Descobrir 266

DO EMPORDÀ • El llegat càtar als Ports i el Maestrat • La teixeda de Cosp • Rupit Descobrir Catalunya 266

Catalunya

Finca Garbet,

del Grup Peralada,

a Colera

Un paisatge amb

denominació d’origen

4,95€

NÚMERO 266

WWW.DESCOBRIR.CAT

Sumri

NÚM. 266 - ABRIL 2020

PÀGINA

32 DOSSIER

DO EMPORDÀ

A aquestes alçades, no descobrirem que l’Empordà és un dels territoris amb més

personalitat del nostre país. Porta d’entrada de la cultura clàssica a la Península;

antic comtat medieval; model idealitzat per molts escriptors i artistes catalans

de les bondats d’aquest racó de món banyat per la Mediterrània. Però no és clar

que siguem conscients que, a més de tot això, l’Empordà és bressol de la cultura

vitivinícola pròpia. Les “vinyes verdes vora el mar” que van sobreviure a la

fil·loxera conviuen avui amb un sector dinàmic i potent que s’estén als contraforts

de la serra de l’Albera. Aquesta diversitat d’entorns fa que, en el si de la DO,

convisquin tot de varietats de raïm. Sabíeu que l’Empordà és l’única regió

europea on es fan els tres tipus de garnatxa i carinyena?: negra, roja i blanca.

Acompanyeu-nos en aquest viatge plaent i singular pels sabors de la nostra terra.

Íngrid Teixidor,

propietària

del Celler Oliveda,

passeja per la

finca Furot

de Vilamaniscle.

ÒSCAR RODBAG

3

SUMARI

6

15

MIRADES

MÓN DESCOBRIR

Us donem les claus de les

pintures rupestres que s’han

descobert ara a l’Espluga.

CÀTARS DEL SUD | 22

22

CÀTARS DEL SUD

Seguim el rastre dels bons

homes als Ports i el Maestrat.

32

86

99

100

116

DOSSIER CENTRAL

Ens endinsem en els paisatges

de vinyes mil·lenàries

de la DO Empordà.

TEIXEDA DE COSP

La serra de Cardó atresora

un bosc de teixos, els arbres

més extraordinaris.

VIURE I VEURE

A l’abril, els pol·linitzadors

treballen a ple rendiment

i fem una escapada a Rupit.

AGENDA A l’abril, sant Jordi

mata el drac i els romans

surten en processó.

RUTES Pugem a peu fins

a la serra de l’Estany

(Moianès), pedalem cap

a Traiguera entre oliveres

mil·lenàries (Baix Maestrat)

i visitem el vell boix

de Boscalt (Alt Urgell).

TEIXEDA DE COSP | 86

ALEJANDRO POPOCA

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ MIREIA BORDONADA

NIK NEVES

48 HORES

A RUPIT | 113

COM S’ELABORA

EL VI | 60

GRAVATS DE L’ESPLUGA

DE FRANCOLÍ | 16

4

5

Mades

Les tres

gràcies

Potser Rubens va

pujar un dia a la vall

de Núria, va veure

tres simpàtiques

marmotes jugant

i l’escena el va

inspirar per pintar

un dels seus quadres

més famosos. Però

la veritat és que

aquest moment va ser

capturat pel fotògraf

mentre pujava al

Puigmal acompanyat

del Jaume, un veí

que portava sal a les

vaques que passen

l’estiu per sobre

dels 2.000 metres.

El mateix Jaume

li va explicar que

de vegades les ha

vistes abraçades

i deixant-se caure

rodolant, com una

bola, muntanya avall.

Això sí que és saber

divertir-se.

Fotografia

Jordi Play

6

7

I la mort, què espera?

Normalment som els humans qui esperem la mort. Però aquest cop és ella qui roman

a l’espera. Què fa? En què pensa? Li ho podem preguntar si anem a la processó

de Verges. Assegut en un banc de la parròquia de Sant Julià, aquest ballador de

la mort es prepara per a la seva última aparició. Després podrà descansar en pau.

Fotografia

Òscar Rodbag

8

MIRADES

9

10

MIRADES

Entre el cel i la terra

El Mas Pla, a Torroella de Montgrí, sembla una illa flotant, entre camps d’arrossos

inundats per les fortes pluges recents. Aquesta magnífica escena va ser capturada

a la gola del Ter, a l’hora del capvespre. Un moment màgic en què el cel, gràcies

al mirall que formen les aigües, també és a la terra. Amén.

Fotografia

Xavi Adell

11

MIRADES

#descobrircat

Volem fer gran l’etiqueta #descobrircat a Inagram.

Ajudeu-nos a viatjar als racons més sorprenents

i suggeridors dels Països Catalans!

@zehcnasonacj

Carrilet d’Olot

@jezota

Vall d’Aran

@rubenramsc

Geneta al Montnegre

@josepmartinezmiro

Lliri de neu al coll de l’Ullal

@congelem_imatges

Museu de les Aigües (Cornellà de Ll.)

@ klypyk

Cabrianes

@alberttorras

Cala de Roques Planes (Calonge)

@sanmi_fotografia

Riumar (Deltebre)

@normals

Pedraforca

12

MIRADES

CONTEM-

PORÀNIES

Son.

Empremtes a

les Valls d’Àneu

Una intervenció

d’oriol vilapuig

Gaudeix d’una experiència contemporània a la col·lecció d’art romànic

#oriolvilapuig

Entrades a www.museunacional.cat

12.03—

27.09.2020

13

3a favatada

popular de Valls

A TU COM T’AGRADEN?

sucant ofegades a la catalana estofades

de gitano sacsades amb pernil amanides

amb tavella en truita arrebossades saltades

14

Vine a fer la favatada!

Dissabte 4 d’abril, al migdia

a la plaça del Pati de Valls

Del 23 de març al 12 d’abril

Mostra de Cuina de les Faves

a càrrec dels restaurants

de la ciutat

Món Descobr

Els millors fons marins de l’Empordà, un espai natural de Mallorca

que s’amplia, gravats neolítics sorprenents a la Conca de Barberà

i la descoberta de noves papallones a l’Alt Pirineu.

GETTYIMAGES

PAISATGE EN MOVIMENT

EL CORALL VERMELL RENEIX A L’EMPORDÀ

Colònies amb més branques, de més altura i major diàmetre. Un informe de la Universitat

Autònoma de Barcelona revela que, a les àrees marines protegides de les illes Medes i el cap

de Creus, els coralls vermells s’han recuperat i han assolit nivells de salut similars als dels

anys 80. Les dades confirmen l’efectivitat de les mesures de protecció dels fons marins.

EL SANTUARI

OCULT DE

l’Espluga

Detall d’un

fris format per

línies verticals

paral·leles.

GRAVATS PALEOLÍTICS CREATS

FA 15.000 ANYS

El Govern català declararà la cova

de la Font Major com a bé cultural

d’interès nacional després de la

troballa de més de 100 gravats d’art

rupestre abstracte i figuratiu.

Il·lustració Alejandro Popoca

Assessorament Josep Maria Vergès

ELS AIGUATS HAVIEN SOTRAGAT l’Espluga

de Francolí (Conca de Barberà) una setmana

abans. El 30 d’octubre del 2019, un equip

de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia

Humana i Evolució Social) realitzava

una campanya d’excavació arqueològica,

explorant diverses zones de la cova

de la Font Major. Fou aleshores quan

es va trobar, per casualitat, un santuari

paleolític integrat per més d’un centenar

de gravats de fa 15.000 anys, els més

antics descoberts fins ara al nostre país.

Es tracta d’una descoberta excepcional,

ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans

d’aquestes característiques coneguts

fins a la data eren d’època postpaleolítica,

uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre, que es localitza

en una zona de difícil accés i dimensions

reduïdes, es va dur a terme exclusivament

mitjançant la tècnica del gravat. Es compon

de més d’un centenar de motius, entre

símbols abstractes (signes) i representacions

figuratives d’animals, principalment

cérvoles, cavalls i bous. Per la seva fragilitat,

està prohibit l’accés a aquest racó, tot

i que a la part museïtzada de la cova de la

Font Major s’hi continuen fent visites.

2019

El 30 d’octubre, el santuari

paleolític és descobert per

casualitat per l’arqueòleg

Josep Maria Vergès.

Gravats

FRÀGILS

Es van crear sobre una

capa de llims arenosos

força tous. L’escassa

consistència del suport

fa que els gravats es

puguin malmetre o,

fins i tot, esborrar,

amb el mínim contacte.

1853

Es descobreix la cova de la

Font Major, una de les més

llargues del món formades

en conglomerats. S’hi troben

proves d’usos humans.

Tecnologia

3D

Un equip d’experts

documenta ara aquest

santuari amb tecnologia

3D per tal de permetre’n

l’estudi científic amb

les tècniques més

avançades i generar

materials per bastir un

nou discurs museogràfic

entorn de la troballa.

16

MÓN DESCOBRIR PATRIMONI

Parella de

cèrvids d’estil

geometritzant.

Representació

figurativa

d’un cavall

en moviment.

Recreació inèdita

de l’indret de la cova

on s’han descobert

els nous gravats.

17

Protecció

multiplicada per

COMENÇA LA GRAN

AMPLIACIÓ DEL

PARC NATURAL

DE LA PENÍNSULA

DE LLEVANT

QUAN L’ANY 2001 es va declarar el Parc

Natural de la Península de Llevant, ja es

va expressar la necessitat d’ampliar-lo

en el futur. Doncs el moment ha arribat.

Després d’un procés de participació pública

durant el juliol del 2018 (amb un suport

majoritari a la idea d’ampliar el Parc)

i d’un ampli estudi de valors ambientals

l’abril del 2019, s’inicia una ampliació

que multiplicarà per 10 la superfície actual

del Parc i es passarà de 1.658 hectàrees

a 16.855. D’aquestes, 10.960 seran terrestres

i 5.895, marines. La península del Llevant

de Mallorca constitueix un dels espais

naturals més singulars i interessants de les

18

MÓN DESCOBRIR NATURA

Balears a causa de la presència d’una gran

diversitat d’hàbitats en un espai relativament

petit, on conflueixen una zona muntanyosa

i costanera amb nombrosos endemismes

botànics i amb un important patrimoni

etnològic. S’hi troben també alzinars,

ullastrars, pinars, penya-segats marins, sistemes

dunars i zones humides associades

a torrents, i el mateix entorn marí, els quals,

combinats amb els extensos ecosistemes

agraris creats per l’activitat humana al llarg

dels segles, configuren una bona representació

de la costa mallorquina, la muntanya

balear i el manteniment de les activitats

tradicionals de l’illa. Pel que fa a la fauna,

presenta una riquesa igualment excepcional

i del màxim interès científic.

La platja de s’Arenalet és l’àrea més

vulnerable del Parc de Llevant, ja que conté

un petit sistema dunar amb nombroses

espècies endèmiques i hàbitats d’interès

comunitari, i és lloc de nidificació de petits

ocells com el picaplatges (Charadrius

alexandrinus). És un espai, per tant,

que requereix d’una especial cura per

a la conservació de tots aquests valors.

Amb les millores recents en els camins del

Parc i en la gestió del refugi de s’Arenalet,

s’ha eliminat l’impacte més important

a la platja, el pas de vehicles.

12 ITINERARIS AUTOGUIATS

Al Parc s’organitzen cada mes

diverses activitats gratuïtes amb

reserva prèvia ( 606 09 68 30)

i hi ha 12 itineraris autoguiats

que es poden descarregar

al web: www.caib.es/sites/

espaisnaturalsprotegits/ca.

Per passar-hi la nit, hi ha

els refugis de s’Alzina, els Oguers

i s’Arenalet o la zona d’acampada

que hi ha vora la platja de s’Arenalet.

Les reserves es poden fer

amb una antelació màxima

de tres mesos: 971 17 76 52

refugis@ibanat.caib.es).

Trobareu més informació

de les activitats previstes

al blog del Parc: parcnaturaldellevant.blogspot.com.

La reserva natural del

cap Ferrutx, al cor del

Parc Natural, destaca

pels seus penya-segats

i cales i per les seves

aigües protegides.

16.844 ha

Superfície total del Pla d’Ordenació dels Recursos

Naturals (PORN) del Parc Natural de Llevant

65% 35%

Superfície terrestre

(illots inclosos)

Superfície marina

LÍMIT ACTUAL

ÀMBIT PORN

MALLORCA

Alcúdia

Santa Margalida

Artà

Capdepera

19

MÓN DESCOBRIR FAUNA

Descobertes per primer cop a Catalunya dues noves

micropapallones, que se sumen a les sis noves espècies

de lepidòpters observades a l’Alt Pirineu l’estiu passat.

Noves papallones

al Pineu català

L’ALT PIRINEU es confirma com

un dels espais naturals amb més

diversitat de papallones d’Europa.

Fins a 61 espècies diürnes diferents

s’han observat a l’entorn de la vall de

Bonabé, entre les quals destaquen

la formiguera gran (Phengaris arion),

una espècie fortament amenaçada a

Europa, i la blanqueta de la pedrosa

(Pieris ergane), molt escassa a Catalunya,

les poblacions conegudes de

la qual al Pallars són a Gerri de la Sal,

principalment. D’aquestes 61, n’hi

ha 6 de nova troballa al Parc Natural,

detectades pels naturalistes Jordi

Faus i Martí Franch: Pyrgus alveus,

Aricia montensis, Pontia daplidice,

Spialia sertorius, Phengaris arion

i Pieris ergane. Les papallones es van

localitzar a planell del Roi (Llavorsí),

a 1580 metres, i a la pleta de la Creu,

a 1920 m, a la serra de Llus, a 1330 m,

i al serrat de Colinos, a 800 m,

totes tres al terme de Rialp.

A més, un grup investigador

de la Universitat de Múrcia ha confirmat

la presència de dues noves

espè-cies de microlepidòpters mai

vistes abans a Catalunya. Es tracta

de Metendothenia atropunctana

i Scoparia gallica, dues papallones

de mida inferior a 2 centímetres.

Metendothenia atropunctana

Cada papallona té un dibuix

que la caracteritza i diferencia

de la resta d’espècies.

Mida real

1,5 cm

d’envergadura

0,8 cm

de llargada

IL·LUSTRACIÓ NERUUU

20

L’Empordà,

tErra

dE suro i vi

DO EmpOrDà

Un sUro més sostenible

i de major qUalitat

la marca taps de Finca identifica

els vins de la do empordà amb taps

elaborats amb suro de les alzines

sureres dels mateixos cellers o

d’explotacions properes.

do empordà

www.doemporda.cat

21

ELS

CÀTARS

DEL SUD

RESSEGUINT L’EMPREMTA DELS

‘BONS HOMES’ A LES COMARQUES

DELS PORTS I EL MAESTRAT

Situat estratègicament

sobre un penyal

a 1.072 metres d’alçària,

del castell de Morella

s’ha restaurat i conservat

amb cura allò que s’ha

pogut perquè el conjunt

no acabés en ruïnes.

22

A morella, els càtars

hi van fer estada ara

fa set-cents anys. Eren

terres acabades de

conquerir als sarraïns,

a punt per ser repoblades.

Noms com guilhem de

belibasta encara ressonen

en aquests carrers que

avui descobrim pas a pas.

Text Oriol Gracià Carles Fotografia Mireia Bordonada Álvarez

En una porta menuda,

sota els porxos del carrer

Joan Giner de Morella,

encara es conserva

un dels establiments

emblemàtics de la capital de

la comarca dels Ports: Mantas

Morellanas García. La botiga està

tancada, però el Julián García, ja

jubilat, hi passa moltes estones. I si

algun passavolant encuriosit hi treu

el cap, li mostra els telers —“Tenen

gairebé noranta anys”, diu— que va

heretar de son iaio. Bé, de fet, de

son iaio en va heretar els telers

i l’ofici de teixidor. “Avui, si haguera

de fer mantes amb aquest teler,

me moriria de fam. El procés de

confecció d’una peça autèntica és

molt laboriós. Ara s’ha mecanitzat

tot i de mantes purament tradicionals

ja gairebé no se’n fan”, explica.

Paradoxalment, els darrers anys,

la producció de mantes morellanes

ha viscut un repunt, sobretot perquè

formen part de la indumentària

dels fallers, i se’n continuen

fent. Però, en general, ja no són

mantes artesanes.

24

“Jo sempre he sentit a dir que

els àrabs ja treballaven estos teixits.

Però vés a saber”, comenta Julián,

dubitatiu. A Morella, l’origen de

l’artesania tèxtil es perd en el

temps, com també ho ha fet l’empremta

dels càtars que hi van fer

estada fa ara set-cents anys i que la

capital dels Ports vol treure del

pou de la història. “Molts dels

càtars eren pastors que practicaven

la transhumància, dedicats al

comerç de la llana i la fabricació

de pintes de telers, precisament”,

explica José Luís Soler, coordinador

del projecte turístic Itinerari

DE TOT EL

CONJUNT

EMMURALLAT

DE MORELLA,

DESTAQUEN

LES TORRES DE

SANT MIQUEL,

DEL SEGLE XIV

Cultural Europeu Camins Càtars,

promogut per la Universitat Jaume

I i Turisme de la Comunitat Valenciana

i avalat pel Consell d’Europa.

Al segle , el catarisme va ser un

moviment religiós cristià que va

arrelar en diversos punts del continent,

especialment a Occitània. "Els

càtars practicaven la pobresa evangèlica

i la vida austera, en contraposició

a l’opulència que observaven

en l’Església catòlica. Més enllà del

caràcter exemplificador dels predicadors

càtars, el seu gran actiu va

ser el de disposar d’una estructura

eclesiàstica pròpia, que presentaven

com una alternativa a l’Església

romana, que havia pervertit el missatge

original de Jesucrist. I per

això, els càtars van ser perseguits",

repassa José Luís Soler. Així, cap al

1250, després de la caiguda del castell

de Montsegur —un dels principals

bastions càtars d’Occitània— la

comunitat es va dispersar i moltes

de les famílies van creuar els Pirineus.

Van seguir el curs del Segre

fins a Lleida i des d’allà, per la vall

de l’Ebre i el massís dels Ports, es

van endinsar en terres acabades de

conquerir als sarraïns i a punt de

ser repoblades, com el Maestrat i el

senyoriu de Morella.

La plaça dels Tarrascons

Al nucli històric de Morella, hi ha

una plaça allargada i discreta que

fins fa poc havia passat desapercebuda.

Es coneix com la plaça dels

Tarrascons, un nom que fa uns

anys va cridar l’atenció del periodista

Víctor Amela. “Vaig demanar

informació sobre aquest nom tan

curiós a l’historiador local, el senyor

Gamundi, però no tenia cap

explicació”, explica el periodista

Víctor Amela en el llibre Tots els

meus secrets, o gairebé. La hipòtesi

d’Amela, que té arrels familiars

a la comarca dels Ports, era

lògica: al Pirineu occità, a l’actual

departament de l’Arieja, hi ha el

Pàg. 28

El Maestrat és ple d’antics temples, molts d’origen

medieval. A les fotografies inferiors, l’església

arxiprestal de Sant Mateu (segle xiii) i l’església

de l’Assumpció d’Albocàsser (segle xvii).

25

OCCITÀNIA,

CATALUNYA

I VALÈNCIA

Va ser a la dècada dels anys noranta,

quan al Midi francès es va començar

a apostar pel catarisme com a recurs

de desenvolupament del territori

a través del turisme cultural, amb una

ruta que s’articulava a través de les

restes de castells medievals on s’havien

refugiat els càtars. Més tard,

el recorregut es prolongà cap al sud,

resseguint els camins de la fugida,

cap a les comarques pirinenques

de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà

i el Solsonès, en una proposta basada

en el senderisme i en la natura.

El Camí dels Bons Homes, que va de

Berga a Foix, és una iniciativa lloable,

però té l’inconvenient que està ubicat

exclusivament al Pirineu, i els càtars

van tenir una presència més gran

a llocs com Lleida o, com ja hem vist,

Morella i Sant Mateu. Per això, hi ha la

voluntat creixent de fer un camí que

englobi més indrets càtars de l’antiga

Corona de Catalunya i Aragó. Institucions

i entitats vinculades al turisme

valencià treballen amb el Consell

d’Europa per enllaçar aquest Camí

dels Bons Homes pirinenc amb els centres

medievals de Morella, Sant

Mateu, Cinctorres, Forcall, la Pobla

de Benifassà, Peníscola, Cervera,

Càlig i Atzeneta, entre d’altres. Aviat,

recórrer els passos dels càtars al nord

del País Valencià serà més fàcil.

Camí dels Bons Homes

www.camidelsbonshomes.com

26

La Basílica de Santa Maria de Morella és un dels

temples més rics del País Valencià [fotografies

inferiors], amb tresors com l’escala del cor.

En aquesta imatge i a l’esquerra, Cinctorres.

27

Sota aquestes línies, cases i campanar

de l’església de Forcall; pedra amb la creu

càtara al costat de l’esglèsia de Sant Mateu,

i una barraca de pedra seca a prop d’Albocàsser.

A la dreta, la costa de Borràs, a Morella.

poble de Tarascon. Al segle era

un nucli de prevalença càtara i per

això va ser flagel·lat per la Inquisició.

D’allà, provenien alguns dels

bons homes que es van instal·lar

a Morella, una població en creixement

i expansió, que en aquella

època començava a alçar l’església

arxiprestal de Santa Maria la Major,

un temple que es va començar

a construir el 1265, tot i que no

va estar totalment acabat fins al

1593. La capital de la comarca dels

Ports també reforçava les muralles,

una part de les quals encara

es conserven avui i recorren més

de dos quilòmetres, franquejats

per set portes i deu torres.

Els Mauri, a Sant Mateu

A Morella, hi va viure el prefecte

(una mena de sacerdot que es dedicava

sobretot a la predicació)

Guilhem de Belibasta. L’any 1307

havia escapat de la presó de Car-

28

cassona, amb l’ajut del pastor Pere

Mauri. “Tots dos van ser el nucli

dur d’una petita comunitat càtara

clandestina —per evitar aixecar

suspicàcies del catolicisme— al que

avui en dia és el nord del País

Valencià. Una comunitat que basculava

entre dos pols: si Guilhem

de Belibasta vivia a la capital dels

Ports, la família dels Mauri es va

assentar uns quaranta quilòmetres

més a l’est: a Sant Mateu, capital

de la comarca històrica del Maestrat”,

concreta José Luís Soler. Es

movien discretament i, de fet, ni

tan sols tenien esglésies, sinó que

els rituals els celebraven a les cases

dels mateixos fidels i la seva església

se sustentava en la mesura que

hi havia representats.

Sant Mateu era un nucli emergent,

amb una església de portalada

romànica i dos trams de nau

que avui queden integrats en un

dels temples clau de l’arquitectura

gòtica valenciana. Del monument

també destaca l’absis, la nau gòtica

inacabada, la portada lateral i,

especialment, la torre campanar

octagonal del segle . El poble

conserva un tram de muralla del

—uns tres-cents metres— que

recau sobre el marge dret del riu

del Palau, amb algunes esteles de

pedra disperses, decorades amb la

creu occitana que remet a la presència

dels càtars en aquesta regió.

El tram emmurallat va arribar

a tenir 1.600 metres de perímetre

ALGUNES

ESTELES DE

PEDRA AMB

LA CREU

OCCITANA

REMETEN A LA

PRESÈNCIA

DELS CÀTARS

i vuit portals d’accés. Se’n poden

trobar referències en documents

del Llibre de privilegis datats en

1237 i 1300 i en el procés de la

Inquisició contra Guilhem de Belibasta

celebrat a Carcassona el 1321.

El dinamisme de Sant Mateu es va

allargar durant segles i això es notà

en la quantitat de palaus gòtics

que es conserven al nucli antic:

l’edifici de l’Ajuntament o Cort

Nova, el Palau Borrull i l’Audiència,

palau gòtic del segle .

El final a la foguera

Quan la comunitat càtara havia

consolidat el seu assentament al

nord del País Valencià, Arnaud

Sicre (un càtar provinent de l’Arieja)

s’hi va voler sumar. Ningú sabia,

però, que era un infiltrat: acusat

de catarisme i amb les terres i el

patrimoni expropiats, havia pactat

amb la Inquisició entregar el prefecte

Guilhem de Belibasta a canvi

de recuperar les propietats. "El va

convèncer de viatjar fins a Tírvia,

al Pallars, per consolar una parenta

d’avançada edat que li havia deixat

una fortuna com a llegat. Però

a Tírvia l’esperava la Inquisició",

explica José Luís Soler. Belibasta

va cremar el 1321 en una foguera

a Vila-roja de Termenès, a l’actual

departament francès de l’Aude.

Amb la mort del seu prefecte, la

comunitat es va dissuadir i la pista

dels càtars a Morella i Sant Mateu

es va perdre definitivament. Abans

de la seva execució, Guilhem de

Belibasta va dir: "D’aquí a set-cents

anys el llorer [que per als càtars

significava l’amor] reverdirà". I així,

set segles després, la seva figura

reneix d’entre les cendres.

Oriol Gracià. Corresponsal del diari Ara

a les Terres de l’Ebre i autor de documentals

Mireia Bordonada. Fotògrafa especialitzada

en reportatge social i humà.

29

CÀTARS DEL SUD

Entre Morella i Sant Mateu trobem un ampli catàleg de

castells, esglésies, palaus, convents, torres i altres edificis

històrics que ens sorprenen per la seva majestuositat.

Ruta per pobles

monumentals

Text Oriol Gracià Carles

Ports

Morella

a Forcall

riu Bergantes

Torres de

Sant Miquel

Castell

CV-12

N-232

COM ARRIBAR-HI

A Morella: L’N-232 és l’eix de comunicació de

Morella amb Saragossa. Així mateix, aquesta carretera

connecta Morella amb l’autopista de la Mediterrània

(AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castelló, també

es pot accedir a la ciutat per la C-238 que enllaça

posteriorment amb l’N-232 en direcció a Morella.

A Sant Mateu: Per l’AP-7 fins a l’eixida 47 (Castelló

sud). Continueu per l’N-340 (circumval·lació

de Castelló), en direcció a Benicàssim – Tarragona i als

2 km, aproximadament, desvieu-vos per agafar la CV-10

(direcció Borriol –la Pobla Tornesa – Sant Mateu).

Per l’autovia A-7 i a continuació per l’autovia CV-10

fins a Cabanes, on eixim de l’autovia per seguir

per la CV-10 però amb doble sentit de circulació.

Tossal Gros

1255 m

Port de Querol

RUTA

Entramat de palaus medievals

A l’edat mitjana, Sant Mateu va ser un dels centres

comercials, ramaders i artesanals més destacats del nord

de València. Gràcies a aquella vitalitat es va construir

l’església arxiprestal (avui acull el museu d’orfebreria),

el Palau Borrull (on ara hi ha el museu d’història local)

i el Palau de la Cort Nova (actua Ajuntament). El calvari,

els safaretjos, les muralles del segle xiv, l’antiga jueria de

Sant Mateu, el campanar de les Llàstimes o el Palau del

Marqués de Villores [a la foto] són altres punts destacats.

El segon cap de setmana de juliol, la població treu

pit de tot aquest llegat en la festa de Sant Mateu

Medieval. Un esdeveniment de recreació històrica

que recorda els temps en què el comerç de la llana

amb Florència va fer de Sant Mateu una de les poblacions

més importants del Regne de València.

Oficina de Turisme de Sant Mateu. 964 41 66 58

turismosantmateu.es | Visita guiada: 2€ (amb reserva prèvia).

El santuari de la Mare

de Déu de Vallivana,

entre Morella i Sant

Mateu, acull la venerada

imatge de la patrona

de Morella.

