a l'abast - Col·legi d'Aparelladors de Barcelona

Núm. 30
Núm: Març 13.1 de 2002
Març 2007
ESTAT DE CONSERVACIÓ I
SEGURETAT DELS
ELEMENTS EXTERIORS
DELS EDIFICIS
Enderrocs i
residus de la
construcció
Compliment de l’Ordenança
dels usos del paisatge urbà en
la ciutat de Barcelona
documents
a l’abast
Àrea Tècnica del CAATEEB
Bon Pastor, 5
08021 Barcelona
Tel. 932 402 060
Fax: 932 402 357
assessoriatecnica@apabcn.cat
www.apabcn.cat

1
Enderrocs i residus de construcció
ENDERROCS I RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
MARÇ DE 2007. DOCUMENT A L’ABAST 13.1

Coordinació i
Producció
Col·laboradors
Enderrocs i residus de la construcció
Document a l’abast 13.1
2
Enderrocs i residus de construcció
Edita Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers
d’Edificació de Barcelona
Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona
Tel. 93 240 20 60. Fax 93 240 20 61
Bages-Berguedà
Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Tel. 93 872 97 99
Osona
Pl. Major, 6. 08500 Vic. Tel. 93 885 26 11
Vallès Occidental
Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa. Tel. 93 780 11 10
Oficina de serveis del Vapor Universitari
Vapor Universitari de Terrassa.
Colom, 114. 08222 Terrassa. Tel. 937 801 110
Vallès Oriental
Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Tel. 93 879 01 76
Gabinet Tècnic del CAATEEB
Cristina Expósito, Tècnic d’Assessoria tècnica de l’Àrea Tècnica
del CAATEEB.
Assumpció Freixa Blanxart, Tècnic Superior en Prevenció de
Riscos Laborals i Responsable del laboratori de Microscopia
òptica pel anàlisi de fibres del Centre Nacional de Condicions de
Treball de Barcelona del INSHT
Impressió Logística i Més, S.L.
Muntaner, 154 – 08036 Barcelona Tel .93 323 88 83 – Fax. 93 451 71 96
www.logisticaimes.net , logisticaimes@logisticaimes.net
Document imprès amb paper ecològic i procés de blanquejat ECF

Sumari
3
Enderrocs i residus de construcció
1. Introducció ................................................................................................... 5
2 Normativa aplicada als enderrocs ................................................................. 6
2.1. Llista de legislació aplicable als enderrocs....................................................................... 6
2.2. Text complet: Decret 201/1994......................................................................................... 7
2.3. Decret 161/2001 ................................................................................................................. 10
2.4. Decret 34/1996.................................................................................................................... 12
3. Guia d’aplicació del Decret 201/1994 ......................................................... 35
3.1. Avaluació del volum de residus........................................................................................ 35
3.1.1. Criteris d’avaluació ...................................................................................................... 35
3.1.2. Residus d’enderroc....................................................................................................... 36
3.2. Avaluació del pes dels residus per fixar l’import de la fiança.................................... 38
3.3. Elements de construcció reutilitzables............................................................................ 39
3.4. Materials reciclables............................................................................................................ 40
3.5. Materials potencialment perillosos .................................................................................. 40
3.6. Recomanacions per a l’execució material de la desconstrucció ................................ 41
3.7. Aspectes pràctics de la gestió de residus....................................................................... 41
3.7.1. Aspectes comuns als enderrocs i a les obres de construcció ............................. 41
3.7.2. Aspectes especifiques dels enderrocs...................................................................... 42
4. El projecte d’execució de la desconstrucció ................................................ 43
4.1. Reconeixement previ .......................................................................................................... 43
4.2. El que cal conèixer de l’edifici........................................................................................... 43
4.3. La documentació del projecte........................................................................................... 44
4.4. Parts del projecte ................................................................................................................ 44
4.5. Esquema del projecte de desconstrucció ....................................................................... 47
5. El procés d’execució de la desconstrucció................................................... 48
5.1. L'ordenació del procés........................................................................................................ 48
5.1.1. Els treballs previs......................................................................................................... 48
5.1.2. Tractament especial de locals de l’edifici................................................................ 48
5.1.3. Anul·lació de les instal·lacions existents i buidatge dels dipòsits de
combustible.................................................................................................................................. 48
5.1.4. Estintolament previ...................................................................................................... 48
5.1.5. Disposició de bastides ................................................................................................. 49
5.1.6. Previsió de mitjans de protecció col·lectiva ........................................................... 49
5.1.7. Mitjans per evacuar els materials i els elements recuperables.......................... 49
5.1.8. Previsió de la protecció personal .............................................................................. 49
5.2. Les etapes............................................................................................................................. 49
5.3. L’execució material ............................................................................................................. 50
5.3.1. Criteris prioritaris ......................................................................................................... 50
5.3.2. Els treballs d’execució................................................................................................. 50
5.3.3. Els executors materials............................................................................................... 54
6. El projecte de demolició.............................................................................. 55
6.1. Introducció............................................................................................................................ 55
6.1.1. El projecte de demolició ............................................................................................. 55
6.2. La memòria del projecte de demolició............................................................................ 55
6.2.1. Memòria informativa ................................................................................................... 56
6.2.2. La memòria justificativa ............................................................................................. 58
6.2.3. La memòria econòmica............................................................................................... 59
6.3. Els plànols del projecte d’enderroc.................................................................................. 59
6.3.1. Contingut dels plànols informatius........................................................................... 60
6.3.2. Els plànols descriptius. Especificacions tècniques................................................. 60
6.3.3. Símbols de representació ........................................................................................... 61
6.4. Els plecs de prescripcions.................................................................................................. 62
6.4.1. Consideracions generals ............................................................................................. 62

4
Enderrocs i residus de construcció
6.4.2. El plec de prescripcions tècniques............................................................................ 62
6.5. El pressupost del projecte de demolició......................................................................... 63
6.5.1. Consideracions generals ............................................................................................. 63
6.6. Desenvolupament del plec de prescripcions tècniques............................................... 64
6.6.1. Àmbit d'aplicació .......................................................................................................... 64
6.6.2. Condicions generals..................................................................................................... 64
6.6.3. Desenvolupament del plec de prescripcions tècniques. Demolició per
col·lapse....................................................................................................................................... 67
6.6.4. Desenvolupament del plec de prescripcions tècniques. Demolició per
elements....................................................................................................................................... 68
6.6.5. Prescripcions de control.............................................................................................. 71
7. Ordre cronològic previ al procés d’enderroc................................................ 73
8. Mesures de seguretat per als enderrocs...................................................... 74
8.1. Mesures especifiques de seguretat per a enderrocs.................................................... 74
8.1.1. Abans de l’enderroc ..................................................................................................... 74
8.1.2. Durant l’enderroc ......................................................................................................... 80
8.1.3. Després de la demolició.............................................................................................. 80
8.2. Riscos per als operaris i els vianants .............................................................................. 80
8.2.1. Soroll............................................................................................................................... 80
8.2.2. Fum i substàncies pulvígenes.................................................................................... 81
9. Dipòsits controlats de runes i altres residus de la construcció .................... 82
10. Afectació de l’amiant als enderrocs......................................................... 91
10.1. Llista de legislació aplicable a l’amiant........................................................................... 91
10.2. Reial decret 396/2006........................................................................................................ 92
10.3. L’amiant com a material .................................................................................................. 108
10.4. Aplicacions de l’amiant..................................................................................................... 108
10.5. Definició tipològica dels edificis amb riscos................................................................. 110
10.5.1. Edificis amb aplicacions d’amiant de risc mitjà ................................................... 110
10.5.2. Edificis amb aplicacions d’amiant de risc alt ........................................................ 110
10.6. Localització o diagnosi de l’amiant en edificis existents ........................................... 110
10.7. Avaluació del risc............................................................................................................... 111
10.8. Mesures d’higiene personal i de protecció individual. ............................................... 112
10.8.1. Mesures organitzatives ............................................................................................. 112
10.8.2. Mesures col·lectives................................................................................................... 112
10.8.3. Equips de protecció individual recomanats segons el tipus de treball a
realitzar....................................................................................................................................... 113
10.9. Disposicions especifiques per als enderrocs................................................................ 113
10.10. El pla de treball................................................................................................................ 114
© Copyright: Col. d'Ap., Arq. Tèc. i Enginyers d’Edificació de Barcelona, 2007

1. Introducció
5
Enderrocs i residus de construcció
Arran de l’anterior “Document a l’Abast” que vam elaborar sobre els enderrocs i els residus que
aquests generen, hem pogut constatar la gran quantitat de consultes que rebem al Col·legi sobre
aquest tema -és una consulta freqüent-, i més concretament amb l’aparició del Reial decret
396/2006 sobre l’amiant, i com aquest afecta les obres per enderrocar.
En aquesta nova edició actualitzada hem afegit un capítol dedicat exclusivament a l’amiant, on
breument fem referència a allò més important que cal saber sobre aquest material, com s’ha de
tractar, on es pot localitzar, com es treuen les mostres i com es fa un pla de treball, entre d’altres.
De la mateixa manera, dins de l’apartat d’amiant hem afegit l’enllaç corresponent al registre
d’empreses amb riscs per amiant, RERA, i per al tema d’enderrocs s’ha actualitzat la llista dels
dipòsits controlats de runes i altres residus de la construcció de la província de Barcelona, amb
l’enllaç corresponent a l'Agència de Residus de Catalunya.
Finalment, la pretensió final d’aquest escrit és intentar, tant com sigui possible, recollir la màxima
informació en un document no gaire extens i poder resoldre els dubtes derivats dels enderrocs i, a
la vegada, fer una breu pinzellada de l’amiant, encara que hi ha publicacions on es tracta amb
molta més profunditat.

2. Normativa aplicada als enderrocs
2.1. Llista de legislació aplicable als enderrocs
6
Enderrocs i residus de construcció
• Reial decret 396/2006, de 31 de març, del Ministeri de la Presidència (BOE núm. 86, d’11
d’abril). Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc
d’exposició a l’amiant.
• *Modificació. Reial decret 108/1991, d’1 de febrer, del Ministeri de Relacions amb les Corts
i de la Secretaria del Govern (BOE núm. 32, de 6 de febrer).
• Ordre de 27 de juny de 1985, del Departament de Treball (DOGC núm. 570, de 5 d’agost)
d'empreses amb risc per amiant.
• Llei 6/1993, de 15 de juliol, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm. 1776, de 28
de juliol), reguladora dels residus.
• *Modificació. Llei 3/1998, de 27 de febrer de 1998, de la Presidència de la Generalitat
(DOGC núm. 2598, de 13 de març).
• *Modificació. Llei 1/1999, de 30 de febrer de 1999, de la Presidència de la Generalitat
(DOGC núm. 2861, de 6 d’abril).
• *Modificació. Decret 136/1999, de 18 de maig de 1999, del Departament de Medi Ambient
(DOGC núm. 2894, de 21 de maig).
• *Modificació. Decret 143/2003, del 10 de juny de 2003, del Departament de Medi Ambient
(DOGC núm. 3911, de 25 de juny).
• *Modificació. Llei 13/2001, de 24 de juliol de 2001, de la Presidència de la Generalitat
(DOGC núm. 3437, de 24 de juliol).
• *Modificació. Llei 12/2006, de 27 de juliol de 2006, de la Presidència de la Generalitat
(DOGC núm. 4690, de 3 d’agost).
• *Modificació. Llei 15/2003, de 13 de juny, de la Presidència de la Generalitat (DOGC núm.
3915, d’1 de juliol).
• Decret 115/1994, de 6 d'abril (DOGC núm. 1904, de 30 de juny), regulador del Registre
general de gestors de residus de Catalunya.
• Decret 201/1994, de 26 de juliol, del Departament del Medi Ambient (DOGC núm. 1931, de
8 d’agost), regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
• *Modificació. Decret 161/2001, de 12 de juny, del Departament de Medi Ambient (DOGC
núm. 3414, de 21 de juny).
• Decret 34/1996, de 9 de gener, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm. 2166, de 9
de febrer), de residus de Catalunya.
• *Modificació. Decret 92/1999, de 6 d'abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm.
2865, de 12 d’abril).
• Decret 1/1997, de 7 de gener, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm. 2307, de 13
de gener), de rebuig dels residus en dipòsits controlats.
• *Modificació. Decret 92/1999, de 6 d'abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm.
2865, de 12 d’abril).
• Decret 161/2001, de 12 de juny, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm. 3414, de
21 de juny), regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
• *Modificació. Decret 201/1994, de 26 de juliol, del Departament de Medi Ambient (DOGC
núm. 1931, de 8 d’agost).

2.2. Text complet: Decret 201/1994
DECRET 201/1994, de 26 de juliol,
regulador dels enderrocs i altres residus
de la construcció.
Els enderrocs, la runa i altres deixalles de la
construcció constitueixen residus que
contenen fraccions valorables que s'han de
recuperar i altres fraccions que han de ser
objecte de deposició controlada en el sòl per
tal que es reincorporin al cicle de la
naturalesa en condicions òptimes.
Aquests residus s'originen majoritàriament
en el sector de la construcció, i la seva
producció és, per tant, variable. Amb tot, es
poden acceptar com a fiables les estimacions
que avaluen la quantia de la seva producció
anual en més de dos milions de t amb ratios
per habitant i any que oscil·len entre 375 kg
a la zona metropolitana de Barcelona i 275
en altres zones de Catalunya.
Aquesta matèria residual s'elimina avui quasi
totalment mitjançant el sistema d'abocament
al sòl, sovint incontroladament i sense
aprofitar-ne, com es fa en altres països, els
subproductes, matèries i substàncies que
contenen, com són formigó, ceràmiques,
fusta, ferro, coure, sorra, vidre, pedra,
plàstics, que són valorables. Aquesta pràctica
de gestió dels residus comporta:
a) Afeccions negatives al medi ambient, ja
que algunes d'aquestes matèries no són
inerts.
b) Malbaratament de recursos naturals.
c) Afeccions negatives al paisatge.
d) Accelerat rebliment d'abocadors de residus
per causa del seu important volum.
Per raons de protecció del medi ambient i
econòmiques, cal procedir doncs a l'ordenació
de les operacions de gestió d'aquests residus,
en el marc de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
reguladora dels residus.
Per tant, a proposta del conseller de Medi
Ambient, vist el dictamen de la Comissió
Jurídica Assessora, i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Normes generals
Article 1
Objecte del Decret
1.1 És objecte d'aquest Decret la regulació de
les operacions de gestió dels enderrocs, runa
i residus de la construcció en general que es
destinen a l'abandonament.
7
Enderrocs i residus de construcció
1.2 No es consideraran residus destinats a
l'abandonament les terres o materials
procedents de l'excavació que hagin de ser
reutilitzats com a rebliment per a una altra
obra autoritzada.
Article 2
Objectius
Són objectius d'aquesta regulació:
a) Obtenir el màxim aprofitament dels
subproductes, matèries i substàncies que
contenen aquests residus.
b) Garantir que les operacions de valoració i
de disposició del rebuig es duguin a terme
atenent les exigències i requeriments d'una
alta protecció del medi ambient i de la
preservació de la naturalesa i del paisatge.
Article 3
Definicions
A l'objecte d'aquest Decret es considera:
Productor del residu: el propietari de
l'immoble o estructura que l'origina.
Posseïdor del residu: el titular de l'empresa
que efectua les operacions d'enderrocament,
construcció, reforma, excavació o altres
operacions generadores dels residus, o la
persona física o jurídica que els tingui en
possessió i no tingui la condició de gestor de
residus.
Gestors del residu: el titular de les
instal·lacions on s'efectuen les operacions de
valoració dels residus i el titular de les
instal·lacions on s'efectua la disposició del
rebuig.
Article 4
Competències
Els residus objecte d'aquest Decret poden ser
gestionats com els residus assimilables als
municipals i els ajuntaments tenen les
competències de control de la seva gestió,
d'acord amb la legislació vigent.
Article 5
Obligacions del productor i posseïdor
5.1 Són obligacions del productor i del
posseïdor dels residus:
a) Garantir que les operacions de valoració i
disposició del rebuig es duen a terme segons
les determinacions d'aquest Decret.
b) Garantir que en les operacions de gestió in
situ dels residus es compleixen les
determinacions d'aquest Decret.
c) Abonar els costos que s'originin en la
gestió dels residus.

5.2 Per donar compliment a aquestes
obligacions el productor i posseïdor dels
residus han de:
a) Lliurar els residus a un gestor autoritzat
per al seu reciclatge o per a la disposició del
rebuig i abonar-li, si s'escau, els costos de
gestió.
b) Facilitar a les administracions competents
en la matèria tota la informació que se'ls
sol·liciti i les actuacions d'inspecció que
aquestes ordenin.
c) Fiançar, si s'escau, en el moment d'obtenir
la llicència urbanística municipal, els costos
previstos de gestió dels residus, llevat del cas
en què aquest fiançament sigui aportat pel
gestor del residu.
Estaran exempts de prestació de la fiança les
empreses de la construcció que gestionin els
residus en plantes autoritzades de la seva
titularitat o de titularitat de les organitzacions
empresarials del sector de la construcció de
la qual sigui membre. També estaran
exemptes si la planta és de titularitat de l'ens
local que atorga la llicència.
Article 6
Obligacions del gestor
Són obligacions del gestor de residus:
Obtenir la llicència municipal per a l'exercici
de l'activitat i la inscripció en el Registre de
gestors de residus d'enderrocs de la Junta de
Residus.
Complir totes les determinacions que constin
en la llicència per a l'exercici de l'activitat de
reciclatge o de disposició del rebuig, i
específicament les següents:
a) Mantenir les instal·lacions en servei
d'explotació durant tot el període de vigència
de la llicència. En cas de cessament voluntari
de l'activitat abans que expiri el període de
vigència de la llicència, haurà d'oferir
gratuïtament les instal·lacions a l'ens públic
que tingui les competències de control de la
gestió per tal que es pugui subrogar en
l'exercici de l'activitat durant tot el període de
vigència.
b) Fiançar, mitjançant la subscripció d'una
pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil,
els possibles danys i perjudicis que es puguin
originar en l'exercici de les activitats de
gestió i el compliment de les condicions
especificades en la llicència.
Facilitar als ens ambientals competents tota
la informació que li sol·licitin i les actuacions
d'inspecció que aquests ordenin.
Garantir que les operacions de transport dels
residus es duen a terme en correctes
condicions ambientals.
8
Capítol 2
Règim del servei de gestió
Article 7
Classificació
Enderrocs i residus de construcció
7.1 Als efectes de gestió, els residus objecte
d'aquest Decret es classifiquen en:
a) Enderrocs: materials i substàncies que
s'obtenen de l'operació d'enderrocament
d'edificis, instal·lacions i obra de fàbrica en
general.
b) De la construcció: materials i substàncies
de rebuig que s'originen en l'activitat de
construcció.
c) D'excavació: terres, pedra o altres
materials que s'originen en l'activitat
d'excavació en el sòl.
7.2 Alhora, els residus d'enderrocs i
d'excavació es classifiquen en:
a) Originats en una activitat específica i
independent subjecta a llicència urbanística
municipal.
b) Originats en una activitat d'enderrocament
o excavació inclosa en una activitat de
construcció subjecta a llicència urbanística
municipal.
c) Originats en activitats que no necessiten
projecte tècnic.
Article 8
Acció preventiva
8.1 En el projecte tècnic que s'adjunta a la
sol·licitud de la llicència urbanística
d'enderrocament o excavació s'ha d'avaluar
el volum i les característiques dels residus
que s'originaran i especificar la instal·lació o
instal·lacions de reciclatge i disposició del
rebuig on es gestionaran en el cas que no
s'utilitzin o reciclin en la mateixa obra.
8.2 En el projecte tècnic que s'adjunta a la
sol·licitud de la llicència urbanística de
construcció s'ha d'avaluar: a) El volum i
característiques dels residus que s'originaran,
ja siguin de l'operació d'enderrocament de
construccions existents, ja siguin de les
operacions d'excavació i de construcció.
b) Les operacions de destriament o recollida
selectiva projectades.
c) La instal·lació o instal·lacions de reciclatge
o disposició del rebuig on es gestionaran en
el cas que no s'utilitzin o reciclin en la
mateixa obra.
8.3 La manca de les determinacions fixades
en els dos números anteriors en el projecte
tècnic serà suficient per denegar la llicència
sol·licitada.
8.4 En la llicència urbanística es faran constar
les condicions específiques necessàries
respecte de la gestió dels residus i,
especialment, les que es refereixin al

fiançament previst en l'article 5.2 d'aquest
Decret.
8.5 En la reglamentació del servei de gestió
dels residus municipals s'han d'establir els
mecanismes de control de l'adequada gestió
dels residus que s'originen en activitats que
no necessiten projecte tècnic per a la seva
autorització.
Article 9
Acció de producció de residus
9.1 En la llicència d'enderrocament,
construcció, reforma, moviment de terres o
una altra que generi residus que són objecte
d'aquest Decret, es podrà imposar l'obligació
de destriar en origen les matèries que han de
ser objecte de reciclatge, sempre que
concorrin les circumstàncies següents:
a) Que es disposi de plantes de reciclatge
suficients i idònies.
b) Que l'obra o construcció ho permeti
materialment.
c) Que els costos siguin assumibles a raó de
la magnitud de les matèries valorables, les
seves característiques i la distància a la
planta o plantes de reciclatge.
9.2 El titular de l'empresa que efectua les
operacions que generen la producció de
residus ha de donar compliment estricte a les
determinacions que sobre la gestió dels
residus es fixen en la llicència municipal, i
específicament les de lliurar-los a un gestor
autoritzat.
Article 10
Acció de l'Administració de la Generalitat
L'Administració de la Generalitat de
Catalunya participarà en la gestió del servei
mitjançant, entre altres, les accions
següents:
a) Foment de les plantes de reciclatge i de
disposició del rebuig.
b) Foment de les actuacions de
comercialització i ús de les fraccions residuals
recuperades.
c) Vetllar perquè l'ús dels residus s'adreci
prioritàriament a la recuperació d'àrees
degradades per activitats extractives i
s'empri com a materials en les obres
públiques.
d) Exercir les funcions de control ambiental
de les activitats de gestió.
9
Enderrocs i residus de construcció
Article 11
Instal·lacions de reciclatge i disposició
del rebuig
11.1 L'exercici de les activitats de gestió dels
residus està subjecte a les determinacions
legals com a activitats classificades.
11.2 Les instal·lacions de disposició del
rebuig en el sòl de residus inerts tindran com
a requeriments ambientals especials les
seves afeccions al paisatge i el programa de
restauració del territori afectat.
Article 12
Infraccions i sancions
Les infraccions a les disposicions d'aquest
Decret seran sancionades d'acord amb el que
disposa la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
reguladora dels residus.
Disposicions addicionals
-1 L'import de la fiança prevista en l'article
5.2.c) d'aquest Decret, que s'ha de dipositar
en el moment d'obtenir la llicència urbanística
municipal, es fixa en les quanties següents:
a) Residus d'enderrocs i de la construcció,
1.000 ptes./t de residus previstos en el
projecte, amb un mínim de 10.000 ptes.
b) Residus d'excavacions, 500 ptes./t, amb
un mínim de 25.000 ptes. i un màxim de 2
milions de pessetes.
-2 El Departament de Medi Ambient
actualitzarà la quantia de la fiança cada dos
anys.
-3 Els projectes d'obres públiques no
subjectes a llicència municipal es regiran per
la seva normativa específica i concretaran, en
tot cas, el sistema de gestió de les terres i
materials sobrants, d'acord amb els objectius
d'aquest Decret.
Barcelona, 26 de juliol de 1994
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Albert Vilalta i González
Conseller de Medi Ambient

2.3. Decret 161/2001
DECRET 161/2001, de 12 de juny, de
modificació del Decret 201/1994, de 26
de juliol, regulador dels enderrocs i
altres residus de la construcció.
El Decret 201/1994, de 26 de juliol,
regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció, té per objecte regular un àmbit
específic o tipologia específica dels residus
generats a Catalunya en el marc de la Llei
6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels
residus.
Aquesta Llei, d’acord amb els principis de la
Unió Europea en matèria de gestió dels
residus, estableix a l’article 5 la necessitat de
regular mitjançant disposició reglamentària la
gestió de determinades categories de residus
quan la seva naturalesa, característiques o
problemàtica ho aconsellin.
El Decret 201/1994, de 26 de juliol,
regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció, necessita d’una adaptació quant
a diversos aspectes de la seva regulació
derivats de l’experiència que s’ha assolit
durant els anys de la seva aplicació.
En tal sentit, s’ha considerat oportú incloure
dins d’aquesta adaptació un seguit d’aspectes
que contribuiran a un millor control de la
gestió dels enderrocs i altres residus de la
construcció, com la signatura per part dels
sol·licitants de la llicència d’obres d’un
document d’acceptació amb un gestor
autoritzat de forma que l’ens local tingui un
coneixement cert de la correcta destinació
d’aquests residus. Igualment s’actualitza la
quantia de la fiança per la gestió d’aquests
residus que el propi Decret 201/1994 ja
preveia a la disposició addicional segona i es
prenen en consideració les previsions que els
programes de gestió aprovats per la
Generalitat de Catalunya fan en relació amb
la suficiència de les instal·lacions d’enderrocs
i altres residus de la construcció, per tal de
poder donar un millor servei i una correcta
gestió dels enderrocs a les diferents
comarques de Catalunya.
Finalment, cal tenir en compte que el 30 de
juny de 1999 va entrar en vigor la Llei
3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció
integral de l’Administració ambiental. Atesa la
incidència d’aquesta normativa en diferents
àmbits, com ara el relatiu als residus de la
construcció, es fa necessari adaptar el Decret
201/1994 a les noves exigències de la
normativa ambiental.
10
Enderrocs i residus de construcció
Per tot això, d’acord amb el dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora, a proposta del
conseller de Medi Ambient, i d’acord amb el
Govern,
Decreto:
Article únic
S’introdueixen les modificacions següents en
el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador
dels enderrocs i altres residus de la
construcció:
—1 L’apartat 2.a) de l’article 5 queda
redactat de la manera següent:
"a) Lliurar els residus a un gestor autoritzat
per al seu reciclatge o per a la disposició del
rebuig i abonar-li, si s’escau, els costos de
gestió.
"El sol·licitant de la llicència d’obres ha
d’acreditar, davant de l’ajuntament, haver
signat amb un gestor autoritzat un document
d’acceptació que garanteixi la correcta
destinació dels residus separats per tipus. En
aquest document ha de constar el codi de
gestor i el domicili de l’obra.
"El sol·licitant de la llicència ha de presentar
a l’ajuntament, en el termini d’un mes a
comptar des de la finalització de l’obra, un
certificat del gestor referent a la quantitat i
tipus de residus lliurats."
—2 El segon paràgraf de l’article 6 queda
redactat de la manera següent:
"Obtenir la llicència ambiental per a l’exercici
de l’activitat i la inscripció en el Registre de
gestors de residus d’enderrocs de la Junta de
Residus."
—3 S’afegeixen, a l’encapçalament dels dos
darrers apartats de l’article 6, les lletres c) i
d), respectivament, i s’afegeix un últim
apartat e) al mateix article amb la redacció
següent:
"e) Emetre el corresponent certificat referent
a la quantitat i tipus de residus lliurats, un
cop acabada l’obra, i lliurar-lo al titular de la
llicència."
—4 L’apartat 1 de l’article 11 queda redactat
de la manera següent:
"11.1 L’exercici de les activitats de gestió
dels residus d’enderrocs i altres residus de la
construcció resta subjecte a les
determinacions de la Llei 3/1998, de 27 de
febrer, d’intervenció integral de

l’Administració ambiental, i del Reglament
que la desenvolupa."
—5 S’afegeix un apartat 3 a l’article 11 amb
la redacció següent:
"11.3 L’atorgament de la corresponent
llicència ambiental tindrà en compte els
criteris establerts en l’apartat anterior i la
suficiència de les instal·lacions de disposició
del rebuig, d’acord amb els programes de
gestió aprovats per la Generalitat de
Catalunya."
—6 La disposició addicional 1 queda
redactada de la manera següent:
"—1 L’import de la fiança prevista en l’article
5.2.c) d’aquest Decret, que s’ha de dipositar
11
Enderrocs i residus de construcció
en el moment d’obtenir la llicència urbanística
municipal, es fixa en les quanties següents:
"a) Residus d’enderrocs i de la construcció,
2.000 ptes./m3 de residus previstos en el
projecte, amb un mínim de 20.000 ptes.
"b) Residus d’excavacions, 1.000 ptes./m3,
amb un mínim de 50.000 ptes. i un màxim de
4 milions de ptes."
Barcelona, 12 de juny de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Felip Puig i Godes
Conseller de Medi Ambient

2.4. Decret 34/1996
DECRET 34/1996, de 9 de gener, pel
qual s’aprova el Catàleg de residus de
Catalunya.
La normativa vigent en matèria de residus,
constituïda per la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
i el Decret legislatiu 2/1991, de 26 de
setembre, preveu que la Junta de Residus ha
de mantenir al dia un codi d’identificació dels
residus industrials produïts a Catalunya, i que
s’ha de regularitzar una llista el més àmplia
possible dels materials i de les substàncies
que, com a residus industrials, són objecte
d’ampliació en la nostra normativa vigent.
D’altra banda, la Unió Europea ha aprovat el
Catàleg de residus europeu, el qual estableix
moltes més categories de residus que les que
s’han utilitzat fins ara a Catalunya.
És necessari, per tant, actualitzar la
codificació actual de tres dígits per tal
d’adaptar-la a les noves necessitats
estadístiques i d’informació a la Unió
Europea.
Així doncs, per realitzar aquesta classificació,
codificació i gestió dels residus, s’ha elaborat
el Catàleg de residus de Catalunya.
El contingut del Catàleg de residus de
Catalunya no és fix, sinó que té caràcter
dinàmic. El Catàleg pot tenir variacions
incorporant, modificant o anul·lant les
determinacions dels residus catalogats,
seguint el procediment establert en el Decret.
Tanmateix, els residus s’han de gestionar
obligatòriament d’acord amb les
determinacions establertes.
El Catàleg de residus de Catalunya s’ha
estructurat en dinou grups, els quals
responen a processos o a activitats que
generen els residus o bé a famílies
importants de residus. Cada grup es divideix
en subgrups segons les seves afinitats. Per a
cada residu consignat al Catàleg de residus
de Catalunya s’indica de forma genèrica quin
és el seu origen, la classificació, codificació,
gestió i l’índex de perillositat -aquest últim
assignat solament als residus especials-.
Per tot això, a proposta del conseller de Medi
Ambient, d’acord amb el dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el
Govern de la Generalitat,
12
Decret:
Enderrocs i residus de construcció
Article 1
Catàleg de residus de Catalunya
S’aprova el Catàleg de residus de Catalunya,
que s’adjunta a l’annex d’aquest Decret.
Article 2
Objecte
L’objecte d’aquest Catàleg de residus de
Catalunya és la classificació de residus,
segons les categories establertes en l’article
29 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
reguladora dels residus, així com la seva
codificació i la determinació de la correcta
gestió que ha de tenir cadascun dels residus.
Article 3
Classificació
Els residus es classifiquen en tres categories:
residus especials, no especials i inerts.
Els residus especials es subdivideixen en
funció de la seva perillositat baixa, mitjana o
alta, segons criteris tècnics de composició o
comportament del residu.
Article 4
Codificació
Per tal de determinar per a cada residu la
gestió en les plantes autoritzades de gestors
de residus, s’estableix una codificació de sis
dígits, dels quals els dos primers indiquen el
grup a què pertanyen, el tercer i el quart el
subgrup i el cinquè i el sisè el tipus de residu.
A cada residu se li assigna el codi que
reflecteix millor les seves característiques,
composició i origen. En el cas que un residu
pugui ser designat amb més d’un codi,
s’aplicarà aquell que s’ajusti més a les
instruccions d’ús del Catàleg. En cas de dubte
es realitzarà la caracterització i la Junta de
Residus en decidirà la codificació.
Article 5
Gestió
Els residus s’han de gestionar
obligatòriament d’acord amb les
determinacions establertes en el Catàleg de
residus de Catalunya.
El Catàleg de residus de Catalunya preveu
com a gestió dels residus la valorització i la
disposició del rebuig.
La valorització dels residus sempre serà
prioritària enfront de la disposició del rebuig.

