C+ Revista de lletres i més: número 2
La revista d’alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes segueix avant i es consolida com un mitjà alternatiu perquè l’alumnat puga canalitzar les seues inquietuds i el seu impuls creatiu, sense la cotilla acadèmica de la UOC. El pla d’estudis del grau prioritza activitats d’anàlisi molt dirigides i, per contra, bandeja la creació literària. Aquest tercer número de la revista confirma les ganes dels participants de, lluny de conformar-se amb el rol d’alumnes, ser actius, crítics i creatius. Apostem per aquest projecte col·lectiu, subvertint les tendències individualistes i isoladores de la UOC. Aquest número gira al voltant del pas del temps. En el retrovisor tenim dos fets que han succeït aquest estiu i mereixen ser denunciats. D’una banda, Pablo Casado, president del PP i màster en filologia per la Universitat de Harvard, va afirmar el 24 de juliol que a les Illes Balears no es parla català, atacant la unitat de la llengua. D’altra banda, el 22 d’agost l’espectacle «Riures en valencià », que tenia lloc a Moncofa (Plana Baixa), va ser interromput al crit «¡En castellano, que estamos en España!». Tant el secessionisme atiat per la dreta com els atacs als actes públics en valencià que ens apropen a la normalització lingüística, a poder viure plenament en valencià, són un déjà-vu que ens fa pensar que avui seguim com ahir, atrapats en el dia de la marmota. Tanmateix, cal aïllar els crits rancis del passat i mirar cap endavant. Per exemple, en aquest número hi ha escrits de companys i companyes de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, posant en joc diferents dialectes i parlars, i palesant la riquesa del català, una llengua que abraça tots els Països Catalans. En aquest número oferim quatre relats curts i dos poemaris; reflexionem sobre el pas del temps; fem l’entrevista a Jordi Crespo, interessats en el parlar de l’Espluga de Francolí; convidem a compartir a Twitter mots en desús perquè no caiguen en l’oblit; visitem la Viquipèdia; recuperem el que deien els pensadors llatins sobre el temps; ressenyem els llibres L’anguila i Per què ser feliç quan podries ser normal?; i reivindiquem el llegat de Ramon Llull. Esperem que gaudiu d’aquest número i passeu una bona estona! Maties Segura i Rubio
La revista d’alumnes del grau de Llengua i Literatura Catalanes
segueix avant i es consolida com un mitjà alternatiu
perquè l’alumnat puga canalitzar les seues inquietuds i el
seu impuls creatiu, sense la cotilla acadèmica de la UOC.
El pla d’estudis del grau prioritza activitats d’anàlisi molt
dirigides i, per contra, bandeja la creació literària. Aquest tercer
número de la revista confirma les ganes dels participants de, lluny
de conformar-se amb el rol d’alumnes, ser actius, crítics i creatius.
Apostem per aquest projecte col·lectiu, subvertint les tendències
individualistes i isoladores de la UOC.
Aquest número gira al voltant del pas del temps. En el retrovisor
tenim dos fets que han succeït aquest estiu i mereixen ser denunciats.
D’una banda, Pablo Casado, president del PP i màster
en filologia per la Universitat de Harvard, va afirmar el 24 de juliol
que a les Illes Balears no es parla català, atacant la unitat de la
llengua. D’altra banda, el 22 d’agost l’espectacle «Riures en valencià
», que tenia lloc a Moncofa (Plana Baixa), va ser interromput
al crit «¡En castellano, que estamos en España!». Tant el secessionisme
atiat per la dreta com els atacs als actes públics en
valencià que ens apropen a la normalització lingüística, a poder
viure plenament en valencià, són un déjà-vu que ens fa pensar
que avui seguim com ahir, atrapats en el dia de la marmota. Tanmateix,
cal aïllar els crits rancis del passat i mirar cap endavant.
Per exemple, en aquest número hi ha escrits de companys i companyes
de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, posant
en joc diferents dialectes i parlars, i palesant la riquesa del català,
una llengua que abraça tots els Països Catalans.
En aquest número oferim quatre relats curts i dos poemaris; reflexionem
sobre el pas del temps; fem l’entrevista a Jordi Crespo,
interessats en el parlar de l’Espluga de Francolí; convidem a compartir
a Twitter mots en desús perquè no caiguen en l’oblit; visitem
la Viquipèdia; recuperem el que deien els pensadors llatins sobre
el temps; ressenyem els llibres L’anguila i Per què ser feliç quan
podries ser normal?; i reivindiquem el llegat de Ramon Llull. Esperem
que gaudiu d’aquest número i passeu una bona estona!
