BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Gener - Febrer - Març 2010

2 41
INFORMACIÓ GENERAL
∙ Horari Ofi cines de l’Ajuntament:
De 9,00 a 14,00h (de dilluns a divendres)
∙ Horari Tècnic Municipal:
Dijous de 12,00 a 14,00
∙ Horari Assistent Social:
Dilluns amb visita concertada
trucant a l’Ajuntament
∙ Horari Biblioteca Municipal:
De setembre a juny
De 10,00 a 13,00 h. (dimarts i divendres)
De 16,00 a 20,00 h. (de dilluns a divendres)
Juliol i agost – Horari especial
∙ Ofi cina de Correus:
D’11,00 a 12,00 (de dilluns a divendres)
Dissabtes: de 08,00 a 09,00 hores.
∙ Horari Cassa:
De 10,00 a 14,00 h. (3r pis Ajuntament)
TELÈFONS
Ajuntament 973 756 006
Fax Ajuntament 973 756 837
Cont. Automàtic Pregons 973 757 060
EMUN FM Ràdio Alguaire 973 732 729
Consultori Municipal 973 757 177
Fax Consultori 973 756 817
Biblioteca 973 756 816
Llar de Jubilats 973 756 139
Correus 973 756 945
Farmàcia 973 757 226
CEIP Teresa Bergadà 973 756 346
Llar d’Infants 973 756 728
Piscines Municipals 973 756 465
Parròquia 973 756 107
Bombers Almenar 973 770 610
Policia Mossos d’Esquadra 088
CAP Almenar 973 770 218
Dones en situació de violència 900 900 120
(gratuït)
Cassa (Avaries) 902 290 280
Emergències 112
Revista editada per:
Col·labora:
Nota de la redacció
Aquest és el número 41 de la revista
alguairenca Cercavila.
Des d’aquestes línies, alenem
a tots els/les joves d’Alguaire a que
participin amb l’aportació d’escrits
per la revista. Cal mirar endavant i
comptar amb la companyia dels qui,
amb tenacitat i il lusió, mes a mes
ens ajuden a poder editar la revista
gràcies a les seves col laboracions. És
molt important pensar en “lo” local
per trobar-nos a nosaltres mateixos i
creure que forma part de nosaltres i
amb això, també la revista Cercavila.
ANIMA’T I PARTICIPA.
Els editors de la revista Cercavila no es fan responsables
de les opinions expressades als articles publicats.
Portada: Inauguració de l’Aeroport (muntatge:
Enric Torruella)
Ajuntament
d’Alguaire
Àrea de Promoció Social i Cultural
Dipòsit Legal: L-455-2003
Impressió: ALFAGRAF - Tel. 973 76 03 41

ACTUALITAT CIVISME
Fòrmules per tenir cura
del medi ambient en família
Els entrepans de plata, NO
Usa el de paper de cuina o la carmanyola
com a opció més sostenible
per dur l’entrepà.
Porteu l’esmorzar amb la carmanyola
o en bosses de roba.
El paper d’alumini o paper de plata
és molt contaminant i necessita un
procés de reciclatge més complex.
Olleta busca tapadoreta
No oblidis tapar l’olla quan
sigui al foc.
Si tapes les olles i cassoles a
l’hora de cuinar, estalviaràs un
20% d’energia. A més, enllestiràs
el plat més aviat.
A quin pis vas?
Val la pena fer servir l’ascensor per baixar? Prova
de fer-ho per les escales. Hi ha moltes maneres de
baixar les escales.
Si baixes per les escales, faràs exercici i estalviaràs
molta energia!
Gastar sense fer res
Apagueu la televisió del tot, i la resta dels aparells,
prement l’interruptor, així evitarem que quedin en
“permanent”, és a dir, amb la llumeta vermella o
verda encesa.
-I dius que aquesta tele gasta?
-Sí, gasta sense fer res.
Regidoria de Medi Ambient
Ajuntament d’Alguaire
Somnien els ordinadors?
La pantalla és la part de l’ordinador
que consumeix més
energia. Quan no pensem fer
servir l’ordinador durant un
període curt de temps, podem
apagar només la pantalla.
“Xxxxt! Està dormint...” Tanca
l’ordinador perquè ha de descansar.
Apaga del tot l’ordinador quan prevegis que no l’has
de fer servir durant més de 30 minuts.
Arxiu, imprimir...
Imprimeix només si penses que
és necessari.
De debò era necessari imprimir
més d’una vegada la llista d’anar
a comprar?
Per fabricar una tona de paper
(1.000 quilos) es necessiten entre
12 i 16 arbres de mida mitjana, uns 50.000 litres
d’aigua i més de 300 quilos de petroli.
La revolta del wàter
Recordeu que el wàter no
és una paperera.
Quan tires un paper al wàter
llences 10 litres d’aigua
(dues garrafes d’aigua).
41 3

4 41
ACTUALITAT CIVISME
Compartint cotxe
Un cotxe amb quatre
persones és millor que
quatre cotxes amb una
sola persona.
En Roger no tan sols estalvia
energia, sinó que
arriba de més bon humor
a la feina. Les cues de
cada matí sempre són
més agradables si es té companyia.
Un cotxe amb dues persones consumeix un 50%
menys que amb una persona. Si en lloc de dues,
hi van tres persones, el consum disminueix fi ns al
66%. I en cas que el cotxe l’omplin quatre viatgers,
un 75%.
I es va fer la llum
Les bombetes de baix consum gasten cinc vegades
menys energia que les incandescents.
Si tens cura del món, la bombeta que encens quan
tens una idea també és de baix consum.
A més a més, les bombetes de baix consum poden
tenir una vida útil quinze vegades més gran que les
incandescents.
Cada cosa al seu lloc
Separa el vidre, el paper i el cartró, el plàstic i les
llaunes, i llença cada cosa al seu contenidor.
Cada dia, no t’oblidis de portar el paper al contenidor.
A més a més, si heu acumulat voluminosos o mobles,
només trucant a l’Ajuntament i apuntant-vos us els
passen a recollir per casa i de manera gratuïta!
Reciclar una llauna de refresc pot estalviar un 90% de
l’energia que es necessita per fer-ne una de nova.
La plaga de les bosses
Vés al mercat amb cistell, al supermercat amb carretó
i a comprar el pa amb una bossa de roba.
Al poble, les bosses de plàstic creixien com a tomaqueres,
però des què l’Ajuntament va repartir les
bosses de Porta’m amb tu i les carmanyoles pels
nens i nenes, la terrible plaga de les bosses de plàstic
s’està acabant.
Les bosses de plàstic d’un sol ús poden contaminar
l’aire, les aigües subterrànies i el sòl.
Sol, solet...
El sol és la millor assecadora per eixugar la roba.
Des què la senyora Mercè estén la roba al celobert,
no tan sols estalvia energia, sinó que llueix morenet
i cara de salut.
L’energia del sol és gratuïta i no contamina.
Us pot interessar la web: aquireciclem.cat

ACTUALITAT CIVISME
Regidoria de Medi Ambient
Ajuntament d’Alguaire
Comunicat Informatiu
Recollida gratuïta de mobles i atuells
(1r semestre de 2010)
1de març
1 d’abril
3 de maig
3 de juny
1 de juliol
2 de agost
Si teniu electrodomèstics vells, mobles o d’altres voluminosos que voleu llençar,
aquests són els dies de recollida.
Recordeu que us vindran a recollir els voluminosos a casa i de manera gratuïta.
Prèviament però, és imprescindible apuntar-se a l’Ajuntament.
T’agrada cantar?
El cant coral és la disciplina que ens ajudarà a cantar fent servir correctament la veu, el primer
instrument musical que tenim a l’abast des de què som petits!
Doncs si teniu ganes de passar una estona divertida tot cantant, apunteu-vos a la Coral Ginestell.
La Coral Ginestell està formada per 4 grups de diferents edats i a partir de 4 anys:
Petits, mitjans, intermedis i joves.
En cas d’estar interessats/des, poseu-vos en contacte al telèfon 655 568 932
41 5

6 41
CARTES
RACÓ POETIC
El loco del pueblo
Camina por las calles borracho
camina asustado insultando
lanzando patadas al aire
presa de un pánico mezclado
con tintes de odio hacia alguien
que nadie más
alcanza a ver.
Los niños se apartan de su acera
algunos jóvenes hacen burlas de él
muchos otros entristecen
por no llegar a comprender.
Por donde se pierde la gente
cuando locura entra en su mente.
Por mi pueblo se cuenta la leyenda
del hombre provisto de un gran saco
dentro el cuál llevaba locos, su tarea
era ir pueblo por pueblo y dejar uno
así los repartía para que no se juntaran
en el mío sin embargo dicen...
Reventó el saco.
A veces pienso, no hay pueblo sin su loco
así me los imagino, solos,
andando o en coche por calles estrechas
sin ignorar del todo, repartidos por el mundo,
hay millones
de locos
como ellos.
Juan Heredia i Rojas
Filo Rodié Lladonosa
Entre cel i terra
En el bell mig de la plana, alçant-se amb majestuositat,
tenyit amb els verds que acompanyen la fi de l’hivern i
pintat amb els grocs i daurats de l’ordi tot just abans de segar.
Acolorit amb tonalitats de la dolça terra,
eterns marrons que canvien amb la pluja que s’hi ofega,
imponent natura que frega el cel entre núvols.
Potser algun dia bramarà i sense adonar-nos ens portarà o no,
però, ara per ara, així en silenci, és com m’agrada a mi.

CARTES
RACÓ POETIC
Teràpia riallera
Ai, senyor... quin món de mones!
No hi ha més que homes i dones!
N’hi ha de grans, n’hi ha de petits,
de grassos, d’escanyolits,
n’hi ha de tristos, n’hi ha d’alegres,
n’hi ha de blancs i n’hi ha de negres,
n’hi ha d’esgrogueïts, de roigs,
n’hi ha de tranquils, n’hi ha de boigs,
n’hi ha de panarres, de curros,
n’hi ha d’ordinaris, de fi ns i
també n’hi ha de mallorquins.
L’un riu i l’altre és morrut,
aquest és net i aquell es brut,
hi ha paisans, hi ha militars,
hi ha capellans i seglars,
n’hi ha de malats, n’hi ha de sans,
catalans i castellans,
n’hi ha de pobres i de rics,
de lletjos i de bonics,
n’hi ha d’honrats, n’hi ha de perversos,
o i fi ns i tot n’hi ha que escriuen versos.
Els uns ploren, altres riuen,
n’hi ha que es moren, n’hi ha que viuen.
N’hi ha que miren, que no miren,
que s’arronsen, que s’estiren,
l’un duu bastó... o bé un paraigua
perquè no li toqui l’aigua.
Uns s’estimen com germans,
I es donen sempre les mans,
o bé són indiferents,
o bé són molt indecents!
Hi ha qui arma brega i qüestions
que sembla un orgue de raons;
l’altre predica el Corán
l’altra... res... balla el Can-Can.
Antoni Domingo i Serramona
41 7

8 41
ACTUALITAT REFLEXIONS
És bo riure?
M’agrada col·laborar i
participar a la nostra
revista local Cercavila.
Però, de vegades, costa trobar
aquell article que pugui interessar
als lectors. Aquesta vegada
he volgut canviar radicalment el
contingut i he pensat que aquest
tema, el del riure, podria agradar.
Doncs ho intentarem. Som-hi!
Primerament, he de manifestar
el que la ciència avala: el riure
millora la salut!.
Les rialles provoquen efectes
positius, tant físics com psicològics
i són uns hàbits saludables
que convindria posar en pràctica
cada dia.
Efectes físics del riure
Exercici. Amb cada rialla es
posen en marxa prop de 400
músculs, inclosos alguns de
l’estómac que només es poden
exercitar amb el riure.
Neteja. Es lubriquen i netegen
els ulls amb llàgrimes. Les rialles
fan vibrar el cap i s’aclareixen
el nas i les orelles. A més,
elimina les toxines, perquè amb
el moviment el diafragma produeix
un massatge intern que
facilita la digestió.
Oxigenació. Entra el doble
d’aire als pulmons, i deixa que
la pell s’oxigeni més.
Analgèsic. Durant l’acte de
riure s’alliberen endorfi nes, els
sedants naturals del cervell,
semblants a la morfina. Per
això, cinc o sis minuts de rialles
contínues actuen com un
analgèsic.
Rejovenidor. Rejoveneix en
estirar i estimular els músculs
de la cara. Té, a més, un efecte
tonifi cant i d’antiarrugues.
Preveu l’infart. El massatge
intern que produeixen els espasmes
del diafragma arriba
també als pulmons i al cor, i els
enforteix.
Facilita el son. Les rialles generen
una sana fatiga que elimina
l’insomni.
Efectes psicològics del riure
Elimina l’estrès. Es produeixen
certes hormones (endorfi nes
i adrenalina) que eleven el to
Jesús Guamis i Hortet
vital i ens fan sentir més desperts.
Alleuja la depressió. Ens fa ser
més receptius i veure el costat
positiu de les coses.
Procés de regressió. Pot generar
un retrocés a un nivell anterior
de funcionament mental o
emocional, generalment com
un mecanisme per alleujar una
realitat que es percep com a
dolorosa o negativa.
Exteriorització. A través del
riure, les persones exterioritzen
emocions i sentiments.
De vegades és percebut com

ACTUALITAT REFLEXIONS
una energia que urgeix per ser
alliberada, sobretot quan necessitem
riure i la situació social no
ho permet.
També s’ha d’esmentar els
factors socials del riure, com el
seu caràcter contagiós, la salvació
de situacions socialment incòmodes
i el poder comunicatiu de
l’humor.
Pautes per a poder riure
En alguns casos comptats
caldrà acudir a centres en què es
practica el riure i el bon humor
com a mètode terapèutic, però
el més habitual serà autoadminis-
Al meu “tatà”
Fa uns quants anys que ens
coneixem...”, des de què els
nostres pares ens van portar
al món. Primer vas sortir tu, i al cap
d’uns quants anys vaig trucar a la
porta del ventre de la mare i vaig
sortir jo.
Han estat molts anys junts.
De petits al costat dels nostres pares,
el Manel i la Rosa, i de grans,
no hem perdut pas el contacte.
La vida ens porta a “fer un
niu”, tu amb l’Elena i jo amb la
trar-se el riure buscant ocasions
per a fer-ho.
El primer és treballar l’actitud
davant de la vida: amb un
somriure.
Esforçar-se a veure sempre la
“botella mig plena i no mig
buida”.
Intentar trobar cada vegada noves
possibilitats i no amargar-se
dels problemes.
Evitar aquella actitud de “tenir
un problema per a cada solució”.
Llegir llibres d’humor.
Veure pel·lícules i obres de teatre
còmiques.
Intentar riure’s d’un mateix en la
intimitat. Fer-ho en societat és
ja per a nivells avançats.
Freqüentar programes de televisió
que fomentin el riure,
sobretot quan és un bon humor
que no es fa a costa de ningú.
El bon humor no té per què ser
càustic o destructiu.
Rita. En aquests “nius” hi van
sortir uns pollets, el Manel, la Rosa
Mari i la Paquita.
De vegades, quan les famílies
es van ampliant, és perd una mica
el contacte, però aquest no ha
estat el nostre cas, tot al contrari,
la relació amb el meu “tatà” ha
estat més forta, i permeteu-ho
que utilitzi la paraula estimar, que
és el sentiment que sempre he
tingut envers a tu.
No et podré pagar mai el que
Riure és una funció biològica
necessària per a mantenir el benestar
físic i mental. Es una forma
excel·lent per aconseguir la relaxació,
obrir la nostra capacitat de
sentir i estimar.
I fi nalment, vull ser coherent
en tot l’exposat i fi nalitzaré aquest
escrit amb un acudit que vol intentar
treure dels lectors una rialla o
un somriure.
No és un acudit “verd”, més
aviat, una mica “marronet”. Espero
no ferir cap sensibilitat.
Diu així: Una persona entra
en un wàter públic. Tanca la porta,
s’asseu a la tassa i mentre va fent,
s’entreté llegint els grafi ttis que hi
ha al seu davant. N’hi ha un amb
la lletra tan petita que l’obliga
a aixecar el cul i acostar-s’hi per
poder-lo llegir. A la fi ho aconsegueix
i llegeix: “ Compte, que et
cagaràs fora!”.
A reveure.
Fausto González i Farreny
has fet per mi i pels meus, però
pots estar segur que tant la Rita,
el Manel, la Rosa Mari com jo, no
deixarem de considerar-te com
has estat sempre: un gran home.
Bé, no és el moment d’estar
tristos, tot al contrari, diades com
les d’avui en puguem tornar a
celebrar.
Un brindis al meu “tatà”.

