s’inicia un curs, inevitablement es projecten<br />
expectatives petites o grans sobre el grup<br />
d’infants amb què haurem de treballar, i amb<br />
les seves famílies; expectatives sobre l’equip de<br />
l’escola, les companyes o els companys, coneguts<br />
o nous; sobre els propis projectes o les<br />
novetats que s’han pensat per millorar o renovar<br />
la vida del grup o de l’escola; sobre el que<br />
es podrà descobrir o el que genera confiança en<br />
el procés de tenir cada cop més certesa en el<br />
treball de cada dia.<br />
Una certesa oberta, flexible, que es deixa<br />
qüestionar perquè cada curs és nou, en bona<br />
part desconegut, per molt que coneguem l’ofici<br />
i per molts que siguin els anys que fa que<br />
fem de mestres. Perquè en la nostra feina<br />
PORTADES <strong>2016</strong> CAT TRAS.indd 5 16/12/2015 19:36:43<br />
d’educar, sabem que tot és nou, únic, irrepetible,<br />
si hi ha vivor, i, per tant, sabem també que<br />
som en un espai d’incertesa.<br />
Més enllà de la quotidianitat a l’escola, també<br />
aquest curs es mourà en la incertesa de si es<br />
canviarà o no la Llei d’educació un altre cop,<br />
sabent que cada nova llei és pitjor que l’anterior<br />
per a l’educació dels més petits. La incertesa<br />
de fins a quin punt es podrà recuperar la<br />
qualitat perduda per les retallades, de no saber<br />
si tot seguirà igual i, per tant, si serà un curs<br />
nou i vell alhora en la comprensió de la<br />
importància de fons d’aquestes primeres edats<br />
de la vida i de la idea de com hauria de ser l’educació<br />
infantil de 0 a 6 anys.<br />
En aquests aspectes cal ser realistes, i el més<br />
probable és que es mantingui la inèrcia dels<br />
darrers anys. Així, en aquest sentit, durant el<br />
nou curs caldrà seguir lluitant, sense defallir,<br />
sense que aquesta ignomínia cap als infants<br />
d’aquestes edats faci trontollar el nostre treball<br />
amb ells i a l’escola.<br />
Perquè, com a mestres, l’inici de curs ens<br />
esperona a fer més i millor la feina, a trobar<br />
amb qui compartir dubtes o encerts, tant a<br />
l’escola com a fora. Perquè sempre hi ha companyes<br />
o companys a qui els fa feliços compartir<br />
amb altres la il·lusió de començar de<br />
nou un curs, com qui comença una nova vida,<br />
amb la certesa que serà únic, perquè mai n’hi<br />
ha cap d’igual.<br />
Si t’agrada la feina de mestre, gaudeix-ne.<br />
tembre octubre <strong>2016</strong><br />
1
escola 3-6<br />
L’art d’educar<br />
o l’art que ens educa<br />
212 in-fàn-ci-a<br />
Educar infants, un art?<br />
Una pregunta interessant<br />
que no puc respondre<br />
amb un sí o un<br />
no. D’entrada, quan<br />
llegeixo sobre les demandes socials que es plantegen<br />
a l’educació i la formació dels infants a<br />
Alemanya, em costa referir-m’hi com a un art. A<br />
la meva terra, l’educació encara es defineix<br />
com el fet d’exercitar, en infants i adolescents,<br />
competències corporals, emocionals, de caràcter,<br />
socials, intel·lectuals i de vida pràctica.<br />
Això sona a entrenament dur i totalment desmotivador!<br />
Per «exercitar», en aquest sentit mal entès, jo<br />
interpreto que els adults saben què ha d’aprendre<br />
cada infants a cada moment. Per tal de<br />
posar en pràctica aquest concepte més aviat<br />
dubtós –és a dir, el «com»– s’ha fabricat, i se<br />
segueix fabricant, una quantitat ingent de material<br />
didàctic que els mestres han d’aplicar metòdicament<br />
en l’etapa d’infantil i primària.<br />
Educar pot ser un art o no ser-ho. Ho és quan<br />
les mestres practiquen una cultura de l’educació<br />
que permet que els infants dirigeixin ells<br />
mateixos els seus processos d’aprenentatge.<br />
I perquè aquest art es desenvolupi cal que es<br />
compleixin uns quants requisits.<br />
En canvi, van existir<br />
educadors reformistes<br />
com Rousseau, Pestalozzi<br />
i, més endavant,<br />
Freinet, Montessori,<br />
Key i Wild, que creien en una pedagogia «a<br />
partir de l’infant».<br />
En especial, la pedagogia de Reggio Emilia<br />
ha redefinit la «imatge d’infant» per col·locarlo<br />
al centre del seu enfocament. Així, es considera<br />
que l’infant participa de forma activa i<br />
creativa en la pròpia evolució i estableix una<br />
relació viva amb l’entorn que l’envolta.<br />
L’infant neix amb totes les habilitats que li<br />
permetran seguir desenvolupant-se autònomament.<br />
