NAIROBI, HERE WE ART!

outofafricagallery

31/8 – 13/10/2019
Opening with cava cocktail and dance performance: Saturday August 31 at 20h

Publicació gratuita de Out of Africa Gallery Barcelona • Complimentary publication of Out of Africa Gallery Barcelona

NAIROBI, HERE WE ART!

EVANS MBUGUA – DAVID THUKU – ONYIS MARTIN

31/8 – 13/10/2019

Opening with cava cocktail and dance performance: Saturday August 31 at 20h

Evans MBUGUA - Swing - 2017 - 100cm H x 70cm W

Oil on plexiglass and photopaper

David THUKU - Series “Emtpy seats” - Untitled III - 2019

100cm H x 65cm W - Papercuts (sgraffito)

Onyis MARTIN - Talking Walls 63 - 2019 - 145cm H x 110cm W

Mixed media on canvas

www.outofafricagallery.com sorella@outofafricagallery.com +34 618 356 351 Carrer Nou 1 · 08870 Sitges Barcelona, Spain


2 | OUT OF AFRICA · OUT OF AFRICA

OOA Gallery: 100 m2 space in the historic centre of Sitges (Barcelona)

SORELLA ACOSTA

Director & Curator

Crée en avril 2011 par Sorella Acosta et Jacques Collaer et

située depuis 2013 dans le centre historique de Sitges, la

station balnéaire incontournable au sud de Barcelone, OOA

Gallery vise à promotionner l’art africain contemporain auprès des

collectionneurs et amateurs d’art en Espagne, en Europe et même

au-delà. Par des expositions individuelles et collectives dans la galerie,

la participation depuis 2017 à des foires internationales d’art

et des collaborations avec des portails d’art pour collectionneurs,

tel artsy.net, OOA Gallery donne une visibilité à la créativité et à la

diversité artistique contemporaine en Afrique. Fortement enracinés

dans leurs identités et leurs histoires respectives, les artistes confirmés

ou émergents représentés par la galerie, se distinguent par leur

liberté de ton et l’originalité de leur langage plastique. Résolument

tournés vers la modernité, tout en restant très attachés aux valeurs

africaines, ces artistes nous dévoilent que les différences socio-culturelles

sont une source de richesse. Observateurs du monde dans

lequel ils vivent, ces artistes jettent un coup d’œil éclairé sur notre

société et tout en enregistrant son histoire, ils participent à la mémoire

vivante de leurs cultures.

Opened in April 2011 and located since 2013 in the historic

center of Sitges, the not-to-be-missed seaside resort to the

south of Barcelona, OOA Gallery aims at promoting contemporary

African art among the collectors and art lovers of Spain,

Europe and beyond. Through solo and group shows in the gallery,

participation since 2017 in international art fairs, presence on art

portals for collectors like artsy.net and collaborations with contemporary

art museums, OOA Gallery gives visibility to the creativity

and contemporary artistic diversity of Africa. Strongly rooted in

their respective identities and stories, the established or emerging

artists represented by the gallery distinguish themselves by the

freedom of tone and the originality of their artistic language. Resolutely

turned towards modernity, while remaining very attached to

African values, these artists affirm that sociocultural differences are

a source of wealth. Observers of the world they live in, these artists

take an enlightened and critical look at our society and record its

history, while participating in the living memory of their cultures

and redefining their link to the world.

JACQUES COLLAER

Director & Art Collector

MICHEL

DE JONG VÁZQUEZ

Photographer & Webmaster

Abierta en abril 2011 por Sorella Acosta y Jacques Collaer y

situada desde 2013 en el centro histórico de Sitges, la primera

estación balnearia ineludible al sur de Barcelona,

OOA Gallery tiene como objetivo la promoción del arte contemporáneo

africano entre los coleccionistas y aficionados al arte en España,

en Europa e incluso más allá. A través de exposiciones individuales y

colectivas en la galería, la participación desde 2017 en ferias internacionales,

promociones en portales de arte para coleccionistas, como

artsy.net y colaboraciones con museos de arte contemporáneo,

OOA Gallery ofrece una visibilidad a la creatividad y a la diversidad

contemporánea en África. Muy arraigados en su identidad artística y

en sus historias respectivas, los artistas, confirmados o emergentes,

representados por la galería, se distinguen por su libertad de tono y

la originalidad de su lenguaje plástico. Firmemente dirigidos hacia la

modernidad, pero al mismo tiempo muy comprometidos con los valores

africanos, estos artistas nos revelan que las diferencias socio

culturales son una fuente de riqueza. Observadores del mundo en el

que viven, echan un vistazo a nuestra sociedad y registran al mismo

tiempo su historia, participando en la memoria viva de sus culturas.

Oberta l’abril del 2011 per Sorella Acosta i Jacques Collaer i

situada des del 2013 al centre històric de Sitges, la primera

estació balneari ineludible al sud de Barcelona, OOA

Gallery té com objectiu la promoció d'art contemporani africà

entre els col·leccionistes i aficionats a l'art d'Espanya, a Europa i

fins i tot més enllà. Per mitjà d'exposicions individuals i col·lectives

a la galeria, la participació des de 2017 a fires internacionals,

promocions en portals d’art per a col·leccionistes, com artsy.net

i col·laboracions amb museus d'art contemporani, OOA Gallery

dóna visibilitat a la creativitat i la diversitat contemporània a

l'Àfrica. Molt arrelats a les seves identitats i les seves respectives

històries, els artistes, confirmats o emergents , representats

per la galeria, es distingeixen per la seva llibertat de to i

l'originalitat del seu llenguatge plàstic. Fermament dirigits cap

a la modernitat, però romanent al mateix temps molt compromesos

amb el valors africans, aquests artistes ens revelen que

les diferencies sòcio- culturals són una font de riquesa. Observadors

del món en què viuen, fan una ullada a la nostra societat

i registren al mateix temps la seva història, participant en la

memòria viva de les seves cultures.

Out of Africa Gallery - Sorella Acosta

Carrer de L’Os Blanc, 30 • 08818 Olivella

Barcelona - Spain

Tel: +34 618 356 351

sorella@outofafricagallery.com

www.outofafricagallery.com

Crític d'art

Sylvain Sankalé

Traduccions a l’anglès

Kate Caiazza

Traduccions a l'espanyol i català

Minerva Kadar Afonso

Disseny i maquetació

Ambient Gràfic · www.ambientgrafic.com

Impressió

Imprentaonline.net • Zaragoza

Dipòsit legal

---

CONCRETEART

Thomas Buchnner

+33 680 03 90 87

www.concreteart.fr

Carrer Sant Domènech, 4 - Sitges - 93 709 88 12


OUT OF AFRICA · EXPLORE AFRICAN CONTEMPORARY ART | 3

Explore African

contemporary art

La scène artistique contemporaine africaine est

aujourd’hui caractérisée par une liste dynamique

d’artistes exceptionnels dont l’innovation esthétique

et la prospérité conceptuelle ont ouvert la voie à la

prochaine génération. Utilisant leurs créations pour interpréter

et représenter les réalités socio-économiques

de l’Afrique, les défis politiques, les riches traditions et

la beauté si variée, ces artistes reconnus internationalement

ou émergents continuent d’influencer l’évolution

de l’art contemporain.

La créativite actuelle, reflétant

la diversité, est mise en valeur

au Kenya

OOA Gallery at Art X Lagos – November 2018

La richesse du talent artistique africain reçoit enfin la reconnaissance

et l’attention qu’elle mérite. La singularité

de l’histoire et de la culture de chaque pays produit des

artistes qui explorent efficacement leurs relations avec

le continent africain et le reste du monde, avec des pays

leaders artistiquement tels la Côte d’Ivoire, le Sénégal, le

Ghana, le Nigéria, l’Afrique du Sud et le Kenya.

Pour l’expo “Nairobi, here we Art” nous vous présentons

trois artistes contemporains kenyans, leur inspiration,

leur travail et leur relation avec leur pays d’origine:

Evans Mbugua, artiste de renommée internationale vit et

travaille à Paris et deux artistes émergents, David Thuku

et Onyis Martin, tous deux membres d’ARTLab Africa, une

plateforme culturelle axée sur le développement de l’art

expérimental en Afrique de l’Est.

Africa's contemporary art scene is today characterized

by a dynamic list of exceptional artists

whose aesthetic innovation and conceptual profundity

has paved the way for the next generation. Using

their creations to interpret and portray Africa's socio-economic

realities, political challenges, rich traditions and

diverse beauty, these leading and emerging artists continue

to influence the evolution of contemporary art.

Contemporary creations

reflecting diversity is showcasing

strongly in Kenya

La escena del arte contemporáneo africano se caracteriza

en la actualidad por una lista dinámica

de artistas excepcionales cuya innovación estética

y prosperidad conceptual han allanado el camino a

la próxima generación. Utilizando sus creaciones para

interpretar y representar la realidad socio-económica

de África, los desafíos políticos, las ricas tradiciones y su

belleza tan diversa, estos artistas internacionalmente reconocidos

y emergentes continúan influenciando la evolución

del arte contemporáneo.

La creatividad actual, que refleja la

diversidad, se enfatiza en Kenia

Avui, L'escena artística d árt contemporani africà

es caracteritza per una llista dinàmica d'artistes

excepcionals que amb la seva innovació

estètica i la prosperitat conceptual han aplanat el camí

per a la pròxima generació. Utilitzant les seves creacions

per a interpretar i representar la realitat socioeconòmica

d'Àfrica, els reptes polítics, les riques tradicions i la seva

bellesa tan diversa, aquests artistes internacionalment

reconeguts o emergents continuen d'influir l'evolució de

l'art contemporani.

La creativitat actual, reflectint la

diversitat, es realçada en el Kenya

Africa’s wealth of artistic talent is finally getting the

recognition and attention it deserves. Each country’s

unique history and culture produces artists that effectively

explore their relationship with the continent and

the rest of the world, with leading artistic countries such

as the Ivory Coast, Senegal, Ghana, Nigeria, South Africa

and Kenya.