Article 6
Procediment de redefinició d’un residu
La caracterització d’un residu determinat pot
comportar un canvi en la classificació i/o en
la gestió prevista en el Catàleg de residus de
Catalunya, sempre que s’acreditin diferències
en la seva composició o comportament
previsible.
Aquest canvi en la classificació i/o gestió d’un
residu el realitzarà la Junta de Residus
mitjançant procediment contradictori, a la
vista dels resultats de les anàlisis de
caracterització realitzades pel seu laboratori o
per un laboratori acreditat en el camp dels
residus pel Departament de Medi Ambient.
Article 7
Infraccions i sancions
Les infraccions a les disposicions d’aquest
Decret seran sancionades d’acord amb el que
disposa la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
reguladora dels residus.
Disposició transitòria
Mentre no hi hagi instal·lacions autoritzades
per fer els tractaments que resulten de
l’aplicació del Catàleg, la Junta de Residus
determinarà la forma de gestió alternativa
més correcta i viable en cada cas.
Barcelona, 9 de gener 1996
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Albert Vilalta i González
Conseller de Medi Ambient
Annex
Catàleg de residus de Catalunya
1.Estructura
El Catàleg de residus de Catalunya s’ha
estructurat en dinou grups, els quals
responen a processos o a activitats
industrials que generen els residus o bé a
famílies importants de residus.
Cada grup es divideix en un subgrup o més,
que inclouen els residus segons les seves
afinitats.
Per a cada residu consignat al CRC,
s’indiquen de forma genèrica quin és el seu
origen, la classificació, un índex de perillositat
-assignat solament als residus especials-, la
inclusió en el Programa d’actuacions per a la
minimització i, finalment, les opcions de
13
Enderrocs i residus de construcció
valorització, tractament i disposició del
rebuig.
Aquesta informació es reparteix en les vuit
columnes que es descriuen a continuació:
CJR (codi de residu). Els residus s’indiquen
mitjançant un codi de sis dígits, dels quals els
dos primers indiquen el grup a què
pertanyen; els dos següents, el subgrup, i el
cinquè i sisè, el residu concretament.
Descripció. Els residus es descriuen utilitzant
la terminologia més propera a la pràctica
habitual.
Origen. Indica al més ajustadament possible
la causa, l’operació o el procés que originen
el residu.
CLA (classificació). Indica la categoria a què
pertany el residu (inerts, no especials i
especials), d’acord amb la classificació
establerta per la Llei 6/1993, de 15 de juliol,
reguladora dels residus.
IP (índex de perillositat). Els residus especials
s’han dividit en tres categories, 1, 2 i 3,
segons que siguin de perillositat baixa,
mitjana o alta, respectivament.
MIN (minimització). S’indiquen amb un
asterisc els residus que s’han previst en el
Programa d’actuacions per a la minimització
de residus especials.
VAL (valorització). Cada abreviació indica
diferents possibilitats de valorització
aplicables en cada cas, ja siguin per a la
comercialització, la reutilització o el
reciclatge.
TDR (tractament i disposició del rebuig).
Cada abreviació indica els sistemes òptims de
tractament i de disposició del rebuig per a
cada residu, ordenats de més a menys
segons l’aplicació òptima.
Els descriptors de les abreviacions de
valorització, tractament i disposició del rebuig
emprades en el CRC es descriuen a la
contracoberta anterior.
Instruccions d’ús
Codificació dels residus
Per codificar correctament un residu, cal
especificar-ne els sis dígits i seguir els passos
següents:
-1 Cal cercar en l’índex de grups del CRC el
procés o l’activitat industrial que genera el
residu o bé el grup de descripció genèrica que
s’hi ajusta més.

-2 En cada grup:
En el grup triat anteriorment, s’ha de buscar
el subgrup que especifiqui millor el procés o
l’activitat industrial generadora, o bé la
descripció.
-3 En el subgrup:
S’ha de buscar la descripció del residu que
s’ajusti més al residu que es vol tipificar.
El codi d’aquesta descripció és el codi del
residu buscat.
-4 En cas de no trobar cap grup que concordi
amb el procés que origina el residu, s’ha
d’utilitzar el codi que coincideixi més
descriptivament amb el residu.
-5 Si en aquest cas tampoc no podem trobar
el codi, s’ha d’utilitzar, dins del subgrup més
idoni, el codi corresponent a ‘residus no
especificats anteriorment‘.
Determinació de la classificació d’un
residu
A)Els residus han de respondre a la descripció
del CRC i ajustar-se al màxim al procés que
els genera, especificat al CRC.
B) La classificació del residu ha de ser la
corresponent a la que el CRC indica per a
cada codi de residu.
Aquesta classificació respon a un criteri
conservatiu, que el productor del residu pot
variar si demostra, per mitjà d’una
caracterització analítica duta a terme per un
laboratori homologat per la Junta de Residus,
que el seu residu s’adapta a una altra
classificació.
La caracterització dels residus s’haurà de fer
d’acord amb els paràmetres que s’indiquen
als quadres que es transcriuen.
Determinació de la gestió
A) El CRC determina els sistemes de gestió
òptims per a cada residu de manera
jerarquitzada, és a dir, per ordre de prioritat
d’aplicació.
En primer lloc, cal intentar reduir la quantitat
de residus generats mitjançant tècniques de
minimització de residus.
En el cas que el residu es generi, cal aplicar
el sistema de valorització que permeti
recuperar o reciclar el residu, i si no és
possible, cal aplicar el sistema òptim de
tractament i de disposició del rebuig.
En cas que no hi hagi cap ordre de prioritat
d’aplicació en els sistemes de tractament i de
14
Enderrocs i residus de construcció
disposició del rebuig, s’indiquen separats pel
símbol ‘/‘.
El CRC indica la gestió aplicable a cada
residu, seguint un criteri conservatiu. En el
cas que la generalització en la descripció d’un
residu faci inviable aquesta destinació, cal
que un laboratori homologat per la Junta de
Residus en faci una caracterització analítica
per determinar-ne la millor via de gestió.
B) Les alternatives de gestió possibles
actualment per mitjà de gestors autoritzats
estan subratllades en el CRC.
Així mateix, al Registre general de gestors de
residus de Catalunya s’inclouen les empreses
actualment autoritzades.
Llista d’abreviacions
A) Classificació del residu
-IN inert
-NE no especial
-ES especial
-G2 grup II (residus sanitaris)
-G3 grup III (residus sanitaris)
-G4 grup IV (residus sanitaris)
B) Tractament i disposició del rebuig
-T11 Abocament de residus inerts
-T12 Abocament de residus no especials
-T13 Abocament de residus especials
-T14Abocament de residus en
monoabocador
-T21 Incineració de residus no halogenats
-T22 Incineració de residus halogenats
-T23 Incineració de residus sanitaris
-T24 Evapoincineració
-T31 Tractament físico-químic i biològic
-T32 Tractament físico-químic específic
-T33 Estabilització
-T34 Esterilització
-T35 Oxidació humida
C) Vies de valorització
V11- Reciclatge de paper i cartó
V12- Reciclatge de plàstics
V13- Valorització de tèxtils
V14- Reciclatge de vidre
V15- Valorització de fustes
V21- Regeneració de dissolvents
V22- Regeneració d’olis minerals
V23- Recuperació d’hidrocarburs
V24- Valorització de substàncies
orgàniques que no s’utilitzen com a
dissolvents
V31- Valorització de teixits i òrgans
animals
V32- Valorització de carnasses i serratges
V33- Valorització de productes alimentaris
V41- Valorització de metalls o compostos

metàl·lics
V42- Valorització d’altres materials
inorgànics
V43- Regeneració d’àcids bases
V44- Recuperació de bateries, piles,
acumuladors
V45- Recuperació de cables
V46- Valorització de productes fotogràfics
V47- Valorització de productes que
serveixen per captar contaminants
V48- Valorització de catalitzadors
V51- Valorització d’envasos
V52- Valorització de pneumàtics
V53- Valorització de medicaments
V54- Reciclatge de torners
V61- Utilització com a combustible o
altres formes de producció d’energia
V71- Valorització en la construcció
V72- Valorització en bases asfàltiques
V81- Espargiment sobre el sòl,
reutilització en rebliment de terrenys,
valorització com a compost, reutilització
com a fertilitzant
V82- Valorització en explotacions
ramaderes
V91- Reutilització com a càrrega en altres
processos
Índex de grups
02 Residus de l’agricultura, escorxadors i
residus de la indústria alimentària.
03 Residus de la indústria de la fusta i del
sector del paper.
04 Residus de la indústria de la pell i de la
indústria tèxtil.
05 Residus de refinació de petroli i de la
regeneració d’olis minerals
06 Residus de processos químics inorgànics.
07 Residus de processos químics orgànics.
08 Residus de formulació, fabricació,
distribució i utilització (FFDU) de
revestiments (pintures, vernissos i esmalts
vitris), segelladors, resines i tintes
d’impressió.
09 Residus de la indústria fotogràfica.
10 Residus inorgànics de processos tèrmics
(centrals tèrmiques, foneries, etc.).
11 Residus inorgànics que contenen metalls
procedents de tractament i revestiment de
metalls: hidrometal·lúrgia no fèrria i
galvanotècnia.
12 Residus de mecanització, emmotllament i
tractament de superfícies de metall i plàstic.
13 Olis usats (excepte olis comestibles i els
de la categoria 05), emulsions olioses i
15
Enderrocs i residus de construcció
mescles aigua-hidrocarburs i residus oliosos
de navegació
14 Dissolvents i residus de substàncies
orgàniques utilitzades com a dissolvents
(excepte els del grup 08).
15 Envasos i embalatges bruts, absorbents,
draps de neteja, materials de filtració i roba
de protecció, residus de neteja de cisternes i
tancs i residus d’operacions de manteniment.
16 Residus no especificats anteriorment en el
catàleg (equips industrials, gasos, productes
químics de laboratori, residus d’explosius,
moviment de terra i indústria de productes
minerals).
17 Residus de construcció, demolició i
dragatge.
18 Residus generats per activitats sanitàries,
incloent-hi els centres veterinaris i
d’investigació.
19 Residus d’instal·lacions tractadores de
residus i de plantes de tractament d’aigües
residuals.
20 Residus generals, incloent-hi les fraccions
recollides selectivament.
- Procediment per codificar un residu
1. Per codificar correctament un residu, cal
especificar-ne els sis dígits i seguir els passos
següents:
a) Cal cercar en l'índex de grups del CRC el
procés o l'activitat industrial que genera el
residu, o bé el grup de descripció genèrica
que s'hi ajusta més.
b) En el grup triat anteriorment, s'ha de
buscar el subgrup que especifiqui millor el
procés o l'activitat industrial generadora, o bé
la seva descripció.
c) Per completar la codificació, una vegada
escollit el subgrup, ha de buscar-se la
descripció del residu que s'ajusti més al
residu que es vol tipificar.
2. Per codificar correctament un residu amb
un codi amb el signe # en la seva casella
del CRC, prèviament ha de comprovar-se
que el residu en qüestió tingui la presència
d'algun dels components de la Taula 1 del
CRC, amb quantia superior a l'expressada en
l'esmentada Taula 1.

3. En el cas que no es trobi cap grup que
concordi amb el procés que origina el residu,
o bé amb la seva naturalesa, s'ha d'utilitzar
el codi que coincideixi més descriptivament
amb el residu. Si arribat el cas, tampoc es
pot assignar una codificació al residu, s'ha
16
Enderrocs i residus de construcció
d'utilitzar, dins del subgrup més idoni, el codi
corresponent a "residus no especificats
anteriorment".

17
Enderrocs i residus de construcció

18
Enderrocs i residus de construcció

19
Enderrocs i residus de construcció

20
Enderrocs i residus de construcció

21
Enderrocs i residus de construcció

22
Enderrocs i residus de construcció

23
Enderrocs i residus de construcció

24
Enderrocs i residus de construcció

25
Enderrocs i residus de construcció

26
Enderrocs i residus de construcció

27
Enderrocs i residus de construcció

28
Enderrocs i residus de construcció

29
Enderrocs i residus de construcció

30
Enderrocs i residus de construcció

31
Enderrocs i residus de construcció

32
Enderrocs i residus de construcció

33
Enderrocs i residus de construcció

34
Enderrocs i residus de construcció

3. Guia d’aplicació del Decret 201/1994
3.1. Avaluació del volum de residus
3.1.1. Criteris d’avaluació
35
Enderrocs i residus de construcció
En el Decret s'estableix que en el projecte tècnic que s'adjunta a la sol·licitud de la llicència
urbanística d'enderroc, excavació o construcció, hi ha de constar els volums i les característiques
dels residus que s'originaran, tot tenint-ne en compte l’origen divers: d'enderroc, de construcció o
d'excavació.
S'han establert unes dades aproximades en funció, en alguns casos, d'una avaluació estimativa i,
en uns altres, de l’experiència real.
Les dades que es proposen poden ser substituïdes per les que resulten de l'amidament dels residus
que s'originaran en l’edifici a enderrocar o excavació a fer, en funció del seu volum existent.
Per avaluar el volum dels residus d'enderroc, s'han quantificat els volums previsibles produïts en
uns models d'edificis predeterminats, els que més comunament s'enderroquen. La dada de la
magnitud total del volum originat per l’enderroc s'ha comparat amb dades reals, sobre el volum
total que habitualment es produeix.
L'avaluació dels residus d'excavació depèn principalment de les característiques de la nova
construcció. En efecte, en general el volum de residus és determinat per la construcció que restarà
sota la cota natural del terreny o pel volum del moviment de terres necessari. De fet, no és un
volum que es pugui avaluar en funció d'uns paràmetres genèrics, sinó que s'ha de calcular a partir
de l’estat d'amidaments del projecte.
Cal tenir en compte que en el Decret no es consideren els residus destinats a l’abandonament, i
que per tant no cal avaluar les terres i els residus d'excavació que hagin de ser reutilitzats en una
altra obra autoritzada.
• Criteri d’avaluació dels volums
S’han tingut en compte dos criteris d'avaluació:
- El volum real de residus, que és definit pel volum de la massa d'enderrocs, sense
comptar espais buits.
- El volum aparent de residus, que és definit pel volum total de la massa, amb els espais
buits que resten inclosos entremig. Aquest paràmetre és molt variable i depèn de les
dimensions i de la forma dels components dels residus, i de si han estat compactats o
no. Malgrat això, s'ha considerat un índex de buits aproximat del 40%. Aquest valor és
el que s’adopta generalment en cas de materials granulars solts -graves, terraplens,
sorres, etc.- de característiques semblants als residus d'origen petri, dominants en els
enderrocs. L’experiència real en l’estimació del volum aparent dels residus d'enderroc
també ens permet de constatar la validesa d'aquest índex.
No obstant això, per complir el Decret 201/1994, de l’avaluació dels volums es determinaran
els valors dels volums aparents de residus per cada m 2 de sostre construït o de vial.

3.1.2. Residus d’enderroc
36
Enderrocs i residus de construcció
Els residus d'enderroc s'originen majoritàriament per les demolicions d'edificis d'habitatges o
industrials i, en menys volum, per l’enderroc d'obres públiques.
A fi de poder donar valors representatius de les quantitats dels diferents materials que conformen
els residus resultants dels enderrocs, s'han definit uns models d'edificis i de vial representatius de
cada un dels tipus que es presenten més sovint (veg. la taula 1.1 i 1.2).
• Edificis d’habitatges
Pel que fa als edificis d'habitatges, s'han definit dos tipus edificatoris molt comuns:
Edifici d'estructura d'obra de fàbrica entre mitgeres, de més de seixanta anys d'antiguitat
Les principals característiques constructives són:
- Fonaments de paredat i obra de fàbrica.
- Estructura i façana de parets d'obra de fàbrica ceràmica.
- Compartimentació d'obra de fàbrica ceràmica.
- Portes i finestres de fusta.
- Coberta plana, a la catalana.
Edifici contemporani d'estructura de formigó armat
Les principals característiques constructives són:
• Edifici industrial
- Murs de contenció i fonaments superficials i aïllats, de formigó armat
- Estructura de pilars i de sostres reticulars, de formigó armat.
- Parets de façana convencionals, de dos fulls, d'obra de fàbrica vista o revestida.
- Compartimentació d'obra de fàbrica ceràmica.
- Portes exteriors i finestres d’alumini, i portes interiors de fusta.
- Coberta plana convencional.
S'ha triat com a model una nau industrial d'estructura d'obra de fàbrica, amb més de seixanta
anys d'antiguitat amb les característiques constructives principals següents:
• Vials
- Fonaments superficials continus, de paredat i obra de fàbrica.
- Solera de formigó.
- Estructura vertical de parets d'obra de fàbrica ceràmica.
- Coberta de teules i solera ceràmica sobre encavallades de ferro.
Per quantificar els volums d'enderroc de vials s'ha triat un tram genèric molt comú, que té un
ferm amb les característiques principals següents:
- Barreja bituminosa a la capa de rodolament i base.
- Totú a la capa de subbase.
De tota manera, si es coneix la secció real del tram que cal enderrocar, es poden substituir
aquests valors genèrics pels del mesurament real.

Avaluació del volum dels residus d'enderroc d'edificació
m 3 residu / m 2 construït
Materials
Edifici d'habitatges
d'obra de fàbrica
37
Nau industrial
d'obra de fàbrica
Enderrocs i residus de construcció
Edifici d'habitatges
d'estructura de
formigó
V. real V. aparent V. real V. aparent V. real V. aparent
Obra de fàbrica 0,301 0,512 0,31 0,527 0,225 0,3825
Formigons i morters 0,0365 0,062 0,15 0,255 0,309 0,5253
Petris 0,048 0,082 0,014 0,024 0,0204 0,0347
Metalls 0,0005 0,0009 0,001 0,0017 0,0021 0,0036
Fustes 0,039 0,0663 0,038 0,0644 0,0028 0,0047
Vidre 0,0002 0,0004 0,0003 0,0005 0,0006 0,001
Plàstics 0,0002 0,0004 0,0002 0,0004 0,0004 0,0007
Betums - - - - 0,0007 0,0012
Altres 0,0046 0,008 0,0006 0,001 0,009 0,0153
Total 0,43 0,732 0,514 0,874 0,57 0,969
Taula 1. 1
Avaluació del volum dels residus d'enderroc vials
m 3 residu / m 2 construït
Material
Volum real Volum aparent
Granulats 0,25 0,3
Betums 0,15 0,25
Altres 0,001 0,002
Total 0,401 0,552
Taula 1.2

38
Enderrocs i residus de construcció
3.2. Avaluació del pes dels residus per la fixació de l’import de la fiança
L'import de la fiança previst al decret depèn del pes estimat dels residus. Per aquesta raó, s'ha triat
el paràmetre d'avaluació que resulta més objectiu, ja que l'avaluació del residu en volum és menys
objectiva perquè pot variar en funció de l'índex de buits.
Els valors del pes que s'exposen a les taules han estat el resultat de l'estudi elaborat sobre els
mateixos models de construcció que s'han fet servir per a l'avaluació dels volums (taules 3.1, 3.2,
3.3 i 3.4).
Pes dels residus d'enderroc d'edificació
kg/m 2 construït
Material
d'obra de fàbrica
Edifici d'habitatges
d'obra de fàbrica
Nau industrial
d'estructura
Edifici d'habitatges
de formigó
Obra de fàbrica 542 558 338
Formigons 84 345 711
Petris 52 35 51
Metalls 4 7,8 16
Fustes 23 23 1,7
Vidres 0,6 0,8 1,6
Plàstics 0,4 0,4 0,8
Betums - - 0,9
Altres 4 6 9
Total 710 976 1.130
*Inclou una solera de 280 kg/m 2 de pes.
Taula 3.1
Pes dels residus d’enderrocs de vials
Material kg/m 2 construït
Granulats petris 420
Betums 195
Altres 5
Total 620
Taula 3.2
Pes dels residus de construcció
Tipus de residu kg/m 2 construït
Sobrants d’execució 50
Embalatges 35
Total 85
Taula 3.3

Pes dels residus d’excavació
39
Enderrocs i residus de construcció
Material kg/m 3 residu real * kg/m 3 Terrenys naturals
residu aparent
Grava i sorra compacta 2.000 1.670
Grava i sorra solta 1.700 1.410
Argiles
Rebliments
2.100 1.750
Terra vegetal 1.700 1.410
Terraplè 1.700 1.410
Pedraplè 1.800 1.500
* Per fixar l’import de la fiança s’utilitza aquest valor.
Taula 3.4
3.3. Elements de construcció reutilitzables
Una bona part dels elements que configuren les construccions contemporànies són reutilitzables.
La llista d'aquests materials pot ser molt extensa i diversificada. Els elements que més fàcilment
poden ser reutilitzats són els següents:
- Estructura
Bigues i pilars
Encavallades
Elements prefabricats de formigó
- Façanes
Portes
Finestres
Revestiments de pedra
Revestiments de plafons lleugers
Elements prefabricats de formigó
- Cobertes
Teules
Soleres prefabricades
Estructures lleugeres de suport de soleres
Lluernes i claraboies
Xapes
Taulers
Plaques sandvitx
- Particions interiors
Mampares
Envans mòbils i fixos
Baranes
Portes
Finestres
- Acabats interiors
Cels rasos
Paviments sobreposats al sòl
Paviments flotants
Revestiments verticals

Revestiments de parets en zones humides
Elements de decoració
Perfils i peces d'acabat
- Instal·lacions
Maquinària de condicionament tèrmic
Radiadors i altres aparells condicionadors
Mobiliari fix de cuina
Mobiliari fix de cambres de bany
Ascensors
3.4. Materials reciclables
40
Enderrocs i residus de construcció
Els materials que caracteritzen de forma majoritària els residus de construcció, en general, són
reciclables.
Els materials d'origen petri es poden reincorporar en una construcció, en general per mitjà d'un
procés de trituració. Però si es tracta de formigó armat, abans cal separar-ne l’armadura.
Generalment, els metalls es poden reincorporar en una altra construcció o es poden reutilitzar en
una indústria mecànica, per mitjà d'un procés de fusió i conformació d'un nou element.
El reciclatge dels plàstics normalment és més complex, sobretot si es pretén transformar-los en
productes que no són de construcció.
En general les fustes són triturades i reincorporades en forma d'encenalls o de grans petits per
fabricar aglomerats de fusta.
Els materials asfàltics i bituminosos es reincorporen en massa per fer paviments i seccions de
ferms.
Tot seguit, s’exposa quins són els materials més senzills de reciclar, classificats per la seva
naturalesa:
- D'origen petri: formigó en massa, armat o pretesat, obra de fàbrica ceràmica, obra de
fàbrica d'altres materials, pedra natural artificial, graves, sorres i vidre.
- Metalls: plom, coure, ferro, acer, fosa, zinc, alumini, aliatges diversos.
- Plàstics: poliestirè, polietilè, poliuretà, polièster, policarbonat, polipropilè, polibutilè,
PVC.
- Fusta: tots tipus de fusta, si no ha estat sotmesa a tractament a pressió amb
determinats productes.
- Asfalts i cautxú: asfalts i oxiasfalts, betums, neoprè i cautxú.
3.5. Materials potencialment perillosos
Hi ha residus de construcció compostos de materials que, per les seves característiques, són
potencialment perillosos. Les característiques que els fan perillosos són: que siguin inflamables o
tòxics, que puguin sofrir corrosió o provocar reaccions nocives i que siguin irritants.
Els residus poden ser considerats perillosos si la quantitat de materials potencialment perillosos
dels quals són formats superen un nivell determinat, que pot constituir una amenaça per la salut,
pels organismes vius i pel medi ambient. Cal tenir en compte les classificacions i les prescripcions
que figuren al Catàleg de Residus de Catalunya (Decret 34/1996 annex, o es pot consultar l’enllaç
http://www.arc-cat.net/ca/aplicatius/ccr/jr-42000.asp de l’Agència de Residus de Catalunya).

3.6. Recomanacions per a l’execució material de la desconstrucció
41
Enderrocs i residus de construcció
Cal que les accions en què es descompon la desconstrucció d'una obra es desenvolupin
coordinadament, de manera que no provoquin despreniments o caigudes imprevistes, que no posin
en perill el personal que les du a terme i que tampoc no siguin perilloses per a cap altre participant
en el procés.
El projecte mateix ha de definir i ordenar les operacions de desmuntatge i de destriament selectiu,
amb les precaucions necessàries perquè es compleixin les condicions de seguretat previstes i que
cal observar en l’execució material.
En primer lloc, i com a mesura prioritària, cal desmantellar l’edifici en sentit invers al de la seva
construcció lògica, de manera que es faci planta per planta en sentit descendent.
També cal considerar altres criteris d'abast general:
- L'ordre del desmuntatge dels elements ha d'evitar que durant el procés quedi algun en fals
equilibri, per impedir que, desmuntant un altre, caigui el primer.
- Abans d’iniciar el desmuntatge o la demolició, cal minorar tant com sigui possible la
càrrega que suporten els elements constructius. El procés de desconstrucció ha de seguir
l’ordre que faciliti la descàrrega de les plantes de forma simètrica.
- Cal iniciar el desmuntatge dels elements constructius que són compostos de diversos
materials pels de revestiment i acabar-lo pels de suport.
- Quan s'hagin de desmuntar elements que treballen a flexió o a compressió, abans de
desmuntar-los s'han d’apuntalar de manera que, quan falti l’element constructiu, es
mantingui l’estabilitat i la resistència del conjunt.
- Cal descarregar prèviament els arcs i les voltes de les càrregues verticals i contrarestar o
anul·lar els components horitzontals. Tot seguit, s’ha de dur a terme un estintolament previ
per després iniciar el procés de desmuntatge per la clau continuant-lo en sentit
descendent, de manera simètrica.
- En les estructures isostàtiques cal mantenir, i si cal fins i tot introduir, els apuntalaments
necessaris per assegurar l'estabilitat del conjunt.
- En les estructures hiperestàtiques cal ordenar el procés de manera que es produeixin
desplegaments, girs o deformacions mínimes que no alterin gaire l’estat tensional que hi
havia fins aleshores.
3.7. Aspectes pràctics de la gestió de residus
L’objectiu d'aquestes recomanacions pràctiques és minimitzar la producció de residus de
construcció com a resultat de la previsió de determinats aspectes del procés, que cal considerar
tant a la fase de projecte com a la d'execució material de l'obra i a l’enderroc o desconstrucció.
3.7.1. Aspectes comuns als enderrocs i a les obres de construcció
- Disposar d’informació sobre les instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig més
properes.
Normatives aplicables a l’àmbit on es produeixen els residus.
- Disposar d’informació sobre les instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig més
propers.
Conèixer la localització i la titularitat de les instal·lacions i els abocadors.