Des del meu punt de vista, educar és un art<br />
quan les mestres practiquen una cultura de l’educació<br />
que permet que els infants dirigeixin<br />
ells mateixos els seus processos d’aprenentatge.<br />
Per a aquest «art d’educar» considero imprescindibles<br />
els següents requisits:<br />
Marion Tielemann<br />
• L’espai com a «tercer educador».<br />
• Una destresa «artesanal» per part del mestre.<br />
• Que el mestre visqui el seu «art professional»<br />
amb el cor, la mà i la raó.<br />
I també: per desplegar les seves múltiples possibilitats<br />
de desenvolupament individual, els<br />
infants requereixen uns espais estimulants i uns<br />
mestres competents amb «molt d’art».<br />
En primer lloc, doncs, la pregunta seria:<br />
què és un espai estimulant?<br />
Un espai només podrà exercir de «tercer educador»<br />
si les mestres són capaces de respondre<br />
prèviament les següents preguntes, per a elles<br />
mateixes i per al seu equip:<br />
• Com es concep un sistema d’ordre que sigui<br />
fàcilment comprensible per als infants?<br />
• Els diversos materials estan seleccionats i disposats<br />
de manera que cada infant pugui<br />
experimentar el seu propi èxit?<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
21
escola 3-6<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
22<br />
• Quants infants haurien de poder coincidir<br />
en un mateix espai de taller treballant en<br />
coses diferents?<br />
• L’espai ofereix una àmplia varietat de materials?<br />
• Hi ha alguns acords, pocs i clars, que siguin<br />
vàlids en general per a tots els espais de l’escola?<br />
• Com aconsegueixen crear els mestres un<br />
ambient relaxat, lliure i, en aquest sentit,<br />
ordenat que permeti que cada nen i nena<br />
pugui desenvolupar-se?<br />
L’estètica dels materials i dels espais de taller<br />
conviden a treballar de gust. Una prestatgeria<br />
ben disposada, per a mi, és com una «cafeteria<br />
visual». «Obre la gana» per fer coses imaginatives,<br />
creatives.<br />
Quines competències amb «molt d’art»<br />
es requereixen aquí per part del mestre?<br />
L’infant ha de veure en nosaltres, els adults, una capacitat<br />
de sorprendre’ns que cal redescobrir; ha de poder<br />
percebre el nostre astorament. Es tracta, doncs, que<br />
nosaltres recuperem la capacitat de meravellar-nos i que<br />
nosaltres gaudim de les sensacions que se’n desprenen.<br />
LORIS MALAGUZZI, 1985<br />
Les mestres adopten així un rol completament<br />
nou, potser poc habitual. Observant amb sensibilitat,<br />
perceben com l’infant realitza l’activitat<br />
que ha escollit lliurement. Segueixen les<br />
seves passes i es mostren veritablement interessades<br />
en la seva vida. D’aquesta manera neix<br />
una relació de subjecte en la qual es considera<br />
que tots dos aprenen.<br />
in-fàn-ci-a 212
escola 3-6<br />
212 in-fàn-ci-a<br />
Les mestres desenvolupen una cultura de<br />
l’escolta i observen com actuen els infants.<br />
Són autèntiques i íntegres en la seva manera<br />
de fer. Per als nens i les nenes, són persones de<br />
referència en qui confiar i, alhora, amb qui<br />
interactuar i dialogar.<br />
És així com es converteixen en mentores creatives,<br />
acompanyants de desenvolupament i<br />
companyes d’aprenentatge al servei dels infants<br />
i sempre donant suport a la seva autonomia.<br />
L’art ens educa? Sí, n’estic del tot<br />
convençuda! Ho fa.<br />
L’aprenentatge per descoberta és el punt de<br />
partida de les diverses formes d’expressió artística<br />
dels infants. Aquí s’inclouen totes les activitats<br />
creatives com ara la pintura, la música,<br />
el teatre, la narrativa, etc.<br />
Des del meu punt de vista, en els centres d’educació<br />
infantil, cap procés educatiu pot prescindir<br />
de la pràctica artística.<br />
Els infants es mostren curiosos, entusiastes i<br />
oberts davant tot allò que poden trobar en el<br />
seu món. Cada dia haurien de tenir la possibilitat<br />
d’expressar-se de forma creativa a l’escola.<br />
I com és, això, a la pràctica?<br />
M’agradaria descriure només alguns exemples<br />
de com els infants es poden expressar de forma<br />
creativa i creadora.<br />
En Jonne, de tres anys i vuit mesos, troba<br />
una caixa amb tot de cables elèctrics al taller<br />
de construcció. Bolca la caixa i d’entrada<br />
comença a ordenar els cables per color, llargària<br />
i gruix. Compara els gruixos dels cables i es<br />