For the show “Nairobi, here we Art”, we look at three

contemporary Kenyan artists, their inspiration, their

work and the relationship they have with their home

country: International well-known artist Evans Mbugua living

and working in Paris and two emerging artists, David

Thuku and Onyis Martin, both member of ARTLabAfrica,

a cultural platform focused on developing experimental

art in East Africa.

La riqueza del talento artístico africano recibe finalmente

el reconocimiento y la atención merecida. La singularidad

de la historia y la cultura de cada país producen artistas

que exploran con eficacia su relación con el continente

africano y el resto del mundo, con países líderes artísticamente

como Costa de Marfil, Senegal, Ghana, Nigeria,

Kenia y Sudáfrica.

Para la exposición "Nairobi, here were Art" presentamos

tres artistas contemporáneos kenianos, su inspiración,

su trabajo y la relación con su país de origen: Evans

Mbugua, artista reconocido internacionalmente, que

vive y trabaja en París, y dos artistas emergentes, David

Thuku y Onyis Martin, ambos miembros de ARTLab África,

una plataforma cultural centrada en el desarrollo del

arte experimental en África Oriental.

La riquesa del talent artístic africà rep finalment el reconeixement

i atenció merescuda. La singularitat de la seva

història i la cultura de cada país produeix artistes que exploren

eficaçment la relació amb el continent africà i la

resta del món, amb països líders artísticament, tal com

Costa de marfil, Senegal, Ghana, Nigèria, Kènia i Sud-àfrica.

Per a l’exposició "Nairobi, here we Art" presentem

tres artistes contemporanis kenyans, la seva inspiració,

la seva obra i la seva relació amb el seu país d'origen:

Evans Mbugua, artista reconegut internacionalment que

viu i treballa a París i dos artistes emergents, David Thuku

i Onyis Martin, tots dos membres de l'ARTLab Àfrica, una

plataforma cultural centrada en el desenvolupament de

l'art experimental de l'Àfrica Oriental.


4 | EVANS MBUGUA · OUT OF AFRICA

E V A N S

Cette peinture est jeune, elle

montre une Afrique dynamique

et en mouvement, une Afrique

positive et on a immédiatement

envie de l'aimer!

Né en 1979 à Nairobi, Evans MBUGUA décide,

après son baccalauréat option art, obtenu en

1997, de poursuivre ses études en France, destination

surprenante pour un étudiant d'un pays d'Afrique

anglophone. Diplômé de l'Université de Toulouse, il s'inscrit

à l'École Supérieure d'Art des Pyrénées et obtient en

2005 un diplôme en Design Graphique.

Tout en entamant une carrière professionnelle en qualité

de Directeur Artistique dans une agence en communication

de Toulouse, il continue d'explorer le champ des

arts visuels dans son atelier personnel. En 2011 il décide

de monter à Paris, où il consacre tout son temps à l'exploration

artistique et au design.

Depuis lors, il a exposé ses œuvres à travers le monde,

dans de prestigieuses institutions et événements et c'est

son univers coloré, plein d'énergie et de joie de vivre qu'il

partage avec tous ceux qui savent apprécier son travail et

ils sont nombreux!

Ce travail a été montré en Europe et aux USA et sur son

continent d'origine, du Maroc à la République Sud-Africaine.

Il a participé à de nombreuses foires d'art contemporain

dont certaines des plus fameuses dédiées à l'art

africain contemporain (1:54 Londres et AKAA Paris, notamment)

et certaines de ses œuvres se retrouvent dans

les ventes spécialisées de grandes maisons de vente à Paris

ou ailleurs. C'est sa deuxième exposition à Barcelone,

en cette même galerie Out of Africa où il a fait la transition

entre 2017 et 2018.

Evans MBUGUA atteint à présent la maturité et son œuvre

prend de l'assurance et cela se ressent clairement

dans les récentes évolutions de son travail!

La série consacrée à la danse qu'il présente ici résume

parfaitement les préoccupations qui sont les siennes et

qui tournent autour de l'être humain, homme ou femme.

Dans de grandes compositions, très colorées, il nous dit

les rencontres, les échanges, les identités et leurs cheminements

et le souci qui est le sien d'essayer de cerner au

plus près l'être humain dans ses multiples facettes.

Des fonds très soignés, qui peuvent rappeler l'activité de

designer de l'artiste, reproduisent comme les motifs réguliers

des tissus multicolores que l'on retrouve partout à

travers l'Afrique, même si, en fait, il s'agit d'empreintes de

pieds qui se fondent habilement dans la trame tout en évoquant

forcément la marche et surtout, en l'espèce, la danse.

S'en détachent, en pointillés, de grands personnages

en mouvement qui envahissent la toile et lui donnent

une vitalité qui contraste vigoureusement avec le fond

très neutre et très uniforme, quoique coloré. Contraste

de couleurs vives que leur traitement antagoniste -traits

linéaires contre pointillés, reproduction de motifs similaires

contre personnages en mouvement etc.- anime

de façon formidable. Les techniques dans ces tableaux

Evans Mbugua – Mi-Swing – 2019 – 100x100cm – Oil on plexiglass and photopaper

allient la peinture à la main sur plexiglas à l'impression

numérique sur papier.

Cette peinture est jeune, elle montre une Afrique dynamique

et en mouvement, une Afrique positive et on a

immédiatement envie de l'aimer! Pour l'artiste, danser

est un langage universel. Il permet de faire passer expressions

de joie, paix, excitation, tension, poids, espace,

rythme, souplesse...

Mais l'artiste sème plusieurs énigmes dont il est seul à

posséder la réponse exacte, même si l'on peut hasarder

des explications qui ne rencontrent pas nécessairement

les siennes. Mais n'est-ce pas le rôle du «regardant» que

de s'approprier l'œuvre et lui faire dire ce qu'il a envie de

dire ou d'entendre?

Pourquoi tous ses modèles portent t'ils des lunettes noires?

Quel lourd secret cachent-ils derrière, à moins que,

par cet artifice, l'artiste cherche à supprimer les

identités particulières et à montrer que ces portraits

n'en sont pas qui immortalisent la jeunesse, sous toutes

ses formes, même s'il s'agit de deux modèles précisément

identifiés...

Parce qu'à l'évidence il ne s'agit pas que d'une combinaison

de prouesses techniques, celles des danseurs et celles

de l'artiste qui les représente. Il y a de façon certaine, au-delà

de la beauté esthétique qui nous saisit immédiatement, un

message qui passe et qu'il nous faut apprendre à décrypter.

Nos danseurs sont noirs, certes, mais ils sont contemporains

et « mondialisés » comme le prouvent leurs coiffures,

leurs tenues et les accessoires qu'ils portent, et rien ne permet

de leur attribuer une nationalité, une ethnie, un pays,

tous ces symboles de frontières, de démarcation, d'isolement

et de conflits. Ils sont toute l'Afrique qu'ils représentent

dans son ensemble et dans son unité transcendée.

A l'inverse des clichés en usage, c'est une Afrique énergique,

mais pas celle des cartes postales qui danse dans ses

oripeaux de paille et ses fanfreluches d'un autre âge, mais

une Afrique moderne, décomplexée et épanouie.

L'artiste qui avait plutôt peint des figures isolées qui occupaient

la toile est en train de passer à des couples de

danseurs dans lesquels il y a lieu de voir encore quelques

grilles de lecture supplémentaires sur la complémentarité

dans l'égalité entre l'homme et la femme.

Evans MBUGUA nous donne envie d'être heureux et de

nous sentir optimistes pour ce continent que l'on représente

plus dans ses soubresauts dramatiques et ses contorsions

mortifères, qu'il ne faut pas nier non plus. Il nous

apporte l'espérance et la joie de vivre et mérite à ce titre

notre reconnaissance!

Sylvain Sankalé

Critique d’art. Dakar – Sénégal


OUT OF AFRICA · EVANS MBUGUA | 5

M B U G U A

Evans Mbugua – A-bientôt – 2019 – 100x100cm – Oil on plexiglass and photopaper

Born in Nairobi in 1979 and after obtaining his

Bachelor of Arts degree in 1997, Evans MBUGUA

decided to continue his studies in France, a surprising

destination for a student from an English-speaking

African country. After graduating from the University of

Toulouse, he enrolled at the l'École Supérieure d'Art des

Pyrénées (Upper School of Art of the Pyrenees) and obtained

a graphic design degree in 2005.

While at the same time starting a professional career as

an art director in a communications agency in Toulouse,

MBUGUA continued to explore the field of visual arts in

his personal studio. In 2011 he decided to go to Paris,

where he has since devoted all of his time to artistic exploration

and design.

MBUGUA has exhibited his work in prestigious institutions

and events all over the world. It is his colorful universe, full

of energy and the joy of living, that he shares with everyone

who knows how to appreciate his work and there are many!

His work has been shown in Europe, the United

States and in his home continent, from Morocco to the

South African Republic. He has participated in many

contemporary art fairs, including some of the most

famous fairs dedicated to contemporary African art

(principally 1:54 London and AKAA Paris).

Additionally, some of his works have been sold in

specialized sales of large auction houses in Paris and

elsewhere. This is his second exhibition in Barcelona, in

the same gallery, Out of Africa, where he first exhibited at

the end of 2017, beginning of 2018.

Now, Evans MBUGUA is reaching his maturity and his

work has gained in confidence, as clearly demonstrated

in the most recent evolution of his work!

The series dedicated to dance presented here perfectly

summarizes his concerns revolving around human

beings, be they man or woman. In great, highly colorful

This painting is fresh, showing a

dynamic Africa in motion, a

positive Africa that immediately

provokes the desire to love it!

compositions, MBUGUA depicts the encounters, exchanges,

identities and ways of being in his interest in understanding

human beings and their many facets.

Very carefully created backgrounds bring to mind the

artist’s design activity, reproducing the regular motifs of

the multicolored fabrics that we find all over Africa. Even

footprints are cleverly fused into the plot while at the same

time evoking the march and above all, in particular, the dance.

