tastet setembre 2016

4
Monogràfic
JO DE GRAN VULL SER...
Cada cop és més difícil que els adolescents i joves responguin amb seguretat
i contundència a la pregunta “Tu, de gran, què vols ser?”, sobretot si
esperem d’ells una resposta que expressi un projecte vital pensat per durar
al llarg de tota la vida. Fins fa relativament poc els condicionants familiars,
socials i culturals donaven poc marge a l’elecció, tot estava molt predeterminat.
Després, a poc a poc, es va guanyar un temps on semblava que, amb
capacitat, voluntat i esforç, tot era possible.
Ara, la globalització, les noves tecnologies, els canvis tecnològics, socials,
laborals i polítics introdueixen incerteses de cara al futur, tant a nivell personal,
en els alumnes de les escoles actuals i les seves famílies, com col·lectivament
en les organitzacions i els sistemes educatius. Tot plegat fa que sembli impossible
fer cap mena de previsió mínimament segura i estable. Amb tot,
cal, individualment i col·lectivament, construir el futur des del present i és
evident que l’educació ha de contribuir-hi, aquesta és la seva tasca.
A les escoles els nens i les nenes, i als instituts els nois i les noies, han de
treballar planificadament, al costat dels adults i els iguals, de manera que
aprenguin, a partir de vivències, a conèixer i valorar les pròpies capacitats i a
esforçar-se a superar les mancances, a expressar i a controlar els seus sentiments
i emocions, a relacionar-se assertivament amb els altres, a decidir de
forma autònoma... i, a poc a poc, a partir del coneixement de si mateixos i de
l’entorn, anar construint el seu projecte de vida i trobar el seu lloc en el món.
Partint de les certeses actuals —poques— i d’una prospectiva social i
educativa rigorosa i ben fonamentada, ens podem plantejar com serà la
societat i, en conseqüència, l’escola del futur, com veuen els nens i joves
el seu futur, i com ha de preparar l’escola actual els alumnes d’avui per a
un futur ple d’incerteses.
A cavall de la prospectiva, la sociologia i l’educació com a marc de referència,
i de la tutoria i l’orientació en el marc escolar, ens podem plantejar
algunes respostes i, sobretot, moltes preguntes sobre aquestes qüestions.
És per això que hem organitzat aquest monogràfic en diferents blocs, un
més de marc de reflexió teòrica i un altre on recollim propostes de l’administració,
experiències de centres educatius i les inquietuds de les famílies,
tot i que, volgudament, els articles no estan ordenats estrictament seguint
aquests blocs.
En el primer bloc, en Joan Manuel del Pozo, en el seu article “Educació i futur:
una previsió no resignada”, ens situa en un futur esperançat i ens assenyala
els principals ingredients invariants i variables del proper futur i les seves
repercussions educatives.
Ferran Ruiz ens proposa una reflexió des de la prospectiva educativa i ens parla
de la necessitat d’imaginar possibles futurs, d’especificar-los i de debatre quins
serien desitjables, i de la relació que això té amb una correcta política educativa.
En l’entrevista Alejandro Tiana, a partir del seu bagatge de molts anys d’experiència
docent, de recerca i de gestió de política educativa, ens dóna la seva
opinió sobre l’evolució i les línies bàsiques de continuïtat i canvi del nostre
sistema educatiu i dels del nostre entorn.
Finalment, en Joan Badia tanca el monogràfic amb l’article “Canvi de model
educatiu?” fent una reflexió sobre la necessitat d’abordar un canvi en profunditat
del sistema educatiu català, i ens planteja algunes qüestions que creu
que caldria tenir en compte per orientar aquest canvi.
Pel que fa als altres articles, el que signen Eulàlia Cervera, Joana Ferrer i
Montse Ortiz ens situa el present de l’orientació educativa des d’un recorregut
pel passat, mentre que Eulàlia Esclapés presenta una proposta d’una administració
educativa per a l’èxit educatiu de tothom partint de les necessitats i
els reptes actuals: preparar els joves i adolescents vers les incerteses del futur.
Les tres experiències de centres són complementàries. Així veiem com també des
d’una escola de Primària, l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona, l’equip de mestres
acompanya l’alumnat en la construcció dels seus itineraris personals i educatius a
partir de l’autoconeixement, mentre que a l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei
es posa l’èmfasi en la transició Primària-Secundària, i a l’Institut Nicolau Copèrnic
de Terrassa s’insisteix que la tasca orientadora és responsabilitat de tothom.
Per últim, Àlex Castillo, amb un estil fresc i suggeridor que és d’agrair, ens
trasllada la visió de les famílies i proposa una reflexió sobre el paper de l’escola
i de la societat en la construcció del futur personal i col·lectiu.
Antoni Domènech i Àngel Domingo
Coordinadors del monogràfic