va explicant a si mateix què sent i què pensa.<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
23
escola 3-6<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
24<br />
L’educadora ha anat observant com ho feia i<br />
expressa la seva suposició: «Veig que t’interessen<br />
aquests cables».<br />
JONNE: Sí, el papa fa la casa amb molts cables.<br />
EDUCADORA: Ah, i ara vols examinar els cables<br />
amb més detall? Et fa falta alguna eina?<br />
En Jonne s’aixeca d’una revolada i agafa la caixa<br />
d’eines.<br />
EDUCADORA: Tinc curiositat per veure què<br />
vols fer!<br />
JONNE: Mira què hi ha al cable!<br />
EDUCADORA: Què creus que és?<br />
JONNE: Segur que és molt valuós És corrent<br />
d’or! No, de plata!<br />
EDUCADORA: Ahà! I què deuen fer aquest or o<br />
aquesta plata al cable?<br />
JONNE: No, mira, hi ha corrent d’alarma! Sona<br />
molt fort i és molt punxegut! Construiré una<br />
instal·lació d’alarma!<br />
EDUCADORA: Què vols dir, que els cables punxeguts<br />
sonen fort?<br />
JONNE: Sí!<br />
EDUCADORA: Una instal·lació d’alarma també<br />
sona fort.<br />
JONNE: Sí, és el que vull construir.<br />
EDUCADORA: Em sembla una idea magnífica!<br />
Quins materials necessites?<br />
En Jonne fa un bot i diu: Ja ho sé…<br />
I l’educadora el deixa al seu aire. En Jonne li<br />
ha demostrat, amb llenguatge verbal i no verbal,<br />
que no vol ajuda per seguir treballant tranquil·lament.<br />
Al cap de poca estona, decideix<br />
fer una altra feina.<br />
El dia següent el tema del corrent encara fa<br />
ballar el cap a en Jonne.<br />
JONNE: Necessito corrent!<br />
in-fàn-ci-a 212
escola 3-6<br />
212 in-fàn-ci-a<br />
EDUCADORA: Estic ben intrigada. Per què<br />
necessites corrent?<br />
En Jonne agafa la caixa dels cables i li diu al<br />
cable de corrent: tu, corrent, et necessito per<br />
al meu cotxe!<br />
EDUCADORA: Què passaria si poguessis fer<br />
màgia i treure el corrent del cable?<br />
JONNE: Doncs que el posaria en un sac! Després<br />
lligaria bé el sac amb un cordill perquè el<br />
corrent no pogués sortir i me l’enduria a casa.<br />
Ser creatiu vol dir crear espais lliures per al<br />
desenvolupament.<br />
En Jonne està acumulant experiència sensorial<br />
amb el material. Arran de l’activitat del seu<br />
pare, té especial interès en els cables elèctrics.<br />
En Jonne gaudeix formulant suposicions i<br />
investigant amb els seus «cent llenguatges». El<br />
seu interès es reforça mitjançant les qüestions<br />
de l’educadora i ell se sent encoratjat a seguir<br />
provant coses. En aquest sentit, a en Jonne no<br />
li interessa obtenir un resultat perfecte. Ho fa<br />
perquè li surt de dins.<br />
Els infants són els que millor coneixen el valor i la utilitat<br />
de la creativitat.<br />
Això és així perquè tenen el privilegi de no dependre<br />
gaire de les pròpies idees, que construeixen i reinventen<br />
constantment. Els agrada investigar i fer descobriments,<br />
canvien els seus punts de vista i s’enamoren<br />
de formes expressives o d’opinions que sorgeixen d’ells<br />
mateixos.<br />
LORIS MALAGUZZI<br />
«M’expliques la història del teu dibuix?»<br />
En Lasse té cinc anys i quatre mesos.<br />
EDUCADORA: Quin dibuix més interessant<br />
que has fet. Tinc curiositat per saber què és.<br />
M’ho vols explicar?<br />
LASSE: Mmm, he inventat una màquina.<br />
EDUCADORA: Una màquina? I què fa aquesta<br />
màquina?<br />
LASSE: Aixeca llenya amb la grua. La llenya<br />
passa pel tub vermell i cau al foc. Quan s’ha<br />
fet carbó es xucla cap amunt pel tub marró i<br />
s’aboca al camió.<br />
EDUCADORA: Em pregunto on durà el camió<br />
tota aquesta llenya carbonitzada.<br />
LASSE: L’escamparà per la terra en tot el món<br />
i creixeran arbres de diners per a totes les<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
25
escola 3-6<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
26<br />
persones. L’home del tub marró<br />
és el que ho vigila tot.<br />
En Lasse fa temps que dóna voltes<br />
a la situació de la gent pobra.<br />
Els seus pares no són pobres,<br />
però ell sap prou bé quanta pobresa<br />
hi ha al món. A la seva edat, els<br />
infants comencen a reflexionar<br />
sobre coses i a posar en dubte les<br />
afirmacions dels pares i dels mestres,<br />
i també altres opinions del<br />
seu entorn. Gaudeixen anant<br />
«amunt i avall» entre una visió del<br />
món real i una de màgica.<br />