He detaches, through the use of pointillism, great

moving characters that invade the canvas and give it a

vitality that contrasts vigorously with the very neutral

and uniform, though colorful background. The contrast

of vivid colors that, in their antagonistic treatment (linear

traces against pointillism, the reproduction of similar

motifs against moving characters etc…), wonderfully

animates the work. The techniques in these paintings link

painting on plexiglass with digital printing on paper.

This painting is fresh, showing a dynamic Africa in motion,

a positive Africa that immediately provokes the desire

to love it! For the artist, dance is a universal language.

It allows the transmission of expressions of joy, peace,

excitement, tension, weight, space, rhythm, flexibility…

However, MBUGUA sows several riddles into the work

of which he alone possesses the exact answer. While

we can venture explanations, they will not necessarily

match his. But isn't it the role of the “observer” to

appropriate the work and make it say what they want

it to say or understand?

Why do all of the models wear dark glasses?

Through the use of this artifice we are left to consider

what dark secret lies behind. Why does the artist try to

remove the particular identities of the models? Is it to

show that these portraits are not what immortalize youth,

in all its forms, regardless of if they are two specifically

identified models…

There are certain messages, beyond the aesthetic beauty

that hook us immediately, that go further and that we

have to learn to decipher, because obviously it is not just

a combination of technical skills, that of the dancers and

the artist that represents them.

The dancers are black, true, but they are contemporary

and "globalized," as evidenced by their hairstyles, the

costumes and accessories that they wear, and there is nothing

to attribute them to a nationality, an ethnic group,

a country, all these symbols of borders, of isolation and

conflict. They represent Africa as a whole and its transcendent

unity.

In contrast to the cliches in use, it is an energetic Africa,

not that of the postcards of dancers in their straw

rags and ornaments from another era, but a modern,

carefree and complete Africa.

The artist, who had previously painted rather isolated

figures that occupied the canvas, is now passing to

pairs of dancers in which we can see signs of additional

interpretation criteria on the complementarity and

equality of men and women.

Evans MBUGUA makes us want to be happy and optimistic

about this continent that we most often represent

more in its dramatic turmoil and its deadly contortions,

neither of which should be denied. He brings us hope

and joy of life and deserves our recognition as such!

Sylvain Sankalé

Art Critic. Dakar, Senegal


6 | EVANS MBUGUA · OUT OF AFRICA

de las telas multicolores que encontramos por toda África,

incluso si se trata de huellas de pies que se funden

hábilmente en la trama mientras evocan obligatoriamente

la marcha y, sobre todo, en concreto, la danza.

Se desprenden, en puntillismo, grandes personajes en

movimiento que invaden el lienzo y le dan una vitalidad

que contrasta vigorosamente con el fondo muy neutro y

muy uniforme, aunque coloreado. Contraste de colores

vivos que su tratamiento antagónico – trazos lineales

frente a puntillismo, reproducción de motivos similares

frente a personajes en movimiento etc... –anima de

forma maravillosa. Las técnicas en estas obras unen la

pintura a mano o en plexiglás con la impresión digital

sobre papel.

¡Esta pintura es joven, muestra a una África dinámica

y en movimiento, una África positiva que provoca inmediatamente

deseos de amarla! Para el artista, la danza es

un lenguaje universal. Permite transmitir las expresiones

de alegría, paz, excitación, tensión, peso, espacio, ritmo,

flexibilidad... Pero él artista siembra varios enigmas de

los cuales él solo posee la respuesta exacta, inclusive si

podemos aventurar explicaciones que no necesariamente

coincidirán con las suyas. ¿Pero no es acaso el rol del

“que mira” apropiarse de la obra y hacerle decir lo que él

quiere decir o entender?

¡Esta pintura es joven, muestra

una África dinámica y en

movimiento, una África positiva

que provoca inmediatamente

deseos de amarla!

Evans Mbugua – Chakacha – 2019 – 150cm H x 100cm W – Oil on plexiglass and photopaper

Evans MBUGUA nació en Nairobi en 1979 y después

de su bachillerato en la modalidad de artes, obtenido

en 1997, decidió proseguir sus estudios en

Francia, destino sorprendente para un estudiante de un

país africano anglófono. Licenciado por la Universidad

de Toulouse, se matriculó en la Escuela Superior de Arte

de los Pirineos y obtuvo un diploma de diseño gráfico

en el 2005. A pesar de iniciar una carrera profesional

como director de arte en una agencia de comunicación

de Toulouse, continuó explorando en el ámbito de las

artes visuales en su taller personal. En el 2011 decidió

ir a París, donde consagró todo su tiempo a la exploración

artística y al diseño. Desde entonces, expuso su

obra por todo el mundo, en prestigiosas instituciones

y eventos y es su universo colorido, lleno de energía y

alegría de vivir, el que comparte con todo aquel que

sabe apreciar su trabajo, y son muchos. Este trabajo se

mostró en Europa, en los Estados Unidos y en su continente

de origen, desde Marruecos hasta la República

Sudafricana. Participó en muchas ferias de arte contemporáneo,

de las cuales algunas de las más famosas dedicadas

al arte africano contemporáneo (1:54 Londres

y AKAA París, principalmente), algunas de sus obras se

encuentran en las ventas especializadas de grandes casas

de subastas en París o en otros lugares. Es su segunda

exposición en Barcelona, en esta misma Galería Out

of África, donde realizó la transición entre 2017 y 2018.

MBUGUA Evans alcanza actualmente la madurez y su

obra gana confianza, y ello se percibe claramente en las

recientes evoluciones de su trabajo. La serie dedicada a

la danza que presenta aquí resume perfectamente sus

preocupaciones, que giran alrededor del ser humano,

hombre o mujer. En grandes composiciones, muy coloreadas,

nos indica los encuentros, los intercambios,

las identidades y sus caminos y la preocupación de entender

al ser humano en sus múltiples facetas. Fondos

muy cuidados, que pueden recordar la actividad como

diseñador del artista, reproducen los motivos regulares

¿Por qué todos sus modelos usan gafas oscuras? ¿Qué

oscuro secreto esconde detrás? Al menos, que, por este

artificio, el artista intente quitar las identidades particulares

y mostrar que estos retratos no son los que inmortalizan

la juventud, bajo todas sus formas, aunque

se trate de dos modelos específicamente identificados...

Porque obviamente no se trata únicamente de una combinación

de destrezas técnicas, la de los bailarines y la del

artista que los representa. Hay de forma certera, más allá

de la belleza estética que nos engancha inmediatamente,

un mensaje que traspasa y que tenemos que aprender a

descifrar. Nuestros bailarines son negros, cierto, pero son

contemporáneos y "globalizados", según lo evidenciado

por sus peinados, sus trajes y los accesorios que llevan,

y nada permite atribuirles una nacionalidad, un grupo

étnico, un país, todos estos símbolos de fronteras, de límites,

aislamiento y conflictos. Son la representación de

toda África en su conjunto y en su unidad trascendida. A

diferencia de los tópicos en uso, es una África enérgica,

pero no aquella de las postales que bailan en sus harapos

de paja y sus volantes de otra época, una África moderna,

desenfadada y plena. El artista que había pintado

más bien figuras aisladas que ocupaban el lienzo se está

moviendo hacia parejas de bailarines en los que se puede

ver aún algunos renglones de lectura para ver criterios de

interpretación adicionales sobre la complementariedad

en la igualdad entre hombre y mujer. Evans MBUGUA nos

hace tener ganas de ser felices y sentirnos optimistas por

este continente que representamos más en su agitación

dramática y sus contorsiones mortíferas, que no hay

tampoco que negar. ¡Nos trae esperanza y alegría de vivir

y merece nuestro reconocimiento por eso!

Sylvain Sankalé

Crítico de arte. Dakar – Sénégal


OUT OF AFRICA · EVANS MBUGUA | 7

Nascut a Nairobi el 1979, Evans MBUGUA decideix, després d´obtenir el seu batxillerat

en la modalitat arts , continuar els seus estudis a França, destinació

sorprenent per a un estudiant d'un país africà anglòfon. Graduat de la Universitat

de Toulouse, es va inscriure a l'escola superior d'Art dels Pirineus i obté un diploma

de Disseny gràfic el 2005.

Tot i començar una carrera professional com a Director creatiu en una agència de comunicació

de Toulouse, continua explorant el camp de les arts visuals al seu estudi personal.

El 2011 va decidir anar a París, on es va dedicar a l'exploració artística i al disseny.

Des d'aleshores ha exposat arreu del món, en institucions de prestigi i esdeveniments, i

és el seu món colorit, ple d'energia i alegria de vida que comparteix amb els qui aprecien

la seva obra, i són molts!

Aquest treball s'ha mostrat a Europa i als Estats Units i el seu continent d'origen, des del

Marroc a Sud-àfrica. Va participar en moltes fires d'art contemporani algunes de les més

famoses dedicades al art africà contemporani (1,54 Londres i París AKAA, en particular)

i algunes de les seves obres es troben en les vendes d'especialitzades de grans cases de

subhastes a París o en qualsevol altre lloc. És la segona exposició a Barcelona, en aquesta

mateixa galeria Out of Africa, on va fer la transició entre 2017 i el 2018.

Evans MBUGUA arriba ara a la seva maduresa i la seva obra guanya confiança

i es mostra clarament en les evolucions recents del seu treball!

La sèrie dedicada a la dansa que aquí presenta resumeix perfectament

les seves preocupacions, que giren al voltant de l'ésser humà, home o

dona. En grans composicions, molt riques en colors , ens diu les trobades,

els intercanvis, les identitats i els seus camins i la seva preocupació que és

intentar identificar més de prop l'ésser humà en les seues diverses facetes.

Fons molt polits, que pot recordar l'activitat com a dissenyador de l´artista,

reprodueixen els motius regulars de les teles multicolors que trobem

a tot Àfrica, tot i que, de fet, es tracta de petjades de peus que es

fondeixen hàbilment en la trama tot evocant necessàriament la marxa i,

sobre tot, en aquest cas, la dansa.

