11.01.2013 Views

Lea Artibai - kinuka

Lea Artibai - kinuka

Lea Artibai - kinuka

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

BENGOLEAKO MULTZO<br />

HISTORIKO-ARTISTIKOA<br />

(Gizaburuaga)<br />

XIV. mendeko krisialdiaren ondorioz, leinu boteretsuek<br />

elkarren kontra borrokatzeari ekin zioten, eskualdeko jarduera<br />

ekonomikoen kontrola lortzearren. Borroka horiek zirela<br />

eta, etxebizitza gotortuak, dorreak, eraiki behar izan zituzten.<br />

Dorreen zeregina bizilekua eta gotorlekua izatea zen. Era<br />

berean, enpresa txiki bat bezala eratu ziren. Han, errota eta<br />

burdinola ikur ekonomikoa ziren; baseliza, ikur erlijosoa, eta<br />

dorrea, kontrol­gunea, babesteko nahiz ekoizteko.<br />

Gizaburuagan badira han hemenka historia distiratsuaren<br />

hondarrak, Bengoleatarren leinua eta boterea nabaria izanik.<br />

CONJUNTO HISTORICO-ARTISTICO<br />

DE BENGOLEA (Gizaburuaga)<br />

Las dificultades económicas del s. XIV trajeron consigo la lucha<br />

entre los linajes más poderosos, tratando de mantener el control<br />

de las actividades económicas de la zona. Dichos enfrentamientos<br />

les obligaron a construir viviendas especiales fortificadas: las<br />

torres. Su papel no se limitaba al residencial y militar, sino que<br />

se configuraron como una pequeña empresa donde el molino y<br />

la ferrería son el símbolo económico, la ermita el religioso y la<br />

torre el centro de control, tanto defensivo como productivo.<br />

Gizaburuaga conserva restos de una historia esplendorosa en<br />

el que el linaje y el poderío de los Bengolea se hace patente.<br />

BENGOLEAKO ERROTA<br />

BURDINOLA<br />

Estilo herrikoia duen multzoa da, XVIII.<br />

mendekoa. Garai batean harlanduzko presa<br />

sendo batek, ibaiaren haitzen gainean<br />

eraiki zenak, urez hornitzen zituen. Hona<br />

hemen zergatik den hain interesgarri: alde<br />

batetik, bikain kontserbatzen delako, Bizkaiko<br />

burdinola guztiak erortzeko zorian<br />

daudela kontuan hartzen badugu. Beste<br />

alde batetik, Pedro Villarreal de Berrizek,<br />

Lekeitioko jakintsu aitoren semeak, bere<br />

emaztearen izenean, administratzen zuen<br />

burdinoletako bat delako. Gizon honek<br />

Espainiako ilustrazioa baino lehenagoko<br />

makineria eta ingeniaritza hidraulikoari<br />

buruzko lehenengo gidaliburua idatzi<br />

zuen.<br />

MOLINO-FERRERIA<br />

DE BENGOLEA<br />

Conjunto de estilo popular del s. XVIII.<br />

Ambos abastecidos en otro tiempo por una<br />

sólida presa de sillería alzada sobre las peñas<br />

del río. Este conjunto reviste un doble<br />

interés: por una parte, el notable estado de<br />

conservación, si compara el grado de ruina<br />

que afecta a casi todas las ferrerías vizcaínas.<br />

Por otro lado, es una de las ferrerías<br />

que, en nombre de su mujer, administraba<br />

Pedro Villareal de Berriz, erudito noble<br />

afincado en Lekeitio, que escribió el primer<br />

manual de maquinaria e ingeniería hidráulica<br />

anterior a la ilustración española.<br />

BENGOLEAKO ZUBIA<br />

Harrizko zubia da eta erdi­puntuko<br />

arkudun bi begi ditu. Egungo kalostra zurezkoa<br />

da. Goiko aldea, leku batetik bestera<br />

igarotzeko tokia, arku txiki bat da.<br />

Zubian, hauts­babesaren azpian, Bengoleatarren<br />

armarri ezezagun bat dago.<br />

PUENTE DE BENGOLEA<br />

Es un puente de piedra con dos ojos en<br />

arco de medio punto. La balaustrada que<br />

tiene en la actualidad es de madera. La<br />

parte superior, por donde se pasa, es un<br />

pequeño arco.<br />

El puente luce un escudo inédito, bajo el<br />

guardapolvo, de la familia Bengolea.<br />

BENGOLEAKO DORREA<br />

Gaur egun jauregi barroko bat dago<br />

XVI. mendetik zegoen dorre bandokidearen<br />

ordez. Oinplano angeluzuzeneko<br />

eraikina da, eta oso harri­horma lodiak<br />

ditu. Aurrealde nagusian armarri bat<br />

dago: arrapala­lehoi bat, Bengoleatarren<br />

ordezkari, soro obalatu baten barruan<br />

agertzen da.<br />

LA TORRE DE BENGOLEA<br />

Palacio barroco que sustituye a una torre<br />

banderiza que existía desde el s. XVI. Es<br />

un edificio de planta rectangular, con muros<br />

muy gruesos y de mampostería. En su<br />

fachada principal conserva un escudo en<br />

el que aparece un león rampante dentro<br />

de un campo ovalado, representante de la<br />

familia Bengolea.<br />

OIBARRREKO HAITZULOA<br />

Oibar baselizaren ondoan, errepidearen zoko ba­<br />

tean bide bat dago, Oibarreko haitzulora edo “La­<br />

mina­koba” delakora doana. Elezaharrek lamina<br />

mitikoen bizileku bilakatu duten kobatik erreka<br />

bat irteten da.<br />

CUEVA DE OIBAR (Gizaburuaga)<br />

Junto a la emita de Oibar, en un ángulo de la ca-<br />

rretera, hay un camino que conduce a la cueva de<br />

Oibar o “Lamina-koba”. Un arroyo surge de la ca-<br />

vidad a la que las leyendas han convertido en habi-<br />

táculo de las míticas lamias.<br />

5

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!