Màster i postgraus2011 / 2012 - Col·legi d'Aparelladors de Barcelona

FORMACIÓ AL CAATEEB
Esperit constructiu
MÀSTER DE PROJECT
MANAGER EN EDIFICACIÓ I
URBANISME
POSTGRAU DE CAP D’OBRA
POSTGRAU DE COORDINADOR
DE SEGURETAT I SALUT
EN LA CONSTRUCCIÓ
POSTGRAU DE DIRECCIÓ
D’EXECUCIÓ I CONTROL
D’OBRES
POSTGRAU DE FACILITY
MANAGEMENT
POSTGRAU DE PATOLOGIES
I ESTUDIS ESTRUCTURALS DE
CONSTRUCCIONS EXISTENTS
POSTGRAU DE PERITATGE
POSTGRAU DE REHABILITACIÓ
POSTGRAU D’URBANISME
POSTGRAU DE VALORACIONS
POSTGRAU DE QUALITAT
AMBIENTAL EN ELS
EDIFICIS: METODOLOGIES I
EINES D’AVALUACIÓ
Màster i postgraus 2011 / 2012
02
03
04
05
06
07
08
09
10
11
12
Suplement Informatiu 328

MÀSTER DE PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ
I URBANISME - 22a edició
El sector de l’edificació evoluciona constantment. En conseqüència, els models organitzatius també canvien i apareixen noves maneres de
gestionar la promoció d’un projecte immobiliari i el procés constructiu mateix. La figura del Project Manager és ja un referent al nostre país en
els nous models de gestió i en un futur es consolidaran les seves funcions com a element clau en la millora de la competitivitat del sector
OBJECTIU
L’objectiu del màster és formar professionals capaços de dirigir operacions immobiliàries, des de la seva concepció fins al lliurament del
producte edificat a l’usuari. Les dirigirà complint els requeriments del client, de manera que l’operació finalitzi a temps, d’acord amb els costos
autoritzats, respectant els nivells de qualitat establerts i seguint el model de competències del procés de l’edificació.
PROGRAMA
Mòdul 1. Management
El Project Management en la construcció. Direcció empresarial. El
Project manager com a directiu. El potencial de les persones i els
equips. El mercat immobiliari i de la construcció. Responsabilitats
dels agents.
Mòdul 2. Avaluació financera de projectes
Mercat i màrqueting immobiliari. Estudis de mercat. El pla de
màrquteing. estrtègies de comunicació i comercialització. Resolució
d’un cas.
Mòdul 3. Mercat i màrqueting immobiliari
Quadre de finançament. Control pressupostari. Anàlisi economicofinancera
(ROE, ROI, VAN, TIR...). Finançament hipotecari
Mòdul 4. Anàlisi de viabilitat de promocions immobiliàries
Fiscalitat immobilària. Anàlisi de viabilitat. estudis de rendiment i
rendibilitat. Anàlisi de viabilitat de diferengts tipus de promocions
immobiliàries. Resolució d’un cas.
DIRECTOR ACADÈMIC
Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager.
Mòdul 5. Promoció i gestió del sòl per edificar
Promoció i gestió del sòl per edificar. Valoracions. Reparcel·lacions.
Planificació i gestió de l’operació urbanística. Resolució d’un cas.
Mòdul 6. Gestió del projecte i l’obra
Planificació estratègica. Predimensionament. Estratègies de
contractació. Seguretat i salut laboral. Gestió de la postvenda.
Resolució d’un cas.
Mòdul 7. Project Management
Bases jurídiques de contractació. Els serveis del Project Management.
Mòdul 8. Habilitats directives
Lideratge. Comunicació. Negociació i gestió de conflictes. Habilitats
per parlar en públic.
Mòdul 9. Projecte Project Management
PROFESSORAT
Jordi Bachs. Doctor en Ciències econòmiques i empresarials. Director gerent de la Fundació Privada Hospital Sant Pau.
Michèle Butzbach. Directora del Gabinet Geoda Formacions, SL.
Josep Maria Forteza. Aparellador. Project manager. Director general de Tècnics G3, SL.
José Ignacio Galán. Arquitecte. Director general de L-35 Arquitectes.
Miquel Gambau. Gerent de l’Àrea Residencial de Barcelona-Girona a Farré Consulting Immobiliari, SA.
Josep Lluís Gil. Arquitecte tècnic. Project manager. Gerent de GESOB Project & Construction Management.
Jordi Gosalves. Arquitecte tècnic. Diplomat en Direcció d’Empreses Promotores i Constructores.
Pilar Estrada. Arquitecta tècnica. Directora del Departament d’Estudis Econòmics de Tècnics G3,SL.
Elena Iborra. Formadora d’habilitats directives.
Anna Manchón. Arquitecta. Anàlisi de projectes immobiliàris de Solvia (Gestió immobiliària de Banc Sabadell).
M. José Manzano. Arquitecta. Coordinadora de Serveis Tècnics de L’H2010 SPM, SA.
Alejandro Martín. Llicenciat en Ciències socials. Màster en Direcció de Recursos Humans.
Francesc J. Martínez i Peña. Arquitecte tècnic. Project manager. Gerent d’ARC Concesionaria de Obras y Servicios Grup TAUICESA.
Montse Montalbo. Arquitecta. Project manager. Tècnica gestora de projectes de l’Oficina Tècnica de Cooperació.
Rubén Navarro. Project manager & Management consultant. MBA per IE Business School. Retail manager per EADA. Màster en Project
Management. Enginyer d’edificació. Arquitecte tècnic.
Antoni Ollé. Arquitecte tècnic. Gerent del Consorci del Besòs.
Jordi Pérez. Arquitecte tècnic. Project manager. Cap del departament d’estudis i valoracions de PROCAM (Grup immobiliari Catalunya Caixa)
Xavier Serrano. Arquitecte tècnic. Project manager.
Fernando Valdivia. Doctor en Dret. Magistrat jutge del Jutjat de 1a instància número 4 de Barcelona.
Celestí Ventura. Arquitecte tècnic. Director general de Metro-3.
Anna Maria Vidal. Llicenciada en Arts dramàtiques i periodista. Professora externa de Cep i Collège Romand de PNL.
Manel Vilaplana. Advocat. Assessor fiscal. Diplomat per Esade en Assessoria i Gestió Tributària.
Cristina Yuste. Arquitecta tècnica. Directora tècnica L’H2010 SPM,SA.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
G50522
500 h (350 h + 150 h projecte)
d’octubre de 2011 a juliol de 2012
divendres de 16.00 h a 20.30 h i dissabtes de 9.30 h a 14.00 h
8.896,70 €
7.562,20 € (15 % descompte col·legial)
02

POSTGRAU DE CAP D’OBRA - 9a edició
Aquesta figura és una peça clau en el procés d’execució i control econòmic de l’obra, ja que desenvolupa les funcions de gerent de la seva
pròpia empresa i actua com a motor del procés d’execució, orientant i coordinant el complex engranatge de la producció. Des de l’estudi del
projecte fins al lliurament de les claus, són molts els aspectes en què incideix directament el cap d’obra. Planifica i gestiona el temps, el cost,
els recursos humans i els materials, és l’eix vertebrador en negociacions i contractacions, lidera l’equip d’obra, vetlla per la seguretat i la qualitat
i, en definitiva, decideix com es fa l’obra.
OBJECTIU
PRESENTACIÓ
Situar el cap d’obra dins el context del procés constructiu, emmarcant les seves funcions, obligacions i responsabilitats. Planificar i gestionar el
La perícia és una especialització que abasta coneixements d’edificació i també de l’urbanisme, entre d’altres matèries. Com sigui que la
temps, el cost, i els recursos humans i materials, sense perjudicar la qualitat i la seguretat.
funció d’un perit repercuteix socialment, per assolir prestigi professional, requereix d’amplis coneixements tècnics i jurídics que són els que
Aplicar els coneixements legals i jurídics dins el marc de l’empresa constructora, per tal de complir les exigències que hi escauen.
recull el programa que us presentem.
