You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 37<br />
Conciertos nº 2627-2629. kontzertuak<br />
Composici n<br />
Euskadiko Orkestra Sinfonikoa<br />
Orquesta Sinfónica de Euskadi<br />
06*<br />
14-16<br />
Urtarrila / Enero<br />
20:00 h<br />
Bilbao<br />
Donostia / San Sebastián<br />
Vitoria / Gasteiz<br />
Pamplona / Iruña<br />
C M Y CM MY CY CMY K
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 38<br />
Andrés Orozco-Estrada<br />
zuzendari titularra / director titular<br />
Andrey Boreyko<br />
zuzendari printzipal gonbidatua / director principal invitado<br />
Composici n<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
Gaurko kontzertua<br />
El concierto de hoy<br />
HELDUTASUN LENGOAIAK.<br />
Ravel à son âme (Ravel bere ariman), Gérard Pesson musikagile frantziarrak Tesela proiektuari<br />
eginiko ekarpena eta gero, Alban Bergen instrumentu-lan ezagunena entzungo da. “Aingeru<br />
baten oroimenez” idatzia (Alma Mahlerren alaba zena), Biolinerako Kontzertuak –bere<br />
azken lan osoa- Schoenbergen dodekafonia-teknika eta teknika- zein espresio-askatasun<br />
handiko pasarteak maisuki tartekatzen ditu. 41 urterekin idatzia, Beethovenen 8. Sinfonia<br />
bere lanik atseginenetakoa da, arina ez bada ere. Bere izaera baikorrak, bozkariozki alaia<br />
zenbaitetan, Beethovenek zituen familia-arazoak ezkutatzen ditu. Aipatuak gainditu ostean,<br />
bere sinfoniarik perfektuenetakoa idatziko zuen.<br />
LENGUAJES DE MADUREZ.<br />
La aportación del compositor francés Gérard Pesson al proyecto Tesela, Ravel à son âme<br />
(Ravel en su alma), dará paso a la obra instrumental de Alban Berg mejor conocida entre<br />
el público. Dedicado “a la memoria de un angel” (la hija fallecida de Alma Mahler), el<br />
Concierto para violín, su última obra completa, combina con maestría la técnica dodecafónica<br />
de Schoenberg con pasajes de gran libertad técnica y expresiva. Escrita a los 41 años, la<br />
Sinfonía nº8 de Beethoven es una de sus obras de madurez más amables, que no ligeras.<br />
Su carácter optimista, por momentos exultantemente alegre, no deja entrever los problemas<br />
familiares por los que atravesaba Beethoven y a los que se sobrepuso para dar vida a una<br />
de sus sinfonías más perfectas.<br />
Mikel Chamizo<br />
testuak / textos
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 39<br />
Composici n<br />
I. Gérard Pesson (1958)<br />
Ravel à son âme [5’]<br />
Erabateko estreinaldia, Tesela<br />
proiektua, BBVA Fundazioaren<br />
lankidetza esklusiboarekin<br />
Estreno absoluto, proyecto Tesela, con<br />
la colaboración exclusiva de la<br />
Fundación BBVA<br />
Alban Berg (1885-1935)<br />
Concierto para violín y orquesta [27’]<br />
I. Andante-Allegretto<br />
II. Allegro (ma sempre rubato)-Adagio<br />
II. Ludwig van Beethoven (1770-1827)<br />
Sinfonía nº8 en fa mayor, opus 93 [26’]<br />
I. Allegro vivace e con brio<br />
II. Allegretto scherzando<br />
III. Tempo di Menuetto<br />
IV. Allegro vivace<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
Aitzol Iturriagagoitia, kontzertinoa/concertino<br />
Stefan Asbury, zuzendaria / director<br />
Alina Pogostkina, biolina / violín<br />
Euskadiko Orkestra<br />
Orquesta de Euskadi
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 40<br />
I.<br />
Memoria oinarri paregabea da Gérard Pesson<br />
egilearen sorkuntza-prozesuan. Ez da bizitzen<br />
zuzeneko presentzia gisa, presentzia literal gisa,<br />
baizik eta erreferente zeharrargiz, iragaziz eta<br />
batzuetan baita urrunekoez ere osatutako geruza<br />
gisa. Egilearen esperientzia pertsonaleko oroipen<br />
iheskorrak, jotzearekin batera ezabatzen diren<br />
oroipenak, soinu-planora dakartzan memoria da.<br />
Pessonen memoriaren distira horiek hainbat<br />
tokitako musikak dute iturburu: arabiarrak,<br />
hinduak, grekoak, etiopiarrak… mendebaldeko<br />
klasikoak —hala nola Bruckner, Messiaen eta<br />
Lachenmann—, eta hainbat konposiziotan —<br />
Rescousse esaterako— baita estilo herrikoiak ere,<br />
techno-a besteak beste.<br />
Ravel à son âme (Ravel bere ariman), Ravelen<br />
Ronsard à son âme abesti laburraren erreferentzia<br />
duena, elegiazko musika da, eta, bertan, Pessonek<br />
