RNMARZO19

22 Marzo 2019
CULTURA
Ajuntament i Universitat presenten
l’obra Alzira. Història, Geografia i
Art. Passat i present
Redacció / RiberaNews
El passat 26 de febrer, al
Saló Noble de l’Ajuntament
d’Alzira, l’alcalde de la ciutat,
Diego Gómez i el vicerector de
Projecció Territorial i Societat,
Jorge Hermosilla, van presentar
un obra sobre l’història
d’Alzira, fruit del conveni de
col.laboració signat en el seu
dia entre l’Ajuntament de la
ciutat i la Universitat de València.
Aureliano Lairón, arxiver
municipal i cronista de la ciutat,
i Ester Alba, degana de la
Facultat de Geografia i Història
de la UV, codirectors de l’obra,
van explicar al nombrós públic
assistent el procés de elaboració
dels dos volums que baix
el títol “Alzira. Història, geografia
i art. Passat i present”,
veuran la llum d’ací uns mesos
gràcies a al treball durant els
darrers anys de més de 60 historiadors
i estudiosos, la majoria
professors universitaris i
investigadors locals.
Els assistents van conèixer de
la mà de Lairón els intents per
comptar amb una història local,
fets en el seu moment pel
cronista Jaume Goig Company,
per l’estudiós Rafael Sifre Pla
i pel professor Bernat Montagud.
L’obra que ara es presenta
s’estructura amb el tractament
dels diferents períodes històrics
cronològicament.
Junt als professors universitaris
Pérez Ballester, Manuel Albaladejo,
Antoni Furió, Ricard
Franch, Aureli Martí, Joan Mateo,
Juan Piqueras, Ester Alba,
Adrià Besó, Encarna Montero,
Juan Carlos Gómis, Luis Arciniega,
etc., cal destacar el treball
dels historiadors locals Antonio
Martínez, Agustín Clari,
Tomás Peris, Vicent Garés,
Borja Franco i Pilar Rovira.
Els interessats en adquirir
l’obra es poden dirigir a l’Arxiu
Municipal en horari habitual
d’oficina.
“Sabies que...”, la nova
campanya de promoció
del valencià que ens
descobrix curiositats
Riberanews
La Regidoria de Cultura i
Promoció del Valencià de
l’Ajuntament d’Alzira vol encetar
nova una campanya de
promoció del valencià adreçada
a tots els bars i restaurants
i falles del nostre municipi,
“Sabies que... Alzira?”.
Es tracta d’una campanya de
repartiment de bossetes de
sucre amb frases en valencià
en què es dona informació de
personatges, monuments i història
d’Alzira, per exemple
sobre Lorenzo Carrió, Matilde
Llòria, el pont de Ferro o les
plantes endèmiques locals. És
similar a la que es va portar a
terme l’any passat amb la diferència
que enguany es repartirà
sucre negre.
“Esperem que esta campanya
servisca per a visualitzar més el
valencià en dos sectors tan important
per a la seua normalització
com el comercial, al qual
pertany l’hostaleria, i el món de
les falles”, assenyala Aida Ginestar,
regidora d’Esports, Cultura
i Promoció del Valencià de
l’Ajuntament d’Alzira.
A més, dins de la campanya “Sabies
que... Alzira?”, s’ha obert
un perfil d’Instagram on es poden
pujar fotografies relacionades
amb la mateixa. El 30 d’abril
es farà un concurs i entre tots els
participants es regalaran 5 forros
polars de la campanya als autors
de les 5 fotografies que tinguen
més “M’agrada”. S’hi pot participar
fent-se una foto amb els
sobrets de sucre i etiquetar #sabiesquealzira.
L’últim dia per a
participar-hi és el 30 d’abril.
Recentment, l’Ajuntament
d’Alzira, de la mà del SERVAL
(Servei de Promoció i Ús del
Valencià), ha portat a terme altres
campanyes de normalització
en el sector del comerç, com
el repartiment de bosses de tela
amb el lema de “Bon Nadal” i
vocabulari nadalenc adreçades
a forns, pastisseries, fruiteries i
verduleries.
