BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 42 - Ajuntament d'Alguaire

BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 42 - Abril - Maig - Juny 2010

2 42
INFORMACIÓ GENERAL
∙ Horari Ofi cines de l’Ajuntament:
De 9.00 a 14.00 h. (de dilluns a divendres)
∙ Horari Tècnic Municipal:
Dijous de 12.00 a 14.00 h.
∙ Horari Assistent Social:
Dilluns amb visita concertada
trucant a l’Ajuntament
∙ Horari Biblioteca Municipal:
Juliol i agost
De 10.00 a 14.00 h. (dimarts i divendres)
∙ Ofi cina de Correus:
D’11.00 a 12.00 h. (de dilluns a divendres)
Dissabtes: de 08.00 a 09.00 h.
∙ Horari Cassa:
De 10.00 a 14.00 h. (3r pis Ajuntament)
TELÈFONS
Ajuntament 973 756 006
Fax Ajuntament 973 756 837
Cont. Automàtic Pregons 973 757 060
EMUN FM Ràdio Alguaire 973 732 729
Consultori Municipal 973 757 177
Fax Consultori 973 756 817
Biblioteca 973 756 816
Llar de Jubilats 973 756 139
Correus 973 756 945
Farmàcia 973 757 226
CEIP Teresa Bergadà 973 756 346
Llar d’Infants 973 756 728
Piscines Municipals 973 756 465
Parròquia 973 756 107
Bombers Almenar 973 770 610
Policia Mossos d’Esquadra 088
CAP Almenar 973 770 218
Dones en situació de violència 900 900 120
(gratuït)
Cassa (Avaries) 902 290 280
Emergències 112
Revista editada per:
Col·labora:
Nota de la redacció
Us fem a mà del número 42
de la revista alguairenca Cercavila.
La sempre complexa i distesa
tasca d’elaboració de la nostra
revista, aplega cultura, història,
tradició i referències biogràfi ques,
entre molts d’altres continguts. En
aquesta edició trobareu que hi ha
noves col·laboracions. Desitgem
què cada dia, sigueu més els que
us encoratgeu a enviar els vostres
escrits. Ens en felicitem i confi em
que la Cercavila seguirà sent una
eina d’interès i útil per a tots i totes.
A la vostra salut!
Els editors de la revista Cercavila no es fan responsables
de les opinions expressades als articles publicats.
Portada: Gegants d’Alguaire i petitets de la vila
(març de 2010)
Ajuntament
d’Alguaire
Àrea de Promoció Social i Cultural
Dipòsit Legal: L-455-2003
Impressió: ALFAGRAF - Tel. 973 76 03 41

ACTUALITAT CIVISME
Tenim una pila de raons
Les piles contenen metalls pesants com el mercuri,
el cadmi o el plom, que són potencialment
perillosos per a la salut i el medi ambient. Si les
aboquem al medi, l’aigua de pluja arrossega els metalls
cap als cursos subterranis d’aigua i, que després
passen cap als rius i el mar, afectant als éssers vius.
Si es cremen, aquest metalls es poden vaporitzar
i dispersar per l’aire (i quan plou, són arrossegats
cap a terra i cap a cursos d’aigua).
Per exemple, tingueu cura dels encenedors
que fa llum, ja que a dins hi ha tres piles de botó,
el problema és quan s’acaba el gas i el llancem a
les escombraries.
El mecanisme de la contaminació
Si les piles o les bateries es barregen amb les
deixalles habituals, es pot produir la sortida de
quantitats importants de metalls pesats. La difusió
d’aquests metalls en el sòl es pot veure per la presència
d’aigua o determinades condicions físiques
i químiques de la terra, estenent la contaminació al
món vegetal i animal.
Què podem fer?
Les piles no són inofensives. El millor és saber
distingir entre els diferents tipus de piles que hi ha al
mercat i quines són
les que podem utilitzar
i quines millor
abstenir-se’n.
Com escollir
les piles:
les piles
recarregables redueixen
el volum
de contaminació
(una pila per cada
recarrega). Els seus
preus són més alts;
però a la llarga, per
ser recarregables,
sortiran més bara-
Carme Rodié i Lladonosa
tes. Els seus fabricants garanteixen 1.000 recàrregues
i fi ns i tot una durada per a tota la vida. Al no
haver de llançar-les després d’un únic ús, el dany
ecològic és menor.
Busca piles recarregables de marques reconegudes
i que tinguin impresa la llegenda: Lliure de
Mercuri (mercury free).
les piles de bona qualitat duren més i la
seva producció és menys contaminat que les piles
barates.
les piles fabricades als països desenvolupats
han estat fabricades amb criteris ambientals més
estrictes (la majoria ja no contenen mercuri) que les
piles fabricades al sud est asiàtic.
On les podem llençar
Les piles gastades es poden portar als contenidors
per a piles que hi ha als punts de recollida
(a l’Ajuntament, Llar de Jubilats, diferents botigues,
etc.) i també a les deixalleries.
Recordeu...
No cremar les piles.
No llençar-les a la claveguera.
No deixar-les a l’abast dels nens.
Mai barregeu piles noves amb usades. Només
assoliràs reduir la vida útil d'ambdues, ja que
les noves passen la seva energia a les velles.
42 3

4 42
ACTUALITAT CIVISME
Siguem Cívics
Regidoria de
Medi Ambient
Ajuntament d’Alguaire

ACTUALITAT CIVISME
Saber escollir què
i com comprem
AL MERCAT, a la botiga, al supermercat...
cada vegada més ens ofereixen els aliments
frescos envasats pels mateixos comerciants
per fer-los més atractius. A més de produir un residu
innecessari, estem pagant l’envàs a preu de
producte, o sigui, la safata a preu de lluç.
És cert que hi ha envasos inevitables o necessaris
perquè protegeixen el producte, però n’hi ha que
són totalment prescindibles. Cada any generem més
residus d’envasos. Per exemple a Catalunya, segons
un estudi realitzat per la Fundació Catalana per la
Prevenció de Residus, es calcula que cada setmana
consumim uns 10 milions de bosses de plàstic.
D’altra banda, cal tenir en compte que hi ha
materials que es poden reciclar amb més facilitat
que d’altres i que el procés de reciclatge aporta
més benefi cis ambientals que produir nous materials:
reducció de l’ús de primeres matèries, estalvi
energètic, aprofi tament d’un residu, etc.
La reducció dels residus d’envasos implica tenir
en compte criteris ambientals a l’hora d’escollir els
productes.
COM POSAR-S’HI
Diguem no, gràcies!
Escollir productes a
doll, evitar els productes
sobre embolcallats
o els servits amb safates
de porexpan
i saber dir als
nostres comerciants
que no
volem embolcalls
o bosses innecessàries
serà
una manera ben
senzilla d’evitar
la producció de
residus d’envasos.
Regidoria de
Medi Ambient
Ajuntament d’Alguaire
Ja no sabem on posar tantes bosses de
plàstic?
Serà senzill estalviar bosses de plàstic si recordem
d’anar a comprar amb el carretó o un cistell,
utilitzar una caixa de cartró, agafar la bossa del pa
per anar al forn, portar una bossa de roba sempre
amb nosaltres i si, malgrat tot, tornem a casa amb
bosses de plàstic, les podem reutilitzar per allargarlos
la vida útil.
El vidre, primera opció
El vidre és el material que millor es pot reutilitzar
i reciclar. Encara podem trobar establiments
amb sistema de retorn d’envasos de vidre i, si no,
els podem aprofi tar per emmagatzemar conserves
i queviures.
Ara també compostables
Bosses, gots, plats, coberts,...cada vegada,
podem trobar més productes fets del midó del blat
de moro. Són una bona opció ja que els podem
llençar juntament amb les restes orgàniques per
obtenir-ne compost.
42 5

6 42
CARTES
RACÓ POETIC
El humo se desliza haciendo suaves volutas en el aire,
el viento responde soplando más allá de las ventanas,
los amigos quedan hablando en algún lugar del alma
un día dejas de explorar misterios en las oscuridades.
Perdido el norte se va contrayendo el horizonte
mueres más de mil veces para poder ser el que eres
a veces gritamos lo que querríamos haber susurrado.
Puedes encontrarte a gusto bebiendo del vino más amargo.
Caminos hay que llevan y devuelven a ninguna parte
someterse a un sueño es una opción vital inofensiva
hasta que los demás sufren por sus consecuencias.
He sido sin dudas el más grande en mis imaginaciones
cruzando largas travesías sin moverme apenas del puerto
diestro y siniestro, fuera y adentro, de cielos e infi ernos.
Juan Heredia i Rojas

CARTES
L’un fa broma disfressat,
l’altre passa fent d’armat,
l’altre predica a la trona,
l’altre xiscla, l’altre zona.
L’altre canta, l’altre xiula,
l’altre fa petar una piula,
l’altre toca la trompeta,
l’altre crida: Qui la peta!
l’altre toca la guitarra,
l’altre era amic d’en Pitarra.
Hi ha qui palpissot li escau
hi ha qui va vestit de blau,
hi ha boleros, hi ha xuferos,
i dones que són boleros.
I uns xerren per les butxaques,
i altres fan grans alharaques,
n’hi ha que baixen, n’hi ha que pugen,
n’hi ha que arriben, n’hi ha que fugen,
n’hi ha que amb el cotxe sempre tomba,
hi ha qui s’alça amb una bomba,
o passa furient, Macatxo!,
com un esmolet borratxo.
O taf, taf, el dia de festa,
va amb tatamòvil que empesta,
i topen i van per terra,
l’un vol pau, l’altre vol guerra.
RACÓ POETIC
Teràpia riallera
Antoni Domingo i Serramona
N’hi ha que reben, n’hi ha que peguen,
que parlen bé, que reneguen,
que van amb vaixell, amb tramvia,
amb carril, i tot el dia
va passant contínuament
aquest tràfi c de la gent
per mar, per terra, per l’espai,
que això és un no acabar mai!
I això passa aquí, a Salou,
a Pequín, al Poble Nou,
a l’Habana i a París,
a Turquia, a Montlluís.
a Liverpool, a Flassa,
a Amsterdam, a Cornellà,
i a Londres, i a Esparraguera,
valguem Déu quina fallera!
De Moscou a Sant Celoni,
aquest tragí del dimoni
aquest anà, aquest venir
aquest gosà, aquest patí,
aquest moviment etern
que gosa, aquest patir,
aquest moviment etern
que fa del món un infern!
Oh! I no es d’ara aquest estat
sinó que sempre ha passat…
després de mils i mils d’anys,
encara per anys i panys.
Mentre el món rodarà,
així això passarà.
42 7

8 42
CARTES
RACÓ POETIC
La Lluvia
Esta agua tan esperada que nos cae
y que nos llena los pantanos
nos sirve para que luego en el verano
podamos todos bañarnos.
Yo creo que este invierno
esta cayendo demasiada
pero eso es una cosa
que no podemos nivelarla.
Este año está haciendo
demasiados desastres
pero es que el año pasado
de agua no tuvimos bastante.
Pero eso es una cosa
que no se puede arreglar
no hay más remedio
que tenernos que conformar.
Manuel Luque i Moreno
A l’estiu, mou-te sense soroll
i amb prudència!
Amb el bon temps, tots els balcons i fi nestres de les cases queden oberts, durant el
dia, els carrers estan plens de gent i especialment a les nits, per al benestar de tots els
veïns i veïnes, circuleu amb precaució i reduïu la velocitat dels vostres vehicles dins de
la població.
L’Ajuntament agraeix
la vostra col·laboració.
Sólo nos queda el consuelo
de que podamos decir
que desgracias personales
no nos tengan que venir.
Porque las otras desgracias
todas se pueden arreglar
con un poco de dinero
y alguna cosilla más.
Esperemos que las lluvias
empiecen a parar
y podamos estar tranquilos
que esto termine ya!

ACTUALITAT REFLEXIONS
Saltem i ballem
El dia 24 d’abril Alguaire va acollir una nova edició
de la Trobada Intercomarcal Escolar Saltem
i Ballem, la part fi nal dels cursos infantils de
sardanes que s’imparteixen a les nostres contrades.
Aquesta trobada va ser tot un èxit de participació
amb més de 180 nenes i nens de diferents escoles
o associacions sardanistes.
L’Associació vol donar les gràcies a totes aquelles
persones que van col·laborar en la organització
d’aquesta festa, i molt especialment a la Mercè de
la Merceria, a la Concepció Boira i a la Carmeta Solà
per la seva participació
Amics de la Sardana d’Alguaire
desinteressada en l’elaboració dels nous vestuaris
dels Merlinets, (que van estrenar aquell dia).
El dia 9 de maig els Merlinets van participar per
primera vegada en un concurs de colles sardanistes
de Lleida, on els Petits Merlinets van obtenir el primer
premi i els Joves Merlinets el tercer.
MOLTES FELICITATS A TOTS ELS MERLINETS
I A LES SEVES MONITORES!
Ara ja no ens podem aturar i com no pot ser
d’una altra manera, hem de participar en altres
concursos que es faran a la Terra Ferma.
També hem de celebrar l’estrena del vestuari de
la Colla Alguairenca, i des d’aquest escrit l’animem
per a que ompli les prestatgeries de copes i trofeus.
Per molts anys.
42 9

10 42
ACTUALITAT
REFLEXIONS
Històries del nostre poble
El mestre Josep Domingo engegà la coral de
més de 100 persones, tots ells homes (joves
i grans). L’any 1920 per desavinences del
mateix jovent, varen acordar formar dos corals independents:
una d’en Josep Domingo, i l’altra d’un
cantaire anomenat Colasia, aquest era un músic
que tocava i cantava d’oïda. La coral d’en Colasia
va durar un any, i l’any següent es van tornar a unir
les dos corals sota la direcció del mestre Josep
Domingo fi ns l’any 1934.
Passada la guerra civil i amb el mestre Josep
Domingo retirat, es tornen a posar en marxa les caramelles
amb nens de l’escola, això ho va dur a terme
un mestre anomenat Senyor Florit durant dos anys.
L’any 1942 Ramon Ros i Nart, un jove capellà sortit
del Monestir de Montserrat, torna a posar en marxa
les caramelles amb un grup de joves del poble (a la
Llar de Jubilats hi ha una fotografi a d’aquests). Amb
una quantitat de diners aconseguits van passar una
setmana al Monestir de Montserrat, tot i així, cadascú
es pagava la seva manutenció.
Dos joves de l’escola de música del mestre
Josep Domingo (el fi ll de Josep Domingo i el Josep
Continuació de la coral Bell-camp
Antoni Domingo i Serramona
Moncasi de cal Robito), per perfeccionar la seva
carrera musical anaven amb bicicleta tres tardes a
la setmana, allí rebien classes musicals.
El Josep del Robito agafà la direcció de la coral.
Feia els assajos a la sala de ball de casa seva (el seu
pare tenia un cafè al primer pis al que anomenaven
‘Can Robito’, i als baixos hi havia una gran sala on el
diumenges per la tarda s’hi feia ball) amb 80 joves
cantaires.
En Josep del Robito amb els cantaires de la
coral van representar una obra de teatre anomenada
‘LOS DINAMITEROS’, obra mig cantada, mig
parlada. Els actors eren els següents: JOANET DE
LA VICENTA, RAMON DEL GASULL, JOSEP DEL
PATAQUES, ANTONIO DEL TARRONÉ, i de Guàrdia
Civil en feien el JAUME DEL XORRET i en JOAN
DE CAL MOSCA.
L’obra va ser representada a la mateixa sala on
era assajada. Va tenir molt èxit i es van veure obligats
a repetir la representació una altra vegada.
La coral va seguir cantant fi ns l’any 1951, llavors
es torna a dividir per divergències sobre els