Conèixer els mitjans per dur a terme una millor gestió mediambiental.
Dirigir i liderar l’equip desenvolupant les habilitats per negociar i coneixent els rols i les funcions de les diferents persones que participen en
OBJECTIU
el procés constructiu.
Ampliar els coneixements específics dels professionals que ja es dediquen a la perícia, en els camps del dret civil, penal, contenciós i mercantil.
Incidir PROGRAMA
Mòdul 5. La contractació a l’obra
sobre la forma d’emetre els informes i/o dictamens i la defensa dels mateixos en l’acte del judici, així com tots aquells aspectes que
Mòdul
incideixen
1. Els
en
agents
l’actuació
del procés
professional.
constructiu
Contractació d’industrials. Negociació. Comparatiu d’ofertes.
Els
Conèixer
agents del
les responsabilitats
procés constructiu.
dels
Funcions
perits en
i
les
responsabilitats
seves funcions.
del
Mòdul 6. Controls de qualitat
cap
Obrir
d’obra.
noves
Visió
possibilitats
empresarial,
de treball,
experiències,
amb una
tipus
formació
clients.
Control i comprovacions de materials, i sistemes constructius. La
específica, que permeti assolir encàrrecs amb la màxima solvència.
Mòdul
Aconseguir
2. Aspectes
l’especialització
previs a l’inici
dels
de
professionals
l’obra
qualitat en l’edificació. Marcatge CE. Entitats de control de qualitat.
que es dediquen a la perícia.
Anàlisi del projecte: amidaments, plecs de condicions... Tramitació El paper de les OCT.
i legalitzacions. Responsabilitats i cobertures del cap d’obra. Visió Mòdul 7. Prevenció, seguretat i salut
jurídica de la contractació pública i privada.
Legislació i responsabilitats del cap d’obra en matèria de seguretat
Mòdul 3. Planificació i organització del temps, cost i recursos
i salut. L’estudi i el pla de seguretat a l’obra. El coordinador de segu-
Planificació general de l’obra: introducció general. Planificació
retat en el procés de la producció.
tècnica de l’obra: conceptes, necessitats del programa i definicions. Mòdul 8. Habilitats directives del cap d’obra
Tècniques de representació. Tècniques de programació. Elecció
Lideratge d’equips. Comunicació i treball en equip.
d’activitats. Casos pràctics de planificació tècnica. Eines informàti- Resolució de conflictes.
ques per a la planificació. Planificació econòmica de l’obra. Casos Gestió del temps.
pràctics de planificació econòmica. Eines informàtiques per al
Mòdul 9. Solucions als problemes més freqüents
control econòmic.
Errors freqüents en l’edificació. Solucions constructives deficients
Mòdul 4. Gestió de la documentació de l’obra
Legalització d’obra i postvenda.
Tipus de documents: administratius, econòmics, tècnics, mixtos i
legals, per al control de qualitat.
Classificació dels documents segons el contingut.
Contractació d’industrials. Negociació. Comparatiu d’ofertes.
Mòdul 10. Projecte de cap d’obra (PCO)
DIRECTOR ACADÈMIC
Jesús Godes. Arquitecte tècnic. Director de contractació de Dragados, SA.
PROFESSORAT
Ángel Abad. Diplomat en Ciències empresarials. Cap de compres divisió d’edificació de COMSA.
Jordi Bravo. Arquitecte tècnic. Màster en direcció i organització d’empreses, especialitat construcció.
Maria Mercè Casals. Arquitecta tècnica. Cap d’obra de Dragados, SA.
Olga Cid. Arquitecta tècnica. Tècnica municipal. Experta en programes informàtics d’amidaments i pressupostos.
Mònica Clemente. Llicenciada en Dret. Advocada de l’Assessoria Jurídica del CAATEEB.
Roman J. Cortasa. Enginyer tècnic industrial. Màster en direcció i organització d’empreses de la construcció. Director de contractació de
SATHER Construccions.
Joaquim Garcés. Arquitecte. Màster en Comunicació i Disseny (UPF). Professor de GEE de l’Escola Elisava.
Neus Jubany. Advocada. Responsable de l’Àrea Jurídica d’ACSA OBRAS E INFRAESTRUCTURAS, SA (GRUPO SORIGUÉ).
Alejandro Martín. Llicenciat en Ciències socials. Màster en direcció de recursos humans. Màster en desenvolupament organitzatiu. Director de
TDSystem (consultora en desenvolupament organitzatiu).
Salvador Navarro. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat i salut.
Eduard Penón. Enginyer de camins, canals i ports. Director d’operacions d’Integral SA.
Agustí Portales. Arquitecte tècnic i Doctor arquitecte. Director del Departament de Construccions Arquitectòniques II de l’EPSEB.
Isidre Rodríguez. Expert en informàtica. Director acadèmic de l’Àrea d’Informàtica del CAATEEB.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
O10009
200 h (150 h + 50 h projecte)
de novembre de 2011 a març de 2012
divendres de 16.00 h a 20.30 h i dissabtes de 9.00 h a 13.30 h
3.222,68 €
2.739,28 € (15 % de descompte col·legial)
03

. POSTGRAU DE COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT
EN LA CONSTRUCCIÓ. PERFIL TÈCNIC EUROPEU - 20a edició
Des de l’aparició de l’RD 1627/97 es va implantar la figura professional específica del coordinador de seguretat. Es tracta dels professionals
competents encarregats de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d’avaluar els riscos, i proposar solucions i alternatives,
de motivar els actors del fet constructiu perquè integrin la seguretat en el procés de disseny i execució, i de fer accions de sensibilitza
ció i informació sobre els riscos de l’obra als treballadors.
OBJECTIU
Proporcionar els coneixements, la metodologia i les eines necessàries per dur a terme amb eficiència la tasca de coordinador de seguretat
seguint els requeriments europeus.
PROGRAMA
Mòdul 1. La coordinació de seguretat
El context del coordinador de seguretat en el procés constructiu.
El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats del
coordinador. Missió, funcions i tasques. Actuació del coordinador en
l’àmbit europeu.
Mòdul 2. Normativa en matèria de seguretat
La directiva europea de seguretat a les obres temporals o mòbils.
Llei de prevenció de riscos laborals, 31/1995. Reglament de servei
de prevenció, 39/1997. RD 1627/97. Llei 54/2003. RD 171/2004 LOE.
Aplicació pràctica de la normativa en matèria de seguretat
Mòdul 3. Responsabilitats dels agents del procés constructiu
L’actuació de l’Administració pública. Responsabilitat civil i penal.
Mòdul 4. Aspectes previs a la coordinació
L’oferta econòmica. L’oferta de serveis professionals. Cobertura de
responsabilitat civil del coordinador. Clàusules contractuals amb el
promotor.
Mòdul 5. Metodologia de la coordinació en fase de projecte
Documentació. Anàlisi de projectes. Supressió de riscos. L’estudi
bàsic. L’estudi de seguretat i el pla de seguretat. El pla d’acció preventiva
empresarial.
Mòdul 6. Metodologia de la coordinació en fase d’execució
Situacions generades en funció de la tipologia de l’obra. Aplicació
de tècniques de seguretat en fase d’execució. Procediments administratius
de seguretat. Les inspeccions de seguretat. La investigació
d’accidents. Visita d’obra. Metodologia de la coordinació. Cas
pràctic. La investigació d’accidents.
Mòdul 7. Habilitats del coordinador de seguretat
Negociació. Anàlisi i resolució de problemes. Comunicació.
Mòdul 8. Complements de seguretat
La seguretat en els enderrocs. Seguretat i qualitat. Medi ambient:
Residus i amiant.