42
Enderrocs i residus de construcció
Avaluar la distància a què s'han de transportar fins a les instal·lacions i els
abocadors.
Conèixer les condicions materials d'admissió dels residus.
Avaluar els costos de gestió dels residus en cada cas.
- Planificar les operacions de destriament i de recollida selectiva.
Calcular el volum de residus valoritzables.
Preveure espais per al destriament i la recollida selectiva dels residus valoritzables
al solar.
Definir les operacions que s'han de fer a peu d'obra per valoritzar els residus d’una
manera més fàcil.
Preveure espais per a l’emmagatzematge provisional dels residus prèviament
classificats.
Protegir els residus reutilitzables contra les accions que els poden malmetre.
3.7.2. Aspectes específics dels enderrocs
- Reconeixement previ de l'obra
Classificar els residus segons la destinació que s'hagi previst: per reciclar-los, per
reutilitzar-los, per a tractaments especials, per a deposició controlada.
Comprovar la composició dels residus sospitosament perillosos.
Comprovar, si escau, les característiques dels materials previsiblement reciclables.
Reconèixer i comprovar la seguretat real de l’obra que es vol desconstruir.

4. El projecte d’execució de la desconstrucció
43
Enderrocs i residus de construcció
El document que anomenem Projecte d'execució de la desconstrucció és un document tècnic
complet que pretén complir els objectius següents:
- Facilitar l’acció coordinada dels participants en el procés
- Assolir un alt grau d'eficàcia en la recuperació dels materials i els components
- Garantir la seguretat personal i col·lectiva necessària.
Així doncs, el projecte de desconstrucció esdevé el document fonamental de la definició del procés.
En general, el projecte considera quatre àmbits:
L’ordenació del procés, els mètodes i les tècniques que s'hi han d’emprar
- La coordinació dels participants i l’assignació de responsabilitats a cadascun
- La determinació dels treballs i les operacions prèvies al reciclatge i a la reutilització posterior
- La destinació final de la runa.
El contingut i l'abast del projecte en cap cas no ha de tenir un contingut genèric, sinó que s'ha
d'adaptar a les característiques particulars de cada obra.
A més, no solament s'ha de limitar a l’execució material del desmantellament, sinó que també
s'han d’incorporar criteris per facilitar, des del procés mateix, els treballs de reciclatge i de
reutilització de la runa.
En aquest sentit, ha de complir el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i
d'altres residus de la construcció, article 8, Acció preventiva. En resum, el projecte ha de
proporcionar:
- Informació detallada de l’edifici que s'ha de desconstruir, les solucions constructives per al
desmuntatge selectiu i els mitjans auxiliars de què es disposarà durant el procés.
- Prescripcions en què figurin l’ordre d'execució dels treballs, els límits de l’àmbit d'actuació
de cada participant i les seves responsabilitats, i també les accions preventives que s’han de
tenir en compte per garantir la seguretat del procés.
- Avaluació dels volums i de les característiques dels residus que s'originaran, acompanyada
d'unes recomanacions d'actuació a peu d'obra per facilitar una primera selecció i la
transformació de materials i elements constructius. (L'objectiu és simplificar els treballs
posteriors de reciclatge i de reutilització i, en definitiva, millorar la viabilitat del procés.)
4.1. Reconeixement previ
Els edificis que s'han de desconstruir sovint tenen molts anys d'existència. És comú que els
elements construïts i, en particular, l’estructura estiguin malmesos d'alguna manera. La causa
determinant de la degradació dels materials té l’origen en l’envelliment i les lesions derivades del
funcionament, les quals comporten una reducció de la resistència, de manera que no és fàcil
conèixer la resistència que resta a cada element. Per aquesta raó, és imprescindible fer un
reconeixement previ de l’estat real de l’edifici.
4.2. Què cal conèixer de l’edifici
El reconeixement previ de l’edificació consisteix en una inspecció tècnica que ha de permetre
determinar:
- L’edat de l’edifici
- Els materials majoritaris
- Les tècniques constructives que es van utilitzar
- Les característiques constructives de l’estructura original
- Les transformacions que s'han fet a l’estructura
- L’estat actual dels elements estructurals i dels elements constructius que poden participar
en l’estabilitat i la resistència de l’edifici
- L’estat actual de les instal·lacions
- L’estat actual dels edificis immediats

- La possibilitat d’existència de materials perillosos.
44
Enderrocs i residus de construcció
La inspecció consisteix fonamentalment en un reconeixement visual de l’edifici. A més, cal fer cales
i extreure’n les mostres que siguin convenients per fer una imatge com més real possible de
l’estat.
En resum, el que es pretén és tenir un coneixement efectiu de l’estat actual de l’edifici -sobretot
dels elements que asseguren la resistència i l’estabilitat- per determinar els mètodes i les tècniques
de desmuntatge i de demolició més adequats.
Així mateix, el reconeixement no s'ha de limitar solament a la fase prèvia, abans d’iniciar els
treballs. Cal prolongar la fase de reconeixement durant tot el procés, i, a la vista de l’estat real, cal
comprovar a cada moment si es pot continuar la desconstrucció amb prou seguretat o si l’element
constructiu, o fins i tot l’edifici sencer, mostra símptomes de ruïna imminent i si és millor
enderrocar-lo en massa o estintolar-lo.
4.3. La documentació del projecte
El procés de desconstrucció té semblances reals al de construcció. En realitat, la documentació del
projecte, pel que fa als aspectes més lligats al desmantellament, consta d'una estructura semblant
a la d'un projecte d'execució de nova construcció o a la d'una rehabilitació. Així doncs, es compon
de les parts següents: memòria descriptiva, plànols, plec de prescripcions i valoració econòmica.
L'objectiu de la desconstrucció no és solament demolir l’edifici ni finalitzar quan aquest està
enderrocat. La documentació del projecte ha de constar d'una part -aquesta sí que no figura en els
projectes de nova construcció- que defineixi els treballs que s'han d'executar a peu d'obra per
facilitar els processos de reciclatge i de reutilització posterior.
4.4. Parts del projecte
- Memòria descriptiva
La memòria del projecte de desconstrucció ha d'incloure aspectes comuns a les memòries dels
projectes en general i també altres d'específics dels objectius i els mitjans propis de la
desconstrucció. Aquests continguts s'han d'ordenar en dues parts:
A. Part justificativa: Cal assenyalar quins han estat els aspectes més destacats que s'han pogut
detectar en el reconeixement previ. Aquests aspectes han de ser l'argument tècnic que justifica
el mètode i el procés que s'ha de seguir, i les tècniques i les mesures de seguretat que cal
adoptar segons les característiques especifiques de l’edifici i el seu estat actual. Així mateix, cal
justificar el conjunt d'operacions per aprofitar els materials i els elements constructius d’acord
amb les instal·lacions de reciclatge existents in situ o externes i les possibilitats econòmiques
del procés.
B. Part descriptiva: S'han de descriure els aspectes següents:
- Els mètodes, les tècniques i l’ordenació de les fases que se seguiran en la
desconstrucció.
- Els volums i les característiques dels residus que s’originaran (vegeu "Avaluació del
volum i les característiques dels residus dels edificis").
- Els treballs previs al reciclatge o a la reutilització i les operacions de destriament o de
recollida selectiva projectades.
- Les instal·lacions de reciclatge o les formes de reutilització dels residus en cas que no
s'utilitzin o reciclin a la mateixa obra.
- Els mitjans materials que s'ha previst utilitzar i les mesures de seguretat que
s'adoptaran. (També cal incloure-hi la relació de normes vigents i de quina manera es
compliran.)

- Plànols
La informació gràfica del projecte té per objecte definir:
45
Enderrocs i residus de construcció
- L’estat actual de l’edifici: Ha de constar d'alçats, plantes i seccions, en les escales de
representació pertinents per identificar les característiques constructives principals,
sobretot de l’estructura.
- La senyalització de les zones que cal estintolar o apuntalar i les solucions constructives
adients, amb descripció de les bastides i les fixacions a l’obra.
- L'ordenació del procés de desmuntatge i la descripció de les solucions constructives que
cal aplicar a cada fase, incloent-hi les proteccions auxiliars.
- L'emplaçament previst per a les instal·lacions recicladores mòbils o les operacions de
destriament i de recollida selectiva.
- Plec de prescripcions tècniques
S'han d'establir les prescripcions tècniques generals i particulars per a cada desconstrucció,
amb la finalitat de fer compatibles els requeriments derivats de l’aprofitament dels materials i
els de seguretat. Així doncs, cal definir:
- Les condicions tècniques generals per desenvolupar el procés i ordenar les fases
d'actuació.
- Les condicions tècniques particulars dels mètodes, les tècniques i l’ordre d'execució dels
treballs de desmuntatge de:
o Materials tòxics o contaminants.
o Elements constructius, amb la finalitat de recuperar-los en les millors
condicions possibles i facilitar-ne la reutilització.
o Materials encastats o que formen part d'un element constructiu compost, per
facilitar-ne el reciclatge posterior.
o Elements de l’estructura que poden reduir la seguretat del procés.
- Les condicions tècniques del procés de demolició de la resta de la construcció, un cop
se n'han recuperat els elements constructius de reutilització i els materials per reciclar.
- Les condicions tècniques que han de satisfer les operacions relacionades amb:
o Operacions de destriament i de recollida selectiva.
o Reciclatge in situ dels residus.
o Primera transformació in situ dels residus, si es fa el reciclatge en instal·lacions
externes a l’obra.
- Les condicions tècniques de seguretat i les mesures de protecció del personal que hi
treballa, i les de caràcter col·lectiu (s'hi inclou el projecte de seguretat), que s'han de
referir a:
o Mà d'obra, maquinària, estris i mitjans auxiliars.
o Bastides, protecció amb lones, xarxes, tanques i altres sistemes.
- Plec de condicions econòmiques i administratives
Les condicions tècniques i administratives han de figurar en un document específic, que ha de
definir:
- Les obligacions dels participants -productor, posseïdor i gestor del residu.
- L’assignació de la propietat dels materials i dels elements de la construcció que s'ha de
desmantellar a cada un dels participants.
- Les condicions especifiques de la fiança.

- Estat d'amidaments i pressupost d'execució
46
Enderrocs i residus de construcció
Els treballs de demolició dels edificis habitualment no són objecte d'amidament i s'adjudiquen
com una partida d'abonament íntegre, que inclou els costos d'enderroc i el transport a
l’abocador.
La major complexitat del procés de desconstrucció també es manifesta en el contingut
d'aquesta part del projecte. Cal considerar separadament les operacions de:
- desmuntatge i desmantellament selectiu d'elements específics
- demolició massiva de la resta de la construcció.
El límit de detall de la valoració és determinat per les necessitats de la contractació. Tot i que la
valoració ha de ser exhaustiva, s'ha d'evitar la subdivisió innecessària de les unitats, que
comportaria complicar sense motiu la liquidació de l’obra.
En tot cas, cal considerar el cost diferencial i de les opcions alternatives possibles -aprofitament
dels materials de la construcció que s'ha de desfer o la destinació final a l’abocador- en relació
amb l’import de les fiances previstes a les disposicions addicionals del Decret 201/1994, de 26
de juliol, regulador dels enderrocs i d'altres residus de la construcció, i preveure el cost de les
operacions imprescindibles de destriament o recollida selectiva dels materials que han de ser
objecte de reciclatge.

4.5. Esquema del projecte de desconstrucció
47
Enderrocs i residus de construcció

5. El procés d’execució de la desconstrucció
5.1. L'ordenació del procés
5.1.1. Els treballs previs
48
Enderrocs i residus de construcció
En el procés d'execució d'una desconstrucció cal identificar dues fases clarament diferenciades: la
que correspon als treballs previs de preparació i les d'execució material.
L'objectiu dels treballs previs és, principalment, establir les mesures genèriques de seguretat
prèvies a l’execució de l’enderroc. No és objecte d'aquest document el tractament en detall
d'aquestes mesures, que estan desenvolupades en ordenances municipals, reglaments de
seguretat i normatives específiques. No obstant això, cal delimitar l’abast d'aquests treballs, que,
en conjunt, es poden classificar en els grups següents:
• Comunicació als organismes que puguin resultar afectats
S'ha de comunicar la intenció d'efectuar els treballs als organismes públics o privats afectats. És
el cas de les companyies de serveis, els serveis municipals dels ajuntaments, la guàrdia urbana,
etc.
5.1.2. Tractament especial de locals de l’edifici
Cal fer un tractament especial dels locals de l’edifici que hagin estat magatzem de productes
tòxics o contaminats, i aïllar al mateix temps els materials produïts per l’enderroc perquè siguin
tractats o dipositats de forma convenient.
També s'han de desinfectar i desinsectar tots els locals dels hospitals, els locals que hagin tingut
un ús per a animals i tots aquells en què pugui haver nius de paràsits, rosegadors i insectes.
5.1.3. Anul·lació de les instal·lacions existents i buidatge dels dipòsits de combustible
No s'ha de començar la desconstrucció de l’edifici fins que les companyies subministradores de
serveis hagin anul·lat les connexions d'aigua, d’electricitat, de gas, etc. També s’han de
formalitzar les peticions pertinents per desviar les possibles línies telefòniques grapades a façana
i l’enllumenat públic. Tot i que, d'acord amb aquestes companyies, es deixin els serveis
necessaris per a l’obra, aquests han d'estar protegits de manera adequada:
• Cal deixar connexions d'aigua per regar i evitar la pols durant l’enderroc.
• La connexió d'electricitat sempre ha de ser anul·lada, amb la finalitat d'evitar el risc
d'accident per contacte elèctric. No obstant això, si és necessària una connexió per al servei
de l’obra cal demanar-ne una d’independent.
• S'han de tapar les boques del clavegueram per evitar possibles emanacions de gasos i s'han
de buidar de combustible tots els dipòsits i totes les canonades.
5.1.4. Estintolament previ
Durant el procés de desconstrucció, l’estat tensional a què estan sotmesos els elements
constructius de l’edifici pateix canvis significatius amb més rapidesa que en un procés de
construcció. Els canvis més comuns tenen origen en:
• Acumulació de sobrecàrregues en determinades parts dels sostres
• Entrada en càrrega d’elements que no formen part de l’estructura de l’edifici
• Desmuntatge d'elements que, en aparença, no formaven part de l’estructura però que en
realitat transmetien càrregues.
Aquestes situacions i les anomalies estructurals que comunament manifesten les edificacions que
s'han d'enderrocar recomanen estintolar, abans d’iniciar el procés, els elements que poden
provocar l’enderroc incontrolat d'una part de la construcció.

5.1.5. Disposició de bastides
49
Enderrocs i residus de construcció
En aquests treballs les bastides són a la vegada un mitjà que permet treballar a diverses altures i
un suport per a altres mitjans de protecció col·lectiva. Les bastides s'han de col·locar a totes les
façanes de l’edifici i també serveixen de plataforma per efectuar els treballs de desconstrucció de
la mateixa façana. S'han de col·locar independents de l’edificació, tot i que s’han d'unir als punts
necessaris per assegurar la travada.
5.1.6. Previsió de mitjans de protecció col·lectiva
Abans d’iniciar els treballs, cal instal·lar mesures de protecció per als operaris que treballaran en
el procés. També convé adoptar les mesures pertinents per protegir els vianants i els edificis
veïns.
5.1.7. Mitjans per evacuar els materials i els elements recuperables
Per facilitar el procés de desmuntatge dels elements arquitectònics perquè es puguin recuperar de
la manera més completa possible, cal instal·lar els mitjans adients i, sobretot, preveure les vies
d'evacuació. En alguns casos aquestes vies obligaran a fer demolicions parcials de l’edifici, que no
han d'afectar l’estabilitat ni la resistència d'altres elements.
Per facilitar la recollida i la selecció dels materials reciclables, cal disposar de contenidors
específics per a materials de la mateixa naturalesa. Si el volum d'aquests materials és suficient,
s'han de preveure vies d'evacuació diferenciades per mitjà de conduccions verticals i canaletes
horitzontals. Sigui quina sigui la solució emprada, s'ha d'evitar la formació de grans quantitats de
pols a l’exterior.
5.1.8. Previsió de la protecció personal
La seguretat personal esdevé per si mateixa una exigència prioritària. Per això cal disposar dels
mitjans de protecció del personal necessaris i observar les prescripcions i les normes establertes.
5.2. Les etapes
El procés d'execució d'una desconstrucció es fonamentalment un procés de demolició i de desmuntatge
element per element, per assolir l’objectiu principal:
• Recuperar la major part possible d'elements constructius per reutilitzar-los i recuperar
materials per reciclar, de manera que els treballs no afectin la seguretat del procés.
• Únicament s'han d’iniciar els treballs de desconstrucció quan s'han executat els treballs previs.
Tot seguit, es comença el procés seguint unes etapes ordenades de la manera següent:
- Primera etapa. Desmuntatge dels elements arquitectònics recuperables que no
formen part de l’estructura de l’edifici i que no són suport d'un altre element.
- Segona etapa. Desmuntatge dels materials i elements reciclables que, com en el cas
anterior, no tenen funció de suport.
- Tercera etapa. Desmuntatge dels elements arquitectònics que formen part de
l'estructura o que són suport d'un altre element, amb estintolament previ.
- Quarta etapa. Desmuntatge o enderroc de l’estructura de l’edifici, amb tècniques i
mètodes que facilitin la selecció in situ dels materials per a un reciclatge posterior
més fàcil.

5.3. L’execució material
5.3.1. Criteris prioritaris
50
Enderrocs i residus de construcció
Tots els participants en el procés de desconstrucció d'una edificació han d'observar unes mesures de
seguretat generals necessàries amb la finalitat que l’acció no malmeti la construcció de manera que faci
perillosa l’acció d'un altre participant en el procés.
Desmantellar l’edifici en sentit invers al de la seva construcció lògica és una mesura prioritària. De
manera que, en resum, el procés:
• S'ha de desenvolupar planta per planta, en sentit descendent.
• Ha de començar amb la retirada dels residus tòxics i dels equips industrials i amb el desmuntatge
de la coberta i s'ha d'acabar amb el darrer paviment o fonament.
Uns altres criteris generals que cal seguir són els següents:
• L'ordre del desmuntatge dels elements ha d'evitar que durant el procés quedin elements amb
perill de caiguda.
• Abans d’iniciar el desmuntatge o la demolició, cal reduir al màxim possible la càrrega que
suporten els elements constructius. El procés de desconstrucció ha de seguir un ordre que faciliti
l’alleugeriment de les plantes de forma simètrica.
• Quant als elements constructius compostos amb diversos materials, cal començar el desmuntatge
pel revestiment i acabar pel suport.
• Cal fer un estintolament previ al desmuntatge quan s'hagin de desmuntar elements que treballen
en flexió o compressió, de manera que quan falti l’element constructiu es mantinguin l’estabilitat i
la resistència del conjunt.
• Cal descarregar prèviament els arcs i les voltes de les càrregues verticals i contrarestar o anul·lar
els components horitzontals. Tot seguit, s'ha de dur a terme l’estintolament previ.
• S'ha de començar el procés de desmuntatge per la clau, en sentit descendent, de manera
simètrica.
• En les estructures isostàtiques, cal mantenir l’estabilitat del conjunt i fins i tot introduir les
travades necessàries per assegurar-la.
• En les estructures hiperestàtiques, s'ha d'ordenar el procés de desmuntatge de manera que no es
produeixin desplaçaments, girs o deformacions que transformin l’estat tensional.
5.3.2. Els treballs d’execució
Encara que s'hagin observat les recomanacions generals anteriors, cal definir altres àmbits més
específics, ordenats per etapes, que estan relacionats amb els elements concrets que s'han de
desmantellar.
El desenvolupament ordenat de les etapes permet aprofitament dels materials i dels elements
constructius i la compatibilitat de la seguretat del procés.
a) Desmuntatge d'equips d’instal·lacions
Els equips industrials d’instal·lacions més comuns als edificis que s'han d'enderrocar són: ascensorsmuntacàrregues,
instal·lacions de calefacció i de refrigeració, aparells productors d'aigua calenta, grups
de pressió d'aigua, grups electrògens, etc.

51
Enderrocs i residus de construcció
Quan les instal·lacions dels serveis generals de l’edifici han estat anul·lades, s'ha d’iniciar el
desmantellament dels equips industrials i de la maquinària en general. L'ordre d'execució del procés ha
de ser l’invers al d’instal·lació, de manera que no afecti l’estabilitat dels elements de suport existents.
Cal tenir en compte, així mateix, que hi ha altres components de les instal·lacions domèstiques que
poden ser desmuntats: els aparells sanitaris i el mobiliari fix de la cuina i del safareig.
b) Desmuntatge de materials de revestiment i acabat
En general, en primer lloc s'han de desmuntar els elements arquitectònics que s'hagin de reutilitzar que
no tenen funció portant a l’edifici.
Els materials de revestiment, acabats i alguns elements decoratius -sobretot si són petris- poden estar
sotmesos a càrregues i, per això, formen part d'un determinat equilibri tensional de l’element constructiu.
Tot i que sempre s'ha de començar el desmuntatge per aquests elements, cal comprovar que no estiguin
sotmesos a esforços i que no formin part de cap element portant.
Aquest és el cas dels:
• Aplacats de pedra que arriben des del terra fins al sostre i que participen com una part més en
la secció portant d'un element.
• Paviments hidràulics que poden formar part de la secció resistent útil del sostre.
En tot cas cal comprovar prèviament si en desmuntar el revestiment serà significativa la pèrdua de secció
de l’element constructiu. Llavors cal fins i tot estintolar l’element que té càrrega.
c) Desmantellament d’instal·lacions
Un cop hauran estat desmuntats els elements arquitectònics reutilitzables, cal començar el procés de
desmantellament de les conduccions de fluids i altres instal·lacions que resten vistes.
Quan les conduccions són encastades, si el procés de desmuntatge in situ és complex o no es pot fer amb
prou seguretat, es desmuntaran a terra, un cop s'haurà enderrocat l’element constructiu de què formen
part aquests, per evitar així la pèrdua de secció del sostre o paret per on discorre la conducció. En aquest
sentit, si durant el procés es preveu una pèrdua de seguretat, cal estintolar la part afectada.
c) Desmuntatge de cobertes
• Els elements sobresortints
S'ha de començar el procés de desmuntatge pels elements que sobresurten de la coberta:
xemeneies de llars de foc, conductes de ventilació de gasos, fums i cambres sanitàries.
En general, si no hi ha prou espai lliure als voltants, cal desmuntar les xemeneies i els conductes
element per element i no per empenta o tracció i s’ha de dur a terme des d’una plataforma. En
cap cas no es farà caure els materials o parts dels elements sobre el pla de la coberta.
• Les cobertes inclinades
Sempre s'ha d’iniciar el desmuntatge dels plans inclinats de les cobertes pel carener, seguint el
sentit descendent, fins als aiguafons i els voladissos (ràfecs). El procés ha de seguir un ordre
simètric, de manera que no es produeixin caigudes de trams per desequilibri de càrregues.
La coberta s'ha de desmuntar des de les capes situades més a l’exterior cap a les interiors. És a
dir, primer cal desmuntar el material de cobert, tot seguit la placa de suport, i finalment
l’estructura de la coberta.
En les estructures de cobertes a base d’encavallades, si els cabirons i les corretges actuen com a
elements de travada, no s'ha de començar a desmuntar l’encavallada sense estintolar-la
prèviament.

52
Enderrocs i residus de construcció
Si el desmuntatge de l’encavallada es fa per parts, s'ha d'estintolar prèviament i començar el
desmuntatge pels cavalls. Si aquesta ha de ser reutilitzada, s'ha de desmuntar sencera.
• Les cobertes planes
En les cobertes planes, el desmuntatge de la capa de formació de pendents, ja sigui d’envanets
de sostremort o de material de reblert, no comporta la demolició de la placa de compressió del
sostre ni l’afebliment de les bigues i biguetes.
Si la capa de formació de pendents és solidària o del mateix material que el sostre, la demolició
s’ha de fer conjuntament.
d) Demolició d'envans i parets interiors
En la descripció del desmuntatge dels materials de revestiment, s'ha vist que elements que no
participaven en el descens de les càrregues de l’edifici poden arribar a estar fortament comprimits.
Cal comprovar sempre si els envans i les parets interiors de l’edifici estan sotmesos o no a càrregues
verticals originades per una transmissió del sostre per excessiva deformació. Si el sostre s'ha deformat i
transfereix càrrega a l’envà, cal estintolar-lo abans de desmuntar-lo.
Als edificis d'estructura de formigó armat, si els envans no estan sotmesos a càrregues verticals, els
paraments s'han de tallar verticalment, de dalt a baix, de manera que la caiguda es faci per empenta.
Quan els envans no són d'obra de fàbrica -és el cas dels d'entarimats de fusta, de plàstic o de metall- cal
desmuntar-los seguint l’ordre invers a l’ordre en què es va fer el muntatge.
e) Demolició de parets de façana
Si la paret de façana forma part de l’estructura de l’edifici en general, cal desmantellar prèviament tots
els elements constructius situats per sobre: sostres, encavallades, etc. Si la paret només té funció de
tancament, s'ha de desmantellar després d'haver enderrocat el sostre superior o la coberta i abans que el
sostre o les bigues sobre les quals recolza.
En general, el desmuntatge del fustam de portes i finestres s'ha d’anar fent a mesura que es fa el
desmuntatge del parament. Si la paret de façana és portant, en cas de desmuntar-la prèviament és
recomanable estintolar l’obertura de la paret i instal·lar proteccions per al personal, amb la finalitat
d'evitar una caiguda fortuïta.
Les parets de façana que no formen part de l’estructura de l’edifici s'han d’enderrocar planta per planta,
de manera que no hi ha d'haver parets de més una planta d’alçada sense travada superior del sostre.
Si la paret de façana és d'elements prefabricats, cal comprovar si estan sotmesos a càrregues no
previstes o si en desmuntar-los s'afebleix l’element estructural de suport. En aquests dos casos, cal fer
un estintolament previ a l’inici del desmuntatge.
En tots els tipus de parets de façana, sigui quin sigui el sistema de desmuntatge que es faci servir, cal
disposar bastides a l’exterior de la façana.

f) Demolició d'elements d’estructura
53
Enderrocs i residus de construcció
Quan s'ha finalitzat el desmuntatge dels elements arquitectònics reutilitzables, la recuperació dels
materials reciclables i s'han desmantellat els elements constructius no portants, només falta la demolició
dels elements de l’estructura i de tots els que han esdevinguts portants.
• Sostres i bigues
El sostre s'ha d’enderrocar, en general, després d'haver suprimit tots els elements situats per
sobre: pilars, envans, mobiliari fix, etc. Prèviament a la demolició, cal estintolar:
- Seccions en voladís.
- Tram central de crugia que no es talli, quan les biguetes són contínues en dos trams
consecutius.
- Quan s'observi que el sostre s'ha deformat excessivament o que ha cedit.
Les càrregues que suporten els puntals s'han de transmetre als elements estructurals inferiors
que estan en bon estat, sense superar-ne mai la càrrega admissible. Els estintolaments s'han de
fer en sentit ascendent, és a dir, de baix a dalt, en sentit contrari al procés de demolició. El
procés comença pels trams en voladís, sense deixar-ne cap sense estintolar.
Les lloses de formigó armat s'han de desmuntar seguint els criteris següents:
- Si l’armat és en una sola direcció, s'han de tallar en seccions paral·leles a l'armadura
principal.
- Si l'armadura té dues direccions, la direcció dels talls ha de formar requadres.
Quan els sostres estan formats per elements lineals prefabricats de formigó armat o pretensat,
ferro, acer o fusta, en primer lloc cal observar l’estat dels extrems sobre els suports. De fet, és
necessari comprovar que els caps de les biguetes no estiguin degradats per la humitat i la calor
que s’hi pot transmetre a través de la paret de façana o la proximitat de zones humides o
xemeneies. En aquest sentit, és imprescindible comprovar l’estat de degradació de la fusta.
En tot cas el desmuntatge de les biguetes s'ha d’iniciar amb l’estintolament o la suspensió de la
bigueta i, tot seguit, tallar-ne els extrems, a tocar dels suports.
A les escales, cal desmuntar primer els materials dels graons i els rebliments. Si l’escala està
formada per graons en voladís, no s'ha de desmantellar la paret on s'encasta. Cal estintolar les
voltes d'escala abans de començar a fer els talls de les seccions en què es desmuntarà.
Amb les bigues de sostre cal tenir en compte els mateixos criteris que s'han exposat per a les
biguetes.
• Pilars
Quan s'han desmantellat les seccions de sostre, les bigues i tots els elements que carreguen
sobre el pilar de suport, s'ha de tallar pel pla de la base.
Si el pilar és de formigó, s’han de tallar les armadures d'una de les cares i, per empenta o tracció,
fer-lo caure. Finalment, cal tallar les armadures de l’altra cara. No és convenient que el pilar, un
cop a terra, recolzi en el sostre.
g) Tractament de sòls
Quan el sòl de l’edifici hagi estat en contacte amb productes tòxics o contaminants, cal aplicar-hi un
tractament especial per inertitzar-lo.