ACTUALITAT REFLEXIONS
diners recaptats per Pasqua: uns volien utilitzar-los
per continuar fent el dinar de cada any per Pasqua,
i els altres volien aconseguir un estàndard per la
coral amb la creació de vestits. Es va arribar a un
acord i els diners van ser repartits meitat i meitat.
Els vestits van ser confeccionats pel taller de costura
de les Monges de la Mata de Pinyana, i així, l’any
1952 es va fer una gran festa: missa, benedicció
dels vestits i dinar de Germanor. Els padrins dels
vestits van ser el sr. Miquel Gruas i la seva esposa
Anita Estadella, que es van fer càrrec de totes les
despeses de la festa.
D’altra banda, el mestre Josep Moncasi, per
raons particulars i de feina posà un bar a Barcelona,
on també hi establí la seva residència.
El mestre Josep Moncasi va ser substituït per
un música que tocava el saxòfon a l’orquestra nova
del poble anomenada ‘Sícoris’, aquesta orquestra
estava formada per 4 músics de Rosselló: una pianista,
un trompetista, un bateria i un saxofonista
(Romero), i 3 músics d’Alguaire: un acordió (Josep
Baró), un trompetista i violinista (Josep del Tarroné) i
el saxo (Vila). L’orquestra tocava a la sala de cinema
‘CAMBRAI’ (al costat del cafè que encara hi és). El
Sr. Vila descendent de Vilanova de Segrià, tenia una
sabateria a la Plaça de l’Església (al costat de cal
Rogelio del petit, actualment convertida en espai
Avui voldria fer arribar a
aquesta revista algunes
refl exions sobre comentaris
que sents pel poble. Com molts de
vosaltres sabreu aquests darrers
dies s’ha celebrat la bonica festa
que l’Associació de Jubilats fa any
rere any per homenatjar als seus
socis en virtut del seu 50è aniversari
de boda, dels 84 anys i dels 90
anys d’edat. Tot això és inoblidable
per aquelles persones que celebren
aquesta festa acompanyats
dels seus familiars i amics, però el
que per uns és un dia de glòria per
altres és un dia de tristesa. Jo igual
que altres persones creiem que
aquesta festa no la fem prou bé,
ja no per l’Associació de Jubilats
que compleix amb els seus socis,
sinó per que part d’aquesta festa
està fi nançada amb diners públics
i es discrimina a molta gent que
també són veïns del poble i no reben
l’homenatge pel fet de no ser
socis de la Llar de Jubilats. Un altre
fet és que en dos anys a Alguaire
hi ha hagut dos veïns que han
tingut la joia de complir 100 anys i
no han rebut cap detall a nivell de
poble, no se qui té la culpa ni tampoc
qui té l’obligació en aquests
casos, però penso que alguna
cosa s’hauria de fer. En aquestes
situacions, sempre diem que la
culpa la té l’Ajuntament, una mica
potser si, però jo crec que la major
part la tenim la societat. És contra-
de la plaça). Era molt bon sabater i saxofonista, tot
i així, els cantaires no estaven acostumats a assajar
amb la música del saxòfon, ja que sempre ho havien
fet d’oïda.
Dins la coral hi havia un cantaire que havia
estudiat música i piano, però no exercia. La Pasqua
era propera, i se li va demanar que portés la Coral,
ja que no podia arribar la festa de la Pasqua i quedar-se
sense caramelles. El cantaire era l’Antonio
del Tarroné, fi ll petit de l’antic mestre Josep Domingo,
va accedir a la proposta i la coral va cantar
per Pasqua.
L’any 1952 el Josep del Tarroné (Josep Domingo),
fi ll gran de l’antic mestre Josep Domingo,
germà de l’Antonio Domingo i músic de l’Orquestra
Sícoris, agafà la direcció de la coral. La coral tenia
aleshores 85 cantaires, i amb dos autocars van
assistir a un concurs prestigiós de la Festa Major
de Balaguer. Per primera vegada van cantar una
peça molt bonica titulada ‘EL MARINER’. El solista
d’aquesta peça era en Joan Domingo (Joanet de
la Vicenta).
Es va guanyar el primer premi, però va ser denegat
ja que la partitura era d’autor desconegut, i
no es va poder justifi car.
Continuarà...
Ramon Baradad i Bañeres
dictori sentir aquests comentaris
i a continuació sentir que som el
poble de la cultura, suposo que
degut a les 24 associacions que
hi ha registrades. La cultura d’un
poble es pot manifestar de moltes
maneres, però sempre he sentit dir
que un poble que té cultura pel
primer que vetlla, és per la seva
canalla i per la seva gent gran, i al
nostre poble moltes coses brillen
per la seva absència. No voldria
manifestar-me més sobre la possible
residència o simplement un
trist centre de dia, però quan sents
certs comentaris o veus certs fets,
tens la necessitat d’expressar-te
amb tota la força per a reivindicar
aquestes necessitats.
42 11

12 42
ACTUALITAT
Un retall
de premsa...
He cregut convenient publicar
aquest retall de premsa que guardo
fa molts anys a casa.
Potser hi haurà algú que recordi els
fets d’aquesta diada al nostre poble, i als
que encara no havien nascut, els servirà
per saber com era la vida al nostre poble
després de la guerra.
Espero que trobeu interessant la lectura
d’aquest document, que és del 23 de
maig de 1940 i del diari El Corresponsal.
Ho he transcrit perquè en pugueu fer una
lectura entenedora:
De magno acontecimiento puede
llamarse la fi esta celebrada el Domingo
de Ramos en, esta villa, no solo por la
fi esta grande por lo que nos recuerda,
sino porque fue el día en que la Cruz del
Gólgota fue paseada triunfante por calles
i plazas. Existía en la capilla del Merli el
Santo Cristo de gran mérito y devoción
que databa del siglo XVI. Como tantos
otros fue profanado y hecho pedazos,
pero pudo ser recogida la cabeza por el
niño Sebastián Serramona y guardada
cuidadosamente en su casa. Con tal efi gie
ha sido restaurado por el escultor Felipe
Coscollar, de Barcelona, a expensas del
hijo predilecto de esta villa, Dr.Fausto
Cucurull, canónigo de Tarragona, celebrándose
con tan fausto motivo grandes
fi estas.
Por la mañana la banda de cornetas i
tambores dirigidos por el Jefe de la F.E.T.
y de las JONS, D. José Domingo, debutó
en su cometido, siendo el encanto de
todos. Hubo misa de Comunión con plática
por un señor Profesor del Seminario,
Solemne Misa Mayor en la que se cantó
REFLEXIONS
Carmina Serramona i Albana

ACTUALITAT
REFLEXIONS
por un distinguido coro de jóvenes de Acción Católica,
la Misa de Nuestra Señora de Nuria, bendición
de los simbólicos ramos y palmas entre el encanto
de los pequeños y admiración de todos.
Por la tarde a las cuatro, todo el pueblo quiso
asociarse al acto de desagravio acudiendo en masa
a formar en las fi las del solemne Vía Crucis. Abrían
marcha la banda de cornetas y tambores, seguían
los niños y niñas de las Escuelas Nacionales con sus
señores Maestros, seguían los hombres y el pueblo
todo. El Iltre. Vicario General de la Diócesis, Dr.
Colom, que, sin dar reposo a su cuerpo acude gozoso
cuando se trata de la gloria de Dios, bendijo
solemnemente el Santo Cristo, acabado el acto, el
pueblo entonó el Creo en Dios Padre etc., la música
de la villa, tambores y cornetas tocaron el himno
nacional, principiándose acto seguido, las estaciones
del Via Crucis, que por su magna concurrencia
fueron dichas por el Sr. Canónigo, el Rdo. párroco
Mossen Manuel Solé, el Sr. Servat de Lérida y el
Maestro Nacional, Sr. Barril.
El Cristo fue llevado en hombros de los jóvenes
de Acción Católica y Autoridades; antes de penetrar
en el Santo Templo, el niño de 13 años que recogió
Patrocina la contraportada
la cabeza pronunció unas sentidas palabras de exhortación
el parvulito Sebastián Giró, una sentida
letrilla y la niña Concepción Morancho unos versos
alusivos al Cristo y a su fi esta en aquellos momentos
de celestial triunfo. Hubo sermón a cargo del Iltre.
Vicario General, Dr. Colom que, con el tema de
Cristo es Rey, hizo con su entusiasmo, con su acento
patético explicando la realeza de Cristo resbalar por
tantos rostros lágrimas de ternura y de reconocida
gratitud al Cristo que triunfaba. Acabó tan magnífi ca
jornada con la adoración de la Cruz, no faltando
una sola persona en aquellos solemnes momentos,
cantándose sentidos motetes y el Miserere, que se
fi ltró en el más recóndito de tantos corazones.
Villa de Alguaire que tan solemnemente has
sabido rectifi car tu negro pasado, olvida la locura
de algunos pocos, persevera en tus gestas gloriosas
reconociendo como Dios y Señor al que, amorosamente
tributaste en esta fi esta el más puro y sentido
afecto, sigue las directrices trazadas por tu buen
párroco, superiores jerárquicos y autoridades que
todos buscan la manera de conseguir, de ennoblecer
y de resurgir las glorias que un día te hicieron
grande bajo la sombra de la Cruz.
Si tens un negoci i vols ser el patrocinador de la contraportada
de la propera edició de la revista Cercavila, ara pots fer-ho.
La teva empresa serà la que obsequiï amb un regal, un val descompte,
un lot de productes, un dos per un... etc. al guanyador/a
del producte que regaleu.
Es farà un sorteig entre totes les persones que encertin
on correspon la imatge alguairenca de la darrera pagina d’aquesta revista.
Si vols col·laborar, envia un correu electrònic a
cultura.alguaire@hotmail.com
Els patrocinis es faran trimestralment, en el moment
d’edició de la revista i per ordre d’arribada dels mateixos.
42 13

14 42
ACTUALITAT
Valoració del 25A
Ja fa uns quants dies des de la celebració de la Consulta
sobre la Independència a Alguaire. Aquest
temps, ens ha permès que l’anàlisi dels resultats
fos més refl exiu i reposat, i no supeditat a l’eufòria del
moment.
En primer lloc, la Plataforma Alguaire Decideix fa
un balanç molt positiu del resultat de la Consulta sobre
la Independència al municipi d’Alguaire. De les persones
censades amb dret a vot, que eren 2.702, es va aconseguir
un 27,42% de participació. Aquest percentatge és superior
a la mitjana de tots el municipis de la província de Lleida
que celebraven la Consulta el 25 d’abril, i també superior
a la mitjana de Catalunya.
Com a Plataforma, vam assumir una responsabilitat
i no ens hem equivocat. La Plataforma està integrada per
gent diferent, d’inquietuds i creences variades, però amb
un objectiu molt clar, que en cap moment hem abandonat.
Volíem organitzar una Consulta sobre la Independència
i ens n’hem sortit. Hem compartit esforços i bon
humor, i hem demostrat que amb treball, constància i
il·lusió, tots a una, podem fer moltes coses i molt grans.
Creiem que la gent d’Alguaire, ha percebut el rigor i la
seriositat que hem intentat transmetre, i això s’ha vist
recompensat amb una bona participació.
Els membres de la Plataforma, estem molt contents
de la feina feta i del suport rebut. No ha estat un camí
fàcil, perquè hem tingut alguns entrebancs, algunes desinformacions
malintencionades, la falta de ressò en els
mitjans de comunicació i l’apatia i el passotisme de molts.
També ha estat dur, perquè hem sentit moltes vegades
allò de: “això, no servirà per a res”. I potser, la gent que
ho deia, podien tenir un punt de raó, perquè el resultat
no és vinculant. Però no fer res, sí que no serveix per a
res. Equival a deixar les coses com estan. L’organització
d’una Consulta sobre la Independència i el fet d’anar
a votar, són un gest. Un començament, un primer pas.
Pensem que un gest del tot necessari.
Dies abans que es celebrés la primera consulta
sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
(Maresme), el dia 13 de setembre de l’any passat, es
feia difícil d’imaginar que set mesos després, més de
450 municipis n’haurien celebrat una d’igual. Aquestes
convocatòries arreu del país, posen de manifest una sèrie
d’aspectes d’interès.
Les consultes han servit per introduir, amb normalitat,
el debat sobre la independència de la nostra nació, ja
sigui en les converses de sobretaula dels dinars familiars
Municipi
Cens + 18
anys
Cens + 16
anys
Vots cens
+ 18 anys
Vots cens
+ 16 anys
Plataforma
Alguaire Decideix
del diumenge, quan quedem amb els amics per fer unes
cerveses o quan estem a la carnisseria fent cua.
Un altre punt de refl exió seria el paper que ha tingut
la ciutadania en la promoció, l’organització i la participació
en les consultes. No es pot negar, que les consultes
han esdevingut actes de mobilització col·lectiva, davant
la inactivitat que moltes vegades demostra la classe
política del país.
Segurament, votar en aquesta consulta és la millor
resposta a aquells que volen despersonalitzar el nostre
país i la millor forma de reivindicar el nostre dret democràtic
a decidir.
Aprofi tem aquestes línies, per agrair públicament, la
col·laboració de les diferents associacions del poble que
ens han donat un cop de mà: Grup de Tabalers dels Diables
d’Alguaire, Club Karate, Amics de la Sardana, Club
Ciclista, Lo tReato, l’AMPA del CEIP Teresa Bergadà, Club
de Bitlles, Associació de Botifarra i també a l’Ajuntament
d’Alguaire. Agraïment, per les persones que van acceptar
formar part de la Junta Electoral Local. I gràcies també,
a tots aquells que a tall individual ens han ofert la seva
ajuda com a voluntaris.
Amics i amigues, senyors i senyores, joves i vells -sobretot
aquells que creieu que no serieu a temps de veureho
abans de morir-, pares i mares, companys i companyes,
veïns i veïnes, avui ens podem sentir orgullosos.
Hem compartit i viscut un moment històric, perquè
mai s’havia promogut una consulta d’aquestes característiques
i el poble d’Alguaire ha respost i amb nota.
Ara tocarà fer-nos escoltar....
La Plataforma Alguaire Decideix
Gràcies als companys amb qui hem compartit aquest
camí...
I un record pels qui ja no ho han pogut veure, però
hi creien fermament...
Cens + 18 anys: són les persones inscrites al cens
electoral oficial (no estan inclosos estrangers ni joves
de 16 i 17 anys).Padró + 16 anys: són totes les persones
amb dret a vot a la Consulta (inclosos estrangers
empadronats i joves de 16 i 17 anys). Votants sobre el
cens + 18 anys: nombre de persones inscrites al cens
electoral oficial que han exercit el seu dret a vot (no
estan inclosos estrangers ni joves de 16 i 17 anys).
Votants sobre el padró + 16 anys: nombre de persones
amb dret a vot a la Consulta que han exercit el
seu dret a vot (inclosos estrangers empadronats i joves
de 16 i 17 anys).
Participació
cens + 18 anys
Participació
cens +16 anys
Alguaire 2248 2702 696 741 30.96 % 27.42 %
SÍ NO BLANC
703
(94.87%)
19
(2.56%)
19
(2.56%)

