11.01.2013 Views

Lea Artibai - kinuka

Lea Artibai - kinuka

Lea Artibai - kinuka

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

LEKEITIO<br />

Lekeitioko gizakien lehen aztarnak Lumentzako koban aurkitu dituzte, Santimamiñekin<br />

batera, goi­paleolitikotik erromanizaziorainoko Bizkaiko eremu kultural aipagarriena duen<br />

aztarnategia da.<br />

Antzina, gaur eguneko Lekeitio lekuan Bizkaiko Elizate­Elkartasuneko Kontzeju edo herri<br />

bat zegoen, bertan itsas gizon eta arrantzaleak bizi ziren. 1325. urtean María Díaz de Haro<br />

Bizkaiko Andereak fundazio karta eman zion Lekeitioko elizateari. Horrela hiribildu bihurtu<br />

zen eta zenbait onura juridiko, merkatal, fiskal, militar eta baita eriijioso ere ezarri zituen.<br />

Erdi Aroan, hiribildu bat fundatzerakoan, arrazoi defentsibo eta sozio­ekonomikoak direla<br />

eta harresi batez inguratzen zen. Lekeitioko harresiaren trazadurari dagokionez elizaren dorretxetik<br />

hasiko ginateke, hemen baitzegoen Elizatea.<br />

Hemendik gaur eguneko Dominiken komentua inguratuz Dendari kale hasieran dagoen<br />

Atea portalera heltzen zen. Hemendik Pascual Abaroa etorbidea jarraituz, Artolaba eta Tortola<br />

kaleak batzen diren puntuan Zumatzeta atera iritsiko litzateke, San Cristobal enparantza<br />

zeharkatuko luke Apalloa atera helduz.<br />

Trinidade kaleko atzeko aldetik harre­ siak gaur egun mantentzen diren aztarnen<br />

norabidea jarraituko luke. Berga­ ra kalean behera ekialderantz harresiak<br />

gaur egun Narea kalean manten­ duriko harresi­ aztarnekin bat egingo<br />

luke (14,12,10, 4 eta 2 zenbakiko hormen atzeko aldeak, ikustea posible<br />

ez direnak). Nuestra Señora del Buen Viaje edo San Pedro atea Narea<br />

eta Arranegiko Zabala bitartean legoke.<br />

Hemendik Guzurmendia aterantz abiatuko litzateke, ate hau Apalloa kalearen<br />

beheko aldean eta udaitzain­ goaren bulegoaren sarreran kokatzen<br />

zen. Azkenik, hemendik elizaren ab­ sidearekin bat egiten zuen harresi bat<br />

omen zegoen.<br />

LEKEITIO<br />

Los primeros datos de ocu- pación de Lekeitio están<br />

documentados en la cueva de Lumentza, que con Santimamiñe,<br />

es uno de los yacimientos vizcainos con un espectro<br />

cultural más completo desde el Paleolítico Superior hasta la<br />

romanización.<br />

Primitivamente existía en el lugar de Lekeitio una Puebla<br />

o Concejo de tierra llana de Biz- kaia habitada por marinos y<br />

pescadores. En 1325 Maria Díaz de Haro, Señora de Bizkaia, otorgó<br />

la carta puebla, que concedía a la pe- queña población la calidad de villa,<br />

garantizándole ciertos privilegios jurídicos, comerciales, fiscales, militares e incluso religiosos.<br />

En la Edad Media, al fundar una villa, ésta se amurallaba por razones socio-económicas y defensivas.<br />

En cuanto al trazado de la muralla de Lekeitio, vamos a partir de la torre de la iglesia,<br />

ya que en ese punto se encontraba el portal de Elizatea.<br />

Desde aquí, bordeando el actual convento de las Dominicas, llegaba hasta el Portal de Atea,<br />

en el extremo de la calle Dendari. Desde el Portal de Atea, continuando por la Avenida Pascual<br />

Abaroa, llegaría hasta el Portal de Zumatzeta, situado en la confluencia entre Artolaba y Tórtola.<br />

Cruzaría la Plaza San Cristóbal hasta llegar al Portal de Apalloa.<br />

En la zona trasera de la calle Trinidad, la muralla seguiría la línea que marca el lienzo que<br />

aún hoy se conserva. Desde Bergara. en descenso y en dirección Este, llegaría hasta otro de los<br />

fragmentos de muralla conservados (el muro zaguero de los números 14, 12, 10, 4 y 2 de Narea<br />

que no es posible ver). El portal de Nuestra Señora del Buen Viaje o de San Pedro estaría entre<br />

