NAIROBI, HERE WE ART!

Publicació gratuita de Out of Africa Gallery Barcelona • Complimentary publication of Out of Africa Gallery Barcelona
NAIROBI, HERE WE ART!
EVANS MBUGUA – DAVID THUKU – ONYIS MARTIN
31/8 – 13/10/2019
Opening with cava cocktail and dance performance: Saturday August 31 at 20h
Evans MBUGUA - Swing - 2017 - 100cm H x 70cm W
Oil on plexiglass and photopaper
David THUKU - Series “Emtpy seats” - Untitled III - 2019
100cm H x 65cm W - Papercuts (sgraffito)
Onyis MARTIN - Talking Walls 63 - 2019 - 145cm H x 110cm W
Mixed media on canvas
www.outofafricagallery.com sorella@outofafricagallery.com +34 618 356 351 Carrer Nou 1 · 08870 Sitges Barcelona, Spain

2 | OUT OF AFRICA · OUT OF AFRICA
OOA Gallery: 100 m2 space in the historic centre of Sitges (Barcelona)
SORELLA ACOSTA
Director & Curator
Crée en avril 2011 par Sorella Acosta et Jacques Collaer et
située depuis 2013 dans le centre historique de Sitges, la
station balnéaire incontournable au sud de Barcelone, OOA
Gallery vise à promotionner l’art africain contemporain auprès des
collectionneurs et amateurs d’art en Espagne, en Europe et même
au-delà. Par des expositions individuelles et collectives dans la galerie,
la participation depuis 2017 à des foires internationales d’art
et des collaborations avec des portails d’art pour collectionneurs,
tel artsy.net, OOA Gallery donne une visibilité à la créativité et à la
diversité artistique contemporaine en Afrique. Fortement enracinés
dans leurs identités et leurs histoires respectives, les artistes confirmés
ou émergents représentés par la galerie, se distinguent par leur
liberté de ton et l’originalité de leur langage plastique. Résolument
tournés vers la modernité, tout en restant très attachés aux valeurs
africaines, ces artistes nous dévoilent que les différences socio-culturelles
sont une source de richesse. Observateurs du monde dans
lequel ils vivent, ces artistes jettent un coup d’œil éclairé sur notre
société et tout en enregistrant son histoire, ils participent à la mémoire
vivante de leurs cultures.
Opened in April 2011 and located since 2013 in the historic
center of Sitges, the not-to-be-missed seaside resort to the
south of Barcelona, OOA Gallery aims at promoting contemporary
African art among the collectors and art lovers of Spain,
Europe and beyond. Through solo and group shows in the gallery,
participation since 2017 in international art fairs, presence on art
portals for collectors like artsy.net and collaborations with contemporary
art museums, OOA Gallery gives visibility to the creativity
and contemporary artistic diversity of Africa. Strongly rooted in
their respective identities and stories, the established or emerging
artists represented by the gallery distinguish themselves by the
freedom of tone and the originality of their artistic language. Resolutely
turned towards modernity, while remaining very attached to
African values, these artists affirm that sociocultural differences are
a source of wealth. Observers of the world they live in, these artists
take an enlightened and critical look at our society and record its
history, while participating in the living memory of their cultures
and redefining their link to the world.
JACQUES COLLAER
Director & Art Collector
MICHEL
DE JONG VÁZQUEZ
Photographer & Webmaster
Abierta en abril 2011 por Sorella Acosta y Jacques Collaer y
situada desde 2013 en el centro histórico de Sitges, la primera
estación balnearia ineludible al sur de Barcelona,
OOA Gallery tiene como objetivo la promoción del arte contemporáneo
africano entre los coleccionistas y aficionados al arte en España,
en Europa e incluso más allá. A través de exposiciones individuales y
colectivas en la galería, la participación desde 2017 en ferias internacionales,
promociones en portales de arte para coleccionistas, como
artsy.net y colaboraciones con museos de arte contemporáneo,
OOA Gallery ofrece una visibilidad a la creatividad y a la diversidad
contemporánea en África. Muy arraigados en su identidad artística y
en sus historias respectivas, los artistas, confirmados o emergentes,
representados por la galería, se distinguen por su libertad de tono y
la originalidad de su lenguaje plástico. Firmemente dirigidos hacia la
modernidad, pero al mismo tiempo muy comprometidos con los valores
africanos, estos artistas nos revelan que las diferencias socio
culturales son una fuente de riqueza. Observadores del mundo en el
que viven, echan un vistazo a nuestra sociedad y registran al mismo
tiempo su historia, participando en la memoria viva de sus culturas.
Oberta l’abril del 2011 per Sorella Acosta i Jacques Collaer i
situada des del 2013 al centre històric de Sitges, la primera
estació balneari ineludible al sud de Barcelona, OOA
Gallery té com objectiu la promoció d'art contemporani africà
entre els col·leccionistes i aficionats a l'art d'Espanya, a Europa i
fins i tot més enllà. Per mitjà d'exposicions individuals i col·lectives
a la galeria, la participació des de 2017 a fires internacionals,
promocions en portals d’art per a col·leccionistes, com artsy.net
i col·laboracions amb museus d'art contemporani, OOA Gallery
dóna visibilitat a la creativitat i la diversitat contemporània a
l'Àfrica. Molt arrelats a les seves identitats i les seves respectives
històries, els artistes, confirmats o emergents , representats
per la galeria, es distingeixen per la seva llibertat de to i
l'originalitat del seu llenguatge plàstic. Fermament dirigits cap
a la modernitat, però romanent al mateix temps molt compromesos
amb el valors africans, aquests artistes ens revelen que
les diferencies sòcio- culturals són una font de riquesa. Observadors
del món en què viuen, fan una ullada a la nostra societat
i registren al mateix temps la seva història, participant en la
memòria viva de les seves cultures.
Out of Africa Gallery - Sorella Acosta
Carrer de L’Os Blanc, 30 • 08818 Olivella
Barcelona - Spain
Tel: +34 618 356 351
sorella@outofafricagallery.com
www.outofafricagallery.com
Crític d'art
Sylvain Sankalé
Traduccions a l’anglès
Kate Caiazza
Traduccions a l'espanyol i català
Minerva Kadar Afonso
Disseny i maquetació
Ambient Gràfic · www.ambientgrafic.com
Impressió
Imprentaonline.net • Zaragoza
Dipòsit legal
---
CONCRETEART
Thomas Buchnner
+33 680 03 90 87
www.concreteart.fr
Carrer Sant Domènech, 4 - Sitges - 93 709 88 12

OUT OF AFRICA · EXPLORE AFRICAN CONTEMPORARY ART | 3
Explore African
contemporary art
La scène artistique contemporaine africaine est
aujourd’hui caractérisée par une liste dynamique
d’artistes exceptionnels dont l’innovation esthétique
et la prospérité conceptuelle ont ouvert la voie à la
prochaine génération. Utilisant leurs créations pour interpréter
et représenter les réalités socio-économiques
de l’Afrique, les défis politiques, les riches traditions et
la beauté si variée, ces artistes reconnus internationalement
ou émergents continuent d’influencer l’évolution
de l’art contemporain.
La créativite actuelle, reflétant
la diversité, est mise en valeur
au Kenya
OOA Gallery at Art X Lagos – November 2018
La richesse du talent artistique africain reçoit enfin la reconnaissance
et l’attention qu’elle mérite. La singularité
de l’histoire et de la culture de chaque pays produit des
artistes qui explorent efficacement leurs relations avec
le continent africain et le reste du monde, avec des pays
leaders artistiquement tels la Côte d’Ivoire, le Sénégal, le
Ghana, le Nigéria, l’Afrique du Sud et le Kenya.
Pour l’expo “Nairobi, here we Art” nous vous présentons
trois artistes contemporains kenyans, leur inspiration,
leur travail et leur relation avec leur pays d’origine:
Evans Mbugua, artiste de renommée internationale vit et
travaille à Paris et deux artistes émergents, David Thuku
et Onyis Martin, tous deux membres d’ARTLab Africa, une
plateforme culturelle axée sur le développement de l’art
expérimental en Afrique de l’Est.
Africa's contemporary art scene is today characterized
by a dynamic list of exceptional artists
whose aesthetic innovation and conceptual profundity
has paved the way for the next generation. Using
their creations to interpret and portray Africa's socio-economic
realities, political challenges, rich traditions and
diverse beauty, these leading and emerging artists continue
to influence the evolution of contemporary art.
Contemporary creations
reflecting diversity is showcasing
strongly in Kenya
La escena del arte contemporáneo africano se caracteriza
en la actualidad por una lista dinámica
de artistas excepcionales cuya innovación estética
y prosperidad conceptual han allanado el camino a
la próxima generación. Utilizando sus creaciones para
interpretar y representar la realidad socio-económica
de África, los desafíos políticos, las ricas tradiciones y su
belleza tan diversa, estos artistas internacionalmente reconocidos
y emergentes continúan influenciando la evolución
del arte contemporáneo.
La creatividad actual, que refleja la
diversidad, se enfatiza en Kenia
Avui, L'escena artística d árt contemporani africà
es caracteritza per una llista dinàmica d'artistes
excepcionals que amb la seva innovació
estètica i la prosperitat conceptual han aplanat el camí
per a la pròxima generació. Utilitzant les seves creacions
per a interpretar i representar la realitat socioeconòmica
d'Àfrica, els reptes polítics, les riques tradicions i la seva
bellesa tan diversa, aquests artistes internacionalment
reconeguts o emergents continuen d'influir l'evolució de
l'art contemporani.
La creativitat actual, reflectint la
diversitat, es realçada en el Kenya
Africa’s wealth of artistic talent is finally getting the
recognition and attention it deserves. Each country’s
unique history and culture produces artists that effectively
explore their relationship with the continent and
the rest of the world, with leading artistic countries such
as the Ivory Coast, Senegal, Ghana, Nigeria, South Africa
and Kenya.
For the show “Nairobi, here we Art”, we look at three
contemporary Kenyan artists, their inspiration, their
work and the relationship they have with their home
country: International well-known artist Evans Mbugua living
and working in Paris and two emerging artists, David
Thuku and Onyis Martin, both member of ARTLabAfrica,
a cultural platform focused on developing experimental
art in East Africa.
La riqueza del talento artístico africano recibe finalmente
el reconocimiento y la atención merecida. La singularidad
de la historia y la cultura de cada país producen artistas
que exploran con eficacia su relación con el continente
africano y el resto del mundo, con países líderes artísticamente
como Costa de Marfil, Senegal, Ghana, Nigeria,
Kenia y Sudáfrica.
Para la exposición "Nairobi, here were Art" presentamos
tres artistas contemporáneos kenianos, su inspiración,
su trabajo y la relación con su país de origen: Evans
Mbugua, artista reconocido internacionalmente, que
vive y trabaja en París, y dos artistas emergentes, David
Thuku y Onyis Martin, ambos miembros de ARTLab África,
una plataforma cultural centrada en el desarrollo del
arte experimental en África Oriental.
La riquesa del talent artístic africà rep finalment el reconeixement
i atenció merescuda. La singularitat de la seva
història i la cultura de cada país produeix artistes que exploren
eficaçment la relació amb el continent africà i la
resta del món, amb països líders artísticament, tal com
Costa de marfil, Senegal, Ghana, Nigèria, Kènia i Sud-àfrica.
Per a l’exposició "Nairobi, here we Art" presentem
tres artistes contemporanis kenyans, la seva inspiració,
la seva obra i la seva relació amb el seu país d'origen:
Evans Mbugua, artista reconegut internacionalment que
viu i treballa a París i dos artistes emergents, David Thuku
i Onyis Martin, tots dos membres de l'ARTLab Àfrica, una
plataforma cultural centrada en el desenvolupament de
l'art experimental de l'Àfrica Oriental.