ACTUALITAT IGUALTAT D’OPORTUNITATS
Empoderament – Lideratge femení
La paraula empoderament ve del mot anglosaxó
“empowerment” que signifi ca de manera
literal “donar poder”.
Definim l’empoderament com un procés
mitjançant el qual les persones enforteixen les
seves capacitats, confi ança, visió i protagonisme
com a grup social per impulsar canvis positius de
les situacions que viuen.
Freqüentment s’utilitza el concepte d’empoderament
específi cament en referència a la dona. Els
programes d’empoderament s’orienten a permetre
l’accés a les dones als recursos i a la presa de decisions,
tant individuals com col·lectives i aconseguir
que elles es percebin a sí mateixes capaces i legitimades
per ocupar un espai en la presa de decisions.
L’empoderament s’incentiva quan es fomenten
l’autoconfi ança, la seguretat en una mateixa i l’assertivitat;
el poder de tenir autoritat per prendre
decisions, realitzar canvis i resoldre problemes, i la
capacitat d’organitzar-se amb altres persones per
aconseguir un objectiu comú.
Carme García Ribas, directora del postgrau
“Lideratge en femení” de l’Escola Superior de Comerç
Internacional (Universitat Pompeu Fabra), ens
parla del concepte empoderament com a concepte
de lideratge femení i també explica quines són les
noves eines de lideratge de les dones.
De què parlem quan diem “lideratge femení”?
És una proposta de liderar des de la identitat de
gènere. Es tracta de prendre les regnes de la vida
personal i professional, planifi cant i gestionant el
Filo Rodié i Lladonosa
Agent d’Igualtat
propi projecte; identifi cant les capacitats i els desitjos
personals, al marge dels estereotips socials que
marquen un camí ple d’exigències irracionals.
¿Quines són les noves eines de lideratge
per a les dones?
- Lèxic per tenir èxit
Un exemple: una ponen en unes jornades, una
dona especialista en comerç internacional amb molt
coneixement del tema que ha de tractar, comença
la seva intervenció dient: “intentaré explicar una
mica ... » i continua amb una excel·lent exposició del
tema. Per què comença dient aquestes paraules?.
“Intentaré” i “una mica” són dues paraules que
molt sovint utilitzem les dones al parlar en públic.
Dones professionals, preparades, que coneixen la
seva feina i que d’aquesta manera devaluen els seus
coneixements.
Nosaltres mateixes tenim actituds d’autosabotatge.
I per què fem això?
En realitat les dones tenim por a tenir èxit,
perquè ens han fet creure que destacar i tenir èxit,
comporta rebuig. Ens estem negant la possibilitat
de ser i de fer. Les dones hem guanyat amb coneixement
però no hem guanyat amb poder. Si el
nostre coneixement no el convertim en poder, no
podrem arribar a ser lliures.
- Conèixer i gestionar la por
Tots els homes i les dones tenim por i és per
això que hem d’aprendre a “gestionar-la”. Gestionar
la por és identifi car-la, posar-hi nom i desprès
veure que fem amb ella.
Homes i dones tenim por al fracàs i al rebuig.
Però aquestes pors tenen gènere. Les dones som
vulnerables al rebuig, en canvi el fracàs el podem
afrontar com una difi cultat que es pot superar. Però
el rebuig, el no ser acceptada, ho vivim com la negació
a la totalitat. Gestionant la por gestionarem
la nostra vulnerabilitat.
- Ser respectada versus ser acceptada
Les dones ens neguem en la nostra identitat per
ser acceptades, tenim por a ser, perquè tenir una
identitat signifi ca pertànyer a un grup i a l’hora no
42 15

16 42
ACTUALITAT
pertànyer a un altre. Dons bé, les dones per aquesta
por al rebuig volem ser com un producte adaptable
a tothom, a costa de la nostra singularitat. Hem de
ser nosaltres mateixes i tant a nivell personal com
professional hem de buscar, demanar i, fi ns i tot,
exigir ser respectades.
- Actitud estratègica versus actitud executiva
El comportament estratègic es caracteritza per
saber en cada moment quina és la situació i prendre
decisions el més encertades possibles. Les dones
quan ens posem a la vida amb actitud executiva:
volem fer tot el que se’ns demana o creiem que se’ns
demana. Amb el comportament estratègic però,
som conscients de les eines que tenim al nostre
abast i com utilitzar-les.
- La comunicació
La comunicació, primer per entendre quin és el
nostre model mental i saber expressar les nostres
idees, les nostres opinions i els nostres projectes
amb persuasió. I saber que allò que transmet la
nostra veu i la nostra imatge orienta la visibilitat i
provoca un tipus de resposta o una altra.
- La salut
Un altra eina fonamental és la salut: De vegades
el projecte professional de les dones es veu
frenat per la por al cos. El mercat ha generat molts
estereotips contra el cos de les dones que creuen
que han de tenir un cos jove, esvelt i fèrtil per a
ser acceptades. El coneixement del funcionament
del nostre cos i els recursos que tenim per viure
de manera saludable ens han de servir per escollir
viure, respectant i cuidant el nostre cos i projectant
una imatge harmònica.
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
- La negociació
La negociació és un altra eina que hem de treballar
les dones. És impossible ser una bona negociadora
si el que més ens preocupa és agradar. És
per això que les dones hem de ser conscients dels
recursos estratègics de la negociació per manejar la
nostra actitud segons els nostres objectius.
- Coneixements fi nancers
Afortunadament cada vegada hi ha més dones
que entenen de fi nances. Però es detecta que
dones professionals i directives deixen en mans del
homes els diners que, al igual que el poder, ens han
dit sempre que no és “femení”. Un altre estereotip
que haurem de gestionar: es pot ser poderosament
femenina tan en sentit econòmic com en tots els
altres sentits.
- Conèixer l’entorn legal
Hem de conèixer les lleis, hem de saber l’entorn
legal en el que desenvolupem la nostra activitat, tant
pel que fa a les lleis de família (matrimoni, divorci,
fi lls, herències, etc.) com pel que fa a la legislació
fi scal que ens permetrà prendre decisions tenint en
compte totes les variables.
- Actitud carismàtica
Que vol dir que una persona és carismàtica?
El carisma és no tenir por. Quan afrontes la
teva vida sense la por a no ser acceptada veus quina
és la teva situació real. Veus que la vida t’ha donat
unes coses i no t’ha donat d’altres, i amb això has
de fer i t’has de donar el permís a ser com puguis,
fora dels estereotips que et marquen, un camí ple
d’exigències irracionals.
I per acabar l’eina fonamental de lideratge:
RESPIRAR I SOMRIURE
“Mitjançant el treball, la dona ha pogut fl anquejar
la distància que la separa de l’home.
El treball es l’únic que pot garantitzar-li
una llibertat
complerta” (Simone de
Beauvoir).

RACÓ ACTUALITAT DE CUINA
En aquesta nova secció que encetem, dedicada a la cuina, hi trobareu receptes fàcils de fer i molt bones!
Depenent de l’edició hi haurà entrants, amanides, verdures, purés, sopes, peixos, carns... pastissos, galetes,
coques, gelats, fl ams, natilles, melmelades... tot per llepar-vos els dits i sovint utilitzant productes de
la nostra terra. Les propostes que avui us presentem són de fàcil elaboració i ben econòmiques! Esperem
que en gaudiu.
Elena Muñoz i González
Meló i nectarines de pernil ibèric
Una deliciosa barreja de sabors dolços i salats
Entrant / Aperitiu
Per a 4-8 pers.
Prep. 15 min.
Ingredients: 1 meló petit
4 nectarines sense pinyol i tallades per la meitat
225 gr. De pernil serrà o ibèric en llonzes molt fi -
nes
Pebre negre recent mòlt
Talleu el meló en 16 trossos i traieu la pell. Talleu les
nectarines a mitges llunes.
Talleu el pernil en tires fi nes. Punxeu cada tira damunt
Patates farcides
Un plat únic i molt nutritiu
Plat únic
Per a 4 pers.
Prep. 30 min.
Ingredients: 400 grams de carn picada
de vedella
3 o 4 patates grosses
2 cebes
1 tomàquet
Formatge ratllat
3 pomes
1 taronja
3 cullerades de mel
Panses
del bocí de fruita amb un escuradents. Disposeu els
“montaditos” en una safata i ja es pot servir.
Variació – Amanida de meló, fi gues i pernil ibèric
Decoreu 4 plats amb fulles de rúcola. Talleu el meló
com s’indica més amunt i repartiu-lo entre els plats.
Talleu 4 fi gues fresques en quarts, però no fi ns a la
base. Obriu les fi gues i poseu-ne un al centre de
cada plat. Talleu 8 llonzes de pernil per la meitat a
lo llarg i col·loqueu-les entre les rodanxes de meló.
Condimenteu amb pebre i una mica de vinagre
balsàmic. Afegiu-hi 75 gr. De formatge d’ovella en
virutes per damunt.
42 17

SALUT RACÓ ACTUALITAT
I EDUCACIÓ DE CUINA
El primer que hem de fer és netejar bé les patates
i posar-les a bullir durant una mitja hora.
Pelem les pomes i les tallem a trossos (així es faran
abans) i les posem amb el suc de la taronja, la mel
i les panses durant uns 7 minuts al microones a
màxima potència. En una paella posem una mica
d’oli i afegim la ceba, la carn picada de vedella i el
tomàquet. Quan la carn ja estigui feta hi afegirem
una mica de formatge. I ja podrem preparar el plat.
Li traiem a la patata la part central i ho farcim amb
la carn (es pot passar una mica per tourmix perquè
quedi més triturada i melosa). Li podem posar una
mica de formatge ratllat i ho acompanyem amb uns
trossos de taronja i la poma amb les panses.
És un plat que atipa molt ja que hi ha el primer plat
(la patata), el segon plat (la carn de vedella) i les
postres (la poma).
18 42
Si vols col·laborar amb una recepta:
Envia un correu electrònic a:
cultura.alguaire@hotmail.com

PASSA LO TEMPS
Alguairencs i alguairenques viatgers
L’Albert, la Lolita,
el Lluís, la Maria, el
Ramon i l’Alexandra
van viatjar a Tenerife, a
la imatge són a Punta
de Taganana
Recentment has viatjat amb els de casa, amb els amics o amb la parella?
Has anat a prop o has estat a l’altra punta de món?
Envieu-nos la vostra fotografi a!
Si voleu aparèixer a la propera Cercavila, feu-la amb el nom i cognoms
dels que hi apareixen i el lloc on heu viatjat
a l’adreça cultura@ajuntamentalguaire.cat.
L’Òria i el Guillem Riu Guamis van
visitar el parc del Retiro, a Madrid
Les imatges rebudes es publicaran segons l’ordre d’arribada.
* Segons la llei orgànica 1/1982 sobre el dret a la pròpia imatge,
com a dret de la personalitat que és, implica que el seu titular té dret a decidir sobre les publicacions o reproduccions de
la seva imatge, per aquest motiu, en principi, s’ha de demanar la seva autorització.
La revista Cercavila publica aquesta fotografi a amb l’exprés
consentiment de totes les persones que apareixen en aquesta imatge.
42 19

20 42
PASSA LO TEMPS
LABERINT
Busca el camí per arribar a aquests dos espais del nostre poble!
La imatge de dalt està feta damunt de
l’estructura de l’Aeroport i en vista a la
torre de control.
A sota, el nostre Sagrat Cor, que es troba
en fi nalitzar la penya del convent. Aquesta
posta de sol es va fotografi ar a fi nals del
mes d’abril.

PASSA LO TEMPS
SUDOKU
SUDOKU (difi cultat mitja)
SUDOKU (difi cultat difícil)
Si t’agrada fer mots encreuats, sopes de lletres, autodefi nits, fotografi es amb 7 diferències, etc.
Crea el teu propi disseny pel nou espai de Passa lo temps al Cercavila i te’l publicarem.
Només cal que tingui relació amb Alguaire.
Envia’ns el teu passatemps i també la solució a cultura@ajuntamentalguaire.cat i podràs guanyar un regal
sorpresa a través de sorteig. (Els enviaments es publicaran segons l’ordre d’arribada.
El guanyador/a del passatemps es publicarà a la revista trimestral següent).
42 21

SALUT ACTUALITAT
I EDUCACIÓ
Els benefi cis de caminar
Aquest petit escrit conté informació sobre les
diferents activitats que tenen com a denominador
comú una activitat física: CAMINAR.
El passat dia 16 de maig des de l’Ajuntament
d’Alguaire vam promocionar una sortida popular per
evitar el sedentarisme on van inscriure’s més de 100
persones on adults i infants, vam compartir gairebé
6km de recorregut pels camins i carrers de la nostra
vila. A continuació us parlarem d’alguns benefi cis i
consells d’aquesta activitat com és sortir a caminar,
tant difosa a les nostres poblacions.
Consells per caminar
És convenient seguir uns consells abans d’iniciar
l’activitat física:
1. Evitar les hores de fred o calor extrems,
protegir-se del sol (gorra, ulleres, crema solar...)
22 42
Jeroni Busquets i Saz
Regidor d’esports
2. Portar roba còmoda i calçat adequat a l’activitat,
no anar gaire abrigats.
3. Anar a un ritme que permeti respirar de
manera compassada.
4. No fer àpats abundants previs a l’activitat.
Dur aigua per beure abans, durant i després del
recorregut, especialment si la distància és llarga.
5. Fer estiraments després de l’activitat.
6. Respectar les normes de seguretat viària.
7. Un podòmetre pot ser útil (si el circuit no
esta marcat) per mesurar les passes i la distància dia
a dia i veure com es millora. Es convenient, però,
portar rellotge durant l’activitat.
8. Començar de manera suau, i augmentar la
intensitat:

SALUT I EDUCACIÓ
1. Els 2 primers mesos: caminar 20 minuts
diaris, 3 cops per setmana de manera alterna, tot
incrementant uns minuts cada setmana.
2. El 3r mes: caminar 40-45 minuts diaris, 4
cops per setmana de manera alterna, tot incrementant
uns minuts cada setmana.
3. El 4t mes: caminar 5 cops per setmana, tot
incrementant uns minuts cada setmana fi ns arribar
als 60 minuts diaris.
ESFORÇ BENEFICIS
Màxim (90-100%)
Intens (80-90%)
Moderat (70-80%)
Suau (60-70%)
Molt suau (50-60%)
4. Manteniment: mantenir els 60 minuts diaris,
entre 5 i 7 dies a la setmana, amb l’objectiu d’incrementar
el ritme per fer el mateix recorregut en
menys temps.
Benefi cis en funció de l’intensitat de l’activitat (*)
Per conèixer els benefi cis de l’activitat que
desenvolupeu en funció de l’intensitat de l’activitat,
us fem una breu resum d’aquests:
Millora de la velocitat I tonifi cació del sistema neuromuscular
Increment de la resistència anaeròbica en sessions curtes
Millora de la resistència aeròbica
Millora de la resistència bàsica i la crema de greixos
Ajuda a la recuperació post-esforç
(*) has de tenir en compte que això dependrà de l’edat i l’estat físic de cadascun.
Compromís sostenible
Arribar al punt d’inici de l’itinerari, a peu o en bici.
És recomanable portar l’aigua de casa, en cantimplora o similar, per evitar residus plàstics.
Utilitzar els contenidors adequats al respectiu reciclatge.
En cas de que la caminada passi per una zona verda, anar pels camins consolidats, sense obrir
dreceres que la malmetin.
Des de la regidoria d’esports, continuem animant-vos a realitzar caminades diàries, properament
i degut a la demanda dels participants de la sortida popular del 16 de maig, es tornaran a organitzar
sortides d’Alguaire Camina.
42 23

