per descarregar-la - Ajuntament d'Alguaire

BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 49 - Gener - Febrer - Març 2012

2 49
INFORMACIÓ GENERAL
De 9.00 a 14.00 h. (de dilluns a divendres)
Dimarts de 10.00 a 14.00 h. (Cita prèvia)
Dilluns, dimecres i divendres
de 10.00 a 14.00 h. (Cita prèvia)
Dilluns d’11.30 a 14.00 h. (Cita prèvia)
Horari d’hivern
(A partir del 12 de setembre):
Dimarts i divendres de 10.00 a 13.00 h.
De dilluns a divendres de 16.30 a 20.00 h.
D’11.00 a 13.00 h. (de dilluns a divendres)
Dissabtes: de 09.00 a 10.00 h.
Dimarts i dimecres de 10.00 a 14.00 h.
(3r pis Ajuntament)
Ajuntament 973 756 006
Fax Ajuntament 973 756 837
Cont. Automàtic Pregons 973 757 060
EMUN FM Ràdio Alguaire 973 732 729
Consultori Municipal 973 757 177
Fax Consultori 973 756 817
Biblioteca 973 756 816
Llar de Jubilats 973 756 139
Correus 973 756 945
Farmàcia 973 757 226
CEIP Teresa Bergadà 973 756 346
Llar d’Infants 973 756 728
Piscines Municipals 973 756 465
Parròquia 973 756 107
Bombers Almenar 973 770 610
Policia Mossos d’Esquadra 088
CAP Almenar 973 770 218
Dones en situació de violència 900 900 120
(gratuït)
Cassa (Avaries) 902 290 280
Emergències 112
Revista editada per:
Col·labora:
Nota de la redacció
Arranquem l’any i el trimestre
amb el bon temps i una nova edició
de la Cercavila plena d’escrits d’interès.
Moltes gràcies a tots i totes per
la vostra participació i constància en
aquest mitjà de comunicació local.
Els editors de la revista Cercavila no es
fan responsables de les opinions expressades
als articles publicats.
Portada: Restes del Monestir Santjoanista
Contraportada: Autor: Miquel Nogueras,
Fotogrup
Dipòsit Legal: L-455-2003
Impressió: ALFAGRAF - Tel. 973 76 03 41
Ajuntament
d’Alguaire
Àrea de Promoció Social i Cultural

ACTUALITAT
REGIDORIA MEDI AMBIENT
Col·laborem en mantenir nets
els espais públics
La regidoria de medi ambient de l’Ajuntament
aprofita de nou l’espai del Cercavila
per a fer recomanacions que ajudin a que
tots gaudim d’unes places, carrers i espais públics
dignes, cívics i nets, això però, s’aconsegueix seguint
unes normes de convivència.
1. Per tenir les zones enjardinades netes de
la nostra població, cal que tots fem servir les
papereres per llençar-hi els papers, xiclets, pipes,
cigarretes o altres petites deixalles. Siguem
responsables dels nostres residus.
2. Està molt bé passejar entorn a les zones
enjardinades, així tots podrem gaudir del seu
ambient. Però és important que si passegeu els
vostres animals de companyia, sempre recolliu
els seus excrements i no els deixeu deslligats
per la gespa.
Topar amb excrements de gos, fins i tot per
als qui en tenen i no els recullen, és desagradable.
Fa lleig, pudor, embruta i pot provocar
malalties. Tots volem gaudir dels jardins i aquest
fet, fa que es puguin malmetre les plantes, els
arbres o les flors. Fem que els nostres gossos
siguin amigables amb la resta de veïns i entorn.
Duguem-los lligats per evitar accidents i que
entrin a les zones infantils. Impedim que malmetin
la jardineria de la plaça, que bordin en
excés i que beguin directament de les fonts.
3. Les persones amb animals de companyia
estan obligades a adoptar les mesures
necessàries per què la tranquil·litat dels seus
veïns no sigui alterada pel comportament dels
seus animals.
4. Eviteu que els animals orinin o realitzin
defecacions sobre voreres, zones verdes i
elements restants de la via pública destinats
a pas o estança de ciutadans i ciutadanes, especialment
a les zones de jocs infantils. Com
a mesura higiènica ineludible, qui condueix
l’animal resta amb l’obligació de recollir i retirar
els excrements, dipositar-los de forma higièni-
cament acceptable als contenidors de recollida de
deixalles i netejar la part de la via pública que hagi
estat afectada.
5. Si volem conservar els espais naturals, el
mobiliari urbà i el espais infantils, cal que procurem
mantenir-los en bon estat per gaudir entre tots, del
seu ús.
49
3

4 49
CARTES
RACÓ POÈTIC
Escrita el día 15 de
Diciembre de 1996
Ya llevo mes y medio
al cuidado de mi mujer
salgo a hacer la compra
y luego para casa otra vez.
Me pongo a hacer las faenas,
esas que yo no sabía hacer
porque hasta hace poco
las hacía mi mujer.
Pongo la lavadora en marcha,
subo la ropa a tender
y cuando se ha secado
la vuelvo a recoger.
Bajo toda la ropa,
plancharla no sé
pero si esto sigue
tendré que aprender.
La calçotada
És un menjar salaç
i és alhora molt laxant,
que es tracta d’anar sucant
de pelar i aixecar el braç.
Una ceba simplement,
prèviament escalivada
de romesco ben sucada,
que és menjada en un moment.
Poc gustós i molt diürètic
pel seu component de fibra,
si la gent està esvaïda,
els resulta molt dietètic.
Com que sol resulta fat,
el romesco o el xató
li faran de companyó
un cop sigui ben sucat.
Y es que todas las faenas
las tenemos que aprender
para que si te quedas solo
te puedas defender.
Manuel Luque i Moreno
Ahora me he quedado solo
y me defiendo como puedo
pero hay muchos días
que me da hasta miedo.
Así pasaré los días
mientras yo esté aquí
pero no se cuanto tiempo
podré seguir yo así.
Porque esto de estar solo
es un calvario muy grande
y los días y las noches
muy pesados se te hacen.
Antoni Domingo i Serramona
Ara n’és la temporada,
els veus tots amb el babero,
mentre mostren el salero,
esperant la calçotada.
Una excusa, tot plegat
per tal de muntar una bona farra:
menjar-se una botifarra
amb costelles i un llonzat.

L’hivern
CARTES
RACÓ POÈTIC
Ha arribat l’hivern de la vida,
ha passat l’edat dels meus amors,
la terra s’ha cansat de donar flors
i és erm el que hi ha a la base. Mansió florida
és quan miro la senda recorreguda
entre cants de preciosos rossinyols,
sento el dolor més gran de tots
al veure tanta felicitat esvaïda.
Adéu petúnies, lliris i clavells,
emblemes d’alegria i d’il·lusió.
Com assola l’hivern al prat
també postrarà la nostra vida,
en desgastar el cor.
Convivència
Cada dia que passa, m’adono que es més
difícil conviure amb nosaltres mateixos,
que passa aquí? De moment, em plantejo
algunes preguntes: sabem quins valors humans
hem perdut? Valorem de manera correcta a la persona
que tenim al davant? Som capaços de reconèixer
els nostres propis defectes, o ressaltem els
dels altres? Som capaços de demanar disculpes tot
i pensar que tenim la raó? Som massa orgullosos?
Anem a pams. Quines han estat les causes d’haver
perdut alguns valors humans? Jo diria que per
causa de l’evolució del temps. Però, em sembla que és
massa fàcil aquesta resolució. Podríem buscar alguna
causa més contundent. Per exemple, hem creat una
desconfiança entre nosaltres mateixos, que fa molt
difícil la convivència. I la confiança és un valor humà
molt important. Ja tenim una causa. Busquem-ne
més. La prepotència. També és un valor humà, però
aquest no és que l’haguem perdut, és dels que hem
adquirit, i cada dia més fort. No és pot conviure pen
Maria Glòria Nadal i Aloy
Només ens queda la fredor
del recorregut que hem passat,
com si fos l’espelma d’un canelobre
que es queda apagat,
aquell que el cel ha cridat,
no tornarà un cop hagi marxat,
perquè el seu temps de viure,
s’ha acabat.
Jaume Planas i Giró
sant i creient que som superiors els uns dels altres.
Un dels valors humans, que també hem perdut
es el del respecte. No valorem a la persona que
tenim al davant. Amaguem els nostres propis defectes,
fent ressaltar els dels altres. Moltes vegades
diem, jo tinc la consciència tranquil·la, i el que tenim
49
5

6 49
ACTUALITAT
REFLEXIONS
és falta de memòria o el reconeixement de les nostres
pròpies faltes. Filem una mica més prim. Quan
diem, hem perdut els valors humans, un pensa: els
hem tingut mai tots aquets valors? Jo diria que tots
Moments d’incertesa
Políticament, estem en uns moments d’incertesa,
segurament degut a la llarga durada
de la crisi en què estem, la majoria de
ciudatans que formem part de la classe mitjana-baixa.
Els de classe mitja-alta no l’han notat del tot.
Si parlem de la classe política, ens adonarem que,
han estat, o són, incapaços d’eradicar la corrupció,
ni total, ni parcial. Cada dia n’hi ha més i el que fa
més mal al cor, és que ni ha molts del món de la
política, i un pensa: qualsevol es tira les pedres a la
seva teulada” i és que, l’ambició del poder econòmic
i de la prepotència, no te límits.
En conseqüència, una persona, per molt que
la seva tendència política sigui la que sigui, quan
veu que els que ha votat el fallen, li ve la incertesa
a l’hora de complir el deure d’anar a votar.
Es una incertesa que haurem de suportar fins
que algunes lleis es puguin canviar, almenys la de
l’ensenyament, la de la justícia, i d’altres que fan
que el país no funcioni.
Ja sabem que la corrupció no és una cosa nova,
ha existit sempre. Si no hi ha un canvi de mentalitat
o un canvi de llei anticorrupció, no es podrà eradicar.
Jo no sóc qui per canviar cap llei, però si els
governants posessin una bona dosi de sentit comú
a l’hora d’aplicar-la, la cosa canviaria. Per exemple,
si una persona, sigui qui sigui, polític o no, ha de
retornar tot el que ha malversat amb els interessos
corresponents del moment, alguns s’ho pensarien
una mica a l’hora de fer-se corruptes.
Sempre que es comet un delicte de corrupció,
la justícia abans d’aplicar la llei vol saber primer,
qui ha comès el frau o la falta. Després, si és molt
important o té diners, i amb un bon advocat, li
rebaixen molta pena. Per això diem, allà on vagis,
dels teus n’hi hagi.
Potser més d’un dirà que això és demagògia,
no diré que potser si que ho és,s, però la gran majoria,
pensem que per molt que o sigui, no deixa de
no; per tant, no es pot perdre una cosa que no teníem.
El que val la pena conservar, són els valors que
fan que la vida sigui el més humanament suportable.
Article escrit el 25 d’octubre de 2010
Jaume Planas i Giró
ser veritat, sinó, els fets parlen per si sols. Dir que
al davant de la justícia som tots iguals, si que ho es
de demagògia.
Aquesta es la incertesa a la que em refereixo.
D’obligacions, tots tenim més o menys les mateixes,
però de drets, uns més que d’altres. I no hem
refereixo només als rics o als pobres, sinó a d’altres
col·lectius, per exemple, un immigrant d’un altre
país, sigui el que sigui, se li atorguen tots els drets
sense demanar-li obligacions. Aquí no es tracta de
treure drets a ningú, del que es tracta es de posar
obligacions. Que sapiguin que si venen aquí es
per treballar, i com no, també per estudiar i han
d’adaptar-se a les nostres lleis i a la nostra cultura,
ja no vull dir a la nostra religió, que això ha de ser
lliure, però si a conviure entre nosaltres en pau i
llibertat. Nosaltres no hem de ser racistes, però ells
tampoc, nosaltres no estem obligats a aprendre de
la seva cultura, però ells si, son ells els que han de
conviure amb nosaltres, i la nostra obligació moral
i ètica, és acceptar-los.
Si els polítics íticstics no es veuen capacitats per eradi-
car aquesta incertesa, a la llarga o no tan llarga, tota
la societat pagarem les conseqüències. I passarà
com sempre, que pagarem justos per pecadors.
El problema està, en que ells no fan res més que
acusar-se entre ells. I no veuen que cada dia surten
més trames de corrupció. Aquests “senyors” només
tenen una bandera, i els seus colors són dos, el
poder dels diners i la prepotència que no té límits.
Tan difícil seria controlar els paradisos fiscals?
Article
escrit
l’11 de
juliol de
2011.

ACTUALITAT
REFLEXIONS
Vidència o anàlisi
de conducta?
Són moltes les persones que, davant la
impossibilitat de trobar una solució a una
situació desesperada que estan vivint,
sigui de tipus econòmic, mèdic o sentimental, recorren
com a últim recurs a vidents, tarotistes, endevins
o parapsicòlegs en busca de consell o de consol.
Els mètodes que utilitzen per a enganyar a
qui acudeix, confiat en les seves facultats, són poc
coneguts. Darrera de l’escenificació i l’ambientació
“màgica” i sobrenatural que envolta aquest tipus
de personatges, s’amaga una tècnica molt senzilla
anomenada lectura en fred, que consisteix en dirli
a la persona que fa la consulta, frases que són
tan generals que es podrien aplicar a qualsevol, o
informació que el suposat vident pot extraure amb
l’observació i estudi del llenguatge corporal i de
les respostes verbals. Un acurat i estudiat joc de
paraules acaba per confondre i meravellar encara
més al crèdul consultant.
La lectura en fred es basa en l’anàlisi de respostes
i reaccions que la persona manifesta a l’hora
de la suposada endevinació. Aquesta tècnica es pot
dividir en diverses parts.
1a Anàlisi visual de la persona
La primera fase consisteix en fer un anàlisi de
la persona en el moment en què arriba a la sessió
psíquica. Aquest anàlisi pot incloure els elements
següents:
- Manera de caminar de l’individu. Quan el “pacient”
mostra uns moviments lents i rígids o postures
corporals encorbades, es poden interpretar com a
dolences, essent les més comunes les de la columna
vertebral. La personalitat pot venir determinada pels
seus moviments, segons si són enèrgics, hàbils, o
pel contrari, maldestres.
- Interacció visual. La mirada d’una persona pot
dir molt del seu estat interior. El seu estat d’ànim, les
seves sensacions, les seves preocupacions, etc., es
poden manifestar en la seva expressió facial, principalment
en la mirada. A més, la direcció cap on
es mira, pot fer evident el caràcter del pacient. Les
Rosalia Tersa i Muñoz
mirades baixes o evasives acostumen a indicar que
es tracta d’una persona tímida, la qual cosa influeix
en el seu tracte amb els altres i en la seva seguretat
a l’hora de prendre decisions. D’altra banda, el fet
de mirar fixament als ulls mostra una persona més
aviat ferma i segura de si mateixa.
- Manera de parlar. La forma d’expressar-se, la
correcció gramatical, la semàntica, l’entonació, el
volum i l’accent, entre d’altres, pot donar moltes
indicacions sobre la seva vida. Es pot deduir l’estatus
sociocultural, el seu nivell educatiu, els seus interessos,
etc. Així doncs, amb aquestes dades es poden
intuir els problemes típics de cada classe social. Per
exemple, algú de classe social baixa acostuma a
tenir preocupacions de tipus econòmic; una persona
de classe social alta podria patir de problemes sobre
el sentit de la vida o d’una sensació de buit interior.
- Manera de vestir. La roba i els complements
poden indicar el seu grau d’autoestima, el seu nivell
de frivolitat, el nivell econòmic, una manca o un ex-
49
7