4 | EVANS MBUGUA · OUT OF AFRICA
E V A N S
Cette peinture est jeune, elle
montre une Afrique dynamique
et en mouvement, une Afrique
positive et on a immédiatement
envie de l'aimer!
Né en 1979 à Nairobi, Evans MBUGUA décide,
après son baccalauréat option art, obtenu en
1997, de poursuivre ses études en France, destination
surprenante pour un étudiant d'un pays d'Afrique
anglophone. Diplômé de l'Université de Toulouse, il s'inscrit
à l'École Supérieure d'Art des Pyrénées et obtient en
2005 un diplôme en Design Graphique.
Tout en entamant une carrière professionnelle en qualité
de Directeur Artistique dans une agence en communication
de Toulouse, il continue d'explorer le champ des
arts visuels dans son atelier personnel. En 2011 il décide
de monter à Paris, où il consacre tout son temps à l'exploration
artistique et au design.
Depuis lors, il a exposé ses œuvres à travers le monde,
dans de prestigieuses institutions et événements et c'est
son univers coloré, plein d'énergie et de joie de vivre qu'il
partage avec tous ceux qui savent apprécier son travail et
ils sont nombreux!
Ce travail a été montré en Europe et aux USA et sur son
continent d'origine, du Maroc à la République Sud-Africaine.
Il a participé à de nombreuses foires d'art contemporain
dont certaines des plus fameuses dédiées à l'art
africain contemporain (1:54 Londres et AKAA Paris, notamment)
et certaines de ses œuvres se retrouvent dans
les ventes spécialisées de grandes maisons de vente à Paris
ou ailleurs. C'est sa deuxième exposition à Barcelone,
en cette même galerie Out of Africa où il a fait la transition
entre 2017 et 2018.
Evans MBUGUA atteint à présent la maturité et son œuvre
prend de l'assurance et cela se ressent clairement
dans les récentes évolutions de son travail!
La série consacrée à la danse qu'il présente ici résume
parfaitement les préoccupations qui sont les siennes et
qui tournent autour de l'être humain, homme ou femme.
Dans de grandes compositions, très colorées, il nous dit
les rencontres, les échanges, les identités et leurs cheminements
et le souci qui est le sien d'essayer de cerner au
plus près l'être humain dans ses multiples facettes.
Des fonds très soignés, qui peuvent rappeler l'activité de
designer de l'artiste, reproduisent comme les motifs réguliers
des tissus multicolores que l'on retrouve partout à
travers l'Afrique, même si, en fait, il s'agit d'empreintes de
pieds qui se fondent habilement dans la trame tout en évoquant
forcément la marche et surtout, en l'espèce, la danse.
S'en détachent, en pointillés, de grands personnages
en mouvement qui envahissent la toile et lui donnent
une vitalité qui contraste vigoureusement avec le fond
très neutre et très uniforme, quoique coloré. Contraste
de couleurs vives que leur traitement antagoniste -traits
linéaires contre pointillés, reproduction de motifs similaires
contre personnages en mouvement etc.- anime
de façon formidable. Les techniques dans ces tableaux
Evans Mbugua – Mi-Swing – 2019 – 100x100cm – Oil on plexiglass and photopaper
allient la peinture à la main sur plexiglas à l'impression
numérique sur papier.
Cette peinture est jeune, elle montre une Afrique dynamique
et en mouvement, une Afrique positive et on a
immédiatement envie de l'aimer! Pour l'artiste, danser
est un langage universel. Il permet de faire passer expressions
de joie, paix, excitation, tension, poids, espace,
rythme, souplesse...
Mais l'artiste sème plusieurs énigmes dont il est seul à
posséder la réponse exacte, même si l'on peut hasarder
des explications qui ne rencontrent pas nécessairement
les siennes. Mais n'est-ce pas le rôle du «regardant» que
de s'approprier l'œuvre et lui faire dire ce qu'il a envie de
dire ou d'entendre?
Pourquoi tous ses modèles portent t'ils des lunettes noires?
Quel lourd secret cachent-ils derrière, à moins que,
par cet artifice, l'artiste cherche à supprimer les
identités particulières et à montrer que ces portraits
n'en sont pas qui immortalisent la jeunesse, sous toutes
ses formes, même s'il s'agit de deux modèles précisément
identifiés...
Parce qu'à l'évidence il ne s'agit pas que d'une combinaison
de prouesses techniques, celles des danseurs et celles
de l'artiste qui les représente. Il y a de façon certaine, au-delà
de la beauté esthétique qui nous saisit immédiatement, un
message qui passe et qu'il nous faut apprendre à décrypter.
Nos danseurs sont noirs, certes, mais ils sont contemporains
et « mondialisés » comme le prouvent leurs coiffures,
leurs tenues et les accessoires qu'ils portent, et rien ne permet
de leur attribuer une nationalité, une ethnie, un pays,
tous ces symboles de frontières, de démarcation, d'isolement
et de conflits. Ils sont toute l'Afrique qu'ils représentent
dans son ensemble et dans son unité transcendée.
A l'inverse des clichés en usage, c'est une Afrique énergique,
mais pas celle des cartes postales qui danse dans ses
oripeaux de paille et ses fanfreluches d'un autre âge, mais
une Afrique moderne, décomplexée et épanouie.
L'artiste qui avait plutôt peint des figures isolées qui occupaient
la toile est en train de passer à des couples de
danseurs dans lesquels il y a lieu de voir encore quelques
grilles de lecture supplémentaires sur la complémentarité
dans l'égalité entre l'homme et la femme.
Evans MBUGUA nous donne envie d'être heureux et de
nous sentir optimistes pour ce continent que l'on représente
plus dans ses soubresauts dramatiques et ses contorsions
mortifères, qu'il ne faut pas nier non plus. Il nous
apporte l'espérance et la joie de vivre et mérite à ce titre
notre reconnaissance!
Sylvain Sankalé
Critique d’art. Dakar – Sénégal

