Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
BENGOLEAKO MULTZO<br />
HISTORIKO-ARTISTIKOA<br />
(Gizaburuaga)<br />
XIV. mendeko krisialdiaren ondorioz, leinu boteretsuek<br />
elkarren kontra borrokatzeari ekin zioten, eskualdeko jarduera<br />
ekonomikoen kontrola lortzearren. Borroka horiek zirela<br />
eta, etxebizitza gotortuak, dorreak, eraiki behar izan zituzten.<br />
Dorreen zeregina bizilekua eta gotorlekua izatea zen. Era<br />
berean, enpresa txiki bat bezala eratu ziren. Han, errota eta<br />
burdinola ikur ekonomikoa ziren; baseliza, ikur erlijosoa, eta<br />
dorrea, kontrolgunea, babesteko nahiz ekoizteko.<br />
Gizaburuagan badira han hemenka historia distiratsuaren<br />
hondarrak, Bengoleatarren leinua eta boterea nabaria izanik.<br />
CONJUNTO HISTORICO-ARTISTICO<br />
DE BENGOLEA (Gizaburuaga)<br />
Las dificultades económicas del s. XIV trajeron consigo la lucha<br />
entre los linajes más poderosos, tratando de mantener el control<br />
de las actividades económicas de la zona. Dichos enfrentamientos<br />
les obligaron a construir viviendas especiales fortificadas: las<br />
torres. Su papel no se limitaba al residencial y militar, sino que<br />
se configuraron como una pequeña empresa donde el molino y<br />
la ferrería son el símbolo económico, la ermita el religioso y la<br />
torre el centro de control, tanto defensivo como productivo.<br />
Gizaburuaga conserva restos de una historia esplendorosa en<br />
el que el linaje y el poderío de los Bengolea se hace patente.<br />
BENGOLEAKO ERROTA<br />
BURDINOLA<br />
Estilo herrikoia duen multzoa da, XVIII.<br />
mendekoa. Garai batean harlanduzko presa<br />
sendo batek, ibaiaren haitzen gainean<br />
eraiki zenak, urez hornitzen zituen. Hona<br />
hemen zergatik den hain interesgarri: alde<br />
batetik, bikain kontserbatzen delako, Bizkaiko<br />
burdinola guztiak erortzeko zorian<br />
daudela kontuan hartzen badugu. Beste<br />
alde batetik, Pedro Villarreal de Berrizek,<br />
Lekeitioko jakintsu aitoren semeak, bere<br />
emaztearen izenean, administratzen zuen<br />
burdinoletako bat delako. Gizon honek<br />
Espainiako ilustrazioa baino lehenagoko<br />
makineria eta ingeniaritza hidraulikoari<br />
buruzko lehenengo gidaliburua idatzi<br />
zuen.<br />
MOLINO-FERRERIA<br />
DE BENGOLEA<br />
Conjunto de estilo popular del s. XVIII.<br />
Ambos abastecidos en otro tiempo por una<br />
sólida presa de sillería alzada sobre las peñas<br />
del río. Este conjunto reviste un doble<br />
interés: por una parte, el notable estado de<br />
conservación, si compara el grado de ruina<br />
que afecta a casi todas las ferrerías vizcaínas.<br />
Por otro lado, es una de las ferrerías<br />
que, en nombre de su mujer, administraba<br />
Pedro Villareal de Berriz, erudito noble<br />
afincado en Lekeitio, que escribió el primer<br />
manual de maquinaria e ingeniería hidráulica<br />
anterior a la ilustración española.<br />
BENGOLEAKO ZUBIA<br />
Harrizko zubia da eta erdipuntuko<br />
arkudun bi begi ditu. Egungo kalostra zurezkoa<br />
da. Goiko aldea, leku batetik bestera<br />
igarotzeko tokia, arku txiki bat da.<br />
Zubian, hautsbabesaren azpian, Bengoleatarren<br />
armarri ezezagun bat dago.<br />
PUENTE DE BENGOLEA<br />
Es un puente de piedra con dos ojos en<br />
arco de medio punto. La balaustrada que<br />
tiene en la actualidad es de madera. La<br />
parte superior, por donde se pasa, es un<br />
pequeño arco.<br />
El puente luce un escudo inédito, bajo el<br />
guardapolvo, de la familia Bengolea.<br />
BENGOLEAKO DORREA<br />
Gaur egun jauregi barroko bat dago<br />
XVI. mendetik zegoen dorre bandokidearen<br />
ordez. Oinplano angeluzuzeneko<br />
eraikina da, eta oso harrihorma lodiak<br />
ditu. Aurrealde nagusian armarri bat<br />
dago: arrapalalehoi bat, Bengoleatarren<br />
ordezkari, soro obalatu baten barruan<br />
agertzen da.<br />
LA TORRE DE BENGOLEA<br />
Palacio barroco que sustituye a una torre<br />
banderiza que existía desde el s. XVI. Es<br />
un edificio de planta rectangular, con muros<br />
muy gruesos y de mampostería. En su<br />
fachada principal conserva un escudo en<br />
el que aparece un león rampante dentro<br />
de un campo ovalado, representante de la<br />
familia Bengolea.<br />
OIBARRREKO HAITZULOA<br />
Oibar baselizaren ondoan, errepidearen zoko ba<br />
tean bide bat dago, Oibarreko haitzulora edo “La<br />
minakoba” delakora doana. Elezaharrek lamina<br />
mitikoen bizileku bilakatu duten kobatik erreka<br />
bat irteten da.<br />
CUEVA DE OIBAR (Gizaburuaga)<br />
Junto a la emita de Oibar, en un ángulo de la ca-<br />
rretera, hay un camino que conduce a la cueva de<br />
Oibar o “Lamina-koba”. Un arroyo surge de la ca-<br />
vidad a la que las leyendas han convertido en habi-<br />
táculo de las míticas lamias.<br />
5