8 49
ACTUALITAT
REFLEXIONS
cés de pulcritud o, fins i tot, el seu estat civil (l’anell
de casat o la marca que hagi pogut deixar-hi, pot
dir-li si es tracta d’una persona casada o divorciada,
i se’n poden treure moltes de conclusions).
-Aspecte físic. L’aparença d’una persona, avui
en dia, pot facilitar o dificultar aspectes de la vida
com trobar feina, relacionar-se amb els altres, etc.
Per exemple, algú poc atractiu pot tenir problemes
amb el fet de trobar parella; d’altra banda, una
persona maca pot sentir que la valoren més pel seu
aspecte que per les seves capacitats. En aquest cas,
un vident en pot treure molta d’informació.
2a Lectura del caràcter del pacient
En aquesta etapa, es durà a terme una descripció
de la personalitat del pacient. S’han de fer servir
amb astúcia les dades obtingudes a la primera fase.
El vident ha de procurar fer servir una bona dosi
d’ambigüitat i d’idees afalagadores per al client.
Alguns exemples serien els següents:
-“Vostè és una persona molt intel·ligent”:
molta gent es considera, o desitja ser considerada
intel·ligent.
-“Algunes vegades és tímida, però en d’altres
ocasions es comporta d’una manera molt atrevida”:
tots canviem el nostre comportament segons les
circumstàncies.
-“Vostè té capacitats amagades que no ha
aprofitat, però que l’ajudaran molt en el futur”:
qualsevol persona voldria que això fos cert. Aquest
desig de creure és una manera que té el vident
d’aconseguir que el pacient ho accepti com a una
veritat o com a una possibilitat.
A cada paraula que digui, el psíquic ha d’estar
molt atent a les reaccions del pacient. Si fa cara de
sorprès, això indicarà que ho ha encertat i, a partir
d’aquí, pot continuar estirant del fil per a guanyar
encara més la seva credulitat. D’altra banda, en
casos negatius, el vident matisarà la frase fallida,
és a dir, li donarà un significat relatiu que dependrà
d’altres aspectes o, contràriament, li anirà traient
importància fins a canviar de tema.
3a Estesa de “xarxes” i dramatització
La tercera fase consisteix en emetre afirmacions
poc definides per a treure-li informació al pacient.
A partir de les dades que ha obtingut en les dues
etapes anteriors, el vident pot fer descripcions que
es poden interpretar de diferents maneres amb
la finalitat d’obtenir encara més informació. Per a
dur-ho a terme amb èxit, ha d’estar molt atent a la
reacció corporal del pacient. Tan bon punt es detecti
una resposta positiva, sigui per una expressió de sorpresa
o per un assentiment amb el cap, el vident ha
de reforçar-li el seu encert de manera verbal. En cas
contrari, ha de desviar l’atenció del fracàs, variant
la seva importància, donant com a argument que
“malgrat que encara no ha passat, aviat passarà”,
o ha de dissimular l’error , desviant-ho cap a noves
dades que aporti el pacient.
La clau per a causar una bona impressió al client
està en ser tan poc precís com sigui possible,
utilitzant pauses per poder augmentar la manca
de precisió de la lectura, sense que el pacient se
n’adoni. Per exemple: -“Vostè… (pausa) … o algú
molt proper a vostè… (pausa) … està en greu perill
de … (pausa) … o potser ja ha estat víctima d’un
accident…”
L’objectiu de les pauses consisteix en donar
una aparença de precisió, quan en realitat el que es
fa és tot el contrari: obrir un ventall de possibilitats
per a què la lectura sigui més encertada. D’aquesta
manera, en la lectura anterior s’ha estès la xarxa en
dues direccions diferents: o es té un risc d’accident,

ACTUALITAT
REFLEXIONS
o ja s’ha tingut; i la víctima pot ser la persona que
fa la consulta o qualsevol altre que conegui.
Aquest augment de possibilitats farà que el pacient
recordi a algú que concordi amb la descripció.
La probabilitat que el client o algun conegut seu hagi
tingut en el passat un accident és molt alta. Si recorda
a algú que ha estat víctima d’un accident, segurament
respongui facilitant la identitat de l’accidentat. El
vident obtindrà un punt molt valuós a favor seu.
La manera com respongui el pacient a la
frase anterior serà clau a l’hora d’obtenir altres
dades com, per exemple, la gravetat del succés.
Si la persona canvia l’expressió del seu rostre o es
posa trista, és molt probable que l’accidentat hagi
quedat greument incapacitat o mort, mentre que,
si la persona respon amb entusiasme per l’encert,
segurament que la víctima es va recuperar. Tan
bon punt el vident capti una expressió de tristesa,
abans que l’altre respongui, pot afegir alguna cosa
com “…i aquesta persona sembla ser que ha patit
un dany molt greu… (pausa) …és possible que fins
i tot sigui morta”. Aquest seria el punt fort davant
la incredulitat del pacient. La impressió que hauria
rebut seria molt profunda.
Està clar que, sobre un tema com aquest, se’n
podrien dir moltes de coses: “algú va rebre tot el
dolor de l’accident”, “aquell accident els va fer patir
molt”, “aquell accident els va comportar un daltabaix
econòmic” i d’altres afirmacions per l’estil. En
resum, el vident ha parlat d’una idea d’un fet comú
i, després de treure’n tot el suc, ja té a un crèdul
bocabadat per la precisió de les seves lectures.
4a Predicció del futur
Ja ha quedat demostrat com n’és de senzill
obtenir informació del passat i el present d’una persona.
A més, es compta amb la credulitat i sorpresa
del pacient, la qual cosa el mantindrà en una actitud
receptiva sobre qualsevol afirmació que se li faci.
Aquest és el moment adequat per a “predir”
esdeveniments futurs, ja que els errors no es poden
detectar immediatament. És l’etapa més relaxada
de la sessió, ara el vident l’únic que ha de fer és
jugar amb les probabilitats. Per exemple:
-“L’any que ve vostè patirà una malaltia”: qualsevol
persona pateix, com a mínim, una malaltia a
l’any, sigui lleu o greu.
-“El mes que ve vostè emprendrà un projecte”:
qualsevol iniciativa, per petita que sigui, es pot
veure com un projecte.
-“Vostè aviat rebrà alguna cosa que ha estat
esperant”: es juga amb les expectatives que té
qualsevol persona i es pot interpretar de moltes
maneres diferents.
5a Justificació evasiva dels errors
Per a fer una bona lectura s’ha de tenir present
que mai s’ha d’acceptar un error de predicció, sinó
més aviat s’ha d’amagar tant com es pugui. Per
aconseguir-ho, el vident “culpa” al pacient d’aquesta
equivocació, com si l’error l’hagués comès ell.
Per exemple:
Vident: Vostè ha rebut una ofensa el mes passat.
Client: Que jo sàpigui, no he rebut cap ofensa.
Vident: Ho ha dit molt bé, que vostè sàpigui.
Aquesta ofensa la van fer a la seva esquena i van
ser persones molt estimades per vostè de les què
mai sospitaria.
En aquest cas, l’endeví té totes les de guanyar,
ja que confon al pacient amb els seus enunciats:
porta el seu error a un camp on el client no pot
verificar si és certa o no aquesta afirmació.
Conclusions
Com s’ha pogut veure, els vidents juguen amb
les probabilitats, utilitzen la dramatització per a
obtenir informació sobre la marxa i es basen en un
discurs format per frases evidents, ambigües i que
no es poden verificar.
Per a poder dominar-ho i causar una bona impressió,
l’endeví ha de ser un observador excel·lent,
capaç de saber interpretar tot el que veu i sent, i ha
de tenir un bon joc de paraules. Per arrodonir-ho,
ha de fer que el client cooperi en la lectura i que
li faciliti informació sense que en sigui conscient.
Les situacions i els esdeveniments exactes que
suposadament s’endevinen durant una sessió, són
només informació que s’ha anat obtenint al llarg de
la consulta per persones que tenen molta experiència
en aquestes tècniques. La lectura en fred és tan
versàtil que es pot utilitzar fins i tot per telèfon, la
qual cosa ha comportat una proliferació d’aquest
tipus de serveis, com les línies psíquiques, del tarot
o astrals de vidents i estafadors.
49
9

10 49
ACTUALITAT
REFLEXIONS
Hi havia una vegada
Fa tres o quatre mesos es va publicar el
llibre d’una escriptora catalana que el seu
contingut en algún sector, va “fer sortir
ampolles“, en altres, rialletes sarcàstiques i en uns
altres, certa indiferència.
La veritat sigui dita, el que el va llegir, no va
deixar pas indiferent a ningú.
Aquest llibre, entre altres coses, parlava sobretot
al voltant de la solitud d’una reina: la d’Espanya.
Però avui, volia parlar més ben dit, escriure,
sobre el seu marit.
El segon dels fills de Juan de Borbón i Battenberg
i Mª Mercedes de Borbón i Orleans. Neix
a Roma el 5 de gener del 1938 i serà conegut per
família i amics com Juanito. Passa la infància canviant
de dormitoris, entre Itàlia, Suïssa i Portugal,
en hotels i residències o centres d’estudis, motivat
pels avatars d’una vida paterna destinada a mantenir
l’exili, les reivindicacions de la corona. Quan la família
s’instal·la a Estoril (Portugal), Juanito continua
amb les maletes fetes, obligat per uns estudis per
als quals necessita un sobreesforç.
Les estades a Estoril són un alliberament i li donen
possibilitats d’esbarjo. Juga amb el seu germà
Alfons i és relaciona amb un munt de famílies reals a
l’atur, que habiten els palauets del barri del Monte.
Entre la noblesa exiliada hi ha els Savoia italians.
Amb les tres filles d’Humbert juguen a pares i mares
i Juanito comença una relació amb la mitjana, Maria
Gabriela, que els portarà a futures intimitats.
La llei de successió de Franco aprovada per les
Corts el 6 de juliol del 1947, configura Espanya com
una monarquia en què el general proposarà qui el
succeirà a títol de rei o regent. Els partidaris de Don
Juan, pare de Joan Carles, contrariats, fan públic el
Manifest d’Estoril, contra les pretensions franquistes.
Amb tot, per assegurar la restauració, el Borbó s’avé
a negociar amb Franco i, en una entrevista a alta mar,
neix el compromís d’un programa d’estudis de Juanito
a Espanya, que comença el novembre del 1948
a Las Jarrillas, retorna el curs següent al portugués
Malmequer i continua al donostiarra Miramar.
Jesús Guamis i Hortet
En les estades a Estoril, l’estudiant fa les primeres
escapades a la boîte Ronda, on es procura les
primeres xicotes i desperta les primeres passions,
amb la belga Chantel i una tal Viki. Reforça lligams
amb Maria Gabriela, que es converteix en la parella
oficial.
L’accidentada mort de l’Infant Alfons, el dijous
sant del 1956, a Villa Giralda, és un cop dur per a
tota la família. Don Juan està trasbalsat i mai no
va perdonar a Juanito l’irresponsable joc amb la
pistola automàtica. La mare, Maria Mercè, va ser
tractada d’una depressió a Alemanya i els germans
van quedar molt commoguts. La relació de Joan
Carles amb Mª Gabriela també queda afectada i el
futur rei es planteja renunciar als drets successoris i

ACTUALITAT
REFLEXIONS
considera l’ingrès en una ordre religiosa.
Passa el temps i reprèn els estudis a l’Acadèmia
Militar de Saragossa i, fugint del drama familiar,
s’abandona als plaers de la vida mundana.
En aquesta etapa té un paper capital Antonio
Garcia Trevijano, notari a Albarracín. Les nits de
cap de setmana es converteixen en jornades de vi i
roses, lluint el Pegaso descapotable de Toño Trevijano
i l’escultural veneçolana Cuqui, també bastant
descapotable!
Es l’època en que coneix la comtessa Olghina
Robiland. Mantindran un apassionat idil·li que durarà
més de tres anys i omplirà pàgines a diaris i
revistes. Conserva, però, la relació amb Mª Gabriela
i fins i tot té una fotografia seva presidint la tauleta
de nit, foto que desapareix quan el duc De La Torre,
director de l’Acadèmia, li ho recomana, no fos cas
que Franco veiés l’esmentada fotografia.
Franco no veia amb bon ulls la relació amb la
filla d’un Savoia “con fama de homosexual”.
Entre savoians i alghines, l’estada al “Juan
Sebastián Elcano”, vaixell escola de l’Armada
espanyola, va donar per un sonat afer amb una
ballarina brasilera, relació que es va prolongar amb
l’enviament d’unes desenes de cartes, fent servir la
representació diplomàtica a Rio de Janeiro. Juanito
s’estranyava molt de no rebre contesta, després de
la fogositat de les primeres sessions, fins que un dia
va ser cridat a El Pardo. “Basta de aventuras”, va dir
en Franco. I va posar sobre la taula el feix de cartes
d’amor. Les interceptava l’ambaixador espanyol.
Això d’escriure li portaria un disgust molt més
famós, que va acabar amb l’obra amatòria publicada,
després d’una rocambolesca història que va fer
córrer influències i diners.
L’any 1986, la Robiland va intentar vendre a
Jaime de Peñafiel 47 cartes, escrites entre 1956
i 1960. Espantat pel que li venia, i ben relacionat
amb la monarquia, Peñafiel es posa en contacte
amb Fernández Campo, assessor personal del rei.
Evitar-ne la publicació va costar vuit milions de pessetes
a la Casa Real. Amb tot, la italiana se n’havia
guardat còpies i les va vendre a Oggi, revista italiana
i a Interviu, es parla que la revista va pagar uns vinti-cinc
milions, que les van fer públiques.
Però el moment pitjor va ser el 1991, quan
Olghina Robiland va publicar unes escandaloses
memòries amb el títol de “Sangue bleu”, en versió
espanyola “La Reina de corazones”, on explicava
detalls molt més sucosos.
La relació ha tingut un punt fosc que la comtessa
italiana tampoc ha aclarit: la paternitat de
Paola Robiland nascuda a finals del 1959 de pare
desconegut.
La revista italiana Oggi publicava l’any 1988, un
ampli reportatge, amb fotografia inclosa. Atribuïa
al rei la paternitat. Deien que Olghina rebia diners
de la Zarzuela per el manteniment de la filla, i ho
avalaven amb la fotografia d’un xec signat pel rei.
Fernández Campo, mort al 2009, va justificar el xec
com una quantitat enviada pel rei a una amiga de
qui sap està en dificultats econòmiques. Olghina
nega qualsevol relació amb la filtració de la notícia
sobre Paola, però no aclareix l’entramat.
Queda un interrogant que per a molts és més
que una realitat. Al seu moment, els pares de la
comtessa, Carlo di Robiland i Carolina de Kent, es
van enfrontar a la filla amb la coartada de protegir
el futur de la néta.
Els tribunals, l’any 1962, van atorgar la custòdia
de Paola als avis. Avui, Paola viu als Estats Units.
Es professora universitària i no vol saber res de la
família.
Tornem a finals dels cinquanta. Juanito no escarmenta.
El seient del darrera del seu Wolkswagen
podria explicar moltes històries. Era el cotxe que
utilitzava per als desplaçaments curts i per a les
fogositats. La llarga relació amb Mª Gabriela arriba
a la fi i les noves passions amoroses se centren
en una ballarina de flamenc, La Chunga, que, ella
mateixa, deixa entreveure la relació als mitjans de
comunicació.
S’apropa als vint-i-cinc anys, ha de front a la
responsabilitat històrica i cercar una solució “políticament
correcta” al futur familiar. És necessari
donar serietat a la corona, evitar andanades dels
falangistes antimonàrquics i posar fi als temors i
suspicàcies del Caudillo envers al futur successor...
Abans d’acabar la primera part d’aquest escrit,
volia recordar una frase que em ve a la memòria i
que diu el següent: “Molta gent tenen una doble
moral: una que predica i no pràctica, i altra que
pràctica però no predica”. Fins aviat i a reveure!
49
11