10 41
ACTUALITAT
Fracàs olímpic
El dia 2 d’octubre de 2009,
Madrid va presentar la
candidatura per celebrar
els jocs olímpics de 2016. Després
de molta publicitat per
part dels polítics i molts mitjans
de comunicació durant molts
dies –i mesos– van fracassar
estrepitosament. La previsió no
va funcionar, i van haver de tornar
cap a casa desil·lusionats,
això si, donant les gràcies a tots
els madrilenys (i espanyols) per
l’esforç que havíem fet tots plegats.
No sé fi ns a quin punt és
correcta aquesta última frase,
em sembla que els espanyols
tenim més al cap el tema de
la crisi i l’atur, només sentim
disputes entre govern i oposició,
que sembla que no saben
fer res més que acusar-se els
uns als altres i de solucionar,
res de res. Diuen que el temps
ho cura tot, només cal deixarlo
passar, el que no es veu és,
quan de temps hem de deixar
que passi.
Si analitzem una mica alguns
motius que van donar
lloc al fracàs sobre el tema de
les olimpíades, en trobarem
alguns que fan pensar que no
es podia esperar altra cosa.
De moment, els jocs olímpics
estan regits per un comitè internacional
(COI), això vol dir
que intervenen la major part de
capitals de països del món. Per
presentar candidatura, el país
que ho fa, ha de garantir un
mínim de condicions, que en
aquests moments no podem
garantir, i que algunes de les
quals procurarem analitzar.
REFLEXIONS
Segurament que Madrid
està en condicions d’assumir la
seguretat d’uns jocs olímpics,
però... està en condicions de
garantir la seguretat ciutadana
a part dels jocs olímpics?
O és que els ciutadans, quan
s’acaben els jocs, no hem
d’estar protegits? Està Madrid
i Espanya en condicions de
presentar una imatge que no
sigui corrupta i no enganyar a
ningú? a pesar dels esforços
del rei, la reina, el Sr. Gallardón,
Zapatero, Rajoy, Aguirre i d’altres
membres del Govern encapçalant
a tots els esportistes,
no ho han pogut aconseguir. I
a més a més, està Madrid en
condicions d’assegurar un sistema
d’antidopatge efi cient i
de garantia, tal com demanen
els estatuts del COI?
Està vist i comprovat que
som incapaços d’amagar el
nivell de corrupció existent que
hem creat entre uns i altres al
nostre país, nivell que passarà
molt de temps perquè el ve-
Jaume Planes i Giró
gem eradicat, si no totalment
(que això es molt difícil, per no
dir impossible), almenys, alleugerat.
De corrupció, vulguem
o no vulguem, sempre ni ha
hagut, es una lacra inventada,
des de què el món és món. La
història de qualsevol generació
passada ens en fa referència,
però el nivell actual, difícilment
el podríem equiparar.
De moments de crisis
n’hem viscut moltes, però tan
greu com l’actual no, si deixem
de banda els anys de la
postguerra (que van ser molt
llargs). Aquesta serà mol llarga,
pel fet que ha estat provocada
per uns, i l’hem de resoldre uns
altres, els que la van provocar ja
ho tenen bé, demanant ajuda
al govern.
Als de Madrid ja els arribarà
el torn, que el temps no
s’acaba a l’any 2016, i si no ho
pot aconseguir aquest govern,
ho farà un altre, sigui del color
que sigui. També hem de pensar
que en aquest moment,
el que menys importa son les
olimpíades. Primer hem de
solucionar la gran crisi que estem
travessant i que en tenim
per molt temps (potser massa).
Els governs han permès tanta
corrupció, i a nivells tan elevats,
que això ja no hi ha qui
ho pari.
I per acabar, una frase que
ja comença a ser bastant popular:
El temps ho cura tot…
deixem-lo passar.

ACTUALITAT REFLEXIONS
Esther Bañeres i Barbé
La Formació Professional,
Professora d’FP
una oportunitat en temps de canvis
La Formació Professional, una oportunitat en
temps de canvis.
Fa uns quants dies vaig assistir a unes
jornades que portaven per títol “La Formació
Professional, una oportunitat en temps de canvi” i
em va semblar una idea força reveladora que calia
transmetre, i vet aquí aquest escrit:
En aquest moment de crisi es fa molt difícil fer
prediccions futures en l’àmbit econòmic i laboral.
Les situacions i solucions miracle no existeixen. Però
sí que realment crec que per resoldre problemes
immediats en matèria d’ocupació cal formació al
llarg de la vida.
L’escenari a 10 anys vista és de poca creació
d’ocupació nova, sobretot en els trams d’edats compresos
entre 16 i 24 anys1 . Això implicarà que s’entri
més tard al món laboral i pugi l’atur, i per tant, als
educadors, ens cal dissenyar polítiques i estratègies
de formació professional que ajudin els nostres joves
a encarar la seva incorporació al mercat laboral d’una
manera més professionalitzada i especialitzada.
La nova FP, estructurada en cicles formatius de
grau mitjà i de grau superior, dóna aquesta tipologia
d’estudis, amb l’objectiu de formar treballadors i treballadores.
Mitjançant les pràctiques a les empreses,
s’obre una fi nestra formativa molt pràctica i atractiva.
La Formació en Centres de Treball (FCT) permet el
desenvolupament d’estratègies que fan convergir el
món laboral i acadèmic; d’aquesta manera, l’alumnat
esdevé el protagonista de l’aprenentatge de coneixements
i tecnologies actuals en un àmbit real de
treball i pot desenvolupar els continguts assolits a
l’escola2 .
La globalització i la interdisciplinarietat entre
EMPRESA-CENTRES EDUCATIUS-ALUMNAT, ver-
1 Segons estudi publicat per la Fundac ó CIREM
2 Defi nició extreta de la normativa d’inici de curs 2009/2010 pel que fa
les FCT que publica el Departament d’Educació
Mitjançant les pràctiques
a les empreses, permet el
desenvolupament d’estratègies
tebra aquest sistema. Així es facilita l’adquisició de
coneixements, destreses i actituds que, degudament
estructurats, s’encarnen en les vivències de l’alumnat
mitjançant l’intercanvi de bones pràctiques formatives
en el lloc de la feina.
Els estudis d’inserció acadèmica i laboral
d’alumnat i d’ex-alumnat d’FP, que anualment publica
el Departament d’Educació, avala amb dades
reals l’alt grau d’inserció laboral dels joves que
han rebut aquest tipus de formació. A més a més,
normalment, acostuma a ser l’empresa on s’han
desenvolupat les pràctiques la que acaba generant
el contracte de treball. Com més formació, menys
atur: formar persones sense educació professional i
donar-los accés a una formació reglada contribueix
a reduir l’atur.
En conclusió, és evident que ningú no té la veritat
absoluta i segurament l’FP no és el pal de paller,
però sembla clar que la formació és el futur i l’FP és,
ara com ara, una molt bona oportunitat de millorar
el futur dels nostres fi lls i les nostres fi lles. L’educació
és la millor herència que els podem deixar.
41 11

12 41
ACTUALITAT
REFLEXIONS
Històries del nostre poble
Al desembre de
2009, a la Cercavila
d’aquell mes, hi anava
un esborrany d’història
de la Coral Bell-Camp i em
vaig adonar que amb tots
els documents que tenia al
meu abast com el del meu
pare, de cantaires d’aquells
temps, no en queden. Jo
anava preguntant a la llar
de jubilats per estar més assessorat i també al meu
germà Josep, que tenia una història i uns coneixements
que puc dir que més del 90% del poble
desconeix avui dia.
Aquesta narració de la Coral Bell-Camp la farem
per capítols perquè és bastant llarga.
Capítol 1
Primer mestre i primera coral
La coral Bell-Camp d’Alguaire és una de les
més antigues de la província. Fou declarada centenària
el 3 de juliol de 1988 al Palau de la Música
de Barcelona per la Federació de Cors de Clavé,
i fou atorgada pel President de la Generalitat de
Catalunya, Jordi Pujol, la medalla de bronze amb
distintiu blau. La va fundar l’any 1880, un mestre
de l’escola destinat al nostre poble a qui li deien
el manco perquè li faltava un braç. Va ser el primer
director que endegà les primeres caramelles. L’any
1888 fou destinat a un altre poble i el jovent, estant
molt engrescat, en quedar-se sense professor, es
posaren a cercar-ne un altre.
Al 1890, un jove capellà que el Bisbat destinà
a Alguaire que de cognom es deia Villarejo, fi ll del
poble de Castellonroi i que sabia música i tocava
l’orgue, li van proposar de dirigir la coral. Els assajos
es feien al cafè-teatre del Sària, (aquest estava
situat on es troba ara la Caixa Tarragona. Més tard,
hi va haver una sastreria que en deien “Can Pòlvora”).
Passats uns anys, es van quedar una altra
vegada sense mestre perquè a mossèn Villarejo el
Al 1890, un jove capellà de
cognom es deia Villarejo, fi ll
del poble de Castellonroi i
que sabia música i tocava
l’orgue, li van proposar de
dirigir la coral
Antoni Domingo
i Serramona
destinaren a un altre poble.
Al quedar-se sense mestre,
el jovent es va reunir altra
vegada per buscar-ne un
altre al cafè del senyor Pep
del Colectó (aquest personatge
havia estat uns anys
a Amèrica i va venir a viure
a Alguaire). Va ser secretari
de l’Ajuntament i va construir
un cafè molt gran que
estava situat a l’avinguda Jaume Nadal (després
aquest cafè es transformà en la casa del Dr. Barallat
i més tard fou adquirida pel Josep de la Rosa
l’esquerrè, on i viu avui la seva vídua, la Montserrat
del Polo). Allí decidiren que reprengués la direcció
de la coral un jove que també treballava a l’Ajuntament
d’ajudant del secretari i que sabia música
anomenat el Jaumet del Sabaté, però només va
durar un parell d’anys. Al 1910, un noi del poble amb
títol de mestre de música, Josep Domingo Sopena
(anomenat el Tarroné, ja que a la seva casa tenien
moltes arnes i feien torrons), agafà la direcció de la
coral. Al mateix temps, donava classes de música
i va formar la primera orquestra del poble que li
va posar el nom de Wagner. La formaren 5 músics
grans i 5 de més joves de la seva escola de música.
Els grans eren: com a director, Josep Domingo Sopena,
que tocava el clarinet, el saxòfon i l’acordió.
El Jaume de Cal Xorret que tocava el trombó de
pistons, el Josep de Cal Xorret (germà del Jaume)
que tocava el contrabaix, el Josep del Bardina que
tocava el fi scorn, el Víctor de Ca l’Aragonès que
tocava el clarinet. Els estudiants de música joves
eren: El Ramiret de Cal Ramiro, tocava el fi scorn, el
Josep del Tarroné (fi ll del mestre), tocava el violí, la
trompeta i el cornetí. El Josep de Cal Rubito tocava
el clarinet i el piano, el Javier de la mestra tocava la
trompeta segona, i el xalant (de casa xalant), tocava
la trompeta primera.
Aquesta orquestra, va començar a tocar els diumenges
i dies de festa a la sala del cafè del Centro.
Aquest bar el portava un home foraster a qui li deien

ACTUALITAT
REFLEXIONS
el Felip. Estava situat al número 13 del carrer Pati,
casa que després es va convertir en una botiga molt
gran que se’n deia “Sigle modern”, avui encara li
diuen Cal Sigle. Al costat hi havia una barberia que
la portaven els dos fi lls, el Jaume i el Julio.
L’any 1927, es formà una altra orquestra i li van
posar de nom Royalti. Els músics eren: El Josep del
Serra, el Colasia, l’Alfonso de Cal Fonso, el Jaume
de l’Espardenyé i l’Alfredo de Cal Maties.
Aleshores van cambiar de lloc per fer el ball,
l’orquestra Wagner tocaba als baixos de cal Robito.
Aquesta casa es troba a la plaça església, on hi ha
ara una botiga de roba. L’any 1936, el cafè es va
traslladar a la planta baixa i, al mateix temps, hi havia
l’ofi cina del sindicat de la UGT. Més endavant, el cafè
torna al primer pis i els baixos es converteixen en un
cinema i portava el nom de Cine Califòrnia.
La Royalti tocava als baixos de Cal Masol i
també a la mateixa sala s’hi feia cinema mut. El
cafè estava situat al primer pis. Més endavant, van
traslladar-lo als baixos on avui encara hi és.
En aquesta fotografi a de l’orquestra Wagner, els
músics (d’esquerra a dreta) són: El Josep del Xorret,
el Josep del Bardina, el Jaume del Xorret, el Josep
del Tarroné (mestre) i el Víctor de Ca l’Aragonés.
La segona fi la de petits i també d’esquerra a
dreta: El Ramiret de Cal Ramiro, el Josep del Tarroné
(fi ll), el Javier de Ca la Mestra, el Josep del Robito,
el Xalant (de Cal Xalant) i el més petit davant de
tots, el Ramon del Tarroné, germà del Josep i fi ll
del director.
Tornem a la coral Bell-Camp: El mestre de
música Josep Domingo es fa càrrec de la coral i
arranjà una coral amb més de cent cantaires entre
joves i grans.
Continuarà a la propera Cercavila...
41 13

14 41
ACTUALITAT
LA FAMÍLIA
Les famílies sempre han tingut un paper fonamental
en l’educació de llurs fi lles i fi lls. Entorn
la família, és evident que estem assistint a un
procés de transformació del model familiar tradicional
però aquesta transformació no vol dir desaparició
de la família. Ara podem trobar la família
tradicional i la família extensa i també la família
monoparental i la família formada per parelles del
mateix sexe.
Independentment del model de família, el
que és primordial és conèixer els nostres fi lls i fi lles
i potenciar-ne les seves virtuts, acompanyar el seu
creixement i donar-los el suport necessari que els
ajudi a ser independents, intentant que el seu futur
no vingui marcat pel fet de ser dona o home.
LA COEDUCACIÓ
Què és coeducar?
Educar partint del principi de la igualtat entre
els sexes, de la no discriminació per raó de sexe i
on els valors morals que transmetem i les activitats
que proposem siguin independents dels prejudicis
sexuals.
Proporcionar a ambdós sexes el màxim bagatge
tècnic, intel·lectual i cultural perquè cada
individu pugui elegir lliurement les opcions que
desitgi, sense cap condicionant per raó de la seva
identitat sexual.
Educar conjuntament a nenes i nens en la
idea que hi ha diferents mirades i visions del món,
diferents experiències i aportacions fetes per dones
i homes que conformen la realitat col·lectiva.
Coeducar signifi ca no establir relacions de poder
que supeditin un sexe a l’altre, sinó que incorpori
en igualtat de condicions les realitats i la història de
les dones i dels homes per educar en la igualtat des
de la diferència.
“És educar en igualtat”
El fet de coeducar, ens permet contribuir a la
construcció d’un futur més digne, més just i més
bonic, en el qual dones i homes puguin viure sense
pors, agressions i submissions mútues.
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
Coeducació, família i igualtat
car
Filo Rodié i Lladonosa
Agent d’Igualtat
Diferents eines per educar i per tant coedu-
EL LLENGUATGE
La primera eina que utilitzem per educar i per
tant coeducar, és el llenguatge.
Amb el llenguatge:
- Ens comuniquem
- Expressem el que sentim
- Ens relacionem
- També infl ueix en la nostra percepció de la
realitat
- És un transmissor bàsic de la cultura
Si vivim en una cultura sexista, el llenguatge
tendeix a ser sexista. Afortunadament, el llen guatge
és modifi cable, el podem canviar i així potenciarem
un canvi en la nostra percepció de la realitat i la que
transmetem als nostres fi lls i fi lles.
El món dels infants i especialment l’adolescència,
és tan o més complex que el món adult. Aquesta
complexi tat difi culta l’entesa i fa imprescindible que
els pares i les mares aprenguin a comunicar-se: a
expressar-se i a escoltar l’altre. Així, es garanteix
que es diu el que realment es vol transmetre i que
entenem tot allò que els nostres fi lls i fi lles ens estan
dient i, per tant, estan sentint.
Una bona comunicació implica respectar i
acceptar la persona sense etiquetar-la ni rebutjarla
pel que sent o pel que fa, fi ns i tot quan no hi
estem d’acord. Suposa estar disposat a captar els
sentiments i les necessitats de l’altre, fi ns i tot quan
no les expressa amb paraules.
* A tall d’exemple, podem veure com en una
conversa habitual amb els nostres fi lls i fi lles, podem

ACTUALITAT
utilitzar un llenguatge amb missatges estereotipats:
“Els homes no ploren” – “Porta’t com un
home i siguis fort”
“Quina nena més guapa” – “Has de ser una
bona nena”
Si refl exionem una mica sobre aquestes frases
veiem quin missatge transmetem als nostres fi lls i
fi lles i de quina manera s’han de comportar, ja que
la societat, en general, és el que espera que facin.
O un altre exemple incorrecte seria:
“El Joan porta un jersei de color rosa, sembla
una nena”
Hem de fer que la canalla creixin per dins de
forma lliure, cercant la seva pròpia personalitat.
Això no vol dir educar sense normes ni pautes de
conducta. Cal coeducar amb llibertat.
LES JOGUINES
Les joguines representen un dels millors exemples
de com la societat (i les famílies) edu quem
diferencialment als nostres fi lls i fi lles. A partir dels
4 anys, els infants comencen a imitar les conductes
dels adults, de les persones que els envolten. La
imitació és un dels principals mitjans de socialització
i de formació de la identitat sexual. El joc i les
joguines tenen un paper fonamental en aquests
processos d’identitat.
Veiem amb bons ulls que un nen jugui amb
nines? Acceptem que un nen jugui a cuinetes?
Generalment, no. Però després és desitjable que
el nen participi en les tasques de la llar i que canviï
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
bolquers quan sigui pare.
Deixem que les nenes juguin amb cotxes i
camions o pensem que no són jogui nes femenines? I
els hi permetem jugar amb construccions o una caixa
d’eines?... Generalment, no. Però després desitgem
que puguin accedir a qualsevol tipus de professió,
més o menys tècnica.
És a dir, si seleccionem les joguines amb les
que poden jugar els nostres fi lls o fi lles en base al
seu sexe, és possible que els hi estem dient també
que és el que podran ser o no quan siguin grans, i
allò que no els hi pertoca saber o fer degut al seu
sexe.
Deixem que juguin al que vulguin!! Les joguines
no tenen sexe i per tant nosaltres no els
hi posarem!
ELS CONTES (LITERATURA INFANTIL)
El conte és un dels recursos didàctics més potents
dels que disposem. A vegades l’utilitzem amb
l’objectiu d’ensenyar llengua, oral o escrita, com a
element motivador, per a fer alguna activitat... però
la primera funció que té el conte és gaudir de les
històries, dels personatges, de la màgia, etc.
Tant el professorat com les famílies som conscients
del ventall de possibilitats que ofereix el
conte, però no sempre s’és conscient del seu poder
socialitzador.
A través del conte podem:
- Inculcar idees, creences i valors socials
- Oferir models d’actuació i d’identifi cació
- Ensenyar a solucionar confl ictes
- Oferir un món màgic on poder descarregar
l’agressivitat, l’ansietat i les pors reals
- Oferir una font d’imaginació i creació
- Legitimar funcions i rols
Els estudis realitzats, sobre els contes de fades
o contes de tradició popular, ens mostren un alt
missatge sexista tant en els continguts com en els
valors que transmeten.
Els contes de fades i de tradició popular ens
mostren:
- Elles sempre esperen, cusen, netegen, ploren...
41 15