bere memoriaren zati bat, Ravelentzat gordeta<br />
zuena, paperaren gainean errebela dadin utzi du,<br />
“papera zilar nitratoz estalita egongo balitz<br />
bezala”. Horrenbestez, Ravelen materia dugu<br />
obran, etengabeko mugimenduan, ezkutuan,<br />
batzuetan bestearen gainean inprimatua,<br />
obturadorea denbora luzean irekita egon izan<br />
balitz bezala. Esate baterako, kantuak, harmoniak,<br />
txori-txioak, mekanikak eta bostdun gutxituak<br />
antzematen dira; “hori guztia —dio Pessonek—<br />
bidaia-nezeser baten edo musika-kaxa baten<br />
tamainan. Agian, hau edo hura ezagutzen duelako<br />
sentsazioa izango du batek, baina distirak besterik<br />
ez dira, errefrakzioak, eguzki-ispilatzeak edo<br />
gauekoak, denak ere gainjarriak edo subliminalak:<br />
bilduma bat; are gehiago, quodlibet bat dela ere<br />
esan liteke”.<br />
Composici n<br />
Egitarauari<br />
Oharrak<br />
Notas al<br />
Programa<br />
Ravel à son âme<br />
Gérard Pesson (Torteron, 17 de enero de 1958)<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
La memoria ejerce un ascendente singular en el<br />
proceso creativo de Gérard Pesson. Una memoria<br />
que no se experimenta como una presencia<br />
directa, literal, sino como una capa de referentes<br />
translúcidos, en ocasiones lejanos, tamizados. Es<br />
una memoria que trae al plano sonoro recuerdos<br />
fugaces de su experiencia personal, que se borran<br />
simultáneamente a su ejecución. Estos destellos<br />
de la memoria de Pesson abarcan músicas de<br />
diversas latitudes: árabe, hindú, griega, etíope...<br />
los clásicos occidentales, como Bruckner, Messiaen<br />
o Lachenmann; y, en composiciones como<br />
Rescousse, también estilos populares como el<br />
techno.<br />
Ravel à son âme (Ravel en su alma), que se<br />
referencia en la breve canción Ronsard à son âme<br />
de Ravel, es una música elegíaca en la que Pesson<br />
ha dejado que la parte de su memoria reservada<br />
a Ravel se revele sobre el papel “como si este<br />
estuviera cubierto de nitrato de plata”. En consecuencia,<br />
encontramos materia raveliana en<br />
movimiento constante, furtiva, a veces sobreimpresa,<br />
como si el obturador hubiera estado<br />
abierto durante mucho tiempo. Así, se perciben<br />
cantilenas, armonías, cantos de pájaro, mecánicas,<br />
quintas disminuidas; “todo ello —prosigue<br />
Pesson—reducido al tamaño de un neceser de<br />
viaje o una caja de música. Uno puede tener la<br />
sensación de reconocer esto o aquello, pero no<br />
son más que destellos, refracciones, espejismos<br />
solares o nocturnos, sobreexpuestos o subliminales:<br />
un compendio, se podría decir incluso que un<br />
quodlibet”.
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 41<br />
Elegia do batean hasten da, poliki, sotiltasunez,<br />
“oso agur ezagun bat argi eta garbi gogora ekarriz<br />
(Mahler-en Lurraren abestiko Abschied atala)”.<br />
Tempoa biziagotu egiten da pixkanaka eta silueta<br />
melodiko ugari marrazten dira, grabitaterik ezean,<br />
denak ere kulunkatzen dituen hirudun bitarte<br />
baten oszilazio pendular batez. “Distirek eteten<br />
dituzten bilbeak garatzen dira, martxa bat ezartzen<br />
den arte; eta, horren ondoren, erlojutegi batean<br />
bezalaxe, askotariko tempoak gainjartzen diren<br />
mekanika sortzen da”. Azken konpasetan,<br />
harmonia bat eta azken motibo bat zizelkatzen<br />
dira Maurice Ravelen izenaren gainean, “hark,<br />
Haydn-en edo Gabriel Fauré-ren omenez, egin<br />
zuen bezalaxe”, esan du amaitzeko Pessonek.<br />
Composici n<br />
Concierto para violín y orquesta<br />
Alban Berg (9 de febrero de 1885 – 24 de diciembre de 1935)<br />
Biolinerako kontzertua Alban Bergen azken<br />
konposizio osoa izan zen. 1935eko abuztuaren<br />
11n amaitu zuen, hil baino lau hilabete lehenago,<br />
eta ezin izan zuen estreinaldia ikusi, Bartzelonan<br />
hurrengo urteko martxoan egin baitzen. Bergek,<br />
hasieran, ez zuen interes handiz hartu kontzertu<br />
honen enkargua —Louis Krasner biolinistak egin<br />
zion eskaintza ekonomiko handia izan zuen<br />
motibazio nagusia onartzeko—; orduan ez zekien<br />
solista eta orkestrarako egin zuen konposizio<br />