Vallivana

Espadella 968 m

N

Enroig

0 3 km

Xert

Rbla. de Cervera

Sant Mateu

Església arxiprestal

Palau Borrull

Cort Nova

N-232

a Traiguera

CV-10

ON MENJAR

La Perdi

Davant de la font del

Pla (s. xiv), és l’hereu

d’una de les antigues

tavernes de la població.

Tasteu-hi les torradetes

i la sépia arrebossada,

o l’olleta de Sant Mateu.

També hi trobareu

carns com la perdiu

en escabetx.

Historiador M. Betí

Bonfill, 9. Sant Mateu

964 41 60 82

http://laperdi.es

Menú d’entre setmana

a partir de 12€

El local també

disposa d’habitacions

(doble a partir de 48€).

Daluan

Un restaurant petit

i acollidor que ofereix

cuina tradicional amb

tocs d’autor, sempre

vinculada als productes

locals i de temporada.

Tasteu-hi les croquetes

morellanes, el magret

d’ànec a la brasa, els

canelons de pollastre

o els ous confitats

amb tòfona i formatge

d’ovella. Carreró

de la Presó, 4. Morella

964 16 00 71

http://daluan.es

Menú: 18€. Dinar a la

carta: entre 30 i 50€.

ON DORMIR

Hotel Cardenal Ram

En un edifici noble del

segle xvi, disposa de 16

habitacions, algunes

amb vista directa a la

muntanya o el carrer

principal. Costera

de la Suner, 1. Morella.

964 16 00 46

hotelcardenalram.com

Habitació doble a partir

de 65€ | L’hotel

té un restaurant de

cuina selecta amb productes

de temporada.

Font d’en Torres

En una antiga masia del

segle xv, aquest allotjament

està envoltat

per paratges espectaculars

i tranquils,

com el naixement del riu

Cervol. Accés per

l’N-232, km 66. Morella

608 84 39 78

fontdentorres.com

Habitació doble amb

esmorzar a partir de

120€ | Només adults.

30

VISITA

Dins l’imponent castell de Morella

És una fortalesa d’origen musulmà, situada estratègicament

sobre un penyal a més de mil metres sobre el nivell del mar.

Ofereix una bona vista panoràmica sobre les teulades de la

població. Cadenes muntanyenques s’estenen davant vosaltres

i el descens visual, panoràmic, de les cases morellanes

als peus del castell us semblarà un eixam de teulades roges.

També podeu visitar la basílica i el Museu Arxiprestal

amb destacades obres de pintura i orfebreria religiosa.

Oficina de Turisme de Morella. Pl. de la Porta de Sant Miquel. Morella

964 17 30 32 | www.morella.net | Preu: 1,5€.

Des del claustre

del convent

de Sant Francesc

s’obté una bona

vista del castell

de Morella.

FIRA

L’ermitori

d’Albocàsser

Una heura cobreix l’arc d’accés

al pati de l’ermita barroca

de Sant Pau d’Albocàsser (Alt

Maestrat), un conjunt format

també per l’antiga hostatgeria.

L’escala d’entrada a l’edifici

està decorada per un conjunt

pictòric ple de misteris. Per

exemple, s’hi pot veure el duc

Manuel Filibert de Savoia

(1528-1580), però no hi ha

cap notícia ni testimoni sobre

la presència del duc al santuari

ni cap motiu que justifiqui

el seu retrat en aquest indret.

Als anys seixanta, sota una capa

de calç, es van trobar imatges

de sant Pau, que a més d’un

sant catòlic, era el patró dels

càtars (igual que sant Joan).

Són pintures d’estil més arcaic

que alguns historiadors

vinculen a la presència d’una

possible comunitat càtara.

Un bon moment per descobrirlo

és durant la Fira de Sant

Pere i Sant Pau, el primer

cap de setmana de juliol.

Oficina de Turisme d’Albocàsser

964 42 81 27

www.albocasser.es

31

32

DO Empordà

Pobles, paisatges de vinya

i enoturisme amb la mar a l’horitzó

Reportatge fotogràfic Òscar Rodbag

Les vinyes del Grup

Peralada acaronen

la mar a tocar de la

platja de Garbet,

a Colera. Al fons,

hi ha Llançà i el Port

de la Selva.

33

DO EMPORDÀ ÍNDEX

Índex dossier

42 | VINS AMB ARRELS

MIL·LENÀRIES

Amb l’arribada dels grecs a

Empúries i Roses, va arribar

també la cultura vinícola. Els ibers

estaven més interessats en la

cervesa, i els ceps que hi havia

eren silvestres. Aquesta i altres

curiositats farceixen una història

mil·lenària per les vinyes

de l’Empordà.

52 | POBLES AL NATURAL

Allunyats del fervor turístic de la

primera línia de mar, els pobles

de l’interior de l’Empordà s’alcen

entre paratges naturals i rurals

on la vinya creix esponerosa per

donar el millor fruit als cellers.

Cantallops, Capmany, Espolla,

Peralada i Calonge són alguns

dels poblets amb encant

que us convidem a visitar.

62 | CULTURA I RELAX

ENTRE VINYES

A la DO Empordà, la proposta

Camins del Vi uneix diferents

cellers i espais naturals

i patrimonials per endinsar-se

en la vinya i proposa activitats

innovadores com les que us hem

seleccionat.

72 | EL BON MAM I LA BONA TECA

L’Empordà conjuga una cuina

diversa i carregada de matisos

amb una tradició vinícola que viu

un ressorgiment. Aquí repassem

els grans trets que defineixen

una les gastronomies més

importants del Principat

i que marida a la perfecció

amb els vins de la seva terra.

82 | POSTDATA

Nascuda a Barcelona, l’escriptora

M. Mercè Cuartiella ens explica

com l’Empordà la va captivar.

I com ha après a descobrir

el paisatge, a mirar-lo d'una

altra manera, a quedar fascinada

pel cicle de la terra.

84 | NO T’HO PERDIS

Hi trobareu informació pràctica

de restaurants, allotjaments

i serveis turístics de l'Empordà,

perquè espremeu al màxim la

visita a aquesta terra de vins.

Llums, colors

i gustos en una

copa de vi,

al Mas Espelt,

a Vilajuïga.

ALT

EMPORDÀ

Figueres

la Bisbal

d’Empordà

BAIX

EMPORDÀ

COM ARRIBAR-HI

Amb tren: A l'Alt Empordà, el tren para a Camallera, Sant Miquel de Fluvià,

Vilamalla, Figueres, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou ( 900 41 00 41

www.gencat.cat/rodalies) | Amb autobús: La companyia Sarfa uneix

Barcelona i Girona amb les principals poblacions de l'Alt i el Baix Empordà

( 902 30 20 25 | www.moventis.es/ca) | Amb cotxe: Des de Tarragona,

Barcelona i Girona, arribem a l'Empordà per l'AP-7. Des de Lleida, podem

agafar l'AP-2 i l'AP-7 o la C-25 (Eix Transversal) fins a Girona.

34

CULTURA I RELAX

ENTRE VINYES

Pàg. 62

Puig de

Bassegoda

1.373 m

Massís

les

Mare de Déu

del Mont

de

Salines

Serra

a Besalú

el Moixer

1.443 m

Embassament

de Boadella

de

l’Estela

a Perpinyà

el Mont

1.123 m

Santa Maria

Lladó

AP-7

la Jonquera

la Muga

Navata

a Girona

N-II

Vilabertran

Figueres

N-260

N-II

Castell de

Requesens

Parc Natural

d’Interès nacional

de l’Albera

Se r r a

Sant Miquel

AP-7

Puig Neulós

1.256 m

AP-7

d e l ’Al b e r a

Peralada

N-II

Sant Miquel

de Fluvià

Sant Mori

Espolla

GI-623

C-31

Sant Quirze

de Colera

Ventalló

Portbou

Colera

Llançà

Santa Maria

Roses

Santa Maria

Castelló

Badia

d’Empúries

de Roses

Empuriabrava

Parc Natural

dels Aiguamolls

de l’Empordà

C-260

el Fluvià

N-260

Sant Pere

Pescador

Sant Pere

de Rodes

Sant Joan

Palau-saverdera

Sant Tomàs de Fluvià

Torroella

de Fluvià

C-31

GI-623

a Perpinyà

N-260

Empúries

l’Escala

Cap de Cervera

Badia de Portbou

el Port

de la Selva

Parc Natural

de Cap de Creus

Golf de Roses

Badia del Por t de

Cadaqués

el Pení

605 m

la Selva

el Golfet

Cap de Creus

Reserva

Marina del

Cap de Creus

Badia de Cadaqués

Cap Norfeu

VINS AMB ARRELS

MIL·LENÀRIES

Pàg. 42

EL BON MAM

I LA BONA TECA

Pàg. 72

C-66

la Pera

Púbol

Sant Miquel

de Cruïlles

Cruïlles

L e s G a v a

el Dar ó

C-66

r r e s

Romanyà

de la Selva

Santa Cristina

d’Aro

Castell d’Aro

Sant Feliu

Sant Joan

Verges

GI-643

Sant Pere

Torroella

de Montgrí

Ullastret

Peratallada

Vullpellac

la Bisbal

d’Empordà

Bellcaire

d’Empordà

Massís

del Montgrí

Palafrugell

Llafranc

Calella

Cap de Sant Sebastià

Badia de Llafranc

Calonge

Cap Roig

Illes Formigues

Palamós

Badia de Palamós

C-31

Platja-d’Aro

Palau-sator

Platja de Sant Pol

Sant Feliu de Guíxols

Reserva

Marina

de les

315 m Illes Medes

l’Estartit Illes Medes

C-31

C-66

C-31

el Ter

Pals

Begur

Gola del Ter

Platja de Pals

Cap de Begur

Reserva

Marina de

ses Negres

POBLES

AL NATURAL

Pàg. 52

a Barcelona

35

36

10 IMPRESCINDIBLES EL CEL DE MENORCA

El carrer del Càcul

de Calonge és

singular: uneix

la plaça Major

amb el carrer d’Àngel

Guimerà sota un

cobert format per cinc

arcades de pedra.

37

10 IMPRESCINDIBLES RUTA DEL PA AL LLUÇANÈS

El sol és un ingredient

bàsic per a la formació

i maduració del raïm.

Ubicats a les Gavarres,

aquests ceps són

del celler 38 Clos d’Agon.

39

40

10 IMPRESCINDIBLES EL CEL DE MENORCA

Al cap de Creus les

vinyes reben les brises

marines i els embats

de la tramuntana. Aquests

costers són del Mas

Perafita, del celler

Martín Faixó. Al fons,

es veu Cadaqués.

41

Vins amb arrels

mil·lenàries

FA MÉS DE DOS MIL ANYS

QUE ELS CEPS FORMEN PART

DEL PAISATGE EMPORDANÈS

Amb l’arribada dels grecs

a Empúries i Roses, va arribar

també la cultura vinícola.

Els ibers estaven més interessats

en la cervesa, i els ceps que

hi havia eren silvestres. Aquesta

i altres curiositats farceixen una

història mil·lenària per les vinyes

de l’Empordà, la porta d’entrada

de les cultures grega i romana.

Text Cristina Masanés Casaponsa

Empúries és l’únic

jaciment arqueològic

de la Península on

conviuen les restes

d’una ciutat grega

[a la fotografia]

amb les d’una ciutat

romana. La polis

la van fundar uns

comerciants grecs de

Focea al segle vi aC.

42

43

44

És ben sabut que les cultures

grega i romana van arribar a la

península Ibèrica a través de

l’Empordà. Però el que no tothom

sap és que, amb elles, van

arribar la vinya i les tècniques de poda, les

àmfores per transportar vi i les ceràmiques

decorades que honoraven primer Dionís

i després Bacus. Una vertadera cultura vinícola

que, amb diferents moments d’expansió

i altres de recés, ha arribat fins avui.

“I de vi no menys de deu.” Així fa una carta

comercial descoberta al jaciment arqueològic

d’Empúries. Va ser feta en

una làmina de plom al

segle aC i és la primera

referència escrita sobre el

comerç del vi trobada al

Principat. Abans de l’arribada

dels vaixells grecs

Amb els grecs, va

arribar el coneixement

específic de la vinya

i del comerç del vi

procedents de Massàlia (l’actual Marsella),

a l’Empordà ja n’hi havia, de ceps, però eren

raïms silvestres escassament treballats, perquè

a la cultura ibèrica li interessava més la cervesa.

Tota una indústria al voltant del vi

Va ser amb la vinguda a Empúries i Roses

(l’Empòrion i Rhode dels antics) dels grecs

foceus, al segle aC, quan va arribar un

coneixement específic de la vinya i del comerç

del vi. A la costa gironina, Empúries

va actuar com a gran port de recepció i distribució,

mentre que al Baix Empordà i la

Selva es van crear grans

espais de conreu i complexos

industrials per a

la premsada i l’elaboració

del vi, així com bòbiles

per fabricar les àmfores

per envasar-lo. Les cales

Pàg. 47

ELS 10 DEL 2020 MENORCA

A l’edat mitjana,

les vinyes creixien

a redós d’abadies

i monestirs, i a la

serra de Rodes hi

havia feixes plantades

de ceps, al voltant del

monestir de Sant Pere

de Rodes. Al mig,

unes àmfores gregues

exposades al Museu

de la Ciutadella

de Roses. A baix,

el nucli de Rabós

i la seva església

fortificada, consagrada

a sant Julià.

Les vinyes d’aquest

terme van ser les

primeres en patir

la fil·loxera. A la pàgina

anterior, Manel

Núñez i Agnès Valentí,

propietaris del celler

Vinyes de Mahalta,

situat a Ullà, als peus

del Montgrí. Hi elaboren

el vi Apoikia,

que en grec significa

‘anar fora de casa’

o ‘emigrar’, i que

està vinificat en

àmfores d’argila.

45

Tots els cellers

de la DO

Empordà

Més de quaranta cellers

situats a l’extrem nord

i sud de la Costa Brava.

Al nord, entre Figueres

i el Pirineu. I al sud, entre

el Montgrí, les Gavarres

i el mar. Amb vinyes resistents

a la tramuntana

i d’altres que arriben

a l’aigua. El mapa de cellers

que s’apleguen sota

la DO Empordà produeix

més de tres-cents vins

diferents. Trobareu tota

la informació dels cellers

i els vins que s’hi elaboren

al web del Consell Regulador

de la DO Empordà.

També sabreu quins cellers

organitzen visites, tasts,

rutes... doemporda.cat

Taps de Finca

A més de terra de vins,

l’Empordà és també territori

surer. Les primeres

empreses productores de

taps estan documentades

a l’Alt Empordà a la darreria

del segle xviii. Des de

llavors, els peladors han

llevat els troncs de les alzines

d’Agullana, Palafrugell,

Tossa de Mar, Palamós,

Cassà o Llagostera. Per

reivindicar el suro autòcton

i contribuir a regenerar

les masses forestals i evitar

incendis, la DO Empordà va

posar en marxa l’any 2018

la iniciativa Taps de Finca,

en què un dibuix d’un tap

imprès en el mateix suro

de l’ampolla de vi assegura

que prové també de les

suredes empordaneses.

46

DO EMPORDÀ HISTÒRIA

El celler Espelt

de Vilajuïga celebra

al setembre la Festa

de la Verema a l’Antiga,

una trobada

popular i oberta

a tothom que inclou

la trepitjada del raïm

en bótes de fusta.

Del Mas Espelt són

també els carros que

s’usaven antigament

per a la verema

[a l’esquerra, a dalt].

A sota d’aquesta foto,

el mosaic del sacrifici

d’Ifigènia, que es pot

veure al museu

d’Empúries i, a baix,

restes de la ciutat

romana del jaciment.

s’utilitzaven com a embarcadors: la de Llafranc

a Palafrugell, del pla de Palol a Platja

d’Aro, el collet de Calonge i l’Ametller de

Sant Feliu de Guíxols.

Però el primer moment de gran expansió

de la vinya empordanesa es va donar amb l’arribada

de la cultura romana, l’any 218 aC. Per

a les elits itàliques, invertir a les noves terres

conquerides els assegurava uns rèdits interessants.

“Que els ciutadans plantin vinyes

i es facin rics”, proclamava encara l’emperador

Probe al segle . La costa catalana produïa

vi en quantitat destinat a l’exportació. Una

producció que va anar

minvant amb la pèrdua de

poder del món romà i que

al segle es va extingir.

La vinya empordanesa es

va recuperar amb el regnat

de Carlemany, ja als se-

El monestir medieval

de Sant Pere de Rodes

va portar la vinya

al cap de Creus

gles i . A mesura que es va anar expulsant

la cultura musulmana, i a través de formes

jurídiques que permetien que la pagesia tornés

a plantar vinya, la terra es va anar omplint de

ceps. Uns d’aquests contractes era la complantatio,

en què la pagesia es comprometia

a plantar vinyes en terres dels senyors i lliurar

la collita fins al cap de cinc o vuit anys, quan

la meitat de la terra tornava al senyor i l’altra

meitat passava a ser propietat del pagès.

Els grans monestirs medievals de Sant

Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera o Santa

Maria de Vilabertran van portar la vinya al

cap de Creus i les serres

de l’Albera i de Rodes.

Entre altres documents,

ens ha arribat un primer

tractat d’enologia a Catalunya

elaborat pel monjo

cellerer de Sant Pere de

47

Joaquim Tremoleda: “El vi a les cultures

antigues és una història d’èxit”

Joaquim Tremoleda és doctor en Arqueologia

i conservador del conjunt arqueològic d’Empúries.

Li preguntem per la relació amb el vi de les tres

cultures que vivien a l’assentament, i com

la seva presència va anar guanyant protagonisme.

De fet, com ell afirma, “el vi a les cultures

antigues és una història d’èxit”.

Entre els ibers:

“Sempre va ser

considerat un

producte de prestigi

de les elits per

demostrar poder.

El món preibèric

i ibèric, tot i que era

més aviat productor

de cervesa, comprava

vi als púnics

i etruscos. Amb

l’establiment dels

grecs, el vi era part

de la seva cultura

i un component dels

seus actes socials”.

Entre els grecs:

“Durant el simposi,

unes reunions

domèstiques

realitzades entre

homes, s’organitzaven

actes i jocs

entorn del consum

del vi. El lebes era

per refredar el vi,

el crater per barrejar-lo

amb aigua

—el vi pur era cosa

de bàrbars—, les

enòcoes eren gerres

amb vessador per

servir-lo i les cíliques

i els escifs eren copes

per beure’l”.

Entre els romans:

“La conquesta

va representar una

ampliació territorial,

una oportunitat

de nous mercats

i un espai de consum

per a l’exèrcit.

Una vegada el nou

territori es va integrar

com a província

romana, a partir

de l’època de Cèsar

i August, va ser considerat

com a zona

d’inversió per

les elits itàliques

i provincials”.

MAC Empúries

Empúries és una de les seus al territori del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

S’hi organitzen visites guiades i teatralitzades que aporten llum a

aquest període cabdal de la nostra cultura. Puig i Cadafalch, s/n.

L’Escala | 972 77 02 08 | www.macempuries.cat

Rodes l’any 1130. Grans extensions de vinya

van enriquir monestirs en un esquema que es

va allargar fins al segle , quan la pirateria

a la costa i la pesta a l’interior, juntament

amb les guerres amb França, van fer de l’Empordà

una terra insegura i pobra.

Una nova modalitat de contracte anomenada

de rabassa morta va permetre,

ja al segle , una nova embranzida a la

vinya. Les famílies més pobres, convertides

en rabassers, van poder adquirir terres a un

preu assequible tenint-ne la propietat mentre

durava la vida del cep. Es va aprofitar fins a

l’últim pam del terreny, amb feixes de pedra

seca que van arribar fins als racons més difícils.

Llançà, Cadaqués, l’Escala, Begur, Sant

48

DO EMPORDÀ HISTÒRIA

a Europa es va disparar. Entre el 1872 i el 1878,

els vins de l’Empordà van incrementar les seves

exportacions un 350%. Semblava que aquesta

febre d’or no tenia sostre, però la fil·loxera

també va creuar el Pirineu. El primer avís

oficial el va donar l’alcalde de Rabós el 30 de

setembre del 1879. Al mes de novembre ja havia

saltat a Espolla i Figueres. Dos anys després,

a Llançà, i poc després, a la Selva i el Maresme.

Tota la vinya catalana va ser arrasada per aquest

insecte diminut que havia vingut d’Europa.

La llum de tarda

il·lumina les cases

i l’església de Santa

Maria de Cadaqués.

Una postal feta des

del puig dels Bufadors.

Una ruta a peu

uneix aquest indret

amb la vila marinera

i passa a tocar de les

vinyes del celler

Martín Faixó.

Feliu... de nord a sud de

la Costa Brava salpaven

vaixells plens de vi amb

destí a Seta, Agde, Gènova

o Liorna, d’on sovint marxaven

de nou cap al nord

del continent.

El va ser l’edat d’or de la vinya empordanesa,

i amb ella sorgiren també les fassines

de Figueres, que transformaven en aiguardent

els excedents del vi que no es podia

comercialitzar, i la indústria de taps de suro

de l’Empordà, el Gironès i la Selva.

Des del 1863, quan la plaga de la fil·loxera

va devastar les primeres vinyes franceses del

Llenguadoc, la demanada de vins catalans

Després de la fil·loxera,

van caldre cent anys

per recuperar aquell

jardí de vinya

Els estralls de la fil·loxera

No només es van despoblar pobles i masos

(les famílies se’n van anar a engreixar la mà

d’obra industrial de la ciutat), sinó que es

van abandonar feixes i parets de pedra seca,

escales, camins i tota una antiga arquitectura

popular associada a la vinya que omplia el

paisatge. El 1888 es van començar a empeltar

varietats locals sobre ceps americans resistents

a la fil·loxera, però el nivell de producció

anterior mai més s’ha recuperat.

Si bé a començaments del segle hi hagué

una resposta social a l’abandó de la vinya amb

un intens sindicalisme agrari i la creació de

les primeres cooperatives vinícoles, per recuperar

aquell jardí de vinya

es va haver d’esperar quasi

cent anys. No va ser fins

als anys vuitanta i noranta

del segle , i ja a la primeria

del , quan es va

aconseguir que la producció

de vinya empordanesa

tornés a ser excel·lent. El 1972 es creava la DO

Empordà —que inicialment, amb Franco

encara viu, es deia DO Ampurdán-Costa

Brava—, i des de llavors la modernització i la

qualitat han estat l’aposta. Fins avui.

Cristina Masanés Casaponsa. Periodista.

Col·labora a la premsa i a diferents

institucions culturals.

49

El cicle de la vinya

Un dels tresors més preuats de la vinya és que regala paisatges canviants

cada mes de l’any. Això respon a unes fases que, l’una rere l’altra,

inexorablement, fan possible el miracle del fènix: allà on al gener als troncs

pelats sembla que no hi pugui haver vida, rebroten al març els pàmpols

i els sarments, i sant tornem-hi! Conèixer profundament els cicles

de la vinya és un dels secrets per elaborar un bon vi.

PODA: TALLAR PER

TORNAR A COMENÇAR

Quan fa més fred, la planta entra

en un estat de repòs i activitat latent

per poder suportar les baixes

temperatures. Aquesta hibernació

s’allargarà fins al febrer. En aquest

període, s’aprofita per podar, un procés

cabdal perquè dibuixa el futur

del fruit: es limita el lliure creixement

del brancatge i es prepara per a la

germinació. Aquí, cada cep exigeix

un tracte personalitzat; el mateix

tall de cabells no serveix per a tots.

DESEMBRE

SARMENT

GENER

BRAÇOS

TRONC

VEROLAT: EL VERD DELS GOTIMS ES TRANSFORMA

És una explosió de color: el to verd de la clorofil·la desapareix

progressivament i apareixen els pigments propis de cada

varietat. El raïm blanc adquireix tons grocs i daurats, mentre

que les varietats negres passen al vermell o al blau violaci.

Aquí, la llavor està completament formada, l’acidesa es manté

alta i el nivell de sucre encara és escàs. Falta la maduració.

JULIOL

QUALLAT: DE LA FLOR AL FRUIT

La flor fertilitzada es convertirà

en un fruit verd. Aquest procés

és conegut com a quallat.

JUNY

MADURACIÓ:

CABDAL PER

A LES AROMES

I ELS MATISOS

La maduració és

un pas fonamental.

El seu estat condicionarà

el tipus de vi,

perquè és en aquest

moment quan els

principals components

aromàtics

de cada varietat

determinaran

la qualitat del most.

El control del procés

és fonamental: aquí

el viticultor realitza

les primeres estimacions

sobre la verema.

50

AGOST

VEREMA: ÉS L’HORA DE RECOLLIR ELS FRUITS

El raïm s’ha de recollir quan presenti nivells òptims d’acidesa

i sucre. El viticultor analitza i tasta el raïm cada dia, fins

que decideix que és moment de veremar. És un procés molt

laboriós, especialment si es fa de manera manual. El raïm

es convertirà en vi, però això ja és una altra història...

SETEMBRE

FEBRER

PLOR: ELS CEPS SUEN LLÀGRIMES

La saba traspua per les cicatrius

causades per la poda, per això

a aquest període se l’anomena

plor. És el pas que anuncia

la imminent brotada.

MARÇ

BROTADA: S’ACOSTA

LA PRIMAVERA

En funció de la varietat i les

condicions climàtiques, alguns

ceps començaran a brotar al març;

d’altres ho faran a l’abril. Els brots

que comencen a néixer es

desprenen del borrissol que

els protegia del fred. Si durant

aquesta fase es produeix una

gelada inesperada, els ceps

podrien tornar a l’estat latent

de la hibernació. Els viticultors

fan una poda en verd per acabar

de redirigir els sarments i es fan

els primers tractaments per evitar

plagues i malalties.

FLORACIÓ: ÉS EL MOMENT DE L’ESCLAT

Comencen a aparèixer inflorescències als brots,

tímidament. En poc temps, sortiran les flors,

que s’obriran per facilitar-ne la pol·linització i fecundació.

Durant aquesta etapa, que dura unes dues

setmanes, una pluja torrencial pot arruïnar la collita.

ABRIL

MAIG

CAU LA FULLA: LA VINYA ES TENYEIX DE COURE

Entre novembre i gener el cep perd les fulles. L’espectacle

cromàtic que se’ns regala abans és espectacular: les fulles

passen del color verd al groc i al vermell intens. Un plaer

per a la vista. El cep comença la hibernació: s’ha de recuperar

d’una activitat tan intensa per tornar en plena forma

la campanya següent!

OCTUBRE

NOVEMBRE

IL·LUSTRACIÓ: NERUUU

51

Pobles

A L’INTERIOR DE L’EMPORDÀ,

ELS NUCLIS MANTENEN L’ESSÈNCIA

AGRÍCOLA I MEDIEVAL

al natural

52

El claustre de Sant

Domènec és el monument

romànic

més notable de

Peralada. És l’únic

que resta de l’antic

convent dels agus- 53

tins del segle xi.

DO EMPORDÀ POBLES

Allunyats del fervor turístic de la

primera línia de mar, els pobles

de l’interior de l’Empordà s’alcen

entre paratges naturals i rurals

on la vinya creix esponerosa per

donar el millor fruit als cellers.

Cantallops, Capmany, Peralada,

Garriguella i Calonge són alguns

dels poblets amb encant

que us convidem a visitar.

