capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

26
EN CONTE
En Maldecaps arribava al món un matí assolellat. Al carrer,
anticicló. A casa, migranya. La mare Maldecaps patia en
silenci aquells dolors que la deixaven fora de combat un cop
cada no sabia ben bé quan. Mirava de prendre-s’ho bé, abaixava
una mica les persianes i les revolucions i anava fent com una
formigueta. Qui més qui menys li havia volgut donar un consell. A
les fosques, sí, però amb els ulls tapats. Estira’t al llit i mira de
dormir. Pren-te això. Beu til•la amb menta.
Però, és clar, aquell matí, a cada contracció celebrava poder-se
concentrar en alguna cosa que no fos la seva boira de pressions
altes. Estava tan eufòrica, l’havia esperat tant, aquell fill, que tots
els mals eren ben poca cosa. La mare Maldecaps feia dies que
havia de sentir-se dir de tot per les veïnes. Nena, la dus molt
amunt, encara, la panxa. Ui, camina i tingues sexe. Juga amb
criatures, deixa-t’ho fer tot, descansa... I aquell matí, la darrera
cosa que desitjava era trobar-se’n cap de camí cap a la clínica.
En Maldecaps fill, puntual com un rellotge, va veure la llum
anticiclònica a les onze clavades. Va superar sense dificultat les
LA REFLEXIO Temps de revoltes
Per Xavier Oliveres
Evolució és canvi, només canvi. La voluntat i el desig en
l’imaginari col•lectiu per avançar ha fet que el concepte
prengui un to immerescudament positiu. No
necessàriament evolucionar significa dreçar-nos cap a un
context millor del que partíem, simplement indica
moviment, situació diferent a l’anterior, i les valoracions
sobre si hem anat proa o popa al vent, per molt que ens hi
posicionem, les acostuma a deixar ben clares el pas del
temps, no pas nosaltres.
Una mostra ben present, aquests dies, és la sinapsi de
revoltes als països àrabs. En un món tan global com el
nostre, on la informació digital ha fulminat fronteres com si
haguéssim tornat a l’antic Pangea, era molt estrany pensar
que règims vells i reeditats a cops de por poguessin
coexistir amb la constant presència a les xarxes d’altres
molt més referendats com el nostre. El territori àrab, per
capil•laritat entre pobles, ha explotat en diferents fronts.
No podia contemplar aparadors llaminers i seguir
acceptant la diferència com un distintiu d’autenticitat del
Maldecaps
proves motrius que fan als acabats de néixer. Bon color de pell,
bon to. La llevadora va permetre’s de fer broma. Au, noi, un
examen menys, maldecap fora! I de cap de les maneres no es
podia imaginar que acabava de pronunciar la paraula més present
en el dia a dia del petit, la que més li faria perdre la son i la gana,
sobretot quan s’anés fent gran.
En Maldecaps fill maleïa els dies d’anticicló, i no pas perquè no
pogués escórrer el cotxe a cent vint per hora en treure’l del túnel
de rentatge –així en deien–. Maleïa el cel net i clar perquè volia dir
que a dins el cap hi hauria boira tot el dia. Les altes pressions. I
com li havia ensenyat la mare, corria les cortines i reduïa la marxa.
Si volia arribar a tot arreu, havia d’anar més a poc a poc. Per això,
i per haver coincidit a l’escola amb el fill d’una il•lustre publicista,
en Maldecaps va convertir-se en la veu de la Conselleria de
Velocitat i Carreteres en la campanya institucional contra els
excessos al volant. “A tot arreu, amb calma!”
Andreu Giralt
http://endormiscat.blogspot.com
qual calia sentir-se orgullós. Evolució? Òbviament sí.
Avenç? Això sembla, el temps dirà... Si el seny i el
respecte permeten que aquest procés no acabi
desencadenant grans ferides civils -això esperem-, caldrà
avisar-los que la democràcia també té les seves llacunes
i que necessita d’una població madura, formada i
competent. La democràcia, per si sola, no resol res ni
garanteix un marc de fàcil convivència, cal treballar-la. No
és sinònim de ferm respecte per les llibertats individuals i
col•lectives des de la diferència. En definitiva, no deixa de
ser el menor dels mals si darrere no hi ha una societat que
es conegui en la seva pluralitat, que s’esforci i que
identifiqui els seus dimonis, exigint-ne el seu traspàs des
del compromís. La devaluació d’aquest sistema rau,
precisament, en la relaxació, en l’adormiment social capaç
d’assistir a grans contradiccions, expressar la queixa entre
amics i, després, passar pàgina. Uns tant (que no pas
massa) i altres tan poc. Ells, tan de bo, hauran d’aprendre
a gestionar de bell nou el país. Nosaltres, el temps dirà...