SALUT ACTUALITAT
I EDUCACIÓ
El seu ús salva vides
Aquesta vegada us voldria
parlar del cinturó de
seguretat dels cotxes,
un sistema de seguretat que
oblidem massa sovint, sobretot
quan circulem pel nostre poble.
Vull fer un recordatori a tothom i
sobre tot als que portem criatures
al cotxe. Pensem en ells; no
ens els posem a la falda que així
no els protegim, no els deixem
lliures pel seient del darrere
ni al del davant, que no treguin
el cap per la fi nestra... Us
imagineu per un moment què
passaria en una petita topada
amb un altre cotxe tot i circulant
a poc a poc? Més avall us en dono uns exemples.
Tots tenim pressa i el temps just però, amb dos
minuts podem fer les coses bé; assegurar-nos amb
el cinturó i els menuts a la cadireta. Sabeu que el
cinturó de seguretat és l’element que més vides ha
salvat en els últims anys?
El cinturó, un dels mecanismes que més aviat es
va incloure de sèrie en la fabricació d’automòbils -ni
més ni menys que el 1940-, és l’element que aporta
major seguretat passiva als usuaris en cas d’accident.
L’han seguit altres avenços com els frens ABS, els
recolza- caps o la instal·lació de coixí de seguretat,
però la seva efectivitat real està condicionada per
l’ús correcte del cinturó. Per exemple, el coixí de
seguretat és perillós si no es porta el cinturó posat,
ja que el rostre pot entrar en contacte prematur amb
la bossa d’aire unes mil·lèsimes de segon abans que
es desplegui i pot produir greus lesions. El vehicle
dotat amb els mitjans més moderns de seguretat,
el més car del mercat, resulta menys segur que un
vehicle antic si el conductor o la conductora no fa
un ús correcte del cinturó de seguretat.
Quan es produeix una col·lisió, el cos humà es
veu sotmès a unes forces d’inèrcia que tendeixen
a impulsar-lo cap avant. La missió del cinturó de
seguretat consisteix a impedir que el passatger surti
llançat fora del vehicle i evitar en la mesura que es
24 42
Maria Torrent i Comella
pugui que es colpegi contra el volant, el tauler de
control, el parabrisa o el seient del davant.
Segons dades de la Direcció General de Trànsit,
la majoria dels usuaris utilitzem el cinturó de seguretat
quan sortim a la carretera, però ens el descuidem
en vies urbanes i en trajectes curts. Tot i que és una
mesura obligatòria i imprescindible, la falta de l’ús
s’amplia als passatgers dels seients del darrere. S’ha
demostrat que si la persona que seu al darrere surt
projectada cap als ocupants del davant seria com
si els vingués a sobre un elefant. Probablement el
passatger del darrere causaria la mort al del davant
i la seva pròpia per esclafament.
En cas de col·lisió frontal, una persona de 75
kg amb una velocitat de 50 km/h, transforma el pes
aproximadament en 3.000 kg.
Un altre exemple és un nen de 25 kg (d’uns 5
anys) que no va assegut en la cadireta de retenció
homologada i circulant a 50 km/h, el resultat en cas
d’accident és que surt projectat amb una transformació
de pes de 1.000 kg.
El pes augmenta proporcionalment a la velocitat
i les conseqüències dramàtiques també.
SEMPRE, tant circulant per les vies urbanes
com per les carreteres, tant als seients davanters
com posteriors, hem de portar cordat el cinturó de
seguretat.

HISTÒRIA
El nomenament del batlle, sotsbatlle
i procurador síndic per la priora
del convent santjoanista d’Alguaire
En uns documents de les monges santjoanistes
es pot veure com funcionava el nomenament
del batlle, sotsbatlle i procurador síndic, havent
pogut fer una recopilació des de l’any 1763 i fi ns a
l’any 1808.
El nomenament es feia a la vegada per
Alguaire, La Portella i Vilanova del Segrià al dependre
les tres poblacions del Convent.
En primer lloc la Priora del Convent redactava
un document semblant al que apareix a la fi gura 1,
relatiu als procuradors síndics, on comunicava a la
Real Audiència els nomenaments.
El document corresponent a 1762, pel batlle i
sotsbatlle, el tenim a continuació:
Document 1
Avisso a su exa y Rl Auda del Nombramiento de
Baÿles, y Susbaÿles, echo en el presente año de
1762.
Como Señora Jurisdiccional, que soy de los
Infros Lugares sitos en el Corregimiento de Lerida he
nombrado en Baÿle ÿ Susbaÿle de ellos á saber.
Vicent Lladonosa i Giró
Figura 1: Document on la Priora comunicava a la Real Audiència
el nomenament del Procurador Síndic d’Alguaire, La
Portella i Vilanova del Segrià, l’any 1762.
Població Baÿles Susbaÿles
Alguaÿre Dr. Manuel Carles Nicolas Escuer Labrador
Portella Pedro Jou Labrador Juan Martí Labrador
Vilanova del Segriá Antonio Torrellas Labdor Pedro Moran Labrador
Lo que pongo en noticia de V.E. en cumplimto .
de lo mandado por su Magd en 19 de ....................
1761
Barna ÿ Xbre 26 de 1762. Dña Theresa de Soldevila.
Priora de Alguaÿre.
A continuació de l’escrit 1, feia un segon document
amb el nomenament del batlle (un per cada un
dels tres pobles). El document 2, pertany a Alguaire
i nomena al metge Manel Carles como a batlle per
l’any 1763.
42 25

26 42
HISTÒRIA
Document 2
Nombramiento de Baÿle de la Villa ÿ termino
de Alguaÿre
Dª Theresa de Soldevila Priora del Convento de
Religiosas Cavalleressas del Monasterio de Nuestra
Sra. de Alguaÿre y San Juan de la Ciudad de Barzelona;
Señora jurisdiccional de las Villa sde Alguaÿre ÿ de la
Portella Lugares de Ratera y Villanueba del Segria, y
terminos de Tabach, Cassals Gatmullat y Alsinar
Como Señora jurisdiccional, que soÿ de mi Villa ÿ
termino de Alguaÿre Corregimiento de Lerida, y como
á tal me toca, ÿ pertenece la plena jurisdiccion civil, ÿ
criminal en dha mi Villa , ÿ termino ÿ su consequencia el
Nombramiento de Baÿle, para qe en mi nombre exersa,
ÿ administre la referida jurisdiccion en la expressada
mi Villa de Alguaÿre y su termino: ÿ conciderando que
el Dr . Manuel Carles es persona en que concurren las
qualidades de fi el vassallo ÿ capaz é idoneo por esse
encargo: E insiguiendo los Reales Decretos de su
Magd ./ ÿ que Dios gue/ : elijo y nombro de nuevo al
referido D r . Manuel Carles por tal Baÿle de la referida
mi Villa ÿ termino de Alguaÿre; Para que durante mi
beneplacito, precediendo el juramento, y solemnidad
necessaria, ¨ÿ acostumbrada exersa, y administre en
mi nombre la referida jurisdiccion Civil ÿ Criminal en
la referida mi Villa ÿ su termino: ÿ ordeno ÿ mando
a los Regidores del comun de ella, ÿ a los demas
offi ciales particulares ÿ otras qualesquier persona de
su termino, ÿ districto, le admitan, tengan, traten, ÿ
reputen, ÿ admitir, tener, tratar, ÿ reputar hagan al dho
D r . Manuel Carles, por tal Baÿle d e la citada mi Villa
de Alguaÿre, ÿ su termino guardandole ÿ haziendole
guardar todos los drechos ÿ fueros, ÿ emolumentos,
honores, preheminencias prerrogativas immunidades ÿ
exempciones que como á tal deve gozar ÿ le deven ser
guardadas, ÿ han acostumbrado gozar, hasta ahora los
demas Baÿles, que han sido ÿ para que assi se cumpla
ÿ observe. Doÿ el presente Nombramiento fi rmado
de mi mano, ÿ sellado con el sello de mis armas: en
Barcelona á 28 de Deziembre 1762,/
La Priora de Alguaÿre. Dª Theresa de Soldevila.
Titulo de Baÿle de la Villa ÿ termino de Alguaÿre
Corregimiento de Lerida á favor del D r . Manuel
Carles.
El tercer document corresponia al nomenament
del sotsbatlle, també un per cada poble, en que el
redactat és idèntic al del batlle modifi cant tan sols
el nom, cognom i càrrec de la persona. Estalviem
de transcriure aquest document al ser pràcticament
igual a l’anterior.
A continuació la Priora, en aquest cas Teresa
Soldevila, comunicava a la Real Audiència el nomenament
del Procurador Síndic. En el document 3 hi
fi guren els dels tres pobles ja indicats.
Document 3
Avisso a su ex a y Rl Au da del Nombramiento de
Procuradores Síndicos echos por la Ilt e Priora del pnte
Monasterio en el presente año de 1762
Por quanto Su Mag d ,/ que Dios g ue / con su R l
Decreto de 3 de 8b re 1762 se ha servido mandar que
el Nombramiento de Procuradores Sindicos Generales
para los Pueblos de mi Dominio ÿ jurisdiccion se
hagan por mi he nombrado por Procuradores Sindicos
Generales de mis Pueblos sitos en el Corregimiento
de Lerida á saber
Lugares
Alguaÿre......................Arasme Sabater Labrador
Portella........................Antonio Farré Labrador
Villanueva del segrià...Bautista Botellá Labrador

HISTÒRIA
Lo que pongo en noticia de su ex a y Rl Au da en
cumplimiento de lo mandado por su Mag d
Barcelona ÿ X bre 29 de 1762
Dña Theresa de Soldevila Priora de Alguaÿre
Finalment redactava el document personal del
nomenament del procurador síndic, que podem
veure a continuació:
Document 4
Nombramiento de Procurador Sindico de la Villa
de Alguaÿre
Dª Theresa de Soldevila Priora del Convento de
Religiossas Cavalleressas del Monasterio de Nuestra
Sra. de Alguaÿre, y San Juan de la Ciudad de Barna;
Sra jurisdiccional de las Villas sde Alguaÿre, ÿ de la
Portella, Lugares de Ratera, y Villanueva del Segria,
ÿ terminos de Tabach, Casals, Gatmullat ÿ Alsinar
Por quanto por Rl Cedula de 3 de 8bre del
año presente de 1762, se declara pertenecerme el
nombramiento de Procuradores Sindicos en todos
los pueblos, que posseo en el presente Principado
de Catalunya: Por tanto Nombro, ÿ elijo, por tal Procurador
Sindico de mi Villa ÿ termino de Alguaÿre
Corregimiento de Lerida á Arasme Sabater Labrador
para que se sirva este empleo por el tiempo de tres
años ÿ defendiendo el publico de mi lugar, en lo
que reconosca se le agrava, concurra á todos los
Ayuntamientos reconocimiento de quentas funciones
Publicas de Iglesia/ ocupando el lugar ÿ assiento
immediato al Ultimo Regidor, ÿ usse en todo de las
mismas facultades, ussan los Sindicos en Castilla y
mando a la Justicia de esta mi Villa que recibiendole
su juramento le admitan al uso ÿ exerciso de dho
empleo y le acuden con el sueldo annual, que gosa
cada Regidor de dho Ayuntamiento guardandole
las preheminencias que le corresponden ÿ para
que conste Doy el presente fi rmado de mi mando
ÿ sellado con el sello de mis armas en Barna a 31
de Deziembre 1762
La Priora de Alguaÿre. Dª Theresa de Soldevila
Titulo de Procurador Sindico de la Villa ÿ termino
de Alguaÿre Corregimiento de Lerida á favor de
Arasme Sabater Labrador de dha Villa.
Un resum dels batlles, sotsbatlles i procuradors
síndics a la vila d’Alguaire el tenim a continuació des
de l’any 1763 a 1798.
Any Batlle Sotsbatlle
1762 - 1763 Dr. Manel Carlos (metge) Nicolás Escuer
1763 - 1764 Pau Bassí Narcís Coll
1765 - 1766 Joan Costa Francesc Gelet
1767 - 1768 Josep Banyeres Giró Josep Bartra
1769 - 1770 Francesc Giró Maior Pere Badia Jou
1771 - 1772 Arasme Sabater Narcís Coll
1773 - 1774 Francesc Giró (maior) Josep Domingo
1775 - 1776 Isidre Fortuny (metge) Joaquim Penya (errero)
1777 - 1778 Lluïs Sibidó Llorenç Roig
1779 - 1780 Arasme Sabater Francesc Giró Cases
1781 - 1782 Luis Sabidó Pere Jaume Sitjà
1783 - 1784 Josep Gonzales Josep Grau
1785 - 1786 Isidre Fortuny (metge) Josep Boira
1787 - 1788 Antoni Badia Jou Josep (il·legible)
1789 - 1790 Josep Gonzales Antoni Costa
1791 - 1792 Josep Grau Antoni Badia Gonzales
1793 - 1794 Antoni Fortuny Antoni Jofre
1795 - 1796 Antonio Larrègula Pere Buyra
1797 - 1798 Josep Gonzales Josep Bescans
1799 - 1800 Antoni Badia Jou Josep Roig Sabater
1801-1802 Josep Grau Antoni Badia Gonsales
1803-1804-1805 Antoni Gelet Sabater Francesc Roig Costa
1805-1806 (1) Vicenç Ribé Joaquim Puiggrós
1807 – 1808 (2) Francesc Gonzalles Faust Roig
42 27

28 42
HISTÒRIA
Any Procurador síndic
1762 - 1763 Arasme Sabater
1764 -1765 -1766 Arasme Sabater
1767 -1768 -1769 Jaume Albana
1770 -1771 -1772 Lluïs Sabidó
1773 -1774 -1775 Josep Castanyon (maior )
1776 -1777 -1778 Josep Usall (buticario)
1779 -1780 -1781 Dr. Isidre Fortuny (metge)
1782 -1783 -1784 Josep Castanyon
1785 -1786 -1787 Josep Usall (buticario)
1788 -1789 -1790 Miquel Puiggrós
1791 -1792 -1793 Antoni Larregula
1794 -1795 -1796 Josep Soldevila
1797 -1798 -1799 Antoni Fortuny (metge)
1800 - 1801 -1802 Antoni Larrègula
1803 -1804 -1805 (3) Antoni Nadal Gonsales (maior)
1806 - 1807 -1808 Dr. Antoni Fortuny (metge) (4)
(1) L’ajuntament no accepta a aquestes dos
persones i canvien, respectivament per Pere Pau
Banyeres com a batlle i Francesc Guàrdia com a
sotsbatlle, a l’abril de 1805.
Del Vicenç Ribé més endavant diu Antoni Ribé
Jou (error?)
(2) L’ajuntament no accepta a aquestes dos
persones i canvien, respectivament per Antoni Larrègula
com a batlle i Faust Roig com a sotsbatlle al
març de 1807
Nota – A tots els que no hi ha indicada la professió
vol dir que consta com a llaurador, tot i que
en algun cas no diu la professió.
(3) Motivat pel traspàs de l’Antoni Nadal González
el 10 de gener de 1805 nomenen a Faust
Domingo com a procurador síndic.
(4) Desconec si pot tractar-se d’un error i correspon
a l’Isidre Fortuny dels anys 1779 a 1781.
Però les coses dels nomenaments no sempre
anaven tan fi nes com hem vist fi ns ara, i així a continuació
podem veure una carta de l’apoderat de
la Priora a l’ajuntament d’Alguaire on els hi diu que
han de restablir als seus llocs al batlle i sotsbatlle
que l’ajuntament volia canviar sense permís de la
Priora.
Document 5
Exmo Sor: El D r Salvador Sanjoan Apoderado
de la S a Priora, y monasterio de Ntra Señora de
Alguayre de la militar ÿ Sagrada orden de San Juan
de Jerusalen segun el poder que se halla presentado
en otros expedientes comparesco ante V Ex a , y
con toda veneracion expongo. Que no obstante de
haver mi Pral avisado, y remitido los nombramientos
de Bayles, y Susbayles de la villa de Alguayre, y del
lugar de Villanueva de Segria corregim to de Lerida
esto es en quanto á Alguayre para Bayle á Josef Grau
y susbayle a Antonio Badia, y Gonzales, y del lugar
de Villanueva del Segria á Simon Carnicé, y susbayle
a Josef Amigó, y Alagé y de haver dado a V. Ex a .
el correspondiente aviso insiguiendo la practica, y
estilo observado en la materia ha sorprendido á mi
Parte la noticia, que se les ha comunicado, que los
Ayuntamientos de aquella Villa ó Pueblo se han resistido,
y no han querido absolutamte dar posesion
á los nombrados de sus respectivos empleos siendo
asi que por ningun termino podian de oponerse á
ello, y en caso, que hubiesen pretendido afi anzarse
con algun pretexto, ó motivo que no se crehe de-