Text Judit Pujadó Puigdomènech

54

Les vinyes tendeixen a enfilar-se. No

les busquin a les terres planeres,

on rendeixen més el blat de moro

o les pomeres. En canvi, quan s’insinuen

els primers replecs, quan el

terreny comença a aixecar-se un xic, de seguida

apareixen els ceps en forma de fileres de rabasses

retortes i fulles lluents. Depenent de l’època

de l’any, els pàmpols seran verds, giraran cap

a l’ocre o s’estamparan en vermells de bronze.

Si han triat fer ruta per l’Alt Empordà,

no s’esperin tampoc gaires ceps al sud de la

Muga o del Llobregat d'Empordà. A partir de

Peralada, a banda i banda, als peus de l'Albera

i fins al cap de Creus, l’escampadissa de

vinyes i d’oliveres cus el paisatge. Si s’enfilen

encara més, posem que

volen visitar Cantallops,

començaran a aparèixer

també els suros.

Diuen que els primers

ceps afectats per la fil·loxera

al Principat van ser

La plaça Gran de

Peralada, tota porxada,

és ben viva, és a dir,

que no ‘postaleja’

unes vinyes del coll Fornell, a Rabós. Era el

setembre del 1879. D’ençà d’aquells temps, són

moltes les feixes que encara es poden veure

abandonades. I nombrosíssimes les vinyes

que es van replantar. El raïm ha donat molt

a aquestes terres i a la seva gent.

Comencem la ruta a Peralada. Només d’arribar-hi

veuran un rètol que identifica que

són a la Ruta del Vi DO Empordà. De seguida

trobaran el castell de Peralada, on hi ha el

Museu del Vi. Poden entrar al poble pel portal

del Comte. A partir d’aquí es poden perdre

pels carrerons. Visitin el carrer del Call, el

magnífic claustre de Sant Domènec —on hi ha

l’Oficina de Turisme— i vagin a la plaça Gran,

tota porxada i ben viva, és a dir, una plaça

que no postaleja. A la plaça un rètol indica la

casa on va néixer (el 1265) el cronista Ramon

Muntaner, capità dels almogàvers i autor de

la valuosíssima Crònica medieval. El poble va

ser víctima el 1285 de la croada contra Pere el

Gran. El van cremar. Per tant, això de la casa

de Ramon Muntaner agafin-s’ho amb una

mica de flexibilitat històrica.

Un rerepaís que manté caràcter

Sortint de Peralada cap a Mollet de Peralada

s’hi trobaran el Morassac, un petit veïnat on

encara no han arribat les portes delicadament

rovellades. Cases de pagès com han estat

sempre, perquè els pobles d’aquesta ruta del

vi són pobles al natural, a la rereguarda del

turisme, un rerepaís que manté caràcter. Tragí

de tractors, ceps ben cuidats i olor de terra. El vi

és tan integrat en aquests pobles que a Mollet

han escampat pels carrers

tot de jardineres fetes amb

mitja bóta de fusta. Hi sobresurten

els geranis.

Capmany, Sant Climent

Sescebes, Espolla, Vilamaniscle,

Masarac, Garrigue-

Pàg. 58

El nucli antic

de Peralada, amb

petites places de

planta irregular

i carrers estrets,

conserva la disposició

urbana medieval.

Al mig, un camp

d’oliveres als afores

del nucli de Capmany,

que conserva les

muralles medievals.

En aquest terme hi ha

el celler Grup Oliveda

[a baix], que s’acosta

al públic jove amb

propostes com

l’Ullones, un rosat

de garnatxa amb

una etiqueta

cridanera creada

per les pintores

Twin Sisters.

55

Els camins

del vi de

l’Empordà

Des del web de la DO

Empordà es poden descarregar

tres rutes, tres

camins de vi. La de l’Alt

Empordà va de muntanya

a mar. La ruta passa pel

Museu del Vi a Peralada

i pel Centre Enològic Coll

de Roses. El Camí del Vi

i del Suro els permetrà

recórrer el Baix Empordà

passant per les Gavarres,

pel Museu del Suro de

Palafrugell i acabar a l’Espai

del Peix de Palamós.

Hi ha una tercera ruta que

és el camí d’enllaç entre

les dues anteriors. Hi

trobaran els aiguamolls

de l’Empordà i el massís

del Montgrí, passant per

Empúries i Pals, on poden

menjar un bon arròs.

www.doemporda.cat

Un patrimoni excepcional entre vinyes

SANT PERE DE RODES. Han d’anar a la muntanya

de la Verdera, al terme del Port

de la Selva. Les primeres notícies d’aquesta

meravella monumental són del segle ix, i cap

al segle x va començar el període d’esplendor

L’església, el claustre, la torre de defensa,

la seva massa imponent i un paisatge

de pedra i de mar justifiquen amb escreix

la visita. Camí del Monestir, s/n. El Port

de la Selva | 972 38 75 59 / 972 19 42 38

patrimoni.gencat.cat | General: 6€.

CASTELL DE REQUESENS. A les valls

meridionals del puig Neulós, a dalt d’un puig,

s’alça aquest castell de llegenda. El 1050

ja apareix documentada una petita fortalesa,

que va acabar en mans dels Rocabertí. Avui

és un castell magnífic, amb torres rodones

i quadrades, merlets i portes fortificades,

degradat per la història recent i entotsolat

entre suredes. S’hi han filmat anuncis

i pel·lícules, però encara espera que algú

el restauri. Requesens, s/n. La Jonquera

646 17 95 09 | fincaderequesens.cat

General: 4€; visita guiada: 6€ | Obre caps

de setmana i festius (a l’estiu obre cada dia).

SANT MIQUEL DE CRUÏLLES. Monestir

romànic benedictí situat al veïnat de Sant

Miquel de Cruïlles. La visita és inexcusable.

Hi ha dos ossaris gòtics de la nissaga dels

Cruïlles, restes de pintures romàniques a

l’absis i una pica baptismal també romànica.

Cruïlles | 972 64 05 73 (Ajuntament de

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura).

CASTELL DE BEGUR. Amb mil anys d’història

que es van commemorar l’any passat,

56

el castell de Begur s’alça sobre un turó

que domina el poble, domina la terra i domina

el mar. Totes aquestes bondats les ha pagades

ben cares i no hi ha guerra que no s’hi hagi

acarnissat. A primers del segle xx van mirar

de refer-lo una mica i van reconstruir

els merlets que coronen la torre. Si volen fer

cas de Joan Vinyoli, hi han de pujar per veure

com l’alba desperta a poc a poc els pobles

de l’Empordà. 972 62 45 20 (Oficina

de Turisme de Begur) | visitbegur.cat

CASTELL DE QUERMANÇÓ. El castell és de

propietat privada, però actualment s’està

negociant amb l’Ajuntament i la Generalitat

que es pugui obrir al públic a canvi d’impulsar

el projecte de l’Orgue de la Tramuntana,

un desig de Salvador Dalí —ja hi ha una

primera maqueta formada per centenars

de tubs—. Un itinerari senyalitzat des del

centre de Vilajuïga permet arribar al castell

a peu. Són 2,25 km. www.vilajuïga.cat

SANT QUIRZE DE COLERA. Trobaran el monestir

a la serra de l’Albera, a la vall de Sant

Quirze i al terme municipal de Rabós.

És tan antic que els seus orígens es perden.

L’Ajuntament de Rabós el va comprar el 1994

i ara es troba en procés de restauració.

No se’l perdin. Contemplaran més de mil anys

d’història: el monestir amb el seu claustre

preromànic, el palau abacial, la torre de

defensa, tombes antropomòrfiques, un tall

de muralla, l’hospital i l’església de Santa

Maria. Una meravella assossegada per visitar

en la intimitat, amb la natura com a única companyia.

Camí de Rabós a Vilamaniscle, s/n.

Rabós | 972 56 30 82 (Ajuntament).

MARIDATGES,

VEREMES, TAPES...

Al voltant del vi se celebren

a l’Empordà diferents

esdeveniments al llarg

de l’any. Aquí en teniu

una acurada selecció.

Sopars maridats. Campanya

gastronòmica en què els cellers

de la DO Empordà i els restaurants

dels col·lectius Cuina

de l’Empordanet i Cuina del Vent

ofereixen menús especials amb

productes i vins de la terra.

soparsmaridats.com

Entre 45 i 65€ | Els divendres,

de febrer a maig (excepte

Setmana Santa).

Tocs de Vi de l’Empordà

La DO Empordà i els bars i restaurants

de la plaça de la Independència

de Girona organitzen,

entre finals de maig i principis

de juny, Tocs de Vi de l’Empordà.

Podran tastar vins de l’Empordà

acompanyats per tota mena

de tapes elaborades pels

restaurants de la mateixa plaça.

www.doemporda.cat

Mostra del Vi de l’Empordà

És una fira de vins de la DO Empordà

que l’Ajuntament de Figueres

organitzava fins ara al setembre

i que aquest any, per primer

cop, es farà al juny, del 26 al 29.

www.mostradelviemporda.cat

Verema. Hi ha quatre cellers

que els ofereixen la possibilitat

de viure la verema en primera

persona als mesos de setembre

i octubre: Espelt

( espeltviticultors.com/ca),

Empordàlia ( empordalia.com),

Brugarol ( wwwl.brugarol.com)

i La Vinyeta ( lavinyeta.es).

Cal contactar amb els cellers

abans d’anar-hi. Una altra

opció és acudir, al setembre,

a la Festa de la Verema que organitza

el Consell Regulador

de la DO Empordà en un municipi

diferent cada any. És una festa

popular on se simbolitza

la premsada del primer most.

www.doemporda.cat

57

58

El castell del Montgrí

és una talaia excepcional

des d’on albirar

el Baix i l’Alt Empordà.

El nucli de la foto és

l’Escala. Tot resseguint

el golf de Roses,

la vista ens arriba fins

al cap de Creus i el

massís de l’Albera.

A baix, a l’esquerra,

el Celler Cooperatiu

d’Espolla i, a la dreta,

el Cafè Colón, al carrer

Major de Garriguella.

A la pàgina

següent, l’emblemàtic

carrer del Càcul

de Calonge i el celler

Mas Oller de Torrent.

DO EMPORDÀ POBLES

Als pobles amb vinyes

hi ha tragí de tractors,

ceps ben cuidats

i olor de terra

lla, Cantallops, Rabós...

tot un seguit de pobles, alguns

enclavats al Paratge

Natural d’Interès Nacional

de l’Albera, i fins al cap de

Creus, on també s’enfilen

vinyes i cellers. Som en un

rebost ple de pedres romàniques, de carrers

empedrats i d’història acumulada, amb un

grapat de cooperatives i cellers que ofereixen

vi i altres productes del país. A la Cooperativa

Agrícola de Garriguella, per exemple,

hi ha també una agrobotiga, un espai gastronòmic

i la possibilitat de fer tota mena de

rutes enoturístiques.

Però els ceps no s’acaben aquí. Al Baix

Empordà hi ha un munt de cellers de la DO

Empordà. Les vinyes també s’enfilen, aquest

cop per les Gavarres. Si pugen al santuari

dels Àngels, es faran una idea d’aquest massís

ple de suredes que entra al mar com si fos

un vaixell. A Cruïlles, Fonteta, Torrent, Vallllobrega

i, més a prop del mar, a Palamós

o Calonge, els ceps formen corrues, de vegades

a peu de carretera, com al Mas Oller, sovint

en terrenys aturonats, arran dels masos on, un

cop veremat, elaboraran el vi.

El castell dels barons de Cruïlles

Segurament, però, on hi ha més vinyes és

a Calonge. De lluny estant el primer que veuran

és aquest pigallat d’urbanitzacions enfilant-se

Gavarres amunt, una mena de constel·

lació desendreçada de totxos pintats de blanc

entre pins i suros. No es desanimin. Paga la

pena visitar Calonge. Els carrers del nucli antic.

El castell, documentat des del segle .

Durant molts anys va ser dels barons de Cruïlles.

Durant la guerra dels Remences el van

cremar. Després dels Cruïlles, la propietat de la

fortalesa va saltar d’aristòcrates en aristòcrates

fins a ser de tots, o sigui, de la Generalitat.

No es perdin el carrer del Càcul del nucli

antic de Calonge. Si l’agafen des de la plaça

Major, sortiran al carrer d'Àngel Guimerà. El

carrer és estret, amb cinc arcades de pedra.

Diuen que un càcul és el conducte que fa de

desguàs als molins. Pere Caner apuntava que

podia ser l’antic call calongí. Al carrer del

Càcul abans s’hi concentraven les peixateries.

Al mes de setembre, a Calonge, organitzen

Verema & família, en què

participen cinc cellers i,

a més d’aprendre a veimar,

com en diuen aquí,

fan vermuts, tast de raïms

i la festa de la verema al

pati d’armes del castell.

Un bon lloc per acabar la

ruta és el poble de Cruïlles, amb la seva torre

de l’homenatge circular, que és tot el que

queda del castell, datada dels segles i .

I el monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Amb

les Gavarres a una banda i la plana a l’altra.

De llegendes, en trobaran a dojo.

Judit Pujadó Puigdomènech. Escriptora. Ha publicat

novel·les i llibres d’història i de cultura popular.

Col·labora al Diari de Girona i la Revista de Girona.

59

El procés ‘màgic’ de la

conversió del raïm en vi

Us expliquem pas a pas com es produeix el miracle de la vinificació;

és a dir, quan el raïm es converteix en vi. Antigament es creia que la fermentació

es produïa de manera espontània, però Louis Pasteur va descobrir

que el procés era causat per uns microorganismes, els llevats, presents

de manera natural a la pell del raïm. Amb aquesta troballa es va perdre

la màgia del fenomen, però va permetre entendre’n el procés per dominar-lo

i fer vins més sofisticats.

1. VEREMA

Quan el raïm arriba

al punt òptim de maduresa,

comença la verema. El raïm

ha d’arribar al celler el mateix

dia d’haver estat collit,

i tan sencer com sigui

possible, per evitar la

fermentació abans d’hora.

3. PREMSADA

El raïm primer

s’aixafa o es

trepitja, per

obtenir-ne

el most flor,

el més preuat.

La pasta que

resulta de l’aixafament

del raïm

es premsa i se

n’extreu el most.

Si la pressió és

suau, el most

serà millor.

60

2. SEPARACIÓ DE LA RAPA

La rapa és la part llenyosa

que uneix els grans

de raïm, i és necessari

treure-la perquè el

seu gust és astringent

—i no desitjable!

En aixafar el raïm,

es trenca la pell que

protegeix hermèticament

la polpa, i aquesta entra

en contacte amb l’aire.

Comença així un procés

oxidatiu irreversible que

obligarà els enòlegs

a treballar de forma curosa

per alentir-lo i allargar

la vida del vi.

Quan comença

la fase central

(o tumultuosa)

de la fermentació,

els llevats es

multipliquen

i la conversió del

sucre en alcohol

i anhídrid carbònic

és molt activa,

gairebé volcànica:

el líquid sembla

que bulli!

4. FERMENTACIÓ

El sucre que conté el most

es converteix en alcohol gràcies

a l’acció dels llevats, uns microorganismes

presents de manera

natural a la pell del raïm.

Aquest procés es pot fer

en tines d’acer inoxidable

o ciment, en bótes de fusta,

en terrissa, vidre...

D’aquest procés

també s’obtenen

glicerina, àcids

i altres alcohols,

que tindran un

paper rellevant

en les propietats

organolèptiques

del vi (que tenen

un efecte en

l’olfacte, el gust

i el tacte).

LA FERMENTACIÓ

ÉS LA MATEIXA PER

ALS VINS NEGRES,

ROSATS I BLANCS?

Per a l'elaboració

de vins negres és

imprescindible que

la fermentació es faci

amb les pells del

raïm. La polpa de la

fruita és gairebé

incolora; el que fa que

el vi sigui negre és

la maceració del most

amb les pells, que

també afegeixen

aromes, cos i tanins

al vi. En el cas dels

vins rosats, la maceració

és curta, per

evitar que agafin

massa color. I els vins

blancs es maceren

amb les pells unes

hores o fins i tot

alguns dies (a les

pells hi ha la majoria

de substàncies

aromàtiques

que interessa

transmetre al vi).

5. CLARIFICACIÓ

I ESTABILITZACIÓ

S’afegeix al vi, que encara

es troba a la tina, algun

producte natural, com

ara clara d’ou o gelatina,

que fa que les partícules

a eliminar (llevats

i bacteris làctics) s’arrosseguin

fins al fons. Després

s’estabilitza en fred,

perquè a l’ampolla no s’hi

produeixin cristalls d’àcid

tartàric o precipitats.

A DINS DE LES BÓTES DE FUSTA,

EL VI ENCARA ESTÀ VIU!

1. Canvia de color: es torna

més vermellós i granatós.

2. Les aromes perden duresa,

i n’apareixen d’altres. És durant

la criança que es forma el buquet.

3. El vi adquireix més cos

per la transmissió de tanins

i greixos de la mateixa fusta.

7. CRIANÇA

És un procés d’envelliment

controlat que

comença quan s’ha

acabat la fermentació.

Què li passa al vi

durant la criança?

A través de les juntes

de les dovelles i dels

porus de la fusta, es

produeix una evaporació

continuada d’aigua

i alcohol. Al mateix

temps, entra aire

a l’interior de la bóta,

que va oxidant el vi.

6. CUPATGE

Cada varietat de raïm

es vinifica per separat. Amb

el cupatge es mesclen els vins

varietals per crear-ne un de

millor, per sumar els atributs

de cada vi. Aquest procés és

optatiu. Hi ha ampolles de vi

amb diferents varietats,

especificades a l’etiqueta,

o monovarietals (en aquest

cas, no s’ha fet cupatge).

TEMPERATURA

AMBIENT ENTRE

ELS 6-7º

HUMITAT

70% - 80%

La imatge típica

de la criança són

les bótes de fusta,

però aquest

procés també es

pot fer en dipòsits

d’acer inoxidable,

ciment, PVC...

De fet, cada cop

més s’utilitzen

damajoanes de

vidre i recipients

de terrissa com

les àmfores.

8. EMBOTELLAMENT

Quan el vi ja està llest

i estabilitzat, es posa

a dins de les ampolles

i es tapa. Ja no es podrà

incidir directament

sobre el vi, però sí que

es podran mantenir els

recipients en les millors

condicions ambientals

possibles perquè el vi

es mantingui estable

fins al moment

de la degustació.

L’experiència

ha demostrat que

la millor fusta per criar

el vi és el roure perquè

l’oxidació és més lenta

i pausada (la fusta de

roure és dura, pesada

i molt resistent).

Aquestes

condicions fan

que la fusta es

mantingui millor

i que l’oxidació

sigui més lenta.

61

IL·LUSTRACIÓ: NERUUU

62

Cultura i relax

entre vinyes

PROPOSTES ENOTURÍSTIQUES PER ENDINSAR-SE

A L’EMPORDÀ MÉS AUTÈNTIC

Ubicat a Colera,

amb les vinyes que

miren directament

a la mar, el celler

Hugas de Batlle

ofereix visites

guiades i tasts

de vins.

63


Triar un celler i fer-hi una visita

que acabi amb un tast de vins és

probablement l’activitat enoturística

per excel·lència. Però hi ha altres

maneres de descobrir l’essència dels

vins d’una zona. A la DO Empordà,

la proposta Camins del Vi uneix

diferents cellers i espais naturals

i patrimonials per endinsar-se en la

vinya i proposa activitats innovadores

com les que us hem seleccionat.

Text Cristina Torra Pla

Els romans ja bevien moscatell,

però en deien vitis apiana. És

una de les curiositats que podem

aprendre si fem l’itinerari Els

primers vins de l’Empordà amb

Glops d’Història. “En romà, vitis apiana volia

dir ‘el raïm de les abelles’. Era un raïm tan dolç

que, quan madurava, les abelles inundaven les

vinyes”, explica Romina Ribera, arqueòloga,

historiadora i sommelier que guia els itineraris

de Glops d’Història. “Les nostres visites se

centren a donar valor a l’enoturisme a través

del patrimoni”, continua. És a dir, no fan descripcions

organolèptiques del vi, sinó que

desgranen l’origen de les diferents varietats

de raïm que han marcat la identitat de la DO

Empordà al llarg dels 2.500 anys que fa que

es cultiva la vinya al territori.

64

Les rutes, de mig dia o de dia sencer, sempre

inclouen un mínim de dues visites patrimonials

i acaben amb un pica-pica i un maridatge històric.

“És un tast que té a veure amb l’època de la

qual hem parlat. Si ens hem endinsat en l’època

grega i romana, segurament tastarem vins que

s’envelleixen en àmfores”, puntualitza Ribera.

Per un antic camp d’aviació

Si busquem descobrir la història més recent,

una altra proposta enoturística cultural és la

visita Vinyes i búnquers que ofereix el celler

Mas Llunes. L’activitat ens portarà a trepitjar

les vinyes situades en un antic camp d’aviació

de Garriguella, on hi va haver l’última batalla

aèria de la Guerra Civil. “És una oportunitat

per conèixer la història d’aquest episodi bèl·lic

que també ens porta a visitar un refugi de la

guerra i un búnquer de la postguerra”, detalla

Júlia Esteve, guia vitivinícola de Mas Llunes.

El búnquer està situat en un camp d’oliveres,

i quan tornem al celler, tindrem l’oportunitat

de tastar tres vins i tres olis que s’hi elaboren.

Aquesta no és l’única proposta que ofereix

Mas Llunes. Una de les seves activitats més

populars és el Tast sensorial: “Després de

conèixer el celler i descobrir el procés d’elaboració

del vi, no es fa un tast convencional, sinó

que es porten els clients a una sala especialment

creada per a l’ocasió”. Els llums s’apaguen

i una pantalla projecta imatges d’unes vinyes

remogudes per la tramuntana acompanyades

d’una música que ens trasllada al passat. És la

manera d’acompanyar el tast del Cercivm, un

dels vins més característics d’aquest celler. “És

un vi molt empordanès, té les característiques

Espelt Viticultors

celebra al setembre

una festa de la verema,

i el raïm es trepitja

en bótes, a la

manera tradicional.

A dalt, a la dreta,

camps de vinya

de Mas Gil, a Calonge.


la finca Garbet,

del Grup Peralada,

i, a la dreta, uns ceps.

65

Som-hi!

GLOPS D’HISTÒRIA. Ofereix

itineraris per la història del vi

que uneixen paisatge i patrimoni

i tastos de vins històrics

a llocs singulars. 622 14 20 35

glopsdhistoria.com | Ruta de

mig dia: 35€; ruta de dia sencer

(amb dinar): a partir de 68€

Cal reserva prèvia i hi ha d’haver

un mínim de 10 persones.

MAS LLUNES. Ofereix diferents

activitats enoturístiques,

amb tasts de vins inclosos.

Ctra. de Vilajuïga, s/n.

Garriguella | 972 55 26 84

masllunes.es | La ruta

Vinyes i búnquers val 15€; el Tast

sensorial, 16€ | Per a totes

dues visites cal reserva prèvia

i es necessita un mínim de dues

persones i un màxim de dotze.

SK KAYAK. Organitzen tres rutes

guiades d’enocaiac per diferents

punts de l’Empordà. En tots els

casos es tracta d’una activitat

guiada d’unes tres hores amb

tast inclòs. Pg. Marítim, 4.

Llançà | 627 43 33 32

www.kayakcostabrava.com

35€ per persona | Cal fer

reserva prèvia, i per assegurar

la sortida cal un mínim de sis

persones.

HOTEL PERALADA WINE SPA

El seu catàleg de tractaments

de vinoteràpia inclou més

de 20 propostes. Rocabertí,

s/n. Peralada | 972 53 88 30

www.hotelperalada.com/

wine-spa | El Balneo Gran

Claustre és un dels tractaments

més exclusius i té un preu de

360€ per parella. Hi ha altres

propostes a partir de 50€.

Dormir entre vinyes

Hi ha cellers que també ofereixen l’opció de fer-hi estada. Una bona

oportunitat per endinsar-se de ple en els paisatges vitivinícoles.

VINYES DE L’EMPORDÀ. Masia situada

a la finca del celler Mas Patiràs

i al bell mig d’un exclusiu jardí

botànic. Aquesta casa del segle xviii

disposa de vuit habitacions, algunes

amb balcons amb vista al jardí i a les

vinyes. Afores, s/n. Fonteta

(Vulpellac) | 606 35 48 65

vinyesdelemporda.com

Habitació doble: a partir de 100€.

LA VINYETA. L’ànima d’aquest celler

de Mollet de Peralada són la Marta

Pedra i el Josep Serra, que us faran

sentir com a casa, i us explicaran els

secrets dels seus millors vins gràcies

a les activitats enoturístiques que

s’hi organitzen. Ctra. de Mollet

a Masarac. Mollet de Peralada

647 74 88 09 | www.lavinyeta.es

135€ (dues persones).

LA GASTRONÒMICA. Empresa

especialitzada en esdeveniments

gastronòmics singulars,

on els vins de la DO Empordà

tenen especial protagonisme.

Una de les seves propostes

més originals és Showcooking

en vaixell, però n’ofereixen

moltes més! Pitarra, 4.

Palamós | 685 19 55 19

www.lagastronomica.cat

Showcooking en vaixell:

a partir de 100€ per persona

Per a 12 persones com a màxim.

MÉS PROPOSTES

ENOTURÍSTIQUES. En trobareu

als webs de la DO Empordà i del

Patronat de Turisme de la Costa

Brava. www.doemporda.cat

ca.costabrava.org

66

CELLER MARTÍN FAIXÓ

Situat en ple Parc Natural del Cap

de Creus, la vista des de sa Perafita

és excepcional. El celler Martín Faixó

ja fa més de 15 anys que va restaurar

l’antic Mas Perafita i va habilitar

quatre habitacions exclusives amb

molt d’encant. Un lloc ideal per gaudir

de les visites a les vinyes només

llevar-se, deixar-se acaronar per la

tramuntana i explorar la Costa Brava

durant el dia. Tot un luxe.

Ctra. de Cadaqués, s/n. Cadaqués

972 25 89 54 | martinfaixo.com

Habitació doble: a partir de 165€.

MAS DEL VENT DE BRUGAROL

Amb l’etiqueta dels prestigiosos

arquitectes RCD d’Olot, és una masia

reformada del segle XVI inclosa

dins de l’Inventari del Patrimoni

Arquitectònic de Catalunya. És un

espai que normalment es lloga per

fer-hi esdeveniments i casaments,

però també hi ha l’opció de passar-hi

uns dies exclusius. Disposa de dues

habitacions, uns banys termals i una

terrassa amb vista al mar, entre

d’altres. Camí de Bell-lloc, s/n.

Palamós | 972 31 62 03

brugarol.com | 1.500€ per nit.

MAS ESPELT. Masia rodejada de

vinyes i oliveres, situada als afores

de Vilajuïga. Amb totes les comoditats

d’una casa completament equipada,

és un lloc ideal per explorar en

família el cap de Creus i la serra de

l’Albera i gaudir de la tranquil·litat

de l’Empordà després d’un dia de

turisme. La família Espelt [a la foto]

us rebrà amb els braços oberts.

Mas Espelt. Vilajuïga | 972 53 17 27

espeltviticultors.com | Mas

amb capacitat per a 10 persones:

a partir de 350€; apartament

per a 2 persones: a partir de 75€.

67

d’un vi molt fort i concentrat que, en part, ens

dóna la tramuntana”, explica la guia de Mas

Llunes. “De fet, cercivm vol dir ‘vent’ i sabem

que els romans anomenaven així al que avui

coneixem com la tramuntana”, afegeix. En el

tast, es degusten un total de sis vins, i tots van

acompanyats d’imatges i sons que ens ajuden

a entendre’ls millor.