16 41
ACTUALITAT
- La màgia de la fada radica en que algú o alguna
cosa li ha atorgat
- La malícia del personatge femení es mostra a
través de gelosia i la lletjor
- Les nenes i les dones es descriuen com a
boniques, dolces, delicades, pobres, ingènues,
inconstants, poc intel·ligents...
- Ells sempre lluiten, salven, rescaten, viatgen...
- La màgia del mag radica en la seva saviesa
- La malícia del personatge masculí es basa en
el seu poder o astúcia.
- Els homes, en general, es descriuen per la seva
valentia, astúcia, agressivitat, efi càcia, poder...
- El fi nal perfecte és aquell en que la noia es casa
amb el príncep per convertir-se en princesa.
- I així un llarg etc.
Per tot això cal que a l’hora d’explicar o de
treballar un conte, s’analitzi el contingut tenint en
compte aquest biaix que existeix i també hem de
tenir cura a l’hora de transmetre missatges que siguin
neutres, per tal que entre tots i totes puguem
fomentar una societat lliure i amb igualtat d’oportunitats
per a nens i nenes.
LES TASQUES A CASA
Les persones podem realitzar qualsevol activitat
amb independència del sexe. Ni les dones neixen
amb el gen de saber fer els llits, ni els homes amb el
d’arreglar els endolls. Totes aquestes habilitats són
fruit d’un aprenentatge. El problema és que durant
segles s’ha ensenyat als nois unes habilitats i a les
noies unes altres. No seria molt millor si homes i
dones poguéssim fer-ho tot? Seriem més autònoms
i deixaríem de dependre dels altres. Aquesta fi ta
s’ha de treballar a casa cada dia.
Malgrat els grans canvis socials, la incorporació
de la dona al món laboral no ha suposat de manera
similar la incorporació de l’home a les tasques domèstiques.
Refl exió: Molts homes acostumen a pensar que
participen en les feines domès tiques amb un “T’aju-
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
do”? Aquesta actitud masculina davant les tasques
quoti dianes sol ser opcional com si aquest treball
fos cosa de dones. Compartir no és ajudar. És un
treball de dos. I aquesta tasca compartida és la que
hem de transmetre als nostres fi lls i fi lles.
La frase de “practica amb l’exemple” és bàsica
dins la família i per transmetre als nostres fi lls i fi lles
un missatge equitatiu tant del treball fora com dins
de la llar, hem de fer-ho començant a practicar-ho
nosaltres.
RECOMANACIONS:
- No usar la força o les amenaces. Cal discutir
les diferents opinions i no usar el “perquè ho
mano jo” o “perquè sí”.
- Les tasques domèstiques es reparteixen per
igual entre fi lles i fi lls.
- Ajudar a expressar els sentiments independentment
del gènere: nens i nenes, nois i noies
tenen el mateix dret a plorar, a riure, a empipar-se,
a cridar, a jugar, a patir per l’amor...
- Potenciar les seves qualitats i afavorir que
escullin afi cions i esports sense que el sexe
els condicioni.
- Ensenyar-los que hi ha moltes maneres de ser
home i de ser dona per tal que desenvolupin
una identitat pròpia i respectin la resta.
- Educar-los perquè gaudeixin d’una sexualitat
sana i responsable, es respectin i respectin
als altres.
- Donar sempre exemple amb les nostres actituds
i comportaments.
- Transmetre valors que els facin créixer com
a persones lliures i sense prejudicis.

ACTUALITAT
Alguaire decideix
Segurament us ha arribat a les orelles el tema de
la “Consulta per la Independència”. També hi
pot haver gent que realment no n’han sentit a
parlar. Doncs ens agradaria posar-vos al dia de què
és aquesta “Consulta per la Independència” i com
està la situació actualment.
Si la Plataforma Sobirania i Progrés, creada el
2006 i presidida per l’actor Joel Joan, es pot considerar
com la entitat promotora de la Consulta per
la Independència, el primer poble en organitzar una
consulta d’aquestes característiques va ser Arenys
de Munt, el 13 de setembre de 2009. Aquest esdeveniment
polític sense precedents, sacsejava el
panorama polític català. L’èxit de la iniciativa evidenciava
la complicitat d’una part molt signifi cativa de la
societat catalana amb el discurs autodeterminista i
amb una defensa sense embuts de la independència
com a única opció per a garantir la plenitud nacional
dels Països Catalans.
La pregunta que es va votar va ser:
“ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA
ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT,
DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ
EUROPEA?”
Amb una participació del 41,09%, els d’Arenys
de Munt van dir SÍ a la independència en un 96,18%.
Després 168 municipis més, es van sumar a aquesta
iniciativa, organitzant una consulta el 13 de desembre
de 2009. Fins ara 192.606 persones ja han votat
sobre aquest tema:
Sí = 182.754 94,88% Blanc = 2.969
1,54% No = 6.192 3,21% Nul = 691 0,36%
A votar hi pot anar qualsevol persona, major
de 16 anys, que estigui empadronada al municipi
on es fa la consulta, encara que tingui una altra
nacionalitat.
Al Segrià 8 pobles van fer la consulta al desembre,
amb un 93,96% de SÍ i una participació del
25%. El poble d’Alcarràs fa baixar la mitjana perquè
mentre en els altres pobles consultats hi ha hagut
una participació del 30 al 45 %, a Alcarràs (tot i què
el resultat va ser del 94,98% que Si, 4,42% que No
i 0,61% Blanc) només hi va participar el 18,71% de
la població.
Des de la Coordinadora per la Consulta per
la Independència s’han marcat dues noves dates
per celebrar noves consultes: el 28 de febrer i el 25
d’abril. Aquest 28 de febrer ja hi ha confi rmats 77
pobles que faran la consulta. A l’abril ja es compta
amb Balaguer i Lleida.
Plataforma
Alguaire Decideix
La Consulta sobre la Independència té per
objectiu demostrar a tothom que la nostra nació
està preparada per afrontar l’exercici del dret a
l’autodeterminació i la independència política, malgrat
els obstacles i impediments que posa l’Estat
espanyol.
La Consulta es basa en l’empenta i l’organització
de la societat civil (la gent del carrer es mobilitza)
i en l’auto reconeixement del poble català com a
nació i com a subjecte polític. Sense cap mena de
dubte, les xarxes socials i ciutadanes que ara es
formen seran la base sobre la qual s’ha de convocar
i apuntalar un futur referèndum nacional d’independència
(amb caràcter vinculant).
Per què és important participar en la Consulta
per la Independència?
Per moltes raons i aquesta n’és una: Perquè
el dret democràtic de decidir (que inclou el dret a
l’autodeterminació dels pobles i el dret a la independència
política) és un dret universal, reconegut
per l’Organització de les Nacions Unides. Així ho
enuncia el Pacte Internacional dels Drets Civils i
Polítics de 1966, signat també per l’Estat Espanyol,
en el seu article primer: tots els pobles tenen dret
a l’autodeterminació. El dret a l’autodeterminació
és el dret dels pobles a disposar lliurement d’ells
mateixos i a determinar de forma lliure i sobirana
el seu règim polític. L’autodeterminació és, doncs,
el dret d’un poble a decidir sense cap mena d’infl
uència estrangera.
Creiem que Alguaire Decideix ha de néixer
amb la voluntat de ser un moviment social integrador,
participatiu i plural. La plataforma ha de tenir
les portes obertes a tothom i buscar la màxima
implicació ciutadana, amb la voluntat que cap
sector social, ideològic, nacional o religiós quedi
al marge d’aquesta iniciativa popular.
El poble d’Alguaire té el poder per exercir
el dret a decidir, d’una manera cívica, pacífi ca i
democràtica. Perquè la consulta sigui un èxit, ha
de ser un esforç conjunt, amb la implicació, la illusió
i el treball de tots i per a tots. Aprofi tem-ho.
Això és el que volem transmetre.
El diumenge 25 d’abril participeu, aneu a
votar i digueu la vostra opinió!
Si voleu més informació consulteu el bloc
de la Plataforma: http:\\www.alguairedecideix.
blogspot.com o bé envieu-nos un correu amb les
vostres inquietuds: alguairedecideix@gmail.com
41 17

18 41
PASSA LO TEMPS
Alguairencs i alguairenques viatgers
Recentment has viatjat amb els de casa, amb els amics o amb la parella?
Has anat a prop o has estat a l’altra punta de món?
Envieu-nos la vostra fotografi a!
Si voleu aparèixer a la propera Cercavila, feu-la amb el nom i cognoms
dels que hi apareixen i el lloc on heu viatjat
a l’adreça cultura@ajuntamentalguaire.cat.
La Concepció Salvia i la Custòdia Ocaña van visitar
Pompeia a Nàpols
La Joana Rabal amb un grup de
companyes de la feina, va fer una
escapada de cap de setmana des de
l’Aeroport d’Alguaire a París.
Les imatges rebudes es publicaran segons l’ordre d’arribada.
* Segons la llei orgànica 1/1982 sobre el dret a la pròpia imatge,
com a dret de la personalitat que és, implica que el seu titular té dret a decidir sobre les publicacions o reproduccions de
la seva imatge, per aquest motiu, en principi, s’ha de demanar la seva autorització.
La revista Cercavila publica aquesta fotografi a amb l’exprés
consentiment de totes les persones que apareixen en aquesta imatge.

Preparació:
PASSA LO TEMPS
MOTS ENCREUATS
Munteu els V-7 V-9 a la V-1 de cara V-3, tireu-hi H-5 H-4 per sobre i poseu-los a coure amb les H-20.
Quan ensenyin les V-11 salpebreu-los i poseu-hi també H-10.
Flamegeu-los amb el H-6, però no gaire estona.
A continuació, feu les H-16. La primera serà una H-2
amb un V-13 d’all, V-18 pelada, H-5, V-4, sal i pebre.
Us ha de quedar tot ben H-8.
La segona, una H-14 amb V-4, H-5 d’H-19, sal, H-12 i H-10.
I l’última salsa, un V-15.
41 19

20 41
PASSA LO TEMPS
LABERINT
Busca el camí per arribar a aquests dos espais del nostre poble!
La imatge de dalt correspon a la
conjunció de la lluna amb el nostre emblemàtic
Sagrat Cor, feta des del carrer
Albana el passat 1 de febrer a tres quarts
de vuit del matí.
La lluna plena de febrer és la que
es veu més gran de tot l’any. (Fotografi a
cedida per Marc Inglés Rabal). La imatge
inferior correspon a l’escultura en honor a
l’escriptor alguairenc Josep Lladonosa i Pujol
i que es va erigir al 2007 en motiu de la
celebració del centenari del seu naixement
i que es troba just al costat de l’entrada de
l’església de Sant Serni.

PASSA LO TEMPS
1
2
SUDOKU
2 6 7 1 9
8
1
7
4
9
Si t’agrada fer mots encreuats, sopes de lletres, autodefi nits,
fotografi es amb 7 diferències, etc.
Crea el teu propi disseny pel nou espai de
Passa lo temps al Cercavila
i te’l publicarem.
Només cal que tingui relació amb Alguaire.
Envia’ns el teu passatemps i també la solució a
cultura@ajuntamentalguaire.cat i podràs guanyar
un regal sorpresa a través de sorteig.
(Els enviaments es publicaran segons l’ordre d’arribada.
El guanyador/a del passatemps es publicarà a la revista trimestral
8
2
6
5
8
2
1 3 6 7
4
9
3
6
2
1
9
4
3
9
3
8
6
4
41 21

SALUT ACTUALITAT
I EDUCACIÓ
Són hiperactius!
Tenir un fi ll hiperactiu acostuma a complicar
algunes coses com ara l’ordre, les sortides,
els deures o els resultats escolars. Però també
s’han de valorar les seves capacitats; la seva energia,
la seva creativitat…
La hiperactivitat s’ha posat de moda
Això pot ser bo perquè la ignorància fa que
veiem fantasmes on no n’hi ha, però també pot ser
dolent perquè ni tots els nens moguts són hiperactius,
ni tots els hiperactius són irrecuperables.
Si tens un fi ll o fi lla que pateix el TDAH (Trastorn
per Dèfi cit d’Atenció amb Hiperactivitat) i llegeixes
bibliografi a, pots acabar amb els pèls de punta:
poden fracassar a l’escola, ser impulsius, tenir la
concentració baixa, ser despistats, fer moviments
corporals i activitat constants, tenir baixa autoestima,
no seguir les normes...Aquests són alguns dels
dèfi cits que podem trobar en nens amb TDAH i des
d’aquesta perspectiva d’incapacitat són vistos per
molts dels professionals mèdics i educatius.
La medicació amb el corresponent temor als
efectes secundaris i els premis o càstigs, són les
dues vies d’intervenció recomanades als pares, intervencions
que resulten mentre duren els efectes
o les infl uències externes. Però si intentem aproximar-nos
al nen amb TDAH des d’una perspectiva
global, veient el positiu que hi ha en ell, recollint les
aportacions que pot fer a la família, a l’escola i a la
22 41
Maria Torrent Comella
societat, observarem que també té àrees fortes en
les quals pot i ha de sobresortir:
- Capacitats musicals o artístiques
- Habilitat i destresa física superior a la mitjana
- Gran iniciativa en els temes del seu interès
- Creativitat
- Habilitat manual
- Energia inesgotable
Ajudar-los a descobrir quines són les capacitats
en les que són bons, guiar-los perquè identifi quin
quines de les seves habilitats necessitaran per a tenir
èxit a l’escola i a la vida, són aspectes que haurien
de tenir en compte els pares i els professionals
que estudien i ajuden aquests nens. Per això, és
necessari que l’ambient educatiu que els envolta
sigui estimulant, ric, variat i que, sempre que sigui
possible, afavoreixi el moviment, la investigació i
la iniciativa.
Els nens i nenes afectats pel TDAH necessiten
també un bon programa d’exercici físic diari i
si és possible, en activitats que no requereixin
competir (solen tolerar malament la frustració)
i que no demanin excessiva interacció social (la
seva implicació en el grup i la seva resposta a les
demandes acostuma a ser defi citària).
Es recomana: natació, excursionisme, bicicleta,
arts marcials o gimnàstica individual.
Per ajudar-los amb els problemes de lectura,
comprensió lectora o expressió oral, els pares han
d’establir rutines diàries de reforç perquè els
nens puguin “manipular les paraules” o jugar amb
els sons: jocs de rima tradicionals, jocs d’embarbussaments,
llegir-los en veu alta cada dia perquè
s’estimuli el reconeixement auditiu dels sons, confeccionar
el llibre de la seva història personal, o
la del seu equip d’esport favorit, o la del seu ídol
musical, etc.
Tots sabem que els nens i nenes amb TDAH
posen a prova i a consciència, la capacitat parenteral
des de bon matí fi ns que per fi , s’adormen. Però si
els pares ho intenten de veritat, podran aprofi tar
la gran energia i vitalitat que tenen aquests fi lls,
el corrent d’idees que mostren quan quelcom els

SALUT I EDUCACIÓ
interessa i canalitzar-ho tot a casa de forma que
puguin endegar activitats d’investigació que els
motivaran i mitjançant les quals podran ajudar-los
a desenvolupar estratègies de control, memòria,
constància, responsabilitat...
Aquestes són algunes d’aquestes activitats: Fer
un formiguer, cultivar hortalisses al balcó de casa,
muntar un mural o un llibre amb la història de la
família des dels rebesavis, aprendre les taules de
multiplicar gravant-les cada membre de la família
i escoltar-les al cotxe mentre viatgem, dibuixar o
pintar en família i després exposar les obres en
algun lloc ben visible, jugar junts a jocs de taula,
d’estratègia o jocs “cos a cos”... (al llibre El teu fi ll
és un geni, trobaràs més idees).
Totes les activitats, idees, projectes i jocs que
Patrocina la contraportada
feu junts tenen la virtut d’oferir-vos informació de
primera mà de com actua i s’organitza el vostre fi ll o
fi lla en activitats que els motiven. Això us permetrà
tenir criteri propi sobre les seves possibilitats reals
i podreu valorar els seus èxits i acompanyar-lo en
els seus fracassos.
Sovint el nen amb TDAH passa molt temps a
l’escola i la imatge que rep de tercers referent a la
seva capacitat, èxit o habilitat està molt allunyada
de la que hauria de rebre per a una construcció
correcta del concepte de si mateix.
Passar temps amb ells, acceptar-los com són,
conscienciar-nos del seu potencial i procurar, per
davant de tot, que el desenvolupin, ha de ser l’objectiu
dels pares davant d’un fi ll amb un Trastorn per
Dèfi cit d’Atenció amb Hiperactivitat.
Si tens un negoci i vols ser el patrocinador de la contraportada de la propera edició
de la revista Cercavila, ara pots fer-ho. La teva empresa serà la que obsequiï amb un
regal, un val descompte, un lot de productes, un dos per un... etc. al guanyador/a
del producte que regaleu.
Es farà un sorteig entre totes les persones que encertin on correspon la imatge
alguairenca de la darrera pagina d’aquesta revista. Si vols col·laborar, envia un correu
electrònic a cultura.alguaire@hotmail.com
Els patrocinis es faran trimestralment, en el moment
d’edició de la revista i per ordre d’arribada dels mateixos.
41 23

24 41
HISTÒRIA
Itinerari de les bogues
del terme d‘Alguaire (I)
Seguirem el recorregut que fan les bogues del
terme d’Alguaire resseguint-ne el perímetre
amb el qual anirem a grans trets d’est a oest,
de nord a sud, d’oest a est, i de sud a nord. Per tant,
les bogues dels termes que correlativament anirem
trobant seran: la d‘Almenar, la d‘Almacelles, la de
Malpartit (Torrefarrera), la de Vilanova de Segrià, la
de la Portella i la d‘Albesa.
La descripció que farem consistirà en assenyalar
els diversos elements topogràfi cs que anirem trobant
i les distàncies aproximades que hi ha entre ells.
Distàncies que han estat amidades superposant al
programa Google Earth el mapa del terme d’Alguaire
del Cadastre.
La boga d‘Almenar. Iniciem aquest passeig
pel perímetre del terme d’Alguaire, començant per
l’extrem nord-est, a Sant Miquel de Ratera, a la confl uència
dels termes d‘Albesa, Alguaire i Almenar, punt
o fi ta situada a la llera del riu Noguera Ribagorçana
situada uns 210 metres riu endins, molt més proper
de la terra d’Albesa que a la d’Alguaire. A partir d’ací,
anant cap a ponent, travessem el riu amb una verdor
exuberant, pugem per l‘abrupte i frondós pendent
cap dalt al pla de Ratera, conegut també popularment
com a pla de Corregó, (sense que tingui res a veure
amb l’antic terme de Corregó situat bastant més al
sud, entre la Portella i Vilanova de Segrià, el qual
pertanyé en altre temps a la Baronia d’Alguaire. El
Pere Terrado i Terrado
motiu de la denominació sembla que és perquè havia
pertangut al mateix propietari de Corregó després
de la desamortització) fi ns a trobar el tram fi nal del
nou camí del Riu, en arribar dalt del pla, just a la
corba abans d’iniciar l’actual baixada molt pendent
al Parc del Riu.
En aquest indret, mirant cap a llevant, es pot
contemplar un magnífi c paisatge del sud-oest de la
comarca de la Noguera ja que en aquest indret el riu
fa de divisòria, es veu en primer terme el magnífi c
bosc de ribera de la Noguera Ribagorçana i més enllà
els plans del secà, fi ns no fa gaire, es veia com d’una
estació a l’altra de l’any anava canviant el color del
paisatge, passava del marró de la tardor al verd de la
primavera i del verd al groc a l’estiu, seguint el procés
del cultiu dels sembrats. Ara, però, cada vegada que
hom hi va, es veu més ampla la franja que verdeja
gairebé tot l’any, de les terres que rega el nou canal
d‘Algerri-Balaguer. També es veu cap al sud la vila
d‘Albesa, i cap al nord, a ull nu, es veu la població
d‘Algerri situat al peu de la serra Llarga, més ençà,
la població d’Alfarràs i més proper gairebé a tocar la
vila d’Almenar. La població de Castelló de Farfanya
més que veure’s s’endevina per algunes granges que
sobresurten del nivell del terra.
Continua la boga pel costat exterior del nou camí
del Riu, quan arribem a la meitat del Pla, s’encreua
La boga del terme d‘Almenar: tram des d‘Albesa fi ns a la Mata de Pinyana.