OUT OF AFRICA · EVANS MBUGUA | 5
M B U G U A
Evans Mbugua – A-bientôt – 2019 – 100x100cm – Oil on plexiglass and photopaper
Born in Nairobi in 1979 and after obtaining his
Bachelor of Arts degree in 1997, Evans MBUGUA
decided to continue his studies in France, a surprising
destination for a student from an English-speaking
African country. After graduating from the University of
Toulouse, he enrolled at the l'École Supérieure d'Art des
Pyrénées (Upper School of Art of the Pyrenees) and obtained
a graphic design degree in 2005.
While at the same time starting a professional career as
an art director in a communications agency in Toulouse,
MBUGUA continued to explore the field of visual arts in
his personal studio. In 2011 he decided to go to Paris,
where he has since devoted all of his time to artistic exploration
and design.
MBUGUA has exhibited his work in prestigious institutions
and events all over the world. It is his colorful universe, full
of energy and the joy of living, that he shares with everyone
who knows how to appreciate his work and there are many!
His work has been shown in Europe, the United
States and in his home continent, from Morocco to the
South African Republic. He has participated in many
contemporary art fairs, including some of the most
famous fairs dedicated to contemporary African art
(principally 1:54 London and AKAA Paris).
Additionally, some of his works have been sold in
specialized sales of large auction houses in Paris and
elsewhere. This is his second exhibition in Barcelona, in
the same gallery, Out of Africa, where he first exhibited at
the end of 2017, beginning of 2018.
Now, Evans MBUGUA is reaching his maturity and his
work has gained in confidence, as clearly demonstrated
in the most recent evolution of his work!
The series dedicated to dance presented here perfectly
summarizes his concerns revolving around human
beings, be they man or woman. In great, highly colorful
This painting is fresh, showing a
dynamic Africa in motion, a
positive Africa that immediately
provokes the desire to love it!
compositions, MBUGUA depicts the encounters, exchanges,
identities and ways of being in his interest in understanding
human beings and their many facets.
Very carefully created backgrounds bring to mind the
artist’s design activity, reproducing the regular motifs of
the multicolored fabrics that we find all over Africa. Even
footprints are cleverly fused into the plot while at the same
time evoking the march and above all, in particular, the dance.
He detaches, through the use of pointillism, great
moving characters that invade the canvas and give it a
vitality that contrasts vigorously with the very neutral
and uniform, though colorful background. The contrast
of vivid colors that, in their antagonistic treatment (linear
traces against pointillism, the reproduction of similar
motifs against moving characters etc…), wonderfully
animates the work. The techniques in these paintings link
painting on plexiglass with digital printing on paper.
This painting is fresh, showing a dynamic Africa in motion,
a positive Africa that immediately provokes the desire
to love it! For the artist, dance is a universal language.
It allows the transmission of expressions of joy, peace,
excitement, tension, weight, space, rhythm, flexibility…
However, MBUGUA sows several riddles into the work
of which he alone possesses the exact answer. While
we can venture explanations, they will not necessarily
match his. But isn't it the role of the “observer” to
appropriate the work and make it say what they want
it to say or understand?
Why do all of the models wear dark glasses?
Through the use of this artifice we are left to consider
what dark secret lies behind. Why does the artist try to
remove the particular identities of the models? Is it to
show that these portraits are not what immortalize youth,
in all its forms, regardless of if they are two specifically
identified models…
There are certain messages, beyond the aesthetic beauty
that hook us immediately, that go further and that we
have to learn to decipher, because obviously it is not just
a combination of technical skills, that of the dancers and
the artist that represents them.
The dancers are black, true, but they are contemporary
and "globalized," as evidenced by their hairstyles, the
costumes and accessories that they wear, and there is nothing
to attribute them to a nationality, an ethnic group,
a country, all these symbols of borders, of isolation and
conflict. They represent Africa as a whole and its transcendent
unity.
In contrast to the cliches in use, it is an energetic Africa,
not that of the postcards of dancers in their straw
rags and ornaments from another era, but a modern,
carefree and complete Africa.
The artist, who had previously painted rather isolated
figures that occupied the canvas, is now passing to
pairs of dancers in which we can see signs of additional
interpretation criteria on the complementarity and
equality of men and women.
Evans MBUGUA makes us want to be happy and optimistic
about this continent that we most often represent
more in its dramatic turmoil and its deadly contortions,
neither of which should be denied. He brings us hope
and joy of life and deserves our recognition as such!
Sylvain Sankalé
Art Critic. Dakar, Senegal

6 | EVANS MBUGUA · OUT OF AFRICA
de las telas multicolores que encontramos por toda África,
incluso si se trata de huellas de pies que se funden
hábilmente en la trama mientras evocan obligatoriamente
la marcha y, sobre todo, en concreto, la danza.
Se desprenden, en puntillismo, grandes personajes en
movimiento que invaden el lienzo y le dan una vitalidad
que contrasta vigorosamente con el fondo muy neutro y
muy uniforme, aunque coloreado. Contraste de colores
vivos que su tratamiento antagónico – trazos lineales
frente a puntillismo, reproducción de motivos similares
frente a personajes en movimiento etc... –anima de
forma maravillosa. Las técnicas en estas obras unen la
pintura a mano o en plexiglás con la impresión digital
sobre papel.
¡Esta pintura es joven, muestra a una África dinámica
y en movimiento, una África positiva que provoca inmediatamente
deseos de amarla! Para el artista, la danza es
un lenguaje universal. Permite transmitir las expresiones
de alegría, paz, excitación, tensión, peso, espacio, ritmo,
flexibilidad... Pero él artista siembra varios enigmas de
los cuales él solo posee la respuesta exacta, inclusive si
podemos aventurar explicaciones que no necesariamente
coincidirán con las suyas. ¿Pero no es acaso el rol del
“que mira” apropiarse de la obra y hacerle decir lo que él
quiere decir o entender?
¡Esta pintura es joven, muestra
una África dinámica y en
movimiento, una África positiva
que provoca inmediatamente
deseos de amarla!
Evans Mbugua – Chakacha – 2019 – 150cm H x 100cm W – Oil on plexiglass and photopaper
Evans MBUGUA nació en Nairobi en 1979 y después
de su bachillerato en la modalidad de artes, obtenido
en 1997, decidió proseguir sus estudios en
Francia, destino sorprendente para un estudiante de un
país africano anglófono. Licenciado por la Universidad
de Toulouse, se matriculó en la Escuela Superior de Arte
de los Pirineos y obtuvo un diploma de diseño gráfico
en el 2005. A pesar de iniciar una carrera profesional
como director de arte en una agencia de comunicación
de Toulouse, continuó explorando en el ámbito de las
artes visuales en su taller personal. En el 2011 decidió
ir a París, donde consagró todo su tiempo a la exploración
artística y al diseño. Desde entonces, expuso su
obra por todo el mundo, en prestigiosas instituciones
y eventos y es su universo colorido, lleno de energía y
alegría de vivir, el que comparte con todo aquel que
sabe apreciar su trabajo, y son muchos. Este trabajo se
mostró en Europa, en los Estados Unidos y en su continente
de origen, desde Marruecos hasta la República
Sudafricana. Participó en muchas ferias de arte contemporáneo,
de las cuales algunas de las más famosas dedicadas
al arte africano contemporáneo (1:54 Londres
y AKAA París, principalmente), algunas de sus obras se
encuentran en las ventas especializadas de grandes casas
de subastas en París o en otros lugares. Es su segunda
exposición en Barcelona, en esta misma Galería Out
of África, donde realizó la transición entre 2017 y 2018.
MBUGUA Evans alcanza actualmente la madurez y su
obra gana confianza, y ello se percibe claramente en las
recientes evoluciones de su trabajo. La serie dedicada a
la danza que presenta aquí resume perfectamente sus
preocupaciones, que giran alrededor del ser humano,
hombre o mujer. En grandes composiciones, muy coloreadas,
nos indica los encuentros, los intercambios,
las identidades y sus caminos y la preocupación de entender
al ser humano en sus múltiples facetas. Fondos
muy cuidados, que pueden recordar la actividad como
diseñador del artista, reproducen los motivos regulares
¿Por qué todos sus modelos usan gafas oscuras? ¿Qué
oscuro secreto esconde detrás? Al menos, que, por este
artificio, el artista intente quitar las identidades particulares
y mostrar que estos retratos no son los que inmortalizan
la juventud, bajo todas sus formas, aunque
se trate de dos modelos específicamente identificados...
Porque obviamente no se trata únicamente de una combinación
de destrezas técnicas, la de los bailarines y la del
artista que los representa. Hay de forma certera, más allá
de la belleza estética que nos engancha inmediatamente,
un mensaje que traspasa y que tenemos que aprender a
descifrar. Nuestros bailarines son negros, cierto, pero son
contemporáneos y "globalizados", según lo evidenciado
por sus peinados, sus trajes y los accesorios que llevan,
y nada permite atribuirles una nacionalidad, un grupo
étnico, un país, todos estos símbolos de fronteras, de límites,
aislamiento y conflictos. Son la representación de
toda África en su conjunto y en su unidad trascendida. A
diferencia de los tópicos en uso, es una África enérgica,
pero no aquella de las postales que bailan en sus harapos
de paja y sus volantes de otra época, una África moderna,
desenfadada y plena. El artista que había pintado
más bien figuras aisladas que ocupaban el lienzo se está
moviendo hacia parejas de bailarines en los que se puede
ver aún algunos renglones de lectura para ver criterios de
interpretación adicionales sobre la complementariedad
en la igualdad entre hombre y mujer. Evans MBUGUA nos
hace tener ganas de ser felices y sentirnos optimistas por
este continente que representamos más en su agitación
dramática y sus contorsiones mortíferas, que no hay
tampoco que negar. ¡Nos trae esperanza y alegría de vivir
y merece nuestro reconocimiento por eso!
Sylvain Sankalé
Crítico de arte. Dakar – Sénégal

