Apèndix 3. Recull de textos - IES BERENGUER DALMAU

More documents

Recommendations

Info

IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat 7.- Joan Pitarch. En sent indi 1 5 10 15 20 EM SENT INDI Quan veig una pel.lícula d'indis i vaquers em pose del costat dels indis, encara que els pinten com els més dolents i furtamantes. Generalment, en aquestes pel.lícules hi ha molta agressió per ambdues parts i n'hi moren com a mosques (sobretot d'indis), però jo trobe més justificat, i m'hi solidaritze, el que fan els indis, perquè són els envaïts, els desposseïts de la seua terra i dels seus béns, mentre que els blancs són els invasors, els agressors. En efecte, l'arribada dels europeus a Amèrica fou una enorme desgràcia per a aquells pobles, molts dels quals acabaren desapareixent i de llavors ençà els indígenes han significat ben poca cosa, sotmesos als imperis colonials d'anglesos, francesos, holandesos, portuguesos, espanyols i, finalment, dels ianquis. A hores d'ara han acabat essent, i sense moure's de sa casa, uns destorbs per als projectes expansius de les grans companyies d'explotació dels recursos naturals d'aquell continent, o, dit en altres paraules, els indígenes no compten a l'hora de fer càlculs. Entre tantes penalitats, però, hi ha alguna gran sorpresa, com el nomenament de la quítxua Nina Pecari com a ministra d'Exteriors del nou govern d'Equador. Aquesta lluitadora de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Pachakutik) s'oposa al Tractat de Lliure Comerç i a la presència dels EUA a la base aèria de Manta, i és una activista a favor dels drets indígenes i de les dones. Al seu nomenament ministerial s'oposaven els de sempre: la dreta! El triomf indigenista a l'Equador assegura la supervivència de les llengües de l'Equador, que ja s'estudien a les escoles, cosa que no passava des que els espanyols posaren llurs botes, amb l'espasa i la creu enlaire, i imposaren l'espanyol. Com que les botes i l'espasa i la llengua amb què dominaren els indis són les mateixes amb què ens subjectaren als valencians, tinc la impressió que el triomf de Nina Pecari és com un triomf nostre. Qüestions.- - 131 - Josep Pitarch, setmanari El Punt, 1-01-2003 (extracte) 1. Digues quina funció sintàctica fan els pronoms subratllats en el fragment següent: "Generalment, en aquestes pel.lícules hi ha molta agressió per ambdues parts i n'hi moren com a mosques (sobretot d'indis) [...]". 2. Digues quina funció sintàctica fa el sintagma subratllat en el fragment del text següent i, després, substitueix-lo pel pronom feble adequat: "Aquesta lluitadora de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Pachakutik) s'oposa al Tractat de Lliure Comerç [...]"(línies 15- 16). 3. Digues de quin tipus concret és l'oració subordinada que hi ha subratllada en el fragment del text següent: "El triomf indigenista a l'Equador assegura la supervivència de les llengües de l'Equador, que ja s'estudien a les escoles [...]"(línia 19). 4. Digues a quina categoria sintàctica pertany "com que" (línia 20). Després torna a escriure l'oració sencera substituint "com que" per un mot o per una expressió equivalent. 5. En la línia 2 apareix el mot furtamantes. Digues quin mecanisme de formació de nous mots o regla morfològica ha originat aquest mot. Després escriu dos exemples més del mateix tipus morfològic. 6. Quin tipus de mecanisme de formació de nous mots (o regla morfològica) ha originat els mots solidaritze (línia 4) i nomenament (línia 17). Descriu a partir de quines unitats s’han format i escriu un altre exemple amb la mateixa estructura morfològica per a cadascun dels mots. 7. En la línia 2 apareix el mot dolents. Digues a quina categoria gramatical pertany i escriu un sinònim de la mateixa categoria. 8. En la línia 7 apareix la locució de llavors ençà. Digues amb quin element del context estableix una relació referencial i després torna a escriure l’oració substituint-la per un sinònim. 9. En les línies 8-9 apareixen diferents gentilicis: “anglesos, francesos, holandesos, portuguesos, espanyols [...]” Digues quin tipus de relació de cohesió els uneix i explica en què consisteix.
