14.01.2013 Views

OSE PROGRAMA MANO DONOSTIA 6

OSE PROGRAMA MANO DONOSTIA 6

OSE PROGRAMA MANO DONOSTIA 6

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 37<br />

Conciertos nº 2627-2629. kontzertuak<br />

Composici n<br />

Euskadiko Orkestra Sinfonikoa<br />

Orquesta Sinfónica de Euskadi<br />

06*<br />

14-16<br />

Urtarrila / Enero<br />

20:00 h<br />

Bilbao<br />

Donostia / San Sebastián<br />

Vitoria / Gasteiz<br />

Pamplona / Iruña<br />

C M Y CM MY CY CMY K


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 38<br />

Andrés Orozco-Estrada<br />

zuzendari titularra / director titular<br />

Andrey Boreyko<br />

zuzendari printzipal gonbidatua / director principal invitado<br />

Composici n<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

Gaurko kontzertua<br />

El concierto de hoy<br />

HELDUTASUN LENGOAIAK.<br />

Ravel à son âme (Ravel bere ariman), Gérard Pesson musikagile frantziarrak Tesela proiektuari<br />

eginiko ekarpena eta gero, Alban Bergen instrumentu-lan ezagunena entzungo da. “Aingeru<br />

baten oroimenez” idatzia (Alma Mahlerren alaba zena), Biolinerako Kontzertuak –bere<br />

azken lan osoa- Schoenbergen dodekafonia-teknika eta teknika- zein espresio-askatasun<br />

handiko pasarteak maisuki tartekatzen ditu. 41 urterekin idatzia, Beethovenen 8. Sinfonia<br />

bere lanik atseginenetakoa da, arina ez bada ere. Bere izaera baikorrak, bozkariozki alaia<br />

zenbaitetan, Beethovenek zituen familia-arazoak ezkutatzen ditu. Aipatuak gainditu ostean,<br />

bere sinfoniarik perfektuenetakoa idatziko zuen.<br />

LENGUAJES DE MADUREZ.<br />

La aportación del compositor francés Gérard Pesson al proyecto Tesela, Ravel à son âme<br />

(Ravel en su alma), dará paso a la obra instrumental de Alban Berg mejor conocida entre<br />

el público. Dedicado “a la memoria de un angel” (la hija fallecida de Alma Mahler), el<br />

Concierto para violín, su última obra completa, combina con maestría la técnica dodecafónica<br />

de Schoenberg con pasajes de gran libertad técnica y expresiva. Escrita a los 41 años, la<br />

Sinfonía nº8 de Beethoven es una de sus obras de madurez más amables, que no ligeras.<br />

Su carácter optimista, por momentos exultantemente alegre, no deja entrever los problemas<br />

familiares por los que atravesaba Beethoven y a los que se sobrepuso para dar vida a una<br />