El relat curt... per Estela Moreno i Caballero
La gran elecció
Va ser un any difícil per a Andreu.
Havia acabat els estudis
d’Economia i era moment de pensar
què fer en la seua vida. Cerque
treball? Em prepare oposicions?
Munte una empresa? La mare li
deia que treballés a l’empresa familiar
temporalment i que es preparés
oposicions per a treballar per
a l’Estat, un amic per contra li deia
que el fes soci de l’empresa i ampliaren,
el pare volia que continués
el negoci familiar, i la seua parella
volia casar-se. I jo, què vull jo?- es
preguntava ell a cada moment.
L’Andreu sí sabia el que volia, però no
s’atrevia en ningun moment a dir la veritat.
Ell volia ser escriptor, i en lloc de tenir llibres
d’Adam Smith com “La riquesa de les
nacions”, a la seua tauleta de nit es rodejava
de llibres de Balzac i Dostoievski, amagats
entre calcetins sense parella al calaix on ningú
mirava. Però realment allò que anhelava
era escriure poesia. Però, com encaixaria el
seu pare tenir un fill poeta? Ell escrivia poesia
en secret, perquè tots l’havien alenat perquè
estudiés Econòmiques, i oblidés el seu somni
de menut de ser poeta.
De menut guanyava els concursos de poesia de
la classe, i apart de ser un xiquet ovacionat per
els seus dots literaris, també era un gran rapsoda
quan recitava. Però al passar a l’institut,
la cosa va canviar. Els concursos literaris ja
no eren fàcils de guanyar, hi havia gent millor,
amb altres estils i més competència. Va
intentar presentar-se a concursos d’índole
comarcal, regional, inclús nacional i sempre
amb resultats pocs satisfactoris. Recitava a les
amistats, i li deien: “És un poema molt bonic,
però això no et donarà de menjar”. Ell va
anar desil•lusionant-se del seu somni de ser
escriptor, i aconsellat per la gent va estudiar
Economia. Però quan més trist es sentia, més
escrivia. Reunia manuscrits, diaris, dietaris,
poemes, contes per fer parar un tren, però ningú
mai el va valorar. I ara què? Havia acabat
d’estudiar i estava fart de consells de gent, i
no volia ferir a ningú però era un d’aquests
moments a la vida que s’ha de decidir. Va reunir
en un sopar als seus pares, amics, parella
i sogres perquè volia dir quelcom important.
Tots estaven impacients aquella nit per conèixer
els grans projectes de l’Andreu i les seus
grans aspiracions. Vestits de gala i un
sopar que es tocava el basto, va començar
a recitar el que volia: “Familiars
i amics, hui us reuneixo ací, per
donar la gran notícia que marcarà el
meu destí. He segut un home decent,
d’esforçar-me als estudis i treballar
dia i nit, però ha arribat l’hora de fer
el meu camí. Potser espereu que siga
un gran economista, d’aquell que ix
a la revista a comentar com va l’Ibex
i altres índexs objectius, però, on
està la poesia? A mi m’agraden les
formes redones, la lírica romàntica i
lletres unides entre sí. Sóc home de
sentiments, profunds i benvolents i a
qui no li agrade esta història, ja pot
eixir corrents.”
Després d’aquestes paraules, es quedaren tots
fets de pedra. Era un final no esperat, per a
un drama que tots ja havien escrit el final. Els
sogres i la parella eixiren més pudents que
el fem. L’amic li pegava colps a l’esquena:
“Què dius amic? Estàs estressat”. La mare
plorava i el pare estava tot enfurit. Ell es sentia
com estar al Show de Truman quan a la fi
va escapar en barca, era un moment apoteòsic
dins un món dissenyat per altres on ell havia
sigut una simple titella.
I no sé ben cert com acabà aquesta història,
però diuen que l’Andreu va fugir ben lluny
d’aquell lloc on era més que un sac de les
aspiracions dels altres i que el varen divisar
venent poesies a un euro a la fira del llibre.
Que anava vestit molt humilment, però amb
un somriure de costat a costat, perquè per fi va
ser lliure de fer allò que més anhelava.