Expressió personal de l’ésser<br />
El dibuix d’en Lasse reflecteix els<br />
seus pensaments i sentiments. A la<br />
seva família li agrada molt viatjar.<br />
És per això que en Lasse ha tingut<br />
ocasió de conèixer molts països<br />
europeus. La seva experiència i les<br />
seves vivències li han encès la<br />
curiositat per altres cultures.<br />
A en Lasse li agrada anar als<br />
diversos espais de taller i ha pogut<br />
acumular moltes experiències i<br />
impressions sensorials. Li encanta<br />
fer esbossos i dibuixos, i amb això<br />
s’expressa.<br />
Del projecte artístic<br />
«Marc Chagall»<br />
La ideació<br />
Com pot una mestra establir una<br />
relació imaginària entre els infants<br />
i l’artista? Doncs coneixent l’artista.<br />
En aquest cas es tracta de<br />
Marc Chagall, quan tenia entre<br />
cinc i sis anys.<br />
Com en una obra de teatre!<br />
Els actors són els nens, en Marc i<br />
les mestres. Tots plegats es capbussen<br />
en un món de vivències<br />
on s’entrecreuen imaginaris interiors,<br />
sentiments, percepcions<br />
sensorials, curiositat, aventura i<br />
elements sorprenents. Un castell<br />
de focs d’impressions sensorials<br />
per a infants i adults alhora.<br />
L’amor<br />
LUKAS: Són la Bella i en Marc.<br />
EDUCADORA: On són?<br />
LUKAS: Ja ho veus. Estan volant<br />
cap als núvols. Això d’aquí sota<br />
és un poble.<br />
EDUCADORA: Que té algun secret,<br />
el teu dibuix?<br />
En Lukas somriu: Sí!<br />
EDUCADORA: T’agradaria saber<br />
què penso?<br />
LUKAS: Digues-ho.<br />
EDUCADORA: Penso que tu també<br />
estàs una mica enamorat.<br />
LUKAS: Sí, però no ho pot saber<br />
ningú.<br />
EDUCADORA: Pot ser que siguis<br />
tu volant pels núvols amb la<br />
teva amiga?<br />
LUKAS: Sí, també m’he endut el<br />
gos i volem cap al sol.<br />
in-fàn-ci-a 212
escola 3-6<br />
212 in-fàn-ci-a<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
27
escola 3-6<br />
<strong>setembre</strong> octubre <strong>2016</strong><br />
28<br />
Què fa l’art amb nosaltres?<br />
Crea un debat intern entre el subconscient i<br />
les experiències realitzades.<br />
En Lukas flota per l’aire i vol volar fins al sol<br />
amb la seva amiga. Té el cor obert per aquest<br />
gran sentiment que és l’amor. En Marc i la Bella<br />
(Marc i Bella Chagall) també estaven enamorats.<br />
L’experiència acumulada amb els llibres<br />
d’art i les històries de Marc Chagall han servit<br />
de model perquè en Lukas «voli cap al sol».<br />
L’art cedeix espai als anhels, la felicitat, l’escalfor,<br />
el patiment i la tristor.<br />
Excita i calma. La nostra intel·ligència emocional<br />
queda satisfeta mitjançant l’elaboració<br />
artística. Els sentiments es poden apaivagar o<br />
estimular i troben en aquesta elaboració artística<br />
una fantàstica forma d’expressió.<br />
El llenguatge emocional es caracteritza per<br />
una àmplia diversitat i pel fet de necessitar<br />
espai, ocasions i materials per expressar-se i<br />
créixer-hi, però no només en l’educació per a<br />
la primera infància. La creació artística reforça<br />
l’autoestima.<br />
El meu concepte, la meva exigència fins i tot,<br />
d’una pedagogia innovadora a les escoles passa<br />
perquè les matèries relacionades amb l’art harmonitzin<br />
en igualtat de condicions i de valors<br />
amb les matèries cognitives i perquè ambdues<br />
s’entrellacin.<br />
El procés de creació propi i el desig d’expressió en la<br />
pintura de l’infant desenvolupa la seva capacitat d’interpretar<br />
les relacions d’aquest món. El diàleg amb<br />
altres infants i adults reforça la consciència del propi<br />
jo i de la pròpia eficiència personal.<br />
JOHN DEWEY (1859-1952)<br />
L’art és el mediador d’allò que és inexpressable; per això<br />
sembla una neciesa voler transmetre’l amb paraules.<br />
J. W. VON GOETHE<br />
Aquesta actitud i els processos que se’n generen<br />
troben reflex en els «Cent llenguatges» de<br />
Loris Malaguzzi. Per tal de poder viure aquestes<br />
activitats creatives, els nens necessiten escoles<br />
amb espais de taller com els que he referit<br />
en aquest article. I també necessiten mestres<br />
que els acompanyin en aquests processos individuals<br />
amb empatia i diàleg.<br />
•<br />
Bibliografia<br />
TIELEMANN, Marion: Werkstatt(t)räume<br />
(Espais-taller per a escoles infantils), Das<br />
Netz, 2015.<br />
– Ich mache mir die Welt, wie sie mir gefällt<br />