de sus sinfonías más perfectas.<br />

Mikel Chamizo<br />

testuak / textos


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 39<br />

Composici n<br />

I. Gérard Pesson (1958)<br />

Ravel à son âme [5’]<br />

Erabateko estreinaldia, Tesela<br />

proiektua, BBVA Fundazioaren<br />

lankidetza esklusiboarekin<br />

Estreno absoluto, proyecto Tesela, con<br />

la colaboración exclusiva de la<br />

Fundación BBVA<br />

Alban Berg (1885-1935)<br />

Concierto para violín y orquesta [27’]<br />

I. Andante-Allegretto<br />

II. Allegro (ma sempre rubato)-Adagio<br />

II. Ludwig van Beethoven (1770-1827)<br />

Sinfonía nº8 en fa mayor, opus 93 [26’]<br />

I. Allegro vivace e con brio<br />

II. Allegretto scherzando<br />

III. Tempo di Menuetto<br />

IV. Allegro vivace<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

Aitzol Iturriagagoitia, kontzertinoa/concertino<br />

Stefan Asbury, zuzendaria / director<br />

Alina Pogostkina, biolina / violín<br />

Euskadiko Orkestra<br />

Orquesta de Euskadi


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 40<br />

I.<br />

Memoria oinarri paregabea da Gérard Pesson<br />

egilearen sorkuntza-prozesuan. Ez da bizitzen<br />

zuzeneko presentzia gisa, presentzia literal gisa,<br />

baizik eta erreferente zeharrargiz, iragaziz eta<br />

batzuetan baita urrunekoez ere osatutako geruza<br />

gisa. Egilearen esperientzia pertsonaleko oroipen<br />

iheskorrak, jotzearekin batera ezabatzen diren<br />

oroipenak, soinu-planora dakartzan memoria da.<br />

Pessonen memoriaren distira horiek hainbat<br />

tokitako musikak dute iturburu: arabiarrak,<br />

hinduak, grekoak, etiopiarrak… mendebaldeko<br />

klasikoak —hala nola Bruckner, Messiaen eta<br />

Lachenmann—, eta hainbat konposiziotan —<br />

Rescousse esaterako— baita estilo herrikoiak ere,<br />

techno-a besteak beste.<br />

Ravel à son âme (Ravel bere ariman), Ravelen<br />

Ronsard à son âme abesti laburraren erreferentzia<br />

duena, elegiazko musika da, eta, bertan, Pessonek<br />

bere memoriaren zati bat, Ravelentzat gordeta<br />

zuena, paperaren gainean errebela dadin utzi du,<br />

“papera zilar nitratoz estalita egongo balitz<br />

bezala”. Horrenbestez, Ravelen materia dugu<br />

obran, etengabeko mugimenduan, ezkutuan,<br />

batzuetan bestearen gainean inprimatua,<br />

obturadorea denbora luzean irekita egon izan<br />

balitz bezala. Esate baterako, kantuak, harmoniak,<br />

txori-txioak, mekanikak eta bostdun gutxituak<br />

antzematen dira; “hori guztia —dio Pessonek—<br />

bidaia-nezeser baten edo musika-kaxa baten<br />

tamainan. Agian, hau edo hura ezagutzen duelako<br />

sentsazioa izango du batek, baina distirak besterik<br />

ez dira, errefrakzioak, eguzki-ispilatzeak edo<br />

gauekoak, denak ere gainjarriak edo subliminalak:<br />

bilduma bat; are gehiago, quodlibet bat dela ere<br />

esan liteke”.<br />

Composici n<br />

Egitarauari<br />

Oharrak<br />

Notas al<br />

Programa<br />

Ravel à son âme<br />

Gérard Pesson (Torteron, 17 de enero de 1958)<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

La memoria ejerce un ascendente singular en el<br />

proceso creativo de Gérard Pesson. Una memoria<br />

que no se experimenta como una presencia<br />

directa, literal, sino como una capa de referentes<br />

translúcidos, en ocasiones lejanos, tamizados. Es<br />

una memoria que trae al plano sonoro recuerdos<br />

fugaces de su experiencia personal, que se borran<br />

simultáneamente a su ejecución. Estos destellos<br />

de la memoria de Pesson abarcan músicas de<br />

diversas latitudes: árabe, hindú, griega, etíope...<br />

los clásicos occidentales, como Bruckner, Messiaen<br />

o Lachenmann; y, en composiciones como<br />

Rescousse, también estilos populares como el<br />

techno.<br />

Ravel à son âme (Ravel en su alma), que se<br />

referencia en la breve canción Ronsard à son âme<br />

de Ravel, es una música elegíaca en la que Pesson<br />

ha dejado que la parte de su memoria reservada<br />

a Ravel se revele sobre el papel “como si este<br />

estuviera cubierto de nitrato de plata”. En consecuencia,<br />

encontramos materia raveliana en<br />

movimiento constante, furtiva, a veces sobreimpresa,<br />

como si el obturador hubiera estado<br />

abierto durante mucho tiempo. Así, se perciben<br />

cantilenas, armonías, cantos de pájaro, mecánicas,<br />

quintas disminuidas; “todo ello —prosigue<br />

Pesson—reducido al tamaño de un neceser de<br />

viaje o una caja de música. Uno puede tener la<br />

sensación de reconocer esto o aquello, pero no<br />

son más que destellos, refracciones, espejismos<br />

solares o nocturnos, sobreexpuestos o subliminales:<br />

un compendio, se podría decir incluso que un<br />

quodlibet”.


