Cançons que han fet mal

(relatiu compost) els quals, que es pot utilitzar darrere una preposició amb referència a cosa.
Pompeu Fabra, a la Gramàtica catalana indica la preferència d’utilitzar, darrere la major part de
preposicions, els relatius compostos en lloc dels relatius simples què i qui.
Pronoms febles
FRAGMENT CORRECCIÓ CANÇÓ GRUP ANY
El goig d’enlairar aquest
somni / on tots hi trobem
El goig d’enlairar aquest
somni / on tots Ø trobem
“Jo hi sóc si
tu vols serhi”
Lluís Llach 2000
un lloc [...]
un lloc [...]
[...] no hi ha fita on no hi [...] no hi ha fita on no Ø “Trepitja Lax’n’Busto
2004
pugui arribar.
Dibuixa’ls-hi un somriure
[...]
[...] on els carrers hi
aboquen l’encanteri [...]
pugui arribar.
Dibuixa’ls Ø un somriure
[...]
[...] on els carrers Ø
aboquen l’encanteri [...]
fort”
“Trepitja
fort”
“Amagada
primavera”
Lax’n’Busto
2004
Txarango 2012
[...] i els soldats obren les
cartes que els hi han arribat.
Vora els rius de Babylon,
allà hi vàrem seure [...]
[...] en el convent, / hi
maten gent.
[...] i els soldats obren les
cartes que els Ø han arribat.
Vora els rius de Babylon,
allà Ø vàrem seure [...]
[...] en el convent, / Ø
maten gent.
[...] me cago en Déu [...] [...] em cago en Déu [...]
“Buscant” Gossos 2013
“Rius de
Babylon”
“En el
convent de
Sant
Francisco”
“En el
convent de
Sant
Francisco”
Germà
Negre
Germà
Negre
Germà
Negre
2015
2015
2015
En aquests casos trobem un pronom feble que representa per segona vegada el mateix
antecedent. Aquesta duplicació innecessària s’anomena pleonasme i és incorrecta.
La duplicació pronominal dels dos primers casos i del cas de Txarango, és a dir, en oracions
de relatiu, és força habitual en la llengua parlada. No obstant això no, és normativa. El tercer
i el cinquè cas presenten una duplicació innecessària i errònia del complement indirecte. En
els dos primers fragments de Germà Negre, ja hi ha un element que fa referència al lloc, de
manera que el pronom feble hi també és sobrer. En el primer cas l’adverbi allà ja fa referència
a la vora dels rius de Babylon i en el segon s’especifica el lloc, en el convent.
Pel que fa a l’últim fragment, no es tracta d’un pleonasme, sinó de l’ús incorrecte del pronom
me. Com que el verb comença en consonant, cal utilitzar la forma plena d’aquest pronom
feble. Aquest és un tret característic de l’ús informal de la llengua oral.
15