OUT OF AFRICA · EVANS MBUGUA | 7
Nascut a Nairobi el 1979, Evans MBUGUA decideix, després d´obtenir el seu batxillerat
en la modalitat arts , continuar els seus estudis a França, destinació
sorprenent per a un estudiant d'un país africà anglòfon. Graduat de la Universitat
de Toulouse, es va inscriure a l'escola superior d'Art dels Pirineus i obté un diploma
de Disseny gràfic el 2005.
Tot i començar una carrera professional com a Director creatiu en una agència de comunicació
de Toulouse, continua explorant el camp de les arts visuals al seu estudi personal.
El 2011 va decidir anar a París, on es va dedicar a l'exploració artística i al disseny.
Des d'aleshores ha exposat arreu del món, en institucions de prestigi i esdeveniments, i
és el seu món colorit, ple d'energia i alegria de vida que comparteix amb els qui aprecien
la seva obra, i són molts!
Aquest treball s'ha mostrat a Europa i als Estats Units i el seu continent d'origen, des del
Marroc a Sud-àfrica. Va participar en moltes fires d'art contemporani algunes de les més
famoses dedicades al art africà contemporani (1,54 Londres i París AKAA, en particular)
i algunes de les seves obres es troben en les vendes d'especialitzades de grans cases de
subhastes a París o en qualsevol altre lloc. És la segona exposició a Barcelona, en aquesta
mateixa galeria Out of Africa, on va fer la transició entre 2017 i el 2018.
Evans MBUGUA arriba ara a la seva maduresa i la seva obra guanya confiança
i es mostra clarament en les evolucions recents del seu treball!
La sèrie dedicada a la dansa que aquí presenta resumeix perfectament
les seves preocupacions, que giren al voltant de l'ésser humà, home o
dona. En grans composicions, molt riques en colors , ens diu les trobades,
els intercanvis, les identitats i els seus camins i la seva preocupació que és
intentar identificar més de prop l'ésser humà en les seues diverses facetes.
Fons molt polits, que pot recordar l'activitat com a dissenyador de l´artista,
reprodueixen els motius regulars de les teles multicolors que trobem
a tot Àfrica, tot i que, de fet, es tracta de petjades de peus que es
fondeixen hàbilment en la trama tot evocant necessàriament la marxa i,
sobre tot, en aquest cas, la dansa.
Es desprenen, en puntillisme, grans personatges en moviment que estan
envaint el llenç donant-li una vitalitat que contrasta fortament amb el
fons molt neutre i molt uniforme, encara que colorit. Contrast de colors vibrants
que el seu tractament antagònic – traços lineals contra puntejats,
reproducció de motius similars contra personatges en moviment etc...
anima de forma formidable. Les tècniques en aquests quadres combinen
pintura a mà sobre metacrilat amb l'impressió digital sobre paper.
Aquesta pintura és jove, Mostra una Àfrica dinàmica i en moviment, una
L'artista, que en canvi va pintar figures aïllades que ocupaven el llenç s'està movent
cap a parelles de ballarins on hi ha lloc encara de veure algunes quadrícules de lectura
complementarietats en l'igualtat entre home i dona.
Evans MBUGUA ens fa voler esser feliços i sentir-nos optimistes per aquest continent
que representem més aviat en la seva agitació dramàtica i les seves contorsions mortals,
que no neguen tampoc. Ens porta esperança i alegria de viure i mereix el nostre reconeixement
per això!
Sylvain Sankalé
Ressenya de art. Dakar - Senegal
Aquesta pintura és jove, mostra una Àfrica
dinàmica i en moviment, una Àfrica positiva
que volem immediatament estimar-la!
Àfrica tan positiva que volem immediatament estimar-la! Per l'artista,
dansar és un llenguatge universal. Permet transmetre expressions d'alegria,
pau, emoció, tensió, pes, espai, ritme, flexibilitat...
Però l'artista sembra diversos enigmes dels quals és l´únic a tenir la
resposta exacta, inclús si es poden aventurar explicacions que no necessàriament
coincideixen amb les seves. Però no és pas el rol del "que
mira" apropiar-se l'obra i fer-li dir el que ell vol dir o sentir? Perquè tots els
seus models porten ulleres fosques?
Quin obscur secret amaguen darrere? A menys que, per aquest artifici,
l'artista pretengui eliminar les identitats específiques i mostrar que
aquests retrats no són els que immortalicen la joventut, en totes les seves
formes, inclús si es tracta de dos models ben identificats...
Perquè, òbviament, no és solament una combinació de destresa tècnica,
la dels ballarins i la del artista que els representa. Hi ha de forma certa ,
més enllà de la bellesa estètica, que ens agafa immediatament, un missatge
que ens arriba i que hem d'aprendre a desxifrar.
Els nostres ballarins són negres, cert, però són contemporanis i "globalitzats"
com ho demostren els seus pentinats, els vestits i accessoris desgastats
i res no permet d'assignar una nacionalitat, un grup ètnic, un país,
tots aquests símbols de fronteres, límits, aïllament i conflicte. Són tota
l´Àfrica que representen en el seu conjunt i en la seva unitat transcendida.
A diferència dels tòpics en ús, és una Àfrica enèrgica, però no la de les
postals on ballen en els seus draps de palla i crestes d'una altra època,
sinó una Àfrica moderna, desinhibida i florida.
Evans Mbugua – Get-Up – 2019 – 150cm H x 100cm W – Oil on plexiglass and photopaper

8 | DAVID THUKU · OUT OF AFRICA
D A V I D
foires et expositions les plus prestigieuses dédiées, en particulier, à l'art africain contemporain,
dans plusieurs villes d'Europe.
Ainsi 1:54 à Londres, AKAA à Paris, mais aussi la Foire de dessin contemporain dans la
même ville et maintenant Barcelone, ont accueilli et accueillent avec plaisir ses œuvres.
Après avoir travaillé fort classiquement l'huile sur toile, le peintre est venu peu à peu
au papier qui a sa prédilection, en ce moment. Comme il l'explique lui-même, il coupe et
écorche le papier pour révéler des images soigneusement superposées, révéler la connaissance
enfouie. A travers l'analyse de l'espace quotidien que nous occupons, il va de
plus en plus loin dans le jeu des épaisseurs pour révéler les dimensions cachées de l'œuvre
et de la société qu'il décrypte.
L'artiste nous pousse à l'introspection inquiète et crée
un véritable malaise qui nous poursuit sans rien dire
et sans nous donner la moindre réponse
David THUKU – Series “Empty seats” – Untitled IV – 2019 – 100cm H x 65cm W – Papercuts (sgraffito)
Nakuru, la région natale de David THUKU évoque tout de suite le lac éponyme,
magnifique réserve naturelle dans le cratère d'un volcan éteint et qui abrite
plusieurs millions de flamands roses qui y nichent!
Il est facile de faire des extrapolations et de se dire qu'un jeune homme né dans cet environnement
aux airs de premier matin du monde, ne peut qu'avoir été sensible à la beauté
et l'harmonie de son univers dont il aurait décidé de se faire le démiurge à l'échelle de sa
toile. Mais cela relève très certainement du fantasme, même si les lieux d'éveil au monde
et à ses merveilles ont très certainement leur influence, difficilement quantifiable, sur ceux
qui ont eu assez de sensibilité pour en absorber certaines portions des mystères.
Né donc à Nakuru en 1985, l'artiste a pu bénéficier, grâce à ses aptitudes rapidement
mises en évidence, d'une bourse d'étude du Langalanga Scholarship Fund, qui lui a permis
de sortir à l'âge de 24 ans diplômé du Buruburu Institute of Fine Arts de Nairobi.
Depuis lors, il vit et travaille à Nairobi.
En 2013 il est co-fondateur de Brush-Tu Art Studio (www.brushtu.co.ke), un collectif
d'art créatif qui fournit aux artistes des espaces de travail et leur permet des échanges
collaboratifs. Ce jeune peintre a brillamment poursuivi son chemin, semant ses œuvres
de par le vaste monde, en exposant, dans son pays, d'abord, mais également, au gré des
Il avoue utiliser des motifs répétés pour marquer son environnement spatial et ses caractéristiques.
Le motif a une signification particulière dans ses œuvres. Celui-ci crée
un sentiment d'espace, de perspective et de comparaison et signifie la continuité. Ce
recours à une unification du motif est particulièrement visible dans la série qu'il nous
propose et fort opportunément baptisée «sièges vides» (empty seats).
Au-delà du motif, nous sommes dans une même palette de couleurs et seule la présence
de personnages dans des positions insolites vient rompre, d'une certaine manière,
l'unité des œuvres sans pourtant y apporter la moindre rupture. Sièges vides, donc, car
les personnages sont à côté, dessous ou dessus, mais jamais dedans et cela peut constituer
une première grille de lecture de l'œuvre.
Le siège, c'est ce qui assoit, au sens propre et au sens figuré, ce qui donne une position,
une situation. On occupe un siège, on le quitte, on le laisse à d'autres qui se battent pour
s'en emparer, le jeu social et particulièrement politique est tout entier dans ce jeu de
chaises! A cela s'ajoute le motif du dé, objet de jeu, certes, mais identification sublimée
du hasard et de toutes ses injustices.
L'œuvre est très graphique, elle laisse peu de place pour l'anecdote et renvoie le spectateur
à ses propres projections : pourquoi une cage à la place d'une tête sur un personnage
aux vêtements en forme de barreaux de prison et dont on imagine les mains liées
derrière le dos ? Symbole d'emprisonnement du corps et de l'âme?
Un damier nous symbolise volontiers l'opposition binaire du blanc et du noir, mais aussi
du bien et du mal, de la femme et de l'homme, du non et du oui! Autre perspective...
Et que dire de ce corps dont on ne voit que le bas au-dessus d'une chaise couchée au
sol. S'agit-il de la vision pudique d'un pendu qui, d'un ultime coup de pied, a renversé la
chaise qui le soutenait? L'artiste ne nous donne pas de réponse, non plus, laissant libre
cours à notre imagination et à nos propres réflexions, aux nombreux sens de ce mot,
sur ces œuvres, miroirs de l'âme qui nous sont ainsi tendus. Pourquoi ces sièges sont-ils
vides et donc privés de leur rôle premier qui est de reposer nos corps endoloris et leur
donner une position, une halte et une assise? Il est vrai que la plupart semblent suspendus
dans le vide par d'incompréhensibles cordes qui les relient à autre chose, un autre
monde, en dehors du tableau… Des sphères vides ou blanches ponctuent l'espace comme
autant d'yeux, mais aussi autant de balles et de menaces qui viennent on ne sait d'où,
ajoutant un surcroît de malaise. Ainsi, d'une œuvre très graphique, faite de grands aplats
de couleurs d'une palette très réduite (du noir, du rouge et du blanc essentiellement) sur
du papier arraché, l'artiste nous pousse à l'introspection inquiète et crée un véritable
malaise qui nous poursuit sans rien dire et sans nous donner la moindre réponse.
Et ce n'est pas la moindre des forces du peintre, avec une telle économie de moyens
et de techniques, que de nous ouvrir portes et fenêtres pour une réflexion qui va plus
loin, très loin des ondulations des plumes des flamands rose dans le petit matin sur
le lac Nakuru.
Sylvain Sankalé
Critique d’art. Dakar – Sénégal