bakarra bere katalogoko ospetsuena eta gehien<br />
jo dena izango zenik.<br />
“Bergek Schoenbergen hizkuntza normalizatzea<br />
lortu zuen, bere jatorri tristandarrekin estuago<br />
lotuz —idatzi zuen Coplandek 1941ean, Biolinerako<br />
kontzertua eta Lulu obrak zirela eta—.Bere<br />
maisuaren nortasun bihurriaren aldean, Berg gizon<br />
sutsu eta bihozbera da”. The Sunday Times<br />
egunkariko kritikari Ernest Newmanen esanetan,<br />
Bergen azken obrek garbi erakusten zuten<br />
“Schoenbergen eraginak soilik eraman zuela Berg<br />
atonalismoa bere egitera. [...] Ez da oso zaila<br />
asmatzea zer amaiera izango zuen gatazka horrek<br />
hamar edo hogei urte gehiago bizi izan balitz”.<br />
Pierre Boulezek, Leibowitz en eta Messiaenen<br />
eskoletatik sortutako itzal handieneko serialistak,<br />
“Berg izugarri erratu zela” esan zuen 1948an,<br />
Biolinerako kontzertua obraren emanaldi baten<br />
ondoren.<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
La elegía comienza en un do, lentamente, con<br />
gravedad, “en clara alusión a un adiós muy<br />
conocido (el Abschied de la Canción de la Tierra<br />
de Mahler)”. El tempo se anima progresivamente<br />
y se dibujan numerosas siluetas melódicas, en<br />
ingravidez, con la oscilación pendular de un<br />
intervalo de tercera que mece todas ellas. “Se<br />
desarrollan tramas, interrumpidas por destellos,<br />
hasta que se instala una marcha, seguida de una<br />
mecánica en la que se superponen tempi distintos,<br />
como en una relojería”. En los últimos compases<br />
se cincelan una armonía y un último motivo sobre<br />
el nombre de Maurice Ravel, “como hiciera él<br />
mismo para rendir homenaje a Haydn o a Gabriel<br />
Fauré”, concluye Pesson.<br />
El Concierto para violín fue la última composición<br />
completa de Alban Berg. Lo finalizó el 11 de<br />
agosto de 1935, cuatro meses antes de su<br />
fallecimiento, sin llegar a presenciar su estreno<br />
en Barcelona en marzo del año siguiente. Berg,<br />
que en un primer momento se tomó el encargo<br />
de este concierto con cierto desinterés —la jugosa<br />
oferta económica del violinista Louis Krasner fue<br />
su principal motivación para aceptarlo— no podía<br />
saber que su única composición para solista y<br />
orquesta se convertiría en la obra más popular e<br />
interpretada de su catálogo.<br />
“Berg logró normalizar el idioma de Schoenberg<br />
relacionándolo más francamente con sus orígenes<br />
tristanescos —escribió Copland en 1941, en<br />
relación al Concierto para violín y Lulú—. En<br />
comparación con la tortuosa personalidad de su<br />
maestro, Berg es pasional y dulcemente humano”.<br />
Para el crítico del The Sunday Times, Ernest<br />
Newman, las obras finales de Berg demostraban<br />
“hasta qué punto su adopción del atonalismo se<br />
debió únicamente a la influencia de Schoenberg.<br />
[...] No es muy difícil adivinar cuál hubiera sido el<br />
desenlace de este conflicto si hubiera vivido diez<br />
o veinte años más”. El propio Pierre Boulez, el<br />
más influyente de los serialistas surgidos de las<br />
clases de Leibowitz y Messiaen, opinó en 1948,<br />
tras una interpretación del Concierto para violín,<br />
que “Berg cometió un serio error” con su escritura.
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 42<br />
Bergen “errakuntza”, zehazki, une gehiegitan<br />
atonala inola ere ematen ez duen musika atonala<br />
konposatzea izan zen. Ia partitura osoa<br />
dodekafoniko hutsa den arren, konpositoreak<br />
hamaika trikimailu erabili zituen tonalitate<br />
sentsazioa sortzeko. Lehenik eta behin, hamabi<br />
notako seriea hartu zuen, eta nota horiek, modu<br />
jakin batean banatu eta permutatu zituen, triada<br />
ugari eta akorde perfektuak osatzeko, hizkuntza<br />
tonalaren oinarrizko elementuak osatzeko, hain<br />
zuzen ere. Hain dago presente tonalitatea serie<br />
dodekafoniko horretan, ezen bigarren mugimenduan<br />
Bergek Bachen koral bat aipatu ere<br />
egiten baitu, seriearen azken lau noten gainean,<br />
eta elementu hori ez da ez arrotza ez behartua<br />
suertatzen. Tonalaren eta atonalaren arteko<br />
anbiguotasun horren emaitza konposizio bilbe<br />