Maties Segura i Rubio
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Ricard Ackermann
30
la universitat) i esbotzant els compartiments
estancs en els quals l’elit dels clergues mantenia,
gairebé segrestats, els coneixements. tor, l’allibera de tota servitud envers una cort,
tual.
de l’Art—, «una empresa que, com a escrip-
que amb el temps configurarà el català ac-
31
Aquesta pulsió per l’accés al saber, a la un mecenes o qualsevol convenció de gènere
narratiu, líric o didàctica pròpia del context
Maties Segura i Rubio
Veritat, va estretament lligada al seu incansable
activisme politicoreligiós: tota una romànic» (Badia, Satanach i Soler, 2009).
i Carme Marín Páez
vida —des de les aparicions nocturnes d’un Així doncs, podem trobar-nos amb innovacions
santcrist quan feia vida cortesana a la cort
de l’infant Jaume de Mallorca— lliurada a la
causa de la fe i de l’Església, amb els objectius
principals de l’extensió de la cristiandat
i la conversió dels infidels. La seva voluntat
personal d’emancipació intel·lectual, d’accés
a la Veritat, es fusiona amb la voluntat de
promoure «un programa d’instrucció doctrinal
i espiritual per al poble d’un gran abast»
(Soler, 1998), programa que compartia a
grans trets amb Arnau de Vilanova, tot i que,
segons Soler, el de Llull va ser «el projecte
més gran plantejat per un laic a l’Edat Mitjana»
(1998). El mallorquí va desenvolupar
com la fusió tota nova entre la novel·la
cavalleresca i la novel·la al·legòrica del Romanç
d’Evast e Blaquerna (1283). Blaquerna
viu aventures al bosc, lloc i punt de partida
extret de la novel·la cavalleresca, però el
protagonista, en compte d’un cavaller, és un
ermità, i l’element meravellós, habitual del
gènere cavalleresc, ha estat transformat per
Llull en al·legoria, en personificació de virtuts
o conceptes doctrinals, amb una clara finalitat
didàctica. El resultat és d’una novetat absoluta:
és una literatura diferent, moralment
profitosa i formalment brillant, d’acord amb
la funció que Déu havia donat a la literatura
Bibliografia
en un principi: donar glòria a Déu i pro-
tota mena d’instruments formatius que permetien
als illetrats accedir al saber, especialmoure
una distracció honesta. Queda ben
llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malen-
Badia, Lola, Joan Santanach i Albert Soler (2009), “La
ment mitjançant l’Art. Bé podem dir que «el palesa la llibertat creativa del beat: no se
tesos i propostes”, Els Marges 87 pp. 73-90.
projecte lul·lià vol superar la mediació que
Soler, Albert(1998). Espiritualitat i cultura: els laics i
sent obligat a cap tradició literària ni amb la
l’accés al saber a final del segle XIII a la Corona d’Aragó.
han introduït la ciència i els seus ministres necessitat d’acontentar un determinat públic,
Dins: Studia Lulliana. Barcelona: Universitat de Barcelona,
, núm. 38, p. entre la Veritat i els seus destinataris natu-
ja que, com s’ha dit més amunt, la literatu-
3-26.
rals: aquells que han estat cridats a servir,
amar i honrar Déu i que pel coneixement que
en poden adquirir l’honraran, l’estimaran i el
serviran millor; és a dir, tots els homes sense
excepció» (Soler, 1998). Efectivament, Llull
tenia confiança en què qualsevol home “normal”
podia assolir la Veritat. L’Art i les seves
derivacions i aplicacions permeten arribar al
coneixement de la Veritat d’una manera més
directa i planera que l’escolàstica universitària.
Tota la seva obra es pot entendre com
un esforç ingent de divulgació de la ciència
com a mitjà d’extensió de la Veritat entre els
homes. Un clar exemple d’això és el Llibre
de les meravelles, una obra que és alhora
una enciclopèdia i una novel·la, síntesi de la
combinació de producció científica adreçada
a les elits i alhora literària adreçada al poble.
És a dir, mostrar ciència al poble, perquè
aquest pugui assolir la Veritat.
La seva originalitat també rau en la finalitat
del seu projecte—la conversió d’infidels i
l’extensió de la cristiandat, mitjançant la guia
ra que produeix només està al servei de la
causa cristiana. També manté una posició
excèntrica i innovadora respecte del món de
la ciència que li és coetani. Certament, les
diferents disciplines científiques sotmeses al
seu sistema ens porten a una nova lògica,
una nova astronomia, una nova retòrica, que
desemboquen en una nova ciència.
Potser, com apunten Badia, Santanach i Soler
(2009), no podem parlar de Ramon Llull
com el “fundador de la literatura catalana” i el
“creador de la llengua literària”, però, sense
dubte, ens trobem davant d’una personalitat
extraordinària, absolutament genial, compromesa
i creativa, que va aportar moltes
innovacions a la literatura medieval coetània
i a la llengua catalana que han perdurat fins
avui dia. Llull és un autor que escriu en la
seva llengua vernacla per a fer arribar a la
població el coneixement i la missió cristiana,
aconseguint que la seva obra fos inclosa en
els primers còdexs catalans, on la llengua
emprada per l’autor ha esdevingut el model
Change language