HISTÒRIA
amb el camí d‘Almenar a la Portella, fi ns ací al mig
del camí asfaltat hem recorregut uns 405 m., prèviament
hem trobat a 141 metres de la carena una fi ta
de pedra, 134 metres, més endavant, una altra fi ta de
pedra tombada, no plantada, i recorreguts uns 128
metres més, arribem al mencionat camí d’Almenar a
la Portella. Segueix la boga pel costat nord del mateix
camí, acabem de travessar el pla i abans d’iniciar
una baixada de pronunciat pendent amb un desnivell
d’uns 20 metres, podem veure la verdor de les ubèrrimes
i uberoses hortes d‘Alguaire i d‘Almenar, continuem
endavant, a uns 420 m. del camí d’Almenar a la
Portella, hauríem d’haver trobat una altra fi ta que no
hem vist, seguim baixant, uns 165 m. més pel mateix
camí, fi ns a trobar perpendicularment un antic camí
que anava de la vila de Ratera a Almenar, el qual, més
cap al nord enllaça amb el camí d’Almenar a la Portella
suara mencionat, en aquest indret hi hauríem d’haver
trobat una altra fi ta però com la majoria d’altres fi tes
del terme també ha desaparegut.
La boga travessa el camí i tira recta pel braçal
de reg que hi ha al costat nord de la fi nca de la torre
del Pinela, per on continua fi ns a trobar la segleta
de Ratera uns 302 m. més enllà, a l’indret on hi ha la
pala d‘on pren l’aigua. Braçal que en anar més planer
que la segleta permet regar una franja de terra pel
damunt d’aquesta.
Segueix la boga serpentejant amb la segleta
de Ratera, contracorrent, ara encanonada, abans als
llocs més profunds anava sobre un aqüeducte fet
amb pisons (una mena de maons) alguns trams del
qual, construïts en temps immemorial, per sobre del
qual s’hi ha posat la canonada de la reiterada segleta.
Canonada que pel costat nord fa de boga, uns 1.695
m., havent passat pels límits nord de les partides de
Ratera, de Canissella i del Molí, fi ns arribar al camí
La boga del terme d’Almenar: tram de la Mata de Pinyana fi ns a la Unilla.
auxiliar del Canal de Pinyana, just a l’altre costat de
camí hi ha l‘anomenat Ull de Ratera, lloc on la segleta
de Ratera pren l’aigua del canal de Pinyana. Fem
esment que abans el canal s’anomenava sèquia de
Segrià, sèquia Major de Lleida, o popularment, fi ns
a l’actualitat, simplement la Segla (paraula que hom
pronuncia remarcant la g fonèticament geminada
seggla, tal com exigeix la correcció oral).
En aquest indret, la boga fa un gir de gairebé de
90 graus cap al nord pel camí del canal; a uns 62 m.,
torna a girar en sec, en un angle d’uns 80 graus cap a
ponent, travessant el canal de Pinyana i continuant pel
darrere de la fi nca de la fàbrica que fou de Lluís Mata
i Pons, i anteriorment la Colònia Serra, fi ns atènyer
després d’uns 180 m. la carretera de la Vall d’Aran,
la N-230, al costat de la qual en altre temps hi hagué
una fi ta que desaparegué en eixamplar-la. Travessa
la carretera, i de seguida la boga comença a pujar
moderadament per un braçal de reg que passa pel
límit nord de la partida de Sant Ramon, fi ns arribar al
camí auxiliar de la segleta d’Alguaire, en alguns llocs
anomenada de la Plana o de les Planes, després d’un
trajecte d’uns 817 m., i el desnivell produït des de la
carretera fi ns ací a la segleta és d’uns 34 metres.
Travessem el camí i la segleta perpendicularment
i continuem pujant, ara ja ben abruptament, uns 230
m. Amb un desnivell de 32 m. i arribem a l‘actualment
entubat canalet de Sant Jaume, situat en aquest
indret a 338 d’altura; pugem uns altres encara més
abruptes 75 m. més, amb un desnivell de 18 metres,
i arribem a la carena de la serra del Sas, a uns 180
metres de la qual comencen els actuals bancals ben
escairats de la concentració parcel·lària, de l’extrem
nord de la partida del Pla de Fals.
En aquest indret, si el dia és clar, podem tornar a
gaudir d’una esplèndida vista; mirant cap a llevant a
41 25

26 41
HISTÒRIA
la dreta veiem en primer terme la part nord de la partida
de Sant Ramon, a continuació es veu la caseria o
nucli de població de la Mata de Pinyana, anteriorment
Colònia Serra, on destaca la magnitud del clos de la
fàbrica; al darrere la partida del Molí on es veu l’edifi ci
de l’antic molí fariner existent des del segle XII del qual
ben poca cosa en resta, precisament fa uns quants
anys que parlant amb el llavors propietari, ens digué
que havia fet treure tota la pedra dels antics molins i
la va fer colgar per reomplir una clotada de la mateixa
fi nca. Més enllà, les partides de Canissella i Pont de
l’Hospital, a continuació Ratera i al fons del sas del pla
de Ratera, actualment també regat.
Avancem uns 551 metres més cap a ponent i
arribem al camí abans anomenat de Sesalt, nom que
prové d’una partida d’Almenar, el qual nom o grafi a
és obtinguda de la deformació fonètica de ‘Sas Alt’,
el qual arribava fi ns a la cruïlla que hi havia al Pla de
la Creu, després de travessar el Pla de Fals, i actualment
arrenca a la carretera de l’aeroport i travessa
el terme d’Alguaire recte com una sageta mercès
a la concentració parcel·lària. Ara s’anomena camí
d’Almenar.
Intercalem ací un breu comentari referent a la
construcció de l’autovia anomenada A-14 que en el
futur ha d’anar de Lleida a la Vall d’Aran i fi ns a la frontera
amb França, que travessarà el terme d’Alguaire
de sud a nord, atès que quan ja teníem pràcticament
enllestit aquest treball van començar-ne les obres. Les
obres de l’autovia comencen a uns 85 metres del camí
d’Almenar, al qual va paral·lela, i l’amplària total de
l’autovia ocuparà una franja d’uns 70 metres. Cal dir
que aquestes mides són estimades.
Continua la boga ascendint suaument cap a ponent
per un cavalló, un pèl més gran que els altres,
que separa els bancals i els termes; quan hem avançat
uns 606 metres del camí d’Almenar la boga fa com un
quatre invertit, gira en sec en direcció nord d’uns 107
metres i torna a girar en sec cap a ponent on deixa
La boga del terme d’Almenar: tram de la Unilla fi ns a l’Olzinar.
el Pla de Fals i comença a baixar cap a la fondalada
de la Unilla.
Des que hem iniciat la baixada a uns 422 metres
trobem un camí veïnal, el qual en aquest indret fa de
límit de la concentració parcel·lària, ja que atesa la
composició salobrenca de la terra i fàcilment inundable,
els anys de pluja es va deixar sense concentrar
aquesta part més profunda, la qual és a uns 345
metres d’altitud.
En aquesta part més profunda la boga passa per
una clamor sense sortida, per drenar-ne mínimament
l’aigua en anys de poca pluja, ja que en anys plujosos
queda completament negada tota la fondalada i s’hi
poden contemplar diverses espècies d’aus lacustres;
val a dir que la fondalada de la Unilla hom també
l’anomena, al nostre criteri impròpiament, Clot de la
Unilla, ja que un clot sol ésser de petites dimensions,
es diu especialment a Almenar, al terme del qual no
fa gaires anys que s’hi va fer un observatori d’aus.
Segueix la boga des d’on l’hem deixada anteriorment
i recorre recta uns 1.077 metres fi ns a trobar l’antic
camí de Tamarit; travessa el camí obliquament i s’enfi
la la boga per un cavalló, entre bancals, que voreja
la part baixa de l’extrem de la punta nord-oest de la
partida del Pla de Saragossa en direcció a l’Olzinar,
fi ns a trobar la Cabanera, havent recorregut fi ns ací
uns 474 m. més.
Fem uns 75 m. per la Cabanera en direcció sudoest;
deixem la Cabanera girant recte cap a ponent
per un cavalló entre bancals fent uns 266 metres
amb els quals en situaríem al mig del Canal d’Aragó
i Catalunya. En veure el canal quan baixa ple hom té
la sensació i es nota que transporta vida. Acabem
de travessar el canal i a l’altre costat, gairebé a tocar,
trobem la pala per on pren l’aigua la calçada de
Fenollet, avui entubada per on continuem recte uns
840 metres fi ns on comença a iniciar-se el regal de
Fenollet, a l‘indret on hi ha una pala que dóna reg
al primer bancal d’aquest regal, inicialment molt es-

HISTÒRIA
tret, allargassat i corbat, el qual ja pertany al terme
d’Almenar. La boga en aquest punt gira en direcció
sud-oest i comença a baixar pel peu de l’altiplà de
l’antic terme de l’Olzinar que es comença a formar en
aquest indret, entre la partida de l’Olzinar d’Alguaire
i el regal de Fenollet d’Almenar.
Continua seguint la boga les ondulacions del
peu de l’altiplà de la partida de l’Olzinar, que com
més avancem, més s’eleva l’altiplà i més va baixant
la boga, va girant en direcció sud, fi ns a trobar a uns
280 metres un braçalet que recull els desguassos
dels braçals de la calçada de Fenollet que reguen
en aquest indret la partida de l’Olzinar. Braçalet pel
qual continua la boga fi ns a arribar a la cua d’un
pantanet que ocupa tota l’amplada del regal de
Fenollet que encara és molt estret, després d’haver
recorregut uns 140 metres. Passa la boga per dins del
pantanet deixant-ne gairebé un terç de l’amplada al
terme d’Alguaire, avancem uns 150 metres fi ns que
arriba a la presa, la part superior de la qual fa uns 20
metres de gruix. Passada la presa continua vorejant
pel peu de l’altiplà passant la boga per unes grans
bancalades construïdes i engrandides esgarrapant
terra del peu de l’altiplà dins del terme d’Alguaire.
Després d’haver recorregut 1.450 metres arriba
la boga al costat nord de la presa del pantanet
de Baix dels dos pantans situats un a continuació
o sobre l’altre, aprofi tant un regal estret i profund,
que hi ha al fi nal del camí de les Canyes, anomenat
aquest indret les Canteres. Pantans que tot i ésser
dins del terme d’Alguaire pertanyen al ‘Sindicat de
Reg d’Almacelles’. Segueix la boga pel damunt de la
presa uns 69 metres fi ns al costat sud de dita presa,
assenyalem que en aquest punt en altre temps hi
hagué una fi ta.
Des d’ací la boga fa un salt en línia recta, en direcció
oest amb una inclinació cap al sud d’un 15 graus,
d’uns 355 metres baixant de la presa, travessant un
camp conreat del terme d’Almenar que entra al terme
d’Alguaire i puja fi ns arribar a mitja alçada d’un tossal
o morrera, a uns 310 metres d’altitud, que sobresurt
del terme d’Alguaire el qual domina la partida dels
Pedregals, la part baixa del Regal de Fenollet, on
també en altre temps hi hagué una fi ta.
Fa un altre salt d’uns 253 metres continuant en
direcció sud-oest, ara la inclinació és més accentuada
cap al sud, d’uns 50 graus, en línia recta fi ns a trobar
a mitja altura a 307 metres d’altitud, un altre tossal o
morrera, també havent prèviament, baixant de l’anterior
tossal o morrera, haver creuat un camp conreat
i haver pujat fi ns al present tossal.
La boga del terme d’Almenar: tram de l’Olsinar, fi ns al terme d’Almacelles.
Des d’ací continuant la trajectòria de la recta
anterior fa una altre recorregut de 267 metres, i
com els anteriors la boga baixa del tossal, travessa
un camp del terme d’Almenar que entra al terme
d’Alguaire i torna a pujar fi ns a anar al peu del costat
est d’un tossal aïllat, bastant arrodonit. La boga puja
i baixa aquest tossal dels costat est a oest recorrent
uns 165 metres, el qual creiem que s’anomena tossal
de la Boga.
Des del costat oest del tossal de la Boga, pren la
direcció sud-oest, fa uns 53 metres pel peu d’aquest
tossal, travessa un camp conreat amb una amplària
de 107 metres, del terme d’Almenar que s’endinsa al
terme d’Alguaire. Des d’ací amb la mateixa trajectòria
comença a pujar i a uns 30 mestres trobem un braçalet
de rec que alimenta un pantanet situat al terme
d’Almenar molt proper a la boga, continua pujant
uns 52 m. més fi ns a la punta d’un tossal, amb un
desnivell d’onze metres, i torna a baixar uns 68 metres
per, de seguida, després d’uns 15 o 16 m. planers,
tornar a pujar fi ns a la carena de l’altiplà de l’Olzinar
que en aquest punt té una altitud de 325 m., havent
recorregut uns 103 m. Continuant amb la mateixa
trajectòria anterior a uns 22 metres de distància de la
carena, arribem a la intersecció dels termes d’Almenar
i d’Almacelles amb el terme d’Alguaire. Amb el qual
acabem l’itinerari que fa la boga del terme d’Alguaire
que toca amb el d’Almenar.
Cal dir que el tram que va des dels dos pantanets
mencionats que eren d’un Sindicat de reg
d’Almacelles, fi ns a l’anomenat tossal de la Boga, la
boga que hem assenyalat segons els mapes cadastrals
que són els que hem emprat, no coincideixen amb
els límits que apareixen al mapa del Sistema de Información
Geográfi ca Oleícola del M.A.P.A., els quals,
enlloc de fer els traços rectes que hem descrit, fan
passar la boga resseguint parcialment les ondulacions
del peu de l’altiplà de l’Olzinar, a nosaltres però, ens
semblen més fi ables els límits del Cadastre.
41 27

28 41
HISTÒRIA
L’olivera, les olives i l’oli d’oliva
En primer lloc, he d’indicar
que el retard d’aquesta
publicació, ha estat deguda
a una malaltia personal i espero
que em sabran perdonar, doncs
ha esdevingut en un mal moment
i la revista l’han hagut de fer sense
la meva col·laboració.
Si es va començar parlant de
l’olivera, que es la base principal
per obtenir l’oli d’oliva, també ho
són les olives. Cal explicar que el
seu ús és gairebé sempre per a
la taula, ja siguin fetes de forma
casolana, com farcides i envasades
en pots de llauna o ampolles
de vidre. La qualitat que
més abunda a les nostres
contrades es l’oliva arbequina,
provinent de les
Garrigues.
Arribem així al producte
final, que es la
base fonamental de tot
el que hem expressat.
Antigament
Tercer i últim capítol
l’extracció d’oli es feia amb premses
hidràuliques i es necessitaven
de 6 a 8 persones. Les olives un
cop triturades per les pedres de
granit, s’abocaven a la pila de
recepció de la pasta d’oliva. Tot
el procés es realitzava en fred.
A la pica de recepció surava l’oli
per damunt de la pasta de l’oliva
triturada. Aquesta pasta de les
olives, un cop aixafada es repartia
per sobre dels cofi ns, per afavorir
un premsat uniforme. Els cofi ns o
“capatxos”, eren d’espart o plàstic.
Un cop s’aconseguia l’alçada
màxima de la superposició dels
cofi ns amb la pasta de les olives,
era el moment d’introduir-los a la
premsa hidràulica. De la primera
pressió en fred en sortia
el primer suc de l’oliva,
l’OLI D’OLIVA VERGE
EXTRA. En les piques
per la decantació o
basses de decantació,
es canalitzava el
“most oliós” resultat
de la premsada.
Aquest líquid
estava format per
aigua vegetal de
la pròpia oliva
(oliasa) i per l’oli.
La separació dels
líquids era deguda
a la diferència
de densitat.
Per tant, com
l’oli pesa
menys
sura i l’aigua
es queda
al fons, per
Ismael Boj i Gil
la diferència de densitats.
També es barrejaven les olives
verdiell, però la base principal
era l’arbequina. Tanmateix es feia
oli de les olives “morrudes” que
provenen del Montsià, però la
qualitat no era la mateixa. Sigui
com sigui, a Catalunya es cullen
una quarantena de varietats, això
vol dir que el consum d’oli d’oliva
que es consumeix a tot el país és
elevat i té la seva importància a
cada zona. Ara l’extracció es fa
amb màquines contínues, tant
sofisticades, que hi entren les
olives per un costat i per l’altre,
ja en surt l’oli.
L’oli d’oliva com a qualitat es
pot dir que és el millor del món,
pel seu gust afruitat i amb una
acidesa de 0,1 a 0,13. De totes
maneres, l’oli d’oliva extra verge
es pot considerar fi ns a 1 grau
d’acidesa, si ha estat ben fabricat
i ben polit. I tenim l’oli fi extra que
pot arribar a 1,5 graus.
A taula sempre es millor gastar
l’oli d’oliva extra verge perquè
el seu gust afruitat dóna un bon
sabor al paladar, encara que no
desdiu l’ús d’altres qualitats per
ser més dolces, doncs també és
bo el consum de totes les varietats,
tan si són afruitades, com si
no ho són.
Fins aquí i a grans trets, hem
intentat que us féssiu una idea de
l’olivera, les olives i l’oli d’oliva.
Val a dir que avui en dia, s’estan
planten oliveres per tal que el
camp tingui un altre cop un producte
tan apreciat per tot el país
i pel món que ens envolta.