Mòdul 9. Mesures tècniques de seguretat en els riscos del procés
constructiu
EPI: norma, elecció i aplicació. Proteccions col·lectives. Mitjans
actius i passius. Criteris normatius i aplicació. Senyalització, norma,
guia bàsica d’aplicació. Elements auxiliars. La implantació a l’obra.
El tancament. La instal·lació elèctrica. Les instal·lacions de benestar.
Equips d’elevació i càrregues. Equips de treball i màquines. Visites
d’obra.
Mòdul 10. Projecte de coordinació de seguretat
DIRECTOR ACADÈMIC
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. Gerent deprevenció de riscos laborals a les obres de GISA.
PROFESSORAT
Manuel Arispón. Arquitecte tècnic. Tècnic Superior de prevenció de riscos laborals. Tècnic de Prevenció, Qualitat i Medi Ambient de
l’empresa ORONA, S. COOP.
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. Gerent deprevenció de riscos laborals a les obres de GISA.
Michèle Butzbach. Llicenciada en Llingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en recursos humans. Directora de Geoda Formacions.
Oriol Llop. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat i salut. Tècnic en prevenció de riscos laborals.
Joan Josep Monner. Advocat. Col·laborador de l’Assesoria Jurídica del CAATEEB.
Jaume Montanera. Enginyer tècnic industrial. Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals. Assessor en seguretat i coordinador de seguretat.
Eladi Oliva. Enginyer industrial amb l’especialitat d’estructures. Cap de l’Àrea Industrial d’Enginyeria GECSA.
Miquel À. Olmedo. Arquitecte tècnic. Tècnic en prevenció de riscos laborals. Coordinador de seguretat i salut.
Rubén Queiruga. Coordinador de seguretat i salut. Enginyer tècnic industrial. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals en seguretat,
higiene i ergonomía i psicosociología aplicada. Conseller de seguretat de mercaderies perilloses.
Javier Rodríguez. Arquitecte tècnic superior en prevenció de riscos laborals, amb especialització de Seguretat.
Miguel Á. Sáez. Arquitecte tècnic. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Coordinador de seguretat. Supervisor de seguretat i salut de Bimsa.
Eduardo Sánchez. Llicenciat químic. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Cap de prevenció de Ferroberica.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
S20120
200 h (150 h + 50 h projecte)
de novembre de 2011 a març de 2012
divendres de 16.00 h a 20.00 h i dissabtes de 9.00 h 13.00 h
3.222,68 €
2.739,28 € (15 % de descompte col·legial)
04

POSTGRAU DE DIRECCIÓ D’EXECUCIÓ I CONTROL
D’OBRES - 11a edició
Els directors d’execució (DEO) són una figura clau per garantir la bona marxa de les obres, ja que duen a terme una tasca que abasta aspectes
tan diversos com fonamentals: garantir una bona interpretació dels projectes, dirigir l’execució i posada en obra de les diferents partides
pressupostàries, dur a terme el control econòmic i de qualitat corresponent, etc. Es tracta d’un perfil professional que implica disposar d’uns
amplis coneixements i competències, en molts casos només adquiribles a través d’una dilatada experiència. El postgrau que presentem, únic a
Catalunya, és el camí més directe per aconseguir molts d’aquests requisits.
OBJECTIU
Conèixer el procés constructiu, els documents, i les funcions i responsabilitats dels agents que hi intervenen. Desenvolupar un conjunt de
competències directives per obtenir amb èxit els objectius previstos. Analitzar el projecte en profunditat abans de l’inici de l’obra per detectar
possibles errors i conèixer les problemàtiques més comunes que es produeixen abans, durant o després de les obres. Conèixer les condicions
generals aplicables de la contractació d’obres. Saber desenvolupar, analitzar i adquirir les tècniques per al control de qualitat dels materials i
sistemes constructius. Saber fer el seguiment i control de la planificació del temps i els costos en l’organització d’una l’obra.
Ser conscients dels impactes ambientals del procés constructiu i les possibilitats per reduir-los. Saber quines són les relacions del DEO amb la
seguretat i salut laboral en la construcció.
PROGRAMA
Mòdul 1. El procés constructiu i la direcció d’execució d’obres
Tasques, funcions i obligacions de la DEO. Responsabilitats i garanties.
Visió empresarial del professional de la DEO. Costos i honoraris
del professional. La documentació del treball executat pel director
d’execució de l’obra.
Mòdul 2. Revisió de projecte
Anàlisi, revisió, auditoria i interpretació del disseny arquitectònic.
Mòdul 3. Planificació i organització de l’obra
Control de l’obra: planificació i organització de l’obra.
Mòdul 4. Control d’execució
La LOE i el CTE.
Geotècnia, fonaments i estructures. L’envolupant de l’edifici:
cobertes, façanes i soterrani. Instal·lacions. Interiors. Metodologia
per al control de qualitat. Casos pràctics d’aplicació del Control de
Qualitat segons el CTE.
Mòdul 5. Control econòmic
Tipus de contractes a les obres. Criteris, revisió i anàlisi dels amidaments.
Preus contradictoris, pressupostos addicionals i reformats.
Comparatius entre pressupostos i certificacions.
DIRECTOR ACADÈMIC
Antoni Floriach. Arquitecte tècnic. Director d’execució d’obres. Construction Management.
Mòdul 6. Medi ambient i sostenibilitat
Introducció a la construcció sostenible. Gestió ambiental de l’obra
Els residus.
Mòdul 7. Seguretat i salut
Legislació sobre seguretat i salut en la construcció (Llei 31/95 i RD
1627/97). La direcció de l’execució i la seva relació amb la gestió de
la prevenció, seguretat i salut laboral. Els agents i les seves responsabilitats.
Estudis o estudis bàsics de seguretat, i plans de seguretat
i salut.
Mòdul 8. Habilitats humanes per a la direcció d’execució d’obres
Lideratge i comunicació. Negociació i mediació. Anàlisi i solució de
problemes. Gestió del temps.
Mòdul 9. Projecte de direcció i d’execució i control d’obra (PDEO)
PROFESSORAT
Xavier Aumedes. Arquitecte tècnic. Director d’execució i control d’obra. Professional liberal.
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Gerent de Prevenció de riscos laborals a les obres de GISA.
Mònica Clemente. Advocada de l’Assessoria Jurídica del CAATEEB.
Pilar Estrada. Arquitecta tècnica. Directora del Departament d’Estudis Econòmics de Tècnics G3.
Josep Lluis Gil. Arquitecte tècnic. Project manager. Gerent de l’empresa de GESOB Project & Construction Management.
Adrià Guevara. Arquitecte tècnic. Professional lliberal. Director d’execució d’obres.
Alejandro Martín. Director de TDSystem (consultora en desenvolupament organitzatiu).
Marisa Mas. Advocada de l’Assessoria Jurídica del CAATEEB.
Carles Oliver. Aparellador. Soci i fundador de GPCAT. Professional liberal.
Joan Olona. Arquitecte tècnic i professor de l’EPSEB. Director tècnic de GQS.
Oriol Ruiz. Enginyer industrial. Tècnic projectista d’instal·lacions. Construction Manager.
Francisco Ruiz. Arquitecte tècnic i Professor del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC, Director Tècnic de GQS. Director tècnic de GQS.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
E50111
200 h (150 h + 50 h projecte)
d’octubre de 2011 a abril de 2012
dimarts i dijous de 16.00 h a 20.30 h
3.222,68 €
2.739,28 € (15 % descompte col·legial)
05

POSTGRAU DE FACILITY MANAGEMENT - 4a edició
La profunda transformació de la dinàmica del treball, que ha variat extraordinàriament en els darrers trenta anys, és l’origen bàsic de l’aparició
del Facility Management o Gestió, operació i manteniment dels actius d’edificis i els seus serveis generals. En aquest sentit, avui les empreses
són diferents, el tipus de treball és diferent, el ritme de canvis, molt més gran, les eines de treball han evolucionat de manera molt notòria, i
les necessitats i requeriments de les persones s’han incrementat de forma molt rellevant. La majoria de canvis esmentats s’han produït en el
sector serveis i en les activitats no directament relacionades amb la producció.