12 49
ACTUALITAT
REFLEXIONS
Els enigmes de la Gioconda.
Fins on coneixem
Arran de la recent i insòlita descoberta
en la consubstancialitat de la concepció
creativa del retrat de la Gioconda del
Museu Nacional del Prado, la que és l’obra insigne
de la pintura occidental, l’originària, adquireix de
resultes un nou rèdit d’interès.
Respecte a la Gioconda de Leonardo da Vinci,
les dades de l’anàlisi de l’obra del Museu del Prado,
clarifiquen poques incògnites i en conformen
moltes d’altres.
Els misteris que envolten el retrat de la Mona
Lisa persisteixen, doncs, inexorables, ad infinitium.
La rellevància de l’obra, per tant, no s’explica,
únicament, en termes d’idoneïtat tècnica (sfumato)
o de cadència estètica, sinó per tot un entramat
d’enigmes i de successos que són objecte d’estudi
i divagacions històriques i científiques des de fa més
de sis segles.
La primera en qüestió, i en qualsevol cas, l’assumpte
al qual s’hi refereixen un major nombre de
conjetures, recau en la identitat de la model. La hipòtesi
més acceptada sembla
ser la que denomina a la
Gioconda com Lisa Gherardini,
esposa d’un benestant
mercader florentí, i d’aquí
el seu sobrenom Mona Lisa
(mona era una contracció
comuna de la paraula italiana
madonna – dama -). Una
segona suposició a tenir en
compte és quina es deriva
de les consideracions del
pare del psicoanalisme,
Sigmund Freud, en l’atribuir
al retrat una “preocupant
masculinitat”. En aquest
sentit, tècniques d’aplicació
de superposició entre el retrat
de la Gioconda i l’autoretrat
de Leonardo da Vinci,
desglossen una destacable
Loreto Farreny i Salvia
coincidència entre les dimensions i els trets físics
d’ambdues figures. Aquest estudi designa l’obra
com a autoretrat de l’autor, en aparença femenina.
En qualsevol dels casos, el cert és que el redescobriment
del retrat de la Gioconda del Museu
del Prado, conduirà a nous rastres en aquesta línia
d’investigació.
Una segona incògnita és la que es refereix a
l’embaràs de la model. Avui per avui, la majoria dels
estudiosos consideren validada aquesta possibilitat.
Entre els indicadors argumentadors el més aparent
es refereix a la positura de les mans de la model
sobre el ventre. Aquesta hipòtesis fou motiu el 2006
per principiar la subjecció de l’obra a diferents proves
d’escàner i raig infraroigs en tres dimensions, els
quals van copsar detalls fins aleshores desconeguts,
fins i tot, insondables. L’ús d’aquestes tècniques
evidencià el detall d’una mantellina de gasa fina i
transparent unida al coll de la brusa de la model,
una peça de roba recorrent de les embarassades
de l’Itàlia del segle XVI.

ACTUALITAT
REFLEXIONS
La tercera qüestió al·ludeix al tret més reconegut
i nomenat del retrat, el somriure de la Gioconda,
i a la seva ambigüitat. Però contràriament a la
creença més estesa i generalitzada en clau tècnicopictòrica
i científica, el somriure de la Gioconda ja
no pot considerar-se, pròpiament, com a enigma.
Actualment es reconeix la concepció i el procediment
de la tècnica emprada per a Leonardo da Vinci
per a ocasionar la confusió en l’efecte del somriure.
De la mateixa manera, els últims avenços en òptica
i percepció visual, descriuen aquestes impressions
com a “il·lusions òptiques” vinculades a la visió fotòpica
i escotòpica de l’ull humà. En qualsevol cas,
l’enigma en resultaria en descobrir com Leonardo
da Vinci va accedir a aquests coneixements als vols
del segle XVI.
En vincle amb el somriure de la Gioconda, ha
de tractar-s’hi la indefinició de la seva mirada i la
falta de celles i pestanyes. Per a considerar ambdós
assumptes cal apuntar l’obra biogràfica del contemporani
Giorgio Vasari. En els seus treballs descriu
la presència de celles en la Gioconda, fet que ha
conduit als estudiosos a creure que aquesta carència
es deu al desgast dels diversos processos de
restauració als quals ha sotmesa l’obra en els segles
anteriors. L’autor també es refereix explícitament a
la mirada de la model, assumint que la seva indefinició
i la lleugera direccionalitat que presumeix,
obtenen explicació amb la coneixença dels costums
de l’època, concretament aquells que es detenen
amb els pintors, quin demanaven acompanyar-se
per bufons i ballarins per defugir de la melancolia
que suscita la pintura de retrats. En allò que es vincula
amb l’anàlisi de la Gioconda, Vasari resol que
Leonardo da Vinci va copsar, a la perfecció, el que
era insinuant en la mirada i en el somriure de la Gioconda
davant l’atreviment dels músics i els bufons
que hi eren presents. En la comprensió d’aquesta
línia d’anàlisi, no és possible encara atorgar-li plena
validesa, atesa la insubsistència de les fonts que li’n
són coetànies.
Per últim, és pendent encara l’enigma del paisatge
de fons del quadre. En conjunt, el paisatge
s’avé en ser localitzat en els Alps, per les pròpies
característiques paisatgístiques i ambientals i per
la seva vinculació amb l’autor; però de manera
diferenciada, existeix una evident inconcordança
entre el lateral dret i el esquerre, els quals entren
en contradicció amb les mateixes lleis de la física
(l’aigua mai es manté estàtica en un desnivell de
terreny) Així doncs, el costat esquerre es troba en
una posició superior al costat dret. En relació, en
centrar la visió en el costat esquerre, la Gioconda
es sotmet en una positura més elevada i recta que
quan ens fixem en el costat dret, on la model sembla
modificar la seva posició. Es desconeix, per tant, el
propòsit inherent de Leonardo en la impressió de
l’efecte estètic i en la confluència del seu missatge
davant aquesta improbabilitat però també amb la
resta d’excepcionalitats que comprenen l’obra d’art.
Sigui com sigui, La Gioconda fou l’obra mestra
de Leonardo da Vinci, la que l’acompanyà fins a la
seva mort.
I des d’aleshores, n’ha estat la més desitjada.
Fou la que captivà a Napoleó Bonaparte i qui infongué
l’estima artística al rei Francesc I, de França. És
per qui Pablo Picasso fou acusat del seu robatori el
1911 i a qui pretengué el President Kennedy, per
davant de Marilyn Monroe.
I és, potser, aquesta l’explicació de tots els
misteris, la raó per la qual Leonardo retingué a La
Gioconda, a la seva dama enigmàtica. Per estimar-la,
in eternum.
Consultes biogràfiques
Romano, Eileen (2005).Leonardo, Los grandes genios del arte.
Unidad Editorial.
Valdés, Ignacio (2007). El misterio de La Gioconda. Article
Revista IIEE.
Blais, François (2007). Examen tridimensional de La Gioconda.
Institut d’Investigació del Canadà
VV.AA. (2007). ¿Estaba embarazada Mona Lisa cuando posó
por da Vinci? La Flecha, Revista de Ciencia y Tecnología.
Suárez, José María (2011). ¿Qué se esconde tras la sonrisa de
la Mona Lisa? Revista Infomed.
EFE (1 de febrero de 2012). Descubren que una copia fiel de la
Mona Lisa fue pintada al mismo tiempo que la original.
Museu Louvre (2012). www.louvre.fr
Museo Nacional del Prado (2012) www.museodelprado.es
Avance sobre las conclusiones del estudio de la copia de la
Gioconda conservada en el Prado. Sala de premsa.
49
13

14 49
ACTUALITAT
Pensamientos
y refl exiones
REFLEXIONS
Aurelio Ferrándiz i Calpena
Levántate alegre cada día porque vivir es un regalo.
Disfruta de tu trabajo y serás más feliz.
Trata a los que te rodean como te gusta que te traten a ti.
Cuida a tu esposa con respeto y cariño y recuerda que no te pertenece.
No te vayas a dormir sin estar en paz con los tuyos.
Usa los bancos y sus tarjetas lo menos posible.
Por mucho que sepas, no te sientas superior a otros. Recuerda la frase de un pensador, solo sé que no
sé nada.
Sube de vez en cuando una montaña y verás lo insignifi cante que somos.
No tengas ansia ni avaricia por acumular cosas, recuerda que tenemos que morir.
Sonríe a los demás, no te cuesta nada.
Di gracias y por favor, no te hará más pequeño.
Sé agradecido a los que te hacen un servicio, aunque les pagues, no son tus sirvientes.
Disfruta de cada buen momento de tu vida y recuérdalos cuando vengan los malos.
Si te sientes deprimido o desdichado, piensa como cada día, vivo en un hogar, estoy vestido, veo, oigo,
ando, pienso y mucho más, muchos, no pueden decirlo.
No ensuciemos las calles y los jardines de nuestro pueblo, en tu casa no te gustaría ver basura, los que
nos visitan tendrán mejor recuerdo.
No corras ni te apresures por la vida i disfruta de cada momento, no se repetirán.
Quien es feliz con lo que tiene, no necesita
mucho más.
No te preocupes por el mañana, vive hoy
que ya es bastante.
Mira un poco menos por ti y lee un poco
cada día.

ACTUALITAT
REFLEXIONS
A l’amic Joan Arnó
El proppassat 14 de febrer ens va deixar
una persona estimada per tots, lo Joan
Arnó. Un cop es va constituir el club, com
bon aficionat que era del joc de la botifarra, se’n
va fer soci.
Qui ha jugat, sap que es tracta d’un joc d’estratègia.
No és lo mateix jugar una o altra carta. La
conseqüència serà immediata: obtenir més o menys
punts amb les mateixes cartes. Per tant, és fàcil
cometre errors, al llançar les cartes. Els companys
han de ser tolerants, es tracta d’un joc. I això, tan
senzill i a la vegada tan noble, ningú ho entenia com
lo Juanito, com així el coneixíem. Mai un retret o
Club de Botifarra d’Alguaire
una mala paraula.
Un soci recordava el campionat que van guanyar
a Almacelles, “era molt fi, jugant”, va dir. Un
altre soci, el va descriure comparant-lo amb l’atenció
que li prestava al seu hort: “no li trobaràs cap
herba”!, va exclamar. Efectivament, aquest és el
nostre record, una persona entranyable amb tots
nosaltres, no permetia que una mala paraula o una
mala herba, pugues malmetre la nostra amistat.
Juanito, sempre et recordarem. Descansa en
pau.
Febrer 2012
49
15

16
RACÓ DE CUINA
49
Elena Muñoz i González
Aquesta vegada les receptes que us hem preparat són elaborades i entretingudes de fer, però
tenen l’èxit garantit!
Un repertori d’aperitius que sempre venen de gust.
Pinxo vegetal amb parmesà
Aperitiu, per picar
Prep. 25 min.
Dificultat: Fàcil
Ingredients:
Tomàquets
Carbassó
Parmesà
Oli d’oliva
Sal
Pebre
Farcellets de xampinyons
i gambes amb suc de tomàquet
Aquest plat també es pot fer
amb filet de vedella, formatge rocafort...
Preparació:
Tallem els tomàquets a rodanxes fines i les salpebrem.
Tallem el carbassó a rodanxes fines també i les fregim amb oli d’oliva. Un
cop fregides, les posem uns minuts sobre paper absorbent i llavors sobre les
rodanxes de tomàquet.
Un cop emplatats hi ratllem una mica de formatge parmesà pel damunt i
bon profit!
Nota complementària:
Per què quedin les verdures ben fregides:
L’oli ha d’estar calent, però si fumeja, s’ha d’abaixar el foc. No fregir molts
bocins de cop, ja que abaixaríem la temperatura i xuclarien massa oli.
Aperitiu, per picar
Prep. 45 min.
Dificultat: Mitjana
Ingredients per al suc de tomàquet:
Ingredients per als farcellets:
500g de tomàquets madurs (si pot ser de branca) Pasta filo
40g d’oli d’oliva verge extra
Un porro
1 cullerada de vinagre de Mòdena
300 g de xampinyons
Sal i pebre
16 gambes petites
4 fulles d’alfàbrega
Una cullerada de farina
Un rajolí de llet
Preparació:
Netegeu bé els tomàquets. Que siguin ben madurs, així no tindreu problema per pelar-los, sinó
sempre es poden escaldar uns segons i es pelen sols. Passeu-los per la liquadora. Si no teniu liquadora,
podeu emprar una batedora normal i després passar-ho pel colador xinès. Afegiu-hi l’oli, el vinagre, la
sal i el pebre, i deixeu-ho a la nevera almenys tres hores. Podeu afegir quatre glaçons, que també van bé
per alleugerir-ne la consistència.
Serviu els xarrups en gotets petits de vidre decorats amb una fulleta d’alfàbrega.
A banda, talleu el porro en rodanxes ben fines, seguiu picant els xampinyons en trossets ben menuts
i talleu les gambes en tres trossets.

RACÓ DE CUINA
Talleu la pasta filo en quadrats d’uns 10 cm de costat. Us aconsello que
poseu els fulls dobles, perquè si no es fàcil que es trenquin. Amb un pinzell,
pinteu amb ou la cara exterior dels quadrats de pasta filo. D’aquesta manera quan els posem al forn
agafaran més coloret. Abans de començar a muntar, aprofiteu per anar escalfant el forn.
Sofregiu les verdures i les gambes trossejades a foc lent i, quan estiguin cuites, afegiu-hi la farina.
Barregeu-la amb les verdures i deixeu que cogui durant un minut i, seguidament, afegiu-hi un rajolí de llet.
Espereu que la mescla qualli una mica i retireu-la del foc.
Deixeu que la massa es refredi. Veureu que a mesura que es va refredant va quedant més espessa i compacta.
Quan la massa estigui compacta ja podeu procedir a farcir els farcellets. Munteu i tanqueu els farcellets
ajuntant-ne les puntes i pressionant amb els dits. Ja veureu que s’enganxa fàcilment.
Finalment, poseu els farcellets al forn 3 minuts i retireu-los amb compte que no es trenquin.
Carpaccio farcit amb préssec en almívar
Una combinació vistosa i suau
Aperitiu, per picar
Prep. 15 min.
Dificultat: Fàcil
Ingredients:
1 safata de carpaccio amb formatge parmesà.
Préssec en almívar (fet casolà, encara millor).
Una mica de formatge parmesà en pols.
Preparació:
Esteneu les llesques de carpaccio, farciu amb préssec i formatge, tanqueu-lo i espolseu amb el formatge
parmesà en pols per damunt. Així de fàcil, i boníssim de veritat!
Torrada de pebrots i albergínies amb anxoves
Si us ve de gust, podeu fer els pebrots escalivats
Aperitiu, per picar
Prep. 20 min.
Dificultat: Fàcil
Ingredients:
pebrots del piquillo
albergínies
anxoves en semiconserva
olives negres (per la decoració)
Preparació:
pa normal o de motlle
oli d’oliva
sal
all
Talleu les albergínies a rodanxes longitudinals. Feu-les a la planxa amb una mica d’oli i sal. Feu també
a la planxa els pebrots del piquillo. Torrareu el pa a la torradora. Quan estigui, refregueu una mica d’all
per sobre i començareu a fer el muntatge. 1 pebrot, albergínia, 1 pebrot, albergínia i 1 pebrot. Coroneu
el muntatge amb anxoves en semiconserva i unes olives negres. Poseu un rajolí de oli d’oliva i a gaudir!
49
17

18 49
L’AJUNTAMENT HISTÒRIA INFORMA
Sant Antoni Abat
Sant Antoni és considerat el patró dels
animals de peu rodó i, per extensió, de
tots els animals domèstics, així com dels
traginers. La llegenda explica que era un gran amic
dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria.
Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li
el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta
de la seva vida; és per això que popularment se
l’anomena sant Antoni del porquet i, també, sant
Antoni dels ases.
A Alguaire alguns infants, pares i mares participen
d’aquesta diada fent una carrossa tradicional,
amb pagesos i pageses ben eixerits, refranys,
hortalisses i eines del camp...tot recordant al patró.
Enguany, van ser dues les que es van presentar al
concurs. Però tot aquest desplegament ve també
acompanyat pels cavalls dels Genets de Ponent que
fan que aquesta jornada sigui, encara més lluïda.