Les virtuts del polifelons del raïm

No gaire lluny de Garriguella, l’Hotel Peralada

Wine Spa & Golf ofereix desenes de tractaments

amb el vi com a protagonista per a

aquells qui vulguin viure una experiència

enoturística relaxant. És un dels pocs llocs

al Principat que ofereix vinoteràpia, beneficiosa

pels polifenols que es troben en el

raïm. “Són importants per la seva acció antioxidant

i antiinflamatòria, contribueixen a la

hidratació de la nostra pell i en mantenen la

fermesa i l’elasticitat”, detalla Cristina Tincu,

spa manager de l’hotel. Per això, aprofiten el

raïm en tots els seus estats: llavors, pell, pòsit

del vi o el mateix vi: “De les llavors en fem oli,

que ens serveix per fer massatges, i utilitzem

el pòsit del vi per fer embolcalls corporals”.

“L’extracte de llavor de raïm conté una quantitat

important de tanins, unes substàncies

químiques naturals que proporcionen una

acció exfoliant, il·luminadora i protectora”,

afegeix. Una de les experiències més espectaculars

per compartir amb parella és el Balneo

Gran Claustre. “Inclou un píling corporal a

quatre mans, una sauna detox i un jacuzzi

amb vi negre, seguit d’un massatge relaxant

també a quatre mans”, detalla Tincu.

El celler Mas Llunes

ofereix una visita

històrica guiada

per les seves vinyes,

on hi ha búnquers

i refugis de la guerra

civil. Al mateix terme

de Garriguella,

el Grup Peralada té

la finca Malaveïna,

on organitzen

concerts a l’estiu.


la parada de La Vinyeta

a Mostra de Vi

de l’Empordà que es

fa a Figueres, i, a la

dreta, una activitat

d’atenció plena

(mindfulness) a la

natura que organitza

el celler Martín Faixó.

68

Per als amants del mar i l’aventura, una activitat

que combina vi, mar i esport és l’enocaiac.

SK Kayak ofereix rutes que permeten descobrir

diferents paisatges de la DO Empordà. “La que

té més sortida és la que fem des de Llançà”,

explica Pau Calero, guia i gerent de l’empresa.

És una ruta circular de tres hores que surt des

del port de Llançà i es dirigeix cap al nord.

“Anem veient els Pirineus de fons fins que

travessem la punta del cap Ras, i tenim una

vista molt bonica de la finca Garbet, on es produeix

un dels vins més exclusius de l’Empordà,

elaborat pel Grup Peralada”, explica Calero.

Durant la ruta expliquen com ha canviat

el paisatge del vi o quin paper van tenir els

monjos benedictins del monestir de Sant Pere

de Rodes en la producció de vi durant l’edat

mitjana. El recorregut inclou un tast de vi que,

en aquest cas, es fa a la platja de Canyelles,

a Llançà. “Sobre el camí de ronda i sota d’un

gran pi, amb una vista espectacular al cap de

Creus, tastem tres vins del celler Hugas de

Batlle”, explica Calero.

La Gastronòmica també ofereix una experiència

enoturística bressolada per la mar. És el

Showcooking en vaixell, una demostració en

directe de cuina tradicional marinera a bord

del Popi, una embarcació tradicional restaurada.

La proposta és una descoberta triple:

els paisatges mariners de cales encisadores

de la Costa Brava comparteixen taula amb els

vins de la DO Empordà i el peix i el marisc més

fresc de Palamós. Tothom a bord!

Cristina Torra Pla. Periodista especialitzada en

viatges. És col·laboradora habitual del diari Ara.

69

És l’hora del Vívid!

Entre el 4 d’abril i el 3 de maig, la setena edició del Vívid

ofereix una cinquantena d’activitats enoturístiques.

Està organitzat per la Ruta del Vi DO Empordà del Patronat

de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona. Trobareu

el programa sencer al web: vivid.costabrava.org

LA NOVETAT:

PAQUETS A LA CARTA

Per viure més intensament

el Vívid, l’opció de quedar-se

a dormir a la zona és ideal.

Enguany, a través del web

del festival es podrà reservar

una nit d’hotel i combinar-la

amb alguna de les propostes

del programa.

TASTS AMB PERSONALITAT

És una de les propostes més consolidades del Vívid,

i compta amb la participació de persones públiques

de diversos àmbits que escullen els vins empordanesos

que més els agraden i els comparteixen amb els assistents.

Algunes de les propostes destacades d’aquest any són

el tast que es farà a Figueres amb finalitats solidàries

que protagonitzaran els propietaris de Rendé Masdéu,

el celler de la DO Conca de Barberà destruït per la riuada

del Francolí (3 d’abril), i el tast que oferirà l’escriptora

i periodista Empar Moliner a Palafrugell (20 d’abril).

TASTS EN ESPAIS SINGULARS: MONESTIRS,

CALES I VAIXELLS DE PESCA. No hi faltarà la proposta habitual

al monestir de Sant Pere de Rodes (25 d’abril), però també

hi ha nous espais que s’afegeixen al festival, com el tast

que es farà al monestir de Sant Miquel de Cruïlles (4 d’abril),

que normalment no està obert al públic; els tastos vora la

mar, a la cala Estreta (4 d’abril) i la cala Fosca (18 d’abril),

i un tast en un vaixell de pesca de Llançà que navegarà

mentre es degusta un esmorzar mariner (19 d’abril).

ENOTURISME ACTIU: RUTES A PEU, AMB BICI I AMB CAIAC

El Vívid s’inaugurarà el 4 d’abril amb la Marxa Popular

de Garriguella, que portarà els participants a fer un recorregut

circular entre vinyes, s’hi visitaran tres cellers i es

tastaran els seus vins acompanyats d’unes tapes elaborades

pels restauradors del col·lectiu Cuina del Vent. Altres

propostes d’enoturisme actiu que proposa el Vívid són una

ruta gastronòmica per l’Empordanet (26 d’abril); un itinerari

a Capmany entre vinyes, cellers i monuments històrics

(5 d’abril); rutes amb bicicleta pels aiguamolls de l’Empordà

(2 de maig) i l’Albera (19 d’abril) que oferiran els cellers

Espelt i Mas Llunes, respectivament, i rutes amb caiac

pel cap de Creus (18 d’abril).

MARIDATGES ÚNICS: XOCOLATA, ARRÒS O FORMATGE?

Les propostes de gastronomia i vi també tenen un lloc

al programa del Vívid. Hi haurà propostes per a tots

els gustos, com ara les dels cellers Roig Parals a Sant Feliu

de Boada (18 d’abril) i Martín Faixó a Cadaqués (19 d’abril),

que organitzen tastos de vins i arrossades entre vinyes.

Arché Pagès ofereix un tast de formatges artesans maridats

amb vins singulars del celler (19 d’abril) i Mas Geli fa

la proposta Explosions de vi i xocolata, una degustació

orquestrada per la pastisseria Ferra Xocolata i el celler

(2 de maig). A banda, restaurants de la Ruta del Vi

DO Empordà també ofereixen sopars únics: el Vicus,

per exemple, ha preparat la Nit dels màgnums, amb una

selecció de vins en format XL (24 d’abril), i Es Portal

Hotel Gastronòmic aposta per un joc d’escape room

on els participants hauran de resoldre un misteri mentre

gaudeixen del vi i d’un bon sopar (3 d’abril).

70

71

72

El bon mam

i la bona teca

ELS VINS DE L’EMPORDÀ MARIDEN A LA PERFECCIÓ

AMB LA GASTRONOMIA DEL TERRITORI

L’Empordà conjuga una cuina diversa i carregada

de matisos amb una tradició vinícola que viu

un ressorgiment. Aquí repassem els grans trets

que defineixen una de les gastronomies més

importants del país i que fa una simbiosi perfecta

amb els vins de la seva terra.

Text Francesc Castro

L’arròs negre és

un dels plats típics

de l’Empordà. El seu

secret és un sofregit

ben enfosquit. I un

bon peix fresc, és clar.

L

Empordà és un país gastronòmic

al qual s’arriba abans per la seva

cuina que pels seus vins. I això,

d’altres DO no poden dir-ho.

Perquè malgrat el pas dels anys

i els canvis ineluctables que han transformat

el país, l’Empordà ha sabut conservar uns

vestigis culinaris ancestrals i, encara avui,

la seva cuina popular manté l’essència de la

cuina tradicional més canònica.

Alhora, el seu receptari continua sorgint

del contrast que s’estén dels paratges boscans

de les Cadiretes i les Gavarres fins als

contraforts esventats del

cap de Creus; de les cales

i els roquissars del litoral

cada cop menys salvatge

de la Costa Brava fins a les

hortes i els conreus de la

plana, tot passant per les

Malgrat el pas dels

anys, l’Empordà ha

conservat uns vestigis

culinaris ancestrals

terres més altes del Terrafort. Perquè, a més,

l’Empordà, a diferència d’altres rodals de

forta personalitat, té una literatura majúscula

que ha engrandit i idealitzat el seu patrimoni.

Perquè amb penes i treballs ha sobreviscut

—i no sempre— al turisme de masses i a la seva

oferta de sol i platja, sangria i tapa. Perquè ha

estat també el bressol de la cuina moderna

catalana i el seu esperit murri i eixelebrat hi

ha creat cuiners de pur geni. Fins al punt que

l’Empordà s’ha convertit en una destinació

gastronòmica reconeguda internacionalment

gràcies a la projecció d’aquests grans mestres

i d’una generació de joves

cuiners que n’estan agafant

el relleu. Perquè la

seva cuina se sent propera

i reconfortant i perquè en

tastar-la, sigui en l’expressió

que sigui, sempre ens

73

hi reconeixem. Sempre. En definitiva, perquè

l’Empordà és el país que guarda el gust de la

nostra vella cuina familiar. Sí, a l’Empordà

s’hi beu molt bé i s’hi menja millor.

“No hi ha secret. A l’Empordà s’hi fa una

cuina senzilla, directa, de sentit comú, nascuda

de la necessitat i la conveniència. Simple,

que no fàcil, però feta amb alegria.” Jaume

Subirós és un home modest i discret que parla

més amb els seus plats que amb les paraules.

I des del Motel Empordà, un restaurant que ha

resistit totes les tramuntanes, ha mantingut

el rumb de la cuina empordanesa —i catalana—

durant més de mig

segle. Donar un cop d’ull

a la seva carta és abraçar

la temporalitat, entendre

la dedicació al millor

producte, comprometre’s

amb fidelitat a la cultura

“No hi ha secret. S’hi

fa una cuina senzilla,

directa, de sentit

comú”, diu Subirós

gastronòmica del país, treballar una interpretació

propera però mai arcaica del receptari

quotidià. Entendre, a la fi, que l’Empordà

conserva tants sabors com paisatges.

Arrossos, suquets i formatges de pastor

Per això la cuina empordanesa té gust de

peix, de ranxo, arrossos i suquets. De botifarres

i salaons, de fruita dolça i hortalisses,

d’escarola de cabell d’àngel, gambes, fesols

de l’ull ros, garoines, formatges de pastor,

recuits i brunyols, d’arbequina i argudell, de

peixopalo, caragols, de caça i de bolets.

D’aquests productes

i d’aquest esperit inquiet

—representat avui per col·

lectius com La Cuina de

l’Empordanet, Cuina del

Vent o El Plat Blau, sense

oblidar la feina endegada

74


La família Solés

de l’Escala es dedica

a la salaó de peix blau

des de fa cinc generacions,

i manté el mètode

d’elaboració

artesanal. A la dreta,

de dalt a baix, el Mas

Perafita del celler

Martín Faixó, a Cadaqués;

Marta Pedra

i Josep Serra, propietaris

del celler

La Vinyeta, a Mollet

de Peralada, i oliveres

al nord del puig Rom,

a Roses.

75

ON MENJAR

Els restaurants

infal·libles

Podreu menjar-vos

l’Empordà en aquests

restaurants que us recomanem.

Feu-nos cas,

no us decebran.

Motel Empordà. Només cal entaular-s’hi

un cop, només un, per

entendre per què aquest

restaurant és una institució del

país. Perquè va ser el somni d’en

Josep Mercader, pioner de la cuina

moderna a casa nostra; pel servei

que ofereixen; pel vincle creat

amb Pla, Dalí i altres creadors

empordanesos; pel somriure murri

del senyor Subirós; per les espines

d’anxoves i pel menjar que

s’hi cuina... Per tot això i més.

Av. de Salvador Dalí, 170.

Figueres | 972 50 05 62

elmotelrestaurant.com | 50€.

Bell-lloc. Una aposta per

recuperar les antigues cases de

menjar on degustar una cuina

d’arrel, casolana i molt ben feta.

Aquesta és la proposta dels

germans Gascons, dels Tinars, en

aquest restaurant obert encara no

fa un any. Ctra. de Sant Feliu

a Girona, km 5,2. Santa Cristina

d’Aro | 872 20 01 15

restaurantbell-lloc.com

Carta: 30€.

La Calèndula. Iolanda Bustos s’ha

fet un nom entre la constel·lació

de cuiners empordanesos per

la seva aproximació a la cuina

empordanesa en la qual flors,

fruites silvestres, herbes aromàtiques

i botàniques formen part

indispensable del seu receptari.

Molt bona cuina empordanesa

contemporània. Nou, 2.

Regencós | 972 30 38 59

lacalendula.net | 50€.

Vicus. Com a membre del

col·lectiu La Cuina de l’Empordanet,

el Vicus interpreta la cuina

popular del país, mantenint-se

fidel als productes de proximitat

però sense girar l’esquena a la

modernitat. A la seva carta no

falta, lògicament, l’arròs de Pals.

Enginyer Algarra, 51.

Pals | 972 63 60 88

www.vicusrestaurant.com

Menú laborable: 19,50€; menú

de l’arròs: 39,90€ (sense beguda).

76

DO EMPORDÀ GASTRONOMIA

per Pere Bahí, de La Xicra— han sorgit creacions

brillants i realment suculentes, tan

extraordinàries com singulars. Parlem del

Niu, dels platillos de vedella, pèsols i bolets,

de guisats corporis i únics com el pollastre

amb llagosta, l’ànec amb peres o les mandonguilles

amb sípia, les pomes de relleno, els

rostits i un llarguíssim etcètera.

Cuina arrauxada, dolça i salada

Aquests clàssics —diu Subirós— expressen la

personalitat viva dels empordanesos —que

ja es donava en les xefles dels tapers de

Palafrugell— i la inclinació

que aquests tenen

per una cuina “una mica

arrauxada on no falta mai

una bona picada d’ametlla

i nyora o un allioli, la

combinació dolça i salada,

Molts nous cellers

han nascut a recer

de l’esclat culinari

dels últims vint anys

un sofregit ben enfosquit, els tocs familiars

adaptats a cada plat i una bona dosi de temps

i de paciència”.

On hi ha teca no falta el bon mam, i l’Empordà

no n’és cap excepció. Al contrari. Som

en un país de vinya, si bé és cert que la tradició

vinícola va patir un retrocés i la viticultura no

és, ni de bon tros, l’activitat agrícola que fou

anys enrere. Malgrat tot, molts nous cellers

han nascut a recer de l’esclat culinari sorgit

a les comarques gironines les darreres dues

dècades i l’aparició de nous viticultors ha

dinamitzat la DO i ha convertit l’Empordà

en una regió vibrant.

S’han deixat enrere

aquells vins cooperatius

rústics i de glopada llarga

per negres elegants. Els

famosos rosats empordanesos,

intensos i secs, han

Didier Soto [a dalt]

i Núria Dalmau

van comprar el Mas

Estela el 1989; ja

aleshores van apostar

pel conreu ecològic i,

més tard, pel biodinàmic.

A la pàgina

anterior, de dalt

a baix, el xef Jaume

Subirós, a la cuina

del Motel Empordà;

uns grans de raïm

i la vinoteca de Vins

i Licors Grau de Palafrugell,

una de les

més grans d’Europa.

77

La visita al Mas

Perafita inclou un tast

de vins. La finca,

del segle xiv, es troba

al Parc Natural

del Cap de Creus.

donat pas a rosats frescos

i lleugers. Quant al cava,

els escumosos ancestrals

estan entrant fort al mercat.

Ens ho explica l’Enric

Plensa, propietari

d’El Celler d’en Xiqui,

a Girona, botiga especialitzada en vins del

país —que no és única: també els trobareu

tots a Vins i Licors Grau, a Palafrugell.

Vins orgullosos però nobles

Segons Plensa, “l’escenari actual és molt positiu.

Els vents ens bufen a favor per la proliferació de

nous cellers i un ventall de vins molt més divers

que el que havíem tingut”. Els nous actors

parteixen de projectes petits, afegeix, que els

permeten crear peces úniques, exclusives: “Són

vins que semblen distants, són forts, orgullosos

però nobles, fets a imatge dels seus elaboradors”.

“Els vents ens bufen

a favor, hi ha un ventall

de vins molt més divers

que el que teníem”

Noms com els de Martí

Fabra i Masia Serra, per

ser pioners, i els d’Olivardots,

Mas Vida, la Vinyeta

o Castelló Murphy marquen,

per l’Enric, l’esdevenir

tan prometedor de la

DO. Hi ha més noms, òbviament (Mas Estela,

Espelt, Vinyes dels Aspres, Martín Faixó, Roig

Parals, els vins de pagès de Mas Molla...),

i el paper cabdal que hi tenen les garnatxes

dolces, que suposen una raresa complexa

i màgica, ideal per fer tirar avall els repassos.

L’escenari, doncs, és immillorable perquè el

vi recuperi el seu paper indispensable en la

gastronomia de l’Empordà.

Francesc Castro. Periodista. Col·labora

a la revista Cuina i promou el turisme

gastronòmic des d’Aborígens.

78


UINS VINS

M’EMPORTO?

A la DO Empordà es fan vins excel·lents. Però n’hi ha

molts, moltíssims, i pot resultar perdedor. Aquesta

selecció de vins, elaborada per la sommelier Clara

Antúnez, us serà molt útil per saber quins encaixen

més amb els vostres gustos, inquietuds i butxaques.

Els hem dividit en categories, i de cada una trobareu

els tres vins recomanats per l’experta.

CLARA ANTÚNEZ

Sommelier

i nutricionista.

És fundadora

de La Gastronòmica,

que organitza activitats

enoturístiques

i gastronòmiques.

RELACIÓ QUALITAT/PREU

Masia Carreras Blanc / CELLER MARTÍ FABRA

El millor vi blanc de l’Empordà per amateurs i professionals.

Cupatge de vinya de varietats tradicionals

i criança amb bótes de fusta per arrodonir-lo i fer-lo

més sofisticat. Martí Fabra és un dels cellers amb més

història i bast coneixement en l’elaboració de vins

elegants de l’Empordà. El seu enòleg, Joan Fabra, és

la nova generació que suma el saber de la família

amb els coneixements científics i universitaris.

Varietats: 40% carinyena blanca, 30% carinyena

roja, 10% lledoner blanc, 10% lledoner roig, 10%

picapoll | Criança: 12 mesos de criança amb

solatge dins de bótes de roure francès | 13-14 €.

Floresta rosat / PERE GUARDIOLA

Un vi rosat clàssic, de color gerd intens. El celler

Pere Guardiola està regentat per la família Pairó

des de fa més de cinc generacions, i des dels anys

vuitanta va fer un gir per treballar de manera més

acurada els raïms de les seves vinyes. El Floresta rosat

agradarà a tots els públics, és llaminer i gustós.

Varietats: Garnatxa negra i merlot

Criança: Vi jove | 5-6€.

Oriol dels Aspres negre / VINYES DELS ASPRES

Un dels vins negres joves de capçalera de l’Empordà

prové del celler Vinyes dels Aspres, a Cantallops.

El nom del vi fa honor al besavi Avicet Oriol,

al fill d’en David Moles i també a les aus que viuen

entre les vinyes. Està fet amb un cupatge de carinyena,

garnatxa i merlot, varietats tradicionals

i foranes que transmeten la història del territori.

És un vi sucós, gustós, fresc i llaminer.

Varietats: 36% carinyena negra, 34% lledoner negre

i 30% merlot | Criança: Sense criança | 7-8€.

Els raïms que defineixen la DO

Les varietats de raïm que defineixen la identitat

de la DO Empordà són el lledoner (que és com

s’anomena la garnatxa al territori) i la carinyena.

De cada una d’aquestes dues varietats, existeixen

la negra, la blanca i la roja. Aquesta singularitat

no es produeix enlloc més del món.

NEGRES BLANUES

Lledoner

És la varietat

mediterrània

més cultivada arreu

del món. S’hi produeixen

vins de gamma

alta, i de color robí.

Carinyena. Juntament

amb el lledoner,

és la base de la viticultura

empordanesa.

És una de les varietats

de vinya europees

més antigues,

i ofereix vins de

pigmentació intensa

i un subtil record

floral de violetes.

Altres varietats

negres són l’ull de

llebre, el cabernet

sauvignon, el merlot,

el syrah, el cabernet

franc i el monastrell.

ROGES

Lledoner. Es vinifica

com a vi blanc rosat

o dolç. És una varietat

de garnatxa típicament

empordanesa,

i és especialment

resistent a la tramuntana

i a la sequera.

Carinyena. És la més

minoritària de les

carinyenes, un tresor

per explotar per la

seva possible bona

adaptació al canvi

climàtic.

Lledoner blanc

Aquest raïm és de

maduració tardana

i amb els grans

mitjans, esfèrics

i de color groc.

Macabeu. Juntament

amb els lledoners

blanc i roig, és la

varietat vinífera

blanca dominant a la

DO Empordà. És una

varietat originària

del Principat. Se

n'obtenen vins secs

tranquils.

Carinyena blanca

Varietat històrica

només reconeguda

a la DO Empordà i al

Rosselló, que actualment

està ressorgint

amb gran interès per

part dels viticultors

i els enòlegs.

Altres varietats

blanques són el

moscatell, el xarel·lo,

el chardonnay, el

sauvignon blanc

i el gewürztraminer.

79

SINGULARS I/O EXCLUSIUS

Microvins carinyena blanca / LA VINYETA

Amb l’etiqueta de Microvins trobem una col·lecció de vins singulars

i experimentals que cada any elaboren en Josep i la Marta per donar

a conèixer varietats minoritàries, vinificacions especials i/o anyades

peculiars. La carinyena blanca és una de les varietats més antigues

a l’Empordà i alhora més desconegudes. Avui el territori la reivindica,

i aquí tenim un vi blanc auster i amb notes minerals i fruites blanques.

Varietats: Carinyena blanca | Criança: Fermentat en bóta de castanyer

del Montseny durant 3 mesos | 17-18€.

Lalut Blanc de noirs / CELLER D’EN MARC

Un vi delicat, elegant i exòtic fet a Palamós. La Lut i en Marc van arribar

de Bèlgica amb la intenció de recuperar paisatge de vinya i enriquir l’ecosistema

de l’entorn amb un projecte on l’eix són els vins. Són metòdics,

endreçats i apassionats per la feina ben feta, atributs que es noten quan

tastes els seus vins. Aquest vi blanc elaborat amb varietats de raïm negre

i amb criança en fusta és un vi especial, complex, bo i ple de matisos.

Varietats: Cabernet sauvignon, ull de llebre, cabernet franc, carinyena

negra | Criança: 40 dies en bótes de roure francès | 8-9€.

Rosa d’Àmfora

VINYES D’OLIVARDOTS

Un vi rosat amb molta personalitat

tot i la seva delicadesa. Elaborat

amb una varietat que no és ni

blanca ni negra, sinó roja, per tant

el seu color és rosat molt pàl·lid.

La Carme i la Carlota, mare i filla,

estan al capdavant del celler.

Treballen amb molt coneixement

de les varietats, els sòls i les

vinificacions. En aquest cas és un

rosat elaborat en àmfores de terrissa

per mirar de respectar al màxim

l’expressió subtil d’una de les

varietats més minoritàries

del territori, la carinyena roja.

Varietats: Carinyena roja

Criança: Fermentació i criança en

àmfores de terrissa de 1.000

litres durant 4 mesos | 10-11€.

ELS 3

PASSOS

PEL TAST

DEL VI

Quan tastem un vi,

el que fem és una anàlisi

organolèptica o sensorial

del producte. La vista,

l’olfacte i el gust són

els sentits que més

ens hi ajudaran.

1. FASE

VISUAL

Hi observem el color,

el to i la intensitat

del vi. Si inclinem una

mica la copa, es crearan

unes llàgrimes que ens

faran veure el cos del

vi i la seva textura.

CARÀCTER EMPORDANÈS

Lledoner Roig

CELLER ESPELT

Primer blanc de noirs de lledoner

roig, una varietat que té la pell

rosada i que és autòctona de

l’Empordà i el Rosselló. L’Anna

Espelt és una de les pubilles del

vi amb més empenta al territori,

procura anar a l’origen (de la

família, de les vinyes velles...)

per trobar l’essència, entendre el

caràcter i fer-ne vi. Aquest és un

vi blanc aromàtic amb cos i estructura,

ideal per combinar amb

els plats de mar i muntanya.

Varietats: Lledoner roig

Elaboració/criança: Fermentació

parcial en inoxidable i després pas

per ou de formigó, amb les mares

en suspensió, durant 6 mesos

23-24€.

Coma Fredosa / CELLER HUGAS DE BATLLE

Vi provinent de les poques vinyes de l’Empordà que encara formen

un amfiteatre davant el mar. Cupatge de vocació internacional, equilibri

entre la francesa cabernet sauvignon i la més que mediterrània garnatxa

negra en terrenys de pissarra negra. Els raïms resisteixen la força de la

tramuntana i s’humitegen amb la salinitat del garbí. Un negre potent,

amb molt cos i estructura. Harmonia entre fruita, mineralitat i criança.

Varietats: Cabernet sauvignon i garnatxa negra

Criança: 11 mesos en bóta de roure francès | 21-22€.

Ull de Serp / ARCHÉ PAGÈS

Vi negre elaborat amb carinyena negra d’una finca de terreny d’ull de

serp, que és el nom que rep el granit a l’Empordà. En Bonfill és un enòleg

que ha sabut acompanyar les vinyes de la família per elaborar-ne grans

vins. S’estima el territori i les varietats tradicionals, aquest Ull de Serp

n’és una prova. Una carinyena amb totes les virtuts de la varietat, fruites

negres, acidesa, equilibri entre fruita, frescor i criança.

Varietats: Carinyena negra | Criança: 20 mesos en bótes de roure

francès de 500 litres amb les mares | 29-30€.

80


ECOLÒGICS

Ergo blanc / COOPERATIVA

AGRÍCOLA DE GARRIGUELLA

La Natàlia, enòloga de la

cooperativa, explica que

l’aventura de l’Ergo comença

l’any 2014, quan ella i el seu home

decideixen adquirir la finca

de Masdeneres d’un antic soci.

Una vinya de més de 50 anys,

en coster i de poca producció,

amb una mica de tot com les

vinyes de sempre. Del cupatge

del macabeu i el lledoner roig neix

l’Ergo blanc, un vi amb personalitat

pròpia molt tocat per la tramuntana

i d’esperit inquiet. Net,

pur, aromàtic, equilibrat, fresc.

Un dels millors vins blancs

ecològics del territori.

Varietats: Macabeu i lledoner roig

Criança: Vi jove | 7-8€.

Tan Natural / TERRA REMOTA

Un vi negre amb molt gust de fruites (cirera, móra, gerds, groselles)

i herbes aromàtiques de l’entorn. La família Bournazeau Florensa es

va instal·lar en un indret remot, i des del primer moment va buscar

la sostenibilitat, tant a la vinya com al celler, que queda camuflat

amb el paisatge. El vi Tan Natural és una aposta decidida de la mínima

intervenció en el vi respectant-ne la qualitat. Sense sulfits afegits.