Es desprenen, en puntillisme, grans personatges en moviment que estan

envaint el llenç donant-li una vitalitat que contrasta fortament amb el

fons molt neutre i molt uniforme, encara que colorit. Contrast de colors vibrants

que el seu tractament antagònic – traços lineals contra puntejats,

reproducció de motius similars contra personatges en moviment etc...

anima de forma formidable. Les tècniques en aquests quadres combinen

pintura a mà sobre metacrilat amb l'impressió digital sobre paper.

Aquesta pintura és jove, Mostra una Àfrica dinàmica i en moviment, una

L'artista, que en canvi va pintar figures aïllades que ocupaven el llenç s'està movent

cap a parelles de ballarins on hi ha lloc encara de veure algunes quadrícules de lectura

complementarietats en l'igualtat entre home i dona.

Evans MBUGUA ens fa voler esser feliços i sentir-nos optimistes per aquest continent

que representem més aviat en la seva agitació dramàtica i les seves contorsions mortals,

que no neguen tampoc. Ens porta esperança i alegria de viure i mereix el nostre reconeixement

per això!

Sylvain Sankalé

Ressenya de art. Dakar - Senegal

Aquesta pintura és jove, mostra una Àfrica

dinàmica i en moviment, una Àfrica positiva

que volem immediatament estimar-la!

Àfrica tan positiva que volem immediatament estimar-la! Per l'artista,

dansar és un llenguatge universal. Permet transmetre expressions d'alegria,

pau, emoció, tensió, pes, espai, ritme, flexibilitat...

Però l'artista sembra diversos enigmes dels quals és l´únic a tenir la

resposta exacta, inclús si es poden aventurar explicacions que no necessàriament

coincideixen amb les seves. Però no és pas el rol del "que

mira" apropiar-se l'obra i fer-li dir el que ell vol dir o sentir? Perquè tots els

seus models porten ulleres fosques?

Quin obscur secret amaguen darrere? A menys que, per aquest artifici,

l'artista pretengui eliminar les identitats específiques i mostrar que

aquests retrats no són els que immortalicen la joventut, en totes les seves

formes, inclús si es tracta de dos models ben identificats...

Perquè, òbviament, no és solament una combinació de destresa tècnica,

la dels ballarins i la del artista que els representa. Hi ha de forma certa ,

més enllà de la bellesa estètica, que ens agafa immediatament, un missatge

que ens arriba i que hem d'aprendre a desxifrar.

Els nostres ballarins són negres, cert, però són contemporanis i "globalitzats"

com ho demostren els seus pentinats, els vestits i accessoris desgastats

i res no permet d'assignar una nacionalitat, un grup ètnic, un país,

tots aquests símbols de fronteres, límits, aïllament i conflicte. Són tota

l´Àfrica que representen en el seu conjunt i en la seva unitat transcendida.

A diferència dels tòpics en ús, és una Àfrica enèrgica, però no la de les

postals on ballen en els seus draps de palla i crestes d'una altra època,

sinó una Àfrica moderna, desinhibida i florida.

Evans Mbugua – Get-Up – 2019 – 150cm H x 100cm W – Oil on plexiglass and photopaper


8 | DAVID THUKU · OUT OF AFRICA

D A V I D

foires et expositions les plus prestigieuses dédiées, en particulier, à l'art africain contemporain,

dans plusieurs villes d'Europe.

Ainsi 1:54 à Londres, AKAA à Paris, mais aussi la Foire de dessin contemporain dans la

même ville et maintenant Barcelone, ont accueilli et accueillent avec plaisir ses œuvres.

Après avoir travaillé fort classiquement l'huile sur toile, le peintre est venu peu à peu

au papier qui a sa prédilection, en ce moment. Comme il l'explique lui-même, il coupe et

écorche le papier pour révéler des images soigneusement superposées, révéler la connaissance

enfouie. A travers l'analyse de l'espace quotidien que nous occupons, il va de

plus en plus loin dans le jeu des épaisseurs pour révéler les dimensions cachées de l'œuvre

et de la société qu'il décrypte.

L'artiste nous pousse à l'introspection inquiète et crée

un véritable malaise qui nous poursuit sans rien dire

et sans nous donner la moindre réponse

David THUKU – Series “Empty seats” – Untitled IV – 2019 – 100cm H x 65cm W – Papercuts (sgraffito)

Nakuru, la région natale de David THUKU évoque tout de suite le lac éponyme,

magnifique réserve naturelle dans le cratère d'un volcan éteint et qui abrite

plusieurs millions de flamands roses qui y nichent!

Il est facile de faire des extrapolations et de se dire qu'un jeune homme né dans cet environnement

aux airs de premier matin du monde, ne peut qu'avoir été sensible à la beauté

et l'harmonie de son univers dont il aurait décidé de se faire le démiurge à l'échelle de sa

toile. Mais cela relève très certainement du fantasme, même si les lieux d'éveil au monde

et à ses merveilles ont très certainement leur influence, difficilement quantifiable, sur ceux

qui ont eu assez de sensibilité pour en absorber certaines portions des mystères.

Né donc à Nakuru en 1985, l'artiste a pu bénéficier, grâce à ses aptitudes rapidement

mises en évidence, d'une bourse d'étude du Langalanga Scholarship Fund, qui lui a permis

de sortir à l'âge de 24 ans diplômé du Buruburu Institute of Fine Arts de Nairobi.

Depuis lors, il vit et travaille à Nairobi.

En 2013 il est co-fondateur de Brush-Tu Art Studio (www.brushtu.co.ke), un collectif

d'art créatif qui fournit aux artistes des espaces de travail et leur permet des échanges

collaboratifs. Ce jeune peintre a brillamment poursuivi son chemin, semant ses œuvres

de par le vaste monde, en exposant, dans son pays, d'abord, mais également, au gré des

Il avoue utiliser des motifs répétés pour marquer son environnement spatial et ses caractéristiques.

Le motif a une signification particulière dans ses œuvres. Celui-ci crée

un sentiment d'espace, de perspective et de comparaison et signifie la continuité. Ce

recours à une unification du motif est particulièrement visible dans la série qu'il nous

propose et fort opportunément baptisée «sièges vides» (empty seats).

Au-delà du motif, nous sommes dans une même palette de couleurs et seule la présence

de personnages dans des positions insolites vient rompre, d'une certaine manière,

l'unité des œuvres sans pourtant y apporter la moindre rupture. Sièges vides, donc, car

les personnages sont à côté, dessous ou dessus, mais jamais dedans et cela peut constituer

une première grille de lecture de l'œuvre.

Le siège, c'est ce qui assoit, au sens propre et au sens figuré, ce qui donne une position,

une situation. On occupe un siège, on le quitte, on le laisse à d'autres qui se battent pour

s'en emparer, le jeu social et particulièrement politique est tout entier dans ce jeu de

chaises! A cela s'ajoute le motif du dé, objet de jeu, certes, mais identification sublimée

du hasard et de toutes ses injustices.

L'œuvre est très graphique, elle laisse peu de place pour l'anecdote et renvoie le spectateur

à ses propres projections : pourquoi une cage à la place d'une tête sur un personnage

aux vêtements en forme de barreaux de prison et dont on imagine les mains liées

derrière le dos ? Symbole d'emprisonnement du corps et de l'âme?

Un damier nous symbolise volontiers l'opposition binaire du blanc et du noir, mais aussi

du bien et du mal, de la femme et de l'homme, du non et du oui! Autre perspective...

Et que dire de ce corps dont on ne voit que le bas au-dessus d'une chaise couchée au

sol. S'agit-il de la vision pudique d'un pendu qui, d'un ultime coup de pied, a renversé la

chaise qui le soutenait? L'artiste ne nous donne pas de réponse, non plus, laissant libre

cours à notre imagination et à nos propres réflexions, aux nombreux sens de ce mot,

sur ces œuvres, miroirs de l'âme qui nous sont ainsi tendus. Pourquoi ces sièges sont-ils

vides et donc privés de leur rôle premier qui est de reposer nos corps endoloris et leur

donner une position, une halte et une assise? Il est vrai que la plupart semblent suspendus

dans le vide par d'incompréhensibles cordes qui les relient à autre chose, un autre

monde, en dehors du tableau… Des sphères vides ou blanches ponctuent l'espace comme

autant d'yeux, mais aussi autant de balles et de menaces qui viennent on ne sait d'où,

ajoutant un surcroît de malaise. Ainsi, d'une œuvre très graphique, faite de grands aplats

de couleurs d'une palette très réduite (du noir, du rouge et du blanc essentiellement) sur

du papier arraché, l'artiste nous pousse à l'introspection inquiète et crée un véritable

malaise qui nous poursuit sans rien dire et sans nous donner la moindre réponse.

Et ce n'est pas la moindre des forces du peintre, avec une telle économie de moyens

et de techniques, que de nous ouvrir portes et fenêtres pour une réflexion qui va plus

loin, très loin des ondulations des plumes des flamands rose dans le petit matin sur

le lac Nakuru.

Sylvain Sankalé

Critique d’art. Dakar – Sénégal


OUT OF AFRICA · DAVID THUKU | 9

T H U K U

David THUKU – Series “Empty seats” – Untitled V – 2019 –

76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)

David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled IX – 2019 – 76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)

Nakuru, David THUKU's native region, immediately

evokes the eponymous lake, a natural reserve

in the crater of an extinct volcano which is

home to millions of pink flamingos that nest there!

It is easy to extrapolate and say that a young man born

in this environment with the air of the first morning of the

world, must be sensitive to the beauty and harmony of

the universe. From this sensitivity he would have decided

be the creator of his own universe within the borders of

his canvas. Even if the places of awakening to the world

and its wonders undoubtedly have their influence on

those who have had enough sensitivity to absorb certain

portions of these mysteries, they are hard to quantify and

this almost certainly comes from fantasy.