HISTÒRIA
Un manuscrit del Monestir
d’Alguaire del segle XVII
Tal com el títol
indica en
aquest article
parlarem de bibliografia,
farem la recensió del llibre
esmentat. La difusió del
qual, tot i ésser un llibre
més aviat d’interès per als
investigadors de diversos
camps com el religiós,
històric, lingüístic, etc.,
també pot interessar als
bibliòfils en general.
Transcrivim literalment
el títol complet,
autor, dedicació i any de
publicació que apareix a
la portada del llibre per
si no es pot llegir prou
bé a la fotografia que la
reprodueix. Diu:
Llibre de Religiosos
Costums ÿ Regulars Estatuts,
que las Religiosas del
Illustre Conuent de Nostra
Senÿora de Alguaÿre
de la Sagratissima, ÿ Nobilissima Religió de Sant
Joan professan en aquest Noble Conuent.
Compost per lo Molt Rnt. P. M. F. Thomas Roger
Religios del Orde de Sant Domingo de Predicadors
Conuentual en lo Conuent de la ciutat de Lleida.
Dedicat A la Gloriosa Verge Maria. (Any) 1628.
D’aquest manuscrit, després de les recerques
efectuades en diversos arxius i al mateix monestir
de Nostra Senyora d’Alguaire, concloem que només
se’n conserven dos exemplars, són els següents.
L’exemplar sobre el qual hem fet aquesta recensió
és a la Biblioteca de Catalunya, Dipòsit de
Reserva, Ms. 130, el qual només es consultable a la
sala de reserva i per tant és fora del servei de préstec.
El “Llibre de Religiosos Costums…”
Pere Terrado i Terrado
L’altre exemplar el
trobem a l’Arxiu Reial de
Barcelona, actualment Arxiu
de la Corona d’Aragó.
Fons del Gran Priorat de
Catalunya. núm. 657 (Antic
Armari 29 d’Alguaire,
v. 8). Aquest és de mida
foli i la lletra no tan acurada
com la de l’exemplar
que ressenyem.
Aquest exemplar és
escrit sobre paper, les tapes
però són de pergamí
amb estampacions daurades,
molt desgastades, al
llom, als plans i als talls, i
té un format de 22,5x16,5
cm. El text de les pàgines
és emmarcat amb
un doble filet. El nombre
de pàgines és de 348 o
174 fulls, més 10 fulls en
blanc sense numerar set al
davant del text i quatre al
darrere.
El manuscrit té una
doble numeració: la inicial en pàgines, amb alguna
secció sense numerar i amb més d’una secció que
comença amb la pàgina 1. Posteriorment es ratllà la
numeració antiga i es tornà a numerar foliant amb
llapis, corresponent el foli 1r. a la portada. Nosaltres
descriurem el llibre basant-nos en la numeració foliada
i emprem per indicar la cara del dret o davant
recto, abreujat: r. i la cara del darrere verso, abreujat:
v. que són les formes normalment emprades en
bibliografia i codicologia.
El contingut textual es reparteix en les següents
parts del llibre:
Comença amb un índex temàtic o de matèries
intitulat “Taula del Llibre dels Religiosos Costums,
49
19

20 49
HISTÒRIA
ÿ Regulars Estatuts, que obseruan las Religiosas del
Illustre Conuent de Nostra Senÿora de Alguaÿre de
la Religió de Sant Joan, la qual ocupa del f. 2r. al 17r.
Segueix el llibre amb un text que porta per títol
Oracion Dedicatoria a la Gloriosa Virgen Maria, va
del f. 18r. al 19v. és una oració amb un llenguatge
retòric, propi d’aquell temps, en la qual justifica
l’escriptura del present llibre que l’autor qualifica
de llibret, suposem per la seva breu extensió.
A continuació l’autor escrigué una lletra datada
el dia 30-09-1628, data en que degué considerar
acabat el llibre, adreçada a madona Jerònima de
Voltor, priora del monestir i a les altres religioses que
porta per títol “Epístola Oratoria a la muy Iltre. Dª.
Geronima de Voltor Priora del Noble Conuento de
Nuestra Señora de Alguayre, y a las Damas Religiosas
de San Juan del mismo Conuento su humilde
siervo Fray Thomas Roger”, va del f. 20r. al 22v. Volem
afegir que aquesta priora del monestir madona
Jerònima de Voltor, regí el priorat d’Alguaire de
1625 a 1642 any en què morí, de la qual assenyalem
que abans d’ésser elegida priora tenia els càrrecs,
l’any 1621, de sagristana del monestir i administradora
de l’església de Santa Maria del Merli.
No sabem perquè l’autor havent escrit tot el
llibre en català escrigué les anteriors dedicatòria i
oració en castellà. Hi veiem la pressió espanyola i de
l’Orde de Predicadors, per la introducció del castellà
a Catalunya. Un cas similar el trobem en fra Narcís
Camós del mateix orde que va escriure totalment en
castellà, l’any 1657 acabada la guerra de separació
de Catalunya anomenada dels Segadors, “El Jardin
de Maria Plantado en el Principado de Cataluña”,
que dona notícia dels santuaris marians catalans
inclòs el de la Mare de Déu del Merli.
Tot seguit vénen el quatre llibres que formen
el corpus pròpiament dit dels costums i estatuts
del Monestir.
El primer llibre que porta per títol “Del estat y
Professió destas Damas Religiosas del Insigne Conuent
de Nostra Senyora de Alguayre”, es divideix
en set capítols. Aquest llibre s’estén des del f. 23r.
al 88v.
El capítol primer tracta sobre la veritable condició
de religioses les monges d’aquest convent i
monestir i dels quatre vots solemnes que feien.
El segon capítol parla de la religió que professen,
avui en diríem l’orde, que és el de l’Hospital de
Sant Joan de Jerusalem al qual pertanyien, val a dir
que la paraula hospital en llatí no tenia el significat
que li donem actualment, volia dir acollida, hostal,
hospitalitat. I els estatuts i la regla eren, són, els
de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i la regla
agustiniana, és a dir, la de sant Agustí. També parla
de les facultats que la Priora tenia com prelada del
convent.
El capítol tercer, tracta breument de la fundació
del monestir, del lloc on fou construït i de l’advocació,
per cert, ací cita de passada el miracle de Ntra.
Sra. del Merli, obrat al comte d’Urgell, el qual miracle
atribueix a Ntra. Sra. d’Alguaire en lloc de Ntra.
Sra. del Merli. El darrer apartat d’aquest capítol,
que creiem que hauria d’anar al capítol següent,
porta el títol: “De las qualitats, que han de tenir las
Donsellas, que han de ser rebudas per Religiosas
dest Conuent”, les quals per ser religioses, tant si
eren dames nenes com donzelles s’havien de fer les
proves de noblesa.
El quart capítol parla: “Del estil que usan estas
Senÿoras en lo atorgar à la Gràcia à las Senÿoras
Escolanas, ÿ demprés en donarlos la Creu quan
professan”. Les religioses de Creu, sempre que
complissin determinades condicions, podien elegir
quina Escolana podria ésser la nova religiosa de
Creu al monestir, previs tot un seguit de proves,
acceptacions i conformitats. També explica com es
feien les proves de llinatge, com era l’hàbit i de tota
la preparació de les Escolanes i del cerimonial de
professió per esdevenir Religioses de Creu. (Escolanes
era el nom que rebien al monestir d’Alguaire
les religioses abans de professar, suposem que era
perquè en aquell temps entraven al monestir molt
petites, en edat escolar i els estudis els feien al
mateix monestir).
El capítol cinquè explica, fil per randa, tot
el solemne cerimonial i el ritual que pas a pas es
practicava quan professaven les religioses i prenien
l’hàbit i la Creu.
El capítol sisè descriu com vestien o com era
l’hàbit de les dames religioses del monestir. Tenien
l’hàbit de les grans solemnitats i l’hàbit ordinari.
I el capítol setè, porta el títol i tracta: “De las
Religiosas Servents de Sant Joan”, les quals quan
havien professat rebien el nom de religioses de mitja
Creu. Explica les obligacions que tenien, l’hàbit que
era com el de les senyores amb l’única diferència
que al pit i al braç només portaven mitja Creu, el
cerimonial de la professió, etc.

HISTÒRIA
El Llibre segon, porta el títol: “Lo que observan
estas Damas en la Iglesia, ÿ en lo Chor”. i conté
quatre capítols. Llibre que ocupa del f. 89r. al 125r.
El capítol primer, és refereix al Vicari perpetu
d’Alguaire que era elegit per la Priora i nomenat
pel Bisbe de Lleida, el qual s’havia de fer de l’orde
de sant Joan i les obligacions que tenia consistien
bàsicament a obeir la Priora i estar al servei de
l’església d’Alguaire i la del Monestir, tot i que al
monestir, hi residien 4 o 5 sacerdots més per al servei
del convent, i al seu càrrec. També parla de la
freqüència d’accés als sagraments de la penitència
i eucaristia. Apartat que també creiem que hauria
hagut d’anar al capítol següent.
El capítol segon titulat: “De las Comunions
Solemnes que per la Religió de Sant Joan tenen en
lo anÿ estas Senÿoras Religiosas”, explica el ritual
i cerimonial de la solemnitat d’algunes Comunions
Generals, especialment les que es feien per Nadal,
per les dues Pasqües i per sant Joan.
El capítol tercer parla “De la frequencia del
Chor, ÿ Officis Divinos” dels resos que tenien obligació
de fer, hores canòniques, assistència als oficis
divins i a la freqüència al cor, les festes que celebraven
segons els estatuts, les processons, sermons,
ofertoris, sufragis, etc.
El capítol quart versa “Dels Officis de la Semmana
Santa, ÿ dels costums, ab ques celebran en
esta Santa Casa”, fent especial menció del Diumenge
de Rams. I el capítol cinquè, és continuació de
l’anterior, parla de lavatori dels peus dels diversos
estaments del monestir. I acaba amb unes advertències
sobre el cor i oficis divins.
El tercer llibre titulat “Dels costums Religiosos,
questas Damas guardan en lo Claustro”, el qual
consta de quatre capítols. Comprèn del f. 133r.-
165v.
El capítol primer, explica com es duia a terme
la visita al monestir del Gran Prior de Catalunya
que era el seu prelat immediat, amb tota la pompa
i cerimonial amb què era rebut, i detall de com es
feia la visita.
El capítol segon, es refereix a la clausura, a
l’obertura i tancament de les portes del monestir.
Dels dejunis. Del llavors ja antic Refetor. Del també
en aquell temps ja antic dormitori. Del silenci. I
finalment de la composició, funcions i actuació de
l’Esguard que era un Consell per vetllar pel bon
funcionament del Monestir.
El capítol tercer tracta de tot el cerimonial referent
a la malaltia, defunció, sepultura o enterrament
i sufragis de la senyora Priora del monestir.
I el capítol quart de la malaltia, mort i sepultura
d’una senyora religiosa del monestir. També parla
dels sufragis a les escolanes, als capellans, arrendataris
i criades en cas de morissin mentre eren al
servei al monestir.
I el llibre quart, que només té un capítol, explica
el procés per a l’elecció de la Priora del Monestir,
amb les votacions, presa de possessió i obligacions
de la nova Priora. Per comunicar l’elecció de la
nova Priora a la Baronia d’Alguaire, es convocava
l’advocat, el procurador o governador i el notari
del monestir, i els batlles, paers i caps de casa d’Alguaire,
Vilanova de Segrià i la Portella, a tots els
quals la priora convidava a dinar, excepte els caps
de casa que els donava pa i vi o una altra cosa. Va
del f. 166r. al 174v.
Acaba el volum amb l’aprovació del contingut
del llibre que en féu el Gran Prior de Catalunya fra
Pere Jordi Puigdorfila, feta al monestir de Alguaire
el dia 2 de març de 1629. És al f. 174r-v.
Acabat el llibre, al primer full en blanc, posteriorment
algú hi escrigué una nota per recordar
que quan la Priora d’Alguaire no volgués (o potser
no pogués) assistir al Capítol General, entenem del
Gran Priorat de Catalunya, referent al 30 d’abril de
1693, en delegués l’assistència segons la minuta
que era en poder de fra Jeroni Salvia, prevere i
vicari d’Alguaire.
De l’autor fra Tomàs Roger, només en sabem
allò que diu el llibre, que era prevere i teòleg, que
era de l’Orde de Predicadors, orde fundat per sant
Domènec de Guzmán, anomenats els seus membres
Dominics, i residia al convent de sant Domènec de
Lleida. Quan escrigué el llibre, l’autor ja era vell,
atès que ell mateix es considera un ancià, que ja
se sentia decrèpit, gairebé no hi veia i li tremolava
la ploma a les mans, cosa que vol dir que la còpia
que ressenyem no l’escrigué amb la seva mà ja que
és escrita amb lletra clara i segura, obra d’algun
amanuense o copista. Fra Tomàs Roger anà durant
alguns anys amb assiduïtat a predicar al monestir i
d’ací degué de sorgir la idea d’escriure’n un llibre
sobre els costums i estatuts.
49
21

22 49
HISTÒRIA
Francesc Soler (Solé)
Bassi (Basí)
Un Tinent Coronel fill d’Alguaire a la Guerra del Francès
Aquest article va dedicat a tota la família
Basi d’Alguaire i en especial, a l’amic
Joan a qui molts cops durant les trobades
de bitlles li vaig comentar que redactaria alguna
cosa sobre un avantpassat d’ell que va honorar al
poble d’Alguaire en la lluita contra els francesos a
la guerra de la Independència.
Fent una recerca a l’arxiu parroquial de l’església
de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona, vaig
trobar una partida de baptisme relacionada amb el
nostre poble i que diu així:
“Als quatre de Novembre de mil vuitcents vint
y cuatre en les Fonts Bap ls de la Parroquial Iglesia
de S. Just y S. Pastor de Barcelona per mi lo baix
firmat fonch batejada Julia, Isabel, Josepa, filla llega y nat. de Dn Franco Soler y Bassi Tinent Coronel ab
llicencia indefinida, natural de Alguaire Corregiment
de Lleida, y de Dª Angela Wohleben natural de
Barcelona conjs .
Foren padrins Dn Julio Christen Tinent Coronel
de Suisos, y Dª Isabel Moonen viuda.
Ita est: Raymundus Puignubi Pbr Sub1 Lògicament em va interessar el tema i el primer
pas va ser demanar l’expedient personal del
Francesc Soler (Solé) Bassi (Basí) a l’Arxiu Militar
de Segòvia.
Un segon pas va ser comentar l’assumpte amb
l’amic Pere Terrado i del seu extraordinari banc de
dades sobre fets del nostre poble, em va extraure
“referències referents als llinatges Soler i Basí”
d’Alguaire, que van des de el 23 de juny de 1743
fins al 30 de desembre de 1816.
D’elles hem pogut deduir que el Francesc
Soler (Solé) Basí era fill d’Ignasi Soler (Solé) natural
d’Albesa i d’Anna Maria Basí.
1 Arxiu parroquial de Sant Just i Sant Pastor. Volum de baptismes de 1824.
Vicent Lladonosa i Giró
Figura 1. Any 1824. Guàrdia Real: Infantería - Cazadores
- Provinciales
(Font imatges Google)
La mare va casar-se en primeres núpcies amb
Lluís Sibidó d’Alguaire amb qui va tenir un mínim de
tres fills: Josep (hereu), Ramon i Lluís Sebidó Basí. El
primer va casar-se amb Francesca Banyeres.
En segones núpcies l’Anna Maria va casar-se
amb l’Ignasi Soler (Solé), ja comentat, i amb el qui
va tenir un mínim de 4 fills: Francesc, Anton, Maria
i Pau Soler (Solé) Basí.
Finalment l’Anna Maria va casar-se per tercer
cop amb Bonaventura Fet, natural d’Almenar, desconeixen
si van tenir fills.
Així, el 30 de desembre de 1814 trobem la
següent anotació:
“Concòrdia entre Josep Sibidó i Basí, pagès, i
Francesc Soler Basí, tinent del regiment de Granada,
graduat capità, ambdós d’Alguaire, a fi d’evitar