OBJECTIU
Descriure els models de gestió de serveis generals en edificis. Gestionar de manera eficient la subcontractació de serveis. Identificar els costos
de funcionament dels edificis i proposar una metodologia de control. Descriure les variables rellevants en la contractació del serveis de
manteniment, neteja i seguretat i de serveis públics. Gestionar de manera eficient la subcontractació de serveis. Proposar una metodologia
d’auditoria de la qualitat dels serveis. Avaluar les necessitats d’espai de les organitzacions. Conèixer les estratègies i tendències en l’ús d’espai
d’oficines. Gestionar de manera eficient els espais i redistribucions.
PROGRAMA
Mòdul 1: Introducció, models de gestió i contractació, control de
costos en edificis
1. Introducció.
2. Serveis del Facility Management.
3. Models de gestió i contractació.
4. Model de control de costos.
Mòdul 2. Gestió de serveis operatius: manteniment, neteja i seguretat
1. Gestió de subcontractes.
2. Manteniment d’instal·lacions.
3. Gestió de manteniment.
4. Neteja.
5. Seguretat i vigilància.
DIRECTOR ACADÈMIC
Joan Miró Bedós. Enginyer de Telecomunicacions. Director Facility Management de FERRANTBK.
Mòdul 3. Gestió de consums i auditoria de serveis
1. Contractes de subministraments (aigua, gas, electricitat).
2. Indicadors de gestió.
3. Auditoria de serveis.
4. Prevenció de riscs.
Mòdul 4. Planificació i gestió d’espais
1. Planificació i quantificació d’espais.
2. Gestió d’espais/redistribucions.
3. Síndrome de l’edifici malalt.
4. Mudances.
5. Ergonomia.
6. Sistemes de mobiliari.
7. Tendències en la planificació d’oficines.
PROFESSORAT
Joan Miró Bedós. Enginyer de Telecomunicacions. Director Facility Managementde FERRANTBK.
Jordi Sanz Puente. Enginyer tècnic Industrial. Director de Projectes de FERRANTBK.
Francisco Martínez. Màster en Facility Management. Curs superior de Direcció de seguretat privada. Director de Projectes de FERRANTBK.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
G51304
80 h
d’octubre de 2011 a abril de 2012
dijous de 16.00 h a 20.00 h
1.713,83 €
1.456,76 € (15 % descompte col·legial)
06

POSTGRAU DE PATOLOGIES I ESTUDIS ESTRUCTURALS
DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS - 6a edició
En l’àmbit de l’edificació no sempre es construeix des de zero; sovint s’actua sobre construccions ja existents perquè s’hi han detectat danys,
se’n vol canviar l’ús o es volen respectar els valors constructius d’un patrimoni arquitectònic. Centrant-nos en aquesta última línia d’actuació,
cal destacar que la rehabilitació és una pràctica que està adquirint una implantació creixent en el sector constructiu, en ser valorada com una
manera de fer sostenible que permet preservar l’herència del passat i projectar-la cap al futur.
OBJECTIU
Desenvolupar les capacitats i aptituds necessàries per dur a terme eficaçment l’estudi de danys d’estructura en construccions existents, ja
sigui formant part d’un equip multidisciplinari o de forma individual. Establir unes indicacions de caràcter genèric que serveixin de referència
a l’hora de plantejar què cal fer quan es presenta una patologia.
PROGRAMA
Mòdul 1. Aspectes generals
Introducció a l’estudi de construccions existents. Metodologia
genèrica d’actuació.
Mòdul 2. Tipologies constructives
Les tipologies constructives al llarg del temps. Esquema i funcionament
estructural El marc normatiu al llarg del temps.
Mòdul 3. Anàlisi de danys en la construcció
Anàlisi de la tipologia de fissures. Danys en elements no estructurals,
formigó, estructures metàl·liques, estructures de fàbrica,
maçoneria i estructures de fusta. Danys relacionats amb el comportament
del terreny.
Mòdul 4. Anàlisi dels materials que componen l’estructura
Avaluació de la qualitat del formigó. Resistència de l’acer Avaluació
de la resistència de la fàbrica. Inspecció d’elements de fusta. Sostres
amb biguetes de ciment aluminós.
Mòdul 5. Obtenció de dades dels elements estructurals
Aixecaments de plànols. Pla de cales. Presa de mostres.
Mòdul 6. Estudi de seguretat estructural. Paràmetres necessaris
Aixecaments de plànols i detalls d’estructura. Pla de cales en una
estructura de formigó. Dades per obtenir en una cala.
Mòdul 7. Actuacions de millora en l’estructura
Actuacions per incrementar el marge de seguretat. Altres actuacions
en l’estructura. Millora del terreny.
Mòdul 8. Anàlisi del comportament de l’estructura
Proves de càrrega estàtiques i verificació de la capacitat existent
Minorització i control de l’estructura.
Mòdul 9. Criteris ambientals, ús i manteniment dels edificis
existents
Paràmetre d’ecoeficiència. Gestió de residus.
Mòdul 10. Responsabilitats en les actuacions de patologies
Responsabilitats. Presa de decisions.
Mòdul 11. Projecte de patologies en construccions existents
(PPCE)
DIRECTOR ACADÈMIC
Carles Ferrer. Enginyer de camins. Consultor d’anàlisi d’estructures. Col·laborador de Constructora Hispanica i de Dopec Enginyeria.
PROFESSORAT
Lluís Aranda. Enginyer tècnic d’obres públiques.
Albert Berenguel. Llicenciat en ciències químiques. Cap del Servei Tècnic BS - Degussa CC España, SA.
Carles Ferrer. Enginyer de camins. Consultor d’anàlisi d’estructures. Col·laborador de la Constructora Hispánica i de Dopec Enginyeria.
Joan Franch. Geòleg. Consultor de geotécnica. Desenvolupa la seva activitat a Geosuport.
Andreu Ibañéz. Director tècnic responsable del despatx professional ESTUDI CUYAS 38, S.L. especialitzat en el disseny i càlcul d’estructures;
membre de l’Agrupació Experts Pericials i Forenses en l’especialitat de Mecànica del sòl, fonaments i estructura.
Ángel Lòpez. Arquitecte. Sots-oficial de Bombers de Barcelona i co-redactor del Procediment d’actuació del Bombers en Patologia de la Construcció.
Vicenç Marquès. Químic metal·lúrgic. Instrumentació d’estructures. Assaig de materials i components.
Joaquín Montón. Arquitecte tècnic. Professor de Materials de Construcció del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC.
Responsable de l’àrea de Fusta del Laboratori de Materials de la EPSEB.
José Carlos Morgado. Llicenciat en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona (1989). Especialitat en Química Analítica. Cap de Secció
de Control de Materials a INTEMAC.
Gemma Muñoz. Arquitecte tècnic i arquitecte. Professora d’estructures de l’UPC.
Eladi Oliva. Enginyer Industrial, especialitat d’Estructures. Cap de l’Àrea Industrial d’Enginyeria GECSA.
Antonio Paricio. Arquitecte tècnic i Dr. arquitecte. Professor de l’Escola d’Arquitectura del Vallès.
Juan Antonio Sanz. Arquitecte. Cap de projectes i desenvolupament de negoci Applus+ Construcció:
assistència tècnica, inspeccions d’edificis i auditories i diagnosi de patologies a la construcció.
Fernando Valdivia. Doctor en Dret. Magistrat jutge del Jutjat de 1a instància número 4 de Barcelona.