The artist was born in Nakuru in 1985. Thanks to his

outstanding skills which were discovered early on, he

received a grant from the Langalanga Scholarship Fund

and graduated from the Buruburu Institute of Fine Arts in

Nairobi at the age of 24.

Since graduating, THUKU has been living and working

in Nairobi. In 2013 he co-founded the Brush-Tu Art Studio

(www.brushtu.co.ke), a creative art collective that provides

artists with workspaces allowing for collaborative

exchanges. This young painter continued his successful

journey, scattering his works throughout the vast world.

After exhibiting in his own country, THUKU was accepted

to the most prestigious fairs and exhibitions dedicated to

contemporary African art in cities throughout Europe.

THUKU’s works have been welcomed in 1:54 in London,

AKAA and the Drawing Now Paris Fair and most recently

in Barcelona at the Out of Africa art gallery.

After having worked in a rather classical way with oil on

canvas, the painter gradually turned to paper showing a

predilection for it. As he explains, he cuts and tears the

paper carefully discovering overlapping images and revealing

hidden knowledge. Through the analysis of the

everyday space we occupy, THUKU goes further and further

into the layers to reveal hidden dimensions of the

work and of the undertaking that it’s meant to decipher.

THUKU admits to using repeated motifs to mark his spacial

environment and its characteristics. The motif has a

special meaning in his works; it creates a sense of space,

of perspective and comparison and continuity. The choice

to unify the motif is particularly visible in the series

that he presents and aptly baptized “Empty seats”.

The artist pushes us towards

unsettling introspection and creates

a real uneasiness that haunts us

without a word and without

giving us any answers

Beyond the motif, we are in the same palette of colors

and only the presence of characters in unusual positions

break, in a certain way, the unity of the works without

causing the slightest rupture. Empty seats, because the

characters are next to, below or above, but never on

them. Recognizing this can be an initial framework of interpretation

for the reading of the work.

The seat is what you feel, literally and figuratively, giving

a position, situating us. We occupy a seat, we leave it, we

leave it to others who struggle to stay; the social game is

particularly political and it is entirely so in this game of

chairs! To this is added the motif of the dice, the object of

the game, no doubt, but also a subtle reference to chance

and all its injustices.

The work is very graphic, leaving little room for anecdote

and returns the viewer to their own projections:

why a cage instead of a head on a character with clothes

in the form of prison bars that we imagine with his

hands tied behind his back? Is it a symbol of confinement

of the body and soul?

A checkerboard spontaneously embodies the binary

opposition of black and white, but also of good and evil,

women and men, the no and the yes! Another perspective...and

what can we say about this body of which we

only see the lower part on a chair stretched on the floor. Is

it perhaps the modest vision of a hanged man who, with

one last kick, knocked over the chair that held him?

The artist also does not give us answers, giving free rein

to our imagination and our own reflections, the many

meanings of the work, mirrors of the soul that are thus

presented to us. Why are these seats empty, deprived of

their essential function, which is to allow us to rest our

aching bodies and give them a place, a rest and a seat? It

is true that most seem suspended in the void by incomprehensible

strings that bind them to something else, to

another world, outside the box ... Empty or white spheres

punctuate the space like so many eyes, but also so many

bullets and threats that come from I do not know where,

adding additional discomfort. Thus, from a very graphic

work, made of large blocks of colors to a very small palette

(black, red and white essentially) on torn paper, the

artist pushes us towards unsettling introspection and

creates a real uneasiness that haunts us without a word

and without giving us any answers.

And it is not the least of the painter's forces, with such

economy of means and techniques, that he opens doors

and windows for us to reflect beyond, far away from the

ripples of the feathers of the pink flamingos in the early

morning over Lake Nakuru.

Sylvain Sankalé

Art Critic. Dakar, Senegal


10 | DAVID THUKU · OUT OF AFRICA

El artista nos empuja hacia la introspección inquietante

y crea un verdadero malestar que nos persigue sin

mediar palabra y sin darnos respuesta alguna

N

akuru, la región natal de David THUKU, evoca inmediatamente el lago epónimo,

reserva natural en el cráter de un volcán extinguido, que alberga millones de flamencos

rosados que anidan allí. Es fácil extrapolar y decir que un joven nacido

en este entorno con las melodías de primera mañana del mundo no puede más que ser

sensible a la belleza y armonía de su universo, del cual habría decidido hacerse el demiurgo

a escala de su lienzo. Pero ello proviene casi ciertamente de la fantasía, incluso si los

lugares del despertar al mundo y a sus maravillas tienen sin duda su influencia, difícilmente

cuantificable, sobre aquellos que han tenido la suficiente sensibilidad para absorber ciertas

porciones de dichos misterios. Nacido pues en Nakuru en 1985, el artista se benefició,

gracias a sus habilidades prontamente destacadas, de una beca del fondo de becas Langalanga

Scholarship Fund, que le permitió a la edad de 24 años diplomarse en el Buruburu

Instituto de Bellas Artes en Nairobi. Desde entonces, vive y trabaja en Nairobi. En 2013 fue

co-fundador de Brush-Tu Art Studio (www.brushtu.co.ke), un colectivo de arte creativo que

proporciona a artistas espacios de trabajo permitiéndoles intercambios colaborativos. Este

joven pintor ha continuado exitosamente su camino, sembrando sus obras por el vasto

mundo, exponiendo, en su país, en primer lugar, pero también, con el acuerdo de las ferias y

exposiciones más prestigiosas dedicadas, en particular, al arte africano contemporáneo, en

muchas ciudades de Europa. Así 1:54 en Londres, AKAA en París, pero también en la Feria de

dibujo contemporáneo en la misma ciudad y ahora en Barcelona, han acogido y siguen acogiendo

con gusto sus obras. Después de haber trabajado de forma bastante clásica el óleo

sobre lienzo, el pintor gradualmente pasó al papel mostrando su predilección por él. Como

él mismo explica, corta y despedaza el papel para descubrir imágenes cuidadosamente superpuestas,

desvelando el conocimiento oculto. A través del análisis del espacio cotidiano

que ocupamos, va cada vez más y más lejos en el juego de grosores para revelar dimensiones

ocultas de la obra y de la empresa que descifra. Admite utilizar motivos repetidos para

marcar su entorno espacial y sus características. El motivo tiene un significado especial en

sus obras. Este crea una sensación de espacio, de perspectiva y de comparación y significa

David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled VI – 2019 – 76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)

David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled VII – 2019 – 76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)

la continuidad. Este recurso a una unificación del motivo es particularmente visible en la

serie que nos propone y acertadamente bautizado «asientos vacíos» (empty seats). Más allá

del motivo, estamos ante una misma paleta de colores y sólo la presencia de personajes

en posiciones inusuales rompe, en cierta forma, la unidad de las obras sin por ello causar

la más mínima ruptura. Asientos vacíos, porque los personajes están al lado, por debajo o

por encima, pero nunca dentro y esto puede ser un primer marco de interpretación de la

lectura de la obra. El asiento, es lo que sienta, literalmente y figurativamente, dando una

posición, una situación. Ocupamos un asiento, lo dejamos, se lo dejamos a otros que luchan

por quedárselo, ¡el juego social es particularmente político y lo es enteramente en este juego

de sillas! A esto se añade el motivo del dado, objeto de juego, sin duda, pero sublimada

identificación del azar y todas sus injusticias. El trabajo es muy gráfico, deja poco espacio

para la anécdota y devuelve al espectador a sus propias proyecciones: ¿por qué una jaula

en lugar de una cabeza sobre un personaje con la ropa en forma de barrotes de prisión que

imaginamos con las manos atadas en la espalda? ¿Símbolo de confinamiento del cuerpo y el

alma? ¡Un damero encarna espontáneamente la oposición binaria de blanco y negro, pero

también del bien y del mal, mujeres y hombres, el no y el sí! Otra perspectiva... Y qué decir

de este cuerpo del que sólo vemos la parte inferior sobre una silla estirada en el suelo ¿Se

trata acaso de la visión púdica de un hombre ahorcado que, de una última patada, tiró la

silla que lo sostenía? El artista tampoco nos da respuestas, dejando rienda suelta a nuestra

imaginación y a nuestras propias reflexiones, a los muchos significados de esta palabra en

sus obras, espejos del alma que nos son así presentados. ¿Por qué estos asientos están vacíos,

luego privados de su función esencial, que es la de poder descansar nuestros cuerpos

doloridos y darles una colocación, un descanso y un asiento? Es cierto que la mayoría parecen

suspendidos en el vacío por incomprensibles cuerdas que los unen a otra cosa, a otro

mundo, fuera del cuadro.... Esferas vacías o blancas puntúan el espacio como tantos ojos,

pero también tantas balas y amenazas que vienen de no sé dónde, añadiendo molestias

adicionales. Así, de una obra muy gráfica, hecha de grandes bloques de colores a una paleta

muy reducida (negro, rojo y blanco esencialmente) sobre papel arrancado, el artista nos

empuja hacia la introspección inquietante y crea un verdadero malestar que nos persigue

sin mediar palabra y sin darnos respuesta alguna. Y no es la menor de las fuerzas del pintor,

con tal economía de medios y técnicas, la de abrirnos puertas y ventanas para una reflexión

que va más allá, muy lejos de las ondulaciones de las plumas de los flamencos rosas en la

madrugada sobre el lago Nakuru.

Sylvain Sankalé

Crítico de arte. Dakar – Sénégal


OUT OF AFRICA · DAVID THUKU | 11

Nakuru, la regió d'origen de David THUKU evoca de seguida el llac epònim, parc

encisador en el cràter d'un volcà extingit, que acull milions de flamencs roses

que hi nidifiquen. És fàcil extrapolar i dir que un jove nascut en aquest entorn

amb les melodies del primer matí del món no pot més que ser sensible a la bellesa i harmonia

del seu univers, del que hauria decidit de fer-se el demiürg a l'escala del seu llenç.

