(des)penjant Anna Hernández-Turné -2007- - OC Revista

jep gouzy
36
" E.S. "
Mets ton masque à gaz, Sokolov
que tes fermentations anaérobies
fassent éclater les tubes de ta renommée,
et que les vents irrépressibles
transforment abcisses et ordonnées
en de sublimes anamorphoses.
Serge Gainsbourg
A la seva llotja, E.S., es deia, potser per centèsima
vegada: -Hi arribaré. Avui hi arribaré.
La idea s'havia imposat a ell de modificar el seu
número. No de modificar-lo totalment, sinó d'acabar en una
apoteosi a la qual podria sol arribar.
En tenia prou de "cantar" amb l'orquestra "Riquita,
jolie fleur de java..", o "La Madelon", o d'altres cançons franceses,
a la moda allà, ja que treballava molt a París. Era el millor,
ho sabia. No era una qüestió de moda: era el millor. Les seves
ràpides aparicions als grans Music-Halls, eren un èxit que
feien oblidar als espanyols les dificultats de la República, als
francesos els atacs dels Camelots du Roy, o les manifestacions
de l'Action Française.
Ara tenia una idea genial. Anava a " representar " un
petit tros de La tempesta de Shakespeare. La seva veu de baix
li donaria un relleu extraordinari. El públic s'acostumaria ràpidament
al seu lleuger accent rus, que cultivava una mica. El
problema era que no arribava, amb les seves dues veus, a
donar la impressió, al final, que volia transformar en una apoteosi,
de la presència dels lleons, del tro, de la tempesta tal
qual deixen suposar les indicacions de l'autor.
-Hi arribaré.
Ho deia amb veu alta en la seva llotja.
Cada nit es quedava al teatre per un assaig personal
que no volia fer a l'hotel. Ningú ho tenia de saber.
L'electricista passava regularment abans de la una i li deia:
-Apagarà tot, Senyor.
Era un ritu. Ell, sempre economic amb les seves
paraules, s'allisava, el bigoti i deia, sens cap entonació, sens
cap altra modificació d'una nit a l'altra:
- És clar que sí.
Avui deixà passar més temps abans de començar l'assaig.
No volia que ningú tingués la més petita idea del final de
l'espectacle. L'electricista s'havia allunyat des de feia mitja