CARTES
ESCOLA TERESA BERGARA
Nou curs, escola nova
Després de vint mesos d’obres, escola nova!
Ja queden lluny les múltiples molèsties,
sorolls, espais reduïts, incomoditats, etc.
Tots estàvem impacients per veure la transformació
de l’edifi ci que fi ns al curs 2009-2010 havia
estat l’escola d’Alguaire, inaugurada l’any 1977 i
ampliada en diverses ocasions.
El canvi de l’escola ha tingut dues fases: la
primera es va produir durant la Setmana Santa de
l’any 2009 quan es va acabar l’ala nova de l’edifi ci
i la segona ha tingut lloc a l’inici del curs escolar
2009-2010, que és quan ha quedat remodelada la
part de l’edifi ci antic i el pati d’esbarjo.
Tota novetat comporta il·lusió, esperança, millora
i també nostàlgia, enyorança dels que abans
havien gaudit d’una escola que havia estat nova en
el seu moment. Part d’aquella escola ha deixat lloc
a nous espais, i l’edifi ci del parvulari quedarà en el
record de la generació que la va viure i estimar.
El progrés comporta millorar, avançar, mirar
cap endavant, però també tenir memòria del passat
i saber-ne valorar i apreciar tot allò de bo que ens
ha deixat.
Tot té el seu moment i el seu espai.
Des del mes de setembre de 2009 l’escola nova
és una realitat, ja està acabada, ja l’hem estrenat i ja
la gaudim alumnes, professorat i pares i mares.
La nostra escola és gran, lluminosa, molt espaiosa,
moderna i de disseny. Està preparada per
afrontar els reptes del segle XXI. Les seves installacions
poden acollir dues línies, és a dir, que està
preparada per oferir dos cursos per nivell educatiu.
Hi ha sis aules d’educació infantil, dotze aules d’educació
primària, així com les aules complementàries
per oferir una educació de qualitat: informàtica,
música, idioma estranger, biblioteca, psicomotricitat
i audiovisual. Altres dependències estan dedicades
Escola Teresa Bergadà
a aules de reforç, acollida, tutories, despatxos de
professorat i secretaria. El menjador escolar és ampli
i té una cuina on es prepara el menjar diàriament.
El pati d’esbarjo envolta els edifi cis de l’escola,
en el qual s’hi pot practicar diversos esports i també
compta amb àrees de joc lliure. El bosquet de
l’escola antiga, que ha estat cuidat per alumnes i
professors, és un lloc agradable per jugar-hi, tot un
luxe per als nens i nenes de l’escola.
De l’edifi ci en destaca la blancor de les parets,
la seva lluminositat que entra per les grans fi nestres
de les aules i passadissos, així com la llum zenital
que il·lumina les escales, en contrast amb els colors
atrevits de la façana que mira a Lleida.
El passat dia 13 de novembre de 2009 ens
va visitar el conseller d’Educació, el senyor Ernest
Maragall, que, en un acte emotiu per a tota la
comunitat educativa, va inaugurar la nova escola
Teresa Bergadà d’Alguaire, desitjant un futur ple
d’èxits per a tots.
Al vestíbul de l’escola els alumnes van escriure
les seves impressions penjades en un gran mural.
Els alumnes més grans, el director i l’alcalde van
agrair al conseller l’esforç realitzat, i van aprofi tar el
moment per demanar tot allò que encara li manca:
nou mobiliari, més material a les aules, pissarres
digitals...
Ara ens toca a tots nosaltres
fer que l’escola sigui un lloc
d’aprenentatge i formació dels
nens i nenes, futurs homes i dones
d’Alguaire.
Per molts anys la puguem
gaudir i aprofi tar.
41 29

30 41
CARTES
PARTICULARS
El C.E. l’Albada als albadins:
Albadines i albadins,
Aquest és un escrit que va directament dirigit
a vosaltres perquè el feu arribar a tots
els vostres amics i amigues. STOP. Heu de
saber que la tasca que se us encomana és de vital
importància. STOP. A través d’ella, disposareu d’una
informació molt important que només pot ser rebuda
per tots aquells companys que tenen ganes
d’aventura, fam d’escoltar contes extraordinaris i set
d’excursions que et converteixen en el més valent
de la comarca. STOP. La vostra feina doncs consisteix
en parlar a tothom de les vostres experiències
a l’Albada, dels dies que comencen a l’inrevés, dels
personatges misteriosos i pintorescos que s’afanyen
en fer-vos la vida impossible o ajudar-vos a ser els
més grans vencedors d’entre tots els valors. STOP.
La tasca d’explicar com es pot aprofi tar l’aigua sense
malbaratar-la, com s’aixequen les millors cabanyes i
es construeixen els millors refugis, com s’aprenen els
idiomes que només domina la fauna i la fl ora de la
muntanya. STOP. Teniu l’oportunitat de transmetre
els secrets que amaguen les nostres cases de colònies,
com transcorren les seves nits i els seus jocs,
a través de boscos profunds i pobles silenciosos.
STOP. Podeu descriure als vostres amics com de
bella n’és la vista des dels cims més imponents, com
des del pic més alt del Montsec s’arriba albirar la
plana de Lleida amb tots els nostres poblets, petits
com segells d’una estampa. STOP. I com no, també
podeu dir quelcom de la disbauxa que regna a la
piscina de la casa, als jocs de la tarda, a les activitats
d’aigua i a les dinàmiques més estrafolàries. STOP.
Si voleu, també podeu parlar dels vostres monitors
i monitores, de quin és més escardalenc i quina la
més severa, de quina és la més simpàtica i quin el
més arruixat. STOP. Podeu anomenar el Jordi, el
nostre consiliari, i de com persevera en que la nostra
conducta sempre sigui la més lleial i honrada. STOP.
I perquè no, esplaiar-se amb el menú de la colònia?
Dels grans àpats a l’hora de dinar, dels esmorzars
amb xocolata, del tang del berenar i dels tendres
melindros del diumenge a l’alba. STOP. Els albadins
i albadines que són més de la gresca, també poden
recordar les festes que se celebren els dissabtes,
com fl irtegen les mirades i com es muden per estar
ben guapes i guapos. STOP. Amics del C.E. l’Albada,
aquest és el nostre missatge i us el prestem perquè
sou vosaltres els que en teniu l’última paraula, una
paraula que esperem s’estengui arreu fi ns que la
muntanya s’adoni de tota la gent valenta, curiosa i
divertida que viu a la plana. STOP.
Centre d’Esplai l’Albada
Per a més informació de les colònies 2010, us podeu adreçar a nosaltres de
dues maneres: via e-mail a cealbada@femn.org o al telèfon 973445342,
us recordem que les colònies d’aquest any són del 19 de juliol a l’1 d’agost.

REPORTATGE
Vol inaugural
Barcelona – Alguaire
Bateig de l’avió a la pista (foto: Enric Torruella)
Arribada del president José Montilla i d’altres autoritats Rebuda a peu de pista
Expectació dels visitants
Avió aterrat, imatge feta des de l’interior de l’Aeroport
41 31

32 41
REPORTATGE
Ronda de parlaments
Aeroport Lleida-Alguaire
El diumenge dia 17 de gener de 2010 es va
inaugurar l’Aeroport de Lleida-Alguaire amb l’arribada
d’un Airbus 320 operat per la companyia
Vueling, procedent de Barcelona, amb el President
de la Generalitat, José Montilla i d’altres representants
polítics a bord. Es va realitzar el bateig
de l’avió i una ronda de parlaments amb gran
expectació i diferents mitjans de comunicació,
atents a aquest esdeveniment. També nombrosos
veïns de la zona es van acostar a les noves installacions
aeroportuàries per tal de presenciar el
primer aterratge a l’aeroport. Tot i que els primers
vols comercials no es van iniciar fi ns al dia 5 de
febrer de 2010, el primer amb destinació a París.
A aquest primer vol el va seguir un segon de la
mateixa companyia a Palma de Mallorca. Tots
dos, amb una capacitat per 180 passatgers, es
van enlairar amb totes les seves places ocupades.
Al reportatge, podeu veure imatges de Palma i
Sóller.
El proper dia 2 d’abril de 2010, la companyia
aèria Ryanair iniciarà també els seus vols des
d’Alguaire amb destinació Frankfurt i Milà, completant
d’aquesta manera l’oferta de vols de l’aeroport
de Lleida-Alguaire per a la temporada d’estiu.

REPORTATGE
A les escales de l’avió
Enlairament cap a Mallorca (foto: Enric Torruella)
Primer avió comercial
a Mallorca
Passatgers a punt de pujar a l’avió
41 33

Vista de la població mallorquina de Sóller
REPORTATGE
Un dels carrers pintorescos de Mallorca
Imatge de la torre de control
des de les escales de l’avió
Posta de sol a Palma de Mallorca

HISTÒRIA
El col·legi de la colònia
Com ja vaig comentar a l’article anterior, al
maig de 1903 les religioses de l’Institut de la
Sagrada Família van tancar el col·legi i marxar
de La Colònia. Tot fa pensar que a partir d’aquella
data el col·legi va poder funcionar durant cert temps
de qualsevol manera o il·legalment, o bé la canalla
va haver d’anar a l’escola del poble d’Alguaire. No
serà fi ns al novembre de 1906 que es tornaran a fer
tràmits perquè el col·legi pugui seguir funcionant
legalment.
1. L’Eugeni Serra i Serra el fi ll del Director
L’Eugeni Serra i Serra era el tercer fi ll del Jaume
Serra i Vehil i de la Rufi na Serra i Feliu. Recordeu
que al número 33 de la revista vam dir que el Jaume
va ser el primer Director que va tenir la Societat J.
Serra i Companyia que va muntar la fàbrica tèxtil
de La Mata de Pinyana.
Per tant l’Eugeni, nascut a Sant Genís de
Vilassar (avui Vilassar de Dalt) el 17 de desembre
de 1880, era nét del Pau Serra Armengol que era el
fundador de La Fàbrica. És l’Eugeni qui iniciarà els
tràmits legals per tornar a fer funcionar el col·legi
de La Colònia.
2. Sol·licitud del funcionament legal del collegi
El 16 de novembre de 1906 l’Eugeni cursarà
una instància al Director de l’Institut General i Tècnic
de Lleida, on diu que és Batxiller en Arts i que com
a Director volt posar en condicions legals l’establiment
docent destinat a l’ensenyament dels fi lls dels
obrers que treballen a la fàbrica de teixits J. Serra i
Cia. Al mateix temps volt complir amb el que es diu
al Reial Decret i a la Reial Ordre de l’1 de juliol i de
l’1 de setembre de 1902, respectivament, que fan
referència a la reglamentació que han de complir
els centres d’ensenyament no ofi cial.
3. Reglament del col·legi
De l’expedient presentat traduïm el següent
reglament del col·legi:
(segona part)
Vicent Lladonosa i
Giró
Francesca Vehil Font, esposa de Pau Serra Armengol,
fundador de la fàbrica tèxtil de La Mata de Pinyana
- L'ensenyament en aquest col·legi és gratuït i
exclusiu per als fi lls dels obrers residents en aquesta
Colònia. A més a més, és obligatori.
- Els nens començaran el col·legi a partir dels 3
anys i continuaran les classes fi ns als 12 anys.
- Les nenes començaran a la mateixa edat,
seguint fi ns als 14 anys.
- Per separar d'una manera ben defi nida l'ensenyament
de nens i nenes, es donaran 3 hores de
col·legi als nens al matí i altres 3 hores a les nenes
a la tarda.
- La mestra encarregada de donar les classes, vigilarà
que els alumnes no faltin si no és per un motiu
justifi cat, avisant al director de l'escola. En aquells
casos que l’alumne deixi d'assistir-hi voluntàriament
s’amonestarà degudament als pares.
41 35

36 41
HISTÒRIA
- Funcionarà també un col·legi nocturn per als
obrers que treballin a la fàbrica, on es donarà una
lliçó diària d'una hora i trenta minuts, també gratuïta,
però no obligatòria.
- El col·legi estarà obert des de l'1 de setembre
fi ns al 31 de juliol.
- Les lliçons seran explicades en català per la
4. Pla d’ensenyament
Nens (matí)
Doctrina cristiana
Història Sagrada
Gramàtica Castellana
Aritmètica
Rudiments de Geometria
Geografi a
Història d’Espanya
Urbanitat
Escriptura al dictat
Lectura castellana
Lectura catalana
Rudiments de Dibuix
professora per a una millor comprensió dels alumnes.
- Quan ho cregui oportú, el director fi xarà el
dia d'exàmens.
- Els alumnes han de preparar un certifi cat de
vacunació, i seran revacunats quan ho cregui convenient
el senyor Inspector Municipal de Sanitat.
Alguaire, 16 de novembre de 1906. Signat Eugeni Serra.
Nenes (Tarda)
Les mateixes assignatures que
els nens i també Economia i
higiene domèstiques
Labors pròpies del sexe
Obrers (Nocturn)
Lectura
Escriptura al dictat
Aritmètica
El pla d’ensenyament anterior està signat a Alguaire el 16 de novembre de 1906 per l’Eugeni Serra.
5 Distribució del temps i del treball
Amb l’expedient hi ha la distribució del temps i treball corresponent a les classes de la tarda per a les
nenes:
Primera secció
Tots els dies
Segona secció
Dilluns, dimecres i divendres
Dimarts, dijous i dissabtes
de 2 a 3
de 3 a 4
de 4 a 2/4 de 5
de 2/4 de 5 a 5
de 2 a 2/4 de 3
de 2/4 de 3 a 3
de 3 a 2/4 de 5
de 2/4 de 5 a5
de 2 a 2 ½
de 2 ½ a 3
de 3 a 4 ½
de 4 ½ a5
lectura als cartells
taules d’aritmètica, contar, etc.
rudiments d’escriptura
doctrina cristiana
gramàtica
història bíblica
labors (mitja, ganxet)
lectura castellana
aritmètica
doctrina cristina
labors (mitja, ganxet)
escriptura

Tercera Secció
Dilluns i dimecres
Dimarts i dijous
Divendres i dissabtes
HISTÒRIA
de 2 a 2/4 de 3
de 2/4 de 3 a 3
de 3 a 4
de 4 a 2/4 de 5
de 2/4 de 5 a 5
de 2 a 2/4 de 3
de 2/4 de 3 a 3
de 3 a 4
de 4 a 2/4 de 5
de 2/4 de 5 a 5
de 2 a 2/4 de 3
de 2/4 de 3 a 3
de 3 a 4
de 4 a 2/4 de 5
de 2/4 de 5 a 5
gramàtica
dibuix
labors (cosir, brodar i sargir)
lectura castellana
escriptura al dictat
aritmètica
doctrina
labors (cosir, brodar i sargir)
lectura castellana
escriptura al dictat
geografi a
pràctiques d’ortografi a
urbanitat
economia e higiene industrial
lectura catalana
Aquest document està signat a Alguaire el 16 de novembre de 1906 per l’Eugeni Serra.
6. Material pedagògic
Gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola
Història Sagrada de D. Liberato Guerra
Aritmètica de Mariano Pujolar
Doctrina de M. I. S. D. José Meseguer
Història Bíblica de D. L. C. Businger
Geografi a de Esteban Paluzie
Geometria de D. Faustino Paluzie
Urbanitat del Rv. D. Ramon Bonet
Ortografi a del Rv. Buenaventura Abella
Manuscrits de D. Esteban Paluzie
Lectura catalana de D. Antonio Bori i Fontestà
Economia e higiene industrial de Liberato
Guerra
Lectura castellana de Joaquin Rubió i Ors
7 Dimensions del col·legi
Amb l’expedient hi ha un plànol del col·legi
on hi diu:
Llargada: 9, 80 m - Amplada: 4 m - Alçada: 2,
80 m
També hi fi guren les mides de tres portes i una
fi nestra.
8. Certifi cacions de salubritat, higiene, seguretat,
condicions sanitàries i de conducta del
director
Quadres d’Història Sagrada
Quadres d’Història Natural
Globus terrestre
Mapa mundi
Mapa d’Europa
Mapa d’Espanya
Mapa de Catalunya
Mapa de la província de Lleida
Figures geomètriques
Quadre de peses i mesures
Màximes morals de Dª Pilar Pascual
Cartells per la lectura de pàrvuls
Aparell de boles per aprendre a comptar
El senyor Josep Roig Oró Batlle d’Alguaire
certifi carà el 5 de novembre de 1906 que el col·legi
reuneix les condicions de salubritat, higiene i seguretat,
i que l’Eugeni ha tingut una conducta moral
excel·lent. El senyor Francesc Banyeres Griñó, metge
cirurgià i inspector de sanitat d’Alguaire, també
certifi carà el 9 de novembre de 1906 que el col·legi
reuneix les condicions sanitàries previngudes a la R.
O. del 13 de juliol de 1901.
41 37