Però això, sens dubte , forma part d ́una fantasia, tot i que els llocs de despertar al món

i les seves meravelles han tingut, sens dubte, la seva influència, difícil de quantificar, en

aquells que han tingut prou sensibilitat per absorbir certes parts dels misteris. Nascut

doncs a Nakuru el 1985, l'artista s’ha beneficiat, gràcies a les seves habilitats ràpidament

destacades, d'una beca del fons Langalanga Scholarship Fund, que li va permetre a l'edat

de 24 anys sortir amb un diploma del BuruBuru Institute of Fine Arts de Nairobi. Des de

llavors, viu i treballa a Nairobi. El 2013 va ser cofundador de Brush-Tu Art Studio (www.

brushtu.co.ke), un col·lectiu d'art creatiu que proporciona als artistes àrees de treball i

els permet intercanvis de col·laboració . Aquest jove pintor va continuar de forma brillant

el seu camí, sembrant treballs per l'ampli món, exposant al seu país, en primer lloc, però

també, segons les fires i les exposicions més prestigioses dedicades, en particular, a l'art

africà contemporani, en moltes ciutats d'Europa. Així 1.54 a Londres, AKAA a París, però

també la Fira del dibuix contemporani a la mateixa ciutat i ara a Barcelona, han rebut i

reben amb plaer les seves obres. Després de treballar bastant clàssicament a l'oli sobre

tela, el pintor va arribar poc a poc al paper, que té la seva predilecció en aquest moment.

Com ell mateix explica, tallar i escorxar el paper per revelar

imatges acuradament superposades, revelant el

coneixement enterrat. Mitjançant l'anàlisi de l'espai diari

que ocupem, va més i més lluny en el joc de gruixos per

revelar dimensions ocultes de l'obra i de la societat que

ell desxifra. Admet utilitzar motius repetits per marcar el

seu entorn espacial i les seves característiques. El motiu

té una significació especial en les seves obres. Això crea

un sentit d'espai, de perspectiva i de comparació que significa

la continuïtat. Aquest ús de la unificació del motiu

és especialment visible a la sèrie que ens ofereix i fort

apropiadament batejada "seients buits" (empty seats).

Més enllà del motiu, estem davant d'una mateixa paleta

de colors i només la presència de personatges en posicions

insòlites venent a trencar, d'alguna forma, l'unitat

de les obres sense per això portar la més mínima ruptura.

Seients buits, perquè els personatges són al costat,

per sota o per sobre, però mai dins i això pot constituir

una primera xarxa de lectura de l'obra. El seient, és lo que

asseu , literal i figuradament, donant una posició, una situació.

Podem ocupar un seient, l’abandonem, el deixem

a altres que estan lluitant per agafar-lo, el joc social i particularment

polític esta tot sencer en aquest joc de les cadires!

A tot això s’afegeix el motiu del dau, objecte de joc,

certament, però identificació sublimada de l'atzar i totes

les seves injustícies. L'obra és molt gràfica, deixa poc espai

per l’anècdota i torna l'espectador a les seves pròpies

d'aquesta paraula, sobre aquestes obres, miralls de l'ànima que ens son així mostrats.

Perquè aquest seients estan buits i doncs privats de la seva funció principal, que és descansar

el nostres cossos adolorits i donar-los una posició, una parada i un seure? És cert que la

majoria semblen suspesos en el buit per incomprensibles cordes que els connecten amb

una altra cosa, un altre món, fora del quadre... Esferes, buides o blanques puntuant l'espai

com tant d’ulls, però també tantes bales i amenaces que venen de no sé d'on , afegint un

malestar addicional. Així, d’una obra molt gràfica, feta de grans blocs de colors d'una paleta

molt reduïda (negre, vermell i blanc essencialment) sobre paper estripat, l'artista ens

anima a una introspecció inquietant i crea un veritable malestar que ens persegueix sense

dir res i sense donar cap resposta.

I no és el més petit dels punts forts del pintor, amb una tal economia de mitjans i tècniques,

per obrir-nos les portes i finestres a una reflexió que va més enllà, molt lluny de

les ondulacions de les plomes dels flamencs rosats en la matinada sobre el Llac Nakuru.

Sylvain Sankalé

Ressenya de art. Dakar - Senegal

L'artista ens anima a una

introspecció inquietant i crea

un veritable malestar que ens

persegueix sense dir res i sense

donar cap resposta

projeccions: per què una gàbia en lloc d'un cap sobre un

personatge amb roba en forma de barrots de presó i dels

que podem imaginar les mans lligades darrere l'esquena?

Símbol de la presó del cos i l'ànima?

Un tauler ens simbolitza de bon grau l'oposició binària

del blanc i del negre, però també del bé i el mal, de dones

i homes, del no i el sí! Una altra Perspectiva... I què

es pot dir d'aquest cos del que només veiem la part

baixa sobre una cadira estirat a terra. ¿Es tracta de la

visió púdica d'un home penjat, que amb una puntada

final, ha llançat la cadira que li donava suport? L'artista

no respon, tampoc, deixant anar la nostra imaginació

i les nostres pròpies reflexions, els molts significats

David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled VIII – 2019 – 75cm H x 55cm W – Papercuts (sgraffito)


12 | ONYIS MARTIN · OUT OF AFRICA

O N Y I S

Né en 1987, vivant et travaillant dans son Kenya

natal, Onyis MARTIN a su, en très peu d'années,

conquérir sa place parmi les plasticiens reconnus

en Afrique. A trente-deux ans, il a déjà exposé sur les

cinq continents, ce qui est plutôt exceptionnel, et prouve

le caractère international de son travail qui ne s'enfonce

pas dans une affirmation identitaire forcenée, en se contentant

de l'évidence.

Au plan académique, il sort en 2006 de l'Aquinas High

School de Nairobi, puis, en 2010, du Mukuru Art and Craft

avant de se consacrer jusqu'en 2013 à une formation en Programmation

Neuro Linguistique et Constellation Familiale,

ce qui est, à tout le moins, inhabituel chez un artiste. Onyis

MARTIN est peut-être un peintre, à titre principal, mais son

travail de plasticien va bien au-delà avec des installations et

des performances qui ne laissent pas indifférent.

Après des débuts dans son pays, ses œuvres se répandent

très vite à la surface du monde entre une foire à Taiwan, des

résidences en Allemagne et en Pologne, des expositions en

Australie, la participation à 1:54 à Londres dès 2016, New York

en 2017 etc. Sa présence est remarquée dans plusieurs expositions

dans de grandes institutions en Afrique du Sud, dont le

Zeitz Museum de Cape Town en 2019.

Les œuvres qu'il présente sont de grandes toiles sur lesquelles

sont marouflées diverses matières et médias qui

donnent à l'œuvre un aspect très caractéristique de vieux

mur d'affichage. Y apparaissent, dans une palette que dominent

le bleu/vert et le brun/noir, un amoncellement de papiers

arrachés, de traces et coulures diverses et des figures

et écritures peintes par l'artiste qui tranchent sur le fond.

Et la même photo à moitié déchirée d'un enfant, toujours

le même, photo d'identité trouvée par hasard, qui

personnifie le mur et qui nous regarde dans les yeux

fixement, avec une infinie douceur nostalgique. Le titre

de l'œuvre apparait parmi les écritures qui figurent sur

l'œuvre et ne nous éclaire guère quant aux intentions du

créateur «Hôtel», «We sell carpet grass » suivi d'un numéro

de téléphone etc.

Si l'on regarde attentivement les lambeaux d'affiche qui

subsistent, il est aisé de réaliser qu'il s'agit de ces multiples

affichettes qui placardent, sans ordre, ni mesure, les

murs de toutes nos métropoles, vantant aussi bien des

services de fumigation et de désinsectisation que le rétablissement

des fonctions érectiles pour les hommes!

La lecture du propos de l'artiste est assez aisée en dépit

d'un désordre organisé et d'une confusion volontaire.

En nous montrant nos murs, tels que notre civilisation

contemporaine les embellit ou les encombre, selon la

vision que nous en avons, Onyis MARTIN, que ces murs

fascinent, nous renvoie à notre modernité urbaine dans

laquelle se meuvent non seulement cette jeunesse contemporaine

dont il est partie intégrante, mais même les

générations plus anciennes bien contraintes de s'adapter

sous peine de disparaître.

Cette vision du monde qui nous entoure est totale car

ces murs sont semblables à tous les murs de toutes les

villes à la surface de notre planète. Elle symbolise également

parfaitement notre société de consommation dans

laquelle tout s'échange et tout se vend, tout se traite et

tout s'organise, qu'il s'agisse de nos rêves ou de nos plaisirs,

comme de nos peurs et de nos cauchemars.

Nous savons l'artiste très engagé pour des questions

qui l'interrogent, à l'image de toute notre humanité, qu'il

s'agisse des trafics en tous genres, des migrations humaines,

des fléaux de la corruption tant dans le monde

politique qu'au niveau des institutions. S'y ajoutent les

Onyis Martin nous scrute,

nous interroge et nous présente

son monde, notre monde,

comme il peut être sous toutes

les latitudes et, ce faisant,

il aspire à l'universel et

nous l'y suivons

évolutions technologiques qui révolutionnent notre univers

et notre humanité qui a tant de mal à les suivre et

à se les approprier. Information, consommation, ces affichettes

sont là pour nous rappeler ces deux piliers de notre

société contemporaine.

Et puis, nous ne pouvons oublier la formation suivie

par l'artiste en Programmation Neuro Linguistique, cette

«pseudo science» comme la qualifient ses détracteurs, et

qui est « l'étude des processus comportementaux acquis,

considérés comme une Programmation Neurologique représentée

par la Linguistique»

Il est important de relever qu'elle s'intéresse exclusivement

aux informations émises sans en interpréter les causes. S'intéressant

notamment aux représentations mentales et aux

automatismes, elle les identifie, les schématise et peut les

proposer comme stratégie. L'artiste le reconnaît lui-même, il

est fasciné par cette constante manipulation et destruction

du langage opérée par les individus!