(Projectes d’art a l’escola-taller infantil), Das<br />
Netz, 2014.<br />
Marion Tielemann, Institut für pädagogische<br />
Kompetenz (Institut de Competència Pedagògica)<br />
www.institut@mtielemann.com<br />
www.mtielemann.com<br />
in-fàn-ci-a 212
Disfrútalo<br />
159 in-fan-cia<br />
Cuando se inicia un curso, se proyectan<br />
pequeñas o grandes expectativas: sobre los grupos<br />
de niños y niñas y sus familias, con las que<br />
tendrás que trabajar; sobre el equipo de la<br />
escuela, las compañeras o los compañeros<br />
conocidos o nuevos; sobre los propios proyectos<br />
o las novedades, que se han pensado para<br />
mejorar o renovar la vida del grupo o de la<br />
escuela; sobre lo que se podrá descubrir o lo<br />
que genera confianza en el proceso de tener<br />
cada vez más certeza en el trabajo de cada día.<br />
Una certeza abierta, flexible, que se deja<br />
cuestionar porque cada curso es nuevo, en buena<br />
parte desconocido, por mucho que conoz-<br />
sumario<br />
cas el oficio y por muchos años que lleves<br />
haciendo de maestro. Porque en nuestro trabajo<br />
de educar sabemos que todo es nuevo, único,<br />
irrepetible, si hay viveza, por lo tanto también<br />
hay un espacio para la incertidumbre.<br />
Más allá de lo cotidiano en la escuela, también<br />
este curso se moverá en la incertidumbre<br />
de si se cambiará o no, de nuevo, la Ley de<br />
Educación, sabiendo que cada nueva ley es<br />
peor que la anterior para la educación de los<br />
más pequeños.<br />
La incertidumbre de hasta qué punto se<br />
podrá recuperar la calidad perdida a causa de<br />
los recortes, de no saber si todo seguirá igual,<br />
y, por tanto, si será un curso nuevo y viejo a<br />
la vez en la comprensión de la importancia<br />
de fondo de estas primeras edades de la vida,<br />
y por tanto de cómo debería ser la educación<br />
infantil de 0 a 6 años.<br />
En estos aspectos hay que ser realistas: lo<br />
más probable es que se mantenga la inercia<br />
de los últimos años; en consecuencia, en este<br />
campo, durante el nuevo curso, habrá que<br />
seguir luchando, sin desfallecer, sin que esta<br />
ignominia hacia los niños y niñas de estas<br />
edades haga tambalear nuestro trabajo con<br />
ellos y en la escuela.<br />
Porque el inicio de curso como maestros anima<br />
a hacer más y mejor trabajo, a encontrar<br />
con quién compartir dudas o aciertos tanto en<br />
la escuela como fuera de ella. Porque siempre<br />
hay compañeras o compañeros a quien hace<br />
felices compartir con otros la ilusión de empezar<br />
de nuevo un curso, como quien comienza<br />
una nueva vida, pues tienen la certeza de que<br />
será único, porque nunca hay ninguno igual.<br />
Si te gusta el trabajo de maestro, disfrútalo.<br />
PORTADAS CAST <strong>2016</strong> DEF TRAS CMYK.indd 5 07/12/2015 12:53:25<br />
septiembre octubre <strong>2016</strong><br />
1<br />
Página abierta Reflexiones Virginia Gómez Martínez 2<br />
Educar de 0 a 6 años El trabajo en equipo como fuente de conocimiento en educación Gino Ferri 4<br />
Escuela 0-3 Acercamiento a las artes Montserrat Nicolás 8<br />
Comer en brazos Cecilia Orta 11<br />
Qué vemos, cómo lo contamos Estructuras de juego con materiales de la vida cotidiana Carmen Cuesta Rodríguez 15<br />
Cucutrás Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya 17<br />
Escuela 3-6 La acogida de niños y familias en el parvulario, Marta Marín, Ciscu Lombart y Eugènia Fornaguera 19<br />
una oportunidad para crecer<br />
El sabor agridulce de la evaluación Ángeles Abelleira Bardanca 23<br />
Infancia y sociedad Érase una vez... Kalandraka, que cumple su mayoría de edad M.ª Adoración de la Fuente Fernández 29<br />
Érase una vez Cuentos de colores: Las tres naranjas de la vida Elisabet Abeyà 40<br />
Informaciones 42<br />
Libros al alcance de los niños 45<br />
sumario<br />
Mediateca 46
:36:43<br />
Copia de 1pagina abierta:Copia de 1pagina abierta.qxd 20/07/<strong>2016</strong> 13:31 Página 1<br />
editorial<br />
Disfrútalo<br />
Cuando se inicia un curso, se proyectan<br />
pequeñas o grandes expectativas: sobre los grupos<br />
de niños y niñas y sus familias, con las que<br />
tendrás que trabajar; sobre el equipo de la<br />
escuela, las compañeras o los compañeros<br />
conocidos o nuevos; sobre los propios proyectos<br />
o las novedades, que se han pensado para<br />
mejorar o renovar la vida del grupo o de la<br />
escuela; sobre lo que se podrá descubrir o lo<br />