Plànol del col·legi de La Colònia
38 41
HISTÒRIA
9. Inspecció del col·legi
El 15 de desembre de 1906 el senyor Eugenio
Tejero d’Inspecció Provincial de 1r Ensenyament de
Lleida farà una inspecció de les condicions del collegi
i a continuació un informe on diu que l’espai és
apte fi ns a 32 places, però que pel volum, i sempre
que es pugui fer una bona ventilació, tan sols es
poden donar 21 places. El 5 de gener de 1907 el director
de L’Institut General i Tècnic Sr. Pedro Fuertes
comunicarà tot l’anterior al Rector de La Universitat
de Barcelona que concedirà el corresponent permís
d’obertura el 4 de febrer de 1907.
La sol·licitud de l’Eugeni també sortirà exposada
al Butlletí Ofi cial de la Província de desembre
de 1906.
10. L’ultima Congregació que va estar a La
Colònia
Com ja havia dit a l’inici del primer article, la
darrera congregació que va dirigir l’escola de La
Colònia va ser la de les Germanes Carmelites Teresa
de Sant Josep, fundada per Teresa Guasch Todà el
22 de febrer de 1878 a Barcelona.
11. L’apunt fi nal
Eugeni Serra Serra va casar-se el 8 de novembre
de 1912 a Barcelona amb Concepció Grifoll Puig de
Sabadell. Van tenir una fi lla, que va professar a les
Dominiques de L’Anunciata (Pare Coll), i que va ser
la darrera persona que va portar el cognom Serra
de la família. La Josefa va morir l’11 de desembre
de 2004 al convent de Vic, i un temps abans del seu
traspàs, vaig tenir l’ocasió de parlar una estona amb
ella, encara que no recordava pràcticament res de
La Colònia.
L’Eugeni era al cens d’Alguaire de 1908 i també
al de 1911, però ja no al de 1913, any en que a La
Colònia hi ha una forta davallada de gent, motivada
pels problemes de la societat J. Serra i Companyia
i que van acabar amb una escriptura d’insolutumdació
a favor de Fàbriques de L. Mata i Pons que
va passar a ser la nova propietària de l’establiment
fabril. Uns tres anys abans del traspàs de la Josefa,
el 5 de febrer de 2001, havia mort a Barcelona un
cosí germà d’ella, el Francesc de P. Serra Melich,
fi ll de Francesc Serra Serra, germà de l’Eugeni, i
casat amb Montserrat Verdaguer Blanch a la que
vaig tenir ocasió de conèixer i parlar amb ella. El
traspàs de la senyora Montserrat va tenir lloc el 17
de març de 2005 i no varen tenir descendència amb
el Francesc. Amb ella es va acabar tota la família
Serra. Unes gestions posteriors al seu traspàs van
permetre que els familiars d’ella, mitjançant una
conversa personal meva amb el seu marmessor,
donessin al poble d’Alguaire les fotos més antigues
de la família, com la del Jaume Serra Vehil primer
director de La Fàbrica.
A continuació, podeu veure la fotografi a de
la seva mare Francesca Vehil Font, nascuda a Sant
Genís de Vilassar el 12 de desembre de 1827, de
la que, per cert, es desconeix el lloc on va morir,
encara que tot apunta a Cornellà de Llobregat on
hi van tenir una fàbrica tèxtil de lloguer abans de
construir la fàbrica d’Alguaire.
Informació consultada
- Universitat de Barcelona: Expedients escoles de primària no
ofi cials (signatura 20/3/7/11)
- Parròquia de Vilassar de Dalt: Libres sacramentals corresponents.
- Diputació de Lleida: Llibres del cens d’Alguaire de 1908,
1911 i 1913.
- Registre Civil de Barcelona i Vic: Partides corresponents.
- Fotografi a Francesca Vehil Font: Donació dels hereus de la
Sra. Montserrat Verdaguer Blanch.

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA
Informació de la biblioteca
Canvis de millora
Darrerament la biblioteca està patint tot un
seguit de modifi cacions al programa intern
de gestió de documents. Preguem als usuaris/es
que sigueu pacients si darrerament no podem
oferir-vos amb normalitat tots els recursos dels que
habitualment gaudiu. En breu, podrem disposar de
millors prestacions i accessos. També estem elaborant
un nou carnet únic que us servirà per a totes les
biblioteques públiques de Catalunya i biblioteques
de les Diputacions. Per a canviar-vos el carnet, que
tindrà una durada de 5 anys, només cal que passeu
per la biblioteca a partir del 6 d’abril i porteu el
vostre carnet actual per realitzar el canvi.
Amb aquest carnet únic, es posa en marxa un
catàleg en xarxa a totes les biblioteques públiques
catalanes. Fins ara, si un usuari volia fer ús dels
serveis de més d’una biblioteca havia de tenir més
d’un carnet, mentre que amb tot aquest seguit de
canvis, amb només un carnet podreu bellugar-vos
per les 332 biblioteques públiques i 11 bibliobusos
que formen part del Sistema de Lectura Pública.
Canvis en el servei de préstecs i gestió d’usuaris
de la biblioteca
A partir de l’1 de març les biblioteques públiques
integrades en el catàleg Argus que gestiona el
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
aplicaran un seguit de canvis en la gestió dels préstecs
de documents i comptes dels usuaris i usuàries
registrats a la base de dades del Sistema de Lectura
Pública de Catalunya.
Nombre de documents en préstec i dies de
préstec
Els usuaris i usuàries de totes les biblioteques
públiques integrades al catàleg ARGUS podran
endur-se en préstec un mínim de 20 documents en
préstec durant 30 dies si així ho desitgen.
Renovacions de documents
En cas de ser necessari, els usuaris i usuàries
podran realitzar fi ns a 2 renovacions sempre i quan
el document no tingui cap reserva prèvia a la sollicitud
de renovació.
Reserves de documents
Cada usuari o usuària podrà realitzar fi ns a 5
reserves. A l’usuari o usuària se li comunicarà l’arri-
bada del document i disposarà de fi ns a 5 dies per
passar a recollir el document, termini a partir del
qual s’anul·larà la reserva i es procedirà a satisfer la
sol·licitud següent.
En el cas que s’informi a la biblioteca d’una
adreça de correu electrònic, la comunicació es realitzarà
mitjançant aquest sistema.
Penalitzacions per demores en el retorn dels
documents prestats
Per tal de garantir el correcte funcionament del
servei i l’accés de tots els usuaris i usuàries als documents
que necessiten es prega tenir especial cura en
les dates de devolució dels documents prestats.
En el cas de demores en la data de devolució
del document, el sistema informàtic aplicarà automàticament
una penalització d’1 punt per document
i dia de retard a partir de la data de venciment del
préstec.
Per cada 60 punts de penalització acumulats
s’aplicarà una exclusió temporal del servei de préstec
a totes les biblioteques públiques de 15 dies.
La data d’exclusió del servei de préstec començarà
a comptar a partir de la data en què s’han retornat
els documents.
Sistema de recepció d’avisos per correu
electrònic
En cas de facilitar a la biblioteca una adreça de
correu electrònic serà possible de rebre de forma
automàtica avisos de propers venciments de terminis
de préstecs, terminis vençuts i avisos d’arribada
de documents reservats.
Per a més informació:
- biblioteca@alguaire.cat
- biblioteca.alguaire@gencat.cat
- http://biblioteques.gencat.cat
- biblioteques@gencat.cat
41 39

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA LLADONOSA PUJOL
Com ja havíem anunciat, la biblioteca aprofi
ta aquest espai, per publicar l’ampliació
del diccionari de mots i frases fetes pròpies
d’Alguaire. Algunes d’aquestes expressions i
paraules, s’utilitzen també en poblacions veïnes,
d’altres però, són d’identitat pròpia, úniques
del nostre poble. La darrera intenció d’aquesta
publicació ha estat, aconseguir la implicació
de les persones d’Alguaire en una activitat de
la biblioteca i que alhora, els resulti propera i
40 41
DICCIONARI ALGUAIRENC
Diccionari co·loquial alguairenc
mots i frases fetes d’Alguaire
A
sovint, utilitzem. Esperem que
en gaudiu!
abarallàs: barallar-se.
abotonar: botonar.
acometre: perseguir algú.
aconstipat: constipat. De vegades
també s’utilitza costipat.
acoxàs: ajupir-se.
adelanto: entès com a progrés o
avenç.
ademés: a més a més.
adés: abans.
afededéu: expressió que s’usa com
a renec.
afuar: sortir corrents, anar ràpid.
agarreu-lo: utilitzat per cridar l’atenció
d’una persona.
agitar-se: estirar-se, tombar-se. Ex:
Agitat un rato al sofà a fe la misdiada!
agon: on
agullar: assenyalar alguna cosa o
persona. Ex: Si agulles bé, encertaràs.
això és un bon rango: cosa lletja.
aixugar o aixuar: eixugar
alego: aviat, d’aquí poca estona.
alguano: per llençar, sense utilitat. Ex:
Aquest abric lo fotre alguano.
alicòptero: helicòpter
al tanto que va de canto: anar amb
compte, vigilar. Veure també paracontar.
allà arrere: expressa la descripció
d’una acció en temps pretèrit.
allavontes: llavors, després.
ambamba: endavant, som-hi. Expressió
exclamativa.
ambafar: estar molt tip o també dit
quan s’entelen els vidres per la
humitat.
ambaparar: sobtar, esbalair. S’usa com
exclamació. Ex: Ambaparà com has
creixut!
ambossat: embossat.
ambustero: mentider.
curiosa. És per aquest motiu què, hem de dir,
que la proposta ha tingut gran acceptació, heu
estat molts/es els que fi nalment, us heu animat
a enviar-nos vocables d’Alguaire i des d’aquí,
volem agrair les vostres aportacions a tots els
que hi heu col·laborat. És possible que se’ns hagin
“escapat” paraules o que faltin expressions,
però a trets generals, i amb el vostre suport, hem
procurat recollir el major número possible de vocables,
alguns ja en desús i d’altres que encara,
amfl ar: infl ar, botir. Ex: Se m’anfl at lo
dit com un bot!
ampastrada: feina feta de qualsevol
manera, mal feta.
ampegar: encomanar. Ex: M’ha ampegat
la grip!
ampic: tant bon punt. Sinònim de l’expressió:
fi ns que o quan. Ex: Ampic
acabem, te truquem i venim.
ampiocat: empiocat, estar malalt.
amplear: emprar, utilitzar, fer servir.
amplenar: omplir.
ampudegar: molestar. Ex: Si m’anpudegues
més rato, et caurà un
bolet.
anbastar: passar el fi l abans de començar
a cosir. Ex: Ai anbastat la vora
dels pantalons.
anbestida: bastida.
ancabat: després.
ancaparrat: tossut. Ex: s’ha ancaparrat
an fer la fenya.
ancòrdio: cosa inútil, molèstia.
andés: on és. Habitualment exclamatiu.

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
andixió: injecció.
anfexió d’aurina: infecció d’orina.
an fos: on fos.
angolfa: golfes.
anguany: enguany. Aquest any.
anou: nou (fruit sec).
anquell/a o anquet: aquell/a o aquest/
a també utilitzat com aquest lloc.
Ex: Anquet puesto au quedat?
anpudegar: molestar.
anllestir: fi nalitzar, acabar.
anrampillar: pujar, ascendir.
ansacte: exacte. Utilitzat com afi rmació.
ansofatar: sulfatar.
ansumanciar: deixar la fruita en un bol
perquè suquegi, un cop ha suquejat
està preparada per menjar.
antrempussar: ensopegar.
anves de: Enlloc de.
àpit: api.
àrbit: àrbitre.
aringada: arengada.
arrapat: estret, molt empegat al cos.
arrecular: tirar enrere.
arreu: màquina que serveix per llaurar
la terra que porta pales tallants i
punxons.
arribar al crostó: pegar.
arrofredat: refredat.
arromangar: apujar les mànigues d’un
jersei amunt.
arropenjar: recolzar o repenjar.
arroplegar: recollir. També s’utilitza
l’expressió ser un arroplegat.
arruixat: boig.
asbafegar: respirar de pressa, amb
esforç.
asbellegar-se: fi car-se a riure.
asbrossadora: segadora (també anomenat
picadora). màquina per segar
i tallar les males herbes al camp.
asbucinar: esmicolar.
ascafanyit: poca cosa, petit i prim.
ascarranxa: espai entre les dues cames.
ascaxigar: esquitxar.
ascopetejar: marxar de pressa d’un
lloc, sortir ràpid.
ascombra: escombra.
ascupinar: escopir.
asfi lagarxat: esfi lagarsat, desfet a fi lagarses.
asfregar: fregar amb força.
DICCIONARI ALGUAIRENC
agafa el portante: s’utilitza quan es
marxa o es fa fora algú. Ex: Ja pots
agafar el portante i marxar.
aspardenya: espardenya.
aspavil: s’utilitza amb exclamació o
sorpresa.
aspentejar: empènyer.
aspill: mirall.
aspona: part del camí o de la carretera
on s’acumula l’aigua de la pluja.
asporreta: anar poc abrigat, fresc.
asporgar: esporgar.
asquerar: revifar, reviscolar.
asta: aquesta.
astaste: has d’estar. Ex: Astaste quieto!
astarrossar: enganyar, estafar. Dit quan
es massa car.
astenasses: tenasses.
astijores: tisores.
astopenc: insípid, dessaborit.
astrenquis: d’amagat, de sota mà. Un
extra. Ex: Treballan lo dumenge
me vai treure uns quartos d’astrenquis.
astudi: col·legi, escola. Sovint usat
com: Anar astudi (anar a l’escola).
astuviar: estalviar.
asventat: persona que sempre va de
pressa, que fa les coses ràpid.
astufa: estufa.
astux: estoig.
asvaït: esvaït. Defallit, que no ha pres
aliment durant molta estona.
asxafarnar: esclafar amb força.
ataconar: pegar.
atapit: atapeït, comprimit.
atomisadora: màquina per sulfatar els
arbres.
aubergina: albergínia.
atiborrar-se: atipar-se, afartar-se.
au avíat: expressió que s’utilitza quan
volem que algú marxi, quan volem
que ens deixin en pau.
aufals: alfals.
aufegar: ofegar.
aufendós: ofendós.
auforges: alforges, bosses de ràfi a per
posar damunt dels animals.
aulivé i auliva: olivera i oliva (fruit de
l’olivera).
aulor: olor.
auón: on, en quin lloc.
aumón: en cap lloc. Ex: Nos pot nar
aumón an tu.
auperació: operació.
aurella: orella.
auridor: llevataps.
aurinal: orinal.
aurinar: orinar.
aurir: obrir.
avall que fa baixada: Veure aspavil.
aviar: deixar anar. De vegades també
s’utilitza quan volem que algú marxi.
Veure Au, aviat.
axurat: estret.També s’usa quan a algú
una cosa de vestir li està bé. Veure
també arrapat.
B
babadero: pitet.
badejo: bacallà.
baixón: depressió, davallada.
bajoca: mongeta.
ballofa: butllofa, ampolla.
banc: eina amb escalirons de fusta o
ferro que es fa servir al camp per
collir fruita.
bandido: bandoler. Es diu en sentit
amistós. Ex: Què dius, bandido?
barró: fusta, vara. S’usa quan a algú li
toca rebre. Ex: Si not portes bé, te
tocarà barró!
batsacada: sacsejada, cop fort.
bencill: corda
bericoc: albercoc.
bestiada: molta quantitat, per dir un
munt. Ex: Hi havia una bestiada
de gent!
birbar: (o asclarir). Acció de treure la
fruita dels arbres quan encara és
verda i petita per tal de descarregar
pes i perquè les que quedin, creixin
més i es facin més grosses.
birlar: prendre, robar.
bisito: petonet (diminutiu de petó).
bixo: pebrot petit i picant. Dit també
d’un insecte petit. I s’usa de vegades
per assenyalar quan un infant és
entremaliat. Veure tremendo.
blaïr: rebre moltes picades d’insectes.
Ex: Aquestos mosquits m’han blait
lo braç!
bora nit i tapat: expressió que es diu
quan un se’n va al llit a dormir.
bocadillo: castellanisme. Entrepà.
brenar: berenar.
broma: boira.
41 41

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA LLADONOSA PUJOL
brillo: marxar, esfumar-se.
bueno: castellanisme. Bé.
buli: joc popular infantil amb un bastó
curt amb dues punxes a cada
costat i un bastó llarg, la cana, per
a llençar.
burinot: Mosca vironera. S’utilitza com
a insult.
C
ca!: expressió contrària, de disconformitat.
carai!: caram! Exclamació per denotar
sorpresa. Ex: Carai, com tels
gastes!
cabassudo o cabessudo: insult. Testarrut,
caparrut. Utilitzat també per
denominar els capgrossos (fi gures
que acompanyen als Gegants per
les festes populars, Festa Major,
etc).
cabusseta: tombarella.
cagasses: persona morta de por. S’utilitza
per burla.
calderilla: grapat de monedes sobrants
que en conjunt no són massa
diners. També s’usa per dir que una
cosa no val res.
campechano: d’anar per casa. Familiar.
cana: Bastó llarg utilitzat per jugar al
joc del buli. Veure buli.
canella: aixeta.
canino: sense diners. Anar canino és
que s’ha quedat sense calés.
cantamanyanes: persona que es caracteritza
per explicar coses que no
són. Qui xerra molt. Vegeu també
cometdiant..
cap de meló: tonto.
cap de suro: tonto.
capellà: a més d’utititzar-se per anomenar
al clergue, també s’usa en el
sentit d’escopinada, gargall.
caparra: paparra.
carpessano: carpeta separadora.
capigue: caber.
carrerons: excuses, maldecaps, embolics.
Ex: Nom vingos amb carrerons,
si tens son te l’aguantes i vas a
treballar!
casibé: gairebé.
cavallitos: cavallets de festa major o
fi ra (fi retes).
42 41
DICCIONARI ALGUAIRENC
caxipanda: samfaina.
cera: vorera.
cubo: galleda que s’usa per deixar la
fruita mentre es cull de l’arbre.
curra: eina agrícola cilíndrica, recolzada
per dos rodes que s’enganxa
al tractor i serveix per aplanar el
terreny.
cini: cinema. Ex: Nem a veure una pellícula
al cini?
cintaslant: cinta aïllant.
citrill: setrill. Estri de cuina per posar-hi
l’oli.
claro!: afi rmació exclamativa. És clar!
codonyac: codonyat. Ex: Anguany nos
fet conserva de codonyac.
coi: interjecció per denotar sorpresa.
Veure també carai.
colagró: acidesa, mal estar a l’estómac.
colegit: escola.
cometdiant: comediant, pallasso. Dit
també en sentit amistós i irònic.
Veure cantamanyanes.
comprativa: cooperativa.
conto que: em sembla que, crec que.
crostó: part extrema i arrodonida
d’una barra de pa.
cuentos: històries. De poc bon humor.
Ex. “avui nostic per cuentos”.
cunya: cuina.
D
daixonses i dallonses: expressions
equivalents a d’això i d’allò. De
vegades utilitzat quan no recordem
una paraula. Ex: Com se diu lo daixonses…
ai si, de cal Peret!
desabotonar: desbotonar.
desaigüe: canonada.
desantés: fer-se enrere.
desguàs: cementiri de vehicles. Lloc on
s’hi deixen els cotxes vells. També
es s’usa en el sentit d’estar molt
cansat/da. Ex: Ahir vai surtir i ara
estic pel desguàs.
déu ni do: expressió que denota sorpresa
i en un sentit d’exageració o
de molta quantitat. Ex: Deu ni do,
la gent que ha vingut.
destraler: persona poc acurada. Sapastre.
desumfl ar: desinfl ar.
dillums: dilluns.
dingú: ningú.
dumenge: diumenge.
dungi: marca dungi: d’un gitano del
mercat. Frase feta, per dir que és
molt econòmic i que l’ha comprat
al mercat.
durar dos misdiades: durar poc, poca
estona.
E
és la pura pesta!: Molt dolent. Veure
tremendo.
ets pell: Has begut oli, mala senyal. Ex:
Si no studies, ets pell avui en dia.
eu!: afi rmació reiterativa. Si. Ex: Eu
que sí!.
F
falera: ganes, inquietud, neguit.
Exemple: Té una falera per pujar
als cavallitos!
faltat: boig, li falta un bull.
fato: menjar. Sovint usat quan és
abundant.
fenya: feina.
fer un vistasso: donar un cop d’ull.
fi ambrera: carmanyola.
fi xo: fi xat. Ex: Guaita aquell, me mire
fi xo!
fl as: fl aix fotogràfi c. Ex: Posa el fl as,
sino no surtirem bé a la foto.
forniga: formiga.
fotre: de vegades, substitut de la
paraula fer.
fotre el camp: anar-se’n, marxar.
fràbica: fàbrica.
frigol: gelat.
furro: esquerp, esquiu. Ex: No as de
ser tant furro, home!
G
gabina: cabina telefònica.
galdós: malparat, apallissat.
galleta: galleda, cubell per collir fruita.
Veure també cubo.
granera:escombra. També s’utilitza el
verb granar com escombrar
grapinyades: garapinyades. Ex: Ahir
de postre vam menjar ametlles
grapinyades.
galipàndria: refredat, constipat. Ex:
Has agafat una galipàndria ben
forta.
gargallot: escopinada.