izugarri konplexua da, Bergek ohiko maisutasunez<br />
garatu zuena. Baina ibilbide psikologiko sakona<br />
ere lortu zuen egileak, disonantziaren eta<br />
kontsonantziaren, ezagunaren eta arrotzaren,<br />
gordinaren eta finduaren, intelektualaren eta<br />
hunkigarriaren arteko indar erlazio leunean<br />
oinarrituta.<br />
Bergen beste obra batzuek bezalaxe, Biolinerako<br />
kontzertuak irakurketa musikal hutsaz gain beste<br />
irakurketa paralelo baterako aukera ematen duten<br />
mezuak ditu ezkutuan. Kontzertuari emandako<br />
izenak —“Aingeru baten oroimenez”— garbi<br />
erakusten ditu obraren eduki programatikoaren<br />
nondik norakoak. Aingerua Manon Gropius zen,<br />
Walter Gropius arkitektoaren eta Bergen lagun<br />
min Alma Mahleren alaba. Lagunen alabaren<br />
heriotzak —1935eko Pazko egunean hil zen,<br />
polioaren ondorioz— sentimendu biziak piztu<br />
zizkion Bergi, izugarri maite baitzuen neskatoa.<br />
"Alban Bergek berea balitz bezala maite izan zuen<br />
gure alaba, jaio zenetik —esan zuen geroago<br />
Almak—. Manon hil ondoren, Bergek ezin izan<br />
zuen bere opera —Lulu— amaitu. Biolinerako<br />
kontzertua konposatu eta hari eskaini zion." Eta<br />
presaka egin zuen, garaiz ez bukatzeko beldur<br />
bailitzan: "Albanek, ohean, gaixorik eta oinazeak<br />
torturatuta, azkar eta etenik gabe egiten zuen lan<br />
bere Biolinerako kontzertuaren konposizioa<br />
amaitzeko —ekarri du gogora haren emazte<br />
Helenek—. Ez zuen atsedenik hartzen ezta jateko<br />
ezta lo egiteko ere, eta sukarrak berotutako eskuari<br />
tinko eragiten zion. 'Jarraitu egin behar dut'<br />
erantzuten zien [nire] erreguei, 'ezin naiz gelditu,<br />
ez dut astirik'".<br />
Composici n<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
El “error” de Berg no fue otro que el de componer<br />
una música atonal que, en demasiados momentos,<br />
parece no serlo en absoluto. Aunque casi toda la<br />
partitura es estrictamente dodecafónica, el<br />
compositor hace uso de mil triquiñuelas para crear<br />
la sensación de tonalidad, comenzando por la<br />
adopción de una serie de doce notas que, en su<br />
distribución y permutaciones, forman numerosas<br />
tríadas y acordes perfectos, elementos básicos del<br />
lenguaje tonal. Tan presente es la tonalidad en<br />
esta serie dodecafónica que, en el segundo<br />
movimiento, Berg hasta se permite citar un coral<br />
de Bach sobre las cuatro últimas notas de la serie,<br />
sin que su inclusión resulte extraña ni forzada.<br />
Esta ambigüedad entre lo tonal y lo atonal deviene<br />
en un complejísima trama compositiva resuelta<br />
con el acostumbrado magisterio en Berg; pero<br />
deviene también en un profundo recorrido<br />
psicológico, apuntalado por la delicada relación<br />
de fuerzas entre la disonancia y la consonancia,<br />
lo familiar y extraño, lo crudo y lo refinado, lo<br />
intelectual y lo emotivo.<br />
Como ocurre en otras obras de Berg, el Concierto<br />
para violín oculta una serie de mensajes que<br />
permiten una lectura paralela a la estrictamente<br />
musical. El título que lo acompaña, “A la memoria<br />
de un ángel”, nos guía sobre su contenido<br />
programático. El ángel era Manon Gropius, hija<br />
del arquitecto Walter Gropius y de la gran amiga<br />
de Berg, Alma Mahler. La muerte de su hija el día<br />
de Pascua de 1935, como consecuencia de la<br />
polio, desencadenó intensos sentimientos en un<br />
Berg que la adoraba. "Alban Berg amó a mi hija<br />
desde que nació como si fuera suya —recordó<br />
Alma con posterioridad—. Después de su muerte,<br />
Berg no pudo terminar su propia ópera, Lulú.<br />
Compuso el Concierto para Violín y lo dedicó a<br />
la memoria de Manon". Y lo hizo apresuradamente,<br />
como si temiera no poder terminarlo a<br />
tiempo: "Alban, en cama, enfermo y torturado<br />
por el dolor, trabajaba frenéticamente y sin<br />
interrupción para concluir la composición de su<br />
Concierto para Violín —recuerda su esposa,<br />
Helene—. Rehusando detenerse ni para comer ni<br />
para dormir, movía inexorablemente la mano<br />
afiebrada. 'Debo continuar', respondía a [mis]<br />
súplicas, 'no puedo detenerme, no tengo tiempo".