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 41<br />

Elegia do batean hasten da, poliki, sotiltasunez,<br />

“oso agur ezagun bat argi eta garbi gogora ekarriz<br />

(Mahler-en Lurraren abestiko Abschied atala)”.<br />

Tempoa biziagotu egiten da pixkanaka eta silueta<br />

melodiko ugari marrazten dira, grabitaterik ezean,<br />

denak ere kulunkatzen dituen hirudun bitarte<br />

baten oszilazio pendular batez. “Distirek eteten<br />

dituzten bilbeak garatzen dira, martxa bat ezartzen<br />

den arte; eta, horren ondoren, erlojutegi batean<br />

bezalaxe, askotariko tempoak gainjartzen diren<br />

mekanika sortzen da”. Azken konpasetan,<br />

harmonia bat eta azken motibo bat zizelkatzen<br />

dira Maurice Ravelen izenaren gainean, “hark,<br />

Haydn-en edo Gabriel Fauré-ren omenez, egin<br />

zuen bezalaxe”, esan du amaitzeko Pessonek.<br />

Composici n<br />

Concierto para violín y orquesta<br />

Alban Berg (9 de febrero de 1885 – 24 de diciembre de 1935)<br />

Biolinerako kontzertua Alban Bergen azken<br />

konposizio osoa izan zen. 1935eko abuztuaren<br />

11n amaitu zuen, hil baino lau hilabete lehenago,<br />

eta ezin izan zuen estreinaldia ikusi, Bartzelonan<br />

hurrengo urteko martxoan egin baitzen. Bergek,<br />

hasieran, ez zuen interes handiz hartu kontzertu<br />

honen enkargua —Louis Krasner biolinistak egin<br />

zion eskaintza ekonomiko handia izan zuen<br />

motibazio nagusia onartzeko—; orduan ez zekien<br />

solista eta orkestrarako egin zuen konposizio<br />

bakarra bere katalogoko ospetsuena eta gehien<br />

jo dena izango zenik.<br />

“Bergek Schoenbergen hizkuntza normalizatzea<br />

lortu zuen, bere jatorri tristandarrekin estuago<br />

lotuz —idatzi zuen Coplandek 1941ean, Biolinerako<br />

kontzertua eta Lulu obrak zirela eta—.Bere<br />

maisuaren nortasun bihurriaren aldean, Berg gizon<br />

sutsu eta bihozbera da”. The Sunday Times<br />

egunkariko kritikari Ernest Newmanen esanetan,<br />

Bergen azken obrek garbi erakusten zuten<br />

“Schoenbergen eraginak soilik eraman zuela Berg<br />

atonalismoa bere egitera. [...] Ez da oso zaila<br />

asmatzea zer amaiera izango zuen gatazka horrek<br />

hamar edo hogei urte gehiago bizi izan balitz”.<br />

Pierre Boulezek, Leibowitz en eta Messiaenen<br />

eskoletatik sortutako itzal handieneko serialistak,<br />

“Berg izugarri erratu zela” esan zuen 1948an,<br />

Biolinerako kontzertua obraren emanaldi baten<br />

ondoren.<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

La elegía comienza en un do, lentamente, con<br />

gravedad, “en clara alusión a un adiós muy<br />

conocido (el Abschied de la Canción de la Tierra<br />

de Mahler)”. El tempo se anima progresivamente<br />

y se dibujan numerosas siluetas melódicas, en<br />

ingravidez, con la oscilación pendular de un<br />

intervalo de tercera que mece todas ellas. “Se<br />

desarrollan tramas, interrumpidas por destellos,<br />

hasta que se instala una marcha, seguida de una<br />

mecánica en la que se superponen tempi distintos,<br />

como en una relojería”. En los últimos compases<br />

se cincelan una armonía y un último motivo sobre<br />

el nombre de Maurice Ravel, “como hiciera él<br />

mismo para rendir homenaje a Haydn o a Gabriel<br />

Fauré”, concluye Pesson.<br />

El Concierto para violín fue la última composición<br />

completa de Alban Berg. Lo finalizó el 11 de<br />

agosto de 1935, cuatro meses antes de su<br />

fallecimiento, sin llegar a presenciar su estreno<br />

en Barcelona en marzo del año siguiente. Berg,<br />

que en un primer momento se tomó el encargo<br />

de este concierto con cierto desinterés —la jugosa<br />

oferta económica del violinista Louis Krasner fue<br />

su principal motivación para aceptarlo— no podía<br />

saber que su única composición para solista y<br />

orquesta se convertiría en la obra más popular e<br />

interpretada de su catálogo.<br />

“Berg logró normalizar el idioma de Schoenberg<br />

relacionándolo más francamente con sus orígenes<br />

tristanescos —escribió Copland en 1941, en<br />

relación al Concierto para violín y Lulú—. En<br />

comparación con la tortuosa personalidad de su<br />

maestro, Berg es pasional y dulcemente humano”.<br />

Para el crítico del The Sunday Times, Ernest<br />

Newman, las obras finales de Berg demostraban<br />

“hasta qué punto su adopción del atonalismo se<br />

debió únicamente a la influencia de Schoenberg.<br />

[...] No es muy difícil adivinar cuál hubiera sido el<br />

desenlace de este conflicto si hubiera vivido diez<br />

o veinte años más”. El propio Pierre Boulez, el<br />

más influyente de los serialistas surgidos de las<br />

clases de Leibowitz y Messiaen, opinó en 1948,<br />

tras una interpretación del Concierto para violín,<br />

que “Berg cometió un serio error” con su escritura.