IES BERENGUER DALMAU – Catarroja. Valencià. Llengua i literatura. 2n de batxillerat 10. “La supervivència de les llengües a l’Equador” (línies 18-19). Digues quin tipus d’estructura sintàctica es tracta i transforma-la en una oració sense canviar-ne el significat. 11. Identifica els possessius que apareixen en el text, substitueix-los per un sintagma que realitze la mateixa funció sintàctica (complement del nom) i digues quin tipus de referència (díctica o fòrica) estableixen en cada cas i per què. 12. En la línia 1 apareix el connector encara que. Digues quin valor semàntic té i substitueix-lo per un altre del mateix valor. 13. En la línia 3 apareix el connector però. Digues quin valor semàntic té i substitueix-lo per un altre del mateix valor. 14. En la línia 11 apareix l’expressió “dit en altres paraules”. Digues a quina categoria gramatical pertany i substitueix-lo per un altre de la mateixa categoria i el mateix significat. 15. Explica el concepte de dixi temporal i identifica els díctics temporals que apareixen en el primer paràgraf del text. 16. Identifica tots els mecanismes de cohesió gramatical que apareixen al primer paràgraf. 17. Identifica tots els mecanismes de cohesió lèxica que apareixen en el primer paràgraf. 18. En la línia 1 apareix el connector quan, digues quina funció sintàctica fa. 19. En la línia 20 apareixen els mots espasa i creu usats amb un significat figurat. Explica’l. 20. En la línia 5-6 trobem l’expressió en efecte. Digues a quina categoria gramatical pertany i substitueix-la per una altra de la mateixa categoria i el mateix significat. 21. En la línia 3 apareix el pronom feble hi. Digues quina funció sintàctica fa, especifica el sintagma que substitueix i si té valor anafòric o catafòric. 22. En el fragment següent hi ha dues construccions de relatiu: digues quines són i de quin tipus: “El triomf indigenista a l’Equador assegura la supervivénvia de les llengües de l’Equador, que ja se estudien a les escoles, cosa que no passava des que els espanyols.. i imposaren l’espanyol”. 8.- Joan Martínez Alier. La guerra d’Iraq 1 5 10 15 20 LA GUERRA D’IRAQ, UNA GUERRA COLONIAL PEL PETROLI Fa dotze anys va haver-hi la primera guerra d’Iraq. La dictadura iraquiana havia envaït Kuwait, un estat que pertany a les Nacions Unides. Com altres estats del Golf, Kuwait no era el producte d'una història nacional pròpia que donés naixement normal a un Estat postcolonial, sinó el resultat de les maniobres geopolítiques i petrolieres angleses. Però era un estat de l'ONU. La guerra contra l’Iraq va tenir fa dotze anys una justificació aparent que podia ser prou convincent per a alguns, és a dir, el càstig a un Estat de l'ONU que n'ha envaït un altre. Es clar, però, que les potencies occidentals no sempre apliquen la mateixa regla, per exemple, no havien pas castigat la dictadura d’Indonèsia quan es va apoderar del territori de Timor, amb un balanç de moltíssims morts, després de la descolonització portuguesa el 1974-75. Ningú no va anar a alliberar Timor fins que 20 anys després va caure la dictadura capitalista militar d'lndonèsia. Que Iraq fos una dictadura no podia ser tampoc motiu suficient de guerra, perquè els Estats Units molt sovint han donat suport a dictadures, com les d’Indonèsia, Filipines, Brasil, Nicaragua, Xile i moltes altres, com la del general Franco, des de 1953 fins a la seva mort el 1975. Quan el president Aznar defensa el paper històric dels Estats Units, no se sap si pensa en la guerra d'Estats Units contra Hitler o en l'ajut posterior dels Estats Units al general Franco en l'època que Fraga (fundador i president del PP) era ministre de Franco. Els que som més grans, recordem l’abraçada d'Eisenhower a Franco en l'aeroport de Madrid el 1959, Franco li arribava al pit, tot plegat era una mica ridícul, però el suport dels Estats Units li va prolongar la vida política al general 15 o 20 anys. Això no va ser cap broma... Que Estats Units defensa les democràcies és, doncs, mentida. Ara bé, si Iraq va envair Kuwait, la veritable raó no foren els drets històrics sobre aquest territori, sinó el petroli, i la veritable raó de la guerra per alliberar Kuwait no fou la defensa - 132 -
Page 1 and 2: IES BERENGUER DALMAU - Catarroja. V
Page 5: IES BERENGUER DALMAU - Catarroja. V

Apèndix 3. Recull de textos - IES BERENGUER DALMAU

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?