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 43<br />
Kontzertuak Manonen nortasuna eta gaixotasuna<br />
islatzen ditu bere bi mugimendu eta lau ataletan,<br />
Bergen alderdi biografikoak ere biltzen dituen<br />
maila ugariko egitura batez. Lehen mugimendua<br />
lau hariak biolinaren doinuaren inguruan jardunez<br />
hasten da, eta Manonen zoriona eta bizitasuna<br />
deskribatzen ditu, bals erritmoak, Tiroleko kantuko<br />
figurak eta Karintiako abesti folkloriko bat<br />
tartekatzen dituen bilakaeran. “Scherzando”,<br />
“wienerish” (Vienako erara) eta landa-giroko<br />
oharpenek mugimenduaren izaera baikorra<br />
biribiltzen laguntzen dute. Bigarren zatia,<br />
aurrekoarekiko erabateko kontrastez, modu<br />
latzean eta minez hasten da. Manonen gaixotasuna<br />
da, pixkanaka heriotzara daramana, koral<br />
luteranoak eta Bachek horri egindako harmonizazioak,<br />
klarineteentzat transkribatuak, iragartzen<br />
dutenez. Horri dagokionez, aditzera eman behar<br />
da koralaren testua oso adierazgarria dela:<br />
"Nahikoa da! Jauna, hori bada zure nahia, atera<br />
nazazu nire uztarpetik! Badator nire Jesus: orain,<br />
gabon, oi mundua! Zeruko etxerantz noa, gorantz;<br />
han bakean egongo naiz noski, nire min handia<br />
hemen geratu da! Nahikoa da, nahikoa da!"<br />
Ondoren, koralaren bi bariazio ditugu, eta lehen<br />
mugimenduko kantu folklorikoa agertzen da<br />
berriz; eta, azkenean, biolina bere erregistroko<br />
maila gorenera iristen da. Manonen zerurako<br />
igoera da, eta hara iristen da kontzertua ixten<br />
duen akorde perfektu argitsuan.<br />
II.<br />
Composici n<br />
Sinfonía nº8 en fa mayor, opus 93<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
Ludwig Van Beethoven (Bonn, 16 de diciembre de 1770 – Viena, 26 de marzo de 1827)<br />
Musika-iruzkingileok konpositoreen bizitzaren eta<br />
obraren artean lotura bat bilatzeko joera dugu,<br />
lotura hori badelako ustekizunaz. Obra ugari<br />
sortzen dira bizipen jakin bati loturik, hala nola<br />
bidaia bati, amodio bati, ahaide edo lagun maite<br />
bat galdu izanari, esperientzia estetiko bati...<br />
Konpositoreen bizitzak beren musika berezitasun<br />
ugariz blaitzen du, eta, beraz, bizitza kontuan<br />
hartu gabe ezinezkoa da haien estiloaren eraketa,<br />
joerak, berezitasunak eta bilakaera ulertzea.<br />
Alabaina, batzuetan obra musikalek ez dute<br />
zerikusirik izaten egileak bizi duen garaiarekin.<br />
Inolako zerikusirik ez, itxuraz.<br />
Beethovenek oso garai latzean idatzi zuen 8.<br />
Sinfonia. 1812ko urrian amaitu zuen obra, eta<br />
sasoi hartan, gertaera tragiko ugari bizi izan zituen<br />
bata bestearen atzetik: bere “Maite hilezkorrak”,<br />
Antonie Brentano-k, utzi egin zuen; bere anaia<br />
Nikolaus-ekiko harremana modu bortitzean apurtu<br />
zuen, zerbitzari batekin ezkondu zelako; osasunez<br />
El concierto, en sus dos movimientos y cuatro<br />
secciones, refleja la personalidad de Manon y su<br />
enfermedad, en un entramado de múltiples niveles<br />
en el que se entremezclan también aspectos<br />
biográficos del propio Berg. El primer movimiento,<br />
que se inicia con las cuatro cuerdas al aire del<br />
violín, describe la felicidad de Manon y su vivacidad,<br />
en un devenir en el que se alternan ritmos de vals,<br />
figuras del canto tirolés y una canción folclórica<br />
de Carintia. Indicaciones de “scherzando”,<br />
“wienerish” (de un modo vienés) y rústico ayudan<br />
a perfilar el carácter optimista del movimiento. La<br />
segunda parte, en claro contraste, comienza de<br />
forma áspera y doliente. Es la enfermedad de<br />
Manon, que poco a poco la va aproximando a la<br />
muerte, anunciada por el coral luterano y la<br />
armonización que del mismo realizó Bach,<br />
transcrita a los clarinetes. Un coral, por cierto, de<br />
significativo texto: "¡Es suficiente! ¡Señor, si es<br />
Tu gusto, libérame de mi yugo! ¡Mi Jesús llega:<br />
ahora buenas noches, ¡oh, mundo! ¡Estoy<br />
ascendiendo hacia la casa del cielo, seguramente<br />
allí estaré en paz; mi gran dolor queda aquí abajo.<br />
¡Es suficiente, es suficiente!" Tras dos variaciones<br />
del coral, y una dulce reaparición de la canción<br />
folclórica del primer movimiento, el violín se eleva<br />
a lo más agudo de su registro. Es el ascenso de<br />
Manon a los cielos, que alcanza su meta en el<br />
luminoso acorde perfecto que cierra el concierto.<br />
Los comentaristas de música somos proclives a<br />
buscar siempre una relación, que se presupone,<br />
entre la vida y la obra de un compositor.<br />
Innumerables son las creaciones vinculadas a una<br />
vivencia concreta, bien sea un viaje, un amorío,<br />
la pérdida de un ser querido, un experiencia<br />
estética... La vida de los compositores se vierte<br />
sobre su música como un torrente de singularidad<br />
sin el que no podríamos comprender la formación<br />
de su estilo, sus inclinaciones, particularidades y<br />
evolución. Pero hay ocasiones en que una obra<br />
musical no tiene nada que ver con el momento<br />
vital de su autor. Absolutamente nada, en<br />
apariencia.<br />
Finalizada en octubre de 1812, la Sinfonía nº8<br />
fue escrita durante un período muy duro para<br />
Beethoven. En una sucesión trágica se encadenaron<br />
el abandono de su “Amada Inmortal”, Antonie<br />