5.3.3. Els executors materials
54
Enderrocs i residus de construcció
Els treballs d'execució de la desconstrucció poden seguir el model tradicional basat en la figura d'un
contractista general, que és l’executor d’una part significativa dels treballs i que assumeix la
responsabilitat total del procés. En aquest cas, cal que el contractista disposi de la tecnologia adequada,
tant pel que fa als treballs com a la coordinació amb altres industrials que participin en el procés i en les
tasques de reciclatge o de reutilització.
En aquest model, la figura de l’empresa enderrocadora és probablement la més adient per assumir la
responsabilitat general. La importància relativa dels treballs de demolició en el procés de desconstrucció
en justifica el protagonista.
En la gestió de l’execució material també s'hi poden incorporar altres models basats en un responsable
general de l’execució i la coordinació dels participants, que no cal que s'ocupi dels treballs de més volum.
És imprescindible que tingui prou capacitat tecnològica i prou capacitat de gestió per fer-se responsable
de tot el procés. En aquest model, el responsable pot ser algun dels altres industrials participants, o fins i
tot una empresa constructora.

6. El projecte de demolició
6.1. Introducció
6.1.1. El projecte de demolició
55
Enderrocs i residus de construcció
És el conjunt de documents que elabora un tècnic competent per descriure, situar, especificar i valorar
inicialment les obres necessàries per enderrocar un edifici o una part d’aquest.
Es mantenen els mateixos criteris d'organització i presentació amb els quals s'elaboren i presenten els
projectes d'execució, es considera constituït per:
La memòria
Documentació, generalment escrita, en la qual es descriuen i justifiquen les obres que cal dur a terme i
els procediments que cal utilitzar.
Els plànols
Documentació gràfica, constituïda per plànols, fotografies i esquemes, mitjançant la qual es representen,
se situen i es relacionen entre si les diferents unitats d'obra que cal dur a terme.
El plec
Conjunt de prescripcions particulars aplicables en les obres definides, que generalment tindrà en compte
només les de caràcter tècnic, i es completarà amb les prescripcions administratives i econòmiques quan
el promotor ho estableixi.
El pressupost
Conjunt de documents (amidaments, relació de preus i pressupost) a partir del qual es pot establir la
valoració inicial dels treballs projectats.
6.2. La memòria del projecte de demolició
Col·loquialment, entenem que la memòria és el document que el tècnic utilitza per informar de l'objectiu
que es pretén aconseguir amb l'elaboració d'aquest projecte.
Informa el promotor que li ha encarregat el treball, l'Administració que l’ha d'autoritzar i l'empresa que
l’executarà, per això en aquesta memòria s’ha de descriure, de la manera més completa i utilitzant els
mitjans que es consideri oportuns, l'edifici o l’element que s’ha d’enderrocar, les condicions d'estabilitat i
conservació, el procediment que cal seguir i les normes que seran aplicables.
Però, al mateix temps i en paral·lel a la funció que té la memòria en els projectes d'execució, amb aquest
document el tècnic ha de justificar davant el promotor, l'Administració i l'empresa les solucions
adoptades, l'ordre que cal seguir, els mitjans emprats i les mesures de seguretat adoptades, de manera
que quedi demostrat que s'adopten les solucions més adequades per respondre a l'exigència del
promotor.
Amb aquests dos criteris principals, en la memòria del projecte de demolició s'haurien de desenvolupar
com a mínim els apartats que es proposen a continuació:

Memòria informativa
Referència del projecte
- Obres objecte del projecte
- Antecedents
- Emplaçament
- Promotor.
Referència urbanística
- Descripció de les condicions urbanes
- Confrontats
- Serveis i servituds.
Referència de l’edifici
56
Enderrocs i residus de construcció
- Descripció tipològica, estructural i constructiva de l'edifici. Estat de conservació i condicions
d'estabilitat.
Referència legal
- Normes, ordenances i autoritzacions aplicables en la demolició projectada.
Memòria justificativa
Dels procediments
- Descripció del sistema adoptat i de l'ordre que cal seguir.
De les tècniques
- Descripció de les tècniques que s’han d’utilitzar.
Del procés de desenrunament
- Descripció i justificació dels sistemes adoptats i les mesures de seguretat.
Memòria econòmica
- Pressupost total
- Repercussió per m 3 o m 2 enderrocat.
6.2.1. Memòria informativa
Aspectes que cal desenvolupar
a) Objecte del projecte
Identificació del tipus de projecte que es redacta, ja sigui d’enderroc parcial o complet, d’un edifici o
d’una urbanització.

) Antecedents
57
Enderrocs i residus de construcció
Exposició de les característiques, si n’hi ha, que singularitzen l'objecte de l’enderroc; tipologia i ús
principal que ha mantingut; consideracions històriques, socials o econòmiques que afecten l'edifici i
conveniència de la seva demolició o del nou ús previst.
c) Emplaçament
Ubicació de l’enderroc. Si és edifici o urbanització, s'ha d’indicar la població, el carrer, el número, la
carretera o l’element urbà d'identificació. Si es tracta d'una demolició parcial, cal localitzar l’emplaçament
situant en primer lloc l'edifici principal i situant-hi també la zona o element que s’ha d’enderrocar amb
indicació de la planta, el sector o la superfície que el descriu.
d) Promotor
Dades identificatives del propietari o del promotor del projecte, ja sigui persona física o jurídica,
particular o Administració i en qualsevol cas indicant el nom, la raó social, el domicili i la identificació
fiscal corresponent.
e) Condicions urbanístiques
S’ha de descriure l'entorn urbà en el qual està situat el conjunt que s’ha d’enderrocar, amb la indicació
de:
• Edificacions pròximes i confrontants: Completa descripció de les que puguin afectar o afectar-se
per l’enderroc, amb la previsió dels aspectes següents: ús i tipologia, característiques estructurals
i constructives, estat de conservació, estabilitat general, previsió d’apuntalaments i proteccions.
• Infraestructura: Indicació dels aspectes constructius principals, dimensions, servei que
transporten i conveniència o possibilitat d'interrompre o desviar el servei.
• Vials: Característiques constructives, dimensions principals, estat de conservació i possible
afecció en l’ús durant els treballs de demolició.
• Elements singulars: Plantacions, arbres, dipòsits o altres elements urbans que necessitin una
atenció especial.
f) Descripció de l’objecte que s’ha d’enderrocar
Es reconeixerà l'edifici o l’element que s’ha d’enderrocar completant els aspectes exposats en l'apartat
Antecedents i desenvolupant amb caràcter prioritari els punts següents:
• Característiques morfològiques: Superfície i volum que s’ha d’enderrocar, alçada de l'edifici o
element, presència i característiques dels soterranis, voladissos, etc.
• Característiques estructurals: Descripció de l'estructura, tipologia, materials principals i elements
singulars. Condicions de conservació i estabilitat general, modificacions conegudes que s'hagin
efectuat sobre l'estructura inicial de l'edifici.
• Característiques constructives: Descripció de la tipologia, materials principals, estat de
conservació i possible recuperació de:
- Xarxes d'instal·lacions i equips electromecànics
- Aparells sanitaris, de condicionament i magatzem
- Cobertes i elements excel·lents
- Revestiments horitzontals i verticals
- Tancaments, fusteries i particions interiors.
g) Condicions legals
S’han d'indicar les ordenances i les normes d'aplicació, i els permisos que s’han d'obtenir prèviament a
l'execució de l’enderroc projectat.

6.2.2. La memòria justificativa
Procediments i tècniques
a) Procediments de desconstrucció
58
Enderrocs i residus de construcció
Descripció dels sistemes establerts i del procés que cal seguir per als diferents elements i fases de la
demolició. S’ha de destacar que en cap cas aquesta memòria no substituirà el plec de prescripcions
tècniques particulars, ja que en aquest només informem de les característiques del sistema i el
procediment adoptat, no de les condicions d'execució ni de les mesures de seguretat.
Bàsicament, es distingeixen tres sistemes principals:
- Enderroc per col·lapse: per impacte, explosius, tracció o embranzida.
- Enderroc per elements: s’enderroquen o es desmunten els diferents elements en ordre invers
a l’execució.
- Enderroc mixt: s’utilitzen els dos sistemes.
Quan el sistema adoptat sigui el d’element a element, l'ordre que s’ha de seguir en l'exposició del procés
és preferiblement el següent:
- Desmuntatge d'equips, instal·lacions i fusteries.
- Enderroc o desmuntatge de la coberta: els cossos sortints com ara xemeneies i antenes, el
material de cobertura i la formació de pendents, corretges, llistons i cintres.
- Enderroc d'envans i de revestiments.
- Enderroc de tancaments.
- Enderroc de forjats, jàsseres, biguetes i pilars.
- Enderroc de murs, arcs i voltes.
- Enderroc de lloses i extracció de fonaments superficials.
b) Tècniques d’enderroc
Descripció de la tècnica especifica que s’ha d’emprar en les diferents fases del treball.
- Col·lapse per voladura d'explosius.
- Col·lapse per tracció mitjançant cable.
- Col·lapse per embranzida de màquina.
- Tall i perforació mitjançant serra, broca o fil diamantat.
- Tall i perforació mitjançant aigua a pressió.
- Tall mitjançant llança tèrmica, bufador o làser.
- Enderroc per fractura mitjançant agents expansius, microones o eines hidràuliques.
- Picada i tall d'elements amb martells pneumàtics manuals, sobre vehicles o mitjançant
cisalles.

c) Procés de desenrunament
59
Enderrocs i residus de construcció
Descripció dels procediments que cal seguir per retirar la runa i restes d'elements produïts en les
diferents plantes i a nivell de carrer:
- Mitjançant abocament pels forats habilitats en el forjat
- Amb canals o tubs a la façana
- Mitjançant cubilots desplaçats per grues
- Mitjançant embranzida i càrrega amb màquina de cullera.
6.2.3. La memòria econòmica
En aquest apartat de la memòria s'haurien de resumir els conceptes més significants en els quals hem
organitzat el pressupost de l’enderroc, tenint en compte:
- El pressupost parcial per capítols
- El pressupost total i benefici de l'empresa
- La repercussió per m² o m³ enderrocat.
6.3. Els plànols del projecte d’enderroc
En aquest punt s'estableix el contingut de la documentació gràfica i escrita que el tècnic elabora per
descriure els treballs que cal dur a terme, les relacions entre les diferents operacions, processos i unitats
d'obra i per situar aquestes unitats d'actuació referint-les a elements fàcilment identificables a l’edifici.
En els projectes d’enderroc, amb un criteri similar al que s'aplica en els d'execució, l'organització de la
documentació gràfica ha de seguir un criteri d'aproximació gradual a l'especificació d'obra, i ha d’establir
nivells successius de detall de les diverses parts de l'edifici de manera que es comença incloent-hi plànols
a petita escala (1/1.000, 1/500 o 1/200) en els quals es recull la informació urbanística necessària per
situar l'edifici on s’actuarà (plànol de situació) i per descriure la seva relació amb l'entorn urbà i amb les
instal·lacions urbanes.
La descripció de l'edifici, pel que fa a la morfologia, l’estructura i les característiques constructives, es du
a terme mitjançant plànols a escala intermèdia (1/100 o 1/50) i finalment s'accedeix als plànols de detall,
com representacions més exhaustives i explícites d'un element constructiu o d'un procés d’enderroc,
utilitzant escales grans (1/10, 1/5 o 1/1). Aquesta documentació gràfica, que serveix tant per informar
sobre la construcció que s’ha d’enderrocar com per establir el procés i les tècniques d’enderroc,
s'organitza en els grups preferents que s'indiquen a continuació:
a) Plànols informatius
- Referència urbanística: Localització de l’edifici/element i descripció de l’entorn urbà.
- Referència de confrontants: Descripció dels edificis o elements pròxims i confrontants que es
poden afectar o poden afectar els treballs d’enderroc.
b) Plànols descriptius
- Referència arquitectònica: Descripció tipològica de les plantes que s’han d’enderrocar, alçats i
seccions principals; cal indicar l'estat de conservació i l'especificació del procediment.

6.3.1. Contingut dels plànols informatius
a) Plànol de situació
Ubicació de l’enderroc; s’han d’indicar els vials i el número de la finca.
b) Plànol d’infraestructura
60
Enderrocs i residus de construcció
Situació i característiques de la infraestructura que afecta l'edifici o que es pot malmetre per la demolició.
Ha de tenir en compte, a una escala mínima d’1/200 o 1/100, els aspectes següents:
- Vials: Dimensions i materials principals i estat de conservació.
- Xarxes de servei: Per a cada instal·lació en servei s’ha d'indicar la posició respecte a la façana de
l'edifici, la dimensió i el material principal i les seves condicions de construcció i conservació.
- Elements singulars: S'han d’identificar i situar els elements que poden incidir en els treballs, com
arbres, mobiliari urbà, xarxes aèries, bàculs, etc.
c) Plànol d’infraestructura modificada
Ha de representar el traçat, les dimensions i les especificacions tècniques que cal executar per reforçar o
modificar els serveis existents i que han estat descrits en els plànols d’infraestructura.
d) Plànols d'edificis confrontants
Quan aquests edificis puguin ser afectats o condicionar els treballs de demolició s’han de representar amb
les indicacions següents:
- Les plantes i els alçats principals
- Una secció general en la qual es referenciï l'edifici que s’ha d’enderrocar
- L'esquema estructural
- A cadascun s’han de preveure les patologies més destacades i l'estat de conservació i d'estabilitat
dels diferents elements.
6.3.2. Els plànols descriptius. Especificacions tècniques
a) Plànols de plantes
S’han de representar les diferents plantes que s’han de demolir, a escala mínima 1/100, i ha de contenir,
en cadascuna, la informació següent:
- La distribució funcional esquemàtica
- La posició d'equips i instal·lacions significades
- L'esquema estructural
- La patologia i les condicions d'estabilitat dels elements que es considerin crítics o importants.
b) Plànols de procediment
S’ha de representar sobre cada planta que s’ha de demolir el procediment triat, la tècnica emprada i
l'ordre d'actuació, i establir mitjançant la simbologia adequada:
- Els elements que cal enderrocar, desmuntar o protegir.

61
Enderrocs i residus de construcció
- L'especificació tècnica de l’enderroc, ja sigui individualitzada per a cada element o amb una
especificació general.
c) Plànols d'alçat
A escala mínima 1/100 han de representar els alçats exteriors i interiors més significats, i han d’indicar
en cadascun:
- L'estat actual, amb indicació de la patologia més destacada i les seves condicions d'estabilitat,
l'especificació de la demolició que cal dur a terme i l'ordre cronològic que s’ha de seguir.
- Les parts i els elements que cal protegir i desmuntar per aprofitar-los posteriorment.
d) Plànols de secció:
S’ha de representar com a mínim una secció general que contingui el nucli de comunicació vertical,
soterrani, marquesines, etc., a escala mínima 1/100 i amb la informació següent:
- Les cotes dels diferents nivells o forjats referides a l'accés principal.
- Els sectors en els quals s'aplicaran diferents processos.
6.3.3. Símbols de representació
Les diferents actuacions que es poden dur a terme sobre un element, i que, per tant, s'haurien d'indicar
en la seva documentació, es poden representar seguint el model indicat en el gràfic adjunt, que té una
aplicació principal en actuacions parcials de reforma o de demolició parcial. Per indicar el procediment i
ordre de la demolició s'utilitza un caixetí de referència juntament amb l'element mitjançant una fletxa
que contingui:
- La tipologia i el material principal de l'element
- El procediment establert.
La norma tecnològica de l'edificació, “Condicionament del terreny. Demolicions”, proposa un model que
preveu les dues indicacions mitjançant un triangle que inclou un nombre (de l’1 al 20) amb el qual
s'informa de la tipologia de l'element i del procediment de demolició que s’ha de seguir, d'acord amb la
relació general d'especificacions que s'indica a continuació i que es pot ampliar o modificar fins a la
mesura i el contingut que interessi a cada projecte (figura 1).
ADD-1: Demolició d'equips
ADD-2: Demolició de cos sortint de coberta
ADD-3: Demolició de material de cobertura
ADD-4: Demolició de tauler en coberta
ADD-5: Demolició de la formació de pendent amb envanets de coberta
ADD-6: Demolició de la formació de pendent amb material de farciment
ADD-7: Demolició de llistons, cabirons i corretges
ADD-8: Demolició de cintra encoberta
ADD-9: Demolició d'envà
ADD-10: Demolició de revestiment de sòls i escales
ADD-11: Demolició de forjats
ADD-12: Demolició de sostre suspès
ADD-13: Demolició de mur
ADD-14: Demolició de volta
ADD-15: Demolició de biga
ADD-16: Demolició de suport
ADD-17: Demolició de tancament prefabricat
ADD-18: Demolició de fusteria i manyeria
ADD-19: Demolició de solera de pis
ADD-20: Demolició per embranzida.

6.4. Els plecs de prescripcions
6.4.1. Consideracions generals
62
Enderrocs i residus de construcció
El plec és el document en el qual s'estableixen o especifiquen cadascuna de les instruccions o
regles per executar correctament els treballs descrits en el projecte. S'hi indiquen les prescripcions
de compliment obligat durant l'execució de la demolició, els procediments que cal seguir i les
condicions que s’han de mantenir en les diferents operacions.
L’elaboració ha de ser, per tant, complexa i laboriosa i cal precisar que el tècnic que el redacta ha
de tenir un coneixement complet de l'obra que s’ha d’executar i el nivell de formació suficient en
construcció per establir les condicions requerides a l'obra.
És un document fonamental del projecte, de manera que és convenient establir un model
d'organització simple i eficaç que permeti aplicar-lo als diferents projectes i amb les exigències
particulars de cada tècnic amb limitades modificacions en el seu contingut.
6.4.2. El plec de prescripcions tècniques
S'ha d’elaborar a partir del model establert per la Fundació Codificació i Banc de Preus de la
Construcció, que segmenta la construcció que s’ha d’executar o enderrocar en unitats d'obra de
fàcil identificació, localització i, per conseqüent, prescripcions. El procés general es conforma com a
suma de diferents processos elementals de manera que, afegint-hi noves unitats o suprimint-ne
unes altres, pot conformar un banc de prescripcions de validesa general per definir les condicions
d'execució de qualsevol tipus o condició d'obra.
Els criteris amb els quals es defineixen les unitats elementals es basen principalment en l'agrupació
per similitud de materials i de procés d'execució.

63
Enderrocs i residus de construcció
La dimensió final de l'agrupació depèn del nivell de precisió a què es vulgui arribar, però és
recomanable adequar-se al criteri d'elaboració que es mantingui en el quadre d’amidaments del
projecte amb la finalitat de facilitar-ne la interrelació.
Els punts que cal desenvolupar en el Plec de prescripcions tècniques particulars i el contingut de
cadascun són els següents:
• Àmbit d'aplicació
Defineix l'objectiu principal de l'actuació i estableix les característiques principals de l'edifici
o l’element que s’ha d’enderrocar amb particular atenció als aspectes excloents o exclosos.
• Consideracions generals
L'objecte d'aquest apartat és especificar les condicions generals que seran aplicables per
executar l'obra en funció de les seves condicions pròpies, com són l'accés, les exigències
del promotor, etc.
• Prescripcions de demolició
Estableix les prescripcions particulars de demolició de les diferents unitats d'obra, i
s’organitza en els blocs principals següents:
• Prescripcions generals
- Abans de la demolició
- Durant la demolició
- Després de la demolició.
• Prescripcions particulars
- De la demolició per col·lapse
- De la demolició d'ofici de paleta
- De la demolició d'estructures
- Del desmuntatge d'instal·lacions i fusteries
- De la demolició de cobertes
- De la demolició de revestiments.
• Prescripcions de control
Fa referència a les recomanacions o normes aplicables, el procediment i el pla del control
de qualitat que s’ha de seguir. Aquest bloc pot ser suprimit si en el projecte de demolició
s'inclou com a document específic el protocol o el pla de qualitat.
6.5. El pressupost del projecte de demolició
6.5.1. Consideracions generals
La incorporació dels procediments informàtics en l'elaboració dels projectes tècnics ha comportat
una modificació substancial a l'hora de calcular el pressupost d'execució d'una obra, ja sigui de
nova planta, de reforma o de demolició.
Amb el procediment convencional, que com sabem manté un important caràcter artesanal, el
tècnic necessita determinar, per a cada obra i per a cada unitat d'aquesta obra, el cost d'execució
que en aquest moment és aplicable, per la qual cosa necessita disposar d'una permanent font
d'informació comercial, laboral i legal que està al mateix temps actualitzada, completa i variada per
atendre l'àmplia gamma de possibilitats que el promotor pot sol·licitar.

64
Enderrocs i residus de construcció
En resum, les diferents fases d'actuació que és necessari dur a terme per elaborar el pressupost les
podem sintetitzar en les següents:
- Definició de la unitat d'obra que s’ha de valorar o epígraf
- Determinació de la grandària de la unitat d'obra o amidament
- Càlcul del cost d'execució de la unitat d'obra o preu unitari mitjançant la determinació dels
seus costos directes i indirectes
- Aplicació dels preus unitaris a l’amidament de les diferents unitats d'obra per obtenir el
pressupost d'execució.
Els procediments informàtics, a través dels denominats bancs de preus, permeten, mantenint el
mateix procés que s'ha exposat, simplificar les operacions i oferir al tècnic una informació
permanent dels diferents costos, de materials i de mà d'obra, que facilitin l'elaboració del preu
unitari.
La informació que es recull als bancs de preus està referida en unes determinades unitats d'obra,
amb una definició determinada i una estructura de costos fixa, de manera que no sempre es troba
la unitat que es considera necessària per executar, pot estar definida amb criteris diferents als
prescrits o l'estructura de cost pot no ser l'adequada per a l'objectiu de projecte, per la qual cosa
cal fer una elecció adequada del banc aplicable.
6.6. Desenvolupament del Plec de prescripcions tècniques
6.6.1. Àmbit d'aplicació
El present document estableix les prescripcions tècniques particulars aplicables a l’enderroc de:
-Situat en
-Segons el projecte tècnic elaborat pel facultatiu
-Per encàrrec del promotor.
6.6.2. Condicions generals
Les condicions que s'estableixen en el present Plec complementen les especificacions indicades en
la memòria, els plans i el pressupost del present projecte.
Accessos i instal·lacions
El contractista ha de condicionar pel seu compte els camins i les vies d'accés necessaris. Estan
al seu càrrec les instal·lacions provisionals d'obra quant a gestió, obtenció de permisos,
manteniment i eliminació d’aquestes en finalitzar l'obra.
Materials i equips
Pel que fa a l'adquisició, la recepció i l’ocupació de materials, i a l’ocupació d'equips i
maquinàries, el contractista s'ha d’ajustar al que s'especifiqui per a cada unitat d'obra.
La direcció facultativa pot exigir tots els assajos i les proves que consideri oportuns segons
s'estableixi en el corresponent pla o protocol de control o en el contracte d'obra.

Prescripcions de la demolició
Prescripcions generals
• Prèvies a l’enderroc
65
Enderrocs i residus de construcció
Abans de començar els treballs de demolició s'haurien de dur a terme les operacions
següents:
- Si no es desmunten per ser reposats posteriorment, els serveis i els elements públics
que es puguin afectar per la demolició, com arbres, mobiliari urbà, xarxes
d'instal·lacions, etc., s’han de protegir adequadament.
- Les connexions de servei de serveis urbans a l'edificació s’han de neutralitzar; per això
s’ha d’informar la companyia subministradora i comprovar que tots els dipòsits i les
canonades han estat buidats.
- L'edifici o la zona que s’ha d’enderrocar s’ha de senyalitzar adequadament i prohibir el
pas pels voltants de persones alienes a l’obra. Els edificis s'han d’envoltar amb una
tanca o tancament segons les ordenances municipals de cada ajuntament. Normalment
no han de ser menors de 2 m d'alçada i han d’estar a una distància no inferior a 1,50
m de l’edifici.
- En qualsevol cas, la limitació de l'accés s’ha de senyalitzar amb llums vermells.
- A les façanes que donin a via pública o a propietats confrontants s’han de disposar
proteccions per recollir elements i trossos que caiguin, mitjançant xarxes o malles i
pantalles inclinades resistents amb un vol sobre la façana normalment no inferior a 2
m.
• Durant l’enderroc
Les condicions generals que s’han de mantenir durant l’enderroc, independentment que
sigui d'un edifici complet o de qualsevol dels seus elements, han de ser les següents:
- La demolició s'ha d’efectuar sempre en sentit descendent, l'operari ha de treballar
sempre a nivell i en cap cas no ha d’estar sota cap element que s'estigui bolcant o
enderrocant.
- Quan l'operari no treballi sobre bastida i estigui a una alçada superior a 3 m utilitzarà
cinturó de seguretat ancorat a elements fixos. En qualsevol cas, la circulació horitzontal
s’ha de dur a terme sempre a través de passarel·les recolzades adequadament.
- Els elements metàl·lics en tensió s’han d’enderrocar atenent a l’efecte de vibració que
es produeix en efectuar el tall.
- Els elements en voladís s’han d’apuntalar abans d'eliminar-ne o alleugerir-ne
l’ancoratge o el contrapès.
- Quan un element hagi de ser enderrocat per bolcada s’haurà de disposar d’un lloc de
caiguda adequat amb una dimensió superior a la seva longitud més la meitat de
l'alçada des de la qual caurà.
- Durant l'evacuació de la runa de l’enderroc s'ha d’evitar la formació de pols regant
lleugerament els elements. L'espai d'abocament de la runa estarà senyalitzat i protegit
adequadament, sense que s’acumuli en forjats amb un pes superior a 100 kg/m 2 , en
voladís o bastides sigui quina sigui la càrrega o contratanques o murs que es puguin
desplomar.
- En finalitzar la jornada de treball no han de quedar elements inestables que puguin
caure per acció del vent o per altres causes (pluja, vibracions per trànsit, etc.).
- S'haurien de complir totes les disposicions en vigor de l'Ordenança general de
seguretat i higiene en el treball i de les normes i ordenances que siguin aplicables.

• Després de la demolició
Un cop s’ha finalitzat l’enderroc i s’ha retirat tota la runa s’ha de:
66
Enderrocs i residus de construcció
- Revisar les condicions dels edificis confrontants per observar si s'ha produït alguna lesió
i actuar en conseqüència.
- Col·locar en l’estat original els elements urbans, serveis, etc., que van ser protegits o
desmuntats abans de l’enderroc o que han resultat malmesos durant aquest.
Prescripcions particulars d’enderrocs
Demolició per col·lapse
Quan en una mateixa edificació s'utilitza tant la demolició element a element com la demolició
per col·lapse, bé sobre el total d’aquesta o en parts diferenciades, cal:
• Establir clarament el plànol divisori ja sigui en l'edifici o en el procés total.
• Que la demolició progressiva element a element deixi en equilibri estable la resta de
l'edifici.
• Demolir per col·lapse després de l’enderroc per elements la zona corresponent.
Demolició per tracció. Cables
• Per emprar aquest sistema d’enderroc en peces de formigó armat cal tallar les armadures
inferiors de la cara oposada a la de l'acció, i deixar les armadures de la cara en la qual
s'està efectuant la tracció perquè actuïn de línia d'abatiment.
• Entre el cable i l'element que s’ha d’enderrocar cal col·locar una peça de fusta o un altre
material amb la finalitat d'impedir el trencament de l'element per cisalla i evitar el perill
que això comportaria quant a la seguretat dels operaris i de l’obra mateixa.
Demolició per embranzida
El punt d'aplicació de l'acció de la cullera ha d'estar per sobre del centre de gravetat de
l'element que s’ha d’enderrocar; l'altura d'aquest ha de ser inferior als 2/3 de l'alçada assolible
per la màquina.
• La màquina ha d’avançar sempre sobre sòl ferm, sense empènyer en general contra
elements de formigó armat o d'acer que no hagin estat demolits o trossejats prèviament.
• En contacte amb mitgeres, l’enderroc per embranzida ha de ser absolutament prohibit, i els
treballs s’han d’executar mitjançant desmuntatge manual element a element.
Demolició per voladura d'explosius
En l’enderroc d'elements i edificis mitjançant voladura d'explosius són aplicables les
prescripcions següents, distingint les que són exigibles durant les operacions prèvies i les que
ho seran en els treballs de càrrega i activat dels explosius.
La preparació i l’execució dels treballs l’han de portar a terme personal especialitzat i l’empresa
autoritzada pel Ministeri d'Indústria o l'Administració responsable. L’ús d'explosius està
absolutament prohibit en edificis amb estructura metàl·lica, amb predomini de fusta o amb
elements fàcilment combustibles.

