20.04.2013 Views

capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

26<br />

EN CONTE<br />

En Mal<strong>de</strong>caps arribava al món un matí assolellat. Al carrer,<br />

anticicló. A casa, migranya. La mare Mal<strong>de</strong>caps patia en<br />

silenci aquells dolors que la <strong>de</strong>ixaven fora <strong>de</strong> combat un cop<br />

cada no sabia ben bé quan. Mirava <strong>de</strong> prendre-s’ho bé, abaixava<br />

una mica les persianes i les revolucions i anava fent com una<br />

formigueta. Qui més qui menys li havia volgut donar un consell. A<br />

les fosques, sí, però amb els ulls tapats. Estira’t al llit i mira <strong>de</strong><br />

dormir. Pren-te això. Beu til•la amb menta.<br />

Però, és clar, aquell matí, a cada contracció celebrava po<strong>de</strong>r-se<br />

concentrar en alguna cosa que no fos la seva boira <strong>de</strong> pressions<br />

altes. Estava tan eufòrica, l’havia esperat tant, aquell fill, que tots<br />

els mals eren ben poca cosa. La mare Mal<strong>de</strong>caps feia dies que<br />

havia <strong>de</strong> sentir-se dir <strong>de</strong> tot per les veïnes. Nena, la dus molt<br />

amunt, encara, la panxa. Ui, camina i tingues sexe. Juga amb<br />

criatures, <strong>de</strong>ixa-t’ho fer tot, <strong>de</strong>scansa... I aquell matí, la darrera<br />

cosa que <strong>de</strong>sitjava era trobar-se’n cap <strong>de</strong> camí cap a la clínica.<br />

En Mal<strong>de</strong>caps fill, puntual com un rellotge, va veure la llum<br />

anticiclònica a les onze clava<strong>de</strong>s. Va superar sense dificultat les<br />

LA REFLEXIO Temps <strong>de</strong> revoltes<br />

Per Xavier Oliveres<br />

Evolució és canvi, només canvi. La voluntat i el <strong>de</strong>sig en<br />

l’imaginari col•lectiu per avançar ha fet que el concepte<br />

prengui un to immerescudament positiu. No<br />

necessàriament evolucionar significa dreçar-nos cap a un<br />

context millor <strong>de</strong>l que partíem, simplement indica<br />

moviment, situació diferent a l’anterior, i les valoracions<br />

sobre si hem anat proa o popa al vent, per molt que ens hi<br />

posicionem, les acostuma a <strong>de</strong>ixar ben clares el pas <strong>de</strong>l<br />

temps, no pas nosaltres.<br />

Una mostra ben present, aquests dies, és la sinapsi <strong>de</strong><br />

revoltes als països àrabs. En un món tan global com el<br />

nostre, on la informació digital ha fulminat fronteres com si<br />

haguéssim tornat a l’antic Pangea, era molt estrany pensar<br />

que règims vells i reeditats a cops <strong>de</strong> por poguessin<br />

coexistir amb la constant presència a les xarxes d’altres<br />

molt més referendats com el nostre. El territori àrab, per<br />

capil•laritat entre pobles, ha explotat en diferents fronts.<br />

No podia contemplar aparadors llaminers i seguir<br />

acceptant la diferència com un distintiu d’autenticitat <strong>de</strong>l<br />

Mal<strong>de</strong>caps<br />

proves motrius que fan als acabats <strong>de</strong> néixer. Bon color <strong>de</strong> pell,<br />

bon to. La llevadora va permetre’s <strong>de</strong> fer broma. Au, noi, un<br />

examen menys, mal<strong>de</strong>cap fora! I <strong>de</strong> cap <strong>de</strong> les maneres no es<br />

podia imaginar que acabava <strong>de</strong> pronunciar la paraula més present<br />

en el dia a dia <strong>de</strong>l petit, la que més li faria perdre la son i la gana,<br />

sobretot quan s’anés fent gran.<br />

En Mal<strong>de</strong>caps fill maleïa els dies d’anticicló, i no pas perquè no<br />

pogués escórrer el cotxe a cent vint per hora en treure’l <strong>de</strong>l túnel<br />

<strong>de</strong> rentatge –així en <strong>de</strong>ien–. Maleïa el cel net i clar perquè volia dir<br />

que a dins el cap hi hauria boira tot el dia. Les altes pressions. I<br />

com li havia ensenyat la mare, corria les cortines i reduïa la marxa.<br />

Si volia arribar a tot arreu, havia d’anar més a poc a poc. Per això,<br />

i per haver coincidit a l’escola amb el fill d’una il•lustre publicista,<br />

en Mal<strong>de</strong>caps va convertir-se en la veu <strong>de</strong> la Conselleria <strong>de</strong><br />

Velocitat i Carreteres en la campanya institucional contra els<br />

excessos al volant. “A tot arreu, amb calma!”<br />

Andreu Giralt<br />

http://endormiscat.blogspot.com<br />

qual calia sentir-se orgullós. Evolució? Òbviament sí.<br />

Avenç? Això sembla, el temps dirà... Si el seny i el<br />

respecte permeten que aquest procés no acabi<br />

<strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nant grans feri<strong>de</strong>s civils -això esperem-, caldrà<br />

avisar-los que la <strong>de</strong>mocràcia també té les seves llacunes<br />

i que necessita d’una població madura, formada i<br />

competent. La <strong>de</strong>mocràcia, per si sola, no resol res ni<br />

garanteix un marc <strong>de</strong> fàcil convivència, cal treballar-la. No<br />

és sinònim <strong>de</strong> ferm respecte per les llibertats individuals i<br />

col•lectives <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la diferència. En <strong>de</strong>finitiva, no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong><br />

ser el menor <strong>de</strong>ls mals si darrere no hi ha una societat que<br />

es conegui en la seva pluralitat, que s’esforci i que<br />

i<strong>de</strong>ntifiqui els seus dimonis, exigint-ne el seu traspàs <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong>l compromís. La <strong>de</strong>valuació d’aquest sistema rau,<br />

precisament, en la relaxació, en l’adormiment social capaç<br />

d’assistir a grans contradiccions, expressar la queixa entre<br />

amics i, <strong>de</strong>sprés, passar pàgina. Uns tant (que no pas<br />

massa) i altres tan poc. Ells, tan <strong>de</strong> bo, hauran d’aprendre<br />

a gestionar <strong>de</strong> bell nou el país. Nosaltres, el temps dirà...

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!