que genera confianza en el proceso de tener<br />
cada vez más certeza en el trabajo de cada día.<br />
Una certeza abierta, flexible, que se deja<br />
cuestionar porque cada curso es nuevo, en buena<br />
parte desconocido, por mucho que conozcas<br />
el oficio y por muchos años que lleves<br />
haciendo de maestro. Porque en nuestro trabajo<br />
de educar sabemos que todo es nuevo, único,<br />
irrepetible, si hay viveza, por lo tanto también<br />
hay un espacio para la incertidumbre.<br />
Más allá de lo cotidiano en la escuela, también<br />
este curso se moverá en la incertidumbre<br />
de si se cambiará o no, de nuevo, la Ley de<br />
Educación, sabiendo que cada nueva ley es<br />
peor que la anterior para la educación de los<br />
más pequeños.<br />
La incertidumbre de hasta qué punto se<br />
podrá recuperar la calidad perdida a causa de<br />
los recortes, de no saber si todo seguirá igual,<br />
y, por tanto, si será un curso nuevo y viejo a<br />
la vez en la comprensión de la importancia<br />
de fondo de estas primeras edades de la vida,<br />
y por tanto de cómo debería ser la educación<br />
infantil de 0 a 6 años.<br />
En estos aspectos hay que ser realistas: lo<br />
PORTADAS CAST <strong>2016</strong> DEF TRAS CMYK.indd 5 07/12/2015 12:53:25<br />
159 in-fan-cia<br />
más probable es que se mantenga la inercia<br />
de los últimos años; en consecuencia, en este<br />
campo, durante el nuevo curso, habrá que<br />
seguir luchando, sin desfallecer, sin que esta<br />
ignominia hacia los niños y niñas de estas<br />
edades haga tambalear nuestro trabajo con<br />
ellos y en la escuela.<br />
Porque el inicio de curso como maestros anima<br />
a hacer más y mejor trabajo, a encontrar<br />
con quién compartir dudas o aciertos tanto en<br />
la escuela como fuera de ella. Porque siempre<br />
hay compañeras o compañeros a quien hace<br />
felices compartir con otros la ilusión de empezar<br />
de nuevo un curso, como quien comienza<br />
una nueva vida, pues tienen la certeza de que<br />
será único, porque nunca hay ninguno igual.<br />
Si te gusta el trabajo de maestro, disfrútalo.<br />
septiembre octubre <strong>2016</strong><br />
1<br />
Página abierta Reflexiones Virginia Gómez Martínez 2
escuela 3-6<br />
La acogida de niños y familias en el parvulario,<br />
una oportunidad para crecer<br />
159 in-fan-cia<br />
Septiembre es un mes<br />
emocionante para los<br />
miembros que formamos<br />
parte de la comunidad<br />
educativa de la<br />
escuela Vilamagore.<br />
El primer día de curso<br />
estamos expectantes<br />
por conocer a los que se incorporarán al<br />
equipo de maestros de la escuela.<br />
En la escuela valoramos y trabajamos por<br />
una buena acogida y acompañamiento en la<br />
aventura de iniciar un nuevo curso. Y, en estas<br />
primeras conversaciones, hablamos de los<br />
fundamentos que caracterizan nuestro proyecto.<br />
Paralelamente, en estos primeros días<br />
también se explica cómo se entiende y cómo<br />
se vive el proceso de adaptación de los niños<br />
y las niñas que se incorporan por primera vez<br />
a la escuela.<br />
Sobre la adaptación se ha escrito y se ha<br />
hablado mucho. Más que una fórmula mágica<br />
de cómo afrontar este periodo, se ofrece una<br />
reflexión sobre cómo se trata en la escuela<br />
Vilamagore desde una perspectiva lo más respetuosa<br />
posible con el momento evolutivo de<br />
cada niño. Unas palabras acompañadas de la<br />
valoración de una madre permiten ir comprendiendo<br />
cada vez más la importancia de este<br />
proceso de entrada en la escuela.<br />
Marta Marín, Ciscu Lombart,<br />
Eugènia Fornaguera<br />
En esta nueva situación,<br />
los maestros, las<br />
familias y los niños y<br />
las niñas deben ir a la<br />
una, y establecer relaciones<br />
de confianza<br />
con el fin de conseguir<br />
el bienestar de los<br />
pequeños, los principales protagonistas.<br />
A medida que un proyecto avanza, también<br />
evoluciona la manera de concebir este proceso<br />
de entrada en la escuela. La escuela Vilamagore,<br />
con un proyecto singular basado en metodologías<br />
vivenciales y activas, tiene como objetivo<br />
conseguir que los niños y niñas adquieran<br />
las herramientas necesarias para entender el<br />
mundo en el cual están creciendo y poder<br />
actuar de forma crítica y creativa. Un proyecto<br />
que vela por respetar los procesos madurativos<br />