Ruth Villagrán. Enginyera Tècnica d’Obres Públiques. Auditora de laboratoris d’assaigs i calibració.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
Q50106
150 h (100 h + 50 h projecte)
de novembre de 2011 a maig de 2012
dissabtes de 9.00 h a 14.00 h
2.419,92 €
2.056.93 € (15 % de descompte col·legial)
Patrocina:
07

POSTGRAU DE PERITATGE - 5a edició
La demanda d’especialistes en l’activitat pericial comporta la creació d’un postgrau amb l’objectiu de transmetre els coneixements necessaris
per desenvolupar les competències pròpies en matèria pericial i formar professionals qualificats en el sector de la construcció que cobreixin
aquesta demanda i donin credibilitat i prestigi a aquest col·lectiu. La perícia és una especialització que abasta coneixements d’edificació i també
de l’urbanisme, entre d’altres matèries. Com sigui que la funció d’un perit repercuteix socialment, per assolir prestigi professional, requereix
d’amplis coneixements tècnics i jurídics que són els que recull el programa que us presentem.
OBJECTIU
Ampliar els coneixements específics dels professionals que ja es dediquen a la perícia, en els camps del dret civil, penal, contenciós i mercantil. Incidir
sobre la forma d’emetre els informes i/o dictamens i la defensa dels mateixos en l’acte del judici, així com tots aquells aspectes que incideixen
en l’actuació professional. Conèixer les responsabilitats dels perits en les seves funcions. Obrir noves possibilitats de treball, amb una formació
específica, que permeti assolir encàrrecs amb la màxima solvència. Aconseguir l’especialització dels professionals que es dediquen a la perícia.
PROGRAMA
Mòdul 1. Conceptes jurídics fonamentals i aspectes legals de la
construcció
Conceptes jurídics i normativa d’aplicació. Aspectes legals de construcció.
Mòdul 2. LEC 1/2000
Modalitats de dictamen. La figura del perit. La prova pericial. La designació.
Actuació del perit, drets, deures i responsabilitats. Valoració
del dictamen.
Mòdul 3. El cadastre
El cadastre immobiliari. El sistema d’informació gràfica cadastral.
La Cartografia Cadastral. El procediment de valoració cadastral. La
coordinació de valors cadastrals. Els Mòduls Bàsic de Sòl i Construcció.
Casos pràctics.
Mòdul 4. Dret Civil
Català – espanyol. Col·lindància. Patologies. Casos pràctics de patologies.
Casos pràctics de valoracions i drets reals. Perícia asseguradora.
Valoració de danys. Casos pràctics a desenvolupar en taller.
Mòdul 5. Penal
Delictes i faltes. Sumari. Acusació - Defensa. Casos pràctics.
DIRECTOR ACADÈMIC
Josep Maria Dedéu. Arquitecte i perit judicial en urbanisme i valoracions. President de l’Agrup. d’Arquitectes al Servei de l’Adm. Pública del
COAC. President de la Unión de Agrup. de Arquitectos al Servicio de la Adm. Pública del Estado. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes.
PROFESSORAT
Esteve Aymà. Llicenciat en dret. Arquitecte tècnic i perit judicial. Professor de l’àmbit pericial i d’urbanisme al CAATEEB i a l’Escola Pràctica i
Jurídica del Col·legi d’Advocats de Granollers. Director acadèmic dels postgraus d’urbanisme i valoracions.
Josep Maria Dedéu. Arquitecte i perit judicial en urbanisme i valoracions. President de l’Agrup. d’Arquitectes al Servei de l’Adm. Pública del
COAC. President de la Unión de Agrup. de Arquitectos al Servicio de la Adm. Pública del Estado. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes.
Vicente Irisarri. Agent i corredor d’assegurances. Mediador d’assegurances. Inspecció i verificació de riscos. Diplomat en incendis i en transports.
Expert en peritació judicial en matèria d’assegurances. Director tècnic de correduria d’assegurances.
Sergi Mercè. Advocat penalista del CAATEEB i de MUSAAT. Graduat en criminologia i política criminal per la UB.
Joan Josep Monner. Advocat. Col·laborador de l’Assessoria Jurídica del CAATEEB.
Antonio José Ripollés. Gerent regional del cadastre de Catalunya.
Félix Ruiz. Arquitecte tècnic, enginyer d’obres públiques, màster en enginyeria civil. Perit judicial i tècnic de l’Administració local.
Fernando Valdivia. Doctor en Dret. Magistrat jutge del Jutjat de 1a instància número 4 de Barcelona.
Anna Maria Vidal. Llicenciada en Arts dramàtiques i periodista. Escriptora, formadora i consultora. Col·laboradora de Geoda Formacions, SL.
Xavier Vilagut. Advocat.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
P50105
150 h (100 h presencials i 50 h de projecte)
de novembre 2011 a febrer de 2012
divendres, de 16.00 h a 20.00 h i dissabtes, de 9.30 h a 13.30 h
3.300,00 €
2.805,00 € (15 % de descompte col·legial)
Mòdul 6. Contenciós
Classes de sòl, expropiacions, valoracions. Declaració ruïna. Prova
pericial contradictòria. Pericial contradictòria.
Mòdul 7. Comunicació oral i escrita
La comunicació verbal i el llenguatge no verbal. Com construir el
missatge de manera eficaç. Les tres intel·ligències, corporal, emocional
i lingüística, en la gestió dels nervis. Desenvolupar l’autoritat
natural i la credibilitat. Pautes per a la comunicació escrita.
Mòdul 8. Tallers d’elaboració de dictàmens
Informes i dictàmens més freqüents.
Mòdul 9. Simulació judicial. Projecció d’un judici
Mòdul 10. Projecte de Perícia
08

POSTGRAU DE REHABILITACIÓ - 3a edició
La rehabilitació i el seus diferents nivells, diagnosi prèvia, reparació i/o restauració, esdevé un dels àmbits de treball i recerca que a tots els tècnics
lligats al sector de l’edificació vincula d’una manera cada vegada més important.
En aquest moment, el sector demana especialistes que tant en l’àmbit de diagnosi i revisions periòdiques regulades per llei com en l’àmbit més
concret de la restauració monumental, disposin de coneixements específics sobre les maneres de construir tradicionals i en desús i les tècniques
d’intervenció en cadascuna d’elles.
OBJECTIU
L’objectiu del postgrau és consolidar la capacitat de diagnosi i la pràctica de la rehabilitació, millorant els fonaments teòrics i fomentant els
coneixements adquirits gràcies al treball en equip, la resolució de casos i el projecte del postgrau.
PROGRAMA
Mòdul 1. Metodologia i pràctica de la intervenció:
Teoria dels valors. Aspecte generals de la diagnosi i intervencions en
edificis i cas pràctic. Casos d’intervenció i paràmetres normatius i cas
pràctic. (CTE). Els materials i les tècniques constructives tradicionals.
Cas pràctic. Mètodes portàtils d’anàlisi. La maleta del diagnosticador.
Proves i verificacions en fase obra. Criteris ambientals. Ús i manteniment.
Guia de rehabilitació de l’envolupant. Guia de tipus constructiu.
Mòdul 2. Intervenció en estructures portants (formigó + fàbrica):
Edificis del S. XIX al S. XX. Lesions en formigons i fàbriques per causes
físico-químiques, per causes mecàniques i cas pràctic. Lesions en
formigons i fàbriques per causes mecàniques. Cas pràctic. Lesions
per falles de fonaments. Cas pràctic. Diagnosi d’estructures portants.
Cas pràctic. Visita torre aigües del Besòs. Tècniques d’intervenció
en murs de fàbrica. Exercici pràctic. Tècniques d’intervenció en
voltes i cúpules. Cas pràctic. Visita hospital Sant Pau. Tècniques
d’intervenció en estructures porticades de formigó armat. Cas pràctic.
Tècniques d’intervenció en estructures de formigó pretensat, en
edificis afectats per sismes i afectats pel foc. Cas pràctic.