HISTÒRIA
disputes, Josep Sebidó i Basí com a hereu d’Anna
Maria Fet, en primeres núpcies Basí, mare comuna,
a més de 305 lliures pagaria al seu germanastre
Francesc 140 lliures més en el termini d’un mes i en
cas de no poder-les fer efectives amb una porció de
tierra situada a la partida del pedrís, del bancal del
perer, i les restants 700 lliures incloses les robes, li
pagaria fins que no es cases la pensió anual de 21
lliures, calculada al 3% d’interès anual, en cas de
morir solter li faria fer els funerals majors.
Testimonis. Tomás Palmés, metge, i Marià Melcior,
pagès veïns de Alguaire. ACVN. Fons Notarial.
Top/Reg. 603/881, f. 10v.-11r. 2
Nota – Al text anterior segurament hi pot haver
un petit error al dir que l’Anna Maria en primeres
núpcies és Basí, quant es Sibidó.
Del Francesc també trobem a l’arxiu de dades
del Pere dos anotacions del 8 de maig de 1815
referents a una finca de 2 jornals que li va donar la
seva mare a la partida dels Diumenges i a una finca
de 9 pórques que tots dos vengueren a Tomàs Buira
a la partida del Pedrís.
Un altra recerca va ser intentar localitzar la
partida del matrimoni del Francesc per Barcelona
però no vaig tenir èxit.
Sí que vaig trobar una partida en la que la seva
dona Àngela Wohleben s’havia casat al febrer de
1817 amb Don Felip de Cuenca natural de Barcelona
i oficial primer de la classe de Setens de la Tresoreria
Principal de l’Exèrcit i Principat.
En aquella partida hi diu que ella era natural de
la Barceloneta, habitant a la parròquia de Sant Just
i que els seus pares son Juan Wohleben Brigadier
dels Reials Exèrcits i Isabel Mooner.
A la figura 2 podem veure la partida del primer
matrimoni de la que seria futura esposa del
Francesc.
Un cop a les meves mans l’expedient militar,
vaig veure que el Francesc va casar-se a Sevilla el 29
de novembre de 1819 i en ell diu que és Tinent del
primer Batalló del Regiment d’Infanteria Amèrica
graduat de Capità i natural d’Alguaire.
Del seu expedient militar deduïm que va ingressar
a l’exèrcit el 12 de juliol de 1808 i que el
30 de juny de 1833 tenia el grau de tinent coronel.
Amb data a 19 de setembre de 1834 havia estat
a l’exèrcit 26 anys, 2 mesos i 8 dies.
Va servir en diferents regiments, com:
Segon Terç de Lleida, fins al 25.02.1809.
Primer Terç de Tarragona, fins al 10.11.1809.
Figura 2. Partida del primer matrimoni de la futura esposa del Francesc 3
2 Font de dades de Pere Terrado.
3 Arxiu diocesà del Bisbat de Barcelona. Expedients matrimonials de 1817.
49
23

24 49
HISTÒRIA
Primera Secció Lleugera Catalana, fins al
16.08.1811.
Presoner de guerra, fins a final de juny de 1814.
Regiment d’Infanteria de Sòria, fins al
29.09.1819.
Regiment d’Amèrica, fins el 18.02.1824, amb
llicència indefinida i il·limitada fins al 18.03.1831.
Regiment de “Caçadors del Rei, fins al
18.03.1832.
Referent a les campanyes i accions de guerra on
és va trobar el Francesc, del seu expedient transcrit
el següent:
a) En la de la Independencia contra Francia. Año
de 1808
Se halló en Cataluña en varios encuentros habidos
con el enemigo en Noviembre y Diciembre.
b) Año de 1809
Estuvo en la acción de Ribes el 12.01.
En la de S. Saturní el 02.02.
En la batalla de Balls(sic) el 25.
En el ataque a Bañolas i Báscara.
En la introducción de un conboy en la Plaza sitiada
de Gerona el 11, 16 y 29.09.
c) Año de 1810
En el ataque de Santa Perpetua y Mollet el 20.01.
En la batalla de Vich el 20.02.
En la acción de Collsupina el 01.03.
En la de Sarria el 11.06.
En la de Granollers el 18.
En la del estrecho de la Riba el 11.08.
En la de Falset el 19.08,
En varios reconocimientos sobre las carreteras de
Barcelona.
d) Año de 1811
En el ataque de Arens de Mar (sic) el 19.03.
En la de Olot el 5, 6 y 11.04.
En la toma del Castillo de San Fernando de Figueras
el 12.
En las dos salidas que hizo parte de la guarnición
el 16.
En el ataque de los parapetos de los sitiadores el
24.05.
En la salida general de la noche del 16.08 en la
que quedó prisionero de guerra y fue conducido
a Francia.
e) Años de 1812, 1813 y 1814
Permaneció en este estado hasta la paz general en
que regresó a España Purificado de la Conducta
que observó en el tiempo de prisionero.
Obtubo Rl relief y habilitacion de su empleo en 11
de Dicb mismo.
Tambien lo fue de la política y militar observada
durante el abolido Sistema Constitucional de la Rl
Junta de Cataluña en acuerdo del 16 .04.1830 el
cual fue aprobado por S.M. el 24.05 del mismo.
Les creus i escuts que li van lliurar son:
La medalla de prisionero.
La Cruz del Primer Ejército.
La de la batalla de Balls (sic).
La de Caballero de la Rl y militar orden de S.
Hermenegildo por Rl Cedula de 27.01.1832. Un escudo
de distinción por la salida que hizo con parte
de la guarnicion del Castillo de Figueras.
A la figura 3 tenim el document de concessió
del grau de Capità d’Infanteria al Francesc pel Rei
Ferran VII, el 9 de juliol de 181, essent tinent del
regiment d’Infanteria Amèrica.
Figura 3. Document de concessió del
grau de capità pel Rei Ferran VII.

HISTÒRIA
Finalment a l’expedient del Francesc trobem
una instància feta per una filla seva vídua, Carme
Soler Woleben, que viu a Castelló de la Plana on
demana a l’exèrcit que li proporcioni una partida de
matrimoni dels pares per accedir a una pensió com
a filla orfe. El document està datat al 27 d’abril de
1885, i desconec si la va aconseguir i si la Carme va
tenir descendència. 4
4 Arxiu Militar de Segòvia. Expedient de Francesc Soler Bassi.
Imatges pel record
Àrea de Promoció
Social i Cultural
Si teniu imatges antigues d’Alguaire i us agradaria que tothom les veiés, porteu-les a l’Ajuntament (Roser)
o a la biblioteca municipal.
Festa Major. Jocs amb mules. Alguaire, 1947
Figura 4. Regiment
Infanteria Amèrica
(Font imatges
Google)
49
25

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL PUJOL
Des de la biblioteca hem començat un
procés de col·laboració amb la llar d’infants
Merli, sota el títol Minuts menuts,
consistent en què mensualment els més petits, visiten
la biblioteca per a familiaritzar-se amb l’espai
i amb els contes.
Durant aquesta estona, miren i toquen els
llibres, però també escolten les històries que les
senyoretes els expliquen.
Gràcies a aquesta nova iniciativa, la central de
biblioteques de Lleida el passat mes de febrer, ens
va cedir una important col·lecció de contes i cd’s
per a infants de fins a 5 anys situats a l’espai de la
bebeteca i disponibles per a tots els petits usuaris.
Aquests llibres, són especials per a nens i nenes
de poca edat, més resistents. Alguns són de roba,
d’altres de plàstic i la majoria de cartró dur. En total,
una quarantena de nous contes per a les primeres
associacions d’imatges i paraules.
Pel que fa als cd’s, trobem un tipus de música
relaxant especial per al seu gaudi. Esperem que
aquests nous materials siguin aprofitats al màxim
pels petits i petites usuaris de la biblioteca!
26 49
ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
Un trimestre molt actiu
Activitats realitzades i per realitzar!
Enguany a la biblioteca hem començat el 2012
amb força, durant el gener, vam tenir amb nosaltres
un convidat de luxe, el periodista esportiu Albert
Llimós, autor de la novel·la: La dona que fugia de
la boira. Ens va parlar de la seva experiència com
a escriptor i també ens va relatar detalls del llibre
que va compartir amb els assistents. Des d’aquestes
línies volem agrair-li la seva participació.
Pels més petits,
vam realitzar
una activitat
ben diferent, en
aquest cas, la directora
del Club
Banyetes de Lleida
TV, Romina
Rodríguez, va
ser l’encarregadad’explicar-nos
el conte Banyetes i el Riu Segre, el primer
llibre d’una col·lecció sobre aquest personatge
tant conegut pels nens i nenes i del qual, ella
n’és l’escriptora. A més a més de la Romina, que va
dedicar-nos el llibre de la biblioteca, vam comptar

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
amb la presència del mateix Banyetes que va saludar
a tots els nens i nenes de la biblioteca. Hem
de donar les gràcies al cargol més famós de Lleida
i també per suposat a la Romina!
Durant el mes de febrer vam tenir l’exposició
itinerant Alfonso Zapico, l’art de la novel·la gràfica,
una mostra de dos dels còmics per adults més reconeguts
d’aquest dibuixant que anava acompanyada
de diferents còmics d’actualitat que els usuaris es
podien endur en préstec.
A més a més, i vinculat amb l’exposició, els
membres del grup de lectura de la biblioteca vam
realitzar una sortida. Feia alguns mesos que havíem
ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
treballat el còmic per adults “Arrugas”
i ara, vam anar al cinema a veure
la pel·lícula inspirada en aquest llibre
de Paco Roca. Ens va agradar força l’adaptació què,
per cert, va quedar guanyadora del premi Goya al
millor guió adaptat. Us la recomanem!
Al març…
Durant el mes de març per commemorar el
Dia Mundial de la Poesia, vam realitzar una acció
dinàmica literario–visual consistent en què, tots els
usuaris/es que van voler participar-hi, van ser gravats
llegint el seu poema preferit. Un cop fet el recull, el
dia 21 de març es publicà aquest vídeo a través del
canal d’audio de Youtube i també es podrà veure a la
web de l’Ajuntament o al Facebook de la biblioteca.
* De l’1 al 15 – Exposició Simone de Beauvoir,
feminista i escriptora. Per commemorar el Dia Internacional
de les Dones, acollim aquesta exposició
sobre una gran figura, Simone de Beauvoir. Podreu
visitar-la en l’horari d’obertura habitual de la biblioteca.
Amb el suport de l’institut Català de les Dones.
* Dimarts, 6 – Conferència sobre el càncer: tu
també hi tens alguna cosa a dir. Es tractarà el de
mama, coll d’úter i el de pròstata. A les 16,00h. A
càrrec d’alumnes i professionals d’educació sanitària.
Obert a tothom.
* Dijous, 8 – Rosa caramel i altres contes per
la igualtat. A les 18.00 h. Amb aquesta sessió de
contes manifestem que la violència envers les dones
és una vulneració dels drets humans i un obstacle
per assolir la pau i el progrés de les nacions i del
pobles. De manera entenedora, es parlarà de la
49
27

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA ACTUALITAT PUJOL PUJOL
llibertat i de la igualtat de condicions. Amb la narradora
Anna de Dios.
* Divendres, 9 – Minuts menuts. A les 10.00 h.
Els més petits de la llar d’infants Merli visitaran la
biblioteca.
I a l’abril...“Cultura BiblioActiva”
Dijous, 19 – Contes de Sant Jordi. A les 18.00 h.
Dijous, 19 – Contes per adults. A les 19.30 h.
Sessió adreçada a un públic adult. Amb la narradora
Anna de Dios. Obert a tothom.
* Del 20 al 30 – Exposició Per sucar-hi pa! Un
recorregut gastronòmic pel món dels llibres per infants
i joves. No te la perdis. En l’horari d’obertura
habitual de la biblioteca.
28 49
ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
* Dimecres,
25 – Presentació
del llibre Cosetes
d’Iván. A les 19.30 h.
Comptarem amb la
presència de la comunicadora
Mariví
Chacón, presentadora
del programa
Cafeïna de Lleida
TV, en aquest cas
ens parlarà com autora
d’aquest llibre
que tracta de la seva
experiència com a mare. Obert a tothom.
* Divendres, 27 – Minuts menuts. A les 10.00
h. Els infants de la llar d’infants Merli, novament,
visitaran la biblioteca.
Ja han finalitzat els cursos d’informàtica gratuïts organitzats per l’Ajuntament durant el
primer trimestre de 2012. A la foto, els alumnes just després de rebre el diploma entregat pel
nostre alcalde, Antoni Perea.