HISTÒRIA
verian haverlo expuesto a mi Parte, que los hubiera
atendido en el caso, que les hubiere asistido la
razón.
Fuera de esto aun cuando se hubieren juzgado
agraviados con tales nombramientos, y quándo mi
Pral les hubiere despreziado.de sus razones devian
siempre aquellos Ajuntamientos arreglarse en todo
, y por todo a la Real Cedula de mil setecientos
sesenta y uno con la qual se manda que por ningun
pretexto puede impedirse la posesion de aquellos
que el Dueño Jurisdiccional nombra para exercer
algun empleo, y que por lo mismo deve conferirse
inmediatamte , y y sintiendose agravado deve de
usar de su dro en Justicia, y por lo mismo es muy
presumible que aquellos Ayuntamtos por sus fi nes
siniestros, y particulares han dexado de obtemperar,
y cumplir con su dever y no siendo justo el que sea
justiendida la Jurisdicción, ni se haga dependiente
del arbitrio contra las indubitadas y constantes prerrogativas,
competente á mi Parte.
En esta atencion y á V. Exa .suplico se sirva mandar
baxo la pena á V. Exa . Bien vista á los Ajuntamtos de Alguayre, y de Villanueva de Segria, que incontinente,
y sin demora alguna pongan en posecion á
los nombrados Bayle, y susbayle, que ademas de ser
justicia lo recibiran á particular garcia de la notoria,
y acreditada justifi cacion de V. Exa .
Barna 8 de Enero 1801
Informació consultada
Arxiu “Alguayre 2” de les monges santjoanistes de Valldoreix.
Caixa 19. Llibre 73.
Exposició del Santuari
de la Mare de Déu del Merli
El passat dia 6 de maig de
2010 els Amics del Patrimoni
Cultural d’Alguaire
vam inaugurar l’exposició sobre
el Santuari de la Mare de Déu del
Merli. Després de molt d’esforç,
podem dir que va ser
tot un èxit. Des d’aquest
espai a la revista Cercavila,
volem agrair a tots
i totes els que hi vau collaborar,
tant a les entitats,
a l’escola Teresa Bergadà
per la difusió als alumnes
del municipi, com a
aquelles i aquelles què, a
tall individual, vàreu voler
formar part d’aquest
agosarat projecte. També
a aquells i aquelles que
us vàreu atansar a visitar
l’exposició, que en total
heu estat entorn al miler
de persones i us heu interessat
per conèixer, una mica més de
prop, el nostre patrimoni local.
Així mateix, el passat dia 29
d’abril dins de les actuacions de
l’Abril Cultural va tenir lloc a la
Associació Amics del
Patrimoni Cultural d’Alguaire
Sala d’actes de l’Ajuntament una
conferència referent a l’exposició
amb els especialistes que van
confi gurar-la. Un deixem un petit
recull fotogràfi c de les nostres
actuacions.
42 29

HISTÒRIA

REPORTATGE
Informació de les obres en
fase d’execució al municipi
El Fons Estatal per a l’ocupació i la Sostenibilitat
Local o FEOSL, és una ajuda promoguda pel
Govern Espanyol als ens locals, per fi nançar
la realització d’inversions generadores d’ocupació i
actuacions de caràcter social, de competència municipal,
que contribueixin a la sostenibilitat econòmica,
social i ambiental.
L’Ajuntament d’Alguaire, després d’estudiar
diverses opcions, i comprovar que aquestes s’adaptaven
als requeriments del govern per poder optar
als ajuts, ha iniciat tres obres:
1. MILLORA DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC PER
L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA
ZONA NORD DEL MUNICIPI
L’objecte del projecte és la reforma de la xarxa
d’enllumenat públic de la zona nord del municipi,
per tal de que reuneixi les condicions i garanties
mínimes exigides per la reglamentació vigent.
L’àmbit d’aquest projecte inclou la renovació
total de l’enllumenat públic dels carrers Av. Molí,
Av. Ramon Espinet, C/Albana, C/Mig, C/Abat Vidal,
Pl. Peretó i C/ Lladonosa Pujol.
42 31

32 42
REPORTATGE
Aquesta instal·lació es preveu realitzar amb la
substitució d’un quadre existent a l’Av. Molí per un
nou quadre de comandament i control regulat amb
un estabilitzador regulador de fl ux lluminós.
A part de la il·luminació d’aquests vials el projecte
també contempla les obres d’adequació de
l’enllumenat d’altres carrers connectant els equips
existents amb el nou quadre de comandament descrit.
D’aquesta manera s’adaptarien al nou quadre
d’enllumenat els carrers Portal, Merli, Dr. Farré, així
com la Pl. Catalunya i el Pg. De la Roca.
Finalment es preveu el desplaçament d’un
quadre existent prop de l’Av. Jaume Nadal per tal
d’optimitzar la ubicació de tots els futurs quadres
de comandament i control de l’enllumenat públic
del municipi d’Alguaire.
Per tant l’objectiu de les obres es resumeix en:
a) Renovar tot l’enllumenat públic de tota la
part nord del casc urbà consolidat d’Alguaire amb
equips de menor consum elèctric.
b) Actuacions d’eficiència energètica en la
instal·lació global fi nal.
2. ADEQUACIÓ I MILLORA DE LES XARXES
DE SANEJAMENT I PLUVIALS DE L’ENTORN DEL
CENTRE ESPORTIU D’ALGUAIRE
Es pretén amb aquestes obres la regulació,
control, tractament i depuració de totes les aigües
del recinte esportiu.
D’aquesta forma, es construeix un tram del collector
de sanejament connectat a la xarxa de clavegueram
municipal per conduir les aigües negres del
recinte esportiu a la depuradora municipal.
Una altra actuació és la de renovar una canonada
de reg que no funciona correctament i que
suposarà un estalvi considerable d’aigua.
Finalment també es millora la llera hídrica actual
de la zona esportiva per poder drenar tota l’aigua
de pluja de la zona al barranc canalitzat d’aquest
espai.
Per tant podem defi nir que objectiu d’aquestes
obres es resumeix en:

REPORTATGE
a) Instal·lació d’una xarxa de sanejament del
recinte esportiu que condueixi totes les aigües fecals
del poliesportiu a la depuradora municipal.
b) Instal·lació d’una xarxa de drenatge i desguàs
de totes les aigües pluvials del recinte esportiu.
c) Adequació i millora de la llera hídrica actual
de la zona esportiva
d) Millora de la xarxa de reg per la seva optimització
en el funcionament i estalvi de l’aigua.
3. INSTAL·LACIÓ I MILLORA DE L’ENLLUME-
NAT PÚBLIC PER L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENER-
GÈTICA A LA ZONA ESPORTIVA DEL MUNICIPI
A l’igual que a la primera obra projectada,
l’objecte del projecte és la reforma de la xarxa d’enllumenat
públic, en aquest cas de la zona esportiva,
per tal de que reuneixi les condicions i garanties
mínimes exigides per la reglamentació vigent.
Les actuacions es concretaran al perímetre del
nou pavelló poliesportiu del municipi, que ja s’està
acabant de construir.
Les obres previstes objecte de l’actuació es
resumeixen en:
a) Instal·lació d’un nou quadre elèctric per
l’enllumenat de tota la zona esportiva amb noves
lluminàries.
b) Instal·lació d’un estabilitzador reductor de
fl ux lluminós per l’estalvi energètic i adaptació d’una
part de l’enllumenat de la zona instal·lat al nou quadre
per l’estalvi global del municipi.
c) Adequació de les instal·lacions elèctriques
de la zona esportiva per la protecció, control i estalvi
energètic de la instal·lació global del municipi.
d) Construcció d’una vorera al perímetre del
poliesportiu on s’ubicaran els nous bàculs de llum,
a la vegada que s’adaptaran els accessos al pavelló
dotant-los de millor accessibilitat i suprimint les
barreres arquitectòniques.
42 33

L’espai del Mario
34 42
HUMOR

Imatges pel record
Si teniu imatges antigues d’Alguaire i us agradaria que tothom les veiés, porteu-les a l’Ajuntament
(Roser) o a la biblioteca municipal.
Ballada de sardanes, durant
una festivitat local. Imatges
davant de l’Ajuntament
(1959).
HISTÒRIA
Àrea de Promoció Social
i Cultural
42 35

36 42
GEOGRAFIA
HISTÒRIA
Itinerari de les bogues del terme
d‘Alguaire (II)
En aquesta segona etapa veurem l’itinerari
que segueixen les bogues d’Alguaire amb els
termes d’Almacelles i de Malpartit.
La boga d’Almacelles. Continua la boga de
nord a sud ara amb una lleugera inclinació a sol
ixent d’uns 25 graus. Tocant a la boga trobem una
gravera gran que pel camí de la segleta d’Almacelles
té una longitud d’uns 415 m., i la superfície és d’unes
5’71 Ha.
A uns 184 metres de l’inici de la boga amb
el terme d’Almacelles trobem el camí de l’Olzinar
que va paral·lel a la segleta d’Almacelles, camí que
comença a la Cabanera al costat del canal d’Aragó
i Catalunya d’on pren l’aigua la segleta, i acaba enllaçant
amb el camí que va de la Saira a la carretera
d’Almacelles a Alfarràs.
A l’altre costat del camí hi ha un braçal de rec
que va cap a Almacelles, i tocant a aquest braçal
discorre la segleta d’Almacelles, també anomenada
segleta del Ràpid pel pronunciat desnivell que
en alguns indrets té i la rapidesa amb què corre
l’aigua.
En aquest indret de la segleta surt perpendicularment
un gran braçal que continua recte cap al
Coscollar pel costat del qual passa la boga, abans,
no fa gaires anys, el braçal era a cel obert cosa que
permetia de veure físicament la línia de la boga,
però actualment va entubat per sota terra.
La boga després d’haver avançat i recórrer
uns 395 metres continuant pràcticament la mateixa
trajectòria arribem al camí d’Almacelles el qual actualment
separa les partides de l’Olzinar al costat de
tramuntana, i del Coscollar al costat de migdia.
Continuem uns 1250 metres pel braçal
gran mencionat que bàsicament rega el terme
d’Almacelles ja que el terme d’Alguaire queda pel
damunt d’aquest braçal, després dels quals gira cap
a ponent uns 25 graus de l’anterior trajectòria per
on avança uns 90 metres on troba el camí que en
alguns llocs hem trobat anomenat camí de la Saira a
Pere Terrado i Terrado
Tamarit, que és el mateix camí on al paràgraf anterior
hem dit que anava de la Saira fi ns a la carretera
d’Almacelles a Alfarràs.
En aquest punt es torna a redreçar i torna a
prendre l’anterior trajectòria en direcció sud, tot
seguint per aquest camí que també hem trobat en
un mapa amb el nom de ‘camí de la Sal’, pel qual
continua prop de 800 metres, després dels quals
gira cap a sol ixent fent un angle de 95 graus de la
trajectòria que segueix el camí, i continua en línia
recta fi ns a arribar a la Cabanera situada uns 925
metres més amunt.
Prèviament, però, la boga en deixar l’anterior
camí ha començat a enfi lar-se suaument pel costat
d’un braçal que en algun lloc hem trobat anomenat
segleta del Retrocés que baixa de l’altiplà per on
passa el canal d’Aragó i Catalunya, fi ns que a uns
270 metres desapareix probablement per entubament.
Continua ascendint uns 260 metres més
i arribem a la part baixa de l’altiplà, havent cobert
un desnivell d’uns 15 metres, on actualment hi ha
la instal·lació d’una planta de generació d’energia

GEOGRAFIA
elèctrica mitjançant panells fotovoltaics. Avancem
uns 320 metres més fi ns a arribar a la part més alta
de l’altiplà per on passa un camí de veïns, des d‘on
fent 75 mestres més arribarem a l‘anunciada Cabanera,
havent travessat amb el recorregut d’aquests
75 metres el camí de veïns mencionat, el caixer que
baixa al canal , el mateix canat el camí del Canal, i la
punta d’un tros de terra fi ns a trobar la Cabanera a
la part alta de la partida del Fondo de l’Armenter.
Ens trobem a la Cabanera davant del costat de
tramuntana dels edifi cis de la torre dels Navarros.
La boga en aquest indret torna a fer un angle de
85 graus i continua per la Cabanera en direcció de
migdia, per la qual recorre entre 925 i 970 metres,
fi ns que arriba a poca distància del costat de tramuntana
d’un pantanet triangular situat ja al terme
de Malpartit tot i ésser molt proper de les cases
de la Saira, fi ns a trobar la partió entre els termes
d’Alguaire, Almacelles i Malpartit, on en altre temps
hi hagué una fi ta. El punt exacte de confl uència dels
tres termes oscil·la uns 45 metres atesa la manca de
la fi ta i la diferència que hi ha entre uns uns mapes
i uns altres.
La boga del terme de Malpartit. Cal dir que
el nucli de població i el terme de Malpartit estan
incardinats o inclosos dins del terme municipal de
Torrefarrera. Des de la Cabanera al punt on hem
deixat la boga al paràgraf anterior, aquesta gira cap
a llevant descrivint un angle de 110 graus respecte
l’anterior trajectòria i fa un recorregut en línia recta
d’uns 325 metres fi ns a trobar el camí d’Alguaire a
la Saira, el qual travessa en diagonal tot recorrenthi
uns 140 metres.
Deixa la boga el camí per agafar contracorrent
la segleta del Pla de la Saira en direcció a la partida
del Regal de l’Àliga, nom relativament modern
ja que fi ns al segle XIX s’anomenava partida de la
Coma de l’Àliga, i en algun indret ja al terme de
Malpartit ‘la Vall de l’Àliga’. Segleta que majorment
rega terres de Malpartit.
Val a dir que aquesta segleta, el recorregut de
la qual fa com una ziga-zaga, no fa gaire temps era
a cel obert i gairebé tot el seu recorregut era plantat
d’arbres gairebé l’un a tocar de l’altre, la qual cosa
permetia des de ben lluny veure per on passava la
boga. Ara però tal com es va generalitzant, per a
aprofi tar més l’aigua, també l’han entubada; s’ha de
dir, també que aquest aprofi tament de l’aigua va en
42 37

SALUT GEOGRAFIA
ACTUALITAT
I EDUCACIÓ
detriment de la fl ora i la fauna que hi
tenia accés i ara se’n veu privada.
Seguint el trajecte d’aquesta
segleta i a tota la llargada del seu
recorregut fins a l’embocament,
s’hi ha fet un camí auxiliar de manteniment,
pel qual avancem uns
315 metres en direcció llevant amb
una lleugera inclinació cap a migdia
d’uns 10 graus on trobem una pala
de sortida d’aigua. Continua tal com
hem dit fent una ziga-zaga i avança
250 metres més en direcció sudest
amb una inclinació d’uns 20 graus de l’anterior
trajectòria.
Segueix uns 368 metres ara però en direcció
nord-est descrivint un angle de 140 graus de la
trajectòria anterior. Prossegueix uns 215 metres ara
altra vegada direcció sud-est amb una inclinació de
20 graus respecte la trajectòria anterior. En aquest
punt la segleta, no la boga, gira uns 90 graus en
direcció nord i amb alguna ziga-zaga va a embo-
38 42
En aquests darrers
480 metres estan
travessats per les
obres de l’autovia
que anirà de
Lleida a la Vall
d’Aran i a França
car a la segleta d’Alpicat d’on pren
l’aigua. Però la boga no. A la part
exterior del vèrtex de l’angle que
dibuixa la aquesta segleta hi ha
una pala que alimenta un braçal de
reg que baixa cap al fons del Regal
de l’Àliga; braçal pel qual passa la
boga seguint la mateixa trajectòria
anterior.
Cal dir que en començar a baixar
cap al fons del Regal de l’Àliga,
el mal anomenat Pont de l’Àliga,
ja que s’hauria de dir Aqüeducte
de l’Àliga, perquè ho és, te una vista esplèndida ja
que es veu l’aqüeducte amb tota la seva magnitud,
darrerament un pèl minvada pels gairebé immensos
terraplens fets darrere seu per a la construcció
de la pista d’aterratge de l’aeroport i el camí que
el circumval·la exteriorment. Camí que actualment
enllaça amb l’antic camí accés al nucli de població
de la Saira des d’Alguaire, tallat aquest camí per la
construcció de l’aeroport.