67
Enderrocs i residus de construcció
6.6.3. Desenvolupament del Plec de prescripcions tècniques. Demolició per col·lapse
Treballs previs
Els treballs preparatoris es poden concretar en el conjunt d'operacions de desmuntatge o
demolició prèvia de tots els elements que es vulguin aprofitar posteriorment (fusteries,
revestits, etc.) o dels quals poden provocar accidents o incendis en l'obra (instal·lacions,
elements de fusta, etc. ). Es resumeixen en:
• Desmuntar fusteria, revestits, instal·lacions i elements diversos que es poden aprofitar
després de la demolició.
• Desmuntar tots els elements que poden presentar riscos d'incendi, explosió o
contaminació, durant la voladura o a partir d’aquesta.
• Reconèixer explícitament els elements en els quals s'hagin de disposar les càrregues.
• Reconèixer les edificacions confrontants que puguin ser afectades per l'ona explosiva.
• Senyalitzar i limitar l'accés a la zona de treball.
Càrrega i activat dels explosius
• La longitud del trepant ha de ser sempre superior als 2/3 del gruix de l'element i s’ha
d'executar amb un lleuger pendent cap a l'exterior per facilitar-ne la neteja i el desguàs en
cas de pluja, sense que per això la càrrega llisqui o sigui difícil subjectar-la a les parets.
• Un cop s’han fet els trepants, s'ha d’introduir un cartutx a cadascun, encebant-los amb el
cordó detonant, unint un extrem del cordó al cartutx principal, segons l'eix d'aquest, i
immobilitzant-lo amb cinta plàstica.
• El cordó mai no s'ha d’introduir directament al cartutx; aquesta operació d'encebament l’ha
de dur a terme un especialista.
• Les càrregues, un cop s’han introduït al trepant, s’han de taponar amb sorra, de manera
que s'impedeixi la sortida de l'ona expansiva directament cap a l'exterior. Aquest tap s'ha
d’introduir prement lleugerament a la primera meitat i amb més força en l'últim tram, i es
recomana incorporar un paper de colors forts entre la sorra i el cartutx per localitzar-lo en
cas de fallida de l'explosió.
• Tots els detonadors d'un element s'han d’unir entre si i en sèrie, amb els detonadors dels
elements següents, i s’han de connectar finalment a l’explosor que activi el conjunt per la
calor generada elèctricament.
• Abans de dur a terme el tir s’ha de comprovar la continuïtat del circuit, i verificar que tots
els detonadors estiguin connectats correctament i que la resistència elèctrica del conjunt
sigui la calculada.
• S’han de comprovar les condicions de seguretat dels operaris i vianants; l’artiller
encarregat d’activació ha d'estar protegit de les possibles projeccions amb una pantalla
natural o artificial prou segura. S’ha de senyalitzar acústicament (botzina o sirena) el
moment de tir i s'ha d’haver comprovat que no hi ha cap persona a menys de 100 m de
l'edifici que s’ha d’enderrocar.
• En cap cas no s’ha de practicar la voladura quan hi hagi tempesta o en proximitat a línies
elèctriques d'alta tensió, ja que els detonadors es poden activar sense control.

68
Enderrocs i residus de construcció
6.6.4. Desenvolupament del Plec de prescripcions tècniques. Demolició per elements
Enderroc de l’obra de fàbrica
En l’enderroc d'elements elaborats principalment amb fàbrica de maó, bloc, pedra o similar
s’han de seguir les prescripcions específiques següents:
• Envanets de formació de pendent
- Prèviament s'han d’haver enderrocat i retirat els taulers que hi recolzin.
- S’han d’enderrocar per mitjans manuals començant pel carener i actuant per zones dels
vessants oposats. A mesura que s'avanci, s'aniran enderrocant els envanets.
• Envans
- S’enderrocaran actuant sempre de dalt a baix, preferentment utilitzant mitjans manuals
i evitant les caigudes brusques que puguin afectar al forjat de sòl.
- En general, s’han d’enderrocar els envans abans del forjat superior, i apuntalar quan
les condicions d'estabilitat ho aconsellin.
• Murs
- En general, s’han de demolir prèviament els elements que recolzin en el mur, com arcs,
forjats, etc.
- En murs interiors s'ha d’actuar sempre de dalt a baix, preferentment utilitzant mitjans
manuals i evitant les caigudes brusques que puguin afectar el forjat del sòl.
- Les llindes i els arcs no s’han de treure fins que no s’hagi desmuntat la càrrega que va
actuar sobre aquests.
- Els cèrcols, les impostes i els elements afegits s’han de desmuntar a mesura que
avança la demolició.
- Un cop ha finalitzat la jornada no s’han de deixar murs sense falcar amb una
tornapunta amb una altura 7 vegades superior al seu gruix.
• Arcs i voltes
- Abans de demolir-lo cal apuntalar i contrarestar les embranzides.
- El material de revestiment i la càrrega que actuï sobre l'element ha de ser retirada
prèviament, sense tallar els tirants fins a la completa demolició.
- El procés ha de començar sempre per la clau i ha d’avançar de forma equilibrada cap a
les vores.
De l’enderroc d'estructures
A l’enderroc d'elements estructurals són aplicables les prescripcions particulars següents:
• Els forjats han de ser enderrocats un cop s’han retirat tots els elements per sobre d’aquest,
fins i tot murs i pilars.
• En primer lloc s’han d’enderrocar les volades i tallar-les a feixos exteriors de l'element
resistent al qual estan ancorades.

69
Enderrocs i residus de construcció
• Els forjats mitjançant biguetes s’han de demolir suprimint l’entrebigat per la zona central, a
banda i banda de la zona que s’ha de desmuntar, sense afeblir-la, i en el cas de
semibiguetes, sense trencar-ne la zona de compressió.
• Després de la suspensió prèvia de la bigueta als dos extrems, s'han d’anul·lar els suports
tallant les armadures. Quan la bigueta sigui contínua, i es perllongui a altres crugies, s’ha
d’apuntalar prèviament la zona central de l'obertura contigua i s’ha de tallar la bigueta en
feixos interiors de suport continu.
• Les lloses de formigó armades en una sola direcció s’han de tallar, en general, en franges
paral·leles a l'armadura principal, de pes que no superi l'admès: per a la grua, s’ha d’actuar
de la mateixa manera que amb les biguetes.
• Les lloses armades en dues direccions s’han d’enderrocar tallant-les per rectangles, sense
incloure-hi les franges que uneixen els àbacs (bandes de suports) començant pel centre i
continuant en espiral.
• S'han d’haver apuntalat prèviament els centres dels rectangles contigus. Posteriorment,
s’han de tallar les franges de forjat que uneixen els àbacs, i finalment s’han de tallar els
àbacs.
• La demolició de bigues necessita la demolició prèvia de tots els elements de la planta
superior, fins i tot murs, pilars i forjats, de manera que quedi lliure de càrregues. S’ha de
suspendre prèviament la part de biga que s’hagi d’aixecar, tallant o desmuntant
seguidament els extrems. No s’han de deixar bigues o part d'aquestes en voladís sense
apuntalar.
• Per demolir suports, s'han d’haver enderrocat prèviament tots els elements que s’hi
recolzin, com bigues o forjats amb àbacs. Si el suport és metàl·lic, s’ha d’atirantar i
posteriorment s’ha de tallar o desmuntar per la banda inferior. Quan sigui de formigó
armat, s’haurà de permetre abatre la peça, però només quan s'hagin tallat les armadures
longitudinals de la part inferior, excepte en una cara, ja que faran de línia d’abatiment i es
tallaran un cop haurà estat abatut el suport.
• En cap cas no s’ha de permetre la bolcada sobre forjats. Els murs de formigó armat s’han
de demolir, en general, com a suports, tallant-los en franges verticals d’1 m d'ample i 4 m
d'alçada com a màxim.
• La demolició de soleres s’ha de portar a terme trossejant-les un cop s'hauran demolit els
murs i els pilars que s’hi recolzin.
Del desmuntatge d'instal·lacions i fusteries
• Caldrà que el desmuntatge dels equips industrials més complexos l’executi personal expert
encarregat del muntatge. Aquestes operacions, tant si els equips o les instal·lacions són
retirats per usar-los posteriorment, com si ho són per deixar-los definitivament fora de
servei, s’ha de dur a terme sempre sense afectar no només l'estabilitat de qualsevol
element resistent de l'edifici, sinó fins i tot la dels elements constructius als quals estiguin
units.
• Quan es retirin la fusteria de la planta inferior que s'està enderrocant, no s'ha d’afectar
l'estabilitat de l'element estructural en el qual estiguin situades.
• S’han de senyalitzar permanentment i s’han de disposar proteccions provisionals a tots els
forats, ja siguin interiors o exteriors.
• Un cop s’han apilat tots els elements, i segons s'estableixi en el contracte d'obra, la
direcció facultativa ha de decidir quins s’han de reutilitzar, i per a això l'empresa ha
d’habilitar el magatzem adequat, fora o dintre de l'obra.

De la demolició de cobertes
• Demolició de cossos sortints
70
Enderrocs i residus de construcció
- Abans d'aixecar el material de revestiment, s’han d’enderrocar o desmuntar els cossos
que sobresurtin del vessant de la coberta, com xemeneies o peces ornamentals que,
per les característiques, seran enderrocats abans.
- Aquests elements s’han de poder desmuntar sencers o bé trossejats. En el primer cas,
s’han d’alleugerir prèviament, i després s’han de tallar per la base i, segons el cas,
s’han de baixar a una zona estable.
- En el cas que s’hagin d’enderrocar directament, s’han de trossejar de dalt a baix, sense
permetre la demolició per embranzida o tracció, bolcant-los sobre la coberta, tret que
la zona de caiguda sigui prou extensa com per assegurar que la volada de l'element es
du a terme sense riscos de cap tipus per als operaris de la demolició, per a l'estabilitat
de l'edifici, ni per als vianants o les edificacions confrontants.
- Aquest enderrocament mai no ha de ser executat per un operari que pugi al mur de la
xemeneia o de l'element constructiu, sinó que aquest ho ha de fer des d'una
plataforma instal·lada al voltant mitjançant una bastida adequada.
- A mesura que s’anirà avançant en el trossejat, s'anirà baixant la plataforma de treball,
de manera que es trobarà sempre entre els límits de 25 cm per sobre o 1,50 m per
sota de la part superior de l'element que s'estigui enderrocant.
- La runa procedent d'aquesta demolició es pot abocar pel forat de la xemeneia, però
s’ha de procurar que no s'acumuli en el fons; per això s’ha de retirar periòdicament, i
paralitzar els treballs que s'estiguin duent a terme a sobre mentre es fa aquesta
operació.
• Demolició del material de cobertura
- S'ha d’iniciar per zones de vessants oposats, començant pel carener.
- Un cop s’han apilat tots els elements, i segons s'estableixi en el contracte d'obra, la
direcció facultativa haurà de decidir quins s’hauran de reutilitzar, i l’empresa haurà
d’habilitar per a això el magatzem adequat, fora o dintre de l'obra.
• Demolició de formació de pendent
Quan la formació de pendent estigui construïda mitjançant envanets de sostremort de
fàbrica de maó s’hauran de seguir les prescripcions establertes en l'apartat 7.6.4.a)
Enderroc d’obra de fàbrica. Envanets de formació de pendent.
Quan la formació de pendent estigui construïda amb material de reblert, s’hauran de seguir
les prescripcions en la demolició següents:
- S’ha d’enderrocar començant pels careners més elevats.
Quan la formació de pendent estigui construïda mitjançant llistons, cabirons i corretges,
s’hauran de seguir les prescripcions en l’enderroc següents:
- Els operaris haurien de circular sobre els cavalls principals recolzats a les bigues, però
mai sobre les corretges.
- S’ha d’enderrocar per zones dels vessants oposats començant pel carener, de forma
simètrica cap als ràfecs, però tenint la precaució d’apuntalar prèviament les
encavallades si no tenen cap altre puntal que el que proporcionen aquests elements.

71
Enderrocs i residus de construcció
- Les encavallades han de ser desmuntades un cop s'han retirat tots els elements que es
recolzen en aquestes. Un cop s’ha comprovat que l’encavallada està suspesa de forma
segura i correcta, s’han d’’anul·lar els ancoratges i els puntals introduïts anteriorment
de forma provisional.
- Si l’encavallada és desmuntada a trossos o per peces, s’ha d’apuntalar prèviament,
començant el trossejat pels parells i continuant de manera que les peces que vagin
quedant estiguin perfectament apuntalades o suspeses.
- Un cop s’hagin apilat tots els elements, i segons s'estableixi en el contracte d'obra, la
direcció facultativa ha de decidir quins es reutilitzaran, i per a això l'empresa ha
d’habilitar el magatzem adequat, fora o dintre de l'obra.
De la demolició de revestiments
Els cels rasos i altres elements suspesos de sostres han de ser retirats, en general, prèviament
a la demolició del forjat o de l'element resistent al qual estiguin fixats. Els revestits de sòls i
escales s’han de desmuntar, en general, abans de demolir l'element resistent en el qual estan
col·locats, i s’ha d’anar amb compte que en aquesta operació no es malmeti la capa de
compressió ni s'afebleixin les voltes, les bigues o les biguetes.
6.6.5. Prescripcions de control
En absència d'un protocol o pla de control que estableixi específicament:
- Els aspectes que s’han de controlar
- Els valors límit d'acceptació
- El nombre de controls que s’han d’efectuar
- El procediment de control
- Les condicions d'acceptació i de rebuig.
Són aplicables les prescripcions de control que s'estableixen a continuació.
A l’enderroc per col·lapse
Control que s’ha de dur a terme:
- Forma d'execució i mitjans que s’han d’emprar.
Nombre de controls que s’han d’efectuar:
- Un per edifici o element aïllat que s’ha d’enderrocar.
Procediment de control:
- Control visual.
Condicions de rebuig:
- La forma d'execució no s'ajusta a les prescripcions establertes.
Demolició d'elements
Control que s’ha d’efectuar:
Ordre, forma d'execució i mitjans que s’han d’emprar.

Nombre de controls que s’han d’efectuar:
- Un per cada 200 m 2 de planta per enderrocar i no menys d'un per planta.
Procediment de control:
- Control visual.
Condicions de rebuig:
72
Enderrocs i residus de construcció
- La forma d'execució, l'ordre d’execució o els mitjans emprats no s'ajusten a les
prescripcions establertes.

7. Ordre cronològic previ al procés d’enderroc
73
Enderrocs i residus de construcció
Si en tota construcció els treballs han de seguir un ordre inexcusable per aconseguir el resultat
final que s'ha projectat, en l’enderroc passa el mateix i s'han d'enumerar amb tot rigor per evitar
sorpreses i imprevistos que gairebé sempre solen provocar accidents.
Els passos als quals fem referència són els següents i segueixen aquest ordre:
• Estudi complet de l'edificació
• Marcar els elements o indicar els elements que no s'han d’enderrocar
• Estudi de les mitgeres
• Cobriment de forats
• Apuntalaments
• Accessos i evacuació d'enderrocs
• Tall de trànsit rodat i fins i tot per als vianants
• Tall del subministrament de totes les instal·lacions
• Desmuntatge d'elements reutilitzables
• Estudi de forats per a l'abocament de runa
• Conducte d'evacuació de runa
• Instal·lació de sistema d'alarma
• Mitjans de protecció col·lectiva
• Obertura de forats per aboca-hi runa
• Començament de l’enderroc.

8. Mesures de seguretat per als enderrocs
8.1. Mesures especifiques de seguretat per a enderrocs
8.1.1. Abans de l’enderroc
74
Enderrocs i residus de construcció
Abans de començar les obres d’enderroc s’han de neutralitzar les connexions de servei de les
diferents instal·lacions de l'edifici, anul·lar la xarxa de sanejament, buidar els dipòsits de
substàncies combustibles o perilloses, protegir les boques de reg i albellons, així com els arbres i el
mobiliari urbà que es pugui malmetre i contractar els serveis d'aigua i electricitat que es necessitin
per demolir (figura 1).
S’ha de proporcionar l'equip indispensable a l'operari per a la protecció personal (cascos, ulleres
antifragments, careta antiespurnes, botes i tots els elements que puguin prevenir eventualitats).
Als edificis amb estructura de fusta s’han de preveure mesures especials contraincendi. S’ha de
disposar d’extintors manuals i no s’ha de permetre fer fogueres dintre de l'edifici i, si es fan fora,
ha d’haver proteccions contra el vent i una vigilància constant. En cap cas no s'ha d’utilitzar la
propagació del foc com a mètode de demolició.
Per instal·lar maquinària elèctrica, grues, etc., s’ha de mantenir la distància de seguretat a línies de
conducció elèctrica i s’ha de consultar el Reglament electrotècnic de baixa tensió. Així mateix s'han
de preveure accessos còmodes i segurs, tant per a les persones com per als vehicles, i senyalitzarlos
adequadament.
Figura 1. Zona de seguretat. Eliminació prèvia dels serveis
En les façanes situades a la via pública i quan les edificacions confrontants són d’altura inferior que
l’edifici que s’ha d’enderrocar, s’ha de disposar de les proteccions següents:
• Tanques: L'edifici ha d'estar envoltat per una tanca mur o element similar d'una altura no
inferior de 2 m. Aquests elements han d'estar com a mínim a 1,50 m de l'edifici, sempre
que sigui possible, i s’ha de desviar el trànsit de vianants quan calgui i disposar llums
vermells a una distància no superior de 10 m i a les cantonades (consultar normativa
urbanística).
• Marquesines volades: És un element de protecció col·lectiu que consisteix en una
superfície de retenció i un suport amb la finalitat de retenir els materials, les eines o els
objectes que puguin caure accidentalment. Aquest element no impedeix la caiguda de
materials o els nivells inferiors, però els reté, i evita la lesió dels treballadors o de tercers
aliens a l'obra. Normalment es fabriquen amb taulers de fusta en volada, com a mínim de 2
m d'amplària, amb una part horitzontal d’1,50 m i altra inclinada que arriba a 0,50 m en

75
Enderrocs i residus de construcció
projecció horitzontal, i 0,85 m en vertical aproximadament. La marquesina ha de suportar
com a mínim sobrecàrregues d'ús de 600 kg/m 2 i ha d'estar perfectament construïda per
evitar la caiguda d'enderrocs, d’eines, etc., tant a les propietats veïnes com a la via
pública.
Les marquesines s’han d'utilitzar encara que s'emprin altres proteccions com les xarxes, i
de forma especial a les entrades de l'edifici, de manera que protegeixin el camí principal i
protegeixin l'accés a aquest.
A la via pública s'utilitzen plataformes sobre bastides tubulars, que formen un túnel o
passadís cobert que permet la circulació lliure dels vianants.
• Xarxes: Al procés d’enderroc és normal que es produeixi una gran quantitat de pols i de
partícules en suspensió, per això és recomanable despenjar xarxes a la vertical de les
bastides per formar una barrera filtrant i, si cal, s’ha de regar durant l’execució dels
treballs.
• Estintolaments: Constitueixen el suport provisional d'un edifici o de part d’aquest mentre
duren les operacions de demolició i l’objecte és garantir la seguretat dels operaris i
l’estabilitat estructural durant l'enderroc per evitar danys als edificis confrontants. Aquests
suports substitueixen o reforcen l'estructura transmetent les càrregues cap a altres punts
més estables. Sempre s’han de dur a terme de baix a dalt. Segons les necessitats trobades
a la comprovació prèvia de l'edifici i les que sorgeixen durant el treball, es poden executar
estintolaments i reforços per evitar esfondraments, especialment a les cornises, als
minvells, forats de finestra, arcs i parets senceres.
Sempre que s'observin anomalies als components de l'edifici, tals com esquerdes en murs i
mitgeres, encavallades en mal estat, bigues descalçades, fletxes excessives en forjats,
volada de murs, etc., que es prevegi una sobrecàrrega excessiva als forjats, o hi hagi la
possibilitat de col·lapse no controlat de l’edifici o de part d’aquest o dels edificis mitgers, és
recomanable recórrer als estintolaments, ja siguin de caràcter provisional o permanents.
També cal tenir en compte que durant l’enderroc es poden produir moviments intensos i
vibracions continuades que poden desestabilitzar els edificis confrontants: una mala
previsió o una anàlisi prèvia incorrecta poden causar diversos tipus d'accident.
En dur a terme estintolaments és important assegurar-se de la neutralitat d’aquests, és a
dir, que no tendeixin a esfondrar o a empènyer l'element que s’ha d’estintolar. Han d'estar

76
Enderrocs i residus de construcció
combinats de manera que mantinguin les parts en mal estat de la construcció sense alterar
la solidesa i l’estabilitat de la resta.
Normalment aquests estintolaments són metàl·lics o de fusta. Poden ser:
- Estintolament de forats als murs de façana i interiors: Es col·loquen sempre que
s'aprecien esquerdes que parteixen del forat o quan es preveuen moviments de
deformació dels forats.
- Estintolament d'elements estructurals horitzontals (bigues, forjats i encavallades):
S’utilitza fusta, tubs metàl·lics telescòpics i perfils laminats d'acer. Es col·loquen soles
(durmientes) a cada planta, sobre aquests els puntals i als caps els sotaponts
(sopandas) en sentit perpendicular a les bigues del forjat, en els punts de moment nul
a 1/5 de la llum als trams interiors.
- Estintolament d'elements estructurals verticals: S’ha d’utilitzar fusta o perfils laminats
d'acer amb travessers horitzontals. Si es preveuen desplaçaments laterals del mur s'ha
d’utilitzar l’estintolament de tornapuntes estampidats (acodados) al mur i soles
(durmientes) encaixats al terreny, lleugerament inclinats cap al suport de tornapuntes i
un tauló horitzontal sobre el mur, on es donen suport els caps dels tornapuntes en un
escorrentiu (mechinal) (imatges 8.13, 8.14, 8.16).
- Mitgeres: Si els llums són petits s'empren perfils metàl·lics o peces de fusta, si les
distàncies són grans, perfils metàl·lics de gelosia (imatge 8.17).

77
Enderrocs i residus de construcció
• Bastides: Es poden considerar elements de protecció quan s'utilitzen en combinació amb
altres elements per formar un conjunt de protecció col·lectiva; serveixen per protegir
l'operari de possibles caigudes d'alçada, i els vianants de la caiguda d'objectes i materials
(imatge 8.18).

78
Enderrocs i residus de construcció
Es col·loquen quan els edificis que s’enderrocaran estan situats en zones o carrers de
trànsit rodat o per als vianants. Si l'alçada de l'edifici és de més de dues plantes i no es
tracta d'una construcció aïllada també cal col·locar aquestes bastides. La protecció
proporcionada per les bastides es complementa amb la col·locació de tendals o lones que
eviten la sortida de pols durant l'enderroc. Aquests tendals poden ser opacs, d'un teixit
gruixut plastificat amb l'inconvenient que no deixa passar la llum. Es poden col·locar també
de malla final, que no permeten la caiguda de residus, deixen passar la llum, però la pols
embruta més l'entorn.
Tant les estructures de les bastides com els tendals s’han de col·locar paral·lels a la façana
i ancorats a aquesta per evitar la bolcada. L’equilibri tant de les peces que el componen
individualment com de l'estructura global davant embranzides de vent ha d'estar
assegurat. Les peces no han de suportar esforços superiors a les càrregues admissibles en
cada nus o tram d’aquestes.
Per evitar la bolcada de les bastides podem dur a terme les actuacions següents:
- Unir les bastides a la façana
- Ancorar els sòcols al terreny amb micropilots; això no sempre és possible, ja que de
vegades es poden malmetre els serveis del subsòl.
A l’enderroc d'un edifici més alt que els confrontants s’hauran de protegir les cobertes
d'aquests (figura 8.19). El grau de protecció dependrà del material de cobertura; així, una
coberta de fibrociment necessitarà més protecció davant la caiguda de runa. S’han de
col·locar planxes metàl·liques o taulers de fusta a la part que s’hagi de protegir o una xarxa
a la mitgera. Si l'edifici que s’ha d’enderrocar és més baix que els confrontants s'ha
d'examinar la mitgera d’aquests, ja que pot estar recolzada en punts afectats de l'edifici.
Les bastides que protegeixen una obra d'enderroc total s’han de desmuntar a mesura que
es va efectuant l'enderroc. Les estructures especials per a la conservació de façanes
exemptes romanen durant tot l'enderroc, i se’n prolonga l’ocupació fins que es finalitza
l'últim forjat de la nova construcció.

79
Enderrocs i residus de construcció
• Mitjans d'evacuació d'enderrocs: Per evacuar la runa procedent de l’enderroc als
edificis alts s’han de col·locar canals i conductes verticals (figura 8.20), les dimensions de
la qual depenen del volum de runa que s’ha d’evacuar. S'ha d'assegurar la instal·lació de
tremuges (tolvas) d'emmagatzematge per evitar volades laterals i possibles ensorraments.
Si s'emmagatzema runa a la planta baixa per treure-la amb màquines s'han d'assegurar les
plantes situades sota la rasant. És convenient protegir l'ambient de la pols amb lones.

8.1.2. Durant l’enderroc
80
Enderrocs i residus de construcció
L'ordre de demolició normalment es du a terme de dalt a baix, i es mantenen els treballs en el
mateix nivell. Sempre que l'alçada de la caiguda previsible d'un operari sigui igual o superior de 3
m, s'ha d’utilitzar arnès de seguretat ancorat a punts fixos. Així mateix s’han de disposar
passarel·les als llocs en què s'hagi eliminat el forjat o la superfície de sustentació. En general, tots
els elements que puguin produir talls o lesions, com vidres, aparells sanitaris, etc., s'han de
desmuntar sense trencar. El tall o el desmuntatge d'un element no manejable per una única
persona s'ha de fer estintolant l'element o sostenint-lo en suspensió, per evitar caigudes brusques
que es transmetin per tota l'estructura.
No s'ha d’acumular runa amb pes superior a 100 kg/m 2 sobre forjats, encara que sembli que està
en bon estat, ni sobre les bastides. En finalitzar la jornada de treball no han de quedar elements de
l'edifici en estat inestable que es puguin desprendre o provocar-ne l’esfondrament.
8.1.3. Després de la demolició
Quan es consideri acabat l’enderroc, s'ha de dur a terme una revisió general de les edificacions
mitgeres i tractar de detectar si s'han vist afectades, així com revisar quines tanques existents,
albellons, arquetes, pous, etc., mantenen un bon estat de servei.
8.2. Riscos per als operaris i vianants
8.2.1. Soroll
És una de les conseqüències menys desitjables de la introducció de maquinària a les obres
d'edificació. Els efectes comparatius del soroll causat pels diferents instruments de demolició i tall
poden ser de molt importants per al contractista i per al constructor. És recomanable consultar
amb l'autoritat local els requeriments de control de soroll, si n’hi ha; per això s’ha de tractar
d'aconseguir la informació següent:
• Nivells continus de soroll que es poden emetre a l'obra.
• Restriccions sobre l'horari dels treballs en general, o d'alguns treballs sorollosos en concret.
• Nivells màxims de soroll que no s’han de sobrepassar.
La direcció de l'obra té la responsabilitat d'assegurar l'ús dels mètodes més adequats per reduir el
soroll de la font. Si el nivell de soroll és més alt que el màxim valor recomanat, s’ha d'assegurar la
disponibilitat de les proteccions auditives adequades i de l’ús efectiu. La propagació del soroll a
través d'una estructura o d'un edifici és gairebé impossible de predir. L’estructura mateixa pot
atenuar algunes freqüències i transmetre’n d’altres, així com algunes parts d’aquesta poden entrar
en ressonància i generar nous sorolls. Els conductes d'aire condicionat i les canonades transmeten i
fins i tot amplifiquen alguns sorolls. Aquests són els efectes que causen problemes quan es
practiquen enderrocs parcials als edificis que encara estan habitats.
En general el soroll aeri s'atenua amb rapidesa, especialment les freqüències més altes, mentre
que els sorolls originats per impacte o vibració de l'estructura són més difícils d'esmorteir.
El soroll no té per què causar dany físic però sí constituir una molèstia. Una previsió intel·ligent
dels problemes que poden aparèixer amb relació a l'efecte del soroll sobre la comunitat ha de tenir
en compte les susceptibilitats del veïnat. El soroll pot interferir l'eficiència en el treball, provocar
tensions i evitar la concentració, especialment quan es du a terme un treball difícil o especialitzat.
El soroll pot comportar també un problema intern de l’obra, ja que pot dificultar la comunicació i
evitar escoltar senyals d'avís perfectament audibles en condicions normals.

