Bruno Schulz

{editorial}Ignorar la llumJosep A.Clement”Una reclusió al camp era una nit polar d’unadurada desconeguda; per a adaptar-s’hi calia ignorarl’existència de la llum”.Així definia Amat-Piniella en la seva obra K L Reich la cruasensació que hom pot tenir quan pateix una vivència tantraumàtica com la que experimentaren molts catalans dinsdels camps de concentració nazis. Per a sobreviure eranecessari fermar els ulls i ignorar conscientment que labellesa realment existia.D’aleshores ençà n’han passat molts, d’anys i, aparentment,res no és com era abans. Europa viu tranquil·la sense elssotracs, el caos i la destrucció que suposa tota guerra. Ad’altres racons de món, però, ja no es pot afirmar el mateix.Malgrat tot, alguna cosa ens resta al magí, si llegim ambcura aquest mots d’Amat-Piniella, que ens hauria, potser,de servir per a quelcom. La qüestió és senzilla; es tracta decrear i gaudir de la bellesa que ens envolta perquè sembla serque destruir és d’allò més fàcil. Per tant, creem ara lligamsde mots lumínics.