SALUT GEOGRAFIA
I EDUCACIÓ
Baixa la boga pel mencionat braçalet de reg
uns 205 metres. En recorre uns 125 metres més pel
fons del regal, sempre pel mencionat braçalet de
reg, el qual en trobar-se davant d’un escarpat turó,
gira cap al sud endinsant-se al terme de Malpartit.
En reprendre el trajecte de la boga des del fons del
regal puja per l’escarpat turó d’uns 55 metres amb
un desnivell d’uns 4 metres i en arribar dalt del pla,
hi trobem una fi ta.
Continua la boga gairebé en línia recta per un
cavalló entre bancals fi ns arribar al camí que dóna
pas als bancals precedents, havent recorregut fi ns
ací uns 387 metres, lloc on trobem una altra fi ta.
Volem assenyalar que en aquest punt hi ha una
planta d’ametllers que sembla abandonada. Segueix
la boga per aquest camí uns 120 metres més, i a la
meitat d’una suau essa que fa el camí i la boga, hem
trobat una altra fi ta.
En aquest punt volem remarcar que la boga
abans de construir la segleta d’Alpicat probablement
continuava recta cap a llevant ja que els indicis
geogràfi cs i la mateixa trajectòria de la boga així ho
indica, la qual aniria a parar al camí de Malpartit uns
64 metres més amunt del lloc on actualment arriba.
Ara però, el camí gira cap al sud-est descrivint una
corba fi ns arribar al camí d’Alguaire a Malpartit,
al costat sud del pont de la segleta d’Alpicat del
mateix camí de Malpartit, després d’haver recorregut
uns 82 metres. És possible que aquesta petita
marrada que actualment fa la boga, que té la forma
d’una ve baixa, fos per deixar dins del terme
d’Alguaire el camí d’accés als anteriors bancals i
planta d’ametllers a l’haver suprimit el camí primitiu
en fer la segleta.
Travessem el camí d’uns 4 metres d’ample que
fa en aquest indret i girem en direcció cap Alguaire,
travessem el pont de la segleta i continuem pel camí
després d’haver fet uns 64 metres, trobem a mà dreta
una fi ta (lloc on arribaria la boga amb la probable
trajectòria que tenia la boga abans de fer la segleta)
d’on arrenca un cavalló entre bancals fent un gir la
boga d’uns 90 graus en direcció cap a llevant.
Encara que geogràfi cament aquest indret formaria
part del regal de l’Àliga, administrativament
segons un mapa cadastral és el costat sud de la
partida de la Morrera. Abans, fa molts pocs anys
enlloc del cavalló hi havia un camí per accedir a unes
fi nques situades dalt del pla; camí que antigament
enllaçava amb el camí que anava de Vilanova de
Segrià a Almacelles camí que ha anat desapareixent
ara un tram ara un altre.
Continua la boga pel mencionat cavalló cap a
llevant i a uns 120 metres hi ha una altra fi ta; continua
uns 293 metres per aquest cavalló fi ns arribar al peu
d’un alteró pel qual puja al Pla de les Vinyes.
Comencem a pujar i a uns 23 metres ens trobem
amb la tanca d’un annex de l’aeroport, una petita
punta de la qual, formant un triangle rectangle,
penetra al terme de Malpartit, per la hipotenusa del
qual circula la boga recorrent amb alguna giragonsa
uns 79 metres. Val a dir que a la carena d’aquest
alteró hi ha o hi havia un fi ta que ara resta dins la
tanca de l’aeroport mencionada.
Amb l’anterior recorregut ens hem situat dalt
del Pla de les Vinyes. Seguim des de la tanca de l’annex
de l’aeroport per un cavalló que separa fi nques
i termes en direcció a llevant on després de fer uns
260 metres trobem una fi ta; continuem la mateixa
trajectòria tot fent uns 120 metres més i trobem
una gran fi ta pintada de blanc posada recentment
a partir de la concentració parcel·lària que du la
inscripció MP4. Aquesta fi ta és situada al fi nal d’un
camí d’accés a una fi nca de Malpartit que surt del
camí d’Alpicat, pel costat del qual passa la boga i
que després d’haver fet uns 480 metres trobem el
mencionat camí d’Alpicat.
No som més explícits per manca de dades però
en aquests darrers 480 metres estan travessats per
les obres de l’autovia que anirà de Lleida a la Vall
d’Aran i a França (Aproximadament hi ha uns 130
metres des de la fi ta MP4 fi ns al començament de
les obres de l’autovia, uns 170 metres d’obres de
l’autovia, i uns 180 metres de les obres fi ns al camí
d’Alpicat).
Travessa el camí d’Alpicat seguint la mateixa
trajectòria cap a llevant i passa a tocar pel costat
sud de l’empresa d’adobs Compost Segrià, S.A. fi ns
arribar a la carena de la serra, havent fet amb aquest
trajecte uns 580 metres. En aquest punt la boga fa
un gir d’uns 38 graus en direcció sud-est resseguint
la carena de la serra, la qual després d’haver fet uns
388 metres hauríem hagut de trobar una fi ta del lloc
on es troben els termes d’Alguaire, de Malpartit i
de Vilanova de Segrià.
42 39

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
Com tothom ja sap, aquest 2010 a la biblioteca
d’Alguaire estem d’enhorabona. Durant tot
l’any estem realitzant i es realitzaran, actes
entorn a la celebració del 20è aniversari de l’obertura
d’aquest equipament. Des de llavors, hem ampliat
continguts, hem creat nous espais per revistes,
turisme, cinema i música, racó de pares, internet i
ofi màtica, zones de silenci i zones més lúdiques, tot
amb cobertura wifi a tots els espais.
El passat mes d’abril va tenir lloc l’acte central
de la celebració, lúdic i protocol·lari a la vegada, que
va resultar de gran interès i afl uència de públic.
Actualment, la biblioteca compta amb més de
1.000 carnets expedits, el que suposa que força
persones un cop es va presentar el nou carnet s’han
anat a fer usuaris i usuàries de la biblioteca. Tots ells
gaudeixen d’una col·lecció que disposa de més de
12.500 documents: novel·les, llibres infantils, fi cció,
llibres de coneixements, cd’s, dvd’s i una quarantena
de títols de revistes i diaris subscrits. Alhora, els usuaris
tenen a la seva disposició el catàleg de Lectura
Pública de Catalunya, ja que tot el què no troben
a la biblioteca d’Alguaire, ho demanem a d’altres
equipaments. Només en el darrer any hem demanat
via préstec interbibliotecari més de 400 documents.
L’Escrit que a continuació us transcrivim és el que
40 42
L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA
20 anys de biblioteca
vam llegir el dia
de la celebració
del 20è aniversari
de la biblioteca i
que volem fer-vos
partícips:
Bona tarda i
gràcies per la vostra
assistència. L’acte d’avui es degut a que fa 20
anys es va inaugurar la biblioteca Josep Lladonosa
i Pujol d’Alguaire i per aquest motiu consideràvem
que era rellevant de fer un acte destacat en el marc
d’aquest esdeveniment i quan millor que es realitzés
dins de l’Abril Cultural i proper a la Diada de Sant
Jordi. Durant l’últim trimestre de 2009 vam realitzar
més de 200 enquestes a usuaris habituals de la
biblioteca, demanant-los quins actes els agradaria
que realitzéssim entorn a l’aniversari de la biblioteca
i el resultat va ser:
- Un acte especial pels infants, que va tenir lloc
ahir amb una actuació de titelles especial entorn al
20è aniversari.
- Un concert de música d’autor que aquest tindreu
oportunitat de gaudir-ne aquí i avui i que anirà
a càrrec de la cantautora Meritxell Gené.
- Un recital poètic, que tindrà lloc el dia 27

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
d’abril i a càrrec de la poeta
Maria Antònia Sabater que
ens realitzarà una mostra de
la poesia d’exili de Mercè
Rodoreda.
- I un acte de reconeixement
als escriptors i escriptores
locals que està programat
de realitzar-lo durant el 3r
trimestre d’aquest 2010.
Per tant doncs, la biblioteca
portarà a terme
tots els actes que els usuaris
demanen i en la mesura del
possible, estar al dia de totes
les seves necessitats.
Repassant, la nostra biblioteca
es va inaugurar l’any 1990 amb l’assistència
del Sr. Eugeni Nadal com representant dels serveis
territorials de cultura de la Generalitat a Lleida, la
Sra. Carme Camps, cap de serveis de biblioteques
de Barcelona i Nati Moncasí com a cap de la central
de biblioteques de Lleida entre d’altres personalitats.
També el mateix dia es va inaugurar l’arxiu i
llegat de Josep Lladonosa, amb l’assistència del
mateix escriptor, el Sr. Lladonosa, amics de gran
expectació d’alguairencs i alguairenques que no van
voler perdre’s aquest esdeveniment.
Durant aquests 20 anys la biblioteca ha sofert
molts canvis, es va inaugurar amb 2.500 volums en
format llibre i una vintena de subscripcions periòdiques.
Actualment la biblioteca disposa de 12.800 volums
i estem subscrits a 38 revistes. Durant aquests
anys han anat canviant els formats audiovisuals, i la
biblioteca també s’ha actualitzat. Abans les cerques
eren manuals i amb la introducció de la informàtica
a les nostres vides, es va passar a millors i més ràpids
sistemes de recerca, a més a més, avui en dia
disposem de 7 ordinadors per a l’ús gratuït dels
usuaris i també som l’únic espai de la població amb
servei de wifi gratuïta. Per tant doncs, per a la millora
i l’avenç, el que avui presentem aprofi tant aquest
20è aniversari és el nou carnet de la biblioteca que
permet a tots els usuaris que en disposin de moure’s
per totes les biblioteques públiques catalanes
integrades dins del sistema de lectura pública.
A més a més, hem de destacar el suport dels
tècnics de la central de biblioteques de Lleida als
L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA
que avui també volem agraïr que ho hagin estat fent
durant aquests 20 anys.
I en especial em de remarcar la vinculació
envers la biblioteca, any rere any, de la família
Lladonosa. Gràcies a l’historiador Josep Lladonosa
Pujol per la cessió del seu llegat i gràcies també a la
vinculació dels alcaldes i regidors d’aquella època i
successors per haver executat la seva tasca fent que
s’organitzin, ininterrompudament, les 20 edicions
del premi Josep Lladonosa d’Història Local dels
Països Catalans, entenem què avui en dia és encara
un dels guardons més reconeguts dins de l’àmbit de
la història a Catalunya, perquè a més de la quantitat
monetària que s’atorga, amb la col·laboració del
diari La Mañana, es fa la publicació i difusió el dia de
Sant Jordi de l’obra guanyadora. Us recordem que
demà, podreu disposar del llibre de Josep Manuel
Martínez París, comprant el diari.
No podia acabar deixant de banda la importància
de les jornades sobre sistemes agraris que venen
fent-se des de fa anys i de bianual i que organitza
el patronat Lladonosa. De la mateixa manera, cal
remarcar la tasca del que en el seu dia va ser regidor
de cultura, Sr. Josep Maria Mayench i Biela, impulsor
del patronat municipal per a la difusió del premi i del
llegat del nostre Josep Lladonosa. Així mateix, a tots
i totes els que d’alguna manera heu fet les vostres
aportacions per a que la biblioteca d’Alguaire sigui
la que avui és, a les bibliotecàries que hi ha anat
passant, en especial a la Sra. Roser Llovet i Espachs
que va ser-hi durant més de 10 anys, amb entrega i
dedicació. A tots i totes, moltes gràcies.
42 41

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
42 42
ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
La biblioteca no para!
Hora del conte amb titelles
El passat 21 d’abril la biblioteca els infants van gaudir d’una activitat especial per a ells, la novella
de Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer, es va convertir en una història entenedora amb
unes titelles d’allò més divertides. Aquesta va ser l’actuació especial per als menuts entorn al 20è
aniversari de la biblioteca.
Agonia de Llum. Recitant a Mercè Rodoreda
i recordant a Fernando Pessoa
El dia 27 d’abril la biblioteca va gaudir d’un recital
poètic excepcional, de la mà d’Antònia Sabater
i Esteve Mesalles, encarregats de fer-nos conèixer i
entendre la poesia secreta de Mercè Rodoreda, amb
el poemari Agonia de llum. Van acompanyar-se de
música i de fragments introductoris a cada part per
a fer més entenedor el context que la coneguda
escriptora catalana volia transmetre.
De la mateixa manera, l’escriptor novell Eduard
Batlle, el dia 18 de maig va donar-nos a conèixer el
seu llibre Elogi del desassosseg, un recull on es fa
moltes referències a l’escriptor portuguès Fernando
Pessoa i que va ser premiat enguany amb al IV Premi
Josep M. Benet i Caparà 2010.
Aquestes han estat algunes de les activitats de
la biblioteca en els darrers mesos, si considereu que
podríem realitzar actuacions d’interès pels usuaris
i usuàries durant aquest estiu, podeu fer-nos arribar
els vostres suggeriments, tindrem en compte, en tot
cas, les vostres aportacions.
1r Cafè poètic
El passat dia 26 de maig la biblioteca va organitzar
el 1r Cafè poètic, una jornada a l’aire lliure on,
tots afeccionats a la poesia, poetes, poetesses locals
i de poblacions veïnes, podien recitar públicament
els seus escrits o els dels seus escriptors de capçalera.
Van ser uns quants els que van acompanyar-nos
en aquesta jornada que es va realitzar a l’exterior de
la Casa Sociocultural i també uns quants els que van
animar-se a llegir els seus escrits mentre fèiem un
cafè. A tots i totes, moltes gràcies! Esperem poder
repetir aquesta activitat ben aviat!