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
garxina: fer l’ullet. Ex: Fixa’t, anquella
noa, quet fa la garxina.
garxot: clatellada.
gasoi: gas-oil.
gavinet: ganivet.
gomàtic: pneumàtic.
grasiosa: gasosa.
guaitar: mirar, fi xar-se.
guixir: bordar, lladrar. Ex: Aquell gos no
ha parat de guixir an tota la nit.
H
hòmens: homes
I
istiu: estiu
J
jarsé: jersei.
jalo: menjar.
jero: totxo característic per tenir els
seus forats en la superfície més
gran. Els seus forats són petits i
abundants.
jòvens: joves, jovent.
juet o juguet: joguina.
L
lentilles: llenties
lo: substitutiu habitual de l’article
“el”.
lo que faltae pel duro: expressió que
es diu quan esdevenen fets imprevistos
o ens trobem a gent que
no ens cau gaire bé en el moment
inoportú, ex: ”– Ara acabe d’arribar
el teu amic de Lleida, – O no! lo que
faltae pel duro!”.
lule: hule, estovalles.
LL
llagur o llegur: iogurt.
llangonissa: llonganissa.
llaó: llavor.
llapissós: llefi scós.
llauís: lluir-se. Quedar malament. Pot
usar-se com a sinònim de quedar
galdós.
lletrero: cartell, rètol.
llimpiar: netejar.
llustrós: gras, potent. Habitualment,
referit a una persona.
DICCIONARI ALGUAIRENC
M
magolat: amb cops, adolorit.
maixan: dolent, tremendo.
malajandí: mal caràcter.
mala maror: mal ambient.
malament rai!: expressió per denotar
que alguna cosa no va bé.
mançana: poma.
mandongo: després de la matança del
porc, procés on es fan les llonganisses,
botifarres, etc.
mangala: bastó utilitzat pels avis per
caminar.
mansanilla: camamilla.
mantecado: gelat. Veure frigol.
marturi: martiri, suplici.
mau!: mala senyal.
maular: miolar.
maximbrat: peça de ceràmica.
mè: expressió en el sentit exclamatiu
de mira! Ex: Mè aquet, què s’ha
pensat!
mèno: vedell.
mesdia: migdia.
més dolent que la tinya: molt dolent.
més pudent que la febre: molt pesat.
mentirós: mentider.
michó: mitjó.
misdiada: migdiada. Dormida que es
fa després de dinar.
misto: (castellanisme) llumí.
mixó: ocell.
moixo: trist.
monejar: distreure’s de manera entremaliada.
Ex: No monejos que no stic
per punyetes. Sinònim també de
molestar. Ex: Al fi nal de tan monejar,
te caurà un bolet.
mosca sagallonera: mosca saballonera,
abellot.
mos: ens. Ex: No mos n’anem ancara!
mosenguard: salvaguardar-nos. Ex:
Mosenguard que pedregués ara tal i
com astàn los arbres de fl orits.
mosta: un puny, equivalent a la quantitat
que cap en una mà.
mòtit!: s’utilitza per fer donar pressa a
algú en fer una feina o encàrrec. Ex:
Mòtit an arribar, sinó se mos faran
les tantes.
mullina: moll.
munta: multa. Ex: Els mossos mos van
clavar una munta nan cap a Lleida.
muts i a la gàbia: Expressió per fer
callar algú. Per demanar silenci.
N
nar: anar
némoni: anem-hi, som-hi.
nimai: exclamació negativa. Sinònim
de ja t’ho faràs.
ninai: tonto.
noa: noia. Veure pàe.
nonià: no n’hi ha.
O
ollá, ollá, ollá!: d’antic, es deia tres
cops a les noies, com a fl oreta (piropo),
per fer-les posar vermelles.
Ex: Ollá, ollá, ollá! Guaita aquestes
noies que guapes!
onso: persona poc àgil, matalot.
ornigonera: formigonera.
ostiqueta: caram! expressió per denotar
sorpresa.
P
pacència: paciència.
padar: entomar, prendre.
padellàs: test. De vegades com a insult:
No hi é tot del padellàs!
padrí: avi.
paè: noia.
palatreco: utilitzat en sentit amistós.
Bandarra.
palillo: escuradents.
palometes: crispetes.
palosanto: caqui.
palmaret: calaixó que tenen tots els
cotxes a la part davantera del
copilot on hi deixem les claus o
papers.
panís: blat de moro.
paraconte: vigilar.
pastelina: plastilina.
pecina: piscina.
pèndis: apèndix.
pepí: pipí.
perillons: dolor i tumescència causant
pel fred excessiu, freqüent a peus,
mans i orelles.
pernill: pernil.
pexuga: pit.
picassor: picor.
pienso: pinso.
pinte: pinta.
41 43

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA LLADONOSA PUJOL
pinyo fi xo: dit de la persona d’idees
fi xades. Difícil de fer canviar d’opinió.
pixina: petxina.
poc siroll i que duro: expressió per fer
callar algú o per mantenir en secret
alguna cosa.
poca sustància: persona que dius bajanades.
El que diu tonteries.
pograma: programa.
popes: pits.
pos: conjunció, doncs.
potecari: farmàcia.
prèmit: premi, guardó.
prèssic: préssec.
professó: processó.
prouta: femení de bastant, sufi cient.
puesto: lloc.
pugue: poder. De vegades amb anhel.
Ex: ya m’agradarie vindre, ya.
I pugue!
Q
quartines: cortines.
quera: corc de la fusta, coleòpter que
viu a la fusta.
quets: sabatilles esportives.
quin quadro!: quines coses!
quixal: queixal.
R
rader: últim. Anar darrere de quelcom.
Ex: Sempre ets lo rader an arribar,
fa una hora que t’asperem.
rato: estona.
relotge: rellotge.
retrato: retrat.
racado: encàrrec. Ex: Ves a cala padrina,
que te un racado per tu.
reixos: Reis Mags d’Orient.
remiendo: arreglo casolà. Reparar
alguna cosa.
rinyó: ronyó.
robaldador: gronxador.
rossango: de poca qualitat, que val
molt poc, habitualment s’usa per
parlar de teixits o roba.
rostar: menjar fi ns a l’última engruna.
Menjar-ho tot, sucar fins i tot el
plat.
ruada: rosada matinal. Condensació
d’aigua pel fred de la matinada.
runar: queixar-se, grinyolar. Ex: Lo nen
porte tota la tarde runant.
44 41
DICCIONARI ALGUAIRENC
S
sadroc: clot. Cavitat sovint habitual als
camins sense asfaltar.
safranòria: pastanaga.
sargantilla: sargantana, dragolí.
salensios: espardenyes (sovint denominat
a les espardenyes d’anar a
dormir).
sàput: gripau.
sarpar/un sarpat de: un puny, una
mica. Ex: Quem dones caramelos?
Claro, agafa’n un sarpat!
sas: secà. Ex: Com impresione veure
l’Aeroport al mig del sas!
secall: persona molt prima.
secla: (o secleta) segla, séquia.
semblar un pobret de mi: no tenir gaires
possessions. Anar poc arreglat,
sovint dit sobre l’abillament.
silló: objecte que té una nansa i dos
entrades per a guardar aigua fresca.
Es beu a galet.
sina: enmig dels pits.
singlot: sanglot.
sínia: síndria.
siroll: soroll.
sisca: siscall, canya seca.
sisquere: tant de bo.
so meu / so teu: el meu terreny / el
teu terreny.
sujeto: persona, individu.
sustens: sostenidors.
T
taco: bocí de fusta, llenya.
tacó: pallissa, pegar.
tamé: també.
tapàs: terra rogenca de la que se’n fa
ceràmica, totxos, etc.
tarambana: poca-solta, despreocupat,
poc prudent.
tardaor: tardor.
tarrons: torrons.
tarugo: tonto.
teraranya o telaranya: teranyina.
tomata: tomàquet.
tossino: porc. També usat com insult
per dir que una persona és poc
polida.
treato: teatre.
tremendo: entremaliat, revoltós.
trisella: màquina que arreplega la terra
i les pedres.
tros: bancal, terreny.
trunfa: patata.
trolero: mentider.
tuberia: canonada. Ex: tenim totes les
tuberies ambossades.
tuno: gandul, persona que no fa res.
U
umfl ar: infl ar.
un atre tomb: un altre cop, una altra
vegada.
V
vae: expressió utilitzada com estar
d’acord amb el què un diu. Ex: Vae!
tens tota la raó!
valgue: valer. Ex: Aquet vestit me va
valgue un rinyó.
valtres: vosaltres.
vas: got.
veigues: guaita, vigila. Ex: Veigues
lo que fas amb la bici, que encara
cauràs!
ventatja: avantatge.
videll: vedell. Veure mèno.
vistasso: ullada, cop d’ull.
vritat: veritat.
X
xafogó: estat en què ens trobem acalorats
per culpa de la calor que està
fent. Ex:”Quina xafogó fa avui!!”.
xapel: escopinada.
xapo: aixada, eina petita utilitzada en
pagesia.
xarrar: xerrar.
xera: foguera.
xicolate: xocolata.
xiquet/xiqueta: noi/noia.
xolles: grenyes.
xumenia: xemeneia.
xurra: ganduleria.
xurrac: serra.
xusma: persona que no és de fi ar.
xuxeries: llaminadures.

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
2a Marató de contes infantils
El passat dia 17 de febrer va
tenir lloc a la biblioteca la
2a edició de la Marató de
contes infantils. Totes aquelles
persones que s’hi van animar,
van explicar una història, inventada
o tradicional, acompanyats
de llibre o sense, amb titelles o
gestos. La biblioteca vol donarvos
les gràcies per haver participat
d’aquesta activitat que
esperem, es vagi forjant any rere
any i amb la intenció que tingui
cada cop més afl uència i interès.
Gràcies a tots i totes!
També volem fer-vos saber
que el passat 23 de febrer els
infants de P3, P4 i P5 van conèixer
la biblioteca a través d’una
jornada de portes obertes on
se’ls va explicar, de manera molt
planera, els diferents recursos
dels que disposen a la biblioteca.
Esperem que tots aquests
petits ben aviat, els que enca-
41 45

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
ra no coneixien les instal·lacions
s’animin a venir a la biblioteca. Els
dies 1 i 2 de març, els nens i nenes
de cicle mitjà i superior també van
visitar la biblioteca per aproximarse
als recursos dels que disposen
i entre tots vam llegir l’AUCA DE
LA BIBLIOTECA que a continuació
podreu llegir.
Al març, es va gaudir de l’exposició
Paisatges rurals i urbans,
cedida pel Consell Comarcal del
Segrià i que constava de més de
30 fotografi es digitals de paisatges
de la nostra comarca i de Lleida i
que va resultar de gran interès amb
més de 40 visitants interessats en
la mostra.
46 41
I a l’abril...
Durant l’abril cultural i de manera més
signifi cativa realitzarem activitats especials
entorn al 20 aniversari de la biblioteca. En
breu coneixereu tots els detalls d’aquesta
celebració. A partir de les peticions fetes
pels usuaris referent als actes dels 20 anys
de biblioteca, hem preparat un calendari
farcit d’esdeveniments. No us els perdeu!

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
1. Tu, que ets un noi eixerit
o una noia espavilada, que
llegeixes un escrit, que és
una auca dibuixada:
2. Saps què és una biblioteca?
És dels llibres, un palau on
no hi val la xerrameca. És un
dolç racó de pau,
3. ...que ens nodreix el pensament,
que ens acull i que
ens proposa, a tota mena
de gent, que llegim alguna
cosa.
4. El Tirant, Tintin, l’Alícia,
Harry Potter, March o Llull,
I diràs: «Quina delícia!»,
mentre vas girant el full.
5. Deixa’t dur per noves vies
de lleure i de refl exió i veuràs
al cap d’uns dies que fi ns
et trobes molt millor.
6. Així ho feia Verdaguer, així
ho feia Martí i Pol, així ho
feien i ho van fer, així ho fa
tothom qui vol.
7. Per trobar-t’hi com a casa
les normes has de complir;
ben segur que mai un ase
no podrà ser el teu veí.
8. Com l’amic noble i discret
cada llibre té una vida, cada
llibre té un secret, que ens
espera i ens convida.
ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
9. La portada ens insinua,
seductora, fent l’ullet,
que desxifrem la corrua
de lletres de l’alfabet.
10. Quan hi entres, el desig
de llegir se t’accelera i
quan passes al bell mig
ja voldries ser al darrere.
11. Cal tractar el llibre amb
afecte, com qui tracta
amb un germà; que mantingui
un bon aspecte
perquè es pugui degustar.
12. Perquè tot estigui en
dansa hi ha la bibliotecària,
que molt amable,
mai es cansa d’endreçar
els llibres amb harmonia
i, si convé, cada dia.
13. De la nau de la lectura
ella és qui porta el timó i
pel bé de tots procura un
servei del bo i millor.
14. Hi ha llibres, revistes, el
diari, DVD’s i CD’s i és
que signant un formulari
te’ls deixen sense diners.
15. Com si fos en un banquet
no s’acaba mai la
teca, fi ns i tot hi ha Wifi i
Internet a la nostra biblioteca.
16. A la biblioteca vine,
pren un llibre, un lloc
i seu: obre bé els ulls i
camina per un món que
no té preu.
Text: Joan Vilamala
Il·lustracions: Valentí Gubianas
41 47

48 41
CARTES
SAPS QUI ERA?
Sebastià Franco Garreta
Molts recordem l’home
del que parlem avui com
el senyor Sebastià, que
era com cordialment l’anomenava
tothom. Crec que es mereix que
expliquem una mica la seva vida
i més concretament els anys que
va conviure entre nosaltres.
Qui millor per fer un resum
de la biografi a del senyor Sebastià
que la seva pròpia fi lla, la Pilar.
El dia que li vaig demanar de
fer públic el treball del seu pare
no va posar cap reticència, tot al
contrari, em va dir: Col·laboraré
en el que faci falta. I aquí teniu el
resultat de les quatre ratlles que
ens ha fet arribar la Pilar i que a
continuació podeu llegir.
SEBASTIÀ FRANCO GAR-
RETA (1919-1986)
Va néixer el dia 6 de setembre
de l’any 1919 en un poble
petit de la vall d’Isàbena que es
diu La Puebla de Roda i ho va fer
en una família de ferrers. El seu
pare es deia Sebastià com ell i la
seva mare Pilar, que no era de la
Puebla, sinó d’Areny. A més de
fer de ferrer, a casa seva tenien
bar i també botiga on venien una
mica de tot, des de plats i olles
fi ns a fi gures de guix, a la sala
del bar fi ns i tot havien fet cine i
també ball. El fet de tenir un bar
va ser l’origen de la seva gran
capacitat per jugar a cartes, en
sabia molt, i també era un gran
ballador.
Va estudiar a l’escola del
poble i després va anar a Lleida,
a casa d’unes cosines a fer el batxillerat
als Maristes. En arribar la
guerra civil, va deixar els estudis
ja que el van mobilitzar i no els
va tornar a agafar fi ns l’any 1940,
quan va fer un examen d’ingrés
a la facultat de veterinària de
Saragossa. Va aprovar i així va
ser com va començar la carrera
el curs 1940-1941 i la va acabar
Ramon Moncasi i Terrado
Grup municipal Socialista
el curs 1944-1945.
Amb el títol de veterinari,
va començar a exercir com a tal
a Ascó i també a La Fatarella. Explicava
que per anar a fer segons
quines visites ho feia a cavall. Hi
va estar dos anys i, finalment,