Mòdul 3. Intervenció en elements horitzontals. Sostres:
Edificis del S.XVII al S. XX. Diagnosi de sostres unidireccionals. Sostres
de fusta: anàlisi i valoració de les tipologies. Cas pràctic. Visita Escola
Oficial Idiomes de Tarragona. Sostres metàl·lics. Cas pràctic. Visita
d’obra Mercat del Born. El cas de l’aluminosi. Cas pràctic. Sostres ceràmics.
Cas pràctic. Sostres formigó: reticular i llosa. Cas pràctic.
Mòdul 4. Façanes i cobertes:
Tècniques constructives i la problemàtica més freqüent de les façanes
i les cobertes històriques. Tècniques d’intervenció a les façanes:
la intervenció en els elements decollants de l’obra grossa; la rehabilitació
dels elements continus. Tècniques d’intervenció a les façanes:
procediments de neteja dels materials. Tècniques d’intervenció a les
façanes: la rehabilitació de les fusteries. Tècniques d’intervenció a
les façanes: rehabilitació de la forja. Cas pràctic. Tècniques constructives
i la problemàtica més freqüent a les façanes i cobertes modernes.
Cas pràctic. Tècniques d’intervenció en les façanes i cobertes
modernes: rehabilitació tèrmica, estanca i sostenibilitat. Cas pràctic.
Tècniques d’intervenció en les façanes i cobertes modernes: casuística
de les reparacions que afecten la seguretat (despreniments,
inestabilitat general). Cas pràctic. Humitats de capil·laritat, tècniques
i procediments de reparació. Cas pràctic. Recursos d’accesibilitat i
mesures de seguretat: les bastides. Cas pràctic.
Mòdul 5. Rehabilitació acústica dels tancaments. Rehabilitació de
les instal·lacions
Rehabilitació acústica: Edificis del S. XVII al S. XX. Marc actual CTE
(normativa). Avaluació acústica. Mètode d’anàlisi. Rehabilitació en
temes acústics i mètodes de reparació. Cas pràctic.
Rehabilitació instal·lacions: problemàtica del marc normatiu actual
(CTE) ACS, ELECTRICITAT, ICT, RITE. Cas pràctic. Instal·lacions i salubritat
(DBHE3). Cas pràctic.
DIRECTORS ACADÈMICS
Joan Olona. Arquitecte tècnic i professor de l’Escola Politècnica superior d’Edificació de Barcelona. Director tècnic de Gestió, Qualitat i Seguretat 2004, SL.
Marc Seguí. Arquitecte. Professor UPC.
PROFESSORAT
Joan Ramon Blasco. Arquitecte. Professor UPC.
Robert Brufau. Doctor arquitecte. Professor UPC.
Nacho Costales. Arquitecte. Consultor d’estructures de l’Associació
de Consultors d’Estructures (ACE) . Professor d’Estructures de
l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV – UPC. Soci
de BOMA.
César Díaz. Doctor arquitecte. Professor UPC.
Ignacio Eskubi. Arquitecte.
Pepa Gómez. Arquitecta. Professora UPC.
Josep Lluís González. Doctor arquitecte. Catedràtic de construcció
de l’ETSAB.
Lluís Gibernau. ITEC.
Jordi Lecha. Arquitecte tècnic. ACME.
Josep Linares. Director tècnic d’ADIGSA.
Javier López Rey. Professor UPC.
Fructuós Mañà. Doctor arquitecte. Professor UPC.
Sebastià Massaguer. Arquitecte tècnic. Sotsinspector Bombers de la
Generalitat.
Joaquín Montón. Arquitecte tècnic. Professor de Materials de Construcció
del Dep. de Construccions Arquitectòniques II de la UPC.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
R50103
250 h (200 h + 50 h projecte)
d’octubre de 2011 a juliol de 2012
dimarts i dijous, de 16.00 h a 20.00 h
4.028,00 €
3.423,80 € (15 % de descompte col·legial)
Joan Olona. Arquitecte tècnic i professor Escola Politècnica Superior
d’Edificació de Barcelona. Director tècnic de Gestió, Qualitat i
Seguretat 2004, SL.
Antoni Paricio. Arquitecte tècnic i Dr. arquitecte. Professor de
l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (UPC).
Jaume Prous. Arquitecte. Professor UPC.
Fernando Ramos. Doctor arquitecte. Professor UPC.
Imma Rodríguez. Doctora en Ciències Físiques i arquitecta tècnica.
Catedràtica de l’EPSEB. Membre del Grup de Recerca GICITED (Grup
Interdisciplinar de Ciència i Tecnologia a l’Edificació).
Joan Ramon Rosell. Arquitecte tècnic. Professor de la UPC. Director
del Laboratori de Materials de l’EPSEB.
Pere Santamaria. Arquitecte. Professor UPC.
Marc Seguí. Arquitecte. Professor UPC.
Víctor Seguí. Doctor arquitecte. Professor UPC.
Joan Lluís Zamora. Doctor arquitecte. Porfessor UPC.
Carles Ferrer. Enginyer de camins. Consultor d’anàlisi d’estructures.
Col·laborador de Dopec Enginyeria.
Patrocina:
09

POSTGRAU D’URBANISME - 7a edició
És un fet evident que qualsevol operació urbanística configura nous espais urbans per al desenvolupament social, econòmic i estructural del
territori i, amb més o menys intensitat, el transforma i afecta les persones que hi viuen. Des d’aquesta perspectiva, la feina dels professionals
implicats en la gestió urbanística té una dimensió social o col·lectiva perquè l’espai constructiu repercuteix en el paisatge i la qualitat de vida
dels ciutadans i ciutadanes.
OBJECTIU
Formar professionals capaços de dirigir i gestionar operacions urbanístiques, gràcies al coneixement de la legislació urbanística i dels diferents
instruments de planejament.
PROGRAMA
Mòdul 1. Planejament urbanístic
El Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010) i el seu desplegament
reglamentari. Règim urbanístic. Instruments de planejament
general. Instruments de planejament derivat. Legislació concurrent
amb la urbanística. Càlcul de l’aprofitament urbanístic. Casos pràctics
La intervenció urbanística en la ciutat construïda
L’ordenació i els usos en el sòl no urbanitzable
Mòdul 2. Gestió urbanística
La gestió urbanística en el marc de la legislació urbanística catalana
Instruments i sistemes de gestió urbanística
Tècniques de distribució de beneficis i càrregues
El sistema d’actuació per reparcel·lació
Modalitats de reparcel·lació
El projecte de reparcel·lació. Casos pràctics
Mòdul 3. Valoracions urbanístiques
La Llei del sòl 8/2007
Casos pràctics de valoracions
Aplicació de mètodes de valoració
Procediments d’expropiacions. Indemnitzacions i altres drets
Casos pràctics d’expropiacions
Mòdul 4. Instruments de la política del sòl i habitatge
Els instruments de política de sòl i habitatge
Els patrimonis públics de sòl i habitatge
Cessió. Alienació. Dret de superfície. Dret de tanteig i retracte. Registre
de solars
Els programes d’actuació urbanística municipal i comarcal
La programació de l’actuació urbanística
Mòdul 5. Llicències i parcel·lacions urbanístiques
Llei d’urbanisme (DL 1/2005), Decret 305/2006 (reglament), ROAS,
Llei d’ordenació de l’edificació,
Decret d’ecoeficiència, CTE, Ordenances municipals. Silenci administratiu
La llicència urbanística
La protecció de la legalitat urbanística
Procediments de protecció de la legalitat urbanística
La llicència de parcel·lació
Casos pràctics
Mòdul 6. Habilitats humanes
Comunicació
Tècniques de negociació
Parlar en públic
Gestió del temps
Mòdul 7. La responsabilitat patrimonial de l’Administració en matèria
urbanística
La responsabilitat patrimonial de l’Administració en matèria urbanística.
La responsabilitat dels tècnics en la formulació de projectes d’obres
i direcció d’aquestes
Mòdul 8. Projecte d’urbanisme (PUR)
DIRECTOR ACADÈMIC
Esteve Aymà. Llicenciat en Dret, arquitecte tècnic i perit judicial. Professor de l’àmbit pericial i d’urbanisme al CAATEEB i a l’Escola Pràctica i
Jurídica del Col·legi d’Advocats de Granollers.