UALITAT
SALUT
Consells de Salut
Jordina Feliu i Albana
Benvolguts veïns,
Som la Marta, la Lourdes, la Lorena i la Jordina; infermeres de l’Hospital Universitari Arnau
de Vilanova de Lleida.
A partir d’ara, publicarem trimestralment un consell de salut al Cercavila, sobre temes d’actualitat o
d’interès sanitari a la població.
Us convidem a que ens envieu les vostres propostes per fer més dinàmica aquesta nova secció i
poder resoldre els vostres dubtes o preocupacions.
Febre i convulsió febril en el nen
Què és la febre?
La febre és l’augment de la temperatura corporal
axil·lar per sobre de 38ºC.
Considerant:
Afebril (temperatura corporal fins a 37ºC)
Febrícula (temperatura corporal entre 37ºC i
38ºC)
Febre (temperatura corporal > 38ºC)
Quines són les causes principals d’aparició de
la febre?
La febre no és res més que una manifestació
dels mecanismes defensius de l’organisme contra
qualsevol virus o bactèria que està creant l’existència
d’una infecció. La febre és típica, però no
exclusiva de les malalties infeccioses. Pot esdevenir
d’un acalorament per assolellada, excés de roba,
set, exercici físic excessiu...
No ha de ser sobrevalorada sobre un fet de mal
49
29

30 49
ACTUALITAT CARTES SALUT
pronòstic. La seva presència no ha de condemnar
sempre el nen al llit. S’ha de lluitar sempre amb la
idea que si no sobrepassa els 40-41ºC no comporta
cap perill i el fet que sigui alta no pressuposa cap
gravetat.
Com prendre correctament la temperatura en
el nen?
El que hem de fer és posar-li el termòmetre
digital a l’axil·la i esperar-nos a que aquest ens avisi
amb la senyal acústica, el qual ens permetrà de
conèixer amb exactitud la seva temperatura i les
fluctuacions que aquesta experimenta.
Recomanem no utilitzar els termòmetres de
mercuri, ja que si es trenquen són tòxics.
Què fem quan el nen té febre?
1. No s’alarmi!!! Majoritàriament la febre d’un
nen no és greu ni justifica cap urgència.
2. Destapar i posar-li roba lleugera.
3. Administrar l’antitèrmic en gotes, xarop...
segons pauta i prescripció mèdica.
4. Mantenir l’habitació a temperatura uniforme,
entre 20-24ºC, amb termòmetre de
paret.
5. L’habitació s’haurà de ventilar dos cops
al dia, sense corrents d’aire i durant pocs
minuts.
6. Utilitzar mitjans
físics per baixar
la febre:
7. Aplicar draps
freds sobre la pell
(a la front, a les
aixelles i les ingles)
8. Banyar al nen amb aigua tèbia (36ºC) i eixugar-lo
bé perquè no senti fred.
9. No utilitzeu aigua freda ni alcohol
10. No forçar-lo a menjar
11. Oferir-li líquids ensucrats, sucs i brous amb
poca sal
12. Si vomita, doneu-li aigua ensucrada a culleradetes
i sovint.
Quan anar al metge?
Heu d’anar al metge de manera urgent si el
nen té febre i:
1. El nen té menys de 3 mesos.
2. Té mal aspecte, se’l veu molt afectat.
3. Té dificultat respiratòria o respira molt de
pressa.
4. Té una erupció petequial (taques de color
vermell o violaci, de la mida d’una piga,
que no marxen en estirar la pell o en fer-hi
pressió a sobre).
5. Té vòmits repetits.
6. Té dificultat per moure el coll.
7. Té la fontanel·la (la part tova del cap en els
lactant) bombada.
8. Està molt adormit.
9. Heu d’anar al metge, també, si amb la febre
hi ha: mal d’orella, mal de coll, la febre dura
4 dies o més sense saber-ne la causa.
10. Un nen amb un refredat que té bon aspecte
no necessita anar al metge perquè tingui
febre.
Què és la convulsió
febril?
És una crisi on
es produeixen uns
moviments involuntaris
dels braços, cames,
cara i ulls. Poden
presentar, també,
rigidesa o decaïment
del cos i pal·lidesa
o cianosi (coloració
blavosa).
La majoria de les convulsions duren 1 o 2 minuts
encara que algunes poden ser tan breus com alguns
segons i altres poden durar més de 15 minuts.
Posteriorment de la convulsió el nen pot quedar-se
adormit.

SALUT
Què hem de fer davant d’una convulsió febril?
1. El més important i difícil és intentar mantenir
la calma. La majoria de les convulsions
paren per si mateixes en uns minuts.
2. Controlar, si és possible, el temps de durada
de la convulsió.
3. Estirar el nen boca amunt en una superfície
plana i dura o en un lloc on no pugui
prendre mal (evitar cops, caigudes, retirar
objectes, afl uixar la roba i treure l’excés
d’abric...)
4. Col·locar el cap de costat per si vomita.
5. No intentar obrir-li la boca perquè li podem
fer mal.
6. Si el metge/pediatra ho ha indicat, pot
administrar-li per via rectal el Diacepam
(Stesolid®), segons prescripció i administrar
seguint les indicacions d’ús assenyalades en
el prospecte del medicament.
Què hem de fer desprès d’una convulsió?
1. Traslladar al nen al Centre Mèdic més proper.
2. Procurar recordar:
Si el nen ha realitzat moviments i quins
han estat.
Si ha perdut el coneixement.
Si ha canviat de color.
Comunicat Informatiu
Si ha vomitat.
Si ha controlat esfínters: micció i deposició.
Si s’ha adormit després de la crisi.
Temps aproximat que ha durat la crisi.
3. Informi al personal sanitari de:
Dosi i hora d’administració de l’antitèrmic.
Dosi i hora d’administració de l’Stesolid®
Totes aquestes dades seran de molta utilitat
perquè el metge pugui avaluar la convulsió del
vostre fi ll.
Recollida gratuïta de mobles i atuells
(1r trimestre de 2012)
1 de març - 2 d’abril - 3 de maig
Regidoria de Medi Ambient
Ajuntament d’Alguaire
Si teniu electrodomèstics vells, mobles o d’altres voluminosos que voleu llençar,
aquests són els dies de recollida.
Recordeu que us vindran a recollir els voluminosos a casa i de manera gratuïta.
Prèviament però, és imprescindible apuntar-se a l’Ajuntament.
Tel. 973 75 60 06
49
31

32 49
LES PADRINES
Les padrines del poble
Continuem recordant a les padrines
del poble “mentre no es digui
el contrari”, crec que aquest
apartat al Cercavila no hem de deixar que
es perdi, per part meva hi posaré tota la
voluntat per anar fent aquesta tasca, això si,
sempre amb el consentiment dels familiars
i l’aportació de dades que ells em faciliten
per poder dur a terme aquests recordatoris.
Voldria fer un petit incís, i es que si algú
esta interessat en recordar alguna padrina en
especial, no dubteu en fer-m’ho saber.
Bé, no la fem esperar més aquesta padrina,
La padrina de cal Tomasola
La nostra Antonieta, la rossa de cal Pedro, va
néixer el 28 d’abril de 1914. Era la germana gran
de quatre germans: la Treseta, el Ramon i la Josefina.
Els seus pares, en Ramon Badia Rodié (de cal
Pedro) i l’Antònia Justribó Roix (de cal Tiberi), van
construir aquesta família al carrer Merli on encara
hi ha la casa pairal.
La seva infantesa humil, la va dur a anar a
demanar feina a la fàbrica de filats, per iniciativa
pròpia abans de l’edat, perquè estava cansada de
fer feines a l’horta amb el seu pare.
Va començar a la fàbrica molt joveneta, més
endavant va marxar cap a les fàbriques manresanes
com moltes altres noies del poble, però va ser a la
del nostre poble on va començar. En aquells dies, ja
festejava amb el que seria el seu marit, en Sadurní
Garriga Feliu, de cal Tomasola i per aquest motiu,
la seva estada a Manresa fou curta.
El 28 de març de 1935 es va casar i van anar a
viure al carrer Moll numero 23. El primer fill que va
néixer d’aquesta unió va ser el Ramon, l’any 1938 en
plena guerra civil. Als pocs dies del seu naixement
en Sadurní va marxar al front de Saragossa. Per
sort, va tornar i en fer-ho el petit Ramon no coneixia
al pare i li deia que marxés, que la mare era seva.
Quatre anys més tard va arribar el Josep i al cap de
10 anys més naixerà el Domingo.
Ramon Moncasi i Terrado
La nostra padrina era una dona humil però amb
una gran saviesa, amb un caràcter ferm i a la vegada
amorós, que valorava sobretot la família i el benestar
dels seus, senzilla treballadora i emprenedora,
va estar sempre al costat del seu marit i es per tots
nosaltres un exemple a seguir.
Treballava a la fàbrica al torn de tarda, feia la
feina de casa i ajudava al seu marit al camp. Més
endavant, va anar a treballar a cal Callico, una fàbrica
tèxtil de la que encara en queden restes al camí
de Cruells, on feia torn de nit, així podia atendre
durant el dia els seus fills. Tenaç i treballadora va
tirar endavant juntament amb el seu marit la seva
família. Va quedar-se vídua l’any 1978 i llavors va
anar a viure amb el seu fill gran i la seva família i
compartia amb tots nosaltres els seus consells, vivències
i experiències que sempre tenim presents.
Els seus néts tenim els records de les seves
cançons, dels jocs de falda, de la seva companyia,
coques a la cassola, el “mandongo”que, algun jove
potser no sap que es el mandongo.
Dona acostumada a treballar a l’horta, va gaudir
fent l’hort fins als seus 85 anys i ajudant a la seva
família. Ens va deixar al desembre de 2003 amb 89
anys.
Què us ha semblat la padrina de cal Tomasola?
Esperem que us hagi resultat interessant… A la fotografia
esta acompanyada de la seva besnéta Laura.
Fins la propera padrina que serà la de cal…

CARTES
Josep Pla
SAPS QUI ERA?
El personatge que recordem en aquest
resum, tracta de la vida personal i professional
de Josep Pla.
Va ser més que un “homenot”, que es va
dedicar a escriure durant el trajecte de la seva
vida, deixant un llegat immens que si l’haguéssim
d’analitzar tot, no acabaríem ni en un Cercavila, ni
en dos, ni en...
Per ell va ser tan important el fet de poder
escriure, que els últims anys de la seva vida en un
sotrac que li va donar la salut, després d’un infart
als 75 anys, al visitar-lo el seu analista interessant-se
pel que li han dit els metges. En Josep li diu: “M’han
aconsellat que no fumi i que no begui” i l’analista,
en Frederic Sunyer li pregunta: “I ja ho farà?” al
que respon ell: “No. Si no fumo, no bec, ni prenc
cafès, no podré escriure i si no escric, perquè he
de viure?”. Deia: “És evident que la cosa que m’ha
apassionat -fins al deliri- ha estat el meu ofici. Ho he
sacrificat tot, però potser encara hi ha alguna cosa
que m’ha apassionat més, la meva llibertat íntima i
pública. Tot el restant, ho dono per una pipada de
tabac”. Perquè veieu l’important que va ser per ell
el fet de poder escriure.
Pla va ser un observador agut de la realitat i
dels petits detalls, i va donar un fidel testimoniatge
de la societat del seu temps. Les seves obres mostren
una visió subjectiva i col·loquial, “antiliterària”,
en la qual destaca, malgrat tot, un enorme treball
estilístic per anomenar les coses pel seu nom i
“matisar-les amb l’adjectiu precís”, una de les seves
obsessions literàries més persistents.
En Josep Pla i Casadevall neix a les cinc de la
tarda del dia 8 de març de 1897 a Palafrugell, a la
casa que els seus pares tenien llogada al carrer Nou.
La família Pla és una de les més benestants del
poble. El patrimoni familiar és notable. A part del Mas
Pla, de la casa familiar del carrer del Sol i de la casa
del Canadell, tenen altres propietats, entre d’altres
uns terrenys a Aigua Gèlida. El seu pare és, a més,
propietari d’una fàbrica de begudes gasoses i junt
amb un rajoler d’una bòvila. La seva mare va heretar
una gran fortuna que li vingué d’Esteve Casadevall.
En Pla tenia un caràcter molt esquerp i independent,
cosa que va fer perillar el matrimoni amb
la única dona que es va casar. Amb els anys però,
es sabrà que no havien estat legalment casats.
Ramon Moncasi i Terrado
Portaveu Grup Municipal Socialista
La seva dona la va conèixer a Paris durant el seu
exili. Es deia Adi Enberg i era una ciutadana noruega
nascuda a Barcelona. Es van separar l’any 1939.
Es deia que l’escriptor preferia la companyia
de dones més atractives i sense cap pretensió intellectual
“mireu quina sort he fet” -va dir un dia quan
vivia amb una dona a Cadaquès- “la meva dona no
sap ni llegir ni escriure”.
Bé, hem de dir que aquest personatge que al
seu moment va ser criticat per estar en entra de la
dictadura, va estar més del costat de Franco que
de la república. Ràpidament es va mostrar escèptic,
especialment per la impossibilitat de continuar publicant
en català. Encara que la infatigable censura
franquista l’incomodava profundament. Detestava
el menyspreu del règim autoritari per la llengua i la
cultura catalanes i la seva obstinada incapacitat per
a esdevenir una democràcia, ni que fos “tutelada”.
No es considerava nacionalista català, era un
home de món que creia en les singularitats territorials
però també en la necessitat d’una identitat més
general. Amb els anys les coses canviarien i decideix
recolzar–se més en el catalanisme.
D’aquí que hagi estat un personatge molt criticat
per uns i exaltat per d’altres.
Com hem dit en un apartat d’aquest treball,
no acabaríem de parla de Josep Pla ni en un dia ni
en dos, però almenys hem fet una petita pinzellada
del que va ser un gran escriptor. L’any 1980, ja en
la darrera etapa de la seva vida, Josep Tarradellas
li va imposar la Medalla d’Or de la Generalitat de
Catalunya.
Pla morí el a Llofriu el 23 d’abril de 1981, un
mes i mig després d’haver fets els 84 anys.
Informació consultada: Josep Pla de Lluís Bonada. Ed. Empúries,
Barcelona, 1991
49
33

34 49
CARTES
Vacances en pau 2012
Que son les Vacances en Pau? Son un
projecte, organitzat per la Delegació
del Front Polisari, conjuntament amb
totes les entitats solidàries amb el Poble Sahrauí
a Catalunya, és un símbol de solidaritat amb els
nens i nenes sahrauís i un clam per la pau contra la
injustícia i la guerra.
A Lleida tenim AASTP - Associació d’Amics del
Sàhara de les Terres de Ponent, aquest projecte, on
famílies catalanes acolliran a nens i nenes sahrauís
durant els mesos de juliol i agost. A la província de
Lleida l’any passat vam tenir 45 nens i nenes entre 6
i 12 anys. Aquesta iniciativa pretén donar a aquests
infants la possibilitat de veure moltes coses que fins
ara només coneixen pels llibres escolars (rius, muntanyes,
el mar...) i la de conviure amb nens i nenes
catalans/nes per arribar a tenir una altra imatge del
món, diferent a la que els hi mostra la realitat quotidiana
dels campaments de refugiats on el Poble
Sahrauí viu exiliat des de l’any 1975.
Des de la signatura dels Acords Tripartits de Madrid
i l’immediat repartiment del Sàhara Occidental
en mans de Marroc i Mauritània, al voltant de 184.000
sahrauís
viuen organitzats
en campaments
allà
on res no
creix, la
«hammada»,
un desertinhòspit
situat a
la regió algeriana
de
Tindouf.
L e s
condicions
de vida són
extremes:
temperaturessuperi-
Maria González i Jiménez
ors als 50 graus a l’estiu i baixíssimes durant les
nits de l’hivern; amb manca d’aigua corrent i llum
elèctrica. A tot això, s’ha de sumar la manca d’alimentació
creixent, vestit i, en definitiva, dels productes
més bàsics. Un dels sectors més afectats per
aquestes difícils condicions de vida són els nens i
nenes que en moltes ocasions no tenen cobertes les
necessitats més bàsiques per al seu bon creixement
i desenvolupament personal.
La creixent manca d’aliments, deguda el retall
important de l’ajuda alimentària per part dels organismes
internacionals (PAM, ACNUR), és una de
les necessitats bàsiques que any rere any agreuja la
situació precària de la població dels campaments,
de la que els infants constitueixen un grup de risc.
Per la qual cosa el projecte d’acolliment temporal
“Vacances en Pau” es fa cada any més necessari,
entre altres coses, per tal de detectar possibles problemes
de salut i proporcionar al nens una atenció
mèdica i una alimentació equilibrada.
Al nostre poble aquest any hem tingut dos
nens sahrauís del campament de Dajla, situat a uns
4000km d’Argel, la NANA de 6 anys i el MOHAMED
de 7. Era el primer any que els dos que han pogut
gaudir d’una revisió mèdica, per cert, molt favorable
per als petits.
Han
vist per
primera
vegada
una piscina,
un
parc, fins
i tot més
de dos
arbres
junts, els
seus ulls
han brillat
cada
segon
que han
estat en-
Arribada de la Nana a Lleida Visitant el Sagrat Cor

