Cançons que han fet mal

o a parlar algun advocat
i a les voltes del migdia
a dinar a Casa Verdal,
i a la tarda cap a casa
a tornar a l’arròs bullit,
farinetes o recapte
i xapadillos rostits.
‣ “La lliçó” (No es pot viure, 2004)
Escolteu la lliçó,
i fiqueu atenció,
perquè així
aprendreu
a parlar-la millor.
La que parles així,
la que sempre has sentit,
de ton pare
i ta mare
és la llengua d'aquí.
Per aprendre bé la llengua
no hi ha altra cosa millor
que parlar-la com a casa,
conservar l'entonació.
Aprofitar les paraules
que aquí sempre s'han sentit,
que no es pergui esta manera
ni en la parla ni en l'escrit.
Si aquí sabem agranar,
ja no cal anar més a escombrar,
i si tenim abadejo,
per què comprem bacallà?
Quan més rica és una llengua
i a més llocs sap arribar
més diverses les maneres
i les formes de parlar.
Tant a les Terres de l'Ebre,
a Mallorca o l'Empordà,
a València, a Barcelona,
no patisques, que s'entendrà.
On estigue la xalera,
que s'aparte tota diversió.
Si pots dir que et telefonen,
truquen... sona a confusió.
Escolteu la lliçó,
i fiqueu atenció,
perquè així
aprendreu
a parlar-la millor.
Has de saber
que si vols dir treball,
faena està molt bé.
I que també
ja pots dir meua, teua o seua
i jo sempre ho entendré.
Has de saber
LV