CARTES
va anar a parar a Alguaire on va
exercir fi ns a l’any 1985. La plaça
de veterinari titular també incloïa
Rosselló.
Hi ha una part de la seva vida
que no li agradava comentar i
era la de la guerra civil. Quan va
esclatar, el Sebastià tenia 18 anys,
el van mobilitzar i formava part de
la “quinta del biberó”, va estar als
dos bàndols i devia ser tant horrible
el que va viure, que no ens va
voler explicar mai res, la Pilar diu:
Quan el meu germà i jo li preguntàvem
sempre deia el mateix, “és
tot molt trist, deixem-ho córrer..”
i canviava de conversa.
Quan va arribar a Alguaire,
l’any 1949, estava a dispesa a casa
del Maga on la senyora Antonieta
el cuidava com si fos un fi ll i on va
estar-hi fi ns que es va casar l’any
1952 que juntament amb la meva
mare van anar a viure a ca la Seca,
una casa molt singular que tenia
un cobert a sota que actualment
ja no existeix. Més endavant van
anar a viure a l’avinguda Jaume
Nadal.
Arribat a Alguaire, la seva
vida era la feina, també li agradava
anar al bar (cal Masol o cal
Cambray) i al cine, i pel que m’ha
explicat la meva mare (diu la Pilar)
li agradava anar a veure el futbol
a Lleida i així festejaven amb ma
mare. Es van conèixer a Alfarràs
en una festa major on els van presentar
amics comuns, i com que
ella treballava a Lleida doncs el
futbol era l’excusa per festejar.
El 3 d’abril de 1952 es va
casar amb la Montserrat Dinarés
a Lleida a l’església de Sant Joan
i com moltes parelles de l’època,
van anar a Mallorca de viatge de
noces i al cap d’un any va néixer
SAPS QUI ERA?
Explicava que per anar a fer
segons quines visites ho feia a caval
la seva primera fi lla, la M. Pilar i
un any i quatre mesos després el
segon fi ll, l’Ignasi.
Era una persona molt amable
i servicial, molt preocupat perquè
tothom estigués content amb la
seva feina, dedicat per complert
a ella fos l’hora que fos. Recordo
l’època de la matança del porc,
quan la gent venien a casa amb
uns trossets de carn de parts determinades
i el meu pare analitzava
que no tinguessin triquinosis,
o quan era l’època de vacunació
dels gossos, o les temporades tan
dolentes que va passar en declarar-se
la pesta porcina. També
recordo quan feia les guies per
poder traslladar bestiar d’un lloc a
un altre o a l’escorxador. Recordo
quan anava a capar els porcs...
quina pena feien, li havia vist assistir
al part d’una vaca, el cridaven
quan la cosa anava malament i
amb uns guants que li arribaven
fi ns a l’espatlla, entrar dins la vaca
girar el vedell i estirar-lo cap a
fora. Tinc molts records del meu
pare en aquest sentit.
Era un gran lector, estava
subscrit a la Vanguardia i se la
llegia de dalt a baix i si trobava
un article interessant, el retallava i
l’enganxava en una mena de quadern.
Sovint acostumava a subratllar
parts del diari. També estava
subscrit a una revista d’economia,
tenia molt interès pels temes que
hi estaven relacionats, tant a nivell
estatal com mundial i de com
evolucionava la borsa.
Una altra de les seves afi cions
era la pesca, era un gran pescador
de truites però no li agradava
gaire menjar-ne, però si regalarles.
Anava al riu Isàbena als llocs
on sabia que eren els millors per
pescar, les hores en que les truites
picaven més i fi ns i tot amb què
fer-les picar, si amb cullereta, mosquit…
A l’estiu els caps de setmana
vivia per a la pesca, marxaven
amb ma mare els dissabtes i el
meu pare es quedava uns quants
quilòmetres abans d’arribar a La
Puebla i anava pujant riu amunt i
pescant i el diumenge després de
dinar a jugar a les cartes al bar.
També era un gran fumador
de puros, de vegades entraves al
menjador de casa i semblava que
hi havia boira, gaudia molt fumant
un bon havà.
Durant 11 anys vam tenir una
gossa que l’acompanyava a tots
els llocs que ell li deixava, es deia
Judi i era un membre més de la
família, però on més gaudia era
al riu quan anava a pescar amb el
meu pare, corrent amunt i avall
sense parar.
Que tal? crec que força interessant
el resum de la vida
d’aquest personatge que vam
tenir el goig de tenir-lo entre nosaltres
part de la seva vida.
No podem acabar sense
donar les gràcies a la Pilar, ja que
sense ella, no ens hagués estat
possible recollir tots els detalls
que ens ha facilitat del Sebastià.
41 49

50 41
CARTES
La padrina Pepa
La padrina Pepa, així és com la coneixíem tots
els veïns que tractàvem amb ella, la “Pepa del
Moreno”.
El seu nom verdader era Josefa Noguero
Salamero, com segurament us haureu adonat, els
cognoms que portava no eren d’Alguaire ja que crec
que no n’hi ha cap més aquí al poble. Bé, la Pepa
va venir a viure a la nostra vila quan es casar amb el
Manuel del Moreno. Ella era natal d’Almenar.
El primer lloc on va viure amb el seu espòs va
ser a la torre del Moreno, al camí de Vimpela, allí
va passar els anys més entranyables de la seva vida
i allí nasqueren tots els seus fi lls, potser per aquest
motiu tenia tants bons records d’aquest raconet.
El primer fi ll que va arribar a aquella casa va
ser una xiqueta i li van posar per nom Maria, després
el seguiren la Ramona, la Manuela, el Jaume
i la Pepita. La Maria viu al Vendrell, la Manuela viu
a Barcelona i la Ramona, el Jaume i la Pepita viuen
aquí al poble.
Com hem dit, ella neix a Almenar el 20 de
setembre de 1905. El nom de la casa era Cal Boto.
Els seus pares eren el Ramon i la Isabel. No sempre
van estar a la torre del camí de Vimpela, després
es traslladaren al carrer La Bassa, al carrer Portal,
entre cal Mingol i cal Patxaxo, i fi nalment van anar
a parar al Portal, a cala Cuca. Allí va transcorre els
últims anys de la seva vida, al costat de la seva fi lla
Ramona, que va ser qui la cuidar fi ns al seu últim
sospir, el 15 d’abril del 2004, poc li va faltar per
complir els 100 anys.
Ella va veure néixer tres generacions: 12 nets,
23 besnéts i 3 que ja en venia de la següent generació.
No cal dir que per arribar quasi als 100 anys,
alguns ho fan en no gaire bones condicions, però
aquest no va ser el cas de la Pepa, perquè ella quasi
fi ns a l’últim moment va disposar de molt bona salut
i fi ns i tot enfi lava l’agulla i cosia com si res.
Ella, com moltes dones del seu temps, també
va treballar a la fabrica Mata i Pons, a més de portar
les feines de casa i ajudar al seu espòs, ja que abans
a les cases hi havia un corral que donava feina, amb
conills, gallines i algun porc, i els animals de treballar
a l’horta que eren una somera i un matxo.
Cal recordar que en aquells anys ella ja sabia
llegir i escriure. No sortia del poble més que un
LES PADRINES DEL POBLE
Ramon Moncasi i Terrado
cop a l’any per les festes de Nadal, quan anava a
portar una cistella de regal a la família que tenia a
Barcelona. Ja podeu imaginar el que hi havia en
aquella cistella: un pollastre o un capó ó un conill,
potser una dotzena d’ous, algun pot de conserva
feta a casa i para de contar. Un cas curiós va ser
un any que en sortir de l’estació de Lleida quan ja
arrancava el tren s’adonaren que s’havien deixat la
cistella a l’andana de l’estació. Quin espavil a fer
parar el tren! El qui no en fa, no en conte!.
Ja ben gran i viuda del Manuel, la venien a
buscar les seves fi lles del Vendrell i Barcelona per
passar uns dies a casa seva, amb una o l’altra i s’hi
trobava molt bé, però quan havien passat uns quans
dies, la Pepa volia tornar cap a casa.
Hem explicat la vida de moltes padrines, però
havia de parlar d’aquesta per força, ja que va ser
per mi més que una bona veïna. Tots els del carrer
encara la recordem com la Pepa.
La pròxima padrina serà la…

CARTES
L’associació de joves,
també es disfressa
El passat 14 de febrer, l’associació de joves Alguaire
staff-ABA va participar en la rua de carnestoltes
d’Alguaire.
El tema de la carrossa va ser el “Pol Nord
d’Alguaire”.
Els joves pingüins i esquimals, des- prés d’haver
treballat en la decoració de la carrossa i la
confecció de les disfresses, van impactar
al jurat i van obtenir el 2n premi.
A més, varen participar a la rua de
la ciutat de Lleida, on hi van assistir mes
de 60 carrosses, també varen anar a
Almacelles.
Animem des d’aquí a tots els
joves del poble a participar en les
pròximes activitats.
I, si encara no ets soci, fes-te’n.
Envia les teves dades personals a :
joves.soldeponent@gmail.com
GRUP DE JOVES ALGUAIRE STAFF-ABA
Grup de joves
41 51

52 41
CARTES
El món de la ciència
La ciència és imparable. A
mitjans del mes de juliol de
2009, vam celebrar els 40
anys de l’arribada a la lluna del primer
ésser humà. L’esdeveniment
va ser un pas molt decisiu per a
l’home, arribant a descobrir nous
mons i noves galàxies, o almenys,
algun altre planeta, habitat o no.
El sentit comú, ens diu que,
si hagués algun altre planeta amb
vida, d’alguna manera ja s’haurien
manifestat, i per molt que algú
digui que ha vist algun ovni, els
extraterrestres només els hem
vist en les pel·lícules, i per cert,
algunes bastant extravagants.
No valdria la pena que ens
agaféssim el tema una mica més
seriosament? i pensar que amb
els mils i mils de milions que ens
gastem en descobrir una cosa
que tenim tot el temps del món
per descobrir-ho, aquests diners
es podrien utilitzar per solucionar
els molts i molts problemes que
tenim al nostre planeta, i no pas
solucionar els dels altres mons.
Ja sabem que la ciència no
s’ha de parar, però sí que tot
aquest gran capital, o almenys
una gran part, es podria desviar
cap a coses més necessàries del
moment, com és eradicar la fam
del món, i com no també, mirar de
controlar el deteriorament de la
humanitat i del medi ambient.
El que més preocupa és la
pèrdua d’alguns valors humans,
que si no els recuperem, a la llarga,
ens donarem compte que hem
perdut els papers. Valors molt
importants com son, l’amistat, el
respecte, l’amor a la família, i d’altres
que ens serveixen per conviu-
re entre persones. Una frase molt
comú diu: Les persones abans de
res, hem de ser persones i ens ho
hem de demostrar cada dia.
Resumint, l’espècie humana,
cada dia que passa busca la
perfecció, i si perdem els valors
humans fonamentals, difícilment
ho aconseguirem. És aquí on s’han
d’utilitzar els recursos que tenim.
Les grans potències (i les no tan
grans) del món, enlloc d’emprendre
la carrera d’arribar a la lluna o
a un altre món abans que ningú,
o tenir les armes més destructives,
les que allarguen més, les
que maten més gent en menys
temps, armaments que, al llarg
de la història ens han demostrat
que només serveixen per destruir
la humanitat.
Està vist què, qui té les armes,
té el poder. Però refl exionem
una mica. Hem parat a pensar
quin poder tenen? Serveix d’alguna
cosa el poder de la corrupció?
i el poder de la dominació pel
terrorisme? i el poder de la prepotència?
Si fem aquestes refl exions,
arribarem a la conclusió de què la
ciència armamentista no ens ha
servit per a res de bo, sinó tot al
contrari.
No tot el que ens ha reportat
la ciència ha estat negatiu, ni
molt menys, ens ha ajudat a que
la vida sigui més confortable i
ens ha ajudat a conèixer el món
Jaume Planes i Giró
No tot el que ens ha reportat la ciència ha
estat negatiu, ni molt menys, ens ha ajudat a
que la vida sigui més confortable i ens a ajudat
a conèixer el món en que vivim una mica millor
en que vivim una mica millor. Els
grans invents, el telèfon, la ràdio,
la televisió, la informàtica, i com
no, les màquines petites i grans
que ens han ajudat a que la vida
del treball sigui molt més suportable,
tot això, si que s’ha de valorar
positivament.
El que no és tan positiu de
valorar, és la gran quantitat de diners
que ens gastem en la carrera
espacial, per saber el que tenim
més enllà de la nostra frontera
galàctica, i no ser capaços d’eradicar
els nostres problemes, com
és el deteriorament de nosaltres
mateixos. No som capaços de fer
funcionar la llei per tothom igual;
segurament què, si funcionés
igual per a tots, no hi hauria tanta
corrupció. Si un delinqüent o corrupte,
té molt poder econòmic,
amb un bon advocat se’n surt de
tot, i així la gran degeneració no
es pot acabar.
Un altre tema també mol important,
és el de l’ensenyament.
Aquí és on radica el deteriorament
de la nostra manera de ser.
Estem a la capçalera d’Europa en
fracassos escolars, i d’això no en
tenen la culpa els infants i joves,
si no que és de l’administració del
govern, per no saber implantar un
sistema efectiu.
Total que hem de fer, és utilitzar
més recursos per la nostra
pròpia existència i menys per les

CARTES
Saltem i ballem
Aquest any els Amics de la Sardana, amb la
col·laboració de l’Ajuntament d’Alguaire i la
Federació Sardanista de les Comarques de
Lleida, organitzen la cloenda dels cursos infantils de
sardanes “Saltem i Ballem”.
Aquesta trobada tindrà lloc el dia 24 d’abril a
partir de les 17.00 h. de la tarda a la zona esportiva.
Hi participaran grups infantils sardanistes de
diverses poblacions. Alguaire estarà representat
pels Merlinets, un grup d’infants i joves del nostre
municipi que s’ho passen d’allò més bé fent cultura
catalana.
Els actes s’iniciaran
amb un grup d’animació
per a tots els
Amics de la
Sardana d’Alguaire
assistents anomenat Guixot de 8, que promou el
gargot del joc, que és un muntatge de diversos
jocs fets amb material reciclat, que tant grans com
menuts, han de resoldre amb molta traça.
Seguidament, tots els pobles participants faran
una exhibició d’una dansa popular catalana i d’una
sardana. Per fi nalitzar, es repartirà berenar per als
participants.
ESTEU TOTS CONVIDATS A PARTICIPAR I
ASSISTIR A TOTS ELS ACTES!!!
Foto del Saltem i Ballem 2009 a Vilanova de Bellpuig
41 53

54 41
CARTES
Ja s’han creat les primeres parelles
lingüístiques, l’Aurit i la Mari
Carmen ja han començat a parlar
en català. Si també t’agradaria ajudar a
alguna persona a aprendre a defensar-se
en la nostra llengua, passa a inscriure’t
per la biblioteca. Només cal que disposis
d’una hora a la setmana durant deu setmanes
i, de manera voluntària, quedeu
i converseu en català.
CIVISME I CIUTADANIA
Els darrers mesos s’ha trobat al costat del cementiri
municipal un espai on es llencen deixalles. L’Ajuntament
ofereix el servei de recollida de voluminosos,
un cop al mes i de manera gratuïta. Demanem la
vostra col·laboració per mantenir en bones condicions
el nostre entorn.

CARTES
El trombó
El trombó podríem defi nir-lo com una
trompeta llarga, és a dir, com si fos el
germà gran de la trompeta. Existeixen
dues classes de trombó: el de bares (utilitzat
en les orquestres simfòniques i en el jazz) i el
de pistons que és el que s’utilitza a la cobla.
Encara que la seva missió més característica és
la de reforçar els acompanyaments, i per això, sovint
passa desapercebut. Els compositors hàbils saben
utilitzar-ne tots els recursos: per a contracants, per
complementar l’efecte de les trompetes en passat-
L’espai del Mario
Humor
PÀGINA MUSICAL
Antoni Domingo i Serramona
Director de la Coral Nou Horitzó
de la Llar de Jubilats
Joan Bañeres Cateura
ges èpics o triomfals, per reforçar els
fi scorns i també amb caràcter solista
en alguna ocasió.
També pot utilitzar-se amb
sordina, encara que es fa molt rarament.
Hi ha cobles que porten dos
trombons. El trombó està afi nat en Do i
sona la mateixa nota.
El proper instrument serà
el fi scorn.
41 55

RECULL PREMSA
56 41

RECULL PREMSA
41 57

RECULL PREMSA
58 41

RECULL PREMSA
41 59

RECULL PREMSA
60 41

RECULL PREMSA
41 61

RECULL PREMSA
62 41

RECULL PREMSA
41 63

Saps on cau?
La imatge de la contraportada del
Cercavila nº 40 corresponia a la portada
actual de l’Església de la Mata de Pinyana.
La guanyadora del sorteig va ser:
Teresa Guàrdia Serramona
Ull! Si reconeixes aquesta imatge d’Alguaire, pots guanyar una funda de portàtil (de 9” a 12”) Pointofview
i un ratolí, cortesia de l’empresa APP Informàtica (C/ Segrià, 29 – Lleida Tl. 973 264 791)
L’obsequi se sortejarà entre totes les persones que l’encertin. Podeu trucar de dilluns a divendres a la
biblioteca o enviar la resposta a través del correu electrònic:
cultura.alguaire@hotmail.com
(Concurs vàlid des del dia de recepció de la revista fi ns el dia 20 d’abril de 2010).
Com a empresari/comerciant, també pots patrocinar la imatge de la contraportada de la revista.
Més informació a través de: cultura.alguaire@hotmail.com
EDITORIAL
Des d’aquestes línies animem a tothom que vulgui fer públiques les seves opinions,
vivències, anhels o crítiques a que ens facin arribar les seves paraules a través del correu electrònic:
cultura@ajuntamentalguaire.cat, dirigits a l’atenció de Norma Soldevila.
Pautes a seguir:
- Els escrits que ens feu arribar, preferentment han de ser enviats a través de correu electrònic o en un CD
que s’entregarà a la biblioteca municipal.
- Els textos hauran d’anar degudament identifi cats, els anònims no es publicaran.
- Es poden aportar fotografi es i il·lustracions que acompanyin l’escrit (En gran resolució).
La propera edició de la revista sortirà durant el mes de juny.
Recordeu que només es publicaran els treballs que ens feu arribar abans del dia 17 de maig de 2010.