INFORME

la rigorositat de l’aplicació de la legislació en matèria de control del comerç de
les exportacions de material de defensa d’obligat compliment per a Espanya.
Prova d’aquesta aplicació poc rigorosa de la llei és el fet que Orient Mitjà s’hagi
convertit en un destí de gran rellevància per les armes espanyoles, tant pel pes
que tenen com pel conflicte armat que assota tota la regió. El 24% de les armes
exportades espanyoles ha tingut com a destí els Països del Golf, tots ells involucrats
d’un mode o altre (suport polític, econòmic o en armament) a alguna de les
parts armades dels conflictes que castiga la regió. És probable que totes aquestes
armes i les que es van comprar en anys anteriors estiguin sent utilitzades en
els bombardejos a ciutats kurdes, sirianes, iraquianes o iemenites, de la mateixa
manera que existeix la possibilitat que la utilització d’aquestes armes sigui la que
hagi provocat la sortida massiva de ciutadans cap a altres emplaçaments, inclosa
l’actual crisis humanitària de refugiats.
En l’informe d’aquest any volem destacar tres casos especialment controvertits
sobre les exportacions espanyoles d’armes. En primer lloc, el fet que explosius
produïts per l’empresa turca Maxam Anadolu, que forma part del grup espanyol
Maxam, poguessin haver caigut en mans d’ISIS. Maxam va eludir l’aplicació dels
controls més rigorosos de la legislació europea a través de la creació d’una empresa
en un altre país. El segon cas es refereix a les armes espanyoles exportades
a Aràbia Saudita que estan sent utilitzades en el conflicte del Iemen. Un fet que
hauria de suposar la denegació immediata d’autoritzacions d’exportació a aquest
país. El tercer exemple són les exportacions realitzades a Iraq, amb la finalitat de
donar suport a les seves forces armades en la lluita contra el denominat Estat
Islàmic. En definitiva, aquests exemples posen de manifest que les exportacions
d’armaments son utilitzades com un instrument de política exterior del Govern.
Un altre dels àmbits en que es fa patent la poca rigorositat en l’aplicació de la
llei són les exportacions d’armes curtes i lleugeres, així com les armes de caça i
tir esportiu. Resulta preocupant el pes cada vegada major que tenen les transferències
d’aquests tipus d’armes en el conjunt de les exportacions espanyoles.
Continuen exportant-se armes a països en situació de tensió o conflicte, països
amb graus de violència elevada i extrema, països que de manera regular apareixen
com països que vulneren sistemàticament el drets humans, o a països
sotmesos a algun tipus d’embargament. Es tracta, en definitiva, d’exportacions
que poden considerar-se il·lícites, ja que vulneren l’esperit de la llei que regula
les exportacions d’armes a Espanya.
Tot i això, el control de les exportacions d’armes no és un repte simplement jurídic,
no és suficient en comprovar fins a quin punt s’ha complert o no la llei que
regula aquestes exportacions. El repte principal és polític i humanitari. És a dir,
no és de cap mode acceptable que les armes espanyoles siguin utilitzades com
a eina de política exterior i encara més si això suposa provocar violència i danys
irreversibles sobre la vida de milions de persones.
INFORME núm. 29 Exportacions espanyoles d’armament 2006-2015
22