Brentano; la ruptura violenta con su hermano<br />
Nikolaus por su matrimonio con una sirvienta; y
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 44<br />
ere gaizki zebilen —agian aurretik izandako<br />
nahigabeen ondorioz—; eta, gainera, urtebete<br />
lehenago bere karrera uztera behartu zuen<br />
gorreriak izandako bilakaeraren ondorioz, ia guztiz<br />
gortuta zegoen. Hain zegoen etsita Beethoven,<br />
bere buruaz beste egitea ere ibili zuen gogoan.<br />
Baina egoera beltz horretatik, Zortzigarren Sinfonia<br />
sortu zen, monumentu gailen baten gisan, eta<br />
den-denek diotenez, gure egilearen sinfoniarik<br />
baikorrena eta alaiena da; are gehiago, bromakutsu<br />
handiena duena dela esan ohi da. “Umore<br />
onaren sinfonia” deitu zion Krug-ek. Grove, berriz,<br />
pozik zegoen “bizialdi luze eta zail baten amaieran,<br />
[Beethovenek] Zortzigarrenean agertzen den une<br />
guztiz atsegin, xalo eta pozez beteaz gozatzeko<br />
aukera eman ziolako bere buruari”.<br />
8. Sinfonia divertimento zoragarria da, eta umoreune<br />
ugariz eta Haydn-ekiko nahiz antzinako<br />
formekiko omenalditxo ugariz beteta dago. Bertan,<br />
Beethovenek minuetari heldu zion berriz hirugarren<br />
mugimenduan, Bigarren Sinfonia egin zuenetik<br />
XVIII. mendeko dantza horren ordez scherzi-ak<br />
erabili ondoren. Dena den, are adierazgarriagoa<br />
da obran ohiko lento mugimendua ez erabiltzea<br />
eta, horren ordez, benetan originala den Allegretto<br />
bat sortzea, Johann Nepomuk Mälzel asmatzaileak<br />
hilabete batzuk lehenago erakutsia zion aparatu<br />
mekaniko berri batek —kronometroak— inspiratuta.<br />
Haize-instrumentuen staccati-ek metronomoaren<br />
zuzeneko aitzindaria den aparatu horren<br />
zorroztasun erritmikoa marrazten dute.<br />
Ez dira, hala ere, sinfoniaren umore-elementu<br />
bakarrak. Lehen mugimendua Beethovenek jolasalderdia<br />
nagusitu izanaren adibiderik garbiena da.<br />
Horren adierazgarri ditugu 3/4-ko pultsu orokorraren<br />
eta 2/4-koaren arteko txandakatzea; modu<br />
obsesiboan errepikatzen diren kadentziak, kiribil<br />
trabatu baten antzera; eta itxaropen formal faltsuak<br />
sorrarazten dituen ezusteko etenen bat edo beste.<br />
Eta amaierak, hasieran garrantzirik gabea ematen<br />
duen tema batez hasten denak, gero eta sofistikazio<br />
handiagoa du. Haydnek egiten zuen<br />
moduan garapen-atalaren hasi bezain laster<br />
egindako berraurkezpen faltsuak; tokiz kanpo<br />
dagoen do sostenitu bitxi batek, zeresan handia<br />
eman duenak; eta fa maiorreko 23 konpas errepikatu<br />
dituen amaiera arranditsuak koroatzen<br />
dute Beethovenen azken eta, askoren esanetan,<br />
biribilena den sinfonia “tradizionala”, Bederatzigarrenean<br />
egin zuen urrats iraultzailearen aurretik.<br />
Composici n<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
una salud resentida —probablemente por los<br />
anteriores disgustos— que se sumó a los estadios<br />
finales de una sordera que le había obligado a<br />
abandonar su carrera como pianista un año antes.<br />
Tan desesperado estaba Beethoven que llegó a<br />
barajar la idea del suicidio. Pero de este trasfondo<br />
tan negativo habría de surgir, como un monumento<br />
triunfante, la Octava Sinfonía, considerada<br />
por todos como la más optimista, feliz e incluso<br />
bromista de sus sinfonías. “La sinfonía del buen<br />
humor” la llamaría Krug, mientras que Grove se<br />
alegraba de que “al final de un largo y difícil<br />
período de vida, [Beethoven] se concediera gozar<br />
de un momento tan cordial, inocente y jubiloso<br />
como el que aparece en la Octava”.<br />
La Sinfonía nº8 es un maravilloso divertimento<br />
repleto de humoradas y guiños a Haydn y a las<br />
formas antiguas. En ella Beethoven recupera el<br />
minué para el tercer movimiento, una danza<br />
dieciochesca que desde la Segunda Sinfonía había<br />
venido sustituyendo por scherzi. Pero aún más<br />
significativo es que destierre de la obra el tradicional<br />
movimiento lento, sustituido por un Allegretto<br />
ciertamente original, inspirado por un nuevo<br />
ingenio mecánico, el cronómetro, que le había<br />
mostrado unos meses antes el inventor Johann<br />
Nepomuk Mälzel. Los staccati de los instrumentos<br />
de viento dibujan el ritmo incisivo de este aparato,<br />
precursor directo del metrónomo.<br />
No son los únicos elementos de humor de la<br />
sinfonía. El primer movimiento, con sus balanceos<br />
entre el pulso general de 3/4 y el de 2/4, sus<br />
cadencias que se repiten obsesivamente, a la<br />
manera de un bucle atascado, o algún corte<br />
inesperado que crea falsas expectativas formales,<br />
es el mejor ejemplo de la inclinación lúdica de<br />
Beethoven. Y el final, que arranca con un tema<br />
aparentemente intrascendente, crece progresivamente<br />
en sofisticación. Su falsa recapitulación,<br />
al estilo de Haydn, nada más comenzar la sección<br />
de desarrollo; un extraño do sostenido que suena<br />
fuera de lugar y sobre el que han corrido ríos de<br />
tinta; además de un final rimbombante, con 23<br />
compases repetidos de fa mayor, coronan la última,<br />
y para muchos la más perfecta, de las sinfonías<br />
“tradicionales” de Beethoven, antes del paso<br />
revolucionario que supuso la Novena.