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA
Horari estiu 2010
De l’1 de juliol al 10 de setembre la biblioteca romandrà oberta
el dimarts i el divendres al matí de 10,00 a 14,00h.
42 43

Records
44 42
CARTES
Fa temps, vaig llegir una frase en castellà, que
més o menys, deia: “La vida es aquello que
te va sucediendo, mientras tú te empeñas en
hacer otros planes”.
O aquella altra: “En la vida humana solo unos
pocos sueños se cumplen, la gran mayoría se roncan”.
O també aquella que afi rma: “Si es bueno vivir,
todavía es mejor soñar, y lo mejor de todo…despertar“.
Alguna vegada hem llegit que, algun periodista,
potser per donar un toc original a la seves
preguntes, li demanava al seu entrevistat: “En quina
època de la història li hagués agradat viure?” L’escriptor
Art Buchwald va dir una vegada contestant
a aquesta pregunta: “No sé si els actuals temps són
bons, però si sé que aquest, l’actual, és l’únic temps
del que disposo”. Efectivament, hem de procurar
viure al cent per cent cada minut de la nostra vida.
Un fi lòsof deia: “L’home/la dona no esta fet per com-
Jesús Guamis i Hortet
prendre la vida, si no per viure-la intensament”.
Bé, tothom al llarg de la nostra vida, hem anat
acumulant, guardant al nostre particular “baúl de
los recuerdos”, experiències viscudes, records. Uns
molt bons, bons altres i també de dolents, que ens
han anat acompanyant durant la nostra existència:
infantesa, adolescència, joventut, maduresa, vellesa
i dels que ens en recordem molt bé.
Són aquelles vivències que, per molts anys que
passin, continuen guardades en aquell raconet del
nostre cervell.
He volgut fer aquesta mena d’introducció per
poder endinsar-me en aquest proper article de la
nostra CERCAVILA.
En algunes pàgines de diferents butlletins de la
revista esmentada, m’ha agradat llegir les diferents
poesies dels senyors/es Domingo, Luque, Heredia,
Tersa (perdó si me’n deixo algú altre), ells han fet
poesia, alguna de les seves pròpies vivències personals.
Els felicito per la seva aportació.

CARTES
Per la meva part, amb molta modèstia, voldria
aportar una mica en aquest apartat poètic.
M’explicaré. Fa molts anys quan encara vivia a
Rosselló es va formar al meu poble un grup cultural
que es va fi xar com a objectiu poder musicar i ballar
jotes aragoneses.
A Carmencita, la jotera más garbosa de todo Aragón
Com que els noies i noies que formàvem aquest
grup no en sabíem res de res de ballar jotes, va
baixar de Binéfar una monitora per ensenyar-nos els
diferents moviments i passos d’aquest popular ball
d’Aragó. I precisament a aquesta noia li vaig dedicar
aquest diferents versos. (En castellà perquè aleshores
aquesta era la llengua emprada a l’escola).
De la brava tierra de Aragón Ella, como todo buen maño/a,
cierto venturoso día, porqué lo vamos a contradecir?
en una hermosa estación la jota en nosotros hace revivir
nos llegó una linda mañica. al marcarla con su garbo.
Y como arte de magia, Lo mismo que ángel guiador
hace hervir la sangre a los rosellonenses, guía y enseña las diferentes jotas
al bailarla con su simpatía y gracia tanto al pequeño como al mayor,
igual que todos los aragoneses. pues de saber, sabe “pa” horas.
Y por fi nalizar, si es o no el baile
una invención, vive Dios que no lo sé,
pero delicada fue…
la invención de la jota.
Bé, fi ns aquí la meva petita aportació poètica d’uns records, d’unes vivències, les quals, formen part
del meu propi “equipatge”.
Per acabar, voldria esmentar aquella frase que diu: “els anys arruguen la pell, però renunciar a l’entusiasme,
arruga l’ànima”.
Per a contactar amb l’Aeroport
Tel.: 973 032 700
http://www.aeroportlleida.cat
42 45

46 42
CARTES
PARTICULARS
Aquest estiu tota cuca viu
i els més petits, cap al Casal d’Estiu!
A l’estiu, s’organitza el casal d’estiu per als
nens i nenes d’Alguaire. Enguany està organitzat
pel Centre d’Esplai l’Albada i és una alternativa
per a viure el temps lliure d’una forma diferent.
Comptem amb un equip de monitors titulats que
vol transmetre valors i actituds per tal que el nen
i nena desenvolupi les seves capacitats. Som un
equip jove amb molta experiència en activitats de
lleure, la majoria amb la corresponent titulació i/o
en pràctiques.
On?
A l’escola pública d’Alguaire i a les instal·lacions municipals de la piscina.
Quins dies?
Del 28 de juny al 4 de setembre de 2010. Us podeu inscriure tot l’estiu o
podeu fer-ho per setmanes.
Qui pot venir?
Nens i nenes de P-3 fi ns a 6è.
Les activitats
Realitzem excursions, tallers, gimcanes, activitats aquàtiques, expressió corporal, música,
jocs i molta diversió durant tot l’estiu. Són dies que s’aprofi ten al màxim per a
continuar la tasca educativa feta durant el curs i per compartir el lleure amb altres companys
de l’escola.
Una proposta educativa de lleure, basada en valors, en l’autonomia de la persona com
a objectiu principal de l’esplai.
Tel. informació: 607437229
e-mail: cealbada@femn.org
casal d’estiu

CARTES
Maria Malla i Fàbregas
El 2 de maig de 1918 neix
a Alguaire la militant anarquista,
escriptora i poeta,
Maria Malla Fàbregas, també
coneguda com Malla Rosell
o Mariposilla. Quan tenia un
any, la seva família s’instal·la a
Castellbell i el Vilar (al Bages)
i ja de ben petita mostrà dots
creatives (llegia als tres anys,
escrivia poesies amb sis, etc.),
estudiant en un col·legi de
monges i a l’escola pública.
En l’adolescència aprengué
l’ofici de perruquera i visqué
amb uns familiars anarquistes
a Lleida que la introduïren en
el pensament llibertari. De bell
nou a Castellbell i el Vilar, entrà
a treballar en una fi latura i s’afi lià
a la Confederació Nacional del
Treball (CNT).
Quan esclatà la guerra civil,
milità en les acabades de crear
Joventuts Llibertàries de la vila,
exercint càrrecs orgànics (secretària,
tresorera i bibliotecària) i
formà part del Comitè de Fàbrica
ara col·lectivitzada.
Amb el triomf del franquisme,
patí un any de vexacions i
hagué de passar força temps fi ns
que pogué reintegrar-se en el
seu treball a la fàbrica tèxtil. Al
1947 aconseguí passar a França i
reunir-se amb el seu company, el
també anarquista Climent Rosell
Noms (Climent Pujol Escalè), a
Trensac (Aquitània, Occitània).
Més tard, la parella es traslladà
a Hortin, durant els anys seixanta
a Drancy, a Blanc-Mesnil i a
SAPS QUI ERA?
En morir
Franco, viatjà
repetidament a
Castellbell i el Vilar
fi ns que aconseguí,
al 1991, crear una
biblioteca popular,
que a partir de
l’any 2000 porta el
seu nom
Pré Saint-Gervais, i ja jubilada
a Orleans i a La Chapelle-Saint-
Mesmin. En morir Franco, viatjà
repetidament a Castellbell i el
Vilar fi ns que aconseguí, al 1991,
crear una biblioteca popular, que
a partir de l’any 2000 porta el seu
nom. Gran lectora, apassionada
del teatre -com a dramaturga i
com a actriu- i des de la joventut
Grup municipal Socialista
escriptora, tant en català com
en castellà, poeta sobretot, però
també prosista.
Va col·laborar en nombroses
publicacions, com ara AZB,
El Brogit, CNT, Las Noticias,
Solidaridad Obrera, etc.
És autora de La alcantarilla
salvaje (inèdita), Allá en la América
del sur o La Prisca de los
Andes (inèdita), Buenas noches
Grashi (inèdita), Destellos de
vida (inèdita), Ellos, yo y Fatma
Gin (inèdita), La espiritualidad
conceptuada (inacabada), La
muerte de una juventud (inacabada),
El reinado de la paz
(1979), Con ojos de luna (1986),
El último romántico (1989), Los
cuadernos de Mara Mas (1990),
Renacen entre páginas (1991),
El grito silencioso (1992), Mirna
Keynes y otros relatos (1992),
Todo corazón (1993), El amor del
desamor (1995), entre d’altres.
Maria Mallas Fàbregas va morir
el 31 de desembre de 1995 a La
Chapelle-Saint-Mesmin, a prop
d’Orleans (França).
Esperem que hagueu gaudit
de la vida d’aquesta alguairenca,
segurament, per molts i moltes
desconeguda. Per qui estigui
encuriosit encara envers la interessant
vida d’aquesta dona, a
l’espai de col·lecció local de la
nostra biblioteca tenim dedicat
per la mateixa Maria Malla el
seu llibre de poemes El amor del
desamor.
42 47

48 42
CARTES
LES PADRINES DEL POBLE
La Padrina de Cal Puro
La dona de la que us parlarem en aquest Cercavila
és l’Antònia March Farreny, més coneguda
com La Pura. Des d’aquestes línies, hem
d’agrair la col·laboració de la seva néta, la Roser,
que és qui ens ha fet arribar al detall de qui va ser
la padrina de Cal Puro.
La meva padrina, l’Antònia March Farreny va
néixer el dia 14 de maig de 1892 al barri de Gràcia
a Barcelona.
Els seus pares vivien a Menàrguens en una casa
que estava al costat d’una bassa, d’allí sortien els
anomenats “puros” i per això al seu pare li deien el
Francisco del Puro. A la casa hi havia un pedrís on
prenien la fresca.
A la imatge l’Antònia tenia 67 anys i el Paquito
en tenia 6.
Ramon Moncasi i Terrado
Eren 4 germans. El Francisco, el Peret, l’Antònia
i la Nativitat.
La seva mare tenia una germana, la Maria, casada
a Alguaire a Cal Cuanillo i no tenien fi lls. Quan
l’Antònia tenia 7 anys se la van afi llar.
Una anècdota que el meu pare encara conta és
que quan s’enfadava marxava de casa i deia: “me’n
vaig a cal puro”, (a Menàrguens), quan se li passava
tornava a casa, a Alguaire. Es va casar amb l’Antoni
(Tonet) Llovet Torrent de Torrefarrera i van continuar
vivint a cal Puro del c/Portal. Va tenir tres fi lls: una
nena que al poc temps de néixer va morir, el Peret
i el Francisco.
Va treballar molt temps a la fàbrica com la
majoria de les dones i a més a més a casa tenien
animals per cuidar: conills, gallines i un porc que es
matava a l’hivern.
Era una dona amb molt caràcter, presumida i
molt tocada i posada, el seu tarannà era “extrovertit”,
en canvi el Tonet era tot el contrari, una persona
callada, tímida i de no gaires paraules.
Quan arribava la Festa Major, una setmana
abans ja preparava al Tonet per tal que la portes al
“treato”. Arribat el dia, ell no tenia ganes de sortir
i ella quedava amb una veïna i se’n hi anaven les
dos de tronc.
La meva mare em contava que a la butxaca
sempre portava una mica de “sabó d’auló” embolicat
amb el mocador i que de tant en tant el treia
i l’olorava.
També m’han explicat que a la canalla del carrer
quan els feia anar a comprar, al tornar els donava una
nou i 2 o 3 ametlles que portava a les butxaques.
A les tardes s’asseia sempre al pedrís que hi
havia a casa i feia petar la xerrada amb les veïnes
mentre cosien la roba. Va poder conèixer a 2 néts:
l’Antoni (fi ll del Peret i la Maria de Cal Capità) i el
Paquito (fi ll del Francisco i la Maria de Cal Xelet).
Va morir el 28 de febrer de 1961 quan tenia 69
anys, sense poder conèixer la única néta, atès que
5 anys més tard vaig néixer jo.
Roser Llovet Espachs
La propera padrina serà la de cal...

CARTES
Assassinat a l’aeroport
d’Alguaire
Un divendres a les 2 de la tarda, l’avió estava a
punt de sortir. No anava del tot ple, només la
meitat dels seients. Aquell mateix dia, quan
ja es tancaven les portes de l’avió una hostessa va
rebre l’avís d’una dona que deia que faltava el seu
germà. L’hostessa va mirar els lavabos i no hi havia
ningú. La germana de l’home desaparegut es deia
Patrícia. La Patrícia li va dir a l’hostessa:
- No pot ser que el meu germà hagi desaparegut.
Anava amb ell fi ns que vam embarcar. I ja no
l’he vist més.
L’hostessa li va dir que s’assossegués i que el
seu germà ja apareixeria. La Patrícia va insistir perquè
el busqués. Però la pobra hostessa no en tenia
cap culpa. L’hostessa va tornar a mirar els lavabos
però ningú no contestava. Va obrir les portes dels
lavabos i no hi havia ningú. La Patrícia li va dir que
la deixés baixar que miraria si el veia. Va baixar. Va
anar cap a dins de l’aeroport. No va veure a ningú.
Va trucar als lavabos de dones i no contestava ningú.
Va trucar als lavabos d’homes i no contestava ningú.
Es va acotxar i va mirar per davall del lavabo de dones
i no va veure res. Va mirar per davall del lavabo
d’homes i va veure uns peus. Va dir a l’home que
Marc Inglès i Rabal
estava dins que obrís, però no deia res. La Patrícia
va cridar a un de la seguretat de l’aeroport i va tirar
la porta del lavabo dels homes a terra. Tots es van
quedar bocabadats quan van veure un home mort
al vàter. La Patrícia va dir:
- És en Ramon! Aquest home és el meu germà!
No pot ser que sigui mort!
I va començar a plorar. Un home se la va emportar
d’allí perquè allò no era gaire agradable. El
director de l’aeroport va dir que no baixés ningú
de l’avió i que ningú es mogués d’allí on era. Un
treballador de l’aeroport va ajuntar tota la gent en
grups: les parelles de joves en un costat, les parelles
de gent gran en un altre, la gent que anava sola
en un altre i, en un altre costat, un grup de nou
mestres d’un col·legi de Lleida. Un policia els va
tranquil·litzar i els va dir que no passava res, que
sentint-ho molt no podrien marxar a París. Algú va
dir que era injust perquè havien treballat molt per
fer dinerets per anar un cap de setmana a París. El
policia va dir que ja els tornarien els diners, però
que primer els havien d’interrogar a tots. Aquell
policia va anar per feina i els va preguntar perquè
marxaven a París. Un va dir:
- Jo i la meva novia marxem a París
perquè volem desconnectar una mica.
Un altre va dir:
- Marxo a París per qüestió de negocis.
Mentrestant a l’escena del crim hi va
anar un detectiu per investigar el crim.
- Sens dubte es un assassinat. Té
unes marques al coll d’una xeringa que
demostren que algú li ha clavat verí.
La Patrícia va dir:
- Qui ha pogut per una cosa així?
CONTINUARÀ...
42 49