OUT OF AFRICA · DAVID THUKU | 9
T H U K U
David THUKU – Series “Empty seats” – Untitled V – 2019 –
76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)
David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled IX – 2019 – 76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)
Nakuru, David THUKU's native region, immediately
evokes the eponymous lake, a natural reserve
in the crater of an extinct volcano which is
home to millions of pink flamingos that nest there!
It is easy to extrapolate and say that a young man born
in this environment with the air of the first morning of the
world, must be sensitive to the beauty and harmony of
the universe. From this sensitivity he would have decided
be the creator of his own universe within the borders of
his canvas. Even if the places of awakening to the world
and its wonders undoubtedly have their influence on
those who have had enough sensitivity to absorb certain
portions of these mysteries, they are hard to quantify and
this almost certainly comes from fantasy.
The artist was born in Nakuru in 1985. Thanks to his
outstanding skills which were discovered early on, he
received a grant from the Langalanga Scholarship Fund
and graduated from the Buruburu Institute of Fine Arts in
Nairobi at the age of 24.
Since graduating, THUKU has been living and working
in Nairobi. In 2013 he co-founded the Brush-Tu Art Studio
(www.brushtu.co.ke), a creative art collective that provides
artists with workspaces allowing for collaborative
exchanges. This young painter continued his successful
journey, scattering his works throughout the vast world.
After exhibiting in his own country, THUKU was accepted
to the most prestigious fairs and exhibitions dedicated to
contemporary African art in cities throughout Europe.
THUKU’s works have been welcomed in 1:54 in London,
AKAA and the Drawing Now Paris Fair and most recently
in Barcelona at the Out of Africa art gallery.
After having worked in a rather classical way with oil on
canvas, the painter gradually turned to paper showing a
predilection for it. As he explains, he cuts and tears the
paper carefully discovering overlapping images and revealing
hidden knowledge. Through the analysis of the
everyday space we occupy, THUKU goes further and further
into the layers to reveal hidden dimensions of the
work and of the undertaking that it’s meant to decipher.
THUKU admits to using repeated motifs to mark his spacial
environment and its characteristics. The motif has a
special meaning in his works; it creates a sense of space,
of perspective and comparison and continuity. The choice
to unify the motif is particularly visible in the series
that he presents and aptly baptized “Empty seats”.
The artist pushes us towards
unsettling introspection and creates
a real uneasiness that haunts us
without a word and without
giving us any answers
Beyond the motif, we are in the same palette of colors
and only the presence of characters in unusual positions
break, in a certain way, the unity of the works without
causing the slightest rupture. Empty seats, because the
characters are next to, below or above, but never on
them. Recognizing this can be an initial framework of interpretation
for the reading of the work.
The seat is what you feel, literally and figuratively, giving
a position, situating us. We occupy a seat, we leave it, we
leave it to others who struggle to stay; the social game is
particularly political and it is entirely so in this game of
chairs! To this is added the motif of the dice, the object of
the game, no doubt, but also a subtle reference to chance
and all its injustices.
The work is very graphic, leaving little room for anecdote
and returns the viewer to their own projections:
why a cage instead of a head on a character with clothes
in the form of prison bars that we imagine with his
hands tied behind his back? Is it a symbol of confinement
of the body and soul?
A checkerboard spontaneously embodies the binary
opposition of black and white, but also of good and evil,
women and men, the no and the yes! Another perspective...and
what can we say about this body of which we
only see the lower part on a chair stretched on the floor. Is
it perhaps the modest vision of a hanged man who, with
one last kick, knocked over the chair that held him?
The artist also does not give us answers, giving free rein
to our imagination and our own reflections, the many
meanings of the work, mirrors of the soul that are thus
presented to us. Why are these seats empty, deprived of
their essential function, which is to allow us to rest our
aching bodies and give them a place, a rest and a seat? It
is true that most seem suspended in the void by incomprehensible
strings that bind them to something else, to
another world, outside the box ... Empty or white spheres
punctuate the space like so many eyes, but also so many
bullets and threats that come from I do not know where,
adding additional discomfort. Thus, from a very graphic
work, made of large blocks of colors to a very small palette
(black, red and white essentially) on torn paper, the
artist pushes us towards unsettling introspection and
creates a real uneasiness that haunts us without a word
and without giving us any answers.
And it is not the least of the painter's forces, with such
economy of means and techniques, that he opens doors
and windows for us to reflect beyond, far away from the
ripples of the feathers of the pink flamingos in the early
morning over Lake Nakuru.
Sylvain Sankalé
Art Critic. Dakar, Senegal

10 | DAVID THUKU · OUT OF AFRICA
El artista nos empuja hacia la introspección inquietante
y crea un verdadero malestar que nos persigue sin
mediar palabra y sin darnos respuesta alguna
N
akuru, la región natal de David THUKU, evoca inmediatamente el lago epónimo,
reserva natural en el cráter de un volcán extinguido, que alberga millones de flamencos
rosados que anidan allí. Es fácil extrapolar y decir que un joven nacido
en este entorno con las melodías de primera mañana del mundo no puede más que ser
sensible a la belleza y armonía de su universo, del cual habría decidido hacerse el demiurgo
a escala de su lienzo. Pero ello proviene casi ciertamente de la fantasía, incluso si los
lugares del despertar al mundo y a sus maravillas tienen sin duda su influencia, difícilmente
cuantificable, sobre aquellos que han tenido la suficiente sensibilidad para absorber ciertas
porciones de dichos misterios. Nacido pues en Nakuru en 1985, el artista se benefició,
gracias a sus habilidades prontamente destacadas, de una beca del fondo de becas Langalanga
Scholarship Fund, que le permitió a la edad de 24 años diplomarse en el Buruburu
Instituto de Bellas Artes en Nairobi. Desde entonces, vive y trabaja en Nairobi. En 2013 fue
co-fundador de Brush-Tu Art Studio (www.brushtu.co.ke), un colectivo de arte creativo que
proporciona a artistas espacios de trabajo permitiéndoles intercambios colaborativos. Este
joven pintor ha continuado exitosamente su camino, sembrando sus obras por el vasto
mundo, exponiendo, en su país, en primer lugar, pero también, con el acuerdo de las ferias y
exposiciones más prestigiosas dedicadas, en particular, al arte africano contemporáneo, en
muchas ciudades de Europa. Así 1:54 en Londres, AKAA en París, pero también en la Feria de
dibujo contemporáneo en la misma ciudad y ahora en Barcelona, han acogido y siguen acogiendo
con gusto sus obras. Después de haber trabajado de forma bastante clásica el óleo
sobre lienzo, el pintor gradualmente pasó al papel mostrando su predilección por él. Como
él mismo explica, corta y despedaza el papel para descubrir imágenes cuidadosamente superpuestas,
desvelando el conocimiento oculto. A través del análisis del espacio cotidiano
que ocupamos, va cada vez más y más lejos en el juego de grosores para revelar dimensiones
ocultas de la obra y de la empresa que descifra. Admite utilizar motivos repetidos para
marcar su entorno espacial y sus características. El motivo tiene un significado especial en
sus obras. Este crea una sensación de espacio, de perspectiva y de comparación y significa
David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled VI – 2019 – 76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)
David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled VII – 2019 – 76,5cm H x 57cm W – Papercuts (sgraffito)
la continuidad. Este recurso a una unificación del motivo es particularmente visible en la
serie que nos propone y acertadamente bautizado «asientos vacíos» (empty seats). Más allá
del motivo, estamos ante una misma paleta de colores y sólo la presencia de personajes
en posiciones inusuales rompe, en cierta forma, la unidad de las obras sin por ello causar
la más mínima ruptura. Asientos vacíos, porque los personajes están al lado, por debajo o
por encima, pero nunca dentro y esto puede ser un primer marco de interpretación de la
lectura de la obra. El asiento, es lo que sienta, literalmente y figurativamente, dando una
posición, una situación. Ocupamos un asiento, lo dejamos, se lo dejamos a otros que luchan
por quedárselo, ¡el juego social es particularmente político y lo es enteramente en este juego
de sillas! A esto se añade el motivo del dado, objeto de juego, sin duda, pero sublimada
identificación del azar y todas sus injusticias. El trabajo es muy gráfico, deja poco espacio
para la anécdota y devuelve al espectador a sus propias proyecciones: ¿por qué una jaula
en lugar de una cabeza sobre un personaje con la ropa en forma de barrotes de prisión que
imaginamos con las manos atadas en la espalda? ¿Símbolo de confinamiento del cuerpo y el
alma? ¡Un damero encarna espontáneamente la oposición binaria de blanco y negro, pero
también del bien y del mal, mujeres y hombres, el no y el sí! Otra perspectiva... Y qué decir
de este cuerpo del que sólo vemos la parte inferior sobre una silla estirada en el suelo ¿Se
trata acaso de la visión púdica de un hombre ahorcado que, de una última patada, tiró la
silla que lo sostenía? El artista tampoco nos da respuestas, dejando rienda suelta a nuestra
imaginación y a nuestras propias reflexiones, a los muchos significados de esta palabra en
sus obras, espejos del alma que nos son así presentados. ¿Por qué estos asientos están vacíos,
luego privados de su función esencial, que es la de poder descansar nuestros cuerpos
doloridos y darles una colocación, un descanso y un asiento? Es cierto que la mayoría parecen
suspendidos en el vacío por incomprensibles cuerdas que los unen a otra cosa, a otro
mundo, fuera del cuadro.... Esferas vacías o blancas puntúan el espacio como tantos ojos,
pero también tantas balas y amenazas que vienen de no sé dónde, añadiendo molestias
adicionales. Así, de una obra muy gráfica, hecha de grandes bloques de colores a una paleta
muy reducida (negro, rojo y blanco esencialmente) sobre papel arrancado, el artista nos
empuja hacia la introspección inquietante y crea un verdadero malestar que nos persigue
sin mediar palabra y sin darnos respuesta alguna. Y no es la menor de las fuerzas del pintor,
con tal economía de medios y técnicas, la de abrirnos puertas y ventanas para una reflexión
que va más allá, muy lejos de las ondulaciones de las plumas de los flamencos rosas en la
madrugada sobre el lago Nakuru.
Sylvain Sankalé
Crítico de arte. Dakar – Sénégal