CARTES
tre nosaltres en aquets poble, el Mohamed potser
no l’heu vist tant ja que els matins anava al casalet
d’ Almenar, ja que la seva família viu aquí però
treballa allà.
La Nana gairebé l’ha conegut tothom, una nena
molt eixerida que anava saludant a tothom el qui es
trobava, sobretot a les senyores grans, ja que en la
seva cultura les dones son l’eix de la família. Tenia
especial devoció per la Sra. Maria. Només llevar-se,
tenia pressa per anar a veure si podia ajudar-la a
regar les flors. Encara ara quant parlem per telèfon
pregunta per elles, mai n’havia vist i totes li semblaven
boniques.
Anava cada matí al parc de la Plaça Catalunya i
a la tarda a les piscines on tots els nens la coneixien,
i això que gairebé no els entenia els primers dies.
Però va marxar parlant català.
Però aquest any necessiten l’ajuda de tot el
poble d’Alguaire per poder tornar a venir, ja que
De camí al Prat per
marxar als campaments
Mohamed a l’escola
les subvencions son gairebé invisibles, no arriba per
a pagar el bitllet d’avió i papers burocràtics. Per
una mínima aportació de cada veí, podem fer que
aquests nens surtin al juliol del terrible desert que
un dia els va acollir com a refugiats, i poder gaudir
una altra vegada de la nostra plaça, de les piscines i
de tots els aliments que aquí tenen els nostres nens
i ells no sabien ni que existeixin fora dels llibres.
Des d’aquí agraeixo a totes les persones que
estiguin interessades en participar en que aquests
infants tornin a venir a Alguaire.
Si voleu fer una petita aportació econòmica
trobàreu una guardiola al següent punt de recollida:
- Botiga Dolç i Salat Margarita
En aquesta web podeu entrar i votar, cada
vot el canviaran per euros: http://www.nuez.es/
proyectosocial/vplleida-2012.html o al nº CCC de
l’associació 2100-0337-02-0200172944
Gràcies als transports li podem enviar menjar i
productes bàsics al campament
49
35

36 49
CARTES
La xocolata
Ma padrina en deia el “xicolate” i
nosaltres també tot i que ara, més
d’una vegada, ho repolim i en diem
la xocolata. Una manera molt cruixent de menjarme-la
és amb pa torrat i amb un raig d’oli. Una altra
forma deliciosa de gaudir-la és posar-me’n un bocí
a la boca; assaborint-la mentre es desfà. El pitjor
d’això és que no puc parar amb només un trosset i
de vegades, la cosa s’allarga més del que voldria...
Bé doncs, els experts diuen que uns 20 gr.
màxim al dia, són suficients per a obtenir tots els
seus beneficis saludables ja que és un aliment molt
energètic.
Sempre hem cregut que pot provocar càries
però no és cert; els tanins que conté frenen el creixement
de les bactèries tot i que per compensar
l’efecte del sucre que porta, és fonamental mantenir
una bona higiene bucodental.
Un altre mite fals és que fa sortir acné. Doncs
sapigueu que no s’ha trobat cap relació entre l’alimentació
i l’aparició d’acné en adolescents. El més
probable és que aquesta secreció excessiva de
greix, sigui deguda als desequilibris hormonals o
genètics, però no a factors nutricionals.
La quantitat més gran d’antioxidants es troba a
la xocolata negra, aquella que té una concentració
de cacau superior al 70%. Té també, més quantitat
de magnesi i fòsfor que la xocolata amb llet que és
més rica en calci. És important mirar l’etiqueta; en
pots trobar amb llet amb un 40% de cacau i una
sense llet amb només un 35%. I si ens preocupen
les calories, no hi ha gaire diferència entre l’una i
l’altra: n’aporten 500-550 per cada 100g.
Parlant d’antioxidants: el cacau és molt ric en
polifenols, sobretot en flavonoides que frenen l’envelliment
dels teixits, l’oxidació cel·lular i el desenvo-
Maria Torrent i Comella
lupament de malalties com el càncer, cardiovasculars
o neurodegeneratives. També conté àcid oleic que
fa disminuir els nivells de colesterol total. Alguns
estudis indiquen que limita la secreció de líquids
en l’intestí prim i pot constituir un tractament molt
eficaç contra la diarrea. En el segle XVI ja s’utilitzava
en països d’Europa i Amèrica com a remei natural
per a combatre aquest trastorn. D’altra banda, la
xocolata negra és molt rica en fibra que ajuda a
reequilibrar la flora intestinal. Aneu amb compte
però, ja que si ens excedim ens pot provocar una
indigestió.
Un altre component és la teobromina que ajuda
a combatre la tos persistent. Un estudi realitzat al
Regne Unit va comprovar que aquest compost era
un 33% més eficaç que la codeïna i amb l’avantatge
de no presentar cap efecte secundari.
Només em queda dir-vos que vagi de gust!

CARTES
La Coral Ginestell celebra
el seu 25è aniversari
El passat 26 de desembre, la Coral Ginestell
va realitzar el seu primer concert de
celebració del 25è aniversari de la coral,
celebració que està tenint lloc al llarg de tot aquest
curs escolar.
Va ser precisament ara fa 25 anys que la coral
Ginestell, fundada per la Josefina Carrera, va fer el
seu primer concert. Ja sabeu que a Alguaire hi ha
hagut sempre tradició de cantaires i, prèviament
a la coral Ginestell, hi havia hagut una altra coral
que s’havia dissolt: Els cors alegres d’Alguaire. La
M. Carme Bañeres, llavors regidora de cultura de
l’Ajuntament d’Alguaire, va proposar a la Josefina
de recuperar alguns cantaires d’aquella antiga coral
i fer un petit concert de Nadal el mes de desembre
de 1986. En aquell concert hi va haver dos grups
de cantaires: un de nenes i nens grans i un altre de
nenes i nens petits. Més tard, moltes mares d’aquells
dos grups de cantaires van manifestar un gran interès
en el cant i es va activar la coral a partir dels
dos grups de nens i, a més, es va crear un tercer
grup de veus blanques, format per joves i moltes
mares de les corals dels nens. Una junta de mares
molt activa presidida inicialment per la Isabel Gruas
va anar acompanyant la coral durant molts anys.
Arran d’aquesta celebració, aquest curs la coral
Ginestell està de festa i anirà proposant activitats
Maria Carrera i Sabaté
a les quals us podreu afegir tots, tant els que heu
estat cantaires com els que estigueu interessats en
el cant. Per començar, i com que la vida és moviment
i dinamisme, hem fet una proposta innovadora per
als grups de nens i nenes que és la següent: unir
la música amb el teatre. Des del gener de 2012 la
coral infantil està oferint l’activitat de teatre musical
per als nens i nenes entre 3 i 14 anys i va a càrrec
del Carles Benseny i la Nerea Català. Algunes de
les activitats previstes per la coral Ginestell pels
propers mesos són les següents:
1. El 17 de març el grup de petits de la coral
té prevista l’assistència a un taller organitzat per
l’Auditori de Lleida en col·laboració amb l’Orfeó
Lleidatà, el preu per nen/a és de 6 euros si es va
en grup o bé de 8 euros si s’hi va individualment.
2. El dia 14 d’abril i dins del programa de l’abril
cultural d’Alguaire, la Coral Ginestell oferirà un taller
de comunicació corporal a través de la música
i objectes a càrrec del Carles Benseny i la Nerea
Català. Serà a les 5 de la tarda a la sala del costat
de la Biblioteca Lladonosa Pujol d’Alguaire i durarà
aproximadament una hora. Tothom hi és convidat,
petits i grans i es recomana portar roba còmoda i
mitjons antilliscants.
3. El dissabte 5 de maig a les 4 de la tarda es
convoca a tots els excantaires de la coral Ginestell
49
37

38 49
CARTES
que vulguin i tinguin ganes de participar al concert
de fi nal de curs, a la sala d’Actes de l’Ajuntament
d’Alguaire per donar-los les partitures així com per
comunicar-los les dates dels assajos generals anteriors
al concert.
4. El dia 9 de juny a les 6 de la tarda tindrà
lloc el concert de fi nal de curs i celebració del 25è
aniversari de la coral Ginestell al Casal d’Alguaire.
5. El 29 d’agost a les 8 de la tarda la coral Ginestell
oferirà un concert a l’Institut d’Estudis Ilerdencs
de Lleida emmarcat dins del programa de concerts
d’estiu de l’IEI.
A mi m’agradaria compartir amb vosaltres els
benefi cis innumerables de la música. Diuen alguns
experts que al començament de la creació humana
no hi havia un llenguatge com el que coneixem,
sinó que només hi havia la música. L’home primitiu
sembla ser que expressava els seus pensaments
i sentiments amb sons baixos i alts, lents i llargs.
Activitats Associació
Dones Merli
El grup de dansa del ventre us fem saber
que el dia 21 d’abril estarem participant
de les activitats que s’organitzen al Casal
Aquests sons comunicaven diferents significats
segons la manera d’expressar-se i, a poc a poc, es
van anar formant els signes lingüístics i, més endavant,
les paraules. Gradualment, es va transformar
la música en un llenguatge, però el llenguatge mai
no s’ha desvinculat de la música. La música s’amaga
dins del llenguatge tal com l’ànima s’amaga
dins del cos. La música és el llenguatge perfecte i
universal i pot expressar els sentiments molt millor
que qualsevol llengua. Cantar o escoltar música té
un efecte immediat en les nostres emocions i en el
nostre estat d’ànim. Ja ho diuen: l’ocell no canta
perquè és feliç sinó que és feliç perquè canta. Així
que tinguem sempre present que la música és una
eina extraordinària per augmentar la nostra alegria,
felicitat i benestar personal.
La Coral Ginestell us convida a participar en
totes les seves activitats, a cantar i a augmentar la
vostra alegria, felicitat i benestar personal.
Associació Dones Merli
dins de l’Abril Cultural. Els diferents actes començaran
a les 18 h. de la tarda. Us hi esperem!
Així mateix, si alguna
de vosaltres vol
apuntar-se a ballar amb
nosaltres, només cal que
us poseu en contacte
amb l’Associació.

CARTES
Memòria d’activitats
de l’any 2011
- 15 d’abril: En motiu de la Setmana Cultural, s’organitza
la conferència “Breu història dels Cavallers
Sanjoanistes de l’Ordre de Malta” a càrrec
del Sr. Dativo Salvia Ocaña, historiador local.
L’esdeveniment va aplegar una gran quantitat
de públic, encuriosida tant pel tema a tractar,
com per la figura del ponent, natural del nostre
poble i especialista en història medieval i autor
de nombroses publicacions historiogràfiques.
- Visita – intercanvi amb els “Amics de la Seu Vella”
de Lleida. Entrevista amb el seu president el Sr.
Joan Ramon González, amb qui es comparteixen
inquietuds i iniciatives comuns.
- Entretant, rebem la magnífica notícia de la proclamació
de l’exposició que es va fer al Merli, com
a candidata als Premis FAD 2011 d’arquitectura.
L’esdeveniment es publica a la revista ON i suposa
un reconeixement de primer nivell a la qualitat de
l’actuació que es va dur a terme al nostre Santuari.
- Durant aquest mateix any, es publica amb el nom
“El Santuari de Santa Maria del Merli de la Vila
d’Alguaire: anàlisi artístic del temple del segle
XIII” un article del Sr. Francesc Fité Llevot de la
Universitat de Lleida. Aquest exhaustiu informe
veu la llum en la prestigiosa Revista d’Humanitats
de l’Urgell: URTX, juntament amb d’altres treballs
Associació Amics del
Patrimoni Cultural d’Alguaire
d’arqueologia, arquitectura, urbanisme, arxivística,
paleontologia, etc. de les nostre contrades.
Recordem a tothom que vulgui adquirir-lo pot
trobar-lo a l’estanc d’Alguaire.
Foto de grup al Sant Crist de Balaguer
- El dia 4 de setembre es va realitzar una excursió
als Castells de Pallargues i Montsonís i al Sant Crist
de Balaguer. Una jornada molt interessant per
conèixer aquests llocs tant suggerents i propers,
amb vestigis
d’altres
temps ben
conservats
i dignificats
que
provoquen
la nostra
atenció i
admiració.
La jornada
resulta
molt agradable
i
consolida
l’esperit i
la curiosi-
49
39

40 49
CARTES
tat de visitar indrets de valor històric
i patrimonial, que referma la voluntat
de no deixar de practicar.
- Dia 16 de setembre: Presentació del
llibre del Santuari de la Mare de Déu
del Merli. Esdeveniment que acaba
resultant un èxit per l’assistència
i l’interès provocat per una de les
poquíssimes publicacions realitzades
d’aquest tipus.
- Les autoritats i les persones responsables
d’aquest gran moment
cultural, van ajudar a lluir un acte que
l’Associació considera de gran valor
pel nostre poble.
- Mitjans de comunicació provincial
com La Mañana i el Segre ressenyen
els següents dies l’aparició del llibre.
- Dies 17 i 18 de setembre, presència amb estand
Presentació del llibre
Visitants a l’estand dels Amics del Patrimoni a la Fira de la Figa 2011
propi a la Fira de la Figa. L’exposició de material
fotogràfic, artístic,llibres… provoca l’interès dels
visitants que durant aquests dies s’acosten a la
nostra vila.
- Durant tot l’any es realitza un importantíssim
treball conjuntament amb l’Ajuntament per valorar
i impulsar la restauració i conservació de les
pintures del Merli. De la mà d’altres organismes
dependents de totes les institucions, com són el
Bisbat de Lleida, el Centre de Restauració del
Museu de Lleida o la Generalitat de Catalunya,
s’engega una actuació encara vigent, que significa
una gran presa de consciència que esperem
que tingui un resultat satisfactori en una qüestió
tant delicada.

