C+ Revista de lletres i més: número 2

Crespo va centrar el seu estudi en les diferents
significacions d’aquest concepte dins nes que se suposa que hi estan interessats.
agrada compartir la seva passió amb alum-
dels tractats d’Aristòtil.
Aprofita per fer una petita reflexió sobre els
Un cop a Catalunya, entre el 2013 i el 2014 estudis humanístics i apunta que s’ha rebaixat
molt el nivell acadèmic, sobretot a batxi-
va buscar la manera d’ampliar la seva formació
acadèmica de manera subvencionada,
perquè ja estava tip d’acoquinar calés de els futurs universitaris. El sistema educatiu té
llerat, etapa en què, en principi, es preparen
la seva butxaca, i va estar un any fent coses un nivell molt baix, sobretot en lectoescriptura,
malgrat tots els recursos que tenim a
diverses sense posar-se en el món de la investigació.
la nostra disposició. Per exemple, no saben
Al final, el 2014 va trobar una beca adreçada què és la filosofia fins a pràcticament batxillerat,
i els calen unes habilitats acadèmiques
als investigadors estrangers a la Universitat
de Càller de Sardenya. A Sardenya va fer el que no s’han treballat durant l’ESO, i, és clar,
doctorat on va traduir el text de medicina grec resulta sobrehumà demanar que els alumnes
adquireixin aquestes competències en
més llarg que es coneix avui dia. Té unes 40
pàgines escrites en grec d’un autor anònim un any com a màxim. Aquests, d’entrada, ja
del I dC, i actualment el podem trobar el British
Museum. Són una mena d’apunts d’un tot i que alguns potser aprenen a estimar-la.
reaccionen amb un rebuig cap a l’assignatura,
grec de primer de segle dC que es preparava La digitalització actualment va en detriment
per a una mena d’oposicions. Aquest és el de diversos aspectes de la formació més bàsica
i antiga. «Si la saps fer servir genial, si
text que va trobar a la biblioteca del CSIC.
Només hi havia una traducció a l’anglès, a no, només és palla», afirma Crespo. Li agrada
que els seus alumnes vegin l’hàbit de la
l’Espluga. Hi adjunta registres sonors amb filologia que sigui, encara es considera un
alemany i parcialment a l’italià.
Aquesta tesi doctoral, que va durar uns 3 lectura com una pràctica espiritual: «com alimentar-te
cada dia als àpats per nodrir-te, la
un català que no té res a veure amb el català xat assessorar per una filòloga espluguina,
talls d’entrevistes on els voluntaris utilitzen filòleg amateur. Per aquest motiu, s’ha dei-
22 anys d’estudi, li va permetre tenir-lo com a
23
text de base per poder elaborar diversos materials,
articles en revistes especialitzades
i participacions en ponències, congressos i
seminaris. A partir d’aquest moment, es va
especialitzar en diferents àmbits de la filosofia
i de la medicina, perquè antigament anaven
molt lligades i és fàcil anar d’un camp
a un altre camp sense transgredir l’eficàcia
científica.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
Jordi Crespo està orgullós de tenir experiència
docent en tots els nivells, des de P3 fins
a l’àmbit universitari, passant per primària,
l’ESO, batxillerats i les escoles d’adults. Actualment
treballa de docent d’ESO i Batxillerat
a Vilassar de Mar i, en paral·lel, imparteix
classes de Filosofia Antiga com a professor
associat a la Pompeu Fabra. La docència, comenta
Jordi, «pren molt de temps si ets una
persona compromesa». No posa un notable,
com diu ell, «perquè em surt de l’aixella»,
sinó que s’esmerça en revisar els exàmens
i treballs en deteniment. En la universitat li
lectura serveix per no sentir-te buit», afirma.
Veu que les noves generacions pateixen un
empobriment cultural. Per exemple, els universitaris
d’avui en dia tenen menys cultura
que persones grans de més 50 sense estudis
superiors. Dedicar-se a la docència és
com retornar tot el que ha après com alumne,
ja que el coneixement i la cultura sempre
l’han motivat.
Ara bé, a part de la feina de docent, Jordi
també va treballar a la Cooperativa de l’Espluga
de Francolí, per la campanya de la verema,
netejant tines, calculant el grau, també
de guia turístic al Celler i a les Coves de la
Font Major. Aquest últim treball li va permetre
estar en contacte amb molts pagesos
de l’Espluga i va ser quan es va adonar de
la genuïnitat de la parla espluguina. Sense
pensar-s’ho dues vegades, va començar el que
serà al cap dels anys Del penyic al perxe.
L’OBRA EL PENYIC AL PERXE
L’obra és un recull organitzat per categories
gramaticals que intenta compilar el parlar de
estàndard.
Les circumstàncies que l’han fet possible és
la passió de l’autor per les llengües en general,
l’amor a la seva llengua materna en
particular i, per últim, el seu treball al Celler
de l’Espluga. Se n’adonà, a l’interactuar amb
pagesos locals i amb els visitants forans del
celler, que era evident que al poble parlaven
d’una manera bastant genuïna. «Quan parlaven
els espluguins de més de 60 anys jo
els entenia, però als forasters catalans una
gran part d’aquesta parla se’ls feia estranya,
ja sigui pel que fa a la fonètica com al lèxic»,
explica l’autor. Aquest va ser un incentiu que
el va portar a fer un recull de paraules a darrere
d’uns fulls de fotocopiadora que es van
quedar en un calaix del celler. Més endavant,
ja va informatitzar aquest corpus, contemplant-t’hi
noms, verbs, adjectius, frases fetes,
terminacions verbals, expressions i tots
els endemismes que anava recollint.
Jordi Crespo comenta que, quan ens endinsem
en l’àmbit de les humanitats, parlar de
metodologia és tot un món i fer un estudi filològic
té el seu què. Per molt amant de la
Magda Bultó i pel professor de Dialectologia
Catalana Dr. Pere Navarro de la Universitat
Rovira i Virgili.
Les categories contemplades al llibre són les
següents: frases fetes i expressions, verbs,
adverbis i locucions, substantius, adjectius,
interjeccions, dites, refranys, cantarelles i
jocs de paraules. A cada entrada hi podem
trobar la seva transcripció fonètica, alguns
exemples inventats, d’altres sentits i reproduïts
i d’altres recollits d’entrevistes i àudios
diversos. Mitjançant un codi QR podem tenir
accés al registre sonor d’aquests àudios. Per
exemple, podem sentir les paraules alego
(aviat), sisquere (si com a mínim, si almenys,
etc) o portar un gall (anar mal pentinat), que
en altres indrets de parla catalana no es diuen
o s’han perdut.
L’ OBJECTIU DEL LLIBRE
Crespo comenta que al rerefons de l’obra hi
podem copsar el pes social del registre central
o del català normatiu. S‘ho ha pres com
una mena de lluita personal contra l’imperialisme
dialèctic i demostrar que les llengües
són els seus dialectes. Afegeix: «ja en tenim