OUT OF AFRICA · DAVID THUKU | 11
Nakuru, la regió d'origen de David THUKU evoca de seguida el llac epònim, parc
encisador en el cràter d'un volcà extingit, que acull milions de flamencs roses
que hi nidifiquen. És fàcil extrapolar i dir que un jove nascut en aquest entorn
amb les melodies del primer matí del món no pot més que ser sensible a la bellesa i harmonia
del seu univers, del que hauria decidit de fer-se el demiürg a l'escala del seu llenç.
Però això, sens dubte , forma part d ́una fantasia, tot i que els llocs de despertar al món
i les seves meravelles han tingut, sens dubte, la seva influència, difícil de quantificar, en
aquells que han tingut prou sensibilitat per absorbir certes parts dels misteris. Nascut
doncs a Nakuru el 1985, l'artista s’ha beneficiat, gràcies a les seves habilitats ràpidament
destacades, d'una beca del fons Langalanga Scholarship Fund, que li va permetre a l'edat
de 24 anys sortir amb un diploma del BuruBuru Institute of Fine Arts de Nairobi. Des de
llavors, viu i treballa a Nairobi. El 2013 va ser cofundador de Brush-Tu Art Studio (www.
brushtu.co.ke), un col·lectiu d'art creatiu que proporciona als artistes àrees de treball i
els permet intercanvis de col·laboració . Aquest jove pintor va continuar de forma brillant
el seu camí, sembrant treballs per l'ampli món, exposant al seu país, en primer lloc, però
també, segons les fires i les exposicions més prestigioses dedicades, en particular, a l'art
africà contemporani, en moltes ciutats d'Europa. Així 1.54 a Londres, AKAA a París, però
també la Fira del dibuix contemporani a la mateixa ciutat i ara a Barcelona, han rebut i
reben amb plaer les seves obres. Després de treballar bastant clàssicament a l'oli sobre
tela, el pintor va arribar poc a poc al paper, que té la seva predilecció en aquest moment.
Com ell mateix explica, tallar i escorxar el paper per revelar
imatges acuradament superposades, revelant el
coneixement enterrat. Mitjançant l'anàlisi de l'espai diari
que ocupem, va més i més lluny en el joc de gruixos per
revelar dimensions ocultes de l'obra i de la societat que
ell desxifra. Admet utilitzar motius repetits per marcar el
seu entorn espacial i les seves característiques. El motiu
té una significació especial en les seves obres. Això crea
un sentit d'espai, de perspectiva i de comparació que significa
la continuïtat. Aquest ús de la unificació del motiu
és especialment visible a la sèrie que ens ofereix i fort
apropiadament batejada "seients buits" (empty seats).
Més enllà del motiu, estem davant d'una mateixa paleta
de colors i només la presència de personatges en posicions
insòlites venent a trencar, d'alguna forma, l'unitat
de les obres sense per això portar la més mínima ruptura.
Seients buits, perquè els personatges són al costat,
per sota o per sobre, però mai dins i això pot constituir
una primera xarxa de lectura de l'obra. El seient, és lo que
asseu , literal i figuradament, donant una posició, una situació.
Podem ocupar un seient, l’abandonem, el deixem
a altres que estan lluitant per agafar-lo, el joc social i particularment
polític esta tot sencer en aquest joc de les cadires!
A tot això s’afegeix el motiu del dau, objecte de joc,
certament, però identificació sublimada de l'atzar i totes
les seves injustícies. L'obra és molt gràfica, deixa poc espai
per l’anècdota i torna l'espectador a les seves pròpies
d'aquesta paraula, sobre aquestes obres, miralls de l'ànima que ens son així mostrats.
Perquè aquest seients estan buits i doncs privats de la seva funció principal, que és descansar
el nostres cossos adolorits i donar-los una posició, una parada i un seure? És cert que la
majoria semblen suspesos en el buit per incomprensibles cordes que els connecten amb
una altra cosa, un altre món, fora del quadre... Esferes, buides o blanques puntuant l'espai
com tant d’ulls, però també tantes bales i amenaces que venen de no sé d'on , afegint un
malestar addicional. Així, d’una obra molt gràfica, feta de grans blocs de colors d'una paleta
molt reduïda (negre, vermell i blanc essencialment) sobre paper estripat, l'artista ens
anima a una introspecció inquietant i crea un veritable malestar que ens persegueix sense
dir res i sense donar cap resposta.
I no és el més petit dels punts forts del pintor, amb una tal economia de mitjans i tècniques,
per obrir-nos les portes i finestres a una reflexió que va més enllà, molt lluny de
les ondulacions de les plomes dels flamencs rosats en la matinada sobre el Llac Nakuru.
Sylvain Sankalé
Ressenya de art. Dakar - Senegal
L'artista ens anima a una
introspecció inquietant i crea
un veritable malestar que ens
persegueix sense dir res i sense
donar cap resposta
projeccions: per què una gàbia en lloc d'un cap sobre un
personatge amb roba en forma de barrots de presó i dels
que podem imaginar les mans lligades darrere l'esquena?
Símbol de la presó del cos i l'ànima?
Un tauler ens simbolitza de bon grau l'oposició binària
del blanc i del negre, però també del bé i el mal, de dones
i homes, del no i el sí! Una altra Perspectiva... I què
es pot dir d'aquest cos del que només veiem la part
baixa sobre una cadira estirat a terra. ¿Es tracta de la
visió púdica d'un home penjat, que amb una puntada
final, ha llançat la cadira que li donava suport? L'artista
no respon, tampoc, deixant anar la nostra imaginació
i les nostres pròpies reflexions, els molts significats
David THUKU – Series “Empty Seats” – Untitled VIII – 2019 – 75cm H x 55cm W – Papercuts (sgraffito)

12 | ONYIS MARTIN · OUT OF AFRICA
O N Y I S
Né en 1987, vivant et travaillant dans son Kenya
natal, Onyis MARTIN a su, en très peu d'années,
conquérir sa place parmi les plasticiens reconnus
en Afrique. A trente-deux ans, il a déjà exposé sur les
cinq continents, ce qui est plutôt exceptionnel, et prouve
le caractère international de son travail qui ne s'enfonce
pas dans une affirmation identitaire forcenée, en se contentant
de l'évidence.
Au plan académique, il sort en 2006 de l'Aquinas High
School de Nairobi, puis, en 2010, du Mukuru Art and Craft
avant de se consacrer jusqu'en 2013 à une formation en Programmation
Neuro Linguistique et Constellation Familiale,
ce qui est, à tout le moins, inhabituel chez un artiste. Onyis
MARTIN est peut-être un peintre, à titre principal, mais son
travail de plasticien va bien au-delà avec des installations et
des performances qui ne laissent pas indifférent.
Après des débuts dans son pays, ses œuvres se répandent
très vite à la surface du monde entre une foire à Taiwan, des
résidences en Allemagne et en Pologne, des expositions en
Australie, la participation à 1:54 à Londres dès 2016, New York
en 2017 etc. Sa présence est remarquée dans plusieurs expositions
dans de grandes institutions en Afrique du Sud, dont le
Zeitz Museum de Cape Town en 2019.
Les œuvres qu'il présente sont de grandes toiles sur lesquelles
sont marouflées diverses matières et médias qui
donnent à l'œuvre un aspect très caractéristique de vieux
mur d'affichage. Y apparaissent, dans une palette que dominent
le bleu/vert et le brun/noir, un amoncellement de papiers
arrachés, de traces et coulures diverses et des figures
et écritures peintes par l'artiste qui tranchent sur le fond.
Et la même photo à moitié déchirée d'un enfant, toujours
le même, photo d'identité trouvée par hasard, qui
personnifie le mur et qui nous regarde dans les yeux
fixement, avec une infinie douceur nostalgique. Le titre
de l'œuvre apparait parmi les écritures qui figurent sur
l'œuvre et ne nous éclaire guère quant aux intentions du
créateur «Hôtel», «We sell carpet grass » suivi d'un numéro
de téléphone etc.
Si l'on regarde attentivement les lambeaux d'affiche qui
subsistent, il est aisé de réaliser qu'il s'agit de ces multiples
affichettes qui placardent, sans ordre, ni mesure, les
murs de toutes nos métropoles, vantant aussi bien des
services de fumigation et de désinsectisation que le rétablissement
des fonctions érectiles pour les hommes!
La lecture du propos de l'artiste est assez aisée en dépit
d'un désordre organisé et d'une confusion volontaire.
En nous montrant nos murs, tels que notre civilisation
contemporaine les embellit ou les encombre, selon la
vision que nous en avons, Onyis MARTIN, que ces murs
fascinent, nous renvoie à notre modernité urbaine dans
laquelle se meuvent non seulement cette jeunesse contemporaine
dont il est partie intégrante, mais même les
générations plus anciennes bien contraintes de s'adapter
sous peine de disparaître.
Cette vision du monde qui nous entoure est totale car
ces murs sont semblables à tous les murs de toutes les
villes à la surface de notre planète. Elle symbolise également
parfaitement notre société de consommation dans
laquelle tout s'échange et tout se vend, tout se traite et
tout s'organise, qu'il s'agisse de nos rêves ou de nos plaisirs,
comme de nos peurs et de nos cauchemars.
Nous savons l'artiste très engagé pour des questions
qui l'interrogent, à l'image de toute notre humanité, qu'il
s'agisse des trafics en tous genres, des migrations humaines,
des fléaux de la corruption tant dans le monde
politique qu'au niveau des institutions. S'y ajoutent les
Onyis Martin nous scrute,
nous interroge et nous présente
son monde, notre monde,
comme il peut être sous toutes
les latitudes et, ce faisant,
il aspire à l'universel et
nous l'y suivons
évolutions technologiques qui révolutionnent notre univers
et notre humanité qui a tant de mal à les suivre et
à se les approprier. Information, consommation, ces affichettes
sont là pour nous rappeler ces deux piliers de notre
société contemporaine.
Et puis, nous ne pouvons oublier la formation suivie
par l'artiste en Programmation Neuro Linguistique, cette
«pseudo science» comme la qualifient ses détracteurs, et
qui est « l'étude des processus comportementaux acquis,
considérés comme une Programmation Neurologique représentée
par la Linguistique»
Il est important de relever qu'elle s'intéresse exclusivement
aux informations émises sans en interpréter les causes. S'intéressant
notamment aux représentations mentales et aux
automatismes, elle les identifie, les schématise et peut les
proposer comme stratégie. L'artiste le reconnaît lui-même, il
est fasciné par cette constante manipulation et destruction
du langage opérée par les individus!
En offrant à nos examens et à notre appréciation ces représentations
de notre monde, appuyées par le regard fixe
d'un enfant, l'artiste, consciemment ou non, n'est-il pas
justement dans une démonstration de Programmation
Neuro Linguistique? Pas d'explication sur les causes, ni les
effets, rien qu'une représentation frontale et brutale d'une
réalité qui se passe de langage, alors qu'elle est pleine de
lambeaux d'écritures dans des langues très différentes,
moderne interprétation de la tour de Babel.
Onyis MARTIN nous scrute, nous interroge et nous présente
son monde, notre monde, comme il peut être sous
toutes les latitudes et, ce faisant, il aspire à l'universel et
nous l'y suivons.
Onyis MARTIN – Talking Walls 48 – 2019 – 165cm H x 170cm W – Mixed media on canvas
Sylvain Sankalé
Critique d’art. Dakar – Sénégal