PROFESSORAT
Esteve Aymà. Llicenciat en Dret, arquitecte tècnic i perit judicial. Professor de l’àmbit pericial i d’urbanisme al CAATEEB i a l’Escola Pràctica i
Jurídica del Col·legi d’Advocats de Granollers.
Xavier Berga. Sotsdirector General de Projectes i Expropiacions del Dept. de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Elisabet Cirici. Arquitecta. Coordinadora de Territori de la Secretaria de Territori i Mobilitat.
Josep Maria Dedéu. Arquitecte i perit judicial en urbanisme i valoracions. President de l’Agrup. d’Arquitectes al Servei de l’Adm. Pública del
COAC. President de la Unión de Agrup. de Arquitectos al Servicio de la Adm. Pública de l’Estat.
Clara Galiano. Arquitecta - urbanista. Cap del servei de Documentació i Estudis de la Direcció General d’Urbanisme.
Alfons Garrido. Arquitecte. Cap del servei de sectors d’urbanització prioritària i renovacions urbanes de la Direcció General d’Urbanisme.
Jaume Hernández. Arquitecte. Arquitecte municipal.
Santiago Juan. Arquitecte. Sotsdirector general d’Actuació de la Direcció General d’Urbanisme.
Melcior Manubens. Arquitecte. Arquitecte municipal. Màster en Dret Urbanístic i Local a l’UAB.
Alejandro Martín. Llicenciat en Ciències socials. Màster en Direcció de Recursos Humans. PDD per l’IESE. Director de TDSystem.
Fernando Valdivia. Doctor en Dret. Magistrat jutge del Jutjat de 1a instància número 4 de Barcelona.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
U50107
200 h (150 h + 50 h projecte)
de novembre de 2011 a juny de 2012
divendres de 16.00 h a 21.00 h
3.222,68 €
2.739,28 € (15 % de descompte col·legial)
10

POSTGRAU DE VALORACIONS - 3a edició
L’activitat dels professionals tècnics abasta un espectre molt ampli. En molts dels àmbits són necessàries les valoracions i per tant es requereixen
experts taxadors.
Aquest postgrau respon, tant a la necessitat de formar tècnics preparats per afrontar tota la casuística del món de les valoracions, com per a la
d’una formació continuada per als que ja operen en aquest sector. S’hi tractaran les normes de valoració, els criteris, els diferents mètodes i els
conceptes financers necessaris per desenvolupar amb total garantia aquesta complexa tasca. Qui l’hagi cursat i n’hagi tret el profit adequat,
tindrà la possibilitat d’obrir el ventall professional en l’àmbit de les valoracions urbanístiques, immobiliàries, fiscals, mercantils...
OBJECTIU
L’objectiu del postgrau és aconseguir l’especialització dels professionals que es dediquen a les valoracions urbanístiques i immobiliàries,
donant una preparació adient que unifiqui criteris, doni credibilitat i en conseqüència prestigi al col·lectiu i augmenti el nombre de taxadors
qualificats.
PROGRAMA
Mòdul 1. Valoracions Immobiliàries.
Definició i concepte. Objecte i finalitat de la valoració. Principis
generals (anticipació, major i millor ús, probabilitat, finalitat, proporcionalitat,
prudència, temporalitat, transparència, substitució i valor
residual). Criteris de valoració (de mercat, cost producció, taxació,
màxim legal, urbanístic i cadastral). Legislació i normativa bàsica
aplicable a la valoració. Matemàtica financera aplicable (fluxos
de caixa, VAN, TIR). Mètodes de valoració immobiliària. Comparació.
Cost de reemplaçament o reposició. Actualització de rendes.
Residual: estàtic i dinàmic. La taxació hipotecària. Casos pràctics.
Habitatge individual. Habitatge plurifamiliar i promocions.
Mòdul 2. Valoracions urbanístiques / expropiació.
Evolució de la normativa urbanística estatal i autonòmica. Normatives
de valoració: urbanístiques i expropiatòries. Planejament general
i derivat. Suspensió de llicències. Silenci administratiu. Règim de
sòl. Transformació jurídica. Aprofitament urbanístic i certificat. Habitatges
de protecció pública. Legislació aplicable. Valor del sòl urbà.
Valor del sòl urbanitzable. Valoració del sòl no urbanitzable o rural.
Valoració de la facultat de participar en actuacions d’urbanització.
Valoració de la iniciativa i la promoció d’actuacions d’urbanització
o edificació. Valoració del sòl destinat a sistemes generals o locals.
L’expropiació per ministeri de la llei. Ocupació directa: indemnització
o preu just. Supòsits de reversió i retaxació. Indemnitzacions per
trasllat d’activitats, o cessament. Valoració derivada de la responsabilitat
patrimonial de l’Administració. Valoració de patologies.
Valoració d’obres executades. Declaració de ruïna. Casos pràctics.
Finques rústiques. Sòl urbanitzable. Solars. Locals comercials. Oficines.
Naus industrials.
Mòdul 3. Valoracions mercantils i fiscals.
Reglament del Registre Mercantil. Valoracions. L’impost sobre els
béns immobles. Normes tècniques de valoració cadastral. Casos
pràctics de valoració cadastral.
Mòdul 4. Valoracions de drets reals i altres valoracions.
Nua propietat. Usdefruit. Ús i habitació. Servituds. Censos. Arrendaments
urbans i rústics. Legítima. Dret de superfície. Concessions
administratives. Anticresis. Instal·lacions. Censos. Norma Granada.
Casos pràctics. Opcions de compra. Temps compartit. Limitacions de
domini. La lesió Ultradimidiun. El subsòl. Immobles lligats a explotacions
econòmiques. Immobles arrendats o destinats a arrendament.
Valoració de drets reals.
Mòdul 5. Projecte.
DIRECTOR ACADÈMIC
Esteve Aymà. Llicenciat en Dret. Arquitecte tècnic i perit judicial. Professor de l’àmbit pericial i d’urbanisme al CAATEEB i a l’Escola Pràctica i
Jurídica del Col·legi d’Advocats de Granollers. Director acadèmic dels postgraus d’urbanisme i valoracions.
PROFESSORAT
Esteve Aymà. Llicenciat en Dret. Arquitecte tècnic i perit judicial. Professor de l’àmbit pericial i d’urbanisme al CAATEEB i a l’Escola Pràctica i
Jurídica del Col·legi d’Advocats de Granollers. director acadèmic dels postgraus d’urbanisme i valoracions.
Josep M. Dedéu. Arquitecte i perit judicial en urbanisme i valoracions. President de l’Agrup. d’Arquitectes al Servei de l’Adm. Pública del COAC.
President de la Unión de Agrup. de Arquitectos al Servicio de la Adm. Pública de l’Estat. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes.
Guillermo Esteban. Arquitecte. Director territorial de Tinsa a Catalunya.
Joan Felip. Enginyer agrònom.
Jordi Gosalves. Arquitecte tècnic. Promotor immobiliari. Diplomat en Direcció d’empreses promotores i constructores. Màster en Economia de
la Construcció. Exgerent d’empreses immobiliàries i exconseller d’entitat bancària nacional. Conseller delegat d’empresa promotora.
Joaquim Prat. Economista.
Antonio José Ripollés. Gerent regional del Cadastre de Catalunya.
Félix Ruiz. Arquitecte tècnic, Enginyer d’obres públiques, Màster Enginyer Civil. Perit judicial i tècnic de l’Administració local.