50 42
CARTES
Les quatre estacions
de la vida
La vida, per defi nir-la d’alguna
manera, serà mes fàcil
defi nir-la en quatre etapes o
estacions, com si fossin les quatre
èpoques del any.
Tenim en compte què al moment
de néixer, comença la nostra
cursa, que pot ser molt llarga o no,
això sempre dependrà del que el
destí ens tingui reservat. De totes
maneres, intentaré fer un recull de
quin és el recorregut de la nostra
vida, intentant que ningú se senti,
ni ofès, ni mal interpretat, del
que es tracta, és fer el més adient
possible un tema força difícil d’expressar,
de totes maneres crec que
me’n sortiré.
LA PRIMAVERA
de les persones
La primavera de la nostra
vida comença justament al moment
de néixer, i dura fi ns passada
la pubertat, o sigui, als 18 ó 20
anys, i durant aquests anys passen
moltes coses, i es curiós, son les
coses que més queden a la memòria.
A partir dels 4 o 5 anys, el
nostre cervell ja comença a gravar
alguns esdeveniments, ni ha que
fi ns i tot abans. Una vegada hem
après a caminar, aprenem a parlar,
a conèixer els nostres pares, als
germans si en tenim, i l’entorn que
ens toca viure, és quan comencem
a descobrir el món. L’entorn juga
un paper molt important en la
vida. Si és bo, tenim un avantatge
molt positiu, perquè no és igual
viure envoltat d’un bon ambient
que t’ensenya a aprendre les coses
de bona manera, a no tenir
ningú que t’ensenyi el camí a se-
guir, i molts, han de buscar-se la
vida pel seu compte. Però deixem
els camins tortuosos i anem al que
és normal, i normal és, un cop
situat al teu entorn, deixar passar
el dia a dia. Ve el moment d’anar
a l’escola i de bon grat o de mal
grat, és igual, i hem d’anar.
Els anys de l’escola son molt
importants, és com si poséssim els
fonaments d’una casa, i a aquests
fonaments ens ajuden els pares,
els professors, l’entorn escolar i
com no, la vocació de l’alumne, i
així d’aquesta manera i entre tots,
la persona es va formant d’una
forma correcta.
Estem en l’època escolar de
primària. Des de la guarderia, comencen
a comportar-se en grup,
aprenen a jugar col·lectivament
uns amb els altres i a descobrir
el món a traves dels jocs i de les
fi gures. Als 4 anys ja comencem
a aprendre alguna cosa: números,
lletres i d’altres coses que al llarg
dels anys escolars els servirà per
desenvolupar-se correctament.
Després arriba el temps
d’anar a l’Institut, a preparar-se
pels estudis superiors i agafar
experiència de la vida. Ara no és
com abans, que començàvem a
l’escola als 4 anys i als 14, a treballar,
els de cases riques, feien
carrera i els pobres a treballar, o
com a màxim aprendre un ofi ci,
i les noies, a la fàbrica o a servir,
això es el que hi havia i prou.
Avui, per sort, el tema ha canviat
molt. Una persona que tingui
el nivell econòmic que sigui, si
l’alumne té aptituds, amb l’esforç
Jaume Planes i Giró
necessari, pot fer la carrera que
més li agradi.
No només hem de parlar
d’estudis, sinó també d’altres aspectes.
A l’edat de 14 ó 15 anys,
molts pensaments ja van per un
altre camí, no tenim l’experiència
necessària que voldríem i l’anem
agafant poc a poc, de vegades errem,
i és bo equivocar-se, sempre
que sapiguem rectifi car. Aquesta
època de la primavera de la vida
és una de les que més recordem
al llarg del temps. Espero que a la
joventut d’avui, no els falti motius
per recordar-la, els fets poden ser
molts, quan varen conèixer aquella
persona que els va impactar
com a parella o amistat, o quan
van aprovar aquells exàmens, o
el carnet de conduir o qualsevol
esdeveniment que els fes la vida
agradable, i si alguna cosa no surt
tal com un volia, tampoc passa
res, la joventut ho supera tot.
Només hi ha un perill, que es quan
per falta d’experiència, es caigui
al parany dels vicis.
De moment, em de dir que
la primavera de les persones, és
l’època més important i més vital
per aconseguir un bon camí pel
que ha de ser la resta d’estacions
de la nostra vida.
L’ESTIU de les persones
Després de la primavera ve
l’estiu de les persones i aquí és
on ens centrarem en fer el que
podria ser un punt de referència
del tema. Quan arriba l’estiu de
la vida, ja s’ha consolidat o ja es
veu el caire que ha de seguir la
vida de cadascú, sempre que no

CARTES
es compliquin els esdeveniments.
La salut, és molt important pel
desenvolupament de la vida de
cadascú. De totes maneres, l’entorn
familiar i de treball, són la
base d’una bona convivència.
L’època de l’estiu de les persones
potser és la més llarga, perquè
inclou dels 18 ó 20 anys fi ns
a la jubilació que és normalment
és als 60 ó 65. Si una persona s’ha
de jubilar abans d’aquesta edat,
habitualment és per malaltia o
per accident, aleshores, ja no és
normal. Durant aquesta època de
joventut, s’acostuma a conèixer
la persona que t’acompanyarà
al llarg de la vida com a esposa
o com a parella i mare dels teus
fi lls, si és que la providència te’n
dóna, i si no, almenys com a parella.
Dels fi lls ja en parlarem més
endavant.
També és important el món
laboral de la persona, perquè és la
base per complir els projectes de
la parella. De projectes quan un
és jove, en té molts. Una parella,
si s’independitza, té molt camí
per recórrer. Primer la vivenda,
moblar-la, el més necessari i després
els fi lls, si es que en venen, i
sobre la marxa, anar millorant el
nivell de vida. Tot això, si la salut
acompanya i no falta la feina i
amb una bona administració, tot
s’aconsegueix.
Ja estem passant l’estiu i ens
atansem a la tardor, per tant, hem
de començar un nou capítol de
la vida, no obstant, no acabarem
aquest capítol, sense parlar una
mica de les relacions entre pares
i fi lls. La relació entre pares i fi lls
cada dia es posa més difícil, aquí
falla la educació, si l’administració
de l’Estat no hi posa solució, ho
passarem tots molt malament, i per
això, no em de buscar culpables,
sinó buscar bones solucions.
LA TARDOR de les persones
Segurament no és la millor
època de la nostra vida, però si
ho veiem de manera positiva,
tampoc és la pitjor. Si mirem endarrere,
trobarem èpoques que
tot i amb la joventut, tot i tenir un
món per davant, potser no vam
saber aprofi tar els avantatges que
se’ns brindaven, potser ens vam
equivocar massa vegades.
Això no vol dir que haguem
de viure amargats amb nosaltres
mateixos, tampoc vol dir que
haguem de sentir-nos culpables
dels nostres errors, que ben mirat,
tampoc ens han marcat de manera
negativa en cap moment.
Ja som a la tercera edat, com
aquell qui diu, sense donar-nos-en
compte, ja som allà on anàvem. Em
passat els anys i la cosa ha canviat.
Els que han treballat sempre a casa,
no noten gaire el canvi, els que
tenen terres han continuat treballant
fi ns que han pogut; deixant,
poc a poc, les feines més pesades
i les de més angoixa, fi ns a fer una
mica d’hortalisses i prou. Els que
estaven assalariats o més ben dit,
treballaven en alguna empresa,
han hagut de deixar la feina i dedicar-se
a fer un altra cosa, i els que
no han pogut o no han volgut fer
res, a la seva manera, tampoc ho
passen tant malament. També hi
ha el sector dels autònoms que
tenien un ofi ci i treballaven per el
seu compte, com fusters, ferrers,
pastissers, mecànics, botiguers, i
com no, alguns petits empresaris
que han hagut de deixar o traspassar
els seus negocis. Tots plegats,
hem de procurar passar l’estona de
la millor manera possible, no ens
podem queixar de les facilitats que
ens donen. A qui li agrada viatjar ho
pot fer i molt barat, qui vol anar de
vacances també ho pot sol·licitar i
el que vol anar al balneari, també
ho pot fer. En fi , uns persona pot fer
moltes coses si s’ho proposa.
L’HIVERN de les persones
Aquesta podríem dir la pitjor
època de la vida, i no per això,
hem de deixar de parlar-ne. El
millor seria poder envellir amb
salut, dins del que cap. Ja sabem
que a la persona quan arriba a
certa edat, se li presenten problemes
de mobilitat, de memòria,
de refl exes i d’altres que fan què,
poc a poc, vagi perdent el vigor
que tenia abans. Això és llei de
vida i ho hem d’acceptar. El més
difícil d’acceptar, és quan la persona
perd tota mena de control,
mental i físic, quan viu en la foscor
de la memòria, que ni tant sols
saben qui son. Ells, no pateixen,
però són els que més necessiten
l’estimació de la família i de la
societat. Als que perden la mobilitat
del cos, però els queda la
ment més o menys bé, pateixen
més, perquè s’adonen de com
eren abans i no hi poden fer res,
només suportar la seva creu. Per
tant, hem d’ajudar-los a portar-la,
amb lleis de dependència o amb
el que sigui, això si, que no els
falti amor. La família, té un paper
molt important, però la societat
també, perquè els hem d’ajudar a
viure amb dignitat aquesta època
de la seva existència.
Vull acabar aquest capítol,
dedicant un petit vers a totes les
persones que estan en aquesta
situació, que no és meu, però
que vaig veure un dia passejant
pel poble de Vallfogona de Riu
Corb, i diu així:
Ja lo cor plega les ales.
Ja ha acabat el temps de vol.
Sent lo primer de viure.
És l’últim que mor.
42 51

52 42
CARTES
Les artistes del paper
Artesania i disseny es combinen a la sala polivalent
de Llar de Jubilats d’Alguaire durant
els mesos en els que les dones implicades en
la creació del vestit de paper preparen l’abillament
per presentar al concurs que anualment s’organitza
a Mollerussa, on veritables obres d’art són fetes
únicament en paper i que han d’estar, en tot cas,
cosits a mà.
Darrera d’aquesta feina d’implicació, paciència i
minuciositat, tot i que pot variar en funció de la seva
complexitat, cada vestit de paper porta entorn a
unes 1.200 hores de feina, així com multitud de processos
per aconseguir textures i matisos diferents. Es
pot descobrir la qualitat del paper (setinat, arrissat,
reciclat, de seda...), que no pot ser ni metal·litzat ni
plastifi cat, i com s’ha manipulat. Es fi la, es treballa
amb ganxet, es retalla, es fan potes de gall, es pinta,
es broda, es cus...Finalment el resultat emula el
tacte del vellut, del fi l d’or, de les puntes o el cotó a
la perfecció, tant, que no sembla fet de paper, sinó
ben bé creacions fetes de tela.
Aquesta anècdota i moltes més formen part
dels anys que ja acumulen aquest grup de dones
en realitzar el millor vestit de paper per lluir-lo a la
desfi lada i concurs que anualment es fa a Mollerussa.
Fa ben poc s’han recollit en un llibre amb edició
de luxe molts dels vestits guanyadors del concurs
i on s’hi troben molts dels treballs fets a Alguaire.
Aquesta és una edició on es refl exen els 45 anys del
Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa i que és
farcit d’espectaculars il·lustracions.
Qui es podia imaginar que només amb paper
es pot recrear des de coloristes indis sioux fi ns a
vestits d’Elvis Presley? Fullejant aquest volum o fent
la vista enrere en trobem de totes formes i colors,
dignes representants de les tres categories que hi
concursen: moda actual, fantasia i època. Les dones
de la Llar de Jubilats d’Alguaire fa 10 anys què, sense
pausa, participen al Concurs de Vestits de Paper i
sempre ho han fet en la categoria d’Època. Moltes
Carme Solà i Pinar
Modista i presidenta de
l’Associació de Dones Merli
L’art de la costura i el brodat no queda circumscrit a la tela o al fi l. Com sabeu, des de fa
anys, un grup de dones de la Llar de Jubilats realitzen anualment, diferents vestits de paper,
transformant un somni en realitat, una il·lusió en magnífi ques obres d’art.
han estat les modistes col·laboradores en les diferents
edicions dels vestits i en tots, s’ha aconseguit
un reconeixement o altre:
Any 2000: Premi prestància
Any 2001: 2n Premi
Any 2002: 3r Premi
Any 2003: No premiat però amb un reconeixement
especial a l’elegància i sol·licitat com
a donació per part del Museu de Vestits de
Paper.

CARTES
Any 2004: 1r Premi
Any 2005: 1r Premi
Any 2006: 2n Premi
Any 2007: 2n Premi
Any 2008: 2n Premi
Any 2009: 2n Premi
Els regnats i les princeses de tota època són
font d'inspiració habitual, i destaquen models com
el de la boda de Camilla Parker-Bowles o el Pertegaz
nupcial de la princesa Letizia, que també va ser un
dels focus d'atenció del Museu de Vestits de Paper,
inaugurat fa poc a la capital del Pla d’Urgell. Aquest
vestit, realitzat per les dones d’Alguaire va rebre
nombroses felicitacions i fi ns i tot, l’enhorabona de
la casa reial en nom de la mateixa princesa Letizia.
Per aquest motiu, vull felicitar a totes aquelles
participants i col·laboradores desinteressades en la
creació del vestit de paper, ja que la feina no és fàcil,
però tot i això, any rere any, continuen contribuint en
la tasca del tall i confecció, en la il·lusió i satisfacció
de veure què un cop acabat el vestit, sempre acaba
compensant-se amb algun guardó l’empenta i el
temps dedicat en aquest treball artesà.
No volia acabar aquest escrit sense donar el
nostre agraïment a la Laura Moreno, la qual ha portat
durant tots aquests anys els vestits a la desfi lada
amb molta elegància i “carinyo” i per descomptat,
també a totes les dones que han participat en edicions
anteriors en la confecció dels vestits.
A TOTES, MOLTES GRÀCIES!
42 53

54 42
CARTES
CIVISME I CIUTADANIA
Ala imatge apareixen el grup de sardanistes infantils d’Alguaire Els
Merlinets amb els nous vestits de dansaires. Des d’aquí volem felicitarlos
per haver guanyat el Concurs de Colles Sardanistes Terra Ferma i
també per la seva aportació al programa Cafeïna de Lleida TV. Molts èxits!
Fins al dia 21 de juny i gràcies al suport del Consell Comarcal del Segrià s’ha
realitzat un curs d’alfabetització per aprendre el català. Al setembre es reprendrà
l’activitat, els/les que estigueu interessats en participar-hi podeu demanar
informació a cultura.alguaire@hotmail.com

CARTES
Comunicat Informatiu
Quan sortim a passejar al riu
d’Alguaire o hi anem d’excursió,
ens agrada gaudir de l’ambient
de Natura, la pau que es respira i del
paisatge.
Procurem no embrutar aquest espai
del que podem gaudir de manera excepcional
amb actituds incíviques. La cura del
nostre entorn depèn de tots!
Recollida gratuïta de mobles i atuells
(2n semestre de 2010)
1 de juliol
2 de agost
2 de setembre
4 d’octubre
2 novembre
3 desembre
Regidoria de Medi Ambient
Ajuntament d’Alguaire
Si teniu electrodomèstics vells, mobles o d’altres voluminosos que voleu llençar,
aquests són els dies de recollida.
Recordeu que us vindran a recollir els voluminosos a casa i de manera gratuïta.
Prèviament però, és imprescindible apuntar-se a l’Ajuntament.
42 55

RECULL PREMSA
56 42

RECULL PREMSA
42 57

RECULL PREMSA
58 42

RECULL PREMSA
42 59

RECULL PREMSA
60 42

RECULL PREMSA
42 61

RECULL PREMSA
62 42

RECULL PREMSA
42 63

Saps on cau?
La imatge de la contraportada
del Cercavila nº 41 corresponia
a la Casa Sociocultural de la Vila.
El guanyador del sorteig va ser:
Iván Gavaldà i Calvet
Ull! Si reconeixes aquesta imatge d’Alguaire, pots guanyar una webcam Logitech,
cortesia de l’empresa APP Informàtica (C/ Segrià, 29 – Lleida Tl. 973 264 791)
L’obsequi es sortejarà entre totes les persones que l’encertin. Podeu trucar de dilluns a divendres a la
biblioteca o enviar la resposta a través del correu electrònic cultura.alguaire@hotmail.com
(Concurs vàlid des del dia de recepció de la revista fi ns al dia 19 de juliol de 2010).
Com a empresari/comerciant, també pots patrocinar la imatge de la contraportada de la revista.
Més informació a través de: cultura.alguaire@hotmail.com
EDITORIAL
Des d’aquestes línies animem a tothom que vulgui fer públiques les seves opinions,
vivències, anhels o crítiques a que ens facin arribar les seves paraules a través del correu electrònic:
cultura@ajuntamentalguaire.cat, dirigits a l’atenció de Norma Soldevila.
Pautes a seguir:
- Els escrits que ens feu arribar, preferentment han de ser enviats a través de correu electrònic o en un CD
que s’entregarà a la biblioteca municipal.
- Els textos hauran d’anar degudament identifi cats, els anònims no es publicaran.
- Es poden aportar fotografi es i il·lustracions que acompanyin l’escrit (En gran resolució).
La propera edició de la revista sortirà durant el mes de setembre.
Recordeu que només es publicaran els treballs que ens feu arribar abans del dia 16 d’agost de 2010.