OUT OF AFRICA · ONYIS MARTIN | 13
M A R T I N
Born in 1987, living and working in his native Kenya,
Onyis MARTIN knew how, in a few years, to gain
his place among the visual artists recognized in
Africa. At the age of 32, he had already exhibited on all
five continents, something exceptional that denotes the
international character of his work, one that does not
sink into a frantic affirmation of identity, limiting itself to
the obvious.
At the academic level, in 2006 he left the Aquinas
High School of Nairobi and in 2010 he did so at the arts
center, Mukuru Art and Craft, before
dedicating himself to training in
neurolinguistic programming and
family constellation therapeutic
methods, which is at the very least
unusual for an artist. Onyis MARTIN is
perhaps principally a painter, but his
work as an artist goes further, with
facilities and results that do not lead
to indifference.
After his beginnings in his country,
MARTIN’s works spread rapidly
around the world from a fair in Taiwan,
residencies in Germany and
Poland, exhibitions in Australia, participation
in 1:54 art fair in London
since 2016, New York in 2017, etc. His
presence is prominent in several exhibitions
of large institutions in South
Africa, including the Cape Town Zeitz
Museum in 2019.
The works he presents are large canvases
onto which several materials
and media are glued, giving the work
a very characteristic aspect of old
walls of posters. They appear, in a palette
that is dominated by blue/green
and black/brown, as a pile of torn
paper, of traces, of diverse colors, of
figures and writings painted by the
artist that settle on the background.
And the same half-torn photo of a
child, always the same, a photo of
identity found by chance, that personifies
the wall and that stares us in the
eye, with infinite nostalgic sweetness.
The title of the work appears among
the entries that are found below it
and does not illuminate us too much
about the intentions of the creator; "Hôtel", "We sell carpet
grass" followed by a telephone number etc.
If we look carefully at the fragments of the poster that
remains, it is easy to see that these are small signs that
show through, without order or measure, the walls of our
cities, promoting both fumigation and pest control services
as well as the recovery of erectile function for men!
Reading the artist's words is quite easy despite an intentional
disorder and deliberate confusion.
By showing us our own walls, as our contemporary
civilization embellishes them or clutters them according
to our own vision, MARTIN Onyis returns us to our
Onyis Martin scans us,
interrogates us and presents
his world, our world, as it can be
under all its latitudes and,
in this way, aspires to the
universal and we follow it
Onyis MARTIN – Talking Walls 86 – 2019 – 145cm H x 110cm
W-Mixed media on canvas
urban modernity, a modernity in which not only this
contemporary youth moves and of which he is an integral
part, but also where older generations are forced
to adapt under the pain of disappearing.
This view of the world around us is universal as these
walls are similar to all the walls of all the cities on the
face of the planet. It also perfectly symbolizes our consumer
society in which everything is exchanged and
everything is sold, everything is a deal and everything
is organized, be it our dreams or our pleasures, our
fears and our nightmares.
We know that the artist is very
committed to the issues that
challenge him, from the image of
all humanity, to trafficking of any
kind, human migration, plagues of
corruption in both the political world
as well as at the institutional level.
Added to this are the technological
advances that revolutionize our
universe and our humanity that are
so difficult to follow and make one’s
own. Information, consumption,
these posters are here to remind us of
these two pillars of our contemporary
society.
In addition, we can not forget the
training of the artist in neurolinguistic
programming, this "pseudo
science" as described by its detractors,
which is defined as "the study
of acquired behavioral processes,
considered as a neurological program
represented by linguistics”.
It is important to emphasize that he
is exclusively interested in the information
given without interpreting the
causes. He is particularly interested in
mental representations and automatisms,
identifying them, schematizing
them and the ability to propose them
as a strategy. The artist admits to being
fascinated by this constant manipulation
and destruction of language
by individuals!
By offering us the examination and
evaluation of the representations of
our world, supported by the fixed gaze
of a child, is the artist, consciously or
not, precisely placing us in a demonstration of neurolinguistic
programming? There is no explanation of the causes
or effects, only a direct and brutal representation of a
reality that does not need language, while at the same time
it is full of fragments of writings in very different languages;
a modern interpretation of the Tower of Babel.
Onyis MARTIN scans us, interrogates us and presents his
world, our world, as it can be under all its latitudes and, in
this way, aspires to the universal and we follow it.
Sylvain Sankalé
Art Critic. Dakar, Senegal

14 | ONYIS MARTIN · OUT OF AFRICA
de nuestras ciudades, promocionando de igual
manera tanto servicios de fumigación y desinsectación
como la recuperación de la función
eréctil para hombres! La lectura de las palabras
del artista es bastante cómoda a pesar de un
desorden organizado y una voluntaria confusión.
Mostrándonos nuestras paredes, tal como
nuestra civilización contemporánea las embellece
o las satura, según la visión que tenemos,
Onyis MARTIN, al que estas paredes fascinan,
nos reenvía a nuestra urbana modernidad en
la cual se mueven no solamente esta juventud
contemporánea de la que él es parte integrante,
sino también las más viejas generaciones
obligadas a adaptarse so pena de desaparecer.
Esta visión del mundo que nos rodea es total
ya que estos muros son similares a todas las paredes
de todas las ciudades de la faz de nuestro
Onyis Martin nos escanea,
nos interroga y presenta
su mundo, nuestro mundo,
cómo puede ser bajo
todas sus latitudes
y, de esta manera,
aspira a lo universal
y nosotros lo seguimos
Onyis MARTIN – Talking Walls 19 – 2019 – 170cm H x 166cm W – Mixed media on canvas
Nacido en 1987, viviendo y trabajando en su Kenia natal, Onyis MARTIN supo, en
pocos años, obtener su lugar entre los artistas visuales reconocidos en África.
A la edad de 32 años ya había expuesto en los cinco continentes, algo excepcional
que denota el carácter internacional de su obra, que no se hunde en una afirmación
identitaria frenética, limitándose a lo evidente.
A nivel académico, en el 2006 salió de la High School de Aquinas en Nairobi. Y en el 2010
lo hizo del centro de arte de Mukuru Art and Craft antes de dedicarse a la formación en
Programación NeuroLingüística y Constelación Familiar, lo que como mínimo es inhabitual
en un artista. Onyis MARTIN es tal vez, a título principal, un pintor, pero su trabajo
como artista plástico va más allá, con instalaciones y “performances” que no dejan
indiferentes. Después de los inicios en su país, su obra se propaga rápidamente por la
faz de la tierra: en una feria en Taiwán, residencias en Alemania y Polonia, exposiciones
en Australia, su participación en 1:54 en Londres desde el 2016, Nueva York en el año
2017, etc.
Su presencia es destacada en varias exposiciones de grandes instituciones en Sudáfrica,
incluyendo el Zeitz Museum de la Ciudad del Cabo en el año 2019.
Las obras que presenta son grandes lienzos en lo que se encolan varios materiales y
medios que otorgan a la obra un aspecto muy característico de viejas paredes para carteles.
Aparecen, en una paleta que dominan el azul/verde y el negro/marrón, un montón
de papel rasgado, de huellas, de colores diversos, de figuras y escrituras pintadas
por el artista que deciden sobre el fondo. Y la misma foto medio rasgada de un niño,
siempre el mismo, foto de identidad encontrada por casualidad, que personifica la pared
y que nos mira fijamente a los ojos, con infinita dulzura nostálgica.
El título de la obra aparece entre las entradas que figuran bajo ella y no nos ilumina
demasiado sobre las intenciones del creador “Hôtel”, “We sell carpet grass” seguido de
un número de teléfono etc.
¡Si observamos cuidadosamente los fragmentos del cartel que aún perduran, es fácil
darse cuenta de que se trata de cartelitos que surcan, sin orden ni medida, las paredes
planeta. Simboliza igualmente de forma perfecta
nuestra sociedad de consumo en la que todo
se intercambia y todo se vende, todo se trata
y todo se organiza, ya sean nuestros sueños o
nuestros placeres, nuestros temores y nuestras
pesadillas.
Sabemos que el artista está muy comprometido por cuestiones que le interpelan, a
imagen de toda la humanidad, ya se trate de tráfico de cualquier tipo, migraciones humanas,
plagas de corrupción tanto en el mundo político como a nivel institucional. Se
añaden a ello los avances tecnológicos que revolucionan nuestro universo y nuestra
humanidad a la que tanto le cuesta seguirlos y hacerlos suyos. Información, consumo,
estos cartelitos están aquí para recordarnos estos dos pilares de nuestra sociedad contemporánea.
Además, no podemos olvidar la formación adquirida por el artista en Programación
Neurolingüística, esta "pseudociencia" como la califican sus detractores, y que es "el
estudio de los procesos comportamentales adquiridos, considerados como una programación
Neurológica representada por lingüística “. Es importante subrayar que esta se
interesa exclusivamente por las informaciones emitidas sin interpretar las causas. Se interesa
sobre todo a las representaciones mentales y automatismos, los identifica, los esquematiza
y puede proponerlos como una estrategia. ¡El artista admite estar fascinado
por esta constante manipulación y destrucción del lenguaje por los individuos! Al ofrecer
a nuestro examen y valoración sus representaciones de nuestro mundo, apoyado por
la mirada fija de un niño, el artista, conscientemente o no, ¿no se sitúa él precisamente
en una demostración de Programación Neurolingüística? Ninguna explicación sobre las
causas o efectos, sólo una representación frontal y brutal de una realidad que no necesita
de lenguaje, a pesar de que está lleno de fragmentos de escrituras en idiomas muy
diferentes, una interpretación moderna de la torre de Babel.
Onyis MARTIN nos escanea, nos interroga y presenta su mundo, nuestro mundo, cómo puede
ser bajo todas sus latitudes y, de esta manera, aspira a lo universal y nosotros lo seguimos.
Sylvain Sankalé
Crítico de arte. Dakar – Sénégal