8.2.2. Fum i substàncies pulvígenes
81
Enderrocs i residus de construcció
Com és obvi, les principals fonts productores de fum són les tècniques amb flama, mentre que la
pols és una conseqüència ineludible de la fricció en sec. La pol·lució aèria d'aquest tipus pot ser
perjudicial pels operaris pel risc que suposa la seva inhalació; també pot reduir àmpliament la
visibilitat. La llança tèrmica i el tall amb pols aplicats sobre formigó armat provoquen l'emissió
d'una gran quantitat de fum, generalment molt dens. El fum i els gasos no constitueixen un perill
pròpiament dit, però poden resultar desagradables a l'operari i impedir la realització de qualsevol
treball, excepte si es dóna en condicions adequades o treballant a l'aire lliure. Si bé ni el fum ni la
pols que apareixen normalment per l'aplicació de les tècniques de demolició són particularment
perjudicials, no passa el mateix si s'han aplicat determinats tipus d'acabat sobre les superfícies o si
han estat impregnades per agents contaminants; resulta impossible definir tots els perills, però és
essencial una conducta amb cautela quan s’enderroca o es crema un element perillós o si existeix
alguna raó per a sospitar la presència d'algun agent nociu.
A continuació oferim un llistat de substàncies pulvígenes que poden ser nocives per la salut;
aquesta llista és tan solament indicativa i no inclou tots els elements que poden ser perjudicials:
• Molt perilloses: Beril·li, sílice calcinat, asbest blau, argiles refractàries.
• Perilloses: Altres asbests, sílice, pols mixtes amb 20% o més de sílice lliure.
• Risc mitjà: Talc, mica, carburs, pols de cotó, pols vegetals, grafit, pols de carbó, argiles
refractàries aluminoses, sílice sintètic.
• Baix risc: Alúmina, ciment, esmeril, ferrosílice, vidre, pedra calcària, òxid de ferro, òxid de
magnesi, llana mineral, llana d'escòria, perlita, silicats, mineral d’estany, diòxid de titani,
òxid de zinc, silicat d’òxid de titani.
*Font: Manual de edificación. Derribos y Demoliciones. Actuaciones sobre el terreno.
Autor: A. García Valcarce.
1995 Departamento de Edificación –Escuela Técnica Superior de Arquitectura- Universidad de Navarra.

82
Enderrocs i residus de construcció
9. Dipòsits controlats de runes i altres residus de la construcció
Actualitzat a 1 de febrer de 2007. Aquests dipòsits controlats són de la Província de Barcelona; per
a altres províncies i actualitzacions, consulteu www.arc-cat.net, apartat “Consulta de les
instal·lacions de gestió”, “Residus de la construcció”.

83
Enderrocs i residus de construcció

84
Enderrocs i residus de construcció

85
Enderrocs i residus de construcció

86
Enderrocs i residus de construcció

87
Enderrocs i residus de construcció

88
Enderrocs i residus de construcció

89
Enderrocs i residus de construcció

90
Enderrocs i residus de construcció

10. Afectació de l’amiant als enderrocs
10.1. Llista de legislació aplicable a l’amiant
91
Enderrocs i residus de construcció
• Real Decret 396/2006, de 31 de març (BOE núm. 86, d’11 d’abril) pel qual s’estableixen les
disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a
l’amiant.
• Directiva 2003/18/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de març de 2003 (Diari
Oficial de la Unió Europea de 15 d'abril), per la qual es modifica la Directiva 83/477/CEE
del Consell sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició
a l’amiant durant el treball.
• Ordre de 7 de desembre de 2001 per la qual es modifica l’annex I del Reial decret
1406/1989, de 10 de novembre, pel qual s’imposa limitacions a la comercialització i a l’ús
de substàncies i preparats perillosos.
• Decisió del Consell de 23 de juliol de 2001 per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE
de la Comissió en allò relatiu a la llista de residus (Diari Oficial de les Comunitats Europees
de 28/07/2001).
• Directiva 1999/77/CE de la Comissió de 26 de juliol, per la qual s’adapta al progrés tècnic
per sisena vegada l’annex I de la Directiva 76/769/CEE del Consell relativa a l’aproximació
de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres que limiten
la comercialització i l’ús de determinades substàncies i preparats perillosos (amiant).
• Directiva 91/382/CEE del Consell de 25 de juny, per la qual es modifica la Directiva
83/477/CEE sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició
a l’amiant durant el treball (segona Directiva particular amb relació a l’article 8 de la
Directiva 80/1107/CEE).
• Reial decret 108/1991, d’1 de febrer, sobre la prevenció i la reducció de la contaminació del
medi ambient produït per l’amiant.
• Directiva 87/217/CEE/1987, de prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient
produïda per l’amiant.
• Inscripció d’empreses amb risc per amiant (RERA). Departament de Treball
(DOG/19850805).
• Directiva 83/477/CEE del Consell, de 19 de setembre, sobre la protecció dels treballadors
contra riscos relacionats amb l’exposició a l’amiant durant el treball (segona Directiva
particular amb relació a l’article 8 de la Directiva 80/1107/CEE).
• Resolució de 30 de setembre de 1982, de la Direcció General de Treball, per la qual
s’aproven les normes per a l’aplicació i el desenvolupament de l’Ordre sobre les condicions
en què s’han de realitzar els treballs en què es manipula amiant (BOE núm. 249, de 18
d’octubre).
• Ordre de 21 de juliol de 1982, del Ministeri de Treball i Seguretat Social, sobre les
condicions en què s’han de realitzar els treballs en què es manipula l’amiant (BOE núm.
191, d’11 de setembre).

10.2. Reial decret 396/2006
REAL DECRETO 396/2006, de 31 de
marzo, por el que se establecen las
disposiciones mínimas de seguridad y
salud aplicables a los trabajos con riesgo
de exposición al amianto.
La Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de
Prevención de Riesgos Laborales, determina
el cuerpo básico de garantías un adecuado
nivel de protección de la salud de los
trabajadores frente a los riesgos derivados de
las condiciones de trabajo, en el marco de
una política coherente, coordinada y eficaz.
Según el artículo 6 de la Ley citada en el
párrafo anterior, son las normas
reglamentarias las que deben ir concretando
los aspectos más técnicos de las medidas
preventivas, estableciendo las medidas
mínimas que deben adoptarse para la
adecuada protección de los trabajadores.
Entre tales medidas se encuentran las
destinadas a garantizar la protección de los
trabajadores contra los riesgos derivados de
la exposición al amianto durante el trabajo.
Asimismo, la seguridad y la salud de los
trabajadores han sido objeto de diversos
Convenios de la Organización Internacional
del Trabajo ratificados por España y que, por
tanto, forman parte de nuestro ordenamiento
jurídico.
Destaca, por su carácter general, el Convenio
número 155, de 22 de junio de 1981, sobre
seguridad y salud de los trabajadores y
medio ambiente de trabajo, ratificado por
España el 26 de julio de 1985 y, por su
carácter específico, el Convenio número 162,
de 24 de junio de 1986, sobre la utilización
del asbesto, en condiciones de seguridad,
ratificado por España el 17 de julio de 1990.
En el ámbito de la Unión Europea, el artículo
137 del Tratado constitutivo de la Comunidad
Europea establece como objetivo la mejora,
en concreto, del entorno de trabajo, para
proteger la salud y seguridad de los
trabajadores. Con esa base jurídica, la Unión
Europea se ha ido dotando en los últimos
años de un cuerpo normativo altamente
avanzado que se dirige a garantizar un mejor
nivel de protección de la salud y de seguridad
de los trabajadores.
Ese cuerpo normativo está integrado por
diversas directivas específicas. En el ámbito
de la protección de los trabajadores contra
los riesgos relacionados con la exposición al
amianto durante el trabajo, fueron
adoptadas, en concreto, dos directivas. La
primera de ellas fue la Directiva 83/477/CEE,
92
Enderrocs i residus de construcció
del Consejo, de 19 de septiembre de 1983,
sobre la protección de los trabajadores contra
los riesgos relacionados con la exposición al
amianto durante el trabajo. Esta directiva se
incorporó a nuestro ordenamiento jurídico
interno mediante la Orden del Ministerio de
Trabajo y Seguridad Social, de 31 de octubre
de 1984, por la que se aprueba el
Reglamento sobre trabajos con riesgo de
amianto. Posteriormente fueron aprobadas
una serie de normas como complemento a las
disposiciones del reglamento. La primera fue
la Orden del Ministerio de Trabajo y
Seguridad Social, de 7 de enero de 1987, por
la que se establecen normas
complementarias del reglamento sobre
trabajos con riesgo de amianto.
Posteriormente se aprobaron otras normas
que regulaban y desarrollaban aspectos más
concretos sobre esta materia:
Resolución de la Dirección General de
Trabajo, de 8 de septiembre de 1987, sobre
tramitación de solicitudes de homologación
de laboratorios especializados en la
determinación de fibras de amianto; Orden
del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social,
de 22 de diciembre de 1987, por la que se
aprueba el modelo de libro registro de datos
correspondientes al Reglamento sobre
trabajos con riesgo de amianto; Resolución
de la Dirección General de Trabajo, de 20 de
febrero de 1989, por la que se regula la
remisión de fichas de seguimiento ambiental
y médico para el control de la exposición al
amianto.
Nuevamente teniendo como origen el ámbito
comunitario, la aprobación de la Directiva
91/382/CEE, de 25 de junio, modificativa de
la Directiva 83/477/CEE, obligó a modificar
las normas españolas. Ello se llevó a cabo
mediante la Orden del Ministerio de Trabajo y
Seguridad Social, de 26 de julio de 1993, por
la que se modifican los artículos 2.º, 3.º y
13.º de la Orden de 31 de octubre de 1984
por la que se aprueba el Reglamento sobre
trabajos con riesgo de amianto y el artículo
2.º de la Orden de 7 de enero de 1987 por la
que se establecen normas complementarias
al citado reglamento.
Actualmente, la aprobación de la Directiva
2003/18/CE del Parlamento Europeo y del
Consejo, de 27 de marzo de 2003, que una
vez más modifica a la Directiva 83/477/CEE,
obliga a adaptar la legislación española en
esta materia.
Entre las diversas posibilidades de
transposición de la citada directiva, se ha
optado por la aprobación de una norma en la
que, al tiempo que se efectúa esta

adaptación de la normativa española a la
comunitaria, se incorpore toda la dispersa
regulación española sobre esta materia,
evitando desarrollos o remisiones a
regulaciones posteriores. Ello responde a la
necesidad planteada desde todos los ámbitos
implicados de dotar a la normativa española
sobre el amianto de una regulación única,
evitando la dispersión y complejidad actual,
que se vería aumentada en caso de proceder
a una nueva modificación del reglamento.
Junto a la exigencia comunitaria, no se puede
olvidar la necesidad de actualizar el
Reglamento sobre trabajos con riesgo de
amianto. La Orden de 31 de octubre de 1984
fue una norma adelantada a su tiempo, que
introducía en el ámbito de los trabajos con
amianto conceptos preventivos desconocidos
en nuestra normativa, entonces deno minada
de seguridad e higiene: evaluación de
riesgos, formación e información de los
trabajadores, etc. Sin embargo, en los años
transcurridos desde 1984, España se ha
dotado de un marco jurídico sobre prevención
equiparable al existente en los países de
nuestro entorno europeo, y ello exige una
actualización de las disposiciones sobre esta
materia, adaptándolas a ese nuevo escenario.
Esta actualización tiene también su base en
la Orden del Ministerio de la Presidencia, de 7
de diciembre de 2001, por la que se modifica
el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10
de noviembre, por el que se imponen
limitaciones a la comercialización y al uso de
ciertas sustancias y preparados peligrosos,
que estableció la prohibición de utilizar,
producir y comercializar fibras de amianto y
productos que las contengan. El real decreto
consta de diecinueve artículos, dos
disposiciones adicionales, dos disposiciones
transitorias, una disposición derogatoria,
cuatro disposiciones finales y cinco anexos.
Los artículos se agrupan en tres capítulos. En
el primer capítulo se incluyen, como
disposiciones de carácter general, el objeto,
las definiciones y el ámbito de aplicación. En
el capítulo segundo se han agrupado las
obligaciones del empresario en cuestiones
tales como: el límite de exposición y las
prohibiciones en materia de amianto; la
evaluación y control del ambiente de trabajo;
las medidas técnicas generales de prevención
y las medidas organizativas; condiciones de
utilización de los equipos de protección
individual de las vías respiratorias; las
medidas de higiene personal y de protección
individual; las disposiciones específicas para
la realización de determinadas actividades;
los planes de trabajo previos a las actividades
con amianto y condiciones para su
tramitación; las disposiciones relativas a la
formación, información y consulta y
93
Enderrocs i residus de construcció
participación de los trabajadores; y, por
último, las obligaciones en materia de
vigilancia de la salud de los trabajadores.
Finalmente, en el tercer capítulo se han
agrupado una serie de disposiciones de
contenido vario, aunque dominadas por su
carácter documental: inscripción en el
Registro de empresas con riesgo por
amianto; registro de los datos y archivo de la
documentación; y tratamiento de datos
generados al amparo del real decreto.
En la elaboración de este real decreto se ha
consultado a las comunidades autónomas y a
las organizaciones empresariales y sindicales
más representativas y se ha oído a la
Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el
Trabajo.
En su virtud, a propuesta de los Ministros de
Trabajo y Asuntos Sociales y de Sanidad y
Consumo, con la aprobación previa del
Ministro de Administraciones Públicas, de
acuerdo con el Consejo de Estado y previa
deliberación del Consejo de Ministros en su
reunión del día 31 de marzo de 2006,
D I S P O N G O :
CAPÍTULO I
Disposiciones generales
Artículo 1. Objeto.
1 Este real decreto tiene por objeto, en el
marco de la Ley 31/1995, de 8 de
noviembre, de Prevención de Riesgos
Laborales, establecer disposiciones
mínimas de seguridad y salud para la
protección de los trabajadores contra los
riesgos derivados de la exposición al
amianto durante el trabajo, así como la
prevención de tales riesgos.
2 Las disposiciones del Real Decreto
39/1997, de 17 de enero, por el que se
aprueba el Reglamento de los Servicios
de Prevención, se aplicarán plenamente
al conjunto del ámbito contemplado en el
apartado anterior, sin perjuicio de las
disposiciones más específicas contenidas
en el real decreto.
3 Las disposiciones del Real Decreto
665/1997, de 12 de mayo, sobre la
protección de los trabajadores contra los
riesgos relacionados con la exposición a
agentes cancerígenos durante el trabajo,
y del Real Decreto 374/2001, de 6 de
abril, sobre la protección de la salud y
seguridad de los trabajadores contra los
riesgos relacionados con los agentes
químicos durante el trabajo, se aplicarán
plenamente al ámbito contemplado en el
apartado 1 de este artículo, sin perjuicio

de las disposiciones más rigurosas o
específicas previstas en este real decreto.
Artículo 2. Definiciones.
A efectos de aplicación de este real decreto,
el término amianto designa a los silicatos
fibrosos siguientes, de acuerdo con la
identificación admitida internacionalmente del
registro de sustancias químicas del Chemical
Abstract Service (CAS):
• Actinolita amianto, n.º 77536-66-4
del CAS,
• Crunerita amianto (amosita), n.º
12172-73-5 del CAS,
• Antofilita amianto, n.º 77536-67-5
del CAS,
• Crisotilo, n.º 12001-29-5 del CAS,
• Crocidolita, n.º 12001-28-4 del CAS,
• Tremolita amianto, n.º 77536-68-6
del CAS.
Artículo 3. Ámbito de aplicación.
1. Este real decreto es aplicable a las
operaciones y actividades en las que los
trabajadores estén expuestos o sean
susceptibles de estar expuestos a fibras de
amianto o de materiales que lo contengan, y
especialmente en:
a) Trabajos de demolición de construcciones
donde exista amianto o materiales que lo
contengan.
b) Trabajos de desmantelamiento de
elementos, maquinaria o utillaje donde exista
amianto o materiales que lo contengan.
c) Trabajos y operaciones destinadas a la
retirada de amianto, o de materiales que lo
contengan, de equipos, unidades (tales como
barcos, vehículos, trenes), instalaciones,
estructuras o edificios.
d) Trabajos de mantenimiento y reparación
de los materiales con amianto existentes en
equipos, unidades (tales como barcos,
vehículos, trenes), instalaciones, estructuras
o edificios.
e) Trabajos de mantenimiento y reparación
que impliquen riesgo de desprendimiento de
fibras de amianto por la existencia y
proximidad de materiales de amianto.
f) Transporte, tratamiento y destrucción de
residuos que contengan amianto.
g) Vertederos autorizados para residuos de
amianto.
h) Todas aquellas otras actividades u
operaciones en las que se manipulen
materiales que contengan amianto, siempre
que exista riesgo de liberación de fibras de
amianto al ambiente de trabajo.
2. No obstante lo anterior, siempre que se
trate de exposiciones esporádicas de los
trabajadores, que la intensidad de dichas
94
Enderrocs i residus de construcció
exposiciones sea baja y que los resultados de
la evaluación prevista en el artículo 5
indiquen claramente que no se sobrepasará
el valor límite de exposición al amianto en el
área de la zona de trabajo, los artículos 11,
16, 17 y 18 no serán de aplicación cuando se
trabaje:
a) en actividades cortas y discontinuas de
mantenimiento durante las cuales sólo se
trabaje con materiales no friables,
b) en la retirada sin deterioro de materiales
no friables,
c) en la encapsulación y en el sellado de
materiales en buen estado que contengan
amianto, siempre que estas operaciones no
impliquen riesgo de liberación de fibras, y
d) en la vigilancia y control del aire y en la
toma de muestras para detectar la presencia
de amianto en un material determinado.
CAPÍTULO II
Obligaciones del empresario
Artículo 4. Límite de exposición y
prohibiciones.
1. Los empresarios deberán asegurarse de
que ningún trabajador está expuesto a una
concentración de amianto en el aire superior
al valor límite ambiental de exposición diaria
(VLA-ED) de 0,1 fibras por centímetro cúbico
medidas como una media ponderada en el
tiempo para un período de ocho horas.
2. Sin perjuicio de la aplicación de otras
disposiciones normativas relativas a la
comercialización y a la utilización del
amianto, se prohíben las actividades que
exponen a los trabajadores a las fibras de
amianto en la extracción del amianto, la
fabricación y la transformación de productos
de amianto o la fabricación y transformación
de productos que contienen amianto añadido
deliberadamente.
Se exceptúan de esta prohibición el
tratamiento y desecho de los productos
resultantes de la demolición y de la retirada
del amianto.
Artículo 5. Evaluación y control del
ambiente de trabajo.
1. Para todo tipo de actividad determinado
que pueda presentar un riesgo de exposición
al amianto o a materiales que lo contengan,
la evaluación de riesgos a que hace
referencia el artículo 16 de la Ley 31/1995,
de 8 de noviembre, debe incluir la medición
de la concentración de fibras de amianto en
el aire del lugar de trabajo y su comparación
con el valor límite establecido en el artículo
4.1, de manera que se determine la
naturaleza y el grado de exposición de los
trabajadores.

Si el resultado de la evaluación pone de
manifiesto la necesidad de modificar el
procedimiento empleado para la realización
de ese tipo de actividad, ya cambiando la
forma de desarrollar el trabajo o ya
adoptando medidas preventivas adicionales,
deberá realizarse una nueva evaluación una
vez que se haya implantado el nuevo
procedimiento.
Cuando el resultado de la evaluación de
riesgos a que se refiere este apartado lo
hiciera necesario, y con vistas a garantizar
que no se sobrepasa el valor límite
establecido en el artículo 4, el empresario
realizará controles periódicos de las
condiciones de trabajo.
2. Las evaluaciones se repetirán
periódicamente. En cualquier caso, siempre
que se produzca un cambio de
procedimiento, de las características de la
actividad o, en general, una modificación
sustancial de las condiciones de trabajo que
pueda hacer variar la exposición de los
trabajadores, será preceptiva la inmediata
evaluación de los puestos de trabajo
afectados.
4 La periodicidad de las evaluaciones de
riesgos y controles de las condiciones de
trabajo se determinará teniendo en cuenta, al
menos, la información recibida de los
trabajadores, y atendiendo especialmente a
los factores que puedan originar un
incremento de las exposiciones respecto a las
inicialmente evaluadas.
5 Las evaluaciones de riesgos deberán
efectuarse por personal cualificado para el
desempeño de funciones de nivel superior y
especialización en Higiene Industrial,
conforme a lo establecido en el capítulo VI
del Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
El procedimiento para la toma de muestras y
el análisis (recuento de fibras) se ajustará a
los requisitos establecidos en el anexo I.
A efectos de este real decreto, se entenderá
por fibras de amianto o asbestos: aquellas
partículas de esta materia en cualquiera de
sus variedades, cuya longitud sea superior a
5 micrómetros, su diámetro inferior a 3
micrómetros y la relación longitud-diámetro
superior a 3.
6 El análisis (recuento de fibras) de
amianto sólo podrá realizarse por laboratorios
especializados cuya idoneidad a tal fin sea
reconocida formalmente por la autoridad
laboral que corresponda al territorio de la
comunidad autónoma donde se encuentre
ubicado el laboratorio, con arreglo al
procedimiento establecido en el anexo II.
95
Enderrocs i residus de construcció
Artículo 6. Medidas técnicas generales
de prevención.
En todas las actividades a que se refiere el
artículo 3.1, la exposición de los trabajadores
a fibras procedentes del amianto o de
materiales que lo contengan en el lugar de
trabajo debe quedar reducida al mínimo y, en
cualquier caso, por debajo del valor límite
fijado en el artículo 4.1, especialmente
mediante la aplicación de las siguientes
medidas:
a) Los procedimientos de trabajo deberán
concebirse de tal forma que no produzcan
fibras de amianto o, si ello resultara
imposible, que no haya dispersión de fibras
de amianto en el aire.
b) Las fibras de amianto producidas se
eliminarán, en las proximidades del foco
emisor, preferentemente mediante su
captación por sistemas de extracción, en
condiciones que no supongan un riesgo para
la salud pública y el medio ambiente.
c) Todos los locales y equipos utilizados
deberán estar en condiciones de poderse
limpiar y mantener eficazmente y con
regularidad.
d) El amianto o los materiales de los que se
desprendan fibras de amianto o que
contengan amianto deberán ser almacenados
y transportados en embalajes cerrados
apropiados y con etiquetas reglamentarias
que indiquen que contienen amianto.
e) Los residuos, excepto en las actividades de
minería que se regirán por lo dispuesto en su
normativa específica, deberán agruparse y
transportarse fuera del lugar de trabajo lo
antes posible en embalajes cerrados
apropiados y con etiquetas que indiquen que
contienen amianto. Posteriormente, esos
desechos deberán ser tratados con arreglo a
la normativa aplicable sobre residuos
peligrosos.
Artículo 7. Medidas organizativas.
El empresario, en todas las actividades a que
se refiere el artículo 3.1, deberá adoptar las
medidas necesarias para que:
a) El número de trabajadores expuestos o
que puedan estar expuestos a fibras de
amianto o de materiales que lo contengan
sea el mínimo indispensable.
b) Los trabajadores con riesgo de exposición
a amianto no realicen horas extraordinarias
ni trabajen por sistema de incentivos en el
supuesto de que su actividad laboral exija
sobreesfuerzos físicos, posturas forzadas o se
realice en ambientes calurosos determinantes
de una variación de volumen de aire
inspirado.
c) Cuando se sobrepase el valor límite fijado
en el artículo 4, se identifiquen las causas y

se tomen lo antes posible las medidas
adecuadas para remediar la situación. No
podrá proseguirse el trabajo en la zona
afectada si no se toman medidas adecuadas
para la protección de los trabajadores
implicados. Posteriormente, se comprobará la
eficacia de dichas medidas mediante una
nueva evaluación del riesgo.
d) Los lugares donde dichas actividades se
realicen:
1.º estén claramente delimitados y
señalizados por paneles y señales, de
conformidad con la normativa en materia de
señalización de seguridad y salud en el
trabajo,
2.º no puedan ser accesibles a otras personas
que no sean aquellas que, por razón de su
trabajo o de su función, deban operar o
actuar en ellos,
3.º sean objeto de la prohibición de beber,
comer y fumar.
Artículo 8. Equipos de protección
individual de las vías respiratorias.
1. Cuando la aplicación de las medidas de
prevención y de protección colectiva, de
carácter técnico u organizativo, resulte
insuficiente para garantizar que no se
sobrepase el valor límite establecido en el
artículo 4.1, deberán utilizarse equipos de
protección individual para la protección de las
vías respiratorias, de conformidad con lo
dispuesto en el Real Decreto 773/1997, de 30
de mayo, sobre disposiciones mínimas de
seguridad y salud relativas a la utilización por
los trabajadores de equipos de protección
individual. No obstante lo anterior, aun
cuando no se sobrepase el indicado valor
límite, el empresario pondrá dichos equipos
a disposición de aquel trabajador que así lo
solicite expresamente.
2. La utilización de los equipos de protección
individual de las vías respiratorias no podrá
ser permanente y su tiempo de utilización,
para cada trabajador, deberá limitarse al
mínimo estrictamente necesario sin que en
ningún caso puedan superarse las 4 horas
diarias. Durante los trabajos realizados con
un equipo de protección individual de las vías
respiratorias se deberán prever las pausas
pertinentes en función de la carga física y
condiciones climatológicas.
Artículo 9. Medidas de higiene personal y
de protección individual.
1. El empresario, en todas las actividades a
que se refiere el artículo 3.1, deberá adoptar
las medidas necesarias para que:
a) los trabajadores dispongan de
instalaciones sanitarias apropiadas y
adecuadas;
96
Enderrocs i residus de construcció
b) los trabajadores dispongan de ropa de
protección apropiada o de otro tipo de ropa
especial adecuada, facilitada por el
empresario; dicha ropa será de uso
obligatorio durante el tiempo de permanencia
en las zonas en que exista exposición al
amianto y necesariamente sustituida por la
ropa de calle antes de abandonar el centro de
trabajo;
c) los trabajadores dispongan de
instalaciones o lugares para guardar de
manera separada la ropa de trabajo o de
protección y la ropa de calle;
d) se disponga de un lugar determinado para
el almacenamiento adecuado de los equipos
de protección y se verifique que se limpien y
se compruebe su buen funcionamiento, si
fuera posible con anterioridad y, en todo
caso, después de cada utilización, reparando
o sustituyendo los equipos defectuosos antes
de un nuevo uso;
e) los trabajadores con riesgo de exposición a
amianto dispongan para su aseo personal,
dentro de la jornada laboral, de, al menos,
diez minutos antes de la comida y otros diez
minutos antes de abandonar el trabajo.
2. El empresario se responsabilizará del
lavado y descontaminación de la ropa de
trabajo, quedando prohibido que los
trabajadores se lleven dicha ropa a su
domicilio para tal fin. Cuando contratase tales
operaciones con empresas especializadas,
estará obligado a asegurarse de que la ropa
se envía en recipientes cerrados y
etiquetados con las advertencias precisas 3.
De acuerdo con el artículo 14.5 de la Ley
31/1995, de 8 de noviembre, el coste de las
medidas relativas a la seguridad y la salud en
el trabajo establecidas por este real decreto
no podrá recaer en modo alguno sobre los
trabajadores.
Artículo 10. Disposiciones específicas
para determinadas actividades.
1. Para determinadas actividades, como
obras de demolición, de retirada de amianto,
de reparación y de mantenimiento, en las que
puede preverse la posibilidad de que se
sobrepase el valor límite fijado en el artículo
4, a pesar de utilizarse medidas técnicas
preventivas tendentes a limitar el contenido
de amianto en el aire, el empresario
establecerá las medidas destinadas a
garantizar la protección de los trabajadores
durante dichas actividades, y en particular las
siguientes:
a) los trabajadores recibirán un equipo de
protección individual de las vías respiratorias
apropiado y los demás equipos de protección
individual que sean necesarios, velando el

empresario por el uso efectivo de los
mismos;
b) se instalarán paneles de advertencia para
indicar que es posible que se sobrepase el
valor límite fijado en el artículo 4;
c) deberá evitarse la dispersión de polvo
procedente del amianto o de materiales que
lo contengan fuera de los locales o lugares de
acción.
d) la correcta aplicación de los
procedimientos de trabajo y de las medidas
preventivas previstas deberá supervisarse
por una persona que cuente con los
conocimientos, la cualificación y la
experiencia necesarios en estas actividades y
con la formación preventiva correspondiente
como mínimo a las funciones del nivel básico.
2. Antes del comienzo de obras de demolición
o mantenimiento, los empresarios deberán
adoptar –si es necesario, recabando
información de los propietarios de los
locales– todas las medidas adecuadas para
identificar los materiales que puedan
contener amianto. Si existe la menor duda
sobre la presencia de amianto en un material
o una construcción, deberán observarse las
disposiciones de este real decreto que
resulten de aplicación.
A estos efectos, la identificación deberá
quedar reflejada en el estudio de seguridad y
salud, o en el estudio básico de seguridad y
salud, a que se refiere el Real Decreto
1627/1997, de 24 de octubre, por el que se
establecen disposiciones mínimas de
seguridad y salud en las obras de
construcción, o en su caso en la evaluación
de riesgos en aquellas obras en las que
reglamentariamente no sea exigible la
elaboración de dichos estudios.
Artículo 11. Planes de trabajo.
1. Antes del comienzo de cada trabajo con
riesgo de exposición al amianto incluido en el
ámbito de aplicación de este real decreto, el
empresario deberá elaborar un plan de
trabajo. Dicho plan deberá prever, en
particular, lo siguiente:
a) que el amianto o los materiales que lo
contengan sean eliminados antes de aplicar
las técnicas de demolición, salvo en el caso
de que dicha eliminación cause un riesgo aún
mayor a los trabajadores que si el amianto o
los materiales que contengan amianto se
dejaran in situ;
b) que, una vez que se hayan terminado las
obras de demolición o de retirada del
amianto, será necesario asegurarse de que
no existen riesgos debidos a la exposición al
amianto en el lugar de trabajo.
97
Enderrocs i residus de construcció
2. El plan de trabajo deberá prever las
medidas que, de acuerdo con lo previsto en
este real decreto, sean necesarias para
garantizar la seguridad y salud de los
trabajadores que vayan a llevar a cabo estas
operaciones. El plan deberá especificar:
a) Descripción del trabajo a realizar con
especificación del tipo de actividad que
corresponda: demolición, retirada,
mantenimiento o reparación, trabajos con
residuos, etc.
b) Tipo de material a intervenir indicando si
es friable (amianto proyectado, calorifugados,
paneles aislantes, etc.) o no friable
(fibrocemento, amianto-vinilo, etc.), y en su
caso la forma de presentación del mismo en
la obra, indicando las cantidades que se
manipularán de amianto o de materiales que
lo contengan.
c) Ubicación del lugar en el que se habrán de
efectuar los trabajos.
d) La fecha de inicio y la duración prevista del
trabajo.
e) Relación nominal de los trabajadores
implicados
directamente en el trabajo o en contacto con
el material conteniendo amianto, así como
categorías profesionales, oficios, formación y
experiencia de dichos trabajadores en los
trabajos especificados.
f) Procedimientos que se aplicarán y las
particularidades que se requieran para la
adecuación de dichos procedimientos al
trabajo concreto a realizar.
g) Las medidas preventivas contempladas
para limitar la generación y dispersión de
fibras de amianto en el ambiente y las
medidas adoptadas para limitar la exposición
de los trabajadores al amianto.
h) Los equipos utilizados para la protección
de los trabajadores, especificando las
características y el número de las unidades
de descontaminación y el tipo y modo de uso
de los equipos de protección individual.
i) Medidas adoptadas para evitar la
exposición de otras personas que se
encuentren en el lugar donde se efectúe el
trabajo y en su proximidad.
j) Las medidas destinadas a informar a los
trabajadores sobre los riesgos a los que están
expuestos y las precauciones que deban
tomar.
k) Las medidas para la eliminación de los
residuos de acuerdo con la legislación vigente
indicando empresa gestora y vertedero.
l) Recursos preventivos de la empresa
indicando, en caso de que éstos sean ajenos,
las actividades concertadas.
m) Procedimiento establecido para la
evaluación y control del ambiente de trabajo
de acuerdo con lo previsto en este real
decreto.