Varietats: 60% garnatxa negra, 40% ull de llebre | Criança: 5 mesos

en dipòsits d’acer inoxidable | 13-14€.

Vinya Selva de Mar / MAS ESTELA

Mas Estela és un oasi dins el Parc Natural del Cap de Creus on l’agricultura

ecològica i biodinàmica permet l’expressió del terroir a través d’una terra

viva. Vinya Selva de Mar negre és un dels vins de capçalera per als amants

del caràcter de l’Empordà. A la copa s’expressa amb una concentració de

móres salvatges, pebre negre, herbes mediterrànies i garriga; tot i ser un vi

dens segueix sent refrescant gràcies a la seva acidesa i mineralitat.

Varietats: 50% garnatxa negra, 50% syrah | Criança: 16 mesos

en bótes de roure francès | 21-22€.

2. FASE

OLFACTIVA

Girem la copa perquè el vi

s’airegi i alliberi les seves

aromes. És el moment

d’apropar el nas a la copa

i inhalar profundament,

per captar-ne les olors

i els seus matisos.

3. FASE

GUSTATIVA

Farem un glop de vi,

que ens ha de cobrir

la llengua, aspirem una

mica d’aire i movem

el vi a dins de la boca.

Ara podem determinar

quins gustos percebem.

ELS GUARDONATS

Maragda rosat 2018 / MAS LLUNES

Guanyador del Vinari de Plata 2019 en la categoria de vins rosats.

Un rosat de color gerd molt atractiu, balanç perfecte entre golositat

i saviesa. Aromes i gustos de fruites vermelles sense embafar, en boca

bona acidesa, cos i persistència. L’Antoni i la Gemma, pare i filla,

regenten el celler i treballen elaborant vins de tots els tipus amb rigor

i coneixement excepcionals.

Varietats: 89% lledoner negre, 11% syrah | Criança: Jove | 6-7€.

L’Intrús 2017 / ROIG PARALS

Guanyador del Vinari de Plata 2019 Negres de Criança. Primera anyada

del cupatge de cabernet sauvignon i merlot, dues varietats típiques a

altres territoris. La Mariona i en Santi treballen de sol a sol per tirar

endavant el celler, prova d’això són les bones crítiques que reben dels

seus vins. L’Intrús és de color vermell molt intens, aromes d’espècies,

nabius i herbes aromàtiques; a la boca és elegant i una textura sedosa.

Varietats: Cabernet sauvignon i merlot | Criança: 13 mesos en bótes

de roure francès | 14-15€.

A L

Sol i Serena

CELLER COOPERATIU D'ESPOLLA

Vinari d'Or 2019 al millor vi dolç,

ranci i de postres de Catalunya.

El més singular és la seva

elaboració. Vi dolç natural

elaborat afegint alcohol vínic

a mitja fermentació i amb doble

criança oxidativa. En primer lloc,

en un bocoi de fusta de roure

americà de 600 litres i amb una

solera iniciada fa més de 50 anys;

i en segon lloc, en garrafes de

vidre a sol i serena a les finestres

de la façana del celler durant uns

800 dies. El resultat és un vi tradicional,

sofisticat i agradable.

Varietats: Lledoner blanc i

lledoner roig | Criança: Doble

criança oxidativa | 17-18€.

V

I N A R

I 2 0 1 9

81

Sanefes

sobre el terreny

Text M. Mercè Cuartiella Todolí Il·lustració Alberto Vázquez

M. Mercè

Cuartiella Todolí

Autora de les

novel·les Germans,

gairebé bessons

(Premi Llibreter

2012), L’afer marsellès

(2014) i Flor

salvatge (2018),

i dels reculls de

contes Gent que tu

coneixes (Premi

Mercè Rodoreda

2014) i La font

i els dies (2020).

E

m vaig criar a ciutat; el meu avi

treballava en una fàbrica i el

meu pare era mecànic, o sigui

que, de petita, la meva màxima

experiència amb la natura

eren les costellades que fèiem amb els tiets

o quan anàvem a buscar bolets a la muntanya.

Més endavant, quan ja era adolescent, algú

va cedir a la família, no sé ben bé com ni

per què, un petit hort vora l’autopista, en

un enorme descampat dividit en parcel·les

que tenia accés a l’aigua per torns. Allà hi

vaig arrencar moltes males herbes, hi vaig

collir mongeta tendra i algun tomàquet,

i vaig aprendre a reivindicar una divisió justa

de les feines: essent quatre germans, la lluita

pels drets propis és vital. De natura, doncs,

poca, la mínima i imprescindible per a una

nena de ciutat i de classe obrera; per mi els

ocells o els arbres eren això, ocells i arbres

a l’engròs, sense distincions.

Fa molt de temps que me’n vaig anar de Barcelona,

trenta-un anys, més dels que hi vaig

viure. A l’Empordà hi vaig descobrir el paisatge;

de bon començament, no acabava d’entendre

gaire aquest orgull tan d’aquí per la terra, pel

perfil de la comarca. Era jove llavors i, per

tant, una mica menys espavilada —procuro

recordar-ho quan sento parlar els meus fills,

que ara tenen l’edat que jo tenia llavors— i el

paisatge va ser per mi un do adquirit. Em va

venir curiositat per conèixer-lo: jo, tan urbana,

vaig sentir potser no la crida de la natura,

però sí l’interès de veure paratges, de conèixer

indrets, de visitar els espais dels quals la gent

parlava. Vaig descobrir que hi havia vinyes,

en aquests poblets de noms estranys que no

havia sentit mai, terrenys de més o menys

extensió amb ceps arrenglerats que dibuixaven

sanefes sobre el terreny, fileres regulars

i alhora canviants perquè variaven amb les

estacions: esquelets llenyosos sortits de la

terra freda durant l’hivern que, no obstant el

seu aspecte ressec, es convertien en mars de

verdor quan arribava el bon temps i en plantes

generoses, prenyades de fruit, a l’hora de la

verema. Sempre m’ha fascinat el cicle de la

terra: hi ha alguna cosa d’evident, de directe

entre les tasques realitzades i el resultat del

treball; immersa en un món on sovint em pregunto

de què serveixen moltes de les coses que

faig, m’agrada aquesta immediatesa, aquesta

conseqüència elemental i lògica.

No sóc empordanesa, jo; ho sé i ho entenc,

diuen que tothom és del lloc on es cria. L’Empordà

l’he après i vull pensar que he estat una

alumna avantatjada. Mon pare i mon avi, com

tots els que em precedien, per desgràcia, ja no

hi són; van marxar del món tal com van venir,

sense possessions ni fortuna més enllà de la de

viure una vida raonablement feliç. És una cosa

que mai no m’ha importat, crec fermament

en el valor de l’esforç per aconseguir el que

un té. Però potser m’hauria agradat, si l’atzar

m’hagués concedit una altra vida —no millor,

sinó diferent—, haver rebut de mos pares,

de mos avis, un petit tros amb algunes fileres

de ceps més vells que jo.

82

DO EMPORDÀ POSTDATA

83

No t’ho perdis

ON MENJAR

Cafè Colón

És un restaurant únic i encisador,

per dins i per fora, tant per

l’ambientació, que té molta

personalitat, com per la carta,

amb plats originals i deliciosos.

Una descoberta. Gran, 32.


A partir de 20-25€ |

El restaurant és molt petit,

us recomanem reservar-hi.

Ca l’Herminda

Ubicat al celler d’una casa de pescadors,

aquest petit restaurant

de gestió familiar és tota una

sorpresa i un dels millors llocs on

menjar un bon arròs i un bon peix

fresc davant del mar. Illa, 7.

El Port de la Selva | 972 38 70 75

www.herminda.com | Preu

mitjà: 35-40€ | | No deixeu

de tastar-hi l’arròs caldós

amb llamàntol i cabra de mar.

Can Xiquet

Hi fan cuina mediterrània per

excel·lència, amb una proposta

gastronòmica que ha trobat

l’equilibri perfecte entre la

imaginació i el bon gust pels

aliments. A la carta de vins,

aposten sens dubte per la

DO Empordà. Afores, s/n.

Cantallops | 972 55 44 55

www.hotelcanxiquet.com

A partir de 30-35€ | | |

Can Xiquet és un hotel

de quatre estrelles amb

habitacions àmplies i molt

lluminoses.

Mas Ullastre

Masia del segle xix, d’ambient

càlid i agradable, que ofereix

una cuina tradicional casolana

i de temporada. El tracte de la

família Calvo és molt afable

i familiar. Ctra. de Capmany

a Vilajuïga, s/n. Sant Climent

Sescebes | 972 54 50 01

restaurantmasullastre.com

Entre 25 i 30€ | | | Disposa

d’una terrassa i d’un jardí, ideal

per a l’esbarjo de la canalla.

Fonda Caner

S’hi combina a la perfecció

l’essència dels plats tradicionals

empordanesos amb les tendències

actuals de la dieta mediterrània.

El resultat és una cuina de mercat

renovada i de molta qualitat.

Pi i Ralló, 10. Begur

972 62 23 91

fondacaner.com | Menú

de la casa: 32€ (amb beguda

inclosa); menú de tast: 40€ |

| | Cuinen amb productes

de proximitat i que tenen

certificació ecològica.

Vostra Llar

Cuina tradicional i empordanesa

a un preu molt ajustat, en un

ambient familiar i tranquil.

Av. del President Macià, 12.

Palamós | 972 31 42 62

www.vostrallar.com

A partir de 15-20€ | | |

També és un hostal, senzill

però decorat amb molt de gust.

La Llar del Pagès

Cuina de mercat i de temporada,

amb productes de primera

qualitat i una elaboració encertada

de resultat exquisit. Si us

agrada el foie gras, aquest és

el vostre lloc. El restaurant és

molt bufó i acollidor. Alt, 11.

Capmany | 972 54 91 70

www.lallardelpages.com

A partir de 35€ | Imprescindible

reservar-hi taula.

ON DORMIR

Niu de Sol

Hotel boutique amb molt d’encant,

ubicat a Palau-saverdera,

a l’interior del cap de Creus.

Els colors vius i alegres decoren

BIBLIOGRAFIA

Mapa del Baix

Empordà. Escala

1:50.000 (Institut

Cartogràfic de

Catalunya, 2015).

Mapa de l’Alt

Empordà. Escala

1:50.000 (Institut

Cartogràfic de

Catalunya, 2011).

Alt Empordà.

20 excursions per

a totes les edats

Joan Portell Rifà

(Alpina, 2016).

84

DO EMPORDÀ GUIA PRÀCTICA

les habitacions, que tenen

molta personalitat i són totes

diferents. Palau-saverdera

671 60 03 03

www.hotelruralpalau.com

Habitació doble estàndard

amb esmorzar: entre 100 i 150€

| | 10€ | | Hi ha una

vista increïble de la plana de

l’Empordà des de la terrassa.

Molí de Siurana

Casa rural de sis habitacions

molt cuidades i amb 10.000 m²

de jardí que es pot recórrer amb

les bicicletes que disposen per

als hostes. Mas Molí. Ribera, 1.

Siurana | 972 52 51 39

www.elmolidesiurana.com

Habitació doble amb esmorzar:

entre 80 i 125€; apartament

per a 2 persones: entre 90 i 115€;

sopar: 22€ | | | |

Disposa de piscina.

Vilamont

Ubicat al peu de l’Albera,

Garriguella és un bonic poble

envoltat de vinyes i oliveres.

En aquest allotjament, ubicat

davant de l’església, hi trobareu

molta tranquil·litat, un tracte

exquisit i un esmorzar deliciós,

amb els pastissos i coques fets

a casa i truites i ous remenats

dels gustos que vulgueu.

Pl. de l’Església, 5.


www.hotelspavilamont.com

Habitació doble amb esmorzar:

a partir de 100€ (no inclou

l’accés a l’spa) | | | Disposa

de spa, que sempre va bé per

relaxar-se després d’una jornada

de descoberta del territori.

Can Margarit

Finca de pagès que disposa

de 4 allotjaments diferents, amb

capacitats d’entre 8 i 4 persones.

Tots estan totalment equipats

i es troben envoltats de boscos.

Berguedà, s/n. Calonge

608 78 11 49 | elredall.com

Consulteu-ne els preus |

La ubicació és ideal per

desconnectar de tot i, alhora,

conèixer la zona vitivinícola

del Baix Empordà.

Hotel Palau lo Mirador

Antic palau situat a Torroella de

Montgrí on s’hostatjaven els reis

catalans quan visitaven la vila.

És un edifici gòtic del segle xiv

amb uns jardins magnífics i unes

habitacions molt elegants.

Pg. de l’Església, 1. Torroella

de Montgrí | 972 75 80 63

www.hotelpalaulomirador.com

Habitació doble estàndard

amb esmorzar: 149€ | | Cuina

mediterrània; menú diari: 15€;

menú de l’arròs: 22€; menú Palau:

30€ | | Ideal per a una

escapada romàntica.

SERVEIS TURÍSTICS

Ocitània

Empresa d’oci familiar que

organitza activitats de lleure

a la natura, per gaudir-ne amb

els amics, la família o la parella.

Ctra. de Torroella de Montgrí

a Parlavà, km 0,5. Gualta

972 75 50 82

www.ocitania.cat | Lloguer

de la burricleta, durant mig dia:

26€; 1 hora de circuit amb plataforma

de manillar (segway): 22€.

Kayaking Costa Brava

Ofereixen excursions guiades

en caiac de mar pels indrets

més captivadors i emblemàtics

de la Costa Brava: el cap de Creus,

la costa del Montgrí, Tamariu

i el paratge protegit de la platja

de Castell, entre d’altres.

972 77 38 06

www.kayakingcostabrava.com

Ecomuseu Farinera

de Castelló d’Empúries

S’hi conserva la maquinària

de la fàbrica de farines de les

acaballes del segle xix, així

com el rec del Molí, un canal

d’aigua d’origen medieval.

Sant Francesc, 5-7. Castelló

d’Empúries | 972 25 05 12

ww.ecomuseu-farinera.org

General: 3,70€.

MÉS INFORMACIÓ

Consell Regulador

de la DO Empordà

www.doemporda.cat

Patronat de Turisme Costa Brava

Pirineu de Girona

ca.costabrava.org

Empordà Turisme

www.empordaturisme.com

Web turístic del Baix Empordà

visitemporda.com

Disseny: AMORFA.CAT

anoiaturisme.cat

AnoiaTurisme Anoia_Turisme anoiaturisme

85

Amb els troncs gruixuts

i les branques recargolades,

els teixos semblen acabats

de sortir d’una pel·lícula

de Harry Potter. A la foto,

un teix imponent sota

la punta 86 de les Ortigues.

Refugiats

climàtics

a la serra

de Cardó

La teixeda

de Cosp

L’ARBRE DE LA VIDA,

DE LA MORT I DE L’AMOR

ÉS EL TEIX, L’ARBRE MÉS

SINGULAR I EXTRAORDINARI

DELS QUE CONVIUEN AMB

NOSALTRES. D’ENÇÀ ELS

SEUS INICIS, ELS HUMANS

HEM APRECIAT LA

SEVA EXTRAORDINÀRIA

FUSTA, PERÒ, A MÉS,

ENS HI HEM VINCULAT

DE MANERA PROFUNDA,

ANÍMICA I ESPIRITUAL.

Text i Fotografia Rafael López-Monné

El Taxus baccata

és probablement

l’arbre “més” europeu,

per antiguitat

i per presència.

Viu al continent

des de fa 15 milions

d’anys (se’n

conserven fòssils

del triàsic i se’n

coneix un ancestre juràssic de fa més de 140

milions d’anys). A més, el teix gaudeix d’una

longevitat fascinant. A Escòcia, a Fortingall,

creix l’exemplar més antic que es coneix: té

entre dos i tres mil anys. Per arribar lluny

diuen que cal anar a poc a poc. Els teixos ho

saben i creixen molt lentament.

Aquesta extraordinària longevitat explica,

en part, per què el teix està associat amb la

vida eterna, però n’hi ha més. D’un arbre vell

s’han extret branques capaces d’arrelar de

nou i tornar a començar un cicle de vida que

sembla no acabar mai. Per això, els teixos

han estat plantats als cementiris. En la cul-

88

tura celta, les seves arrels són les encarregades

de transportar les ànimes dels difunts

al més enllà. La creença ha continuat viva

amb el cristianisme. A l’antic cementiri de la

catedral de Tarragona, per exemple, al costat

de l’antiga capella de Santa Tecla la Vella,

entre làpides abandonades, hi creix un exemplar

de teix que passa gairebé desapercebut.

Un símbol d’amor etern

La idea d’eternitat amb què s’associa el teix

explica també el costum de regalar-ne una

branca a la noia que es pretén enamorar

(l’expressió castellana “hechar los tejos” hi

està relacionada). Però el costum va més

enllà. Encara hi ha llocs on se’n sol deixar

una branca sobre les tombes dels éssers estimats.

Amor etern, també després de la mort.

Les profundes vinculacions del teix amb la

vida i la mort no acaben aquí. Fa molt que

els humans coneixen bé la toxicitat extrema

de tot l’arbre per l’alcaloide anomenat taxina.

L’única excepció es la part carnosa del

seu fruit (l’aril), d’un vermell intens que destaca

entre els verds i marrons verinosos.

A l’antiguitat era habitual utilitzar una infusió

d’escorça i fulles de teix per suïcidar-se.

De fet, s’explica que aquesta va ser la manera

com els numantins es van llevar la vida per

no caure presoners de les legions romanes.

Les paradoxes continuen i la toxina que

pot provocar la mort, també ha estat utilitzada

des d’antic amb finalitats curatives. Per

exemple, s’han trobat restes carbonitzades

de teix en focs de pastors neolítics, on segurament

es feia servir per desinfectar el

ramat. Més recentment, als anys seixanta del

segle passat, en els teixos del Pacífic (Taxus

brevifolia) es va descobrir uns complexos

alcaloides (els taxans) presents a totes les

espècies del gènere, que presenten uns enormes

poders anticancerosos. El descobriment

va generar una demanda massiva per part

de les farmacèutiques que gairebé elimina

les teixedes americanes i asiàtiques. Sortosament,

mesures de protecció i, sobretot,

la capacitat dels laboratoris per sintetitzar

la toxina, han permès aturar aquest perill.

El teix, però, no té un futur fàcil. Es tracta

d’un arbre relicte. Les condicions climàtiques

que van afavorir la seva expansió han

desaparegut i avui dia només persisteix en

Pàg. 95

Pocs metres després de deixar la font del Teix

seguint el camí del Portell del Bou, el paisatge

canvia del tot i reserva una vista privilegiada

als senderistes que s’hi aventuren. A la imatge

inferior, l’antic convent i balneari de Cardó.

89

VIDA I MORT

Per a moltes cultures

antigues, el teix era símbol

de vida, però també de mort.

Tant les fulles com el fruit,

l’escorça i les llavors són

tòxiques si es mengen, però

conté una substància que

pot guarir malalties.

UN ARBRE MOLT BUSCAT

La fusta del teix era valorada

per fabricar eines. I si a això hi

afegim la toxicitat del seu

fullatge per al bestiar —també

s’utilitzava amb finalitats

abortives per als humans—

entendrem per què es tracta

d’un arbre cada cop menys

habitual. L’activitat de l’home

el va confinar a llocs de difícil

accés. Per sort, entre els cingles

ombrívols i els torrents

pedregosos de les serres

de Cardó se’n conserven més

de dos-cents de centenaris.

COM SOBREVIURÀ

LA TEIXEDA DE COSP?

Amb la voluntat de conèixer millor

el funcionament de les teixedes i afavorir

la seva evolució, s’ha dut a terme

el projecte Life Taxus, cofinançat

per la UE i del qual el Centre de Ciència

i Tecnologia Forestal de Catalunya

(CTFC) n’era el coordinador. A més dels

efectes del canvi climàtic i del perill

dels incendis, els teixos de Cardó

s’enfronten a dificultats importants per

a la supervivència futura de la teixeda.

El projecte ha elaborat plans de gestió

per afavorir la restauració ecològica

de l'hàbitat, amb accions com la reducció

de la competència amb altres espècies

d’arbres, els tractaments contra

les malalties causades pels fongs,

la defensa dels exemplars més joves

contra els herbívors per mitjà de xarxes

metàl·liques o la plantació de teixos

i altres espècies d’arbres que puguin

afavorir els ocells encarregats de la dispersió

de les llavors. Aquestes il·lustracions

de Toni Llobet i François (a partir

d’una idea i textos de Jordi Camprodon)

són part del projecte Life Taxus

i representen tres moments

en l’evolució de la teixeda de Cosp.

LA TEIXEDA

DURANT EL NEOLÍTIC

Fa uns 7.000 anys, els humans

descobreixen l’agricultura i la

ramaderia. La caça és encara

una activitat molt important.

Hi ha abundància de fauna i de

boscos madurs. Les cultures de

l’antiguitat consideraven el teix

com un arbre sagrat i la seva

fusta va ser la més preuada

per fer arcs i altres eines fins

passada l’edat mitjana (el bosc

de Robin Hood és una teixeda!).

LA TEIXEDA A PRINCIPIS

DEL SEGLE XX

A partir del segle xviii,

l’augment demogràfic i l’empenta

econòmica comporten un aprofitament

molt intens del territori.

Es llauren noves terres i,

ocupades les planes, els conreus

s’enfilen a les muntanyes.

Bona part dels boscos madurs

i teixedes acaben convertits

en carbó, el principal

combustible del moment

(curiosament, el que permetrà

salvar la teixeda de Cosp seran,

sobretot, els ramats que

necessitaven la seva ombra).

LA TEIXEDA EN L’ACTUALITAT

A partir de la segona meitat

del segle xx, la societat es fa

més urbana, l’agricultura es

mecanitza i se substitueix el

carbó pel petroli com a principal

combustible. L’abandonament

dels conreus més difícils i un

menor aprofitament dels boscos

ha permès que recuperin terreny

ràpidament. L’amenaça dels

grans incendis i la pèrdua

de biodiversitat mostra

la necessitat d'una “gestió

sostenible del medi rural, que

permeti recuperar els hàbitats

naturals de manera compatible

amb el seu aprofitament”.

90

IL·LUSTRACIÓ: TONI LLOBET

91

92

DE LA GLÒRIA A LA RUÏNA

Fra Pau de Crist va entregar-se en cos i ànima a la glòria del monestir de Sant Hilarió, una comunitat

de la qual va ser procurador durant més de cinquanta anys. Durant el segle xvii, la comunitat va prosperar

ràpidament, i va passar d’una primera casa i capella fundacional (1606) a un conjunt format pel

monestir i tretze ermites disperses [a dalt, l’ermita de Sant Àngel]. És un patrimoni únic, aixecat sobre

pronunciats pendents i roques de difícil accés, situat de forma estratègica a la vora de fonts i amb una

visió privilegiada de la vall. Igual que el monestir, ha arribat als nostres dies parcialment conservat.

La Font del Teix és un punt privilegiat, tant per

l’aigua que en brolla com per la vista que ofereix

i pels teixos mil·lenaris que l’envolten. Sota

aquestes línies, la roca Foradada [a l’esquerra]

i el tronc gruixut i recargolat de lo Teix Pare,

que mesura uns quatre metres de perímetre.

93

94

Els teixos creixen en zones d’ombra,

molt lentament, i poden viure milers d’anys.

De fet, els experts afirmen que ja n’hi havia

a la prehistòria. A la fotografia inferior,

els vessants del Coll Pelat.

regions limitades. Per aquesta raó, les teixedes

són considerades un hàbitat amenaçat

i de conservació prioritària dins la Unió

Europea. Al teix no li agraden les gelades

fortes però encara menys els climes massa

secs. Prefereix els ambients més aviat humits

i per això és més present en zones atlàntiques

i no tant a la Mediterrània. No cal dir

que el canvi climàtic no l’afavorirà gens.

A casa nostra resisteix com un veritable

refugiat, amagat en àrees de muntanya altes

i inaccessibles, vora els penya-segats calcaris,

canals i obagues, o bé mesclat amb altres

arbres o formant grups entre fagedes, rouredes,

pinedes o alzinars. No és que no li agradi

la plana (suporta pràcticament tot tipus

de sòl), però l’escassedat d’aigua i les temperatures

altes fan que no hi pugui viure.

Per això busca les zones fresques, humides

i ombrívoles. Bona part dels teixos que ens

queden viuen en veritables illes, envoltades

d’unes terres que ja no podran travessar.

Perquè, encara que ens sembli mentida, els

boscos es mouen i, ara mateix, amb el reescalfament

del planeta, van cap al nord.

La teixeda més monumental

Un dels refugis més importants de teixos de

Catalunya és a la serra de Cardó, a tocar de

l’Ebre. Allí, protegida per les cingleres orientades

al nord, creix la teixeda de Cosp, la

més monumental de Catalunya i una de les

més espectaculars d'Europa, amb dos-cents

vint teixos centenaris i de grans dimensions.

Es troba sota el portell homònim, una de les

poques entrades naturals a la sensacional

i desconeguda vall que dóna nom a tota la

serra: la vall de Cardó. Al segle , aquest

racó de vegetació exuberant i abundoses

fonts va ser triat pels carmelites descalços

com el seu desert, això és, el seu refugi.

Aquests monjos buscaven recuperar l’esperit

eremític i auster dels primers frares,

a la Palestina del segle . El seu fundador,

sant Bartomeu, va inspirar-se en la vida del

profeta i anacoreta Elies al mont Carmel

(karmel significa ‘jardí’). Cardó va esdevenir

el Carmel dels carmelites catalans, és a dir,

el lloc on es retiraven a passar temporades

—alguns de manera permanent— per tal

d’experimentar una vida contemplativa separada

del món, una vida de pobresa abso-

luta, de dejuni i meditació de les Sagrades

Escriptures. Amb l’exclaustració dels frares

a mitjan segle , aquest convent va reconvertir-se

en balneari; és a dir, novament en

un refugi per a la salut on aprofitar els efectes

balsàmics de la naturalesa.

Fa un temps vaig comparar la serra de

Cardó amb una mena de cabana, com les

que fèiem de petits. Artefactes sempre humils,

però amb el poder de connectar-nos

amb quelcom profund, substancial. Un espai

fràgil però íntim, on les fronteres entre l’interior

i l’exterior es difuminen. Les cabanes

ens ajuden a crear vincles amb allò natural

i ancestral, a enfrontar-nos a la realitat des

d’una certa distància, ja sigui real o imaginària,

com aquells ninots de peluix sense els

quals ens costava adormir-nos. Les cabanes

són espais refugi que també permeten percebre

el temps de manera més pausada

i fluida, sense l’acceleració i l’esquarterament

que el sistema econòmic ha imprès

a les nostres vides. A Cardó, dins la teixeda,

es pot experimentar una mena de solidaritat

entre arbres i humans. Esperem que

aquesta muntanya refugi pugui continuar

donant recer als seus venerables teixos. Intueixo

que el seu futur està més lligat al nostre

del que podríem pensar.

Rafael López-Monné. Geògraf i fotògraf. Ha publicat

nombrosos llibres sobre territori i paisatge | Toni Llobet

i François. Il·lustrador especialitzat en fauna i flora.

95

TEIXEDA DE COSP

Els rasquerans trasmetien de pares a fills que els teixos

no s’havien de tallar. Per això, avui podem dir que els

de Cosp són els teixos més antics del nostre territori.

