30 dies de gravat

ts visuals
Mirar una pantalla me aburre
Fragments de fragments sobre “Una bofetada a tiempo es una victoria”
Escribir sobre el vídeo es como explicarle un viaje a
alguien que nunca se ha tomado un ácido. Marco
Vassi.
Imatges gravades a corre-cuita enmig d’una
tempesta...
Iñaki Alvarez (Vic, 1974) prové de l’àmbit de
la performance. Ha treballat amb el CD-Rom
interactiu, el vídeo, la fotografia... i darrerament
s’ha apropat al teatre, realitzant propostes que
freguen l’absurd en què els seus actors solen ser una
càmara de fotos digital en perill, una motxilla i un
iogurt d’una marca casolana desconeguda. Podem
entendre el projecte Una bofetada a tiempo es una
victoria com una possible conseqüència d’aquest
recorregut a través de formats, necessitats i punts
vitals diversos.
Un fragment és tan sols un fragment?
En aquesta proposta tot neix a partir de l’exploració
de fragment, sobre les possibilitats d’aquest
esdevenir element narratiu, una narració trencada,
en suspens, que mitjançant la relació entre elements
aparentment inconnexos provoca l’aparició de
tons i significats no previstos inicialment. Les fonts
visuals d’aquesta proposta són d’origen divers.
L’eix d’Una bofetada a tiempo es una victoria el
suporten diversos fragments de treballs videogràfics
anteriors: Miedo, el Dolor, Je ne peut etre
malade a Marseille, Si pogués atrapar el moment
l’esbatussaria… .
Serge Gainsbourg sigue vivo (sobre com vídeos vells
deixen de ser-ho).
Potser un dels elements que aquesta peça estigui tan
bruta de vida és que en el moment de la seva ideació
i producció mai va ser concebuda com una peça per
ser exposada, sinó que pretenia ser un explicació
sobre la forma que té Iñaki Alvarez d’abordar la
pràctica artística. Sorprenentment el resultat va
anar més enllà d’un simple recull de fragments
d’antics treballs.
“No hay nada mas dramático que
notar el esfuerzo del escritor detrás
de un párrafo. Gotas de sudor
embotadas. Si tienes que hacerlo
con esfuerzo, mejor no intentarlo”
Tom Spanbauer.
Quan Iñaki Alvarez treballava en Una bofetada a
tiempo es una victoria treballava al voltant de cinc
eixos:
1 ACCIÓN FÍSICA “ESCRIBIR”, FRAGMENTOS
Y RECORTES DE PAPEL
2 ACUMULAR Y ORDENAR, PERIÓDICOS,
VÍDEOS
3 LA RECETA COMO FORMA ARTÍSTICA,
JUAN HIDALGO, TRUCOS QUE SALEN MAL
4 EL AZAR NO EXISTE, YO TRABAJO CON EL
AZAR, VOCES, PARA UNA OBRA DE TEATRO
SIN ACTORES
5 DUDAS, ¿CUÁNDO DAS POR TERMINADO
UN PROYECTO? CUANDO DEJA DE
PROVOCARME DUDAS, LA RIBOT, NEW WEB
SITE
6 MIEDO GALLETA, RB.
Si aquest desordre us provoca una certa curiositat,
Espai Zer01. Amb tranquil·litat, please, perquè com
va dir Xavi Hurtado:
“Para darse cuenta de algo, hace falta un montón de
tiempo”
Ron Lechien, comissari de l’exposició
8