Narea y Arranegiko Zabala.<br />

Desde aquí, la muralla partiría hacia el portal de Guzurmendia, situado en la bajada de Apalloa,<br />

en lo que hoy es el arco de acceso a la oficina de la policía municipal en el Ayuntamiento. Por<br />

último, habría una muralla que desde aquí iría al ábside de la primitiva iglesia.<br />

ANDRA MARI ELIZA (Lekeitio)<br />

Gaur eguneko Lekeitioko “Andra Mariaren Zeruratzea”<br />

eliza beste eliza zaharrago bat zegoen tokian eraiki zuten.<br />

Hasierakoa, ziurrenik, erromanikoa izan zen eta 1287an sagaratu<br />

zuten. Gaur egunekoa berriz, Euskal Herriko gotiko<br />

berantiar estilokoa da, argi erakusten duenez eraikinaren<br />

oina, triforioa eta fatxada antolatzeko moduak, Eliza XV.<br />

mende barruan eraiki zuten, zatika.<br />

Eraiki ondoren, aldaketa txikiak sartzeko obrak egin zizkioten<br />

eta XIX. mendeko 80ko hamarkadan oso­osorik<br />

aldatu zuten. Ordutik du gaur eguneko itxura eta obrak<br />

Paskual Abaroak ordainduak izan ziren. Obra horren bidez<br />

eraikinari sakristia berria, girola bat eta alboko arkupe<br />

handi bat (elizapea) gehitu zitzaizkion. Denak gotiko<br />

estilokoak eta sentsibilitate handiz eraikiak: estiloari osoosorik<br />

lotuta. Aldaketa horren ondoren, Vaticanoak basilika<br />

titulua eman zion. Kanpandorrea barroko estilokoa da<br />

eta klasizista estiloko beste baten tokian jarri zen. Honek<br />

ere eraikuntza aldetik historia luzea du.<br />

Elizaren elementu aldakorrak direla eta, aipagarriena da,<br />

zalantzarik gabe, aldare nagusiko erretaula, gotiko­flandestarra,<br />

XVI. mende hasierakoa eta oraintsu berriztua.<br />

Bizkaiko garrantzitsuena da dituen neurri eta polikromiagatik,<br />

baita penintsulako garrantzitsuenetakoa ere.<br />

Sevillako eta Toledoko katedraletako erretaulek bakarrik<br />

gainditzen dute neurriz.<br />

BASÍLICA DE LA ASUNCIÓN<br />

DE SANTA MARÍA (Lekeitio)<br />

El actual templo de Santa María de Lekeitio, sustituyó a<br />

otro anterior, posiblemente románico, consagrado en el año<br />

1287. El actual es de estilo gótico tardío del País Vasco, estilo<br />

que se aprecia en la ordenación en planta, formulación del<br />

triforio y planteamiento de la fachada. Este templo se elevó a<br />

lo largo del s. XV, en varias fases.<br />

Desde entonces, fue objeto de varias transformaciones, hasta<br />

la gran reforma que se le hizo en los años 80 del siglo XIX,<br />

reforma a la cual debe su aspecto actual y que fue costeada<br />

por Pascual Abaroa. A través de esta reforma se dotó al edificio<br />

de una nueva sacristía, girola y un gran pórtico lateral,<br />

todo en estilo gótico, observándose una gran sensibilidad hacia<br />

lo construido. Después de esa ampliación, se consiguió de<br />

la Santa Sede el título de basílica. El campanario, que también<br />

tiene una larga historia constructiva, es de estilo barroco<br />

y sustituyó a otro de estilo clasicista, con forma de aguja.<br />

En cuanto al contenido mueble de esta iglesia, destaca sin<br />

lugar a dudas el retablo del altar mayor. Este retablo, gótico-flamenco<br />

de principios del s. XVI, ha sido recientemente<br />

restaurado. Por sus dimensiones y su policromía es el más<br />

importante de Bizkaia y uno de los más importantes de la<br />

península; sólo lo superan en tamaño los de las catedrales de<br />

Sevilla y Toledo.<br />

FOTO

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!