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 45<br />
Composici n<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
Stefan Asbury, zuzendaria / director www.stefanasbury.com<br />
Noord Nederlands Orkest-en zuzendari titularra, Stefan Asburyk izen handieneko<br />
orkestrak zuzendu ohi ditu. Bere azken lanetan eta gutxi barru egingo dituenetan,<br />
Boston Symphony Orchestra, Royal Concertgebouw Orchestra eta Gewandhausorchester<br />
Leipzig orkestren izenak aipatu behar ditugu. Harreman estua du<br />
egungo konpositorerik garrantzitsuenekin, besteak beste Ensemble Modern,<br />
Klangforum Wien, Musikfabrik eta London Sinfonietta taldeekin egiten dituen<br />
kolaborazioei esker.<br />
Director titular de la Noord Nederlands Orkest, Stefan Asbury dirige regularmente<br />
las orquestas más destacadas. Recientes y próximos compromisos incluyen a la<br />
Boston Symphony Orchestra, Royal Concertgebouw Orchestra o Gewandhausorchester<br />
Leipzig. Mantiene una estrecha relación con los compositores<br />
contemporáneos más importantes gracias a sus colaboraciones con grupos como<br />
el Ensemble Modern, Klangforum Wien, Musikfabrik y London Sinfonietta.<br />
Alina Pogostkina, biolina / violín www.alinapogostkina.de<br />
Ganadora en 2005 del Concurso Sibelius en Helsinki, Alina Pogostkina ha colaborado<br />
con directores de la talla de Vladimir Ashkenazy, Mikhail Pletnev, Sir Roger Norrington,<br />
Sakari Oramo, Andris Nelsons, Paavo Järvi, Jukka-Pekka Saraste, Gustavo Dudamel,<br />
Andrey Boreyko y Thomas Hengelbrock. En la temporada 2012/2013 interpretará<br />
junto a la Sinfónica de San Francisco bajo la dirección de Michael Tilson Thomas<br />
y la Orquesta Nacional de Francia (David Zinman), entre otras, y en febrero de 2013<br />
se embarcará en una gira con la Bamberger Symphoniker y Jonathan Nott. En<br />
temporadas pasadas destacan los conciertos ofrecidos con la Filarmónica de Los<br />
Angeles y Gustavo Dudamel y Philharmonia Orchestra con Vladimir Ashkenazy.<br />
Nacida en San Petersburgo, se trasladó a Alemania en 1992 y recibió sus primeras<br />
lecciones de violín de su padre. Fue alumna de Antje Weithaas en la Hochschule<br />
für Musik Hanns Eisler de Berlín.<br />
2005ean Helsinkiko Sibelius Lehiaketako irabazle, Alina Pogostkina Vladimir<br />
Ashkenazy, Mikhail Pletnev, Sir Roger Norrington, Sakari Oramo, Andris Nelsons,<br />
Paavo Järvi, Jukka-Pekka Saraste, Gustavo Dudamel, Andrey Boreyko eta Thomas<br />
Hengelbrocken mailako zuzendariekin aritu da lankidetzan. 2012/2013 denboraldian<br />
San Franciscoko Orkestra Sinfonikoa eta Michael Tilson Thomasekin eta Frantziako<br />
Orkestra Nazionalarekin (David Zinman) ariko da, besteak beste, eta 2013ko<br />
otsailean bira bat burutuko du Bamberger Symphoniker eta Jonathan Nottekin.<br />
Aurreko denboraldietan aipatzekoak dira Los Angelesko Orkestra Sinfonikoa eta<br />
Gustavo Dudamelekin eta Philharmonia Orchestra eta Vladimir Ashkenazyrekin<br />
eskainitako kontzertuak. San Petersburgon jaioa, 1992an Alemaniara aldatu zen<br />
eta bere aitarengandik jaso zituen lehenbiziko biolin eskolak. Berlinen Antje<br />
Weithaasen ikasle izan zen Hochschule für Musik Hanns Eisler eskolan.