y de vida de los niños y niñas se tiene que cuestionar<br />
cómo desarrollar este proceso de adaptación.<br />
Así, creemos en un proceso real y natural,<br />
conectado más con la vida, y no tanto<br />
como un periodo escolar encorsetado por objetivos,<br />
materias y horarios.<br />
Cada niño y niña es diferente y sus necesidades<br />
también son diferentes. Las realidades,<br />
las expectativas y las necesidades de cada familia<br />
son diferentes... Por tanto, cada año la adaptación<br />
será diferente y diversa. La adaptación<br />
de cada niño será única y singular. Así pues,<br />
no podemos pensar en un proceso de adaptación<br />
único, ideal y acabado.<br />
Un niño o niña que llega por primera vez a<br />
la escuela se encuentra en un espacio nuevo,<br />
desconocido, que le puede crear inseguridad,<br />
angustia e intranquilidad. Los maestros hemos<br />
de estar atentos a cada gesto, a cada palabra, a<br />
la expresión de cada niño y niña, para ir ajustando<br />
nuestra intervención: habrá quien nece-<br />
septiembre octubre <strong>2016</strong><br />
19
escuela 3-6<br />
sitará medio curso para encontrar seguro este<br />
espacio nuevo, habrá quien le costará menos<br />
hacer vínculos, habrá quienes no llorarán los<br />
primeros días pero la desazón de este periodo<br />
quizás les salga más adelante, habrá alguien a<br />
quien la jornada escolar se le haga muy larga y<br />
podamos prever que solo venga por las mañanas<br />
durante un periodo de tiempo...<br />
septiembre octubre <strong>2016</strong><br />
20<br />
Tiempo al tiempo<br />
Para que puedan aflorar todos los sentimientos<br />
y emociones que comporta una adaptación<br />
para un niño o niña hay que darle el tiempo,<br />
el espacio, la confianza y el clima para que se<br />
sienta realmente él mismo. Hay que entender<br />
el proceso de adaptación como una oportunidad<br />
y no como una traba a superar. Este proceso<br />
ayudará al niño o niña a madurar, a conocerse<br />
a sí mismo, a ser más autónomo, a crecer<br />
y a enriquecerse con las experiencias que este<br />
momento de la vida le ofrece.<br />
A pesar de que es importante que las familias<br />
vivan este periodo con la máxima tranquilidad,<br />
seguridad y calma para poder transmitirlas<br />
al niño, quien debe hacer frente a esta<br />
situación son los niños y las niñas.<br />
En la escuela Vilamagore cada familia, de<br />
forma acordada con la maestra, gestionará la<br />
adaptación de su hijo en función de cómo va<br />
evolucionando a lo largo de este proceso, compartiendo<br />
y acompañando su actividad durante<br />
buena parte de la mañana.<br />
El objetivo de este tiempo es encontrar aquel<br />
punto justo donde se pueda intuir que el niño<br />
tendrá suficientes herramientas y la capacidad<br />
de poder empezar a andar sin este acompañamiento<br />
familiar. Hay que darle la confianza<br />
para que esto sea así, cada día se consigue un<br />
pequeño hito que marcará un camino. Nadie<br />
puede hacer este camino por el niño, lo tiene<br />
que hacer por él mismo.<br />
Los primeros días, niño y familia entran<br />
juntos en clase y juntos comparten aquellas<br />
primeras emociones que les permiten conocer<br />
a la maestra, el espacio, los compañeros, los<br />
juguetes...<br />
El tiempo no cuenta. Las familias acompañan<br />
a los niños y niñas en su actividad: el<br />
familiar se sienta con él y los compañeros a<br />
in-fan-cia 159
escuela 3-6<br />
159 in-fan-cia<br />
mirar un cuento, es un participante más de un<br />
juego de construcciones, es un comensal más<br />
de la mesa de la cocinita de la clase, es un jugador<br />
más de un juego de Memory, de un puzle,<br />
de unos encajes, es un escultor de animalitos<br />
de plastilina...<br />
Más adelante, la maestra referente empieza<br />
a introducir pequeñas actividades de grupo<br />
donde las familias también participan, y así va<br />
entrando en la vida de la escuela: narración de<br />
un cuento, juegos de regazo, pequeñas conversaciones,<br />
representaciones con títeres, canciones...<br />
Los niños y niñas deben encontrar estos<br />
ratos placenteros para poder estar tranquilos<br />
y empezar a animarse a participar en estas<br />
actividades a solas.<br />
En estos momentos, las familias, como<br />
mejores conocedoras de sus hijos, pueden valorar<br />
si dejan que se queden en la escuela un rato<br />
más sin su presencia o decidir que ya han tenido<br />
una buena experiencia y despedirse hasta el<br />