A peu per la teixeda

més antiga del país

Text Redacció

TV-3021

Ribera

d’Ebre

Ermita

de l’Àngel

Santíssima Trinitat

Barranc de Sant Roc

Portell

de Cosp

Monestir i antic balneari de Cardó

Roca Foradada

797 m

RUTA

Del monestir a la teixeda

Des de l’antic monestir de Cardó, podem arribar

a la teixeda per camins feréstecs. Per començar, prenem

el camí del Portell de Cosp. Fem la primera parada

a l’ermita de la Santíssima Trinitat, reconvertida

en una casa d’agricultors i avui en estat ruïnós. Després

d’un petit descans seguim pujant pel camí, ara empedrat,

fins a l’ermita de l’Àngel, des d’on es té una vista

magnífica. Al portell de Cosp trobem un pal de fusta

amb indicacions. Seguim la fletxa que indica la direcció

a la font del Teix. Ens hi espera lo teix Pare, un arbre

monumental amb un tronc que ens deixa bocabadats.

L’empresa Gubiana dels Ports organitza excursions

al portell de Cosp i la font del Teix, i l’empresa Tartivur

organitza visites guiades a la vall de Cardó

i a l’exterior de l’antic balneari.

Gubiana dels Ports. 977 47 48 87 | gubiana.com

Tartivur. 691 56 18 68 | tarvitur.blogspot.com

Font del Teix

N

0 200 m

Cal planejar molt

bé la durada de la ruta

segons el nostre nivell

i calcular les hores de llum,

el menjar i el beure que portem.

En un pendent pronunciat,

hi trobarem unes cordes

que ens ajudaran

a baixar.

COM ARRIBAR-HI

Amb autobús: Hife connecta Tortosa

i Móra d’Ebre amb Rasquera

( 902 11 98 14 | www.hife.es).

Amb tren: Les estacions de tren més

pròximes són Móra la Nova i Tortosa

( 900 41 00 41 | rodalies.gencat.cat)

des d’on podem agafar l’autobús.

Amb cotxe: Per l’AP-7 fins a l’Ametlla

de Mar i el Perelló, i després per la

TV-3022 fins a Rasquera. Des de Tortosa

i Móra d’Ebre, hi arribem per la

C-12. A la carretera que uneix Rasquera

amb el Perelló, al km 16,5, prenem

un camí asfaltat a la dreta. Seguim

els pals que indiquen la Ruta del Teix

durant 4 km, fins a trobar la font de la

Portella. Un cop hàgim passat el coll

de Mont-redon, comença una pista

accessible per a tot terrenys.

ON MENJAR

El Xiringuito

Hi fan cuina casolana

amb productes de la

zona. Si no sabeu què

triar, no us amoïneu,

que us aconsellaran

molt bé. Una de les

seves especialitats són

els musclos al forn i la

paella. Alfons XII, 12.

Benifallet | 977 46 20 02

Menú de cap de setmana:

18€; carta:

a partir de 15€ |

La relació qualitatpreu

és excel·lent.

Braseria del Riu

És un restaurant

de cuina casolana

especialitzat en carns

a la brasa, amb productes

de criança pròpia

de vedella i porc ibèric.

El tracte de la Rosa,

el Paco i els seus fills

us farà sentir com

a casa, mentre gaudiu

de carns a la brasa de

primeríssima qualitat.

Riu, 1. Tivenys

977 49 62 59 | |

També organitzen

sopars de maridatge

amb caves o cerveses.

ON DORMIR

Ca la Iaia

Una típica casa

de poble al centre

de Rasquera, reformada,

amb capacitat

per a sis persones,

amb tres habitacions,

dos lavabos, menjador

amb cuina americana,

sala de descans, jocs

de taula, rentadora,

calefacció…

Major, 43. Rasquera

661 42 26 34

calaiaiarural.com

A partir de 50€ la nit

per a 2 persones. Cap

de setmana per a 4 persones:

200€ | .

Hort de Mao

Masia del segle xviii

transformada en allotjament

rural, amb dos

apartaments per a 4

persones. Disposa

de barbacoa, piscina,

un hort ecològic i una

granja amb gallines,

ases, ànecs, ovelles...

Ctra. de Benifallet

a Tivenys, km 23.

977 46 20 34

Apartament: 110€

| | | .

96

FESTA

La Fira Ramadera de Rasquera

En el segle xix, la població de Rasquera era un punt neuràlgic

del comerç del bestiar. Els pastors baixaven de les serres de Cardó

i Tivissa per vendre els ramats de cabra blanca, una raça pròpia

de les comarques meridionals de Catalunya. Malgrat que a la zona

encara es conserva activitat ramadera, la major part de pastors han

desaparegut. Cada primer cap de setmana de maig, la Fira Ramadera

de Rasquera recorda aquest ofici i reivindica els ramats dels

pastors que mantenen l’activitat en una plena de barrancs, fondals

i balmes que els excursionistes encara han de descobrir.

Ajuntament de Rasquera. 977 40 90 61 |

www.rasquera.cat

UN LLIBRE

PRIMORDIAL

A la guia A peu per la

serra de Cardó (Arola

Editors), López-Monné

ens proposa 12 rutes per

descobrir tots els racons

d’aquest massís.

La cabra blanca

de Rasquera es

considera en perill

d’extinció (no arriba

als 6.000

exemplars).

VISITA

Les ermites

de Tortosa

La ciutat de Tortosa és la gran

ciutat de la serra de Cardó.

Per la carretera anomenada

la Simpàtica —que parteix

de la zona de l’Eixample—

s’arriba a l’ermita de Mig

Camí, del segle xvii i dedicada

a la Mare de Déu de la Providència.

En un dels laterals

hi podeu trobar l’agradable

restaurant Lo Bar de l’Ermita

( 977 44 65 61), que obre

els caps de setmana o per encàrrec.

És una zona on és fàcil

trobar-hi fòssils en forma

de petites estrelles. Si ho

desitgeu, des de Mig Camí

podeu continuar el recorregut

fins a l’ermita del Coll de l’Alba.

Turisme de les Terres de l’Ebre

977 44 44 47

www.tortosaturisme.cat

97

98

Viure i veure

A l’abril us proposem gaudir de festes medievals i entrar a museus

que s’activen amb atractives experiències, a més de viure les processons

de Setmana Santa i assaborir mel, formatges, maduixes i altres productes.

PAISATGE EN MOVIMENT

POL·LINITZADORS A PLE RENDIMENT

El 75% dels cultius alimentaris a escala global depenen de la pol·linització

per insectes i altres animals, segons l’Organització de les Nacions Unides

per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Uns d’aquests insectes són les abelles,

que han patit una important regressió arreu del planeta. A l’abril les veurem

ben atrafegades per camps i camins. Respectem-les!

GETTYIMAGES

Segons la dita, a l’abril,

mes gentil, cada gota

val per mil, d’aigua n’hi

ha poca i de núvols, mil.

Però el blat puja fil a fil,

canten la granota

i el grill i les herbes fan

bona ovella i bon anyil.

AGENDA D’ABRIL

Celebrem el retorn

de la primavera

Text Òscar Marín / Ainhoa Campaña

ESCAPADA AMB NENS

Sant Jordi mata el

drac a Montblanc

Un extens programa d’actes farceix

la Setmana Medieval, que se celebra

els dos caps de setmana més propers

a la Diada de sant Jordi.

17 AL 26

D’ABRIL

VIURE UN SOPAR MEDIEVAL

amb vestits d’època o veure

com Sant Jordi mata el drac

en directe sota les muralles

són dues de les propostes més

engrescadores de la Setmana

Medieval de Montblanc.

Podrem passejar entre

el centenar de parades del

mercat de productes artesans,

un dels més grans del país,

i gaudir de representacions

al carrer, com ara la comitiva

de les quatre cases nobles que

entrega la rosa a la princesa

(23 d’abril). Aquesta festa, que

se celebra des de l’any 1987,

inclou espectacles de gran

format com el Dracum Nocte,

al punt més alt de la muralla,

amb un centenar d'actors que

donen vida a bruixes i devots

del diable. Caminant per Montblanc,

trobarem cavallers

i donzelles, joglars, trobadors

i pagesos d’altres temps.

Oficina de Turisme de Montblanc

972 86 81 01 | setmanamedieval.cat

100

FINS AL

28

DE JUNY

EXPOSICIÓ

El llegat dels artistes

de la prehistòria

Fragments originals de pintures rupestres i peces

paleolítiques formen part de la mostra ‘Art primer’.

VIURE I VEURE

250 OBJECTES, una gran part dels quals s’exposen per primera

vegada a Catalunya, conformen una mostra del Museu d’Arqueologia

de Catalunya que explora les primeres manifestacions

artístiques humanes. L’exposició clou el 20è aniversari de la

declaració com a patrimoni de la humanitat de l’art rupestre

de la façana mediterrània peninsular. Cal fer una menció especial

als fragments originals de pintures rupestres llevantines conservades

al MAC (cova dels Moros, Calapatà, Terol) i al Museu de la

Valltorta (País Valencià), entre les quals destaca el cèlebre Arquer

de la Valltorta. També són rellevants els objectes paleolítics

procedents de la regió francocantàbrica, com l’espàtula amb

forma de peix de la cova del Pendo, del Museo de Prehistoria

y Arqueología de Cantabria, i les peces més antigues d’art

paleolític trobades a Catalunya i fins ara mai exposades, procedents

dels jaciments de l’Hort de la Boquera a Margalef de

Montsant i de Vimbodí, de catorze mil anys d’antiguitat. També

s’hi pot contemplar una rica col·lecció de calcs de pintures

rupestres reunits pel MAC des de la primeria del segle .

Museu d’Arqueologia de Catalunya. 93 423 21 49 |

macbarcelona.cat

101

EL MUSEU DEL MES

5 experiències

úniques al Museu

del Ferrocarril

Primer

diumenge

de cada mes,

a les 11 h

Per celebrar el 30è aniversari d’aquest museu de Vilanova i la Geltrú,

us proposem cinc de les experiències que només podreu viure en

aquest espai. Totes són gratuïtes, incloses en el preu de l’entrada.

DISSABTES

A LES 17 H

Segon

diumenge

de mes,

a les 11 h

UN VAGÓ DEL SEGLE XIX

Construït als Estats Units d’Amèrica per la

Companyia Harlan & Hollingsworth Co., el cotxe

de viatgers Harlan és part del lot dels 24 que van

inaugurar la línia Valls-Vilanova-Barcelona l’any

1881. Els dissabtes podreu conèixer la història

de l’únic vehicle que queda del primer tren

que va circular a la línia ferroviària entre Barcelona

i Vilanova i que va ser totalment restaurat pels

membres de l’Associació de Voluntaris del Museu.

LA ‘MATARÓ’ TREU FUM

Amb l’activitat Vapor en viu, podreu sentir

i veure en moviment l’única rèplica que existeix

de la primera locomotora de vapor que va circular

a la Península, la Mataró. És una experiència única

que us permetrà viatjar al passat i conèixer de ben

a prop els primers oficis ferroviaris, tot fent un recorregut

dalt de la cabina de conducció de la Mataró

en companyia del maquinista i el fogoner.

GRAN NAU

NAU PANORÂMICA

L’OU JA ES MOU

Els voluntaris també han restaurat

una petita dresina de vies i obres

i ofereixen als visitants fer un petit

viatge per la via de contorn del

Museu, des del baixador del pont

de Pineda fins al del pont de senyals.

Aquest vehicle històric, al qual la

seva forma arrodonida li ha valgut

el sobrenom d’Ou, va ser fabricat

de manera artesanal l’any 1940

pels treballadors del ferrocarril i és

també protagonista d’un dels contes

de la col·lecció del Museu.

Tercer

diumenge

de cada mes,

a les 11 h

ELS VIATGES DE LUXE

Les visites guiades a un cotxe saló

de luxe del 1928 ens permeten veure’n

els diversos departaments i sentir

el plaer de viatjar que van experimentar

els passatgers més privilegiats

de la primera meitat del segle xx.

Darrers

diumenges

de mes,

a les 11 h

ENTRADA

SORTIDA ENTRADA

LA PETITA

‘CHELITO’

Abans d’acabar el mes,

podeu observar

en ple funcionament

a l’interior del Museu

la darrera incorporació

de la col·lecció: una petita

locomotora de vapor,

d’una sèrie coneguda

com les Cuco,

que fa un recorregut

per les instal·lacions

de l’antic dipòsit de

locomotores de vapor.

102

VIURE I VEURE AGENDA

TRADICIÓ EN VIU

U NA RECREACIÓ

DE 300 ANYS

Sant Hilari Sacalm celebra el Divendres Sant

un dels esdeveniments més emblemàtics

i antics de la població: el Via Crucis Vivent.

ELS CARRERS ES BUIDEN de veus i només se sent

el so dels tambors, de les trompetes i de les llances

dels soldats romans que piquen a terra mentre

acompanyen Jesús a la mort. Any rere any, el Via

Crucis Vivent de Sant Hilari s’ha celebrat fins a

esdevenir una tradició amb més de 300 anys d’antiguitat,

declarada element patrimonial d’interès

nacional i guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Actualment, hi participa una gran part de la població

local i atreu milers de visitants. La processó s’inicia

el Divendres Sant a les 21 h i, durant tres hores, s’hi

representen les últimes hores de la vida de Jesucrist,

des del moment en què és capturat a l’hort de Getsemaní

fins a la crucifixió, una de les escenes més

emotives. A més, durant aquest cap de setmana, Sant

Hilari s’omple d’activitats per a tots els públics.

10

D’ABRIL

Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

972 86 81 01 | www.santhilari.cat

Activa els teus sentits

amb experiències d’aventura, natura i patrimoni

Etiqueta les teves fotos amb

#MuntanyesCD i forma part de la

nostra comunitat!

@MuntanyesCD

Organitza la teva escapada al nostre web

www.muntanyescostadaurada.cat

103

Nuwa.cat

SORTIDA BOTÀNICA

6 plantes oblidades

que has de conèixer

4

D’ABRIL

LES PLANTES SEMPRE ENS HAN OFERT PLAERS GASTRONÒMICS

I REMEIS PER A LA SALUT, PERÒ ENS HEM OBLIDAT

DE MOLTES DE LES SEVES PROPIETATS.

Té un contingut elevat

de potassi, de ferro,

coure, manganés

i vitamina C.

És antitussígena i expectorant,

i s’utilitza per a les afeccions

de les vies respiratòries (asma,

bronquitis, angines i refredats). De les fulles

macerades en aigua

durant dies se’n fa

puré d’ortigues, un

adob foliar per als

horts; i les fulles

s’han consumit de

mil i una maneres

al llarg de la

història.

LLETSÓ

Sonchus Aleraceus

Aquesta espècie podria ser ben bé

considerada com un enciam, però

silvestre, ja que les seves fulles

són comestibles i de gust suau.

Actualment és considerada en general

una mala herba, però va ser

àmpliament cultivada fins a l’edat

mitjana, S’havia menjat en forma

d’amanida i es pot menjar tant crua

com cuita, en múltiples receptes

i preparacions, i poden ser utilitzades

tant les fulles com les tiges tendres.

ROSELLA

Papaver rhoeas

És una planta amb propietats

sedants i tranquil.litzants. Una

infusió dels pètals de rosella pot

ajudar a dormir, a calmar els nervis

i els estats d’angoixa, i també fa suar,

així que és recomanable per a les

persones que es troben en estats

febrils, catarrals o gripals.

ORTIGA

Urtica dioica

Una espècie inodora, però plena

de propietats, ja que presenta

un elevat contingut de proteïnes,

lípids i àcids grassos poliinsaturats

del grup Omega 3.

De les tiges,

molt fibroses,

se n’havien

fet cordes.

LLÚPOL

Humulus lupulus

És una liana trepadora que es

coneix principalment pel seu ús en

l’elaboració de cervesa. Tanmateix,

també és una planta comestible

que podem trobar assilvestrada

en indrets humits.La part comestible

són els brots tendres del llúpol,

del capdamunt de la planta,

que s’elaboren de manera similar

als espàrrecs, per exemple en truita.

SALSIFÍ BLANC

Tragopogon porrifolius

Una espècie originària de la Mediterrània

oriental. Va ser cultivada

per primera vegada a Itàlia i França,

on es coneix popularment com barba

de cabra pel seu aspecte pelut.

Es pot consumir cru, en amanida,

fregit o guisat de maneres

molt diverses.

MALVA

Malva sylvestris

Creix per camps i vores

de camins. És molt rica

en mucílags i és molt útil

per alleujar bronquitis,

tos i laringitis.També

actua en problemes

gastrointestinals. És un

laxant suau. A nivell

extern s’utilitza en banys

en cas d’hemorroides

i dermatitis. Es pot

cuinar en moltes

receptes, com ara

en risotto acompanyada

d’orenga.

104

Una arrel interessant en el pla

organolèptic i també nutricional,

ja que aporta vitamines E,

B1 i B2, ferro, fòsfor i calci.

UNA JORNADA ÚNICA AL SUD D’EUROPA

Igualada celebra la 5a Jornada Gastronòmica de les

Plantes Oblidades el 4 d’abril, per posar en valor les

males herbes, plantes que creixen de manera espontània

en camps, horts, marges i, fins i tot, en espais verds

de les ciutats, i de les quals desconeixem —o hem

oblidat— les utilitats. A través d’activitats com tastos,

tallers de cuina, xerrades i sortides, el Col·lectiu

Eixarcolant vol divulgar els seus usos i beneficis.


LA RECEPTA DE LA FESTA

L’olleta

alcoiana

Els alcoians preparen des de temps remots la

deliciosa olleta, un contundent guisat fet a base

de fesols. Amb el temps, ha esdevingut un plat

típic del mes d’abril, ja que serveix d’excusa per

inaugurar la festa major d’Alcoi, que se celebra

en honor de Sant Jordi, patró de la ciutat.

Ingredients per a 4 persones

250 g de mongetes (les típiques

són els ‘fresolets de

Villena’) • 100 g de cansalada •

100 g de vedella • 100 g

de porc • 100 g de tripa

de vedella • 4 botifarrons

de ceba • 1 kg de penques

de carxofa • oli i sal

Preparació

1) Posem aigua en una

cassola i hi bullim les mongetes

(prèviament hauran

estat 12 hores en remull) a foc

mitjà durant 1 hora. Passat

aquest temps, hi afegim

la carn, les penques i una

mica més d’aigua, si cal.

2) Deixem bullir una hora

més tots els ingredients

i hi afegim un quart

de litre d’oli i sal al gust.

3) Per acabar, hi afegim

els botifarrons de ceba

i ho deixem bullir tot durant

deu minuts abans

de retirar-ho del foc.

MOROS I CRISTIANS D’ALCOI

Alcoi es prepara per a les cèlebres desfilades de moros i cristians

al voltant de Sant Jordi (23 d’abril). En els dies previs ja hi ha actes

diversos vinculats a la festa, però és durant la Nit de l’Olla, un sopar

típic de festers i músics, que es dóna el tret d’eixida a les grans

exhibicions dels bàndols àrab i cristià. Després del sopar desfilen

—de paisà— les anomenades filades, vint-i-vuit agrupacions

que participen en la festa i caminen des de Sant Nicolau

fins a la plaça de l’Ajuntament.

Oficina de Turisme d’Alcoi

96 553 71 55 | www.alcoiturisme.com

105

VISITA HISTÒRICA

Emocions de

Setmana Santa

a Tarragona

Milers de persones participen a la processó del Sant

Enterrament, documentada des del 1550 i declarada

festa patrimonial d’interès nacional fa 20 anys.

10

D’ABRIL

Tarragona

Processó del Sant

Enterrament (Divendres Sant)

Processó de la Soledat

(Dissabte Sant)

1} CONGREGACIÓ DE LA SANG

I DE LA SOLEDAT

Tot i ser una sola entitat, acull

dues confraries independents

des que, el 2003, les Senyores

de la Verge de la Soledat, amb

més de 1.200 sòcies, van

aconseguir la independència

de govern i gestió. Aquesta

entitat (més de 2.000 socis en

total) organitza la processó

del Sant Enterrament des dels

seus orígens, el 3 d’abril del

1550. Els associats escorten

quatre misteris el divendres.

2} REIAL

GERMANDAT DE

JESÚS NATZARÈ

Fundada el 1903,

els seus associats

escorten 3 misteris

a la processó del

divendres Sant:

El Cirineu, Jesús

Natzarè i Jesús

és despullat

de les vestidures.

Vesteixen túnica

negra amb pitet

i cucurulla negra.

3} ASSOCIACIÓ LA SALLE

Integrada per pares i alumnes

del Col·legi La Salle, és la

congregació més gran de la

Setmana Santa de Tarragona.

A la processó del Sant Enterrament,

escorten els misteris

L’Oració a l’hort i Vetlleu

i pregueu. La seva vesta actual

és morada, amb punys i estola

grana. El cinyell és grana i els

guants, blancs. Els alumnes

duen gorgera blanca amb cinta

grana i els antics alumnes,

cucurulla morada.

4} CONFRARIA DE PESCADORS

Amb seu a l’església de Sant

Pere del Serrallo, els pescadors

duen vesta de color blau gris

amb botons folrats i faixí blau

marí de vellut, cucurulla blau

gris o gorgera blanca amb cinta

blau marí. Escorten el misteri

La presa de Jesús durant la

popular processó del Sant

Enterrament. Amb el Gremi

de Marejants, també participen

en el viacrucis pel Serrallo.

Turisme de Tarragona. 977 25 07 95

tarragonaturisme.cat

106


SABORS AMB ARREL

Mel i oli al Perelló

La Firabril, que té els seus orígens al 1882,

promociona dos productes ben típics de les

Terres de l’Ebre i els seus deliciosos derivats.

4 I 5

D’ABRIL

SI VOLEU TASTAR la millor botifarra amb allioli

o participar en sortejos d’ampolles d’oli i de pots

de mel, la Firabril us espera perquè gaudiu d’aquests

dos productes tan saborosos del Perelló. Hi trobareu

una gran exposició de totes les varietats d’aquests

aliments i els seus múltiples derivats. Més de cent

cinquanta expositors de petits i grans productors

del país es concentren al municipi per promocionar

els seus productes gastronòmics. A més del tast i venda

de productes, s’hi programen una gran varietat

d’actes complementaris, entre els quals hi ha tallers

de cuina, un ball de bastons o activitats de tir al plat

perquè tota la família pugui gaudir d’una experiència

completa amb l’oli i la mel com a protagonistes.

Com a preludi dels actes de la Fira de la Mel i l’Oli,

el divendres 3 d’abril tindrà lloc l’Abella Rock,

un concert amb la participació dels grups musicals

Oques Grasses, la Fúmiga i DJOGT.

Patronat de Turisme del Perelló

977 49 10 21 | www.elperelloturisme.com

a MÓN SANT BENET

25 i 26 d’abril de 2020

#AliciatMSB

Reserva la teva entrada a

www.monstbenet.cat

La cuina fàcil,

sana i divertida

FESTA DE LA GASTRONOMIA DE LES

COMARQUES DE BARCELONA

Gaudiu al màxim de Món Sant Benet

i quedeu-vos a dormir a l’Hotel Món **** S

107

10 AL 26

D’ABRIL

10 escapades imprescindibles

Diverses viles recorden a l’abril el seu passat medieval o modernista

i celebren fires d’artesania i de celebració de la primavera.

1} FIRA ARTESANA DE LA BISBAL D’EMPORDÀ

Els dies 10 i 11, el passeig Marimon Asprer acull

una trentena de parades de productes artesans

de qualitat,especialment ceràmica i terrissa,

però també joies, cistelleria, teixits i altres peces.

2} FIRA MEDIEVAL D’HOSTALRIC. Per Setmana

Santa, Hostalric (Selva) recupera l’esperit medieval

amb un gran mercat, personatges d’època i activitats

pròpies d’aquella època repartides pels carrers.

3} MERCAT MEDIEVAL D’ARBECA. Els joglars i els

trobadors no han desaparegut. Els dies 18 i 19 d’abril

arriba el Mercat Medieval d’Arbeca (Garrigues) amb

espectacles, balls, fires de productes artesanals

i molta animació de la mà dels diversos personatges.

4} FIRA DE L’ESPÀRREC DEL PORT DE LA SELVA

Tapes elaborades amb espàrrecs de bosc i activitats

culturals adreçades a tots els públics és el que

trobareu els dies 18 i 19 d’abril a la vora del mar,

en aquesta població del cap de Creus, a l’Alt Empordà.

5} FIRA FORMATGERA DE LA VALL DE RIBES

Les diverses varietats de formatge de Ribes de Freser

són les protagonistes d’aquesta fira (21 d’abril) on es

lliura el guardó al millor formatge. Una bona oportunitat

per descobrir bons productes fets al Ripollès.

6} EL COMBAT D’ARBÚCIES. EL 19 d’abril, aquesta

vila del Montseny torna a recrear uns fets ocorreguts

l’any 1714, quan el sometent d’Arbúcies va infligir una

important derrota a les tropes borbòniques que volien

avançar cap a Osona. Tot un viatge en el temps.

7} FIRA DE PRIMAVERA DE MARTORELL. Castells,

mercats d’artesania i de motor, exposicions i concerts

formen part de la programació d’aquesta fira,

una de les més populars del municipi del Baix Llobregat,

que se celebra enguany els dies 25 i 26 d’abril.

8} FIRA MODERNISTA DEL PENEDÈS. El teatre del

segle xx torna a l’Arboç (Alt Penedès) els dies 25 i 26

amb la Fira Modernista. Cinc companyies representen

escenes inspirades en personatges com Gaudí

o en fets històrics com l’enfonsament del Titanic.

9} ALÍCIA’T A MÓN SANT BENET. El cap de

setmana del 25 i 26 d’abril se celebra la 8a edició

d’aquesta festa centrada en l’alimentació. La jornada

inclou tallers, tastos guiats, cuina en directe, concerts,

espectacles i un mercat de productes agroalimentaris.

10} FIRA DE LA MADUIXA. Arriba la primavera i les

maduixes es converteixen en el producte més destacat

del Maresme. Aquesta fira de Sant Cebrià de Vallalta

(27 d’abril) és una bona oportunitat per conèixer

millor aquests dolços fruits a través de les parades

i els tallers de cuina que s’hi organitzen.

1

2

3

4

5

6

7

8

9 10

108

Descobrir PER A TURISME DEL BERGUEDÀ

Les grans travesses

del Berguedà

ÒSCAR RODBAG – CAMÍ DELS BONS HOMES (RASOS DE PEGUERA)

La comarca permet

sentir la llibertat

de fer un gran viatge

a peu descobrint

el paisatge exterior

i connectant amb

el nostre interior.

Una de les maneres més intenses

de conèixer el Berguedà pam a pam

i amb calma és fer-ho a través de les

rutes i grans travesses que transcorren

pels camins i corriols més

atractius del territori. Passar uns

dies caminant, corrent, amb bicicleta

o a cavall per les muntanyes de

la comarca són experiències molt

recomanables que us permetran

gaudir d’aquests paisatges d’una

manera sorprenent. Si voleu endinsarvos

en el magnífic Parc Natural

del Cadí-Moixeró, podeu provar de

completar la ruta Cavalls del Vent,

a peu o amb bicicleta de muntanya,

enllaçant els vuit refugis del Parc

(www.cavallsdelvent.com).

Camins amb molta història

Si sou amants de la història, la vostra

ruta és el Camí dels Bons Homes,

que segueix els camins que van

seguir molts càtars occitans per travessar

el Pirineu fugint de la barbàrie;

un itinerari de 200 quilòmetres,

senyalitzat com a GR 107, que permet

unir Montsegur i Berga a peu,

amb bici de muntanya i a cavall

(www.camidelsbonshomes.com).