CARTES
Taller de matemàtiques
vivencials
Els dies 27, 28,29 i 30 del desembre passat
va tenir lloc el taller de matemàtiques
vivencial a l’antic gimnàs municipal, al
costat de la Biblioteca Josep Lladonosa Pujol d’Alguaire.
Per mi va estar una experiència molt enriquidora
que ens va portar a veure les matemàtiques
des d’una altra perspectiva.
Els més petits van treballar alguns conceptes
previs a les matemàtiques a través de la manipulació
de diferents materials, una de les coses que més
els va agradar va ser reconèixer les qualitats dels
materials amb els ulls tapats. Després van identificar,
reconèixer i definir quantitats tot utilitzant objectes
d’ús quotidià i també materials estructurats. Van
traçar xifres resseguint uns números prèviament
preparats amb paper de vidre i els van escriure a la
sorra, a l’aire, a l’esquena del company i finalment
a la pissarra. Per acabar van fer algunes operacions
bàsiques de sumar i restar i van elaborar uns comptadors
per endur-se a casa per si tenien ganes de
seguir practicant les primeres sumes i restes.
Amb els més grans del grup de petits vam
començar fent operacions bàsiques de sumar i restar
amb diferents tipus de materials estructurats.
Després amb els números fins al 100 vam treballar
la seva descomposició en desenes i unitats tot fent
servir diferents jocs manipulatius. Finalment vam
acabar veient el sistema decimal fins al miler, i això
Maria Carrera i Sabaté
va ser el que més els va agradar, sobretot veure la
cadena de 1000 peces que pràcticament ocupava
tota la sala de punta a punta.
Amb el grup de les grans vam partir dels conceptes
d’unitat, desena, centena i miler veient les
cadenes de 100 i de 1000 totalment desplegades
i col·locant-hi les targetes corresponents a les diferents
quantitats. Després vam fer sumes i restes
amb quantitats fins als milers, multiplicacions i les
nenes més grans van fer també divisions. Totes les
operacions les van fer amb materials manipulatius.
Des d’aquí vull donar les gràcies a l’Ajuntament
d’Alguaire per haver-nos deixat fer ús d’un espai
molt confortable, així com també a tots els pares i
mares que em vau atorgar la confiança de deixar-me
al càrrec dels vostres fills durant els dies del taller.
49
41

42 49
CARTES
Procés per elaborar el
sabó a casa
Som padrins i padrines participants d’un
taller per a persones grans que organitza
la Llar de Jubilats i la Fundació La Caixa
portem alguns mesos fent diferents activitats que
són del nostre interès, ara però, fa alguns dies vam
realitzar sabó artesanal i hem pensat què el procés
d’elaboració potser us podria interessar, per això us
deixem algunes pautes per si voleu fer-ne vosaltres
a casa.
Elaborar el sabó era una de les tasques que
es cometien en gairebé totes les llars d’Alguaire,
abans de nosaltres, ho van produir les nostres mares,
padrines… avui són poques les dones que mantenen
aquesta costum, motiu que ens ha enganxat
per mostrar el procediment artesanal i tradicional i
plasmar-lo amb aquest document.
Els noms que se li dona, varien segons les cases
o les poblacions, sabó de casa, de llosa, de rajola,
de pedra, tradicional, etc. Els ingredients, sempre
han estat els residus domèstics, cal recordar que
abans no es llançava res, a tot se li donava una altra
utilitat. La matèria prima, per fabricar sabó la teníem
a la cuina amb l’oli brut de cuinar, la solada de la
topina del confit, amb les deixalles del calder de la
matança del porc, amb el greix i mantega de porc
de l’any anterior, amb el cuir i l’os del pernil i altres
deixalles semblants. Totes les restes es guardaven
en una tenalla de fang que es cobria la boca amb un
Llar de Jubilats
Joan Bañeres i Cateura
drap o amb una tapadora de fusta, d’aquesta manera
respirava i no es tornava tan ranci. Es feia sabó
dos cops a l’any, normalment un al febrer, després
d’haver fet la matança, per la quantitat de deixalles
que es generava i per l’aigua greixa del calder desprès
d’haver cuit les botifarres, i d’altres productes.
A l’estiu, la segona tongada, era la millor època de
l’any per fer sabó, tot i que es passava molta calor,
el greixos i la sosa càustica lligaven millor, i la decocció,
era força ràpida, també la pasta produïda
lligava millor i l’assecat era ràpid i consistent.
De vegades al partir la rajola per fer els talls de
sabó, la massa era granulosa i poc consistent, llavors
es “tornava a bullir per netejar-la”, això consistia en
ficar al calder la llosa i coure-la novament.
Els materials necessaris per fer la transformació
són:
- Calder on posar els ingredients
- Llenya per fer una foguera
- Tres peus (per sostenir el calder damunt la
foguera).
- Cullerot per remenar

CARTES
- Escumadora gran
- Capsa ampla i baixa
- Filferro i dos llistons petits de fusta
- Paper (pot ser de diari)
El sistema per fabricar el sabó varia segons les
cases, tot i que les diferències són petites, entre
tots nosaltres hem decidit ficar la nostra experiència
per tal de poder deixar escrita aquesta tradició
tan nostra.
Aquest sabó no té data de caducitat. És un
producte natural, sense conservants i és molt bo
per la pell, antigament la gent es rentava el cos i el
cabells, deixa la pell molt fina. També és el millor
netejador de taques de la roba.
Abans, el tallaven, l’esmicolaven, el barrejaven
amb aigua tèbia i amb aquesta barreja netejaven
els plats i estris de cuina, llavors no existia el rentavaixelles
com ara.
Procés de confecció del sabó
Comencem per la cocció, que s’ha de dur a
terme en un lloc obert perquè la sosa amb l’aigua i
la resta de productes desprenen vapors.
Es dilueix la sosa càustica en aigua, i en fred, es
remena i es deixa reposar durant un parell d’hores.
Es prepara la foguera i en el moment en què hi
ha bona brasa, posem el calder amb la sosa càustica
diluïda.
A continuació, es llença l’oli brut i residus de
greixos al calder. Remenem constantment, sempre
en la mateixa direcció, així evitarem que la massa es
talli. S’ha de remenar continua i fermament, sense
parar per impedir que al bullir la barreja surti del
calder.
Sabrem que el sabó s’ha fet si la massa no es
queda enganxada a l’escumadora. Llavors, el calder
es treu del foc i es deixa reposar durant uns minuts.
Tenim la pasta de sabó cuita i a punt de treure
del calder (cal vigilar, la pasta no ens ha de tocar la
pell, crema).
El calaix on dipositarem la mescla, el folrem
amb paper de diari, cal que la massa no es quedi
enganxada a la fusta i per deixar filtrar l’aigua sobrant
per damunt i davall (si fiquem un plàstic, no
es filtra).
Un cop tenim el calder fora del foc, amb l’escumadora
anem recollint per damunt la pasta, un cop
l’hem retirada tota, al fons del calder hi ha l’aigua
que no ha volgut el sabó i que no ens fa cap servei.
Es deixa reposar la massa durant 3 o 4 dies en
un lloc sec, el calaix no pot tocar el terra, penseu
que durant l’assecat de la rajola, filtra l’aigua sobrant
49
43

44 49
CARTES
que no vol la massa i cau al terra. Per saber si es prou
seca per tallar, es clava un punxó a la rajola, si surt
net, sense restes, vol dir que es a punt per ser tallat.
Amb dos llistons i un filferro es fabrica l’eina
per tallar la rajola de sabó.
Per tallar la rajola i transformar-la en pastilles,
s’aboca el calaix damunt la taula i amb el filferro es
talla, després amb una espàtula es treu el paper i
es poleix per deixar la peça neta.
Un cop tallat es deixa reposar durant un temps
per a què es pugui assecar del tot abans d’utilitzar-lo.
Amb el temps cada peça agafa un color marró
més fosc i de vegades envolta la rajola un pols blanc
que es la sal que sua la peça.
Aquestes son algunes de les peces que nosaltres
hem fet a casa nostra. Son totes diferents
d’aparença, tot i que fan el mateix servei.
Els participants d’aquesta acció local de la Llar
de Jubilats hem estat: Antònia Puig, Carme Bonet,
Dolors Rodés, Manola Morreres, Paquita Feliu,
Ramon Baradad, Ramoneta Feliu, Rosa Moratilla,
Roser Tribó, Teresa Flores i Trini Magrí.

CARTES
Pàgina júnior
Saps per què…
…algunes papallones tenen quatre ulls?
Segur que alguna vegada, ni que sigui en fotografies,
hauràs vist aquestes papallones. Són les
anomenades papallones-mussol.
A més dels veritables ulls anteriors, aquests
insectes tenen a les ales del darrera un altre parell
d’ulls ficticis, que donen a aquesta part del cos l’aparença
d’un cap real. Amb això, aquestes papallones
disposen
d ’ u n
excel·lent
recurs defensiu
ja
que desorienten
els enemics
que,
generalment,dirigeixen
Posa’t el davantal!
Amanida de primavera
Ingredients per a 4 persones:
· 2 cabdells d’enciam · 2 llaunes de tonyina
· 2 tomàquets d’amanir · Sal
· 1 ceba tendra · Vinagre
· 1 llauna d’olives farcides d’anxova · Oli d’oliva
· 2 ous · All i julivert picat
Preparació:
Per començar, demana-li al pare o a la mare que posi els ous a bullir
durant uns 12 minuts. Entretant, neteja les fulles de l’enciam amb aigua
i trenca-les a bocins amb les mans. Posa-les en una safata. A continuació,
demana-li a un adult que et talli els tomàquets i la ceba a rodanxes.
Posa la ceba barrejada amb l’enciam i el tomàquet per les vores de la
safata. Amaneix l’enciam i la ceba amb vinagre, sal i oli. Al tomàquet,
posa-hi sal, oli, all i julivert. Després, afegeix-hi la tonyina, les olives i els
ous pelats i tallats a quarts damunt de tot. Per sobre de l’ou tira-hi un
polsim de sal i d’oli. I bon profit!
Rosalia Tersa i Muñoz
el seu atac a
aquesta zona no
vital de l’organisme.
Dit d’una
altra manera, els
serveixen per
espantar un depredador
imitant
els ulls d’un gran
animal.
…les papallones tenen com una mena de
trompa?
Les papallones tenen una boca amb una espècie
de trompa, anomenada espiritrompa, que és
un conducte llarg que s’enrotlla en espiral i que pot
desenrotllar-se per succionar el nèctar de les flors,
com si fos una canya de beure.
Les papallones adultes de la majoria d’espècies
s’alimenten bàsicament de nèctar. De vegades,
l’espiritrompa és tant llarga com tot el cos de la
papallona.
49
45

46 49
EDUCACIÓ CARTES
Escola de Música Municipal
A
la foto, us presentem els i les alumnes
de l’Escola de Música Municipal d’Alguaire
que participaran a l’Abril Cultural,
el proper dia 22 d’abril i durant la presentació del
llibre guanyador del passat Premi Josep Lladonosa.
D’esquerra a dreta: Gemma Lirio, Martina Duque,
Pau LLobet, Joan Puñet, Gemma Arroyo, Judit
Alqueza, Laura Estrada, Anna Moragues, Raquel
Latorre i Alícia Llaràs.
El Nadal a l’escola bressol
L’escola està ben guarnida i a cada classe
hi hem penjat garlandes de colors que
brillen, fotos del Tió i dibuixos dels Tres
Les peces que interpretaran són:
Canon de Pachelbel
Vals de Kabalevsky
El Cant dels ocells
Us recordem que l’Escola de Música obrirà la
matrícula el proper mes de maig per a tothom que
tingui quatre o més anys i tingui interès en aprendre
a tocar el piano, la guitarra, la flauta o la bateria.
Apunteu-vos-hi!
Llar d’Infants Merli
Reis Mags. A més a més, hem fet diferents activitats
per a conèixer millor aquestes festes i avui n’hem fet
una d’aquelles que no volem que s’acabin mai! Les

EDUCACIÓ
educadores ens han ben preparat una sorpresa no
hi havia ni taules, ni mobles ni cadires, i al mig de
la classe hi havia unes paneres plenes de garlandes
i boles de Nadal. Les hem remenat i hi hem jugat
molta estona, ens les hem posat de bufandes i collarets,
ens hi hem ben embolicat, les hem llençat
totes alhora ben enlaire i ens hem posat a sota quan
queien, les hem fet servir per a fer-nos pessigolles…
També per aquestes dates hem rebut la visita
del Pare Noel. Els nens i nenes han quedat encan-
tats amb la seva visita, s’han fet fotografi es amb
ell i han rebut un obsequi de la seva part. A més a
més també ens va visitat el Patge de Ses Majestats
els Reis de l’Orient, que tots els nens i les nenes de
l’escola, juntament amb els pares van poder donar-li
la carta amb les joguines que demanaven. Estaven
molt emocionats.
Però a part de tot això, hem fet cagar la Soca,
hem tastat les neules, hem fet una torronada i un
super mega festival de Nadal.
49
47

48 49
EDUCACIÓ CARTES
Activitats a l’Escola
Dia Escolar de la No-violència i la Pau
Tota l’Escola Teresa Bergadà d’Alguaire
hem celebrat avui 30 de gener, el Dia
Escolar de la No-violència i la Pau. Hem
dibuixat el colom de la Pau i hem llegit poemes i
cantat cançons per fer arribar el nostre missatge de
pau a tot el món.
Escola Teresa Bergadà

EDUCACIÓ
Carnestoltes a l’escola
El dimarts 21 de febrer, tota l’escola va
celebrar el dia de “Carnestoltes”. Al
matí tots vam anar a l’escola amb el
cap ben tapat… hi havia barrets de tota mena,
mocadors, perruques. En acabar aquesta divertida
jornada, tots ens vam emportar les caretes
que havíem fet a classe.
49
49

50
PASSA LO TEMPS
Mots encreuats
Escriu cada definició al seu lloc.
Horitzontals: 1. Segon nom del riu que passa per Alguaire.
2. Sant al qual està dedicat l’església d’Alguaire.
3. Pastís que regala el padrinet al seu fillol.
4. Animal parent del ratolí que viu a les clavegueres.
5. Dilluns de …, dia que es menja el pastís del padrinet.
6. Zona on està ubicat l’aeroport i els voltants.
Verticals: 1. Fruita a la qual està dedicada una fira a Alguaire.
2. Constel·lació anomenada … Major.
3. Assignatura en la qual aprens a sumar, restar, etc.
4. Carrer d’Alguaire el nom del qual s’assembla a “pedra”.
5. Mitjà de comunicació escrit que surt cada dia.
6. Assignatura en la què aprens a fer servir l’ordinador.
49
Rosalia Tersa i Muñoz

PASSA LO TEMPS
Sopa de lletres
Busca a la sopa de lletres 12 noms de flors.
C G L A D I O L V G
A P B E G O N I A I
M Ç Q Q I O D A R R
P E N S A M E N T A
A H K G N A R C I S
N Z P C N R O S A O
E J M Y B G E L X L
T U L I P A W R F M
A D L O F R S T B C
T K I I V I O L A G
J A R E N D S U H U
V L I C L A V E L L
Solucions als passatemps
Margarida, tulipa, rosa, clavell, narcís, lliri, gira-sol, begònia, gladiol, pensament, campaneta, viola.
Sopa de lletres
Horitzontals: 1. Ribagorçana Verticals: 1. Figa
2. Sadurní 2. Óssa
3. Mona 3. Matemàtiques
4. Rata 4. Roca
5. Pasqua 5. Diari
6. Secà 6. Informàtica
Mots encreuats
49
51

RECULL PREMSA
52 49

RECULL PREMSA
49
53

RECULL PREMSA
54 49

RECULL PREMSA
49 55

56
ACTUALITAT
Ull! Si reconeixes aquesta imatge d’Alguaire,
pots guanyar un pendrive, cortesia de
l’empresa APP Informàtica,
(C/ Segrià, 29 - Lleida - Tel. 973 264 791)
49
Saps on cau?
La imatge de la contraportada
del Cercavila núm. 48 corresponia
al pantà de Sant Ramon.
Ha quedat desert.
L’obsequi se sortejarà entre totes les persones que l’encertin. Podeu trucar de dilluns a divendres a
la biblioteca o enviar la resposta a través del correu electrònic cultura.alguaire@hotmail.com
(Concurs vàlid des del dia de recepció de la revista fi ns al dia 17 d’abril de 2012).
Com a empresari/comerciant, també pots patrocinar la imatge de la contraportada de la revista
aportant un descompte, fent donació d’un objecte, etc.
Per a més informació: cultura.alguaire@hotmail.com
EDITORIAL
Des d’aquestes línies animem a tothom que vulgui fer públiques les seves opinions,
vivències, anhels o crítiques a què ens facin arribar les seves paraules a través del correu electrònic:
cultura@ajuntamentalguaire.cat, dirigits a l’atenció de Norma Soldevila.
Pautes a seguir:
- Els escrits que ens feu arribar, preferentment han de ser enviats a través de correu electrònic o en un CD
que s’entregarà a la biblioteca municipal.
- Els textos hauran d’anar degudament identifi cats, els anònims no es publicaran.
- Es poden aportar fotografi es i il·lustracions que acompanyin l’escrit (En gran resolució).
Per a la propera edició de la revista només es publicaran els treballs que ens feu
arribar abans del dia 21 de maig de 2012.