Descobrir 266

A morella, els càtars
hi van fer estada ara
fa set-cents anys. Eren
terres acabades de
conquerir als sarraïns,
a punt per ser repoblades.
Noms com guilhem de
belibasta encara ressonen
en aquests carrers que
avui descobrim pas a pas.
Text Oriol Gracià Carles Fotografia Mireia Bordonada Álvarez
En una porta menuda,
sota els porxos del carrer
Joan Giner de Morella,
encara es conserva
un dels establiments
emblemàtics de la capital de
la comarca dels Ports: Mantas
Morellanas García. La botiga està
tancada, però el Julián García, ja
jubilat, hi passa moltes estones. I si
algun passavolant encuriosit hi treu
el cap, li mostra els telers —“Tenen
gairebé noranta anys”, diu— que va
heretar de son iaio. Bé, de fet, de
son iaio en va heretar els telers
i l’ofici de teixidor. “Avui, si haguera
de fer mantes amb aquest teler,
me moriria de fam. El procés de
confecció d’una peça autèntica és
molt laboriós. Ara s’ha mecanitzat
tot i de mantes purament tradicionals
ja gairebé no se’n fan”, explica.
Paradoxalment, els darrers anys,
la producció de mantes morellanes
ha viscut un repunt, sobretot perquè
formen part de la indumentària
dels fallers, i se’n continuen
fent. Però, en general, ja no són
mantes artesanes.
24
“Jo sempre he sentit a dir que
els àrabs ja treballaven estos teixits.
Però vés a saber”, comenta Julián,
dubitatiu. A Morella, l’origen de
l’artesania tèxtil es perd en el
temps, com també ho ha fet l’empremta
dels càtars que hi van fer
estada fa ara set-cents anys i que la
capital dels Ports vol treure del
pou de la història. “Molts dels
càtars eren pastors que practicaven
la transhumància, dedicats al
comerç de la llana i la fabricació
de pintes de telers, precisament”,
explica José Luís Soler, coordinador
del projecte turístic Itinerari
DE TOT EL
CONJUNT
EMMURALLAT
DE MORELLA,
DESTAQUEN
LES TORRES DE
SANT MIQUEL,
DEL SEGLE XIV
Cultural Europeu Camins Càtars,
promogut per la Universitat Jaume
I i Turisme de la Comunitat Valenciana
i avalat pel Consell d’Europa.
Al segle , el catarisme va ser un
moviment religiós cristià que va
arrelar en diversos punts del continent,
especialment a Occitània. "Els
càtars practicaven la pobresa evangèlica
i la vida austera, en contraposició
a l’opulència que observaven
en l’Església catòlica. Més enllà del
caràcter exemplificador dels predicadors
càtars, el seu gran actiu va
ser el de disposar d’una estructura
eclesiàstica pròpia, que presentaven
com una alternativa a l’Església
romana, que havia pervertit el missatge
original de Jesucrist. I per
això, els càtars van ser perseguits",
repassa José Luís Soler. Així, cap al
1250, després de la caiguda del castell
de Montsegur —un dels principals
bastions càtars d’Occitània— la
comunitat es va dispersar i moltes
de les famílies van creuar els Pirineus.
Van seguir el curs del Segre
fins a Lleida i des d’allà, per la vall
de l’Ebre i el massís dels Ports, es
van endinsar en terres acabades de
conquerir als sarraïns i a punt de
ser repoblades, com el Maestrat i el
senyoriu de Morella.
La plaça dels Tarrascons
Al nucli històric de Morella, hi ha
una plaça allargada i discreta que
fins fa poc havia passat desapercebuda.
Es coneix com la plaça dels
Tarrascons, un nom que fa uns
anys va cridar l’atenció del periodista
Víctor Amela. “Vaig demanar
informació sobre aquest nom tan
curiós a l’historiador local, el senyor
Gamundi, però no tenia cap
explicació”, explica el periodista
Víctor Amela en el llibre Tots els
meus secrets, o gairebé. La hipòtesi
d’Amela, que té arrels familiars
a la comarca dels Ports, era
lògica: al Pirineu occità, a l’actual
departament de l’Arieja, hi ha el
Pàg. 28