També són històrics els camins

de muntanya de la Ruta de l’Ermità,

un itinerari circular per senders que

comunicaven els comtats medievals

del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès

(Rutadelermita.wixsite.com).

La Ruta del Caracremada és un

tresc circular (de 3 a 6 dies de durada)

que uneix el Prepirineu

de l’alt Berguedà i l’alt Solsonès

(rutacaracremada.com); i si us

agrada pedalar, podeu gaudir de la

Pedals del Pedraforca per camins

i pistes del Berguedà, el Solsonès i l’Alt

Urgell (pedalsdelpedraforca.com).

L’esplendor del segle us sortirà

a rebre a la Ruta de les Colònies,

del pont de Pedret a Balsareny,

tot vorejant el Llobregat per la via

blava GR 270, i l’art del segle us

inspirarà fent el Camí Picasso, que recorre

els passos del pintor el 1906.

Més informació:

elbergueda.cat/ca/experiencies/

senderisme/grans-travesses.htm

109

AMB LUPA

Els romans surten

en processó

ARMATS, MANAIES, ESTAFERMS… REBEN NOMS DE TOTA MENA,

PERÒ EN DEFINITIVA SÓN ROMANS, COM ELS DE PEL·LÍCULES

COM ‘BEN HUR’. CADA ANY CONTRIBUEIXEN A SOLEMNITZAR

LES PROCESSONS DE SETMANA SANTA.

MANAIES DE GIRONA

A Girona, són dels pocs que

conformen centúries (les integren

cent romans). Cada dimecres de

Setmana Santa desfilen cap a casa

d’un gironí a qui li és lliurat el penó,

que penjarà del seu balcó fins

divendres. Ell serà el portaestendard

de la processó. Girona ha crescut tant

que en dues ocasions l’homenatjat

vivia a l’extraradi i alguns romans

van haver d’agafar l’autobús.

Manaies de Girona. 972 21 16 71

manaies.girona.com

SOLDATS ROMANS DE BESALÚ

Els tabals i els cops a terra de les

llances són la banda sonora que

acompanya els moviments grupals

sincronitzats d’aquests soldats.

La vila de Besalú disposa de formacions

de manaies, i d’estaferms,

una varietat de romà, mig pagès,

mig soldat, que sempre desfila fent

costat a la Mare de Déu.

Venerable Congregació de la Mare

de Déu dels Dolors de Besalú.

Estaferms i Maniple de Manaies

972 59 12 40

MANAIES DE BANYOLES

L’attrezzo dels romans de Banyoles,

dels manaies de Verges i dels botxins

de Mieres té una persona en comú,

ja que és obra de Ramon Boix,

que també treballa per Manresa,

Camprodon o Girona, on té el taller.

La primera notícia documentada

del grup banyolí data del 1832,

tot i que surten cada any des del 1949.

Ara fa un any, van aprovar oficialment

la participació de dones.

Manaies de Banyoles. 972 58 34 70

www.manaiesbanyoles.cat

ARMATS DE TARRAGONA

Les desfilades de les confraries

d’armats tarragonines, ben dotades

de personal i material, estan

documentades des de fa tres segles.

Atenció al Via Crucis dels Armats

del gremi mariner, amb capa blava,

pel Serrallo. Els armats de Tarragona

també fan un via crucis, sense llances

—per tant, aquí caldria dir-los

desarmats—, per un escenari tan adient

com és el passeig Arqueològic.

Armats de Tarragona. 977 22 96 30

ARMATS DE MATARÓ

Se’n té constància des del 1705

en la documentació de la Confraria

del Santíssim Sagrament de la Parròquia

de Santa Maria. En el seu llibre

de comptes es troben diverses

anotacions que fan referència

al vestuari de l’època. És la prova

documental més antiga de la presència

dels soldats romans a la

Setmana Santa de Mataró.

Armats de Mataró. 93 790 37 34

elsarmatsdemataro.blogspot.com

ARMATS DE REUS

Aquests romans recorden els de les

aventures d’Astèrix. A la processó de

Reus, dos penitents flanquegen Jesús

vestits amb cuirasses autèntiques.

Són d’època... però medieval.

Com que van a mà dreta i mà esquerra

de Jesucrist, se’ls anomena el Bon

i el Mal Lladre —tot i que no són pas

els coprotagonistes de la crucifixió.

Estan documentats des del 1705.

Congregació de la Puríssima Sang.

Armats de Reus. 977 34 31 96.

110

Descobrir PER A ESPAIS DE MEMÒRIA

Ecos de la guerra

des del front del Segre

A través del web

guerracivilalcoletge.cat

ens podem informar de les

activitats i visites al Centre

d’Interpretació del

Patrimoni de la Guerra

Civil d’Alcoletge.

Endinsa’t en la vida

durant el conflicte

bèl·lic al Segrià

a través del Centre

d’Interpretació

del Patrimoni

d’Alcoletge.

Han passat més de 80 anys des de

l’esclat de la Guerra Civil, i alguns

dels seus testimonis encara es

mantenen vius gràcies a espais

com el Centre d’Interpretació del

Patrimoni de la Guerra Civil d’Alcoletge

(CIPGC). Amb la finalitat

de preservar els béns documentals,

fotogràfics, arquitectònics i testimonials

i evitar-ne el deteriorament

i la desaparició, aquest centre ens

parla dels nou mesos d’enfrontament

armat al front del Segre. Des

de l’abril del 1938 fins al gener del

1939, aquestes terres van presenciar

lluites sagnants que van comportar

un gran patiment per a la població.

Dins l’escola i el forn de pa

El CIPGC ens proposa començar

amb una visió de la vida al poble

a través de dos elements importants

en qualsevol població: l’escola i el

forn de pa. A la planta baixa, ens

hi espera la recreació d’una escola

republicana catalana, que tenia la

missió de combatre l’analfabetisme

en una societat que es considerava

lliure i democràtica. L’aula ens

transporta a la infantesa d’aquells

alcoletgins que van haver de patir

el conflicte bèl·lic. Les mancances

d’aliments i de béns essencials van

ser un problema important per a

aquella mainada i les seves famílies.

Per això, els forns de pa es van consolidar

com un element cabdal dels

pobles. Aquí en podrem veure un

d’original i escripturat des del 1909!

Entendre les conseqüències de

la lluita no és possible sense escoltarne

els testimonis, i també en trobarem,

concretament al primer pis

del centre. Les sales d’exposicions

i audiovisuals ens mostraran els fets

més importants esdevinguts durant

aquells mesos, però explicats pels

padrins del poble i altres vilatans. Si

completem aquesta visita amb una

ruta al Tossal dels Morts (un turó a

la part més alta d’Alcoletge, on hi

havia un niu de metralladores que

vigilaven els moviments de l’exèrcit

a l’altre costat del riu), ens farem

una idea ben completa de com era

la vida al Segrià durant la guerra.

Podeu consultar els Espais de Memòria del Memorial Democràtic al web:

www.memoria.gencat.cat

111

112

VIURE I VEURE

48 HORES A RUPIT

Un poble

de postal

De carrerons i cases

de pedra, el nucli

preciós de Rupit

ens enamorarà.

Text Aurora Montserrat Freixa Il·lustració Nik Neves

C

ases de pedra. Balcons de fusta. Carrers de pedra picada.

Un pont penjant. El nucli de Rupit és realment pintoresc

i s’alça al voltant de l’antic castell mil·lenari, enfilat sobre

un penyal ben visible. Sí, Rupit és un poblet a recer del seu

castell. De la fortalesa, no en queda pràcticament res;

en canvi, el poble és avui una postal bellíssima, fruit del seu

passat pròsper i de la seva gent d’avui que tant se l’estima i que tan bé

l’ha sabut conservar. La riera serpenteja i delimita la forma del poble. I un

original pont penjant —tota una insígnia de Rupit— ens permet superar

la riera per accedir al poble d’una manera diferent i divertida. Endavant!

113

VIURE I VEURE 48 HORES A RUPIT

COM ARRIBAR-HI

Amb autobús: Sagalés uneix Barcelona amb Vic i Rupit ( 93 889 25 77

www.sagales.com) | Amb tren: Cal agafar la línia de Barcelona – Puigcerdà

(R3) fins a Vic ( 900 41 00 41 | rodalies.gencat.cat). Al costat mateix

de l’estació, hi ha la parada de busos on es pot agafar el bus cap a Rupit

Amb cotxe: Si venim per la C-17 des de Barcelona o des del nord, enllacem

a Vic amb la C-25 (Eix Transversal) en direcció a Girona, que deixem a la sortida

Roda de Ter (183). Agafem la C-153 en direcció a Olot fins a arribar al

trencant de Rupit (km 31). Si venim des de Girona o Lleida, ens hi acostem

per la C-25. Cal deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble.

DIVENDRES TARDA

Poc abans d’arribar al darrer

trencall a Rupit des de Vic,

ens desviem per anar a visitar

l’església de Sant Andreu

de Pruit, que amb el parell

de cases a tocar i un conjunt

de masies disseminades configuren

la població de Pruit,

annexionada a Rupit des del

1978. Aquesta antiga església

parroquial, d’origen romànic

amb elements barrocs,

ens recorda que, en el passat,

aquests bells edificis religiosos

s’omplien de feligresos.

Rupit és especial, i és que

només és per als vianants:

podrem passejar tranquil·

lament pels seus carrerons.

Un cop hàgim accedit al nucli

per deixar l’equipatge a l’hostal

Estrella 1 , tornarem a l’entrada

on hi ha l’aparcament.

Aquí també hi ha L’Era 2 ,

un forn de pa amb degustació

i petita botiga d'embotits

del territori, un bon lloc

per fer un primer tastet

del que ens espera aquest

cap de setmana. Dolç o salat,

tot és bo! Les coques de Rupit,

però, tenen nom propi.

Abans d’endinsar-nos

en el Rupit inèdit, que millor

que gaudir de les boniques

raconades que la riera fa al seu

pas abans d’abocar-se inevitablement

cap a Sau. Un curt

corriol paral·lel a la riera

des del pont penjant ens fa

gaudir de la natura entre grans

blocs de pedra i la vegetació

de ribera dessota Rupit. Bonic

de debò. I acabem el dia

sopant al mateix hostal, obert

des del 1946.

DISSABTE MATÍ

Rupit ens espera. Però, abans,

amb la llum i la bonança

del matí, seguim descobrint

el magnífic entorn del poble,

i més concretament el salt

de Sallent, on arribem

en mitja hora. Des del costat

de l’església, ben senyalitzat,

arrenca el camí que va

Pont penjat

L’ESGLÉSIA

DE SANTA

MAGDALENA,

ENLAIRADA,

ENS REGALA

UNA BONA

FOTOGRAFIA

DEL POBLE

a buscar la riera en direcció

a les altes parets que, des d’aquí,

ni intuïm que hi són!

Al costat del salt, un balconet

ens permet gaudir àmpliament

de la bellesa i la immensitat

de la roca. L’aigua, com si res,

es precipita per seguir el seu

curs. Nosaltres encara som

dalt, l’aigua ja és avall, quina

meravella! Aprofitem per copsar

l’amplitud de paisatge

que albirem des d’aquí.

La vista és corprenedora.

Si som de caminar, allarguem

la ruta tot seguint

un dels itineraris que Turisme

de Rupit 3 ens proposa i que

ens permet visitar un altre

conjunt arquitectònic de gran

valor, l’església de Sant Joan

de Fàbregues, que s'alça

en aquest majestuós paisatge

altiu. Si no som de caminar,

tornem a Rupit pel mateix

camí. De tornada, podem arribar-nos

a l’església de Santa

Magdalena, que enlairada

i encarada al poble ens regala

una altra bona fotografia

de Rupit. Si hem fet la ruta

llarga, hi passem de tornada.

Arriba l’hora de dinar.

Un bon lloc és el restaurant

L’Hort d’en Roca 4 , de cuina

catalana, senzilla però bona,

al costat de l’aparcament

però enfilat sobre la roca.

Unes escales de pedra ens

hi menen, tot un atractiu.

114

DISSABTE TARDA

Ara sí, ens endinsem

pels carrerons de Rupit! Si bé

el poble es va anar formant

a recer del castell medieval,

la majoria de les cases actuals

són de l’època del barroc, tal

com indiquen les inscripcions

de les llindes. A cada passa,

una nova descoberta, un nou

detall que ens porta a la vida

quotidiana del passat. Ens

endinsem pel poble i ens fixem

en les façanes: si l’una

sorprenent, l’altra encara més!

Nombrosos balcons de fusta

incrementen la bellesa dels

edificis i del conjunt. L’església,

amb la seva façana barroca

amb elements neoclàssics,

ens fa aturar. Acostuma a tenir

la porta oberta i així podem

veure, darrere d’un finestral,

el seu retaule major barroc.

Sortim de l'església i seguim

la ruta. De tant en tant,

una simple font ens sorprèn.

I també el terra! Fixeu-vos

que som sobre la mateixa

roca del terreny. Tot són

detalls per descobrir.

Edificis com el de Ca

l’Apotecari, l’última ferreria

Salt de Sallent

DIVENDRES TARDA

DISSABTE MATÍ

DISSABTE TARDA

DIUMENGE MATÍ

Osona

i l’antiga notaria ens recorden

el bon passat de Rupit. El carrer

del Fossar és de postal.

Els detalls a admirar van

in crescendo. A mitja pujada

ens aturem a la plaça dels Cavallers,

com feien els prohoms

del poble temps enllà. Arribar-nos

al capdamunt del carrer

ens permet admirar una

nova perspectiva del poble

i la riera. Avui podem sopar

a la fonda Marsal 5 , un altre

establiment històric de Rupit.

DIUMENGE MATÍ

Rupit és un dels atractius

de Collsacabra, però n'hi ha

més. I aprofitem que hi som

a prop per fer-hi una visita

i explorar aquest magnífic

altiplà. Així, prenem el cotxe

cap a dos santuaris amb una

vista excel·lent del seu entorn.

El de la Mare de Déu del Far 6 ,

del segle , mira cap a Susqueda,

i el santuari de la Salut

7 , del segle , dirigeix

la vista a la Garrotxa, el golf

de Roses i el Pirineu.

És aquí on, amb un bon àpat,

ens acomiadem del cap

de setmana. Bon profit!

4 l’Hort d’en Roca

6 Mare de

Plaça

Era Nova

Déu del Far

7 Santuari

2 Forn de l’Era

de la Salut

Riera de Rupit

Pont Penjat

Piscina

Municipal

Castell

Fonda Marsal 5

Plaça

Plaça

l’Hostal Estrella 1

Cavallers

Bisbe

Font

3 Sant Joan

de Fàbregues

Església

Plaça

Major Salt de Sallent

Ajuntament

Ermita de Santa

Magdalena

1 Hostal Estrella

Pl. del Bisbe Font, 1

93 852 20 05

www.hostalestrella.com

Habitació doble amb

esmorzar: 125€; sopar

per a 2 persones: 52€.

2 Forn de pa L’Era

Pl. de l’Era Nova, 1

93 852 20 46

www.fornderupit.com

3 Oficina de Turisme

de Rupit

Camí de Sant Joan

de Fàbregues, s/n

93 852 29 22

93 852 20 03

www.rupitpruit.cat

4 L’Hort d’en Roca

Pl. de l’Era Nova, 7

93 852 20 29

Dos menús: 36€.

5 Fonda Marsal

Manyà, 3

93 852 20 86

www.fondamarsal.cat

Carrer Barbacana

C. del Fossar

C. Bac de l’Era

C. Coll del Castell

Sopar per a 2

persones: 34€.

6 Mare de Déu del Far

Sortim de Rupit per

la BV-5208 i enllacem

amb la C-153 en direcció

als Hostalets d’en Bas.

Després del km 38 hi ha

un desviament a la dreta

cap al santuari del Far.

7 Santuari de la Salut

Ctra. C-153, km 40.

Sant Feliu de Pallerols

972 44 40 06

Dos menús: 44€.

Per anar-hi des del santuari

del Far, tornem

a la C-153 i anem en direcció

als Hostalets d’en Bas.

Després del km 40, en un

gran revolt, trobarem un

desviament a l’esquerra.

El santuari està senyalitzat.

Total cap de setmana

per a 2 persones: 415€.

N

0 40 m

HO SABÍEU?

Un poble molt artesà

L’artesania també és ben present

a Rupit. Més enllà del producte

gastronòmic, especialment fleca

i embotit, a Rupit també hi podem

trobar ceràmica, tèxtil i fins

i tot una botiga de neules, aquest

producte tan nostre. Si entreu

a l’establiment, al carrer de Manyà,

fins i tot podreu veure com es fan.

115

VIURE I VEURE RUTES

Després de visitar el magnífic i sorprenent monestir de

l’Estany, podem enfilar-nos per la serra del mateix nom

i gaudir dels paisatges del Moianès. Tota una descoberta!

RUTA A PEU

Pels camins

de la serra de l’Estany

Text i fotografia Sergi Ramis i Vendrell

E

l monestir romànic

de Santa Maria

de l’Estany és punt

d’inici i final

d’un tomb relaxat per la serra

dels voltants, trepitjant tradicionals

camins ramaders

de transhumància i també

de pelegrinatge: ensopegarem

amb el Camí de Sant Jaume

i amb el sender dedicat

a la figura de l’abat Oliba.

És una excursió de quilometratge

molt moderat i apta

per a tots els públics, perquè

la pujada es fa gairebé tota

en els primers 40 minuts,

i desprésés un descens continuat.

A més del poble de

l’Estany mateix, es passa per

un territori sense gaire escarafalls

paisatgístics, més aviat

tranquils, poblats de masies.

El modest puig Rodó

(1.055 m) és el punt culminant,

una muntanya enlletgida

per les instal·lacions que

hi ha al voltant, unes antenes,

una barraca de pedra i una

fita de ciment poc reeixida.

Però el que aquí té valor

són els camins ramaders,

amples i ben senyalitzats

—són en tan bon estat que la

ruta és perfectament factible

també amb bicicleta—, amb

una vista constant de les

pastures i amb petites distraccions

com alguns passadissos

C-59

l’Estany

Santa Mariaa

de l’Estany

FITXA TÈCNICA

Distància: 10,9 km.

Desnivell: 355 m.

Durada: 2 h i 45 min.

Itinerari: L’Estany – puig Rodó

– collet de la Caseta Alta –

riera de Postius – l’Estany.

Observacions: L’itinerari està

ben marcat, però hem d’estar

pendents de seguir primer les

marques de pintura vermelles

i blanques del GR 3, després

les relatives al Camí Oliba

(GR 151) i, en el tram final,

quan ja no ens puguem equivocar

perquè tenim a la vista

el poble de l’Estany i ens

serveix com a referència,

el Camí de Sant Jaume.

1

Pla de la Carrera

GR 3

SERRAT

6

Puig Rodó

1.055 m

Coll l Sobirà

l’Estalviada

Postius

de

Riera

Riera

r

d

Postius

DE l’HORABONA

2

5

GR 151

Puig Espeltós

1.011 m

Observatori

Astronòmic

de la Monjoia

Baga de

Garfís

0 250 m

4

N

3

Collet de

la Caseta Alta

MOIANÈS

l’Estany

COM ARRIBAR-HI

Amb autobús: Des de Barcelona

la companyia d’autobusos

Sagalés ( 902 13 00 14

www.sagales.com) s’atura

a l’Estany en la línia que va

a Santa Maria d’Oló.

Amb cotxe: S’arriba a l’Estany

per la C-59 des de l’Eix

Transversal o des de Moià.

S’aparca fàcilment a la plaça

del monestir.

PAS A PAS

1) Sortida i arribada

Sortida i arribada

Hort del Sagalés.

2) KM 2,4

Ens desviem cap

al puig Rodó,

que queda a pocs

metres, a la dreta.

3) KM 2,8

Passem pel collet

de la Caseta Alta.

4) KM 4,1

L'Observatori

de la Monjoia queda

a mà dreta del camí.

5) KM 7,4

Travessem la riera

de Postius.

6) KM 8,7

Arribem al pla

de la Carrera.

116

Els paisatges

serens ens

acompanyen per la

ruta que recorre la

serra de l’Estany.

Patrocina aquesta secció:

www.vicens-sport.com

ON MENJAR

Taula nº 1

Un clàssic de la zona.

Hi manen els plats

de carn, especialment

els fets a la llosa,

o les fustes d’embotits.

Totes les menges

s’acompanyen amb

porró per recordar

els orígens de la casa

Daies, on hi ha

el restaurant,

una antiga empresa

de vins a granel.

Ctra. de Manresa, 16.

Moià | 93 172 81 17

taulan1.com

A partir de 12€ |

Excel·lent relació

qualitat-preu.

ON DORMIR

La Violeta

Una parada de diligències

que funciona des

de l’any 1860 s’ha

convertit ara en un

hotel de categoria.

Combina un aire romàntic

amb instal·lacions

modernes, i el restaurant

continua rebent

crítiques entusiastes.

Ctra. de Barcelona, 2.

Castellterçol

93 866 64 97

www.lavioleta.com

Habitació doble:

a partir de 115€ |

Un hotel encisador

ple de detalls.

entre grans murs de pedra

seca que es corresponen

amb antigues carrerades

transhumants, com la de

Fontfreda. En la primera mitja

hora, quan guanyem més cota,

serà també quan tindrem

a l’abast de la vista les muntanyes

pirinenques del Ripollès,

nevades a l’hivern.

A partir dels 2,5 km

de caminada ja anirem

en una baixada progressiva

que ens fa deixar enrere

el serrat de l’Horabona,

que haurem seguit des del

principi de l’itinerari, per

fer un tomb cap a camins

històrics: els que segueixen

l’empremta de l’abat Oliba

en un gran recorregut entre

Montserrat i la Catalunya

del Nord, i també el camí

compostel·là de Sant Jaume,

que mena cap al Fisterra

gallec en una caminada

de setmanes.

En un ambient netament

ramader i agrícola, ens trobem

amb la sorpresa, a peu

de camí, de l’Observatori Astronòmic

de la Monjoia, al qual

se li adjudica el descobriment

de l’asteroide Sabadell.

Passada la riera de Postius

—que molts mesos a l’any pot

presentar-se sense aigua—,

el nucli de l’Estany comença

a ensenyar-nos la seva silueta,

de manera que només cal

seguir els camins rurals

amples i ben marcats entre

conreus i un aromàtic bosc

mediterrani per retornar

al punt d’inici.

Aquest agost

Des de 615€

PER A UNA FAMÍLIA DE 2 ADULTS

+ 2 INFANTS FINS ELS 16 ANYS

Estada de 7 dies/6 nits

en pensió completa

colonies

Activitats amb

monitors/es inclosos!

2a EDICIÓ!

COLÒNIES PER

A SINGLES

AMB FILLS/ES

CONSULTEU

VACANCES

AMB

MASCOTA

93 474 46 78

estiu.fundesplai.org 117

VIURE I VEURE RUTES

Els paisatges rurals ens acompanyaran en aquesta

bonica pedalada que transcorre pel traçat de l’antiga

Via Augusta romana. Una meravella!

RUTA AMB BICI

Entre les oliveres

mil·lenàries del Maestrat

Us proposem recórrer

al Maestrat un

petit tram de la Via

Augusta, que va ser

la calçada més llarga i principal

de la Hispània romana.

Des de Sant Joan del Pas

començarem la ruta per la via

romana que, com en el passat,

està indicada amb cilindres

de formigó que reinterpreten

els antics mil·liaris i una altra

senyalística blava i blanca en

blocs de formigó que delimiten

l’antiga Via Augusta.

COM ARRIBAR-HI

Amb cotxe: La CV-11 ens pot

conduir fins a Sant Rafel del

Riu i el Pas si hi acudim des

de la zona d’Alcanar-Vinaròs

i Ulldecona per l'N-238 o l’AP7.

La TV-3319 pot ser la via

utilitzada si venim des

de la Sénia o del delta de

l’Ebre. També pel sud venint

de l'N-232 (Vinaròs-Morella)

o la CV-10-A7.

5

Traiguera

4

N-232

6

l’Aljub

riu Cérvol

les

Llomes

3

7

el Fangar

Oliveres

Mil·lenàries

Àrea

recreativa

la Figuereta

2

B. dels Camps

CV-11

Sant Rafael del Riu

8

el Bustal

Pla

del Molí

9

10 11

Pont del Molí

de l’Om

riu Sénia

CV-11

N

0 1,5 km

Via Augusta

Sant Joan

del Pas

1

Text i fotografia Jordi Maura Posas

A banda i banda de la calçada

ens trobarem milers

de tarongers i mandariners,

dels diferents productors

de cítrics d’aquestes terres.

El paisatge va canviant a cultius

de secà, com ametlers,

vinya i, principalment, oliveres,

que saturen la zona. També

hi ha sénies i antigues construccions,

pous, basses, arquitectura

de pedra seca i granges.

Pedalant per la Via Augusta

ens podrem sentir com un

emperador romà i els seus soldats,

recorrent un agradable

territori mediterrani fins que

arribem al Cervol, l’únic riu

de la zona amb aquesta definició,

tot i que en l’actualitat

ben poques setmanes de l’any

du aigua. Allà caldrà prestar

atenció a la forta presència

de pedres soltes i un pendent

notable, tant de pujada

com de baixada, i remuntar

a peu amb la bicicleta si cal.

En passar el riu tornem

a situar-nos a la vella calçada,

que discorre paral·lela

TV-3319

BAIX

MAESTRAT

Traiguera

FITXA TÈCNICA

Distància: 30 km.

Desnivell: 210 m.

Durada: 4 h i 30 min.

Itinerari: Sant Joan del Pas

– Cervol – Traiguera – oliveres

mil·lenàries – font de Sant

Vicent – camí de Canet –

aljub – corral de Ramada –

Sant Rafel del Riu – pont

del Molí de l’Om (barri del

Castell) – Sant Joan del Pas.

Observacions: La ruta es pot

fer en molt menys temps,

però està plantejada

per gaudir de l’entorn,

del seu patrimoni agrícola,

etnològic i natural.

PAS A PAS


A tocar del riu hi ha el

panell senyalitzador

del sender de Sant

Joan i Traiguera.

2) KM 8

Travessem el Cervol.

3) KM 11

Passem el barranc

dels Camps i anem

paral·lels a la CV-11.

4) KM 14

Deixem Traiguera

i travessem per baix

l’N-232. En direcció

a la font de la Salut

trobem sis exemplars

d’oliveres mil·lenàries

a la finca d’Arturo

Vallés. Reculem

fins a la rotonda

de la Via Augusta.

5) KM 15

A la rodona abandonem

la via romana

per dirigir-nos cap

al nucli urbà.

6) KM 16

Prenem el primer

camí a l’esquerra,

en direcció a Sant

Rafel del Riu.

7) KM 18

El camí es bifurca

i trobem un interessant

aljub a l’esquerra.

8) KM 18,7

El camí arriba al Cervol.

Als 700 m

creuarem els barrancs

de la Copa Alta

i de la Barbiguera.

9) KM 22,8

Trobem l’àrea

d’esbarjo de Sant

Rafael del Riu.

10) KM 24,7

Arribem a Sant

Rafael del Riu.

Anem en direcció

al barri del Castell

per l’assegador.

11) KM 25,9

Trobem el pont

del Molí de l’Om.

12) KM 29

Veiem a l’esquerra

una masia fortificada.

Al cap de 400 m, girem

a l’esquerra i tornem

fins al punt de sortida.