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 42<br />

Bergen “errakuntza”, zehazki, une gehiegitan<br />

atonala inola ere ematen ez duen musika atonala<br />

konposatzea izan zen. Ia partitura osoa<br />

dodekafoniko hutsa den arren, konpositoreak<br />

hamaika trikimailu erabili zituen tonalitate<br />

sentsazioa sortzeko. Lehenik eta behin, hamabi<br />

notako seriea hartu zuen, eta nota horiek, modu<br />

jakin batean banatu eta permutatu zituen, triada<br />

ugari eta akorde perfektuak osatzeko, hizkuntza<br />

tonalaren oinarrizko elementuak osatzeko, hain<br />

zuzen ere. Hain dago presente tonalitatea serie<br />

dodekafoniko horretan, ezen bigarren mugimenduan<br />

Bergek Bachen koral bat aipatu ere<br />

egiten baitu, seriearen azken lau noten gainean,<br />

eta elementu hori ez da ez arrotza ez behartua<br />

suertatzen. Tonalaren eta atonalaren arteko<br />

anbiguotasun horren emaitza konposizio bilbe<br />

izugarri konplexua da, Bergek ohiko maisutasunez<br />

garatu zuena. Baina ibilbide psikologiko sakona<br />

ere lortu zuen egileak, disonantziaren eta<br />

kontsonantziaren, ezagunaren eta arrotzaren,<br />

gordinaren eta finduaren, intelektualaren eta<br />

hunkigarriaren arteko indar erlazio leunean<br />

oinarrituta.<br />

Bergen beste obra batzuek bezalaxe, Biolinerako<br />

kontzertuak irakurketa musikal hutsaz gain beste<br />

irakurketa paralelo baterako aukera ematen duten<br />

mezuak ditu ezkutuan. Kontzertuari emandako<br />

izenak —“Aingeru baten oroimenez”— garbi<br />

erakusten ditu obraren eduki programatikoaren<br />

nondik norakoak. Aingerua Manon Gropius zen,<br />

Walter Gropius arkitektoaren eta Bergen lagun<br />

min Alma Mahleren alaba. Lagunen alabaren<br />

heriotzak —1935eko Pazko egunean hil zen,<br />

polioaren ondorioz— sentimendu biziak piztu<br />

zizkion Bergi, izugarri maite baitzuen neskatoa.<br />

"Alban Bergek berea balitz bezala maite izan zuen<br />

gure alaba, jaio zenetik —esan zuen geroago<br />

Almak—. Manon hil ondoren, Bergek ezin izan<br />

zuen bere opera —Lulu— amaitu. Biolinerako<br />

kontzertua konposatu eta hari eskaini zion." Eta<br />

presaka egin zuen, garaiz ez bukatzeko beldur<br />

bailitzan: "Albanek, ohean, gaixorik eta oinazeak<br />

torturatuta, azkar eta etenik gabe egiten zuen lan<br />

bere Biolinerako kontzertuaren konposizioa<br />

amaitzeko —ekarri du gogora haren emazte<br />

Helenek—. Ez zuen atsedenik hartzen ezta jateko<br />

ezta lo egiteko ere, eta sukarrak berotutako eskuari<br />

tinko eragiten zion. 'Jarraitu egin behar dut'<br />

erantzuten zien [nire] erreguei, 'ezin naiz gelditu,<br />

ez dut astirik'".<br />

Composici n<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

El “error” de Berg no fue otro que el de componer<br />

una música atonal que, en demasiados momentos,<br />

parece no serlo en absoluto. Aunque casi toda la<br />

partitura es estrictamente dodecafónica, el<br />

compositor hace uso de mil triquiñuelas para crear<br />

la sensación de tonalidad, comenzando por la<br />

adopción de una serie de doce notas que, en su<br />

distribución y permutaciones, forman numerosas<br />

tríadas y acordes perfectos, elementos básicos del<br />

lenguaje tonal. Tan presente es la tonalidad en<br />

esta serie dodecafónica que, en el segundo<br />

movimiento, Berg hasta se permite citar un coral<br />

de Bach sobre las cuatro últimas notas de la serie,<br />

sin que su inclusión resulte extraña ni forzada.<br />

Esta ambigüedad entre lo tonal y lo atonal deviene<br />

en un complejísima trama compositiva resuelta<br />

con el acostumbrado magisterio en Berg; pero<br />

deviene también en un profundo recorrido<br />

psicológico, apuntalado por la delicada relación<br />

de fuerzas entre la disonancia y la consonancia,<br />

lo familiar y extraño, lo crudo y lo refinado, lo<br />

intelectual y lo emotivo.<br />

Como ocurre en otras obras de Berg, el Concierto<br />

para violín oculta una serie de mensajes que<br />

permiten una lectura paralela a la estrictamente<br />

musical. El título que lo acompaña, “A la memoria<br />

de un ángel”, nos guía sobre su contenido<br />

programático. El ángel era Manon Gropius, hija<br />

del arquitecto Walter Gropius y de la gran amiga<br />

de Berg, Alma Mahler. La muerte de su hija el día<br />

de Pascua de 1935, como consecuencia de la<br />

polio, desencadenó intensos sentimientos en un<br />

Berg que la adoraba. "Alban Berg amó a mi hija<br />

desde que nació como si fuera suya —recordó<br />

Alma con posterioridad—. Después de su muerte,<br />

Berg no pudo terminar su propia ópera, Lulú.<br />

Compuso el Concierto para Violín y lo dedicó a<br />

la memoria de Manon". Y lo hizo apresuradamente,<br />

como si temiera no poder terminarlo a<br />

tiempo: "Alban, en cama, enfermo y torturado<br />

por el dolor, trabajaba frenéticamente y sin<br />

interrupción para concluir la composición de su<br />

Concierto para Violín —recuerda su esposa,<br />

Helene—. Rehusando detenerse ni para comer ni<br />

para dormir, movía inexorablemente la mano<br />

afiebrada. 'Debo continuar', respondía a [mis]<br />

súplicas, 'no puedo detenerme, no tengo tiempo".