3. No obstante lo previsto en los apartados
anteriores, los planes de trabajo sucesivos
podrán remitirse a lo señalado en los planes
anteriormente presentados ante la misma
autoridad laboral, respecto de aquellos datos
que se mantengan inalterados.
4. Cuando se trate de operaciones de corta
duración con presentación irregular o no
programables con antelación, especialmente
en los casos de mantenimiento y reparación,
el empresario podrá sustituir la presentación
de un plan por cada trabajo por un plan
único, de carácter general, referido al
conjunto de estas actividades, en el que se
contengan las especificaciones a tener en
cuenta en el desarrollo de las mismas. No
obstante, dicho plan deberá ser actualizado si
cambian significativamente las condiciones de
ejecución.
5. Los empresarios que contraten o
subcontraten con otros la realización de los
trabajos comprendidos en el ámbito de este
real decreto deberán comprobar que dichos
contratistas o subcontratistas cuentan con el
correspondiente plan de trabajo. A tales
efectos, la empresa contratista o
subcontratista deberá remitir a la empresa
principal del plan de trabajo, una vez
aprobado por la autoridad laboral.
6.Para la elaboración del plan de trabajo
deberán ser consultados los representantes
de los trabajadores.
Artículo 12. Tramitación de planes de
trabajo.
1. El plan de trabajo se presentará para su
aprobación ante la autoridad laboral
correspondiente al lugar de trabajo en el que
vayan a realizarse tales actividades. Cuando
este lugar de trabajo pertenezca a una
comunidad autónoma diferente a aquella en
que se haya realizado la inscripción en el
Registro de empresas con riesgo por
amianto, el empresario deberá presentar,
junto con el plan de trabajo, una copia de la
ficha de inscripción en dicho Registro.
El plan de trabajo a que se refiere el apartado
4 del artículo anterior se someterá a la
aprobación de la autoridad laboral
correspondiente al territorio de la comunidad
autónoma donde radiquen las instalaciones
principales de la empresa que lo ejecute.
2. El plazo para resolver y notificar la
resolución será de cuarenta y cinco días, a
contar desde la fecha en que la solicitud haya
tenido entrada en el registro de la autoridad
laboral competente; si, transcurrido dicho
plazo, no se hubiera notificado
98
Enderrocs i residus de construcció
pronunciamiento expreso, el plan de trabajo
se entenderá aprobado.
En la tramitación del expediente deberá
recabarse el informe de la Inspección de
Trabajo y Seguridad Social y de los órganos
técnicos en materia preventiva de las
correspondientes comunidades autónomas.
3. Cuando la autoridad laboral que apruebe
un plan de trabajo sea diferente de la del
territorio donde la empresa se encuentra
registrada, remitirá copia de la resolución
aprobatoria del plan a la autoridad laboral del
lugar donde figure registrada.
4. En lo no previsto en este real decreto será
de aplicación lo establecido en la Ley
30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen
Jurídico de las Administraciones Públicas y
del Procedimiento Administrativo Común.
Artículo 13. Formación de los
trabajadores.
1. De conformidad con el artículo 19 de la
Ley 31/1995, de 8 de noviembre, el
empresario deberá garantizar una formación
apropiada para todos los trabajadores que
estén, o puedan estar, expuestos a polvo que
contenga amianto.
Esta formación no tendrá coste alguno para
los trabajadores y deberá impartirse antes de
que inicien sus actividades u operaciones con
amianto y cuando se produzcan cambios en
las funciones que desempeñen o se
introduzcan nuevas tecnologías o cambios en
los equipos de trabajo, repitiéndose, en todo
caso, a intervalos regulares.
2. El contenido de la formación deberá ser
fácilmente comprensible para los
trabajadores. Deberá permitirles adquirir los
conocimientos y competencias necesarios en
materia de prevención y de seguridad, en
particular en relación con:
a) las propiedades del amianto y sus efectos
sobre la salud, incluido el efecto sinérgico del
tabaquismo;
b) los tipos de productos o materiales que
puedan contener amianto;
c) las operaciones que puedan implicar una
exposición al amianto y la importancia de los
medios de prevención para minimizar la
exposición;
d) las prácticas profesionales seguras, los
controles y los equipos de protección;
e) la función, elección, selección, uso
apropiado y limitaciones de los equipos
respiratorios;
f) en su caso, según el tipo de equipo
utilizado, las formas y métodos de

comprobación del funcionamiento de los
equipos respiratorios;
g) los procedimientos de emergencia;
h)los procedimientos de descontaminación;
i) la eliminación de residuos;
j) las exigencias en materia de vigilancia de
la salud.
Artículo 14. Información de los
trabajadores.
1. De conformidad con lo dispuesto en el
artículo 18.1 de la Ley 31/1995, de 8 de
noviembre, el empresario, en todas las
actividades a que se refiere el artículo 3.1,
deberá adoptar las medidas necesarias para
que los trabajadores y sus representantes
reciban información detallada y suficiente
sobre:
a) los riesgos potenciales para la salud
debidos a una exposición al polvo procedente
del amianto o de materiales que lo
contengan;
b) las disposiciones contenidas en el presente
real decreto y, en particular, las relativas a
las prohibiciones y a la evaluación y control
del ambiente de trabajo;
c) las medidas de higiene que deben ser
adoptadas por los trabajadores, así como los
medios que el empresario debe facilitar a tal
fin;
d) los peligros especialmente graves del
hábito de fumar, dada su acción potenciadora
y sinérgica con la inhalación de fibras de
amianto;
e) la utilización y obligatoriedad, en su caso,
de la utilización de los equipos de protección
individual y de la ropa de protección y el
correcto empleo y conservación de los
mismos;
f) cualquier otra información sobre
precauciones especiales dirigidas a reducir al
mínimo la exposición al amianto.
2. Además de las medidas a que se refiere el
apartado1, el empresario informará a los
trabajadores y a sus representantes sobre:
a) los resultados obtenidos en las
evaluaciones y controles del ambiente de
trabajo efectuados y el significado y alcance
de los mismos;
b) los resultados no nominativos de la
vigilancia sanitaria específica frente a este
riesgo. Además, cada trabajador será
informado individualmente de los resultados
de las evaluaciones ambientales
de su puesto de trabajo y de los datos de su
vigilancia sanitaria específica, facilitándole
cuantas explicaciones sean necesarias para
su fácil comprensión.
3. Si se superase el valor límite fijado en el
artículo 4, los trabajadores afectados, así
99
Enderrocs i residus de construcció
como sus representantes en la empresa o
centro de trabajo, serán informados lo más
rápidamente posible de ello y de las causas
que lo han motivado, y serán consultados
sobre las medidas que se van a adoptar o, en
caso de urgencia, sobre las medidas
adoptadas.
4. Se aconsejará e informará a los
trabajadores en lo relativo a cualquier control
médico que sea pertinente efectuar con
posterioridad al cese de la exposición. En
particular, sobre la aplicación a dichos
trabajadores de lo establecido en el artículo
37.3.e) del Real Decreto 39/1997, de 17 de
enero, en materia de vigilancia de la salud
más allá de la finalización de la relación
laboral.
5. El trabajador tendrá derecho a solicitar y
obtener los datos que sobre su persona obren
en los registros y archivos que los
empresarios tengan establecidos en virtud de
lo previsto en el presente real decreto. En
todo caso, el empresario, con ocasión de la
extinción del contrato de trabajo, al
comunicar a los trabajadores la denuncia o,
en su caso, el preaviso de la extinción del
mismo, deberá entregar al trabajador
certificado donde se incluyan los datos que
sobre su persona consten en el apartado 3,
referido a los datos de las evaluaciones, del
anexo IV, y en el anexo V de este real
decreto.
7.Los delegados de prevención o, en su
defecto, los representantes legales de los
trabajadores recibirán una copia de los planes
de trabajo a que se refiere el artículo 11 de
este real decreto.
Artículo 15. Consulta y participación de
los trabajadores.
La consulta y participación de los
trabajadores o sus representantes sobre las
cuestiones a que se refiere este real decreto
se realizarán de conformidad con lo dispuesto
en el artículo 18.2 de la Ley 31/1995, de 8 de
noviembre.
Artículo 16. Vigilancia de la salud de los
trabajadores.
1. El empresario garantizará una vigilancia
adecuada y específica de la salud de los
trabajadores en relación con los riesgos por
exposición a amianto, realizada por personal
sanitario competente, según determinen las
autoridades sanitarias en las pautas y
protocolos elaborados, de conformidad con lo
dispuesto en el artículo 37.3 del Real Decreto
39/1997, de 17 de enero. Dicha vigilancia
será obligatoria en los siguientes supuestos:

a) Antes del inicio de los trabajos incluidos en
el ámbito de aplicación del presente real
decreto con objeto de determinar, desde el
punto de vista médico-laboral, su aptitud
específica para trabajos con riesgo por
amianto.
b) Periódicamente, todo trabajador que esté
o haya estado expuesto a amianto en la
empresa, se someterá a reconocimientos
médicos con la periodicidad determinada por
las pautas y protocolos a que se refiere el
apartado 1.
2. Todo trabajador con historia médicolaboral
de exposición al amianto será
separado del trabajo con riesgo y remitido a
estudio al centro de atención especializada
correspondiente, a efectos de posible
confirmación diagnóstica, y siempre que en la
vigilancia sanitaria específica se ponga de
manifiesto alguno de los signos o síntomas
determinados en las pautas y protocolos a
que se refiere el apartado 1.
3. Habida cuenta del largo período de latencia
de las manifestaciones patológicas por
amianto, todo trabajador con antecedentes
de exposición al amianto que cese en la
relación de trabajo en la empresa en que se
produjo la situación de exposición, ya sea por
jubilación, cambio de empresa o cualquier
otra causa, seguirá sometido a control
médico preventivo, mediante reconocimientos
periódicos realizados, a través del Sistema
Nacional de Salud, en servicios de
neumología que dispongan de medios
adecuados de exploración funcional
respiratoria u otros Servicios relacionados
con la patología por amianto.
CAPÍTULO III
Disposiciones varias
Artículo 17. Obligación de inscripción en
el Registro de empresas con riesgo por
amianto.
1. Todas las empresas que vayan a realizar
actividades u operaciones incluidas en el
ámbito de aplicación de este real decreto
deberán inscribirse en el Registro de
empresas con riesgo por amianto existente
en los órganos correspondientes de la
autoridad laboral del territorio donde
radiquen sus instalaciones principales,
mediante la cumplimentación de la ficha
recogida en el anexo III.
Los órganos a los que se refiere el párrafo
anterior enviarán copia de todo asiento
practicado en sus respectivos registros al
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en
100
Enderrocs i residus de construcció
el Trabajo, donde existirá un Censo de
empresas con riesgo por amianto.
Los registros de las Administraciones
competentes en la materia estarán
intercomunicados para poder disponer de
toda la información que contienen.
2. Las empresas inscritas en el Registro de
empresas con riesgo por amianto deberán
comunicar a la autoridad laboral a la que se
refiere el párrafo primero del apartado
anterior toda variación de los datos
anteriormente declarados, en el plazo de
quince días desde aquél en que tales cambios
se produzcan.
Artículo 18. Registros de datos y archivo
de documentación.
1. Sin perjuicio de lo establecido en el
artículo 23 de la Ley 31/1995, de 8 de
noviembre, las empresas comprendidas en el
ámbito de aplicación del presente real
decreto están obligadas a establecer y
mantener actualizados los archivos de
documentación relativos a:
a) Ficha de inscripción presentada en el
Registro de empresas con riesgo por amianto
(RERA).
b) Planes de trabajo aprobados.
c) Fichas para el registro de datos de la
evaluación de la exposición en los trabajos
con amianto, de conformidad con lo dispuesto
en el anexo IV.
d) Fichas para el registro de datos sobre la
vigilancia sanitaria específica de los
trabajadores, de conformidad con lo
dispuesto en el anexo V.
2. Las fichas para el registro de los datos de
evaluación de la exposición en los trabajos
con amianto deberán remitirse, una vez
ejecutados los trabajos afectados por el plan,
a la autoridad laboral que lo haya aprobado.
Dicha autoridad laboral, a su vez, remitirá
copia de esta información
a la autoridad laboral del lugar donde la
empresa esté registrada.
En el caso de los planes de trabajo únicos a
que se refiere el artículo 11.4, las fichas para
el registro de los datos de evaluación de la
exposición deberán remitirse, antes del final
de cada año, a la autoridad laboral del lugar
donde la empresa esté registrada.
3. Las fichas para el registro de datos sobre
la vigilancia sanitaria específica de los
trabajadores deberán ser remitidas por el
médico responsable de la vigilancia sanitaria,
antes del final de cada año, a la autoridad
sanitaria del lugar donde la empresa esté
registrada.

4. Los datos relativos a la evaluación y
control ambiental, los datos de exposición de
los trabajadores y los datos referidos a la
vigilancia sanitaria específica de los
trabajadores se conservarán durante un
mínimo de cuarenta años después de
finalizada la exposición, remitiéndose a la
autoridad laboral en caso de que la empresa
cese en su actividad antes de dicho plazo.
Los historiales médicos serán remitidos por la
autoridad laboral a la sanitaria, quien los
conservará, garantizándose en todo caso la
confidencialidad de la información en ellos
contenida. En ningún caso la autoridad
laboral conservará copia de los citados
historiales.
Artículo 19. Tratamiento de datos.
El tratamiento automatizado de los datos
registrados o almacenados en virtud de lo
previsto en este real decreto sólo podrá
realizarse en los términos contemplados en la
Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre,
de Protección de Datos de Carácter Personal.
Disposición adicional primera. Transmisión de
información al Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Para el adecuado cumplimiento de las
funciones que el artículo 8 de la Ley 31/1995,
de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos
Laborales, atribuye al Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo, las
autoridades laborales remitirán al citado
Instituto copia de las resoluciones de
autorización de los planes de trabajo, así
como toda la información relativa al anexo III
y al anexo IV de las empresas registradas en
su territorio.
Disposición adicional segunda. Elaboración y
actualización de la Guía Técnica.
El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene
en el Trabajo, de acuerdo con lo dispuesto en
el artículo 5.3 del Real Decreto 39/1997, de
17 de enero, por el que se aprueba el
Reglamento de los Servicios de Prevención,
elaborará y mantendrá actualizada una Guía
técnica, de carácter no vinculante, para la
evaluación de los riesgos relacionados con la
exposición a amianto durante el trabajo.
En dicha Guía se establecerán, en concreto,
orientaciones prácticas para la determinación
de la exposición esporádica y de baja
intensidad contemplada en el artículo 3.2 de
este real decreto, así como criterios
armonizados de actuación para la aprobación
de los planes de trabajo contemplados en el
artículo 11.
101
Enderrocs i residus de construcció
Disposición transitoria primera. Datos
archivados antes de la entrada en vigor de
este real decreto.
Los datos registrados y la documentación
archivada en virtud de lo previsto en la Orden
del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,
de 31 de octubre de 1984, por la que se
aprueba el Reglamento sobre trabajos con
riesgo de amianto, deberán conservarse en
los términos establecidos en dicha normativa.
Disposición transitoria segunda. Empresas
inscritas en el RERA en el momento de
entrada en vigor de este real decreto.
Los Registros de empresas con riesgo por
amianto actualmente existentes en los
órganos competentes de las autoridades
laborales subsistirán y los datos inscritos en
los mismos conservarán su validez, sin
perjuicio de lo dispuesto en el párrafo
siguiente, por lo que las empresas que
figuren inscritas en dichos registros en la
fecha de entrada en vigor de este real
decreto no tendrán que cumplimentar nueva
ficha de inscripción.
Las empresas que en la fecha de entrada en
vigor de este real decreto estuviesen inscritas
en los Registros de empresas con riesgo por
amianto de varias comunidades autónomas,
mantendrán como única inscripción la del
registro de aquella comunidad autónoma en
la que radiquen sus instalaciones principales;
a estos efectos, dichas empresas procederán
a solicitar su baja en los registros del resto
de las comunidades autónomas en que
estuviesen inscritas.
No obstante lo anterior, las empresas
vendrán obligadas a facilitar a las autoridades
laboral y sanitaria los datos que éstas
requieran con objeto de completar los
antecedentes obrantes en los registros
existentes.
Disposición derogatoria única. Alcance de la
derogación normativa.
Quedan derogadas cuantas disposiciones de
igual o inferior rango se opongan a lo
dispuesto en este real decreto y
expresamente las siguientes:
a) Orden del Ministerio de Trabajo y
Seguridad Social, de 31 de octubre de 1984,
por la que se aprueba el Reglamento sobre
trabajos con riesgo de amianto.
b) Orden del Ministerio de Trabajo y
Seguridad Social, de 7 de enero de 1987, por
la que se establecen normas
complementarias del Reglamento sobre
trabajos con riesgo de amianto.
c) Resolución de la Dirección General de
Trabajo, de 8 de septiembre de 1987, sobre
tramitación de solicitudes de homologación

de laboratorios especializados en la
determinación de fibras de amianto.
d) Orden del Ministerio de Trabajo y
Seguridad Social, de 22 de diciembre de
1987, por la que se aprueba el modelo de
libro registro de datos correspondientes
al Reglamento sobre trabajos con riesgo de
amianto.
e) Resolución de la Dirección General de
Trabajo, de 20 de febrero de 1989, por la que
se regula la remisión de fichas de
seguimiento ambiental y médico para el
control de exposición al amianto.
f) Orden del Ministerio de Trabajo y
Seguridad Social, de 26 de julio de 1993, por
la que se modifican los artículos 2.º, 3.º y
13.º de la Orden de 31 de octubre de 1984
por la que se aprueba el Reglamento sobre
trabajos con riesgo de amianto y el artículo
2.º de la Orden de 7 de enero de 1987 por la
que se establecen normas complementarias
al citado Reglamento.
Disposición final primera.
Título competencial.
Este real decreto se dicta al amparo de lo
dispuesto en el artículo 149.1.7.ª de la
Constitución, que atribuye al Estado la
competencia exclusiva en materia de
legislación laboral, así como de lo dispuesto
en el artículo 149.1.18.ª
Disposición final segunda. Incorporación de
derecho de la Unión Europea.
Mediante este real decreto se incorpora al
derecho español la Directiva 2003/18/CE del
Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de
marzo de 2003, por la que se modifica la
Directiva 83/477/CEE, del Consejo, de 19 de
septiembre de 1983, sobre la protección de
los trabajadores contra los riesgos
relacionados con la exposición al amianto
durante el trabajo.
Disposición final tercera. Facultades de
aplicación y desarrollo.
Se autoriza al Ministro de Trabajo y Asuntos
Sociales, previo informe favorable del
Ministro de Sanidad y Consumo, y previo
informe de la Comisión Nacional de Seguridad
y Salud en el Trabajo, a dictar cuantas
disposiciones sean necesarias para la
aplicación y desarrollo de este real decreto,
así como para las adaptaciones de carácter
estrictamente técnico de sus anexos en
función del progreso técnico y de la evolución
de normativas o especificaciones
internacionales o de los conocimientos en
materia de amianto.
Disposición final cuarta. Entrada en vigor.
102
Enderrocs i residus de construcció
El presente Real Decreto entrará en vigor a
los seis meses de su publicación en el
«Boletín Oficial del Estado».
Dado en Madrid, el 31 de marzo de 2006.
JUAN CARLOS R.
La Vicepresidenta Primera del Gobierno y
Ministra de la Presidencia,
MARÍA TERESA FERNÁNDEZ DE LA VEGA
SANZ
ANEXO I
Requisitos para la toma de muestras y el
análisis (recuento de fibras)
1. La medición incluirá la toma de muestras
representativas de la exposición personal de
los trabajadores a las fibras de amianto y el
posterior análisis de las mismas.
Las muestras ambientales estáticas, no
personales, sólo serán procedentes para
detectar la presencia de fibras de amianto en
el aire en las situaciones tales como:
– en el ambiente de lugares de trabajo en los
que existan o se sospeche que puedan existir
materiales de amianto;
– en el exterior de los encerramientos en los
que se efectúen trabajos con amianto, o en el
interior de las unidades de descontaminación;
– después de realizar trabajos con amianto,
para asegurar que el lugar de trabajo y su
entorno no han quedado contaminados y no
existen riesgos debidos a la exposición al
amianto.
2. La estrategia de la medición incluyendo el
número de muestras, la duración y la
oportunidad de la medición, deberá ser tal
que sea posible determinar una exposición
representativa para un período de referencia
de ocho horas (un turno) mediante
mediciones o cálculos ponderados en el
tiempo. A tal efecto se tendrá en cuenta lo
dispuesto en el artículo 16 de la Ley de
Prevención de Riesgos Laborales y en el Real
Decreto 374/2001, de 6 de abril, sobre la
protección de la salud y seguridad de los
trabajadores contra los riesgos relacionados
con los Agentes Químicos durante el trabajo y
en la Guía Técnica del Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo para la
evaluación y prevención de los riesgos
presentes en los lugares de trabajo
relacionados con agentes químicos (Real
Decreto 374/2001, de 6 de abril).
3. La toma de muestras y el análisis
(recuento de fibras) se realizará
preferentemente por el procedimiento

descrito en el método MTA/MA-051 del
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en
el Trabajo, «Determinación de fibras de
amianto y otras fibras en aire. Método del
filtro de membrana/microscopia óptica de
contraste de fases», según el método
recomendado por la Organización Mundial de
la Salud en 1997, o por cualquier otro
método que dé resultados equivalentes.
ANEXO II
Reconocimiento de la capacidad técnica
de los laboratorios especializados en el
análisis (recuento) de fibras de amianto
El reconocimiento formal de la idoneidad de
los laboratorios será objetivado y fundado
sobre su capacidad técnica, efectuándose de
acuerdo con criterios predeterminados y
conocidos por los interesados,
proporcionándose de esta manera las
garantías necesarias tanto para
la posición de tales interesados, como para la
adopción de resoluciones adecuadamente
justificadas.
Con el fin de hacer conocidas las condiciones
básicas que serán tenidas en cuenta a la hora
de emitir un juicio sobre tal idoneidad, y los
trámites administrativos que de manera
uniforme se seguirán en el procedimiento
necesario para ello, se dispone lo siguiente:
1. El laboratorio que desee obtener la
acreditación como laboratorio especializado
en el análisis (recuento) de fibras de amianto
deberá cumplir los siguientes requisitos:
1.1 Disponer con carácter permanente de las
instalaciones, equipos, medios materiales y
personal adecuados para los análisis
(recuentos) de fibras de amianto, de acuerdo
con lo especificado a este respecto en el
método del INSHT «Determinación de fibras
de amianto y otras fibras en aire» (MTA/MA-
051), elaborado de acuerdo al método
recomendado por la OMS.
1.2 Tener establecido un sistema de gestión
de la calidad para los análisis (recuentos) de
fibras de amianto. Este sistema tendrá en
cuenta los principios generales sobre calidad
en las mediciones de agentes químicos que
se especifican en el Apéndice 6 de la Guía
Técnica del Instituto Nacional de Seguridad e
Higiene en el Trabajo (INSHT) para la
evaluación y prevención de los riesgos
presentes en los lugares de trabajo
relacionados con Agentes Químicos (Real
Decreto 374/2001,
de 6 de abril). A este respecto se deberá
cumplir lo que se indica en los párrafos
8.3.3.3 y 8.3.4 del protocolo de acreditación.
103
Enderrocs i residus de construcció
1.3 Participar de forma continuada y ser
clasificado como satisfactorio en el Programa
Interlaboratorios de Control de Calidad para
el recuento de Fibras de Amianto (PICC-FA)
del INSHT.
2. A solicitud de acreditación se efectuará
mediante instancia dirigida a la autoridad
laboral competente, e irá acompañada de los
datos y documentos que se indican y detallan
en los párrafos 1 y 2 del protocolo de
acreditación recogido en el apartado 8.
3. Recibida la solicitud, la autoridad laboral
recabará informe del INSHT y cuantos otros
considere necesarios para resolver
fundadamente.
4. A fin de emitir su informe, el INSHT
realizará la verificación de los datos
presentados en la solicitud y practicará los
correspondientes controles de acuerdo con lo
indicado en el protocolo de acreditación que
se detalla en el apartado 8 del presente
anexo. Para ello, el INST. tendrá libre acceso
a las instalaciones, documentos, registros y
archivos de muestras y resultados del
laboratorio.
Además, el INSHT podrá hacer uso de los
datos de la participación y clasificación del
laboratorio en el PICC-FA.
5. La autoridad laboral, a la vista de los
informes recibidos, dictará resolución
concediendo o denegando la acreditación
solicitada. La resolución que conceda la
acreditación se entenderá otorgada con
carácter indefinido, tendrá validez en todo el
territorio nacional y surtirá efectos al día
siguiente de su publicación en el Boletín
Oficial del Estado.
6. El laboratorio deberá mantener las
condiciones en que se basó su acreditación.
Con este fin, el INSHT verificará el
mantenimiento de estos requisitos en la
forma establecida en el protocolo de
acreditación.
Si como resultado de las comprobaciones
efectuadas, directamente o a través de las
comunicaciones señaladas en el apartado
anterior, la autoridad laboral que concedió la
acreditación tuviera constancia del
incumplimiento de requisitos que
determinaron aquélla, dictará resolución de
extinción de la acreditación otorgada.
7. En lo no previsto en el presente anexo
será de aplicación la Ley 30/1992, de 26 de
noviembre, de Régimen Jurídico de las
Administraciones Públicas y del Procedimiento
Administrativo Común.