118

Els camps

d’oliveres són

un dels atractius

d’aquesta ruta

pel Maestrat.

a la carretera CV-11. Boscos

d’oliveres, explotacions

ramaderes i alguna indústria

són el record visual que ens

endurem a partir del barranc

dels Camps, a mesura que ens

acostem a la històrica vila

de Traiguera. Aquesta població

té al seu terme identificades

589 oliveres mil·lenàries. Ja

a Traiguera ens desplaçarem

uns metres de la ruta per visi-

tar-ne alguns exemplars al costat

del camí que va cap a l’ermita

de la Font de la Salut.

Una d’elles ha estat confirmat

per la Universitat Politècnica

de Madrid que va ser plantada

l’any 971, fa gairebé 1.050 anys.

Tornarem al nucli de Traiguera,

anomenada Thiar Julia

en temps de romans i ibers.

A la part baixa, passarem

per davant de la font de Sant

Vicent (1611), des d’on va predicar

aquest sant valencià a la

vila l’any 1413 i que conserva

un bonic frontispici d'arcada

renaixentista, per dirigir-nos

pel camí que va a Canet lo Roig,

des d’on emprendrem el tram

que ens conduirà al final de la

ruta. El camí cap a Sant Rafel

del Riu discorre entre parets

de pedra seca i construccions

espectaculars, com un aljub

i un enorme corral per al ramat,

que formen part de la

ruta de transhumància que

comunica el delta de l’Ebre

amb la serra de Gúdar

i el Maestrat aragonès.

Creuarem pel camí dels

Rodejos i pel camí de la Fusta

ja arribant a Sant Rafel

del Riu. Agafarem el camí

dels Rajolars i ens mourem

entre xiprers i cultius cítrics

per l’assegador que discorre

paral·lel al riu de la Sénia.

Abans d’arribar al punt de

partida, ens trobarem de camí

el pont del Molí de l’Om

al barri del Castell, amb cinc

arcs de maçoneria i una masia

fortificada. Molt a prop del pont

hi ha una zona d’esbarjo,

amb ombra i gespa.

ON MENJAR

Casa dels Capellans

Situat a Traiguera,

i enclavat en el Reial

Santuari de la Font

de la Salut. S’hi van

allotjar personatges

il·lustres com el papa

Benet XIII, Cervantes,

Carles V i Felip II. La

tradició diu que tenen

lloc miracles en aquest

punt. Disseminat

de la Font, 11. Traiguera

964 76 54 90

665 51 05 61

casadelscapellans.es

Menú dels capellans:

35€; menú de degustació:

30€; menú

infantil: 12€ | |

Cuina tradicional

i d’innovació molt

recomanable.

ON DORMIR

Ca l’Abdona

Casa rural de nova

construcció on es

combinen materials

nous amb forja,

ceràmica i mobiliari

tradicional de la zona.

Disposa de llar de foc

i capacitat fins

a 9 persones. Sant

Pere, 15. Traiguera

660 88 54 17 | Preu

per persona i dia: 25€

| Casa gran,

acollidora i amb totes

les comoditats.

ORIOL JUNQUERAS

ens torna a sorprendre amb un gran

llibre sobre l’amor i la paraula

Un viatge fascinant per la literatura i l’art

per celebrar aquest Sant Jordi

119

VIURE I VEURE RUTES

Sabíeu que a l’Alt Urgell hi ha un dels boixos més

longeus del Pirineu? L’anirem a trobar amb aquesta

bonica excursió des del nucli d’Ansovell.

RUTA AMB NENS

El mític boix de la Mare

de Déu de Boscalt

Text i fotografia Núria Garcia Quera

L

a petita volta en

cercle des d’Ansovell

fins a l’ermita

de la Mare de Déu

de Boscalt no deixa indiferent

a ningú. Mentre la fem, no ens

en podem estar de fotografiar

el poble d’Ansovell amb el

marc llunyà del tossal Bovinar,

el pic de Setut i la tossa

Plana de Lles, o la torre

de Boscalt amb les parets

rocoses i esquerpes de la

serralada del Cadí al fons.

En canvi, gairebé ningú fotografia

el boix de Boscalt.

De tan vell, sembla que en qualsevol

moment se li hagin

de trencar les branques despullades

i retorçades que s’esforcen

per mantenir-se dretes.

Últimament, aquest boix

té una artrosi imparable

i acostuma a despertar mirades

sornegueres i alguna rialla

burleta. Això no obstant,

segurament és l’únic boix

en tot el món que té una barana

protectora que l’envolta,

un cartell que diu que és

un arbre d’interès local,

una llegenda antiga que

en parla i, el que és més

important, un nom: el boix

de Boscalt! Així que millor

no deixar-se enganyar per

les aparences. Els experts

diuen que és dels més longeus

del Pirineu!

Ansovell

Verdiguers

1

Roquisses

Collada

de Boscalt

Mare de Déu

de Boscalt

les Carreres

GR 150

2

Mirador

Turó de Boscalt

1.509 m

l’Orony

les Comasses

N

0 100 m

ALT

URGELL

Ansovell

FITXA TÈCNICA

Distància: 2,7 km.

Desnivell: 125 m.

Durada: 45 min.

Itinerari: Ansovell –

Mare de Déu de

Boscalt – Ansovell.

Observacions: La volta

és a dins del Parc Natural

del Cadí-Moixeró, un

patrimoni natural que

cal respectar i conservar.

Es pot acampar i fer foc

en els llocs permesos

i amb l’autorització

corresponent, i cal

emportar-se les deixalles.

COM ARRIBAR-HI

Amb tren: La línia R3 arriba fins a Puigcerdà ( 900 41 00 41

rodalies.gencat.cat), on caldrà agafar un taxi fins a Ansovell.

Amb autobús: La companyia Alsa ( 902 42 22 42 | www.alsa.es)

arriba fins a la Seu d’Urgell, on caldrà agafar un taxi fins a Ansovell.

Amb cotxe: Anem per l’N-260 fins al pont d’Arsèguel (entre els km 215

i 216) i, després, seguim 12 km per l’LV-4052 fins a Ansovell.

PAS A PAS


Sortim d’Ansovell

del darrere del campanar.

Deixem a l’esquerra

la pista (tancada

als vehicles),

per on tornarem.

Seguim les indicacions

de banderoles

i marques del GR 150.

2) KM 0,8

Passem per la collada

de Boscalt. El camí

es bifurca: agafem

el de l’esquerra.

Després del primer

revolt ja es veu

la torre de l’església.

3) KM 1,2

Arribem a la Mare

de Déu de Boscalt.

Per tornar a Ansovell,

després del mirador

girem a l’esquerra

seguint la pista

fins al poble.

120

El Cadí és un

magnífic teló de fons

de la Mare de Déu

del Boscalt i el boix,

a la dreta

de la imatge.

ON MENJAR

Casa Lluïsa

Petit i acollidor restaurant

de cuina casolana

amb una vista preciosa

de la serralada del Cadí

des del menjador i la

terrassa. Hi ha diversos

i generosos plats per

escollir de primer,

de segon i de postres,

entre els quals destaquen

les favetes amb

bolets, l’arròs de muntanya

i les diverses

carns, guisades

o a la brasa, com

el confit d’ànec

o les costelles de xai.

Vall, s/n. Arsèguel

973 38 40 41

Menú: 24€ | |

A l'entrada del poble

Reserveu-hi abans

d’anar-hi!

ON DORMIR

Hotel Sant Vicenç

Singular hotel balneari

d’aigües termals sulfurades.

El porta la mateixa

família des de

l’any 1775. Establiment

històric i, a la vegada,

en constant modernització,

conserva tant la

calidesa del bon tracte

com la millor comoditat.

Ctra. N-260,

km 214 i 215

973 38 40 10

671 55 95 85

hotelsantvicenc.com

Habitació doble

estàndard, amb vista

al riu: 80€ (temporada

mitjana); mig menú:

15€; menú: 25€ |

Cuina elaborada

i creativa de muntanya

| | | Val molt

la pena aprofitar els

serveis del balneari!

VISITA RECOMANADA

Llanes i acordions

No us perdeu dues

de les visites més

entranyables de l’Alt

Urgell, la Fàbrica

de Llanes del Pont

d’Arsèguel i el Museu

de l’Acordió d’Arsèguel.

La Fàbrica de Llanes

( 973 38 40 09) és una

empresa familiar que

encara tracta la llana

amb màquines del segle

xviii mogudes

per energia hidràulica.

Al Museu de l’Acordió

( 699 64 94 74)

coneixereu la història

d’aquest instrument

i curiositats de tot el

món. Val la pena fer-hi

les visites guiades.

MÉS INFORMACIÓ

Turisme Alt Urgell

Pg. Joan Brudieu, 15.

La Seu d’Urgell

973 35 31 12

www.alturgell.cat

Parc Natural del

Cadí-Moixeró

93 824 41 51

parcsnaturals.

gencat.cat

El vell boix ha estat més

de cinc-cents anys observant

la gent que passa pel seu

davant! Diuen que ha conegut

els guaites que feien torns

a l’actual torre del campanar;

que va veure el pastor que,

segons la llegenda, va trobar

la marededéu de Boscalt

entre les seves arrels; que li

agradava escoltar l’hostalera

quan cantava; que el seu tronc

servia perquè els traginers

que distribuïen la sal de Cardona

hi estaquessin els rucs;

que als migdies feia ombra

als peregrins que es dirigien

a llocs sagrats, i que, una nit

de la Guerra Civil, se li van

cremar les fulles del cap

quan uns homes van incendiar

l’església.

El vell boix n’ha vist de tots

colors, però mai perd el sentit

de l’humor i té per costum fer

pessigolles als que s’hi apropen

massa. En fa als animalons

que el van a veure, però

també al capellà que celebra

la missa el dia de l’aplec. Llavors

és un dia de festa i diuen

que ell ho celebra fent música

amb les branques i les fulles

mogudes pel vent.

121

Descobrir PER A PATRIMONI.GENCAT

Us proposem una escapada a l’entorn

d’Altafulla per descobrir una magnífica vil·la

romana, dues viles closes i una pedrera mil·lenària

RUTA AMB COTXE

Vil·les i castells

al voltant d’Altafulla

Aquesta escapada

per racons amb història

d’Altafulla, la

comencem a la vil·la

romana dels Munts, una de les

vil·les aristocràtiques més ben

conservades de la Hispània

romana. Ubicada a tocar de la

platja, els habitants d’aquesta

residència de camp gaudien

de la tranquil·litat de la vida

rural i de la bellesa de l’entorn,

sense deixar de banda el luxe

i el refinament.

En Caius i la Faustina van

ser els seus ocupants més

il·lustres, i són els que van fer

ampliacions i reformes a la

vil·la. Precisament, la visita

teatralitzada que s’hi fa està

protagonitzada per aquest

COM ARRIBAR-HI

Amb tren: Altafulla

té estació de tren

( 900 41 00 41

rodalies.gencat.cat).

Amb autobús

La companyia Hife

( www.hife.es)

uneix Lleida i Móra

d’Ebre amb Altafulla.

Amb cotxe: Agafem

la sortida 32 de l’AP-7.

Des de l’autopista,

hi ha enllaç directe.

Pedrera

del Mèdol

GR 92

matrimoni. A la vil·la també

us oferiran els itineraris

La vida de les elits a Tàrraco

i Dels Munts a Tamarit:

un recorregut per l’entorn

natural de l’època romana

a l’actualitat, i l’activitat familiar

Us portem a l’hortus!

Continuem l’escapada

a Altafulla, on visitem la vila

closa, un preciós nucli emmurallat

declarat bé cultural

d’interès nacional. L’Oficina

de Turisme d’Altafulla organitza

visites guiades per la vila

closa. I, a més, recentment,

l’Ajuntament ha obert un servei

de visites lliures al castell,

dos dies al mes, per a grups

reduïts de 20 persones.

Una oportunitat única

4

la Móra

AP-7

N

N-340

0 400 m

N-340a

Castell de

Tamarit

Tamarit 3

el Gaià

Platja de

Tamarit

Altafulla

M a r M e d i t e r r

per veure per dins una fortificació

privada encara habitada!

La següent parada és

la vila closa de Tamarit.

No hi podrem accedir, però

la seva presència és imponent

i impressionant, sobretot

des de la platja. Podem fer-hi

fotografies molt postaleres!

Finalment, acabem l’escapada

a la pedrera del Mèdol,

d’on es va extreure la majoria

de pedra utilitzada per als

edificis de la Tàrraco romana.

El seu element més destacable

és l’agulla de pedra que presideix

el conjunt amb els seus

16 metres d’alçària. És també

un espai amb interès

ecològic, pel microclima

que s’hi ha generat.

2

Castell

d’Altafulla

Platja de

Altafulla

Espai Natural

Desembocadura

del Riu Gaià

Vil·la romana

dels Munts

1

à n i a

TARRAGONÈS

Altafulla

GUIA PRÀCTICA

1) Vil·la romana

dels Munts

Pg. del Fortí, s/n.

Altafulla

977 65 28 06

977 25 15 15

www.mnat.cat

General: 4€.

2) Castell d’Altafulla

Es pot visitar el primer

dimarts i el darrer

dissabte de cada mes

(excepte a l’estiu),

en grups reduïts de

20 persones. La visita

permet accedir

al jardí, els espais

comuns de la planta

baixa del pati d’armes,

l’escala entre

les plantes baixa

i primera i la galeria

renaixentista ubicada

a la planta primera.

Cal fer-hi reserva

a l’Oficina de Turisme

d’Altafulla, que també

organitza visites

guiades per la vila

closa ( 977 65 14 26).

3) Vila closa

de Tamarit

És de propietat

privada (es lloga

per celebrar-hi

casaments), però se’n

pot visitar l’església

romànica els dies

que hi ha missa.

4) Pedrera del Mèdol

És de visita lliure.

Es troba a la vora de

l’AP-7 i l’N-340, a 8 km

de Tarragona. S’hi accedeix

des de l’àrea

de servei del Mèdol.

122

La vila closa

d’Altafulla és

plena de carrerons

empedrats i racons

encisadors.

Les visites

teatralitzades

expliquen com era

la vida a la vil·la

dels Munts.

ON MENJAR

Brisa

És un dels restaurants

del càmping Tamarit

Beach Resort. Hi fan

cuina mediterrània

i marinera. Els arrossos

són excel·lents, i es

troba a peu de platja,

davant del castell

de Tamarit. Platja

de Tamarit (Tarragona)

977 65 13 64

www.tamarit.com

A partir de 35-40€

El pàrquing del càmping

és gratuït per als

clients del restaurant.

La pedrera del

Mèdol és una

de les més ben

conservades

de la Tarragona

romana.

ON DORMIR

Altafulla Mar Hotel

Hotel de quatre

estrelles situat a davant

del mar, amb habitacions

àmplies i lluminoses.

Disposa de piscina.

Via Augusta,

13-21. Altafulla

977 65 11 55

altafullamarhotel.com

Habitació estàndard

amb esmorzar: a partir

de 90€ | | | |

Disposa de 4 espais

gastronòmics diferents.

MÉS INFORMACIÓ

Agència Catalana

del Patrimoni Cultural

patrimoni.gencat.cat

123

124

VIURE I VEURE CARRETERA I MANTA

CONSELLS DE VIATGE

Viatgem

a l’Alguer

Text Carme Escales Il·lustració Cristian Robles

Les vacances de Pasqua

són un bon moment

per passejar per aquest

racó d’arrels catalanes

de l’illa de Sardenya.

Els noms dels carrers

us seran familiars i,

si pareu l’orella, algunes

converses també.

F

ins a vuit dones juguen

a cartes en una planta baixa,

al centre històric de l’Alguer.

Cinc i deu lires sobre la taula

i hores i hores jugant. És un

dels records d’infància de la

Grazia della Chiesa, una algueresa de 59

anys que, com el 80% dels sards originaris

de l’Alguer, va créixer parlant l’alguerès,

variant dialectal del català que avui

encara podreu sentir pel carrer i llegir

en els noms de les vies públiques al cor

d’aquesta petita localitat del nord-oest de

l’illa de Sardenya. “El seu nucli antic, delimitat

antigament per muralles i torrasses,

les restes de les quals encara podreu veure,

és un dels itineraris amb més encant de

l’Alguer”, ens explica

la Carla Valentino,

una algueresa PERE III VA

que ensenya català CONQUERIR LA

a adults.

POBLACIÓ I LA

Carrerons amb VA REPOBLAR

llambordes ens AMB GENT DEL

endinsen en l’es- PENEDÈS I CAMP

sència d’aquest DE TARRAGONA

caliu alguerès, de

casetes petites que

preserven la història de famílies de

pescadors amb vuit i nou fills que ara

fa cinquanta anys, quan la Grazia era

una nena, miraven de tirar endavant

com podien enmig de la pobresa. La seva

mare, la Mercede, havia pescat fins als 76

anys. Tothom a l’Alguer la recorda lliscant

amb la seva bicicleta cap al mar amb les

canyes a coll. “Fins i tot havia guanyat

concursos de pesca”, diu la seva néta,

la Ilaria, que en una de les casetes del cor

de l’Alguer, amb el seu company, l’Angelo,

nascut a l’Alguer, va obrir el novembre del

2018 un allotjament turístic, el Hillary’s

Loft. En el seu disseny interior es veu

la mà de la seva propietària, que va fer el

seu màster d’Urbanisme a Barcelona.

Platges, camins i grutes

De maig a octubre, ens diu

la Ilaria, és el millor període

per anar a recórrer la ciutat

i l’entorn amb bicicleta i fer algun

tresc pels preciosos camins de la

regió. Les platges hi són una delícia,

com la vista des del seu passeig de mar,

un gran mirador de la Mediterrània,

i la visita a les grutes de Neptú

(coves amb una antiguitat de més de

10 milions d’anys accessibles amb barca

o a peu, baixant més de 650 graons).

Per Setmana Santa, la processó fa cap

a les sis esglésies de la ciutat. A l’Oficina

de Turisme us posaran en contacte

amb guies que acompanyen les

visites en català (Algheroturismo.eu).

No us passi per alt que l’Alguer és

terra de bon menjar. A l’agroturisme Sa

Mandra fan tallers de cuina tradicional

i tasts de productes autòctons, embotits,

formatges... És un racó ple de contingut

alguerès que convida al repòs i a la calma,

dins d’aquest bocí de l’illa. A partir del 29

de març, la companyia Vueling ofereix

dos vols directes de Barcelona a l’Alguer:

dimecres i diumenge. A l’agost, n’hi afegeix

un tercer, divendres. Ryanair programa

vols directes, però des de Girona, tots

els dimarts i dijous. Durant el febrer

i el març i de juliol a octubre Grimaldi

Lines fa el trajecte per mar entre Barcelona

i els ports de Porto Torres i Òlbia.

125

VIURE I VEURE CARRETERA I MANTA

Tot pensat

al mil·límetre

per estalviar espai,

fins i tot es pleguen

els mànecs.

ACCESSORIS

Complements per

sortir d’acampada

HAMACA AMB ACCESSORIS

Un llit que

s’adapta al cos

Les hamaques de la marca Tiquet

to the Moon es fan amb niló d’alta

qualitat i gran elasticitat. Té bons

accessoris, com la mosquitera

que protegeix contra els insectes;

o el sostre del mateix material

que l’hamaca, que protegeix

de la pluja, el vent i la llum solar.

Text César Barba

La reducció d'espai

i de pes, així com

la versatilitat dels

estris que portem,

són premisses

indispensables per anar

de càmping i sortir

d'acampada lliure.

HAMACA COMPACT

DE TIQUET TO THE MOON

www.ticketothemoon.com

Preu: 55€ | Valoració: L’hamaca

i els seus complements poden substituir

la tenda de campanya.

TREKKER CHAIR

www.thermarest.com. | Preu: 36€

Valoració: Una bona manera d'estalviar

pes i espai quan anem d'acampada.

126

DIEALLES ESTRIS DE CUINA

www.amazon.es/gp/product/

B07DQHFRH7 | Preu: 19€

Valoració: Un lot compacte i lleuger,

fàcil d’emmagatzemar i transportar.

CONJUNT D’ESTRIS DE CUINA

Plegable

i transportable

Un equip compacte d’estris

de cuina amb tot el necessari

per a dues persones. Inclou carmanyola

amb tapa, paella antiadherent,

dos bols i un cullerot,

una espàtula, una esponja

de neteja i una bossa de reixeta.

Tot en material d’alumini que es

plega per desar a la bossa, i amb

un pes total de 355 grams.

ACCESSORI D’ACAMPADA

Una cadira

del no-res

Un accessori per a les estores

inflables que permet convertir-les

en una còmoda cadira,

de manera que, amb menys

de 300 grams de pes, no caldrà

carregar més estris. En pocs

segons convertim el matalàs en

un pràctic seient. Confeccionat

en polièster, s’adapta a la majoria

d’estores inflables.

LLUM MULTIÚS

Llanterna

amb carregador

La llanterna de càmping de Brilex

es pot carregar amb energia solar

o amb USB, per proporcionar més

de 10 hores de llum LED. Quan

s’expandeix pot usar-se com a llum

de sostre, de taula o per l’aire lliure,

i en comprimir-se es converteix

en llanterna. Inclou tres modes

d’il·luminació i la seva sortida USB

permet carregar els telèfons.

BRILEX LED SOLAR LANTERN

www.amazon.es. | Preu: 16€

Valoració: Ocupa molt poc espai

i ofereix moltes prestacions.

127

Més propostes

Per anunciar-vos en aquesta secció poseu-vos en contacte amb Montse Angulo o Esther Vergés

mangulo@som.cat I everges@som.cat

ANOIA

BARCELONÈS

Passeja per diferents

llocs del territori català

i descobreix fets històrics

rellevants que hi van succeir

128

Anunci Descobrir 50 excursions ha Cat.indd 1 2/3/20 11:49

ALT EMPORDÀ

Visites, activitats

i casa rural a Mas Espelt

T’hi esperem!

Mas Espelt s/n - 17493 Vilajuïga | Tel. (+34) 972 531 727

enoturisme@espeltviticultors.com | www.espeltviticultors.com

BAIX LLOBREGAT

129

PRÒXIM DESCOBRIR MAIG 2020

A la venda a partir del 24 de maig

Els patrimonis mundials de la Vall de Boí. Les esglésies romàniques i les falles tenen un tret

en comú: són patrimoni mundial. No és habitual que en un sol territori convisquin dues

certificacions de la Unesco. I encara hi hem de sumar una tercera: el Parc Nacional d’Aigüestortes

i Estany de Sant Maurici és Reserva i Destinació Starlight. El seu cel nocturn és impressionant.

Vall

de Boí

Descobrir

Núm. 266 (abril 2020)

Editora Ana Mira Vila

Director Joan Morales i Morera

Directora d’art Natalia Mazzarella

Cap de redacció Elena Cuesta Altés

Redacció Òscar Marín,

Aída Pallarès (mitjans digitals),

Ainhoa Campaña (estudiant en pràctiques)

Disseny Nil Solà Serra,

Gabriela C. Silva (maquetació)

Cap de fotografia Maria Rosa Vila

Fotografia de portada Òscar Rodbag

ELS COLORS TROPICALS DELS SECANS

Les terres de Ponent acullen una fauna ornitològica ben particular.

Entre els ocells que s’hi troben, hi ha espècies d’origen tropical

que estenen els seus colors vius a partir de la primavera, quan vénen

a alimentar-se i a perpetuar l’espècie. Descobrirem on veure-les.

FORJADORS D’EMOCIONS A ALPENS

Al Lluçanès hi ha un poble que té una llarga vinculació amb la forja

i el ferro. Els carrers d’Alpens són plens d’ornaments de ferro

forjat i, cada dos anys, s’hi celebra la Trobada Internacional

de Forjadors, durant la qual podem observar en viu com els millors

artesans donen forma a autèntiques obres d’art.

RUTES A PEU, AMB

BICI I AMB NENS

Recorrerem a peu

el congost del Mu

(Noguera), pedalarem

pels paisatges rurals

de Móra d’Ebre i amb

la quitxalla anirem

a les baumes dels

Ferrers i de Can

Burres (Osona).

ÒSCAR RODBAG

Assessorament geogràfic Romà Pujadas

Correcció lingüística Txell Coll Creus

Cartografia Andreu Grau Caño

Col·laboradors

Xavi Adell, César Barba, Mireia Bordonada,

Francesc Castro, M. Mercè Cuartiella, Carme Escales,

Núria Garcia Quera, Oriol Gracià, Toni Llobet,

Rafael López-Monné, Cristina Masanés, Jordi Maura,

Aurora Montserrat, Neruuu, Nik Neves, Jordi Play,

Alejandro Popoca, Judit Pujadó, Sergi Ramis,

Cristian Robles, Òscar Rodbag, Cristina Torra,

Alberto Vázquez, Josep Maria Vergès

Departament comercial

Esther Vergés (gastronomia i restauració),

Montse Angulo (turisme i patrimoni)

Coordinadora de publicitat Ester Rius

Disseny de publicitat Montserrat Planas

Subscripcions i distribució Marta Serra

‘Controller’ financera Berta Ruiz

Redacció, administració i publicitat

Premià, 15, 2a planta. 08014 Barcelona

Tel. 93 634 76 95

redacciodescobrir@som.cat

Impressió Jomagar

Distribució Sade. Tel. 902 33 83 10

Sector B, c/B, 2. Pol. Ind. Zona Franca

08040 Barcelona

UNA EXPOSICIÓ ÚNICA

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona,

Descobrir ha realitzat una exposició de fotografies

de gran format que mostren les figures festives

del Carnaval convivint amb els habitants de la ciutat.

Són algunes de les imatges que el fotògraf Òscar

Rodbag va fer per al dossier de Solsona que vam

publicar al febrer (núm. 264). Les fotografies

de l’exposició, de fins a 6 m d’ample, estan penjades

en diferents edificis del nucli antic de Solsona,

i es podran veure durant tot l’any. L’exposició es va

inaugurar tot coincidint amb la celebració del Carnaval,

que aquest any ha commemorat el 50è aniversari.

SOMMOLLET COMPRA LA CAPÇALERA ‘MOLLET A MÀ’

I ES REFORÇA COM A REFERENT AL BAIX VALLÈS

SomMollet ha fet efectiva la compra de la capçalera del

setmanari Mollet a Mà, degà de la premsa molletana actual,

a l’empresa Bonet & Grau publicitat, SL. La compra ha permès

ampliar la cartera de clients i reforçar el posicionament

al mercat baixvallesà de Som Mollet, que ara se situa

com a referent del mercat publicitari local.

Dipòsit legal B-3485-2011

ISSN 1138-2813

EDITA

Consell Rector Jordi Creus (president), Roser Sebastià

(vicepresidenta), Gerard Birbe, Montse Eras, Joan

Carles Girbés, Maika Pascual, Francesc Mitjavila,

Myriam Soteras, Clàudia Pujol, Marc Roma

Director general Oriol Soler

Gerent Antonio Medina

Atenció al client i subscripcions

Tel. 902 15 10 50

subscripcions@som.cat

Difusió controlada per

Reservats tots els drets. Aquesta publicació

no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense

consentiment del propietari. Tampoc

no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode,

ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

‘Descobrir’ no es fa responsable de les opinions i valoracions

subjectives que els col·laboradors puguin fer en els

articles publicats a la revista.

‘Descobrir’ forma part de

Amb el suport de:

130

A PEU...

Barcelona port pesquer

Drassanes, gremis, i mercaders

Vine a descobrir la façana

marítima de la ciutat...

NAVEGANT...

Barcelona des del mar

Port de Barcelona: passat, present i futur

INFORMACIÓ I

RESERVES

reserves@mmb.cat

Tel. 933 429 929

www.mmb.cat

Descobrir 266

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?