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 43<br />

Kontzertuak Manonen nortasuna eta gaixotasuna<br />

islatzen ditu bere bi mugimendu eta lau ataletan,<br />

Bergen alderdi biografikoak ere biltzen dituen<br />

maila ugariko egitura batez. Lehen mugimendua<br />

lau hariak biolinaren doinuaren inguruan jardunez<br />

hasten da, eta Manonen zoriona eta bizitasuna<br />

deskribatzen ditu, bals erritmoak, Tiroleko kantuko<br />

figurak eta Karintiako abesti folkloriko bat<br />

tartekatzen dituen bilakaeran. “Scherzando”,<br />

“wienerish” (Vienako erara) eta landa-giroko<br />

oharpenek mugimenduaren izaera baikorra<br />

biribiltzen laguntzen dute. Bigarren zatia,<br />

aurrekoarekiko erabateko kontrastez, modu<br />

latzean eta minez hasten da. Manonen gaixotasuna<br />

da, pixkanaka heriotzara daramana, koral<br />

luteranoak eta Bachek horri egindako harmonizazioak,<br />

klarineteentzat transkribatuak, iragartzen<br />

dutenez. Horri dagokionez, aditzera eman behar<br />

da koralaren testua oso adierazgarria dela:<br />

"Nahikoa da! Jauna, hori bada zure nahia, atera<br />

nazazu nire uztarpetik! Badator nire Jesus: orain,<br />

gabon, oi mundua! Zeruko etxerantz noa, gorantz;<br />

han bakean egongo naiz noski, nire min handia<br />

hemen geratu da! Nahikoa da, nahikoa da!"<br />

Ondoren, koralaren bi bariazio ditugu, eta lehen<br />

mugimenduko kantu folklorikoa agertzen da<br />

berriz; eta, azkenean, biolina bere erregistroko<br />

maila gorenera iristen da. Manonen zerurako<br />

igoera da, eta hara iristen da kontzertua ixten<br />

duen akorde perfektu argitsuan.<br />

II.<br />

Composici n<br />

Sinfonía nº8 en fa mayor, opus 93<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

Ludwig Van Beethoven (Bonn, 16 de diciembre de 1770 – Viena, 26 de marzo de 1827)<br />