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 46<br />
Composici n<br />
Gaurko kontzertua hitz gurutzatutan<br />
El concierto de hoy en palabras cruzadas<br />
HORIZONTALA / HORIZONTAL<br />
1.Interpretazio baten tempoa finkatzea<br />
ahalbidetzen duen tresna mekanikoa.<br />
Honen aitzindari kronometroa oinarri izan<br />
zuen Beethovenek bere 8. Sinfoniaren<br />
Allegretto scherzandorako / Artilugio<br />
mecánico que permite establecer el tempo<br />
de una interpretación. En su precursor, el<br />
cronómetro, se inspiró Beethoven para el<br />
Allegretto scherzando de la Sinfonía nº8.<br />
4. Bergen Biolinerako kontzertuaren lehen<br />
mugimenduan agertzen den oharpena,<br />
“Vienako erara” esan nahi duena.<br />
Indicación que aparece en el primer<br />
movimiento del Concierto para violín de<br />
Berg, que significa "de un modo vienés".<br />
6. Beethovenek 8. Sinfonia konposatzen<br />
zuen bitartean berarekin liskarra izan zuen<br />
anaiaren izena / Nombre del hermano con<br />
el que se peleó Beethoven durante la<br />
composición de su Sinfonía nº8.<br />
8. Pessonen sorkuntza unibertsoan oinarri<br />
paregabea duen prozesu mentala / Proceso<br />
mental que tiene un importante ascendente<br />
en el universo creativo de Pesson.<br />
10. Beethovenen “Maite hilezkorraren”<br />
abizena. / Apellido de la "Amada<br />
Inmortal" de Beethoven.<br />
11. Bergek bere Biolinerako kontzertuan<br />
aipatzen duen koral luteranoa harmonizatu<br />
zuen konpositore barrokoa.<br />
Compositor barroco que armonizó el coral<br />
luterano que cita Berg en su Concierto<br />
para violín.<br />
Gure iradokizun<br />
diskografikoa<br />
Nuestra sugerencia<br />
discográfica<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
BERTIKALA / VERTICAL<br />
2. Pessonek bere obra eskaini zion euskal konpositorea.<br />
Compositor vasco a quien está dedicada la obra de Pesson.<br />
3. Alban Bergen emaztearen izena / Nombre de pila de la<br />
esposa de Alban Berg.<br />
5. Zer metalen nitratoak estaltzen du Pessonen obran iragazten<br />
den memoria? /¿El nitrato de qué metal cubre la memoria<br />
que se filtra en la obra de Pesson?<br />
7. Beethoven jo zuen gaitza, 8. Sinfoniaren garaian ia<br />
erabatekoa zena / Mal que afectó a Beethoven y que por la<br />
época de su Sinfonía nº8 ya era casi total.<br />
9. Bergek bere Biolinerako kontzertua eskaini zion aingeruaren<br />
izena / Nombre del ángel a quien Berg dedicó su Concierto<br />
para violín.<br />
A. Berg: Concierto para violín y orquesta.<br />
Ivry Gitlis, Orquesta Sinfónica de Viena.<br />
Zuz./Dir.: William Strickland. VOX BOX LEGENDS, 1953.<br />
L.V. Beethoven: Sinfonía nº 8.<br />
Berliner Staatskapelle.<br />
Zuz./Dir.: Daniel Barenboim. TELDEC, 2000.
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 47<br />
Composici n<br />
Hurrengo<br />
abonu<br />
kontzertuak<br />
Próximos<br />
conciertos<br />
de abono<br />
Miramongo<br />
Matinéeak<br />
Matinées de<br />
Miramón<br />
Sarreren<br />
salmenta<br />
Venta de<br />
entradas<br />
C M Y CM MY CY CMY K<br />
URTARRILAK 28-31 DE ENERO, 2013<br />
Auditorio Kursaal Auditorioa, 20:00h<br />
Ari Rasilainen<br />
zuzendaria / director<br />
Martin Fröst<br />
klarinetea / clarinete<br />
M. Sotelo: Urrutiko Urdin<br />
Erabateko estreinaldia, Tesela proiektua, BBVA Fundazioaren lankidetza esklusiboarekin<br />
Estreno absoluto proyecto Tesela, con la colaboración exclusiva de la Fundación BBVA<br />
W.A. Mozart: Concierto para clarinete y orquesta<br />
J. Sibelius: Sinfonía nº2<br />
URTARRILAK 26 DE ENERO, 2013<br />
Sede de Miramón, 11:00h<br />
Martin Fröst<br />
klarinete errezitala / recital de clarinete<br />
Síguenos en:
<strong>PROGRAMA</strong> <strong>MANO</strong> 6 10/1/13 12:20 P gina 48<br />
Composici n<br />
C M Y CM MY CY CMY K