OUT OF AFRICA · ONYIS MARTIN | 15
Nascut el 1987, vivint i treballant en el seva Kenya
Natal, Onyis MARTIN va ser capaç, en pocs anys,
de guanyar-se el seu lloc entre els artistes visuals
reconeguts a l'Àfrica. A l'edat de 32 anys, ja ha exposat en
els cinc continents, que és bastant excepcional i demostra
el caràcter internacional del seu treball que no s’enfonsa en
una furiosa afirmació identitaria, alegrant-se de l'evidència.
A nivell acadèmic, en el 2006 surt de l’Aquinas High
School a Nairobi, després, al 2010, surt del Mukuru Art
and Craft abans de consagrar-se fins el 2013 a una formació
en Programació Neuro Lingüística i constel·lació
familiar, que és, com a mínim, inusual en un artista. Onyis
MARTIN és potser un pintor, a títol principal, però el seu
treball com a artista visual va més enllà amb instal·lacions
i “performances” que no deixant indiferent.
Després dels inicis al seu país, la seva obra es va estendre
molt ràpidament arreu de tot el món, entre una
fira a Taiwan, cases a Alemanya i Polònia, exposicions
a Austràlia, participació al 1.54 a Londres des el 2016,
Nova York el 2017 etc. La seva presència es destacada en
diverses exposicions a les grans institucions a Sud-àfrica,
incloent-hi el Zeitz Museum de Cape Town el 2019.
Les obres que presenta són grans llenços en que es
munten diferents materials i mitjans de comunicació que
donen a l'obra un aspecte molt característic d’un vell mur
cartellera. Hi apareixen, en una paleta que dominen el
blau/verd i el negre/marró, un munt de papers estripats,
traces i gotes diverses , figures i escriptures pintades per
l'artista que decideix sobre el fons.
I la mateixa fotografia mig estripada d’un nen, sempre
el mateix, foto d’identitat trobada per casualitat, que
personifica la paret i que ens mira fixament als ulls, amb
infinita dolçor nostàlgica. El títol de l'obra apareix entre
les entrades que apareixen sota l'obra i no ens dóna
molts indicis de les intencions del creador: "Hôtel", "We
sell carpet grass' seguit per un número de telèfon etc.
Si mirem detingudament els trossos de cartell que encara
existeixen, és fàcil adonar-se que és tracta d'aquests
múltiples cartells petits enganxats sense ordre ni mesura
per els murs de totes les nostres ciutats, promocio-
nant tant serveis de fumigació i control de plagues com
la recuperació de la funció erèctil per als homes!
La lectura del propòsit de l'artista és bastant còmoda
malgrat un desordre organitzat i una confusió voluntària.
Mostrant-nos els nostres murs, tal i com la nostre civilització
contemporània els embelleix ells o els carrega, segons
la visió que tinguem, Onyis Martin, a qui aquestes
parets fascinen, ens reenvia a la nostre modernitat urbana
en la qual es mouen no solament aquesta joventut
contempòrania de la qual ell és part integrant, sinó fins i
tot les generacions anteriors ben obligades a adaptar-se
sota pena de desaparèixer.
Aquesta visió del món que ens envolta és total perquè
aquestes parets són similars a totes les parets de totes
les ciutats arreu del nostre planeta. Ella també simbolitza
perfectament la nostra societat de consum on tot és
comercialitzat i es venut, tot es tracta i tot s’organitza, ja
siguin els nostres somnis o els nostres plaers, les nostres
pors o les nostres malsons.
Sabem que l'artista està molt compromès amb les preguntes
que el preocupant, a la imatge de tota la nostra humanitat,
que es tracti de tràfic de tot tipus, les migracions
humanes, les plagues de corrupció en el món polític com a
nivell d'institucions. S’afegeixen els desenvolupaments tecnològics
que estan revolucionant el nostre univers i la nostra
humanitat, que tant li costa seguir-los i fer-los seus. Informació,
consum, aquests cartells son aquí per recordar-nos
aquests dos pilars de la nostra societat contemporània.
Onyis Martin ens escodrinya,
ens interroga i ens presenta el
seu món, el nostre món, com
pot sota totes les latituds
i, d'aquesta manera, aspira a
l´universal i el seguim
A més, no podem oblidar la formació seguida per
l'artista en Programació Neuro Lingüística, aquesta
"pseudo ciència" com criden els seus crítics, i que és
"l'estudi dels processos conductuals adquirits, considerada
com una Programació Neurològica representada
per la lingüística.
És important assenyalar que s’interessa exclusivament
en la informació emesa sense interpretar les causes. S'interessa
sobretot a les representacions mentals i automatització,
les identifica, les esquematitza i pot oferir-les com
a estratègia. L'artista l’admet, fascinat per aquesta manipulació
constant i destrucció del llenguatge pels individus!
Oferint al nostre examen i a la nostre apreciació aquestes
representacions del nostre món, recolzades per la
mirada fixa d´un nen, l'artista, conscientment o no , no
és pas justament una demostració de Programació Neuro
Lingüística? Cap explicació sobre les causes , ni els
efectes, només una representació frontal i brutal d´una
realitat que es passa de llenguatge, mentre que és plena
d´esquinçalls d’escriptures en llengües molt diferents ,
moderna interpretació de la torre de Babel.
Onyis Martin ens escodrinya , ens interroga i ens presenta
el seu món , el nostre món, com pot, sota totes les latituds
i, així fent , aspira a l´universal i el seguim.
Onyis MARTIN – Talking Walls 91 – 2019 – 145cm H x 110cm W – Mixed media on canvas
Sylvain Sankalé
Ressenya de art. Dakar - Senegal

Meet OOA Gallery
at Beirut Art Fair & Art X Lagos
and attend the VIP Program for collectors
From 19 till 22 September
PRESENTED ARTISTS:
BRUCE CLARKE · EVANS MBUGUA
BOB-NOSA UWAGBOE
From 1 till 3 November
PRESENTED ARTISTS:
ANJEL (BORIS ANJE)
BODO FILS · EVANS MBUGUA
OOA Gallery participates for the first time in Beirut Art Fair with two artists of international
level: Bruce Clarke (South Africa) and Evans Mbugua (Kenya) and emerging
artist Bob-Nosa Uwagboe (Nigeria).
Initiated in 2010, BEIRUT ART FAIR is a yearly contemporary art fair with a
global reach and a particular affinity for the Middle Eastern and North African
(MENA) scenes. This year, BEIRUT ART FAIR celebrates its milestone tenyear
anniversary: a remarkable decade of growth, during which the fair has
anchored its place as an unmissable event in the Middle Eastern artistic calendar.
BEIRUT ART FAIR not only celebrates ten years of galvanizing the ever-expanding
regional art market, but also of establishing and building artistic links between
diverse cultures, fostering collaboration between local and international galleries,
institutions and art collectors, and nurturing emerging artists’ careers.
Beirut is a key cultural node in the MENA region, as well as on the transversal Silk
Road, bridging East and West. Like its host city, BEIRUT ART FAIR is committed to
freedom, tolerance, and generosity and dedicated to cultural dialogue and a spirit
of inclusion. For 2019, the fair’s founder and director Laure d’Hauteville, its artistic
director Joanna Abou Sleiman-Chevalier and its selection committee, gathering
major figures of the international art world, are dedicated to surpassing artistic
expectations, with an expected 50 selected galleries and 380 artists, in addition to an
extended program of parallel artistic manifestations.
BEIRUT ART FAIR also boasts a rich VIP program, filled with activities organized
in partnership with Lebanese cultural institutions. In collaboration with museums,
foundations and private collectors, the fair promises unforgettable guided tours and
nightly events to its guests.
In November OOA Gallery participates for the second time in Art X Lagos and will
present two well-known international artists: Bodo Fils (DRC), Evans Mbugua (Kenya)
and emerging artist Anjel (Cameroon)
ART X Lagos is West Africa’s premier international art fair, designed to showcase
the best and most innovative contemporary art from the African continent and its
Diaspora. Launched in 2016, the art fair has since become a cornerstone of the Lagos
art calendar, drawing local patrons and a host of international collectors, curators,
and critics annually.
Since its debut, ART X Lagos has welcomed over 22,000 visitors to see the works of
Africa’s leading established and emerging artists, including representatives of institutions
such as the Tate Modern, Zeitz MOCAA, the National Museum of African Art at
the Smithsonian, the Art Institute of Chicago and Centre Pompidou. These attendees
and the satellite exhibitions that have emerged in response to the fair are undoubtedly
indicators of Lagos’ position as a fast-emerging and exciting cultural hub.
"One of the things we’re excited about is shaping Lagos as a cultural destination.
There’s a lot happening in terms of music, fashion, film, and art, and the rest
of the world doesn’t get to see that... We want to use our networks to start attracting
more people to our city so that they can have the true Lagos experience."
Tokini Peterside
Art X Lagos Founder and Director
‘’
Painting is self-discovery.
Every good artist paints what he is.
JACKSON POLLOCK
‘’
Art is a reflection on life.
Life isn't something we can cut and fix.
It's always in a state of flux.
EL ANATSUI