Musika-iruzkingileok konpositoreen bizitzaren eta<br />

obraren artean lotura bat bilatzeko joera dugu,<br />

lotura hori badelako ustekizunaz. Obra ugari<br />

sortzen dira bizipen jakin bati loturik, hala nola<br />

bidaia bati, amodio bati, ahaide edo lagun maite<br />

bat galdu izanari, esperientzia estetiko bati...<br />

Konpositoreen bizitzak beren musika berezitasun<br />

ugariz blaitzen du, eta, beraz, bizitza kontuan<br />

hartu gabe ezinezkoa da haien estiloaren eraketa,<br />

joerak, berezitasunak eta bilakaera ulertzea.<br />

Alabaina, batzuetan obra musikalek ez dute<br />

zerikusirik izaten egileak bizi duen garaiarekin.<br />

Inolako zerikusirik ez, itxuraz.<br />

Beethovenek oso garai latzean idatzi zuen 8.<br />

Sinfonia. 1812ko urrian amaitu zuen obra, eta<br />

sasoi hartan, gertaera tragiko ugari bizi izan zituen<br />

bata bestearen atzetik: bere “Maite hilezkorrak”,<br />

Antonie Brentano-k, utzi egin zuen; bere anaia<br />

Nikolaus-ekiko harremana modu bortitzean apurtu<br />

zuen, zerbitzari batekin ezkondu zelako; osasunez<br />

El concierto, en sus dos movimientos y cuatro<br />

secciones, refleja la personalidad de Manon y su<br />

enfermedad, en un entramado de múltiples niveles<br />

en el que se entremezclan también aspectos<br />

biográficos del propio Berg. El primer movimiento,<br />

que se inicia con las cuatro cuerdas al aire del<br />

violín, describe la felicidad de Manon y su vivacidad,<br />

en un devenir en el que se alternan ritmos de vals,<br />

figuras del canto tirolés y una canción folclórica<br />

de Carintia. Indicaciones de “scherzando”,<br />

“wienerish” (de un modo vienés) y rústico ayudan<br />

a perfilar el carácter optimista del movimiento. La<br />

segunda parte, en claro contraste, comienza de<br />

forma áspera y doliente. Es la enfermedad de<br />

Manon, que poco a poco la va aproximando a la<br />

muerte, anunciada por el coral luterano y la<br />

armonización que del mismo realizó Bach,<br />

transcrita a los clarinetes. Un coral, por cierto, de<br />

significativo texto: "¡Es suficiente! ¡Señor, si es<br />

Tu gusto, libérame de mi yugo! ¡Mi Jesús llega:<br />

ahora buenas noches, ¡oh, mundo! ¡Estoy<br />

ascendiendo hacia la casa del cielo, seguramente<br />

allí estaré en paz; mi gran dolor queda aquí abajo.<br />

¡Es suficiente, es suficiente!" Tras dos variaciones<br />

del coral, y una dulce reaparición de la canción<br />

folclórica del primer movimiento, el violín se eleva<br />

a lo más agudo de su registro. Es el ascenso de<br />

Manon a los cielos, que alcanza su meta en el<br />

luminoso acorde perfecto que cierra el concierto.<br />

Los comentaristas de música somos proclives a<br />

buscar siempre una relación, que se presupone,<br />

entre la vida y la obra de un compositor.<br />

Innumerables son las creaciones vinculadas a una<br />

vivencia concreta, bien sea un viaje, un amorío,<br />

la pérdida de un ser querido, un experiencia<br />

estética... La vida de los compositores se vierte<br />

sobre su música como un torrente de singularidad<br />

sin el que no podríamos comprender la formación<br />

de su estilo, sus inclinaciones, particularidades y<br />

evolución. Pero hay ocasiones en que una obra<br />

musical no tiene nada que ver con el momento<br />

vital de su autor. Absolutamente nada, en<br />

apariencia.<br />

Finalizada en octubre de 1812, la Sinfonía nº8<br />

fue escrita durante un período muy duro para<br />

Beethoven. En una sucesión trágica se encadenaron<br />

el abandono de su “Amada Inmortal”, Antonie<br />

Brentano; la ruptura violenta con su hermano<br />

Nikolaus por su matrimonio con una sirvienta; y


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 44<br />

ere gaizki zebilen —agian aurretik izandako<br />

nahigabeen ondorioz—; eta, gainera, urtebete<br />

lehenago bere karrera uztera behartu zuen<br />

gorreriak izandako bilakaeraren ondorioz, ia guztiz<br />

gortuta zegoen. Hain zegoen etsita Beethoven,<br />

bere buruaz beste egitea ere ibili zuen gogoan.<br />

Baina egoera beltz horretatik, Zortzigarren Sinfonia<br />

sortu zen, monumentu gailen baten gisan, eta<br />

den-denek diotenez, gure egilearen sinfoniarik<br />

baikorrena eta alaiena da; are gehiago, bromakutsu<br />

handiena duena dela esan ohi da. “Umore<br />

onaren sinfonia” deitu zion Krug-ek. Grove, berriz,<br />

pozik zegoen “bizialdi luze eta zail baten amaieran,<br />

[Beethovenek] Zortzigarrenean agertzen den une<br />

guztiz atsegin, xalo eta pozez beteaz gozatzeko<br />

aukera eman ziolako bere buruari”.<br />

8. Sinfonia divertimento zoragarria da, eta umoreune<br />

ugariz eta Haydn-ekiko nahiz antzinako<br />

formekiko omenalditxo ugariz beteta dago. Bertan,<br />

Beethovenek minuetari heldu zion berriz hirugarren<br />

mugimenduan, Bigarren Sinfonia egin zuenetik<br />

XVIII. mendeko dantza horren ordez scherzi-ak<br />

erabili ondoren. Dena den, are adierazgarriagoa<br />

da obran ohiko lento mugimendua ez erabiltzea<br />

eta, horren ordez, benetan originala den Allegretto<br />

bat sortzea, Johann Nepomuk Mälzel asmatzaileak<br />

hilabete batzuk lehenago erakutsia zion aparatu<br />

mekaniko berri batek —kronometroak— inspiratuta.<br />

Haize-instrumentuen staccati-ek metronomoaren<br />

zuzeneko aitzindaria den aparatu horren<br />

zorroztasun erritmikoa marrazten dute.<br />

Ez dira, hala ere, sinfoniaren umore-elementu<br />

bakarrak. Lehen mugimendua Beethovenek jolasalderdia<br />

nagusitu izanaren adibiderik garbiena da.<br />

Horren adierazgarri ditugu 3/4-ko pultsu orokorraren<br />

eta 2/4-koaren arteko txandakatzea; modu<br />

obsesiboan errepikatzen diren kadentziak, kiribil<br />

trabatu baten antzera; eta itxaropen formal faltsuak<br />

sorrarazten dituen ezusteko etenen bat edo beste.<br />

Eta amaierak, hasieran garrantzirik gabea ematen<br />

duen tema batez hasten denak, gero eta sofistikazio<br />

handiagoa du. Haydnek egiten zuen<br />

moduan garapen-atalaren hasi bezain laster<br />

egindako berraurkezpen faltsuak; tokiz kanpo<br />

