Guia per a xerpes dels grups Xerrem - Cal

• Ets a casa amb els pares i germans. Estàs excitat o excitada perquè acabes de sentir per ràdio que t'ha tocat
un número de loteria i no el trobes enlloc. Creus, però, que no deu ser massa amagat. Vols que t'ajudin a
buscar-lo.
• Ets al portal de casa teva, molt contenta. Ets cega. Fa una estona que t'han donat el resultat d'una prova
d'embaràs i és positiu. Vols que algú et llegeixi el número de telèfon del teu marit per trucar-li i fer-li saber la
notícia.
• Ets a la vora d'una carretera, amb una cama trencada. Anaves amb moto. S'ha rebentat una roda i has caigut
al voral. Vols que truquin a la teva família perquè els parents et duguin a l'hospital.
• Estàs neguitós o neguitosa enmig d'un parc d'atraccions ple de gent. Fa cinc minuts que no trobes la teva filla
de cinc anys. Deu estar perduda entre la multitud. No vols moure't del lloc on ets per si torna. Demanes que
algú vagi al servei de megafonia perquè notifiqui el fet pels altaveus.
• Ets en una estació de tren a molts quilòmetres de la teva població. Has perdut la cartera i no pots pagar el
bitllet de tornada. Vols que algú et deixi els diners justos per arribar fins a casa.
El carter
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Saber dir els numerals ordinals més comuns, propis dels pisos d’un edifici.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
És una activitat basada en el joc del Pare carabasser. Es fan uns cartells de cartó per penjar del coll de cadascun
dels xerraires (d’una mida aproximada d’un DINA4 i amb una corda fixada en dos punt per poder-los-hi penjar). En
cada cartell hi ha la identificació d’un pis: 1r 1a, àt. 4a, 2n 3a, 4t 2a, etc.
Es posen en rotllana de manera que tothom pugui llegir els cartells dels altres. El/la xerpa fa de carter o de cartera.
Diu, per exemple: «Porto una carta per als senyors del quart segona». El xerraire que té aquest cartell ha de
contestar ràpidament: «Ja no viuen aquí. Ara viuen al primer primera». El xerraire que té el cartell anomenat ha de
contestar de manera semblant i derivar cap a un altre pis. També pot contestar: «Ja fa temps que van marxar. No
viuen aquí». Aleshores el carter torna a començar.
Quan algú no respon de seguida o anomena un pis que no existeix, queda eliminat i paga una penyora. El joc
s’acaba quan queden dos xerraires i el carter.
Per pagar les penyores, el/la xerpa pot demanar a cada xerraire alguna cosa (que digui cinc noms de fruita, que
digui el ordinals fins al vint, etc.).
Què fas tu, un dia qualsevol?
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Saber explicar i preguntar sobre accions quotidianes.
Temps: 15 minuts
Procediment i material
Es demana que cada xerraire apunti tres verbs dels que llegirà el/la xerpa. Després, el/la xerpa explica (inventa)
què fa durant un dia qualsevol des del matí fins a la nit: «Jