17.06.2020 Views

Divertinta 43

Divertinta en paper i digital del Juny de 2020

Divertinta en paper i digital del Juny de 2020

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

CREACIONS LITERÀRIES AMB PREMI

Com cada any, per Sant Jordi, celebrem un concurs literari. Aquest any, tot i les circumstàncies,

hem volgut celebrar-lo igualment. A continuació, podreu llegir els textos premiats de cada

categoria. Esperem que us agradin!

Premi de poesia en català (2a categoria)

Autora: Shaiel del Pino Espeleta / 4t d’ESO B

Una rosa a la postguerra

Massa es parla de l’amor,

i de la seva prioritat.

Tant se val si hi ha dolor,

o si està desintegrat.

Molt es perd quan es confia,

i tant es guanya en estimar.

Si no cuides la cal·ligrafia,

això amb tu pot acabar.

Vella veritable que no menteix.

Em refereixo a aquesta mirada.

La teva nina s’expandeix,

quan veus allò que t’agrada.

Tant de bo fos el mirall,

qui inspirés aquesta vista.

Tu mateixa i el teu ball,

sense una ment tan elogista.

Ja no parlo de mitges taronges,

ni de fils d’amor vermells.

Ara parlo de totes les franges,

que suporten els teus turmells.

Són incomptables les històries,

que els teus ulls t’han vist lluitar.

Marques de foc a les memòries,

que no deixen de sagnar.

Es creu que la boca mimetitza,

el que la teva ànima diu i sent.

Però és la mirada qui caracteritza,

el que de tu s’acaba veient.

És després de mil batalles,

que el jardí al final mor.

I construeixes les muralles,

que protegeixen el teu cor.

Llueix un camp sense cap vida,

on només queda una rosa.

Un laberint mancat de sortida,

però amb la clau més valuosa.

Abans era com una copa,

ferma, clara i transparent.

Ja no corre, ni galopa.

Ara és un vitrall molt diferent.

I d’aquí surt la incertesa,

de si viu en aquesta Terra.

Quan somriu a la tristesa,

i és civil aquesta guerra.

Saps que no hi ha millor abric,

que una pròpia abraçada?

Si no és teva, és d’un amic,

però que no sigui forçada.

Cada història té un final,

amb una línia traçada.

I com és habitual,

puny tancat i mà alçada.

Tot això ho he après,

convivint amb melangia.

Amb el cap de l’inrevés,

quan el cor se m’encongia.

Era ell qui l’amoïnava,

amb un infinit de sorra.

Era el temps que no parava,

i quan vols ja no s’esborra.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!