dagoen do sostenitu bitxi batek, zeresan handia<br />

eman duenak; eta fa maiorreko 23 konpas errepikatu<br />

dituen amaiera arranditsuak koroatzen<br />

dute Beethovenen azken eta, askoren esanetan,<br />

biribilena den sinfonia “tradizionala”, Bederatzigarrenean<br />

egin zuen urrats iraultzailearen aurretik.<br />

Composici n<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

una salud resentida —probablemente por los<br />

anteriores disgustos— que se sumó a los estadios<br />

finales de una sordera que le había obligado a<br />

abandonar su carrera como pianista un año antes.<br />

Tan desesperado estaba Beethoven que llegó a<br />

barajar la idea del suicidio. Pero de este trasfondo<br />

tan negativo habría de surgir, como un monumento<br />

triunfante, la Octava Sinfonía, considerada<br />

por todos como la más optimista, feliz e incluso<br />

bromista de sus sinfonías. “La sinfonía del buen<br />

humor” la llamaría Krug, mientras que Grove se<br />

alegraba de que “al final de un largo y difícil<br />

período de vida, [Beethoven] se concediera gozar<br />

de un momento tan cordial, inocente y jubiloso<br />

como el que aparece en la Octava”.<br />

La Sinfonía nº8 es un maravilloso divertimento<br />

repleto de humoradas y guiños a Haydn y a las<br />

formas antiguas. En ella Beethoven recupera el<br />

minué para el tercer movimiento, una danza<br />

dieciochesca que desde la Segunda Sinfonía había<br />

venido sustituyendo por scherzi. Pero aún más<br />

significativo es que destierre de la obra el tradicional<br />

movimiento lento, sustituido por un Allegretto<br />

ciertamente original, inspirado por un nuevo<br />

ingenio mecánico, el cronómetro, que le había<br />

mostrado unos meses antes el inventor Johann<br />

Nepomuk Mälzel. Los staccati de los instrumentos<br />

de viento dibujan el ritmo incisivo de este aparato,<br />

precursor directo del metrónomo.<br />

No son los únicos elementos de humor de la<br />

sinfonía. El primer movimiento, con sus balanceos<br />

entre el pulso general de 3/4 y el de 2/4, sus<br />

cadencias que se repiten obsesivamente, a la<br />

manera de un bucle atascado, o algún corte<br />

inesperado que crea falsas expectativas formales,<br />

es el mejor ejemplo de la inclinación lúdica de<br />

Beethoven. Y el final, que arranca con un tema<br />

aparentemente intrascendente, crece progresivamente<br />

en sofisticación. Su falsa recapitulación,<br />

al estilo de Haydn, nada más comenzar la sección<br />

de desarrollo; un extraño do sostenido que suena<br />

fuera de lugar y sobre el que han corrido ríos de<br />

tinta; además de un final rimbombante, con 23<br />

compases repetidos de fa mayor, coronan la última,<br />

y para muchos la más perfecta, de las sinfonías<br />

“tradicionales” de Beethoven, antes del paso<br />

revolucionario que supuso la Novena.


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 45<br />

Composici n<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

Stefan Asbury, zuzendaria / director www.stefanasbury.com<br />

Noord Nederlands Orkest-en zuzendari titularra, Stefan Asburyk izen handieneko<br />

orkestrak zuzendu ohi ditu. Bere azken lanetan eta gutxi barru egingo dituenetan,<br />

Boston Symphony Orchestra, Royal Concertgebouw Orchestra eta Gewandhausorchester<br />

Leipzig orkestren izenak aipatu behar ditugu. Harreman estua du<br />

egungo konpositorerik garrantzitsuenekin, besteak beste Ensemble Modern,<br />

Klangforum Wien, Musikfabrik eta London Sinfonietta taldeekin egiten dituen<br />

kolaborazioei esker.<br />

Director titular de la Noord Nederlands Orkest, Stefan Asbury dirige regularmente<br />

las orquestas más destacadas. Recientes y próximos compromisos incluyen a la<br />

Boston Symphony Orchestra, Royal Concertgebouw Orchestra o Gewandhausorchester<br />

Leipzig. Mantiene una estrecha relación con los compositores<br />

contemporáneos más importantes gracias a sus colaboraciones con grupos como<br />

el Ensemble Modern, Klangforum Wien, Musikfabrik y London Sinfonietta.<br />

Alina Pogostkina, biolina / violín www.alinapogostkina.de<br />

Ganadora en 2005 del Concurso Sibelius en Helsinki, Alina Pogostkina ha colaborado<br />

con directores de la talla de Vladimir Ashkenazy, Mikhail Pletnev, Sir Roger Norrington,<br />

Sakari Oramo, Andris Nelsons, Paavo Järvi, Jukka-Pekka Saraste, Gustavo Dudamel,<br />

Andrey Boreyko y Thomas Hengelbrock. En la temporada 2012/2013 interpretará<br />

junto a la Sinfónica de San Francisco bajo la dirección de Michael Tilson Thomas<br />

y la Orquesta Nacional de Francia (David Zinman), entre otras, y en febrero de 2013<br />

se embarcará en una gira con la Bamberger Symphoniker y Jonathan Nott. En<br />

temporadas pasadas destacan los conciertos ofrecidos con la Filarmónica de Los<br />

Angeles y Gustavo Dudamel y Philharmonia Orchestra con Vladimir Ashkenazy.<br />

Nacida en San Petersburgo, se trasladó a Alemania en 1992 y recibió sus primeras<br />

lecciones de violín de su padre. Fue alumna de Antje Weithaas en la Hochschule<br />

für Musik Hanns Eisler de Berlín.<br />

2005ean Helsinkiko Sibelius Lehiaketako irabazle, Alina Pogostkina Vladimir<br />

Ashkenazy, Mikhail Pletnev, Sir Roger Norrington, Sakari Oramo, Andris Nelsons,<br />

Paavo Järvi, Jukka-Pekka Saraste, Gustavo Dudamel, Andrey Boreyko eta Thomas<br />

Hengelbrocken mailako zuzendariekin aritu da lankidetzan. 2012/2013 denboraldian<br />

San Franciscoko Orkestra Sinfonikoa eta Michael Tilson Thomasekin eta Frantziako<br />

Orkestra Nazionalarekin (David Zinman) ariko da, besteak beste, eta 2013ko<br />

otsailean bira bat burutuko du Bamberger Symphoniker eta Jonathan Nottekin.<br />

Aurreko denboraldietan aipatzekoak dira Los Angelesko Orkestra Sinfonikoa eta<br />

Gustavo Dudamelekin eta Philharmonia Orchestra eta Vladimir Ashkenazyrekin<br />

eskainitako kontzertuak. San Petersburgon jaioa, 1992an Alemaniara aldatu zen<br />

eta bere aitarengandik jaso zituen lehenbiziko biolin eskolak. Berlinen Antje<br />

Weithaasen ikasle izan zen Hochschule für Musik Hanns Eisler eskolan.