En offrant à nos examens et à notre appréciation ces représentations

de notre monde, appuyées par le regard fixe

d'un enfant, l'artiste, consciemment ou non, n'est-il pas

justement dans une démonstration de Programmation

Neuro Linguistique? Pas d'explication sur les causes, ni les

effets, rien qu'une représentation frontale et brutale d'une

réalité qui se passe de langage, alors qu'elle est pleine de

lambeaux d'écritures dans des langues très différentes,

moderne interprétation de la tour de Babel.

Onyis MARTIN nous scrute, nous interroge et nous présente

son monde, notre monde, comme il peut être sous

toutes les latitudes et, ce faisant, il aspire à l'universel et

nous l'y suivons.

Onyis MARTIN – Talking Walls 48 – 2019 – 165cm H x 170cm W – Mixed media on canvas

Sylvain Sankalé

Critique d’art. Dakar – Sénégal


OUT OF AFRICA · ONYIS MARTIN | 13

M A R T I N

Born in 1987, living and working in his native Kenya,

Onyis MARTIN knew how, in a few years, to gain

his place among the visual artists recognized in

Africa. At the age of 32, he had already exhibited on all

five continents, something exceptional that denotes the

international character of his work, one that does not

sink into a frantic affirmation of identity, limiting itself to

the obvious.

At the academic level, in 2006 he left the Aquinas

High School of Nairobi and in 2010 he did so at the arts

center, Mukuru Art and Craft, before

dedicating himself to training in

neurolinguistic programming and

family constellation therapeutic

methods, which is at the very least

unusual for an artist. Onyis MARTIN is

perhaps principally a painter, but his

work as an artist goes further, with

facilities and results that do not lead

to indifference.

After his beginnings in his country,

MARTIN’s works spread rapidly

around the world from a fair in Taiwan,

residencies in Germany and

Poland, exhibitions in Australia, participation

in 1:54 art fair in London

since 2016, New York in 2017, etc. His

presence is prominent in several exhibitions

of large institutions in South

Africa, including the Cape Town Zeitz

Museum in 2019.

The works he presents are large canvases

onto which several materials

and media are glued, giving the work

a very characteristic aspect of old

walls of posters. They appear, in a palette

that is dominated by blue/green

and black/brown, as a pile of torn

paper, of traces, of diverse colors, of

figures and writings painted by the

artist that settle on the background.

And the same half-torn photo of a

child, always the same, a photo of

identity found by chance, that personifies

the wall and that stares us in the

eye, with infinite nostalgic sweetness.

The title of the work appears among

the entries that are found below it

and does not illuminate us too much

about the intentions of the creator; "Hôtel", "We sell carpet

grass" followed by a telephone number etc.

If we look carefully at the fragments of the poster that

remains, it is easy to see that these are small signs that

show through, without order or measure, the walls of our

cities, promoting both fumigation and pest control services

as well as the recovery of erectile function for men!

Reading the artist's words is quite easy despite an intentional

disorder and deliberate confusion.

By showing us our own walls, as our contemporary

civilization embellishes them or clutters them according

to our own vision, MARTIN Onyis returns us to our

Onyis Martin scans us,

interrogates us and presents

his world, our world, as it can be

under all its latitudes and,

in this way, aspires to the

universal and we follow it

Onyis MARTIN – Talking Walls 86 – 2019 – 145cm H x 110cm

W-Mixed media on canvas

urban modernity, a modernity in which not only this

contemporary youth moves and of which he is an integral

part, but also where older generations are forced

to adapt under the pain of disappearing.

This view of the world around us is universal as these

walls are similar to all the walls of all the cities on the

face of the planet. It also perfectly symbolizes our consumer

society in which everything is exchanged and

everything is sold, everything is a deal and everything

is organized, be it our dreams or our pleasures, our

fears and our nightmares.

We know that the artist is very

committed to the issues that

challenge him, from the image of

all humanity, to trafficking of any

kind, human migration, plagues of

corruption in both the political world

as well as at the institutional level.

Added to this are the technological

advances that revolutionize our

universe and our humanity that are

so difficult to follow and make one’s

own. Information, consumption,

these posters are here to remind us of

these two pillars of our contemporary

society.

In addition, we can not forget the

training of the artist in neurolinguistic

programming, this "pseudo

science" as described by its detractors,

which is defined as "the study

of acquired behavioral processes,

considered as a neurological program

represented by linguistics”.

It is important to emphasize that he

is exclusively interested in the information

given without interpreting the

causes. He is particularly interested in

mental representations and automatisms,

identifying them, schematizing

them and the ability to propose them

as a strategy. The artist admits to being

fascinated by this constant manipulation

and destruction of language

by individuals!

By offering us the examination and

evaluation of the representations of

our world, supported by the fixed gaze

of a child, is the artist, consciously or

not, precisely placing us in a demonstration of neurolinguistic

programming? There is no explanation of the causes

or effects, only a direct and brutal representation of a

reality that does not need language, while at the same time

it is full of fragments of writings in very different languages;

a modern interpretation of the Tower of Babel.

Onyis MARTIN scans us, interrogates us and presents his

world, our world, as it can be under all its latitudes and, in

this way, aspires to the universal and we follow it.

Sylvain Sankalé

Art Critic. Dakar, Senegal


14 | ONYIS MARTIN · OUT OF AFRICA

de nuestras ciudades, promocionando de igual

manera tanto servicios de fumigación y desinsectación

como la recuperación de la función

eréctil para hombres! La lectura de las palabras

del artista es bastante cómoda a pesar de un

desorden organizado y una voluntaria confusión.

Mostrándonos nuestras paredes, tal como

nuestra civilización contemporánea las embellece

o las satura, según la visión que tenemos,

Onyis MARTIN, al que estas paredes fascinan,

nos reenvía a nuestra urbana modernidad en

la cual se mueven no solamente esta juventud

contemporánea de la que él es parte integrante,

sino también las más viejas generaciones

obligadas a adaptarse so pena de desaparecer.

Esta visión del mundo que nos rodea es total

ya que estos muros son similares a todas las paredes

de todas las ciudades de la faz de nuestro

Onyis Martin nos escanea,

nos interroga y presenta

su mundo, nuestro mundo,

cómo puede ser bajo

todas sus latitudes

y, de esta manera,

aspira a lo universal

y nosotros lo seguimos

Onyis MARTIN – Talking Walls 19 – 2019 – 170cm H x 166cm W – Mixed media on canvas

Nacido en 1987, viviendo y trabajando en su Kenia natal, Onyis MARTIN supo, en

pocos años, obtener su lugar entre los artistas visuales reconocidos en África.

A la edad de 32 años ya había expuesto en los cinco continentes, algo excepcional

que denota el carácter internacional de su obra, que no se hunde en una afirmación

identitaria frenética, limitándose a lo evidente.

A nivel académico, en el 2006 salió de la High School de Aquinas en Nairobi. Y en el 2010

lo hizo del centro de arte de Mukuru Art and Craft antes de dedicarse a la formación en

Programación NeuroLingüística y Constelación Familiar, lo que como mínimo es inhabitual

en un artista. Onyis MARTIN es tal vez, a título principal, un pintor, pero su trabajo

como artista plástico va más allá, con instalaciones y “performances” que no dejan

indiferentes. Después de los inicios en su país, su obra se propaga rápidamente por la

faz de la tierra: en una feria en Taiwán, residencias en Alemania y Polonia, exposiciones

en Australia, su participación en 1:54 en Londres desde el 2016, Nueva York en el año

2017, etc.

Su presencia es destacada en varias exposiciones de grandes instituciones en Sudáfrica,

incluyendo el Zeitz Museum de la Ciudad del Cabo en el año 2019.

Las obras que presenta son grandes lienzos en lo que se encolan varios materiales y

medios que otorgan a la obra un aspecto muy característico de viejas paredes para carteles.

Aparecen, en una paleta que dominan el azul/verde y el negro/marrón, un montón

de papel rasgado, de huellas, de colores diversos, de figuras y escrituras pintadas

por el artista que deciden sobre el fondo. Y la misma foto medio rasgada de un niño,

siempre el mismo, foto de identidad encontrada por casualidad, que personifica la pared

y que nos mira fijamente a los ojos, con infinita dulzura nostálgica.

El título de la obra aparece entre las entradas que figuran bajo ella y no nos ilumina

demasiado sobre las intenciones del creador “Hôtel”, “We sell carpet grass” seguido de

un número de teléfono etc.

¡Si observamos cuidadosamente los fragmentos del cartel que aún perduran, es fácil

darse cuenta de que se trata de cartelitos que surcan, sin orden ni medida, las paredes

planeta. Simboliza igualmente de forma perfecta

nuestra sociedad de consumo en la que todo

se intercambia y todo se vende, todo se trata

y todo se organiza, ya sean nuestros sueños o

nuestros placeres, nuestros temores y nuestras

pesadillas.

Sabemos que el artista está muy comprometido por cuestiones que le interpelan, a

imagen de toda la humanidad, ya se trate de tráfico de cualquier tipo, migraciones humanas,

plagas de corrupción tanto en el mundo político como a nivel institucional. Se

añaden a ello los avances tecnológicos que revolucionan nuestro universo y nuestra

humanidad a la que tanto le cuesta seguirlos y hacerlos suyos. Información, consumo,

estos cartelitos están aquí para recordarnos estos dos pilares de nuestra sociedad contemporánea.