Fernando Valdivia. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona. Magistrat.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
P50203
160 h (120 h + 40 h projecte)
de novembre de 2011 a març de 2012
dilluns i dimecres, de 16.00 h a 20.00 h
2.846,26 €
2.419,31€ (15 % de descompte col·legial)
11

POSTGRAU DE QUALITAT AMBIENTAL EN ELS
EDIFICIS: METODOLOGIES I EINES D’AVALUACIÓ – 3a edició
El consum de recursos associats a l’edificació al llarg del seu cicle de vida és significatiu i requereix del coneixement d’eines i procediments de
valoració que permetin identificar el pes de cadascun dels factors que intervenen, identificar oportunitats de millorar la prestació global de
l’edifici o calibrar alternatives de reducció de l’impacte ambiental.
Aquest curs proposa fer una revisió a manera de “Estat de l’art” respecte de les metodologies, instruments i procediments més habituals a dia
d’avui per a abordar un procés d’avaluació de la qualitat ambiental dels edificis.
Com que les eines a emprar requereixen d’unes bases conceptuals sòlides, el curs dedica un mòdul específic al repàs dels conceptes referits a
l’edificació que es consideren fonamentals per a abordar un procés com aquest.
No es pretén formar especialistes en l’ús de totes les eines i metodologies que s’estudiaran, que per la seva complexitat i singularitat requereixen
probablement d’activitats de formació específica.
OBJECTIU
Donar una visió global del que suposa l’avaluació de la qualitat ambiental dels edificis. Distingint clarament els diferents processos i feines
associades i donar a conèixer diferents metodologies, instruments i eines disponibles per dur-ho a terme, sense arribar a formar especialistes
en cadascun d’ells.
El curs farà èmfasi en els coneixements bàsics necessaris per a abordar aquest procés independentment de l’eina que s’utilitzi.
PROGRAMA
Mòdul 1. Introducció
Sostenibilitat, edificació i canvi climàtic. L’anàlisi del cicle de vida.
Mòdul 2. Eines i procediments
Certificació i avaluació del impacte ambiental d’edificis. El sistema
BREAM. El sistema LEED. El sistema VERDE. Segell CENER i guia
IHOBE. Eines d’anàlisi del cicle de vida. Anàlisi de Estàndards. La
certificació i qualificació energètica dels edificis a Espanya.
Mòdul 3. Conceptes i estratègies per vectors
Criteris bàsics d’urbanisme sostenible. La declaració ambiental de
materials de construcció.
Materials per a la construcció sostenible. Eficiència energètica en
l’edificació.
L’aigua. La gestió de residus. Eines i metodologies d’anàlisi de
l’aigua i els residus.
Biohabitabilitat.
Mòdul 4. Casos d’estudi
Aplicació certificació LEED a un edifici.
Aplicació BREAM.
Aplicació VERDE.
Projecte solar Decathlon i Projecte Lima.
Aplicació Sistema Square.
Rehabilitació amb criteris de Sostenibilitat.
DIRECTOR ACADÈMIC
Fabian López. Doctor arquitecte. Membre de Societat Orgànica (assessoria ambiental en el camp de l’arquitectura).
PROFESSORAT
Dani Calatayud. Arquitecte. Professor associat taller de projectes ETSAV pel departament d’urbanisme
Coque Claret. Arquitecte. Subdirector de la ETSAV.
Albert Cuchi. Doctor Arquitecte. Professor de l’Universitat del Departament de construccions Arquitectòniques de la Universitat Politècnica de
Catalunya.
Arcadi de Bobes. Arquitecte. Professor de l’ETS Arquitectura Vallès – UPC.
Fabian López. Doctor arquitecte. Membre de Societat Orgànica (assessoria ambiental en el camp de l’arquitectura).
Chiara Monterotti. Arquitecta. Doctoranda Programa: Àmbits de recerca en l’energia i el medi ambient a l’arquitectura -UPC. Especialista en
eines d’avaluació de l’impacte ambiental dels edificis.
Albert Sagrera. Arquitecte. Membre de Societat Orgànica (assessoria ambiental en el camp de l’arquitectura).
Gerardo Wadel. Doctor Arquitecte. Membre de Societat Orgànica, consultora en arquitectura i sostenibilitat.
CODI
Durada
Dates
Horari
Preu curs
Preu col·legiats/ades
M15103
96 h
d’octubre de 2011 a març de 2012
dilluns i dimecres, de 17.00 h a 20.00 h
1.550,00 €
1.317,50 € (15 % de descompte col·legial)
Patrocina:
12

CONDICIONS, DESCOMPTES I FACILITATS DE PAGAMENT
Descomptes
• 15% de descompte per a col·legiats, col·legiades i estudiants d’arquitectura tècnica amb TargetAccés.
• 20% de descompte per a col·legiats que faci menys de 3 anys que ho són en primera col·legiació, després de la
universitat.
• 10% de descompte per a arquitectes tècnics col·legiats en un altre col·legi professional, treballadors i/o
col·laboradors d’un despatx professional del CAATEEB, i col·legiat d’altres col·legis professionals i associats de
l’ACE.
Condicions de finançament per a col·legiats i col·legiades del CAATEEB
• 10% a la matrícula del curs, fraccionada pels mesos que manquin fins a l’inici del curs.
• 90% restant:
- Cursos amb una durada superior a 8 mesos: se’n podrà fraccionar el pagament en 5 mensualitats.
- Cursos amb una durada entre 5 i 8 mesos: se’n podrà fraccionar el pagament en 4 mensualitats.
- Cursos amb una durada màxima de 4 mesos: se’n podrà fraccionar el pagament en 3 mensualitats.
A aquestes condicions, també s’hi poden acollir els assalariats de les societats professionals.
Condicions de finançament per a no col·legiats del CAATEEB
• 10% a la matrícula del curs.
• 90% restant en 3 mesos, sense interessos, per a assalariats.
Crèdit Caixa d’Enginyers
Per a altres finançaments s’ofereix el crèdit de la Caixa d’Enginyers. L’acord establert amb la Caixa d’Enginyers
permet accedir a la formació del CAATEEB d’una manera fàcil i sense preocupar-se pel seu cost.
Ajuts a la formació
Fundació Tripartita
Totes les empreses disposen d’un crèdit anual per a la formació dels seus treballadors, mitjançant bonificacions
a la Seguretat Social. Això vol dir que l’empresa pot desgravar de les seves cotitzacions a la Seguretat Social les
quantitats invertides en la formació dels seus treballadors. Des del CAATEEB us assessorem per a la seva obtenció.

BARCELONA
C. Bon Pastor, 5 · 08021 Barcelona
Tel. 93 240 20 60 · Ext. 2
formacio@apabcn.cat
BAGES-BERGUEDÀ-ANOIA
Plana de l’Om, 6 · 08240 Manresa
Tel. 93 872 97 99
caatbages@apabcn.cat
Punt de serveis Berga
ACEB
Pl. Tarascon, 8 · P. Baixa · Berga
Tel. 93 822 14 04
Punt de serveis Igualada
Unió Empresarial de l’Anoia
Ctra. de Manresa, 131 · Igualada
Tel. 93 805 22 92
MARESME
Pl. Xammar, 2 · 08301 Mataró
Tel. 93 798 34 42
caatmaresme@apabcn.cat
OSONA
Rambla Passeig, 71 · 08500 Vic
Tel. 93 885 26 11
caatosona@apabcn.cat
VALLÈS OCCIDENTAL
C. Sant Francesc, 18 · 08221 Terrassa
Oficina de serveis Vapor Universitari
C. Colom, 114 · 08222 Terrassa
Tel. 93 780 11 10
caatvooc@apabcn.cat
VALLÈS ORIENTAL
C. Josep Piñol, 8 · 08402 Granollers
Tel. 93 879 01 76
caatvori@apabcn.cat
www.apabcn.cat
Bon Pastor, 5 · 08021 Barcelona · www.apabcn.cat
Tel. 93 240 20 60 · formacio@apabcn.cat
000142
APOSTEM PER LA QUALITAT I EL MEDI AMBIENT
Patró de la Formació del CAATEEB