8. Protocolo para la acreditación de
laboratorios especializados en el análisis
(recuento) de fibras de amianto.
8.1 Las solicitudes deberán indicar los
siguientes datos:
Denominación del laboratorio:
Naturaleza jurídica:
N.º de identificación fiscal:
N.º patronal de la Seguridad Social:
Dirección:
Teléfono/Fax/e-mail:
Nombre del solicitante:
Puesto o cargo que desempeña:
Fecha desde la que el laboratorio realiza
recuentos de fibras de amianto:
Fecha de inscripción en el PICC-FA:
Fecha y clasificación del laboratorio en la
última evaluación de resultados del PICC-FA:
8.2 Esta solicitud irá acompañada de los
siguientes documentos:
a) Plano del laboratorio.
b) Organización interna (indicar en forma de
organigrama las relaciones y dependencias
del personal).
c) Hojas de datos del personal del laboratorio
conteniendo la información siguiente:
Nombre:
Titulación:
Cargo:
Experiencia (años):
Formación para el análisis (recuento) de
fibras:
Otros datos que considere de interés:
(se rellenará una hoja de datos por cada una
de las personas relacionadas con el recuento
incluyendo al responsable del laboratorio).
d) Memoria descriptiva de las instalaciones,
equipos y aparatos utilizados para el análisis
de fibras, con indicación de sus
características esenciales.
e) Relación de documentos que componen el
sistema de gestión de calidad para el
recuento de fibras de amianto.
f) Procedimientos internos del laboratorio
para el control de calidad.
8.3 Visita de inspección.
8.3.1 Los laboratorios que hayan solicitado el
reconocimiento de su capacidad técnica serán
objeto de una visita de inspección realizada
por técnicos del Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo,
especialistas en la determinación de fibras de
amianto en aire.
8.3.2 La fecha para la visita de inspección se
concertará por escrito entre el Instituto
Nacional de Seguridad e Higiene en el
Trabajo y el laboratorio solicitante, a partir
104
Enderrocs i residus de construcció
de la fecha de recepción por el Instituto
Nacional de Seguridad e Higiene en el
Trabajo del expediente de solicitud completo,
incluyendo los datos e información
complementaria que se considere necesario
recabar antes de proceder a la realización de
la visita, y dentro de los tres meses
siguientes a esta fecha.
8.3.3 Objeto de la visita. La visita de
inspección estará enfocada a la comprobación
de todos los datos presentados por el
laboratorio solicitante, especialmente en
cuanto a la disponibilidad y adecuación de los
medios técnicos y humanos y documentos del
sistema de calidad para la realización de los
recuentos de fibras, y, en especial, de los
procedimientos para el aseguramiento de la
calidad de los resultados y el mantenimiento
de registros y archivos de muestras y
resultados.
8.3.3.1 Recursos técnicos de los laboratorios.
Los equipos, instalaciones, instrumentación y
métodos de trabajo deben ser conformes a
los especificados en relación con el análisis de
las muestras en el método MTA/ MA-051 del
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en
el Trabajo, basado en el método de la
Organización Mundial de la Salud (1997).
8.3.3.2 Recursos humanos de los
laboratorios. Tanto el responsable de los
recuentos como su personal auxiliar deben
tener una formación adecuada en el recuento
de fibras de amianto. Se exigirá el certificado
de haber recibido cursos o entrenamiento
específico para este fin, al menos al
responsable de los recuentos. Dicha
preparación y entrenamiento puede haberse
realizado en los cursos programados a este
fin por el Instituto Nacional de Seguridad e
Higiene en el Trabajo o en otra entidad u
organismo con especialización y experiencia
actualizada en la materia.
8.3.3.3 Sistema de calidad. Se requerirá que
el laboratorio disponga de procedimientos
internos documentados para todas las etapas
necesarias para el análisis de las muestras
(recepción de muestras, preparación,
recuento de fibras, calibración, control de
calidad, informe de resultados). Se
documentarán y aplicarán condiciones para la
aceptación de muestras y resultados.
8.3.4 Archivo de resultados y conservación
de las muestras. Deberán conservarse todos
los resultados de los análisis hasta un período
mínimo de 40 años, así como todas las
preparaciones permanentes correspondientes
a las muestras analizadas hasta un mínimo
de 10 años al objeto de poder realizar las
comprobaciones que fueran pertinentes.

8.3.5 Evaluación de los datos de la visita de
inspección. El INSHT emitirá un informe a la
autoridad laboral de cuyas conclusiones se
pueda deducir el dictamen
sobre la idoneidad del laboratorio. Cuando los
datos obtenidos de las visitas de inspección
indiquen deficiencias que no permitan
reconocer dicha idoneidad el laboratorio será
informado de las mismas.
8.4. Control de calidad.
8.4.1 El laboratorio deberá participar de
forma continuada y ser calificado como
satisfactorio en el Programa Interlaboratorios
de Control de Calidad para el recuento de
Fibras de Amianto (PICC-FA) del Instituto
Nacional de Seguridad e Higiene en el
Trabajo.
8.4.2 La participación en el PICC-FA implica
el análisis (recuento) de fibras de las series
de muestras de control que se circulan entre
los laboratorios. Las evaluaciones de los
laboratorios participantes se realizan a la
finalización de las circulaciones.
8.4.3 Para que un laboratorio sea calificado
como satisfactorio se requiere que haya
analizado 32 muestras (dos series) y
obtenido al menos el 75% de los resultados
( 24 resultados) dentro de los límites de
control establecidos en el programa. El
laboratorio debe mantener siempre este
requisito de forma continua en las dos
últimas series de muestras circuladas.
8.5 Cuando se cumplan los requisitos
especificados para el reconocimiento de la
capacidad técnica del laboratorio indicados en
el apartado 1 del presente anexo, verificados
a través de la visita de inspección y de los
resultados de participación en el PICC-FA, el
INSHT emitirá un informe de propuesta de
acreditación dirigido a la autoridad laboral
correspondiente.
8.6 El INSHT verificará el mantenimiento de
los requisitos exigidos para la acreditación a
105
Enderrocs i residus de construcció
través del seguimiento de la participación del
laboratorio en PICC-FA y de las visitas de
inspección periódicas que se realizarán al
mismo tal como se indica en el párrafo 9 del
presente apartado.
8.7 Cuando el INSHT observe anomalías o
incumplimientos en el mantenimiento de
cualquiera de dichos requisitos, informará de
inmediato a la autoridad laboral, proponiendo
la suspensión temporal de la acreditación del
laboratorio hasta que dichas anomalías o
deficiencias sean subsanadas. Así mismo, el
laboratorio podrá solicitar la baja temporal
voluntaria de la acreditación cuando así lo
considere conveniente.
8.8 El laboratorio en situación de baja o
suspensión temporal podrá solicitar la
renovación de la acreditación cuando los
motivos que la produjeron fueran
subsanados. Para conceder esta renovación
la autoridad laboral solicitará informe del
INSHT, que a tal fin realizará las
comprobaciones y controles oportunos.
8.9 Inspecciones periódicas. Las visitas de
inspección se repetirán periódicamente
cuando el INSHT lo considere conveniente y
como mínimo cada cuatro años, para
comprobar que se mantienen los requisitos
exigidos a los laboratorios acreditados.
8.10 Notificación de modificaciones. En
cualquier caso, la autoridad laboral debe ser
informada por el laboratorio de cualquier
modificación que pueda afectar a los datos
recogidos en su expediente. Estas
modificaciones pueden ser consecuencia
tanto de la puesta en práctica de las
recomendaciones recibidas para la corrección
de las deficiencias detectadas, como por
iniciativa u otros motivos propios del
laboratorio. La autoridad laboral enviará las
notificaciones recibidas al INSHT que, a la
vista de las mismas, determinará si procede
una nueva inspección para las oportunas
comprobaciones.

106
Enderrocs i residus de construcció

107
Enderrocs i residus de construcció

10.3. L’amiant com a material
108
Enderrocs i residus de construcció
Un dels punts previs que cal tenir en compte a l’hora de dur a terme un enderroc és la possibilitat
de trobar materials que continguin amiant. L'amiant o l’asbest és un terme utilitzat per denominar
una sèrie de metasilicats de ferro, alumini i magnesi que presenten formes fibroses. Hi ha una
àmplia gamma de varietats; les més emprades en aplicacions de construcció són el crisòtil o
amiant blanc, l’amosita o amiant marró i la crocidolita o amiant blau. Totes les varietats d'amiant
es caracteritzen per la incombustibilitat, per ser un bon aïllament tèrmic i per la resistència a les
altes temperatures, al pas de l'electricitat, a l'abrasió i als microorganismes.
Aquestes propietats, al costat del seu tradicional baix cost, van fer de l'amiant un element molt útil
per a la indústria de la construcció. La primera explotació moderna d'amiant es remunta al 1880 i,
d'una manera més o menys intensa, s'ha utilitzat durant tot el segle XX. A Espanya, el període de
màxima utilització és el comprès entre els anys 1960 i 1984. A mesura que l'amiant s'utilitzava, es
van anar coneixent els riscos que representava per a la salut la inhalació de les seves fibres i,
lentament, s'han anat prohibint els diferents usos. A Espanya, la prohibició de fabricació de l'última
varietat d'amiant, el crisòtil, va ser fixada per al 14 de juny del 2002 i la seva comercialització va
finalitzar el 14 de desembre del 2002.
10.4. Aplicacions de l’amiant
Les diferents formes d'introduir l'amiant en un edifici i les seves aplicacions conegudes poden ser
les següents:
• Productes aïllants: Pel caràcter ignífug i pràcticament la nul·la conductivitat tèrmica,
l'amiant era utilitzat per fabricar nombrosos productes aïllants tèrmics i de protecció al foc.
A l'edifici, aquests productes arribaven de diferents formes: com a fibres, subministrades
per revestir les cambres d'aire en cobertes, façanes o falsos sostres, així com per dur a
terme diferents revestiments aïllants tèrmics, correccions acústiques, protecció contra el
foc i control de condensacions actuant com material higroscòpic, barrejats amb adhesius i
aglutinants que, aplicats al suport, fixaven les fibres projectades o aplicades manualment
barrejant-les amb el morter de protecció, ja fos en estructures per protegir del foc, o en
revestiments de morter a les façanes aïllades per l'exterior.
• Fibres pures manufacturades i teixides per confeccionar mantes aïllants, cordons per
l'aïllament en juntes de calderes i canonades, apagaguspires en quadres elèctrics o a les
calorifugacions per l'aïllament de turbines, forns, calderes i canalitzacions d'aigua o gas a
temperatures extremes.
• Productes prefabricats que barrejaven les fibres d'amiant amb altres materials i es
proveïen les construccions de plaques conformades de diferents fibres barrejades amb
guix, cel·lulosa, encenalls de fusta, etc., per col·locar-lo en falsos sostres, divisions i
envans lleugers, plaques absorbents acústiques, proteccions per a focus de calor com
radiadors mitjançant la col·locació de les plaques com a cartel·la sobre aquests o separantlos
de la paret.
•
També eren subministrades en forma de plaques ignífugues per protegir estructures o
confeccionar conductes d'impulsió d'aire, etc. Amb les fibres barrejades amb cel·lulosa es
fabricaven papers i cartrons aïllants utilitzats per al revestiment en juntes i forats. Altres
productes amb fibres d'amiant que arribaven a obra eren els elements tallafoc com portes,
comportes per sectoritzar incendis, etc. elaborats normalment amb xapa d'acer amb una
capa interior de fibres pures d'amiant, i les proteccions aïllants de cables elèctrics on es
barrejaven les fibres d'amiant amb diferents polímers. Finalment, cal considerar també com
a material aïllant i prefabricat el fibrociment que s'utilitzava en ocasions per protegir del foc
estructures metàl·liques.
• Productes d'alta resistència mecànica. Per la gran resistència a la fricció, l’elevada
flexibilitat i la resistència a l'atac de productes químics, les fibres d'amiant van tenir una
gran difusió a la indústria i a la construcció amb productes prefabricats barrejats amb
diferents materials com el PVC, per construir paviments vinils amb fibres d'amiant que
aportaven gran resistència al desgast, o barrejats amb cel·luloses, cautxús, etc.

109
Enderrocs i residus de construcció
Aquestes fibres també s’usaven com a enduridors de les capes superficials en revestiments
sotmesos a fregaments com pintures o estucats, o barrejats amb betums per a
l'enduriment superficial en zones de fregament i impermeabilitzacions.
• Productes de fibrociment. Aquí agrupem totes les manufactures elaborades de
fibrociment, ja que aquest producte, que va ser una revelació, va reunir totes les propietats
i les característiques del mineral d'amiant per dur a terme nombroses i variades
aplicacions.
Altres usos van ser en baixants, la conducció d'aigua a pressió a grans diàmetres,
l'evacuació de fums, o la protecció de l'impacte de cablejats elèctrics, dipòsits de contenció
d'aigües, persianes, reixetes de ventilació, teules, jardineres i elements de jardí com bancs
o taules, peces de decoració, frisos, motllures i sòcols, etc., i el seu ús més extens en
plaques llises o ondulades per confeccionar cobertes, envans pluvials, folrat de mitgeres o
realització de façanes.
Materials i productes
aïllants
Productes d’alta
resistència mecànica
Productes de fibrociment
Quadre de materials i productes amb amiant a la construcció
Fibres
Fibres manufacturades
Productes prefabricats
Paviments vinílics
Juntes
Massilles i segellants
Pintures i estucat
Betums i impermeabilitzacions
Canonades
Dipòsits
Persianes i reixes
Teules de cobriment
Jardineres i elements de jardí
Elements de decoració
Plaques llises i ondulades
Farciment de cambres d’aire
Projectades com a aïllament tèrmic
Projectades com a aïllament acústic
Projectades amb morter per a la protecció del foc
Projectades per al control de condensacions
Barrejades amb morter per aïllament i revestiment
de façanes
Mantes aïllants
Cordó a juntes
Apagaguspires
Calorifugacions
Falsos sostres
Divisions i envans lleugers
Plaques aïllants acústiques
Protecció de focus puntuals de calor
Plaques ignífugues
Conductes d’aire
Papers i cartrons
Portes i comportes tallafocs
Protecció de cablejat elèctric
Fibrociment com a protecció del foc

10.5. Definició tipològica dels edificis amb riscos
10.5.1. Edificis amb aplicacions d’amiant de risc mitjà
110
Enderrocs i residus de construcció
L’ús extens de derivats del fibrociment en forma de tubs de baixants en dipòsits d’aigua, en
jardineres, en plaques de coberta, en revestiments decoratius entre d’altres, ens permet considerar
que pràcticament tots els edificis construïts al nostre país fins a l’any noranta, és a dir, prop d’un
milió d’edificis, contenen en més o menys grau productes derivats de l’amiant de risc mitjà.
10.5.2. Edificis amb aplicacions d’amiant de risc alt
Els edificis que potencialment poden contenir aplicacions d’amiant de risc alt estan definits
tipològicament per una sèrie de paràmetres que ens permeten d’identificar-los.
Els paràmetres que cal considerar són els següents:
Any de construcció: 1965-1985
Tipus d’estructura: pilars, jàsseres i forjats d’estructura d’acer
Ús de l’edifici: oficines, espectacles, equipaments, aparcaments
Instal·lacions que contenen: calefacció central, producció centralitzada d’aigua calenta sanitària, tallers, forns
10.6. Localització o diagnosi de l’amiant en edificis existents
Davant la possibilitat de presència de fibres d’amiant en un edifici, és especialment important
seguir un procediment que minimitzi els riscos d’inhalació de fibres i valori d’una manera apropiada
el risc que comporta aquest per a les persones que usen l’edifici. Es pot dur a terme de la manera
següent:
• Consulta de la documentació existent del projecte o dels treballs de rehabilitació de l’edifici
per valorar la possibilitat que hi hagi materials que continguin amiant o bé referència de les
empreses subministradores.
• Inspecció directa i sistemàtica dels locals, de les solucions constructives i dels materials,
per identificar els que potencialment puguin contenir amiant i, a la vegada, siguin friables
(la friabilitat es defineix com la capacitat que té un material de desprendre’s fibres com a
resposta a la simple pressió que podem exercir amb la mà). Aquesta friabilitat varia
depenent de la quantitat de fibres del material manufacturat, el tipus de barreja amb altres
compostos, l’estat de conservació del material i l’any de fabricació per la friabilitat del
material.
• Verificació de l’estat de conservació dels materials friables per fer una primera aproximació
al risc de despreniment de fibres. També cal valorar el grau d’accessibilitat i d’exposició als
cops o les vibracions, i la possibilitat de moviments d’aire dins del local/edifici.
• Presa de petites mostres dels materials friables sospitosos de contenir amiant. És
recomanable agafar mostres en diferents estats de conservació i en zones aleatòries, ja
que s’han donat casos que en una mateixa obra, segons l’època d’intervenció, les mostres
hagin donat dades diferents.
• Valoració ambiental per detectar la presència de fibres d’amiant (fibres/cm³).
• Aixecament gràfic de les zones on s’han detectat productes amb amiant.
• Estudi dels sistemes de tractament i distribució d’aire condicionat o corrents d’aire que
puguin dispersar fibres per l’edifici.
Tant durant la inspecció com durant la presa de mostres s’han de prendre mesures per evitar la
producció de pols. S’han d’utilitzar eines que no facin pols i, en tot cas, s’han de fer servir els
mitjans de protecció que corresponguin (com a mínim màscara antipols i guants d’un sol ús). Les

111
Enderrocs i residus de construcció
mostres s’han de portar, dins de bosses de plàstic hermètiques, a un laboratori especialitat i amb
capacitat per identificar amiant. Les cales que s’hagin fet per extreure’n mostres s’han de segellar
immediatament, per exemple, amb un vernís-esprai.
10.7. Avaluació del risc
La presència d’un material que contingui amiant no comporta per si mateix un perill per a la salut
dels ocupants. Si el material està en bones condicions és força improbable que hi hagi un perill
apreciable de despreniment de fibres a l’ambient. Per valorar la potencialitat d’exposició a fibres
d’amiant del personal de l’edifici es poden utilitzar dos tipus de criteris complementaris:
• L’examen de les condicions de col·locació dels materials, per estimar el perill de
despreniment de fibres (naturalesa, funció, friabilitat, adherència al suport, manca de
revestiment protector, fàcil accés, necessitat d’operacions de manteniment freqüents).
• La mesura de la concentració de les fibres d’amiant aerodisperses a l’interior de l’edifici
(valoració ambiental).
La valoració ambiental no es pot utilitzar com a criteri únic, ja que mesura la concentració de fibres
presents a l’aire en el moment del mostreig, sense obtenir cap informació sobre el perill que
l’amiant es deteriori o sigui malmès per l’activitat normal. Particularment, quan es malmet (cops,
neteja, operacions de manteniment, etc.) es poden mesurar valors alts de concentració que poden
ser ocasionals i de durada breu, però significatius.
Les fibres d’amiant que poden produir malalties són microscòpiques i no es poden veure a simple
vista. Per avaluar el perill que presenta l’exposició a aquestes fibres, s’ha de fer un mostreig que
consisteix a passar un volum d’aire, exactament mesurat, a través d’un filtre especial on queden
retingudes les fibres. A partir del nombre de fibres que es compten al filtre i del volum d’aire que
ha passat a través d’aquest, es pot calcular la concentració de les fibres presents a l’aire. Aquestes

112
Enderrocs i residus de construcció
anàlisis s’han de dur a terme en laboratoris especialitzats i determinats pel Ministeri de Treball,
amb utilització de tècnica analítica de microscòpia òptica de contrast de fases MTA/MA-051/A04
Determinación de fibras de amianto y otras fibras en aire. Método del filtro de membrana /
Microscopía óptica de contraste de fases (www.mtas.es//insht/MTA/MA_051_A04.htm).
Els empresaris s’han d’assegurar que cap treballador no està exposat a una concentració d’amiant
a l’aire superior al valor límit d’exposició diari (VLA-ED) de 0,1 fibres/cm 3 mesurada com una
mitjana ponderada en el temps per un període de 8 hores.
10.8. Mesures d’higiene personal i de protecció individual
10.8.1. Mesures organitzatives
- La zona de treball ha de ser d’accés restringit i s’ha de senyalitzar amb inscripcions de
perill.
- S’ha de reduir al mínim possible el nombre de treballadors exposats.
- Els treballadors exposats no han de fer hores extraordinàries ni treballar per sistemes
d’incentius, si la seva activitat laboral requereix sobreesforços físics, posicions forçades o
es du a terme en ambients calorosos, determinants d’una variació del volum de l’aire
inspirat. Els equips de protecció individual de les vies respiratòries (tal com indica RD
773/1997) s’han de limitar a un ús màxim de 4 hores per cada treballador i s’han de tenir
en compte les pauses pertinents segons la càrrega física i les condicions climatològiques.
En cap cas, els treballadors d’empreses de treball temporal (ETT) no poden exercir feines
relaciones amb l’amiant (RD 216/1999, article 8.a).
- S’han d’efectuar reconeixements mèdics inicials, específics per a l’amiant, als treballadors
que participaran en els treballs, de la mateixa manera que en estar exposats s’hauran de
fer reconeixements mèdics periòdics durant tota la vida laboral del treballador, encara que
ja no treballi en aquest camp. Val a dir també que la documentació que resulti d’aquests
reconeixements s’ha de conservar com a mínim 40 anys, i s’ha de remetre a l’autoritat
laboral competent en el cas que l’empresa cesi en l’activitat. L’autoritat laboral ha de
remetre els historials mèdics a l’autoritat sanitària, la qual els ha de conservar i n’ha de
garantir la confidencialitat, i en cap cas l’autoritat laboral no ha de conservar còpia
d’aquests historials.
- S’ha de disposar de vestuaris amb les zones separades següents: zona bruta, on els
treballadors s’han de treure la roba de treball, zona de dutxes i zona neta amb la roba de
carrer. La zona bruta ha d’estar connectada a un sistema d’extracció d’aire i hi ha d’haver
dipòsits per a la recollida de granotes i proteccions d’un sòl ús. L’aigua utilitzada ha de ser
filtrada abans d’abocar-la a la xarxa general.
10.8.2. Mesures col·lectives
- Aïllar la zona de treball. Es pot fer mitjançant recobriment amb plàstic i, si escau,
estructura desmuntable.
- Treballar en depressió per evitar la dispersió de fibres fora de la zona de treball.
- Utilitzar mètodes i eines que produeixin la mínima quantitat de pols possible. S’ha de
treballar amb extracció localitzada d’aire sobre els punts que originen la generació de pols,
i evitar-ne l’aixecament o la dispersió. Per aquest motiu, i amb la finalitat de reduir
l’exposició dels treballadors, els llocs de treball s’han de mantenir sempre nets. La neteja
s’ha de fer per aspiració amb filtres d’alta eficàcia per a partícules.
- Aturar el sistema d’aire condicionat si hi ha conduccions a la zona de treball. Tancar
hermèticament totes les sortides i entrades d’aire condicionat des de la zona de treball.
- Tots els sistemes d’extracció han d’estar dotats de filtres d’alta eficàcia tant per l’aire com
per l’aigua.
- Si és necessari per evitar la dispersió de fibres, es pot treballar en humit.

113
Enderrocs i residus de construcció
10.8.3. Equips de protecció individual recomanats segons el tipus de treball que s’ha de
dur a terme
Treballs
Manipulació de materials no friables
Treballs en proximitat a un material friable
Treballs directes sobre materials compactes amb eines manuals
Desplaçament de plaques de cel ras de cartró-amiant
Extracció de mostres de material
Treballs pesats dins un local flocat d’amiant o bé provocant xocs o
vibracions sobre un material friable
Manipulació d’elements trenats, treballs sobre cartró-amiant amb útils
manuals
Operacions limitades de foradat d’un material friable
Treballs repetits de mecanització de materials fins i tot no friables, amb
eines rotatives de velocitat elevada
Treballs directes sobre materials friables
10.9. Disposicions específiques per als enderrocs
Protecció individual
Semimàscara filtrant d’un sol ús
Granota d’un sol ús i màscara
completa amb filtre
Granota d’un sol ús i aparell de
protecció respiratòria amb pressió
positiva amb aportació d’aire
prèviament filtrat amb filtres
Per a segons quines activitats, com les obres d’enderroc, en les quals es pot preveure la possibilitat
que se sobrepassi el valor límit fixat de fibres d’amiant a l’aire, s’han d’establir les mesures
següents, destinades a garantir la protecció dels treballadors durant l’activitat:
- Els treballadors han de rebre un equip de protecció individual de les vies respiratòries
apropiat i altres equips de protecció individual que calguin, i controlar que l’ús sigui efectiu.
- S’han d’instal·lar plafons d’advertència per indicar que és possible que se sobrepassi el
valor límit fixat.
- S’ha d’evitar la dispersió de la pols procedent de l’amiant o de materials que el continguin
fora dels locals o llocs d’acció.
- L’aplicació correcta dels procediments de treball i de les mesures preventives previstes l’ha
de supervisar una persona que tingui els coneixements, la qualificació i l’experiència
necessaris en aquestes activitats i amb la formació preventiva corresponent com a mínim
del nivell bàsic.
Per extraure els materials que contenen amiant, abans d’iniciar l’activitat s’ha d’elaborar un pla de
treball. Aquest pla de treball l’ha de dur a terme l’empresa especialitzada que hagi de retirar,
manipular i tractar l’amiant i ha d’estar inscrita al RERA (Registre d’empreses amb rics per
amiant).
Enllaç directe al web de la Generalitat de Catalunya del Departament de Treball i Indústria, en
l’apartat de Seguretat i Salut laboral, on indica el Registre d’empreses amb risc per amiant:
http://www10.gencat.net/treball_scst/AppJava/0000_Seguretat.jsp.

10.10. El pla de treball
114
Enderrocs i residus de construcció
El pla de treball ha de preveure les mesures que, d’acord amb el Reial decret 396/2006, siguin
necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors que duran a terme aquestes
operacions.
Aquest pla ha d’especificar:
- Descripció del treball que s’ha de dur a terme amb l’especificació del tipus d’activitat que
correspongui: enderroc, retirada, manteniment o reparació, treballs amb residus, etc.
- Tipus de material que s’ha d’intervenir indicant si és friable (amiant projectat, calorifugats,
plaques aïllants, etc.) o no friable (fibrociment, amiant-vinil, etc.) i, si escau, la manera de
presentar-lo a l’obra indicant les quantitats d’amiant o de materials que el continguin que
es manipularan.
- Ubicació del lloc en el qual s’han d’efectuar els treballs.
- La data d’inici i la durada prevista dels treballs.
- Relació nominal dels treballadors implicats directament en el treball o en contacte amb el
material que conté amiant, i les categories professionals, oficis, formació i experiència dels
treballadors en els treballs especificats.
- Procediments que s’han d’aplicar i les particularitats que es requereixin per adequar els
procediments al treball concret que s’ha de dur a terme.
- Les mesures preventives previstes per limitar la generació i la dispersió de fibres d’amiant
en l’ambient i les mesures adoptades per limitar l’exposició dels treballs a l’amiant.
- Els equips de protecció dels treballadors, especificant les característiques i el nombre de les
unitats de descontaminació i el tipus i la manera d’usar els equips de protecció individual.
- Mesures adoptades per evitar l’exposició d’altres persones que es trobin al lloc on s’efectuï
el treball i al seu voltant.
- Les mesures destinades a informar els treballadors sobre els riscos als quals estan
exposats i les precaucions que hagin de prendre.
- Les mesures per eliminar els residus d’acord amb la legislació vigent; cal indicar empresa
gestora i abocador.
- Recursos preventius de l’empresa; cal indicar, en cas que aquests siguin aliens, les
activitats concertades.
- Procediment establert per a l’avaluació i el control de l’ambient de treball d’acord amb el
que preveu el Reial decret 396/2006.
Quan es tracti d’operacions de curta durada o no programables amb antelació, especialment en els
casos de manteniment i reparació, s’ha de poder substituir la presentació d’un pla per a cada
treball per un pla únic, de caràcter general, referit al conjunt d’aquestes activitats. En tot cas,
aquest pla únic s’ha d’actualitzar si canvien significativament les condicions d’execució.
Val a dir que els empresaris que contractin o subcontractin a d’altres l’execució de les feines
derivades dels treballs amb rics d’amiant, han de comprovar que aquests tenen en compte el pla
de treball. A aquest efecte, l’empresa contractista o subcontractista ha de remetre a l’empresa
principal el pla de treball, un cop ha estat aprovat per l’autoritat laboral.
Finalment, en aquest pla de treball han de constar el número d’inscripció al RERA de l’empresa
especialitzada i el número del laboratori especialitzat.

115
Enderrocs i residus de construcció
Tanmateix, aquest pla de treball s’ha de presentar per ser aprovat davant l’autoritat laboral
corresponent al lloc de treball en el qual s’hagin de dur a terme les activitats. El termini per
resoldre i notificar la resolució és de 45 dies a comptar des de la data d’entrada per registre de
l'autoritat competent. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s’hagués notificat cap
pronunciament exprés, el Pla de treball s’entendrà aprovat.
A Catalunya, les autoritats laborals on s’ha de presentar el pla de treball per ser aprovat són:
- Delegacions territorials del Departament de Treball a cadascuna de les demarcacions
catalanes.
- Direcció General de Relacions Laborals, quan els treballs afectin més d’una demarcació.