Además, no podemos olvidar la formación adquirida por el artista en Programación

Neurolingüística, esta "pseudociencia" como la califican sus detractores, y que es "el

estudio de los procesos comportamentales adquiridos, considerados como una programación

Neurológica representada por lingüística “. Es importante subrayar que esta se

interesa exclusivamente por las informaciones emitidas sin interpretar las causas. Se interesa

sobre todo a las representaciones mentales y automatismos, los identifica, los esquematiza

y puede proponerlos como una estrategia. ¡El artista admite estar fascinado

por esta constante manipulación y destrucción del lenguaje por los individuos! Al ofrecer

a nuestro examen y valoración sus representaciones de nuestro mundo, apoyado por

la mirada fija de un niño, el artista, conscientemente o no, ¿no se sitúa él precisamente

en una demostración de Programación Neurolingüística? Ninguna explicación sobre las

causas o efectos, sólo una representación frontal y brutal de una realidad que no necesita

de lenguaje, a pesar de que está lleno de fragmentos de escrituras en idiomas muy

diferentes, una interpretación moderna de la torre de Babel.

Onyis MARTIN nos escanea, nos interroga y presenta su mundo, nuestro mundo, cómo puede

ser bajo todas sus latitudes y, de esta manera, aspira a lo universal y nosotros lo seguimos.

Sylvain Sankalé

Crítico de arte. Dakar – Sénégal


OUT OF AFRICA · ONYIS MARTIN | 15

Nascut el 1987, vivint i treballant en el seva Kenya

Natal, Onyis MARTIN va ser capaç, en pocs anys,

de guanyar-se el seu lloc entre els artistes visuals

reconeguts a l'Àfrica. A l'edat de 32 anys, ja ha exposat en

els cinc continents, que és bastant excepcional i demostra

el caràcter internacional del seu treball que no s’enfonsa en

una furiosa afirmació identitaria, alegrant-se de l'evidència.

A nivell acadèmic, en el 2006 surt de l’Aquinas High

School a Nairobi, després, al 2010, surt del Mukuru Art

and Craft abans de consagrar-se fins el 2013 a una formació

en Programació Neuro Lingüística i constel·lació

familiar, que és, com a mínim, inusual en un artista. Onyis

MARTIN és potser un pintor, a títol principal, però el seu

treball com a artista visual va més enllà amb instal·lacions

i “performances” que no deixant indiferent.

Després dels inicis al seu país, la seva obra es va estendre

molt ràpidament arreu de tot el món, entre una

fira a Taiwan, cases a Alemanya i Polònia, exposicions

a Austràlia, participació al 1.54 a Londres des el 2016,

Nova York el 2017 etc. La seva presència es destacada en

diverses exposicions a les grans institucions a Sud-àfrica,

incloent-hi el Zeitz Museum de Cape Town el 2019.

Les obres que presenta són grans llenços en que es

munten diferents materials i mitjans de comunicació que

donen a l'obra un aspecte molt característic d’un vell mur

cartellera. Hi apareixen, en una paleta que dominen el

blau/verd i el negre/marró, un munt de papers estripats,

traces i gotes diverses , figures i escriptures pintades per

l'artista que decideix sobre el fons.

I la mateixa fotografia mig estripada d’un nen, sempre

el mateix, foto d’identitat trobada per casualitat, que

personifica la paret i que ens mira fixament als ulls, amb

infinita dolçor nostàlgica. El títol de l'obra apareix entre

les entrades que apareixen sota l'obra i no ens dóna

molts indicis de les intencions del creador: "Hôtel", "We

sell carpet grass' seguit per un número de telèfon etc.

Si mirem detingudament els trossos de cartell que encara

existeixen, és fàcil adonar-se que és tracta d'aquests

múltiples cartells petits enganxats sense ordre ni mesura

per els murs de totes les nostres ciutats, promocio-

nant tant serveis de fumigació i control de plagues com

la recuperació de la funció erèctil per als homes!

La lectura del propòsit de l'artista és bastant còmoda

malgrat un desordre organitzat i una confusió voluntària.

Mostrant-nos els nostres murs, tal i com la nostre civilització

contemporània els embelleix ells o els carrega, segons

la visió que tinguem, Onyis Martin, a qui aquestes

parets fascinen, ens reenvia a la nostre modernitat urbana

en la qual es mouen no solament aquesta joventut

contempòrania de la qual ell és part integrant, sinó fins i

tot les generacions anteriors ben obligades a adaptar-se

sota pena de desaparèixer.

Aquesta visió del món que ens envolta és total perquè

aquestes parets són similars a totes les parets de totes

les ciutats arreu del nostre planeta. Ella també simbolitza

perfectament la nostra societat de consum on tot és

comercialitzat i es venut, tot es tracta i tot s’organitza, ja

siguin els nostres somnis o els nostres plaers, les nostres

pors o les nostres malsons.

Sabem que l'artista està molt compromès amb les preguntes

que el preocupant, a la imatge de tota la nostra humanitat,

que es tracti de tràfic de tot tipus, les migracions

humanes, les plagues de corrupció en el món polític com a

nivell d'institucions. S’afegeixen els desenvolupaments tecnològics

que estan revolucionant el nostre univers i la nostra

humanitat, que tant li costa seguir-los i fer-los seus. Informació,

consum, aquests cartells son aquí per recordar-nos

aquests dos pilars de la nostra societat contemporània.

Onyis Martin ens escodrinya,

ens interroga i ens presenta el

seu món, el nostre món, com

pot sota totes les latituds

i, d'aquesta manera, aspira a

l´universal i el seguim

A més, no podem oblidar la formació seguida per

l'artista en Programació Neuro Lingüística, aquesta

"pseudo ciència" com criden els seus crítics, i que és

"l'estudi dels processos conductuals adquirits, considerada

com una Programació Neurològica representada

per la lingüística.

És important assenyalar que s’interessa exclusivament

en la informació emesa sense interpretar les causes. S'interessa

sobretot a les representacions mentals i automatització,

les identifica, les esquematitza i pot oferir-les com

a estratègia. L'artista l’admet, fascinat per aquesta manipulació

constant i destrucció del llenguatge pels individus!

Oferint al nostre examen i a la nostre apreciació aquestes

representacions del nostre món, recolzades per la

mirada fixa d´un nen, l'artista, conscientment o no , no

és pas justament una demostració de Programació Neuro

Lingüística? Cap explicació sobre les causes , ni els

efectes, només una representació frontal i brutal d´una

realitat que es passa de llenguatge, mentre que és plena

d´esquinçalls d’escriptures en llengües molt diferents ,

moderna interpretació de la torre de Babel.

Onyis Martin ens escodrinya , ens interroga i ens presenta

el seu món , el nostre món, com pot, sota totes les latituds

i, així fent , aspira a l´universal i el seguim.

Onyis MARTIN – Talking Walls 91 – 2019 – 145cm H x 110cm W – Mixed media on canvas

Sylvain Sankalé

Ressenya de art. Dakar - Senegal


Meet OOA Gallery

at Beirut Art Fair & Art X Lagos

and attend the VIP Program for collectors

From 19 till 22 September

PRESENTED ARTISTS:

BRUCE CLARKE · EVANS MBUGUA

BOB-NOSA UWAGBOE

From 1 till 3 November

PRESENTED ARTISTS:

ANJEL (BORIS ANJE)

BODO FILS · EVANS MBUGUA

OOA Gallery participates for the first time in Beirut Art Fair with two artists of international

level: Bruce Clarke (South Africa) and Evans Mbugua (Kenya) and emerging

artist Bob-Nosa Uwagboe (Nigeria).

Initiated in 2010, BEIRUT ART FAIR is a yearly contemporary art fair with a

global reach and a particular affinity for the Middle Eastern and North African

(MENA) scenes. This year, BEIRUT ART FAIR celebrates its milestone tenyear

anniversary: a remarkable decade of growth, during which the fair has

anchored its place as an unmissable event in the Middle Eastern artistic calendar.

BEIRUT ART FAIR not only celebrates ten years of galvanizing the ever-expanding

regional art market, but also of establishing and building artistic links between

diverse cultures, fostering collaboration between local and international galleries,

institutions and art collectors, and nurturing emerging artists’ careers.

Beirut is a key cultural node in the MENA region, as well as on the transversal Silk

Road, bridging East and West. Like its host city, BEIRUT ART FAIR is committed to

freedom, tolerance, and generosity and dedicated to cultural dialogue and a spirit

of inclusion. For 2019, the fair’s founder and director Laure d’Hauteville, its artistic

director Joanna Abou Sleiman-Chevalier and its selection committee, gathering

major figures of the international art world, are dedicated to surpassing artistic

expectations, with an expected 50 selected galleries and 380 artists, in addition to an

extended program of parallel artistic manifestations.

BEIRUT ART FAIR also boasts a rich VIP program, filled with activities organized

in partnership with Lebanese cultural institutions. In collaboration with museums,

foundations and private collectors, the fair promises unforgettable guided tours and

nightly events to its guests.

In November OOA Gallery participates for the second time in Art X Lagos and will

present two well-known international artists: Bodo Fils (DRC), Evans Mbugua (Kenya)

and emerging artist Anjel (Cameroon)

ART X Lagos is West Africa’s premier international art fair, designed to showcase

the best and most innovative contemporary art from the African continent and its

Diaspora. Launched in 2016, the art fair has since become a cornerstone of the Lagos

art calendar, drawing local patrons and a host of international collectors, curators,

and critics annually.

Since its debut, ART X Lagos has welcomed over 22,000 visitors to see the works of

Africa’s leading established and emerging artists, including representatives of institutions

such as the Tate Modern, Zeitz MOCAA, the National Museum of African Art at

the Smithsonian, the Art Institute of Chicago and Centre Pompidou. These attendees

and the satellite exhibitions that have emerged in response to the fair are undoubtedly

indicators of Lagos’ position as a fast-emerging and exciting cultural hub.

"One of the things we’re excited about is shaping Lagos as a cultural destination.

There’s a lot happening in terms of music, fashion, film, and art, and the rest

of the world doesn’t get to see that... We want to use our networks to start attracting

more people to our city so that they can have the true Lagos experience."

Tokini Peterside

Art X Lagos Founder and Director

‘’

Painting is self-discovery.

Every good artist paints what he is.

JACKSON POLLOCK

‘’

Art is a reflection on life.

Life isn't something we can cut and fix.

It's always in a state of flux.

EL ANATSUI

More magazines by this user
Similar magazines