día siguiente.<br />
Al reencontrarse familia y niño, es importante<br />
que puedan explicarse y compartir aquello<br />
que ha pasado durante el día en aquellos<br />
momentos en los que no han estado juntos. En<br />
la escuela Vilamagore, las familias entran y<br />
encuentran muestras de lo que ha ido pasando<br />
durante el día.<br />
Durante el año, podemos encontrar documentación<br />
con los escritos que resumen lo que<br />
se ha vivido durante el día, podemos encontrar<br />
un juego que se ha jugado, podemos probar<br />
una receta que hemos cocinado, podemos<br />
disfrutar de un mural hecho entre todos, podemos<br />
observar una fotografía de un paseo que<br />
hemos realizado, podemos ver el resultado de<br />
un pequeño experimento...<br />
Cada día, en las entradas y salidas, la familia<br />
y la maestra pueden intercambiar impresiones<br />
sobre aspectos y situaciones relevantes ocurridas<br />
durante el día.<br />
Con todo esto y poco a poco, los niños y<br />
las niñas irán haciéndose suya la escuela y<br />
encontrarán un espacio seguro, acogedor, estimulante<br />
y agradable para sacar todo aquello<br />
que tienen dentro y despertar las ganas de<br />
aprender.<br />
Los maestros debemos ser conscientes de<br />
que el proceso de adaptación es un momento<br />
muy importante para la vida de un niño y para<br />
sus familias, tan importante que debemos<br />
velar porque se den todos aquellos condicionantes<br />
(espacio, tiempo, clima, comunicación...)<br />
que favorezcan una adaptación lo más<br />
respetuosa y natural posible con las necesidades<br />
de estos niños y niñas, y que realmente sea<br />
una verdadera oportunidad para crecer.<br />
Marta Marín, Ciscu Lombart y Eugènia Fornaguera,<br />
del equipo de maestros de la escuela Vilamagore<br />
septiembre octubre <strong>2016</strong><br />
21
escuela 3-6<br />
septiembre octubre <strong>2016</strong><br />
22<br />
Aparte de lo que todos esperamos que sea la<br />
escuela, un espacio para aprender, para mí la<br />
escuela es una extensión de la familia. Un sitiodonde<br />
Joan, por encima de todo, sea feliz, se<br />
encentre a gusto y esté acompañado de personas<br />
que lo quieren y a quien él pueda querer.<br />
Lo que la escuela significa para mí y el vínculo<br />
que quería que estableciera mi hijo con ella ha formado<br />
parte de nuestro proceso de adaptación.<br />
Si la escuela es «mi familia», confío plenamente<br />
en ella. Confío en que lo cuidarán, lo querrán y<br />
harán por él todo lo que consideren necesario. No<br />
es una fe ciega, a la familia también se la cuestiona,<br />
se le pregunta y se crece con ella, pero<br />
siempre desde el amor y el respeto.<br />
Por todo ello, para mí la adaptación fue un proceso<br />
de conocimiento. Yo, Joan, las maestras del<br />
grupo, los otros niños y niñas y sus familias, los<br />
otros maestros y el personal no docente, debíamos<br />
conocernos, y esto requiere tiempo. El tiempo<br />
de poder estar dentro acompañando a Joan,<br />
sin un tiempo limitado, o hablando con otros niños<br />
y niñas, compartiendo espacios, actividades o necesidades<br />
y estableciendo vínculos. Porque sin vínculos<br />
de cariño no puede haber confianza, y sin confianza<br />
no hay tranquilidad ni felicidad.<br />
Progresivamente se estableció una rutina: llegábamos<br />
al espacio, saludábamos a todo el mundo<br />
y elegíamos un cuento para leer juntos.<br />
Poco a poco, otros niños y niñas venían a sentarse<br />
para leer el cuento con nosotros, creando así<br />
vínculos entre ellos y conmigo. A veces Joan estaba<br />
con la maestra u otra madre o padre mientras<br />
yo leía un cuento a otros niños y niñas, y así poco<br />
a poco se creaba una red de relaciones entre todos.<br />
La calma con la que las familias podíamos<br />
entrar y salir de la estancia, sin hora límite, sin<br />
presión, sin la sensación de que molestábamos o<br />
no dejábamos hacer el trabajo a los maestros, nos<br />
dio la tranquilidad de hacer un proceso natural, en<br />
el que Joan fue descubriendo el espacio, el ritmo<br />
y la forma de hacer. Conoció a Mireia como referente,<br />
como maestra y como miembro de la «familia»<br />
a quien recurrir si se sentía mal cuando yo no<br />
estaba.<br />
•<br />
Mireia Llurba, madre de Joan,<br />
del grupo de 3 años,<br />
en la escuela Vilamagore<br />
in-fan-cia 159
UNA MUESTRA<br />
in-fan-cia<br />
latinoamericana