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 46<br />

Composici n<br />

Gaurko kontzertua hitz gurutzatutan<br />

El concierto de hoy en palabras cruzadas<br />

HORIZONTALA / HORIZONTAL<br />

1.Interpretazio baten tempoa finkatzea<br />

ahalbidetzen duen tresna mekanikoa.<br />

Honen aitzindari kronometroa oinarri izan<br />

zuen Beethovenek bere 8. Sinfoniaren<br />

Allegretto scherzandorako / Artilugio<br />

mecánico que permite establecer el tempo<br />

de una interpretación. En su precursor, el<br />

cronómetro, se inspiró Beethoven para el<br />

Allegretto scherzando de la Sinfonía nº8.<br />

4. Bergen Biolinerako kontzertuaren lehen<br />

mugimenduan agertzen den oharpena,<br />

“Vienako erara” esan nahi duena.<br />

Indicación que aparece en el primer<br />

movimiento del Concierto para violín de<br />

Berg, que significa "de un modo vienés".<br />

6. Beethovenek 8. Sinfonia konposatzen<br />

zuen bitartean berarekin liskarra izan zuen<br />

anaiaren izena / Nombre del hermano con<br />

el que se peleó Beethoven durante la<br />

composición de su Sinfonía nº8.<br />

8. Pessonen sorkuntza unibertsoan oinarri<br />

paregabea duen prozesu mentala / Proceso<br />

mental que tiene un importante ascendente<br />

en el universo creativo de Pesson.<br />

10. Beethovenen “Maite hilezkorraren”<br />

abizena. / Apellido de la "Amada<br />

Inmortal" de Beethoven.<br />

11. Bergek bere Biolinerako kontzertuan<br />

aipatzen duen koral luteranoa harmonizatu<br />

zuen konpositore barrokoa.<br />

Compositor barroco que armonizó el coral<br />

luterano que cita Berg en su Concierto<br />

para violín.<br />

Gure iradokizun<br />

diskografikoa<br />

Nuestra sugerencia<br />

discográfica<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

BERTIKALA / VERTICAL<br />

2. Pessonek bere obra eskaini zion euskal konpositorea.<br />

Compositor vasco a quien está dedicada la obra de Pesson.<br />

3. Alban Bergen emaztearen izena / Nombre de pila de la<br />

esposa de Alban Berg.<br />

5. Zer metalen nitratoak estaltzen du Pessonen obran iragazten<br />

den memoria? /¿El nitrato de qué metal cubre la memoria<br />

que se filtra en la obra de Pesson?<br />

7. Beethoven jo zuen gaitza, 8. Sinfoniaren garaian ia<br />

erabatekoa zena / Mal que afectó a Beethoven y que por la<br />

época de su Sinfonía nº8 ya era casi total.<br />

9. Bergek bere Biolinerako kontzertua eskaini zion aingeruaren<br />

izena / Nombre del ángel a quien Berg dedicó su Concierto<br />

para violín.<br />

A. Berg: Concierto para violín y orquesta.<br />

Ivry Gitlis, Orquesta Sinfónica de Viena.<br />

Zuz./Dir.: William Strickland. VOX BOX LEGENDS, 1953.<br />

L.V. Beethoven: Sinfonía nº 8.<br />

Berliner Staatskapelle.<br />

Zuz./Dir.: Daniel Barenboim. TELDEC, 2000.


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 47<br />

Composici n<br />

Hurrengo<br />

abonu<br />

kontzertuak<br />

Próximos<br />

conciertos<br />

de abono<br />

Miramongo<br />

Matinéeak<br />

Matinées de<br />

Miramón<br />

Sarreren<br />

salmenta<br />

Venta de<br />

entradas<br />

C M Y CM MY CY CMY K<br />

URTARRILAK 28-31 DE ENERO, 2013<br />

Auditorio Kursaal Auditorioa, 20:00h<br />

Ari Rasilainen<br />

zuzendaria / director<br />

Martin Fröst<br />

klarinetea / clarinete<br />

M. Sotelo: Urrutiko Urdin<br />

Erabateko estreinaldia, Tesela proiektua, BBVA Fundazioaren lankidetza esklusiboarekin<br />

Estreno absoluto proyecto Tesela, con la colaboración exclusiva de la Fundación BBVA<br />

W.A. Mozart: Concierto para clarinete y orquesta<br />

J. Sibelius: Sinfonía nº2<br />

URTARRILAK 26 DE ENERO, 2013<br />

Sede de Miramón, 11:00h<br />

Martin Fröst<br />

klarinete errezitala / recital de clarinete<br />

Síguenos en:


<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 48<br />

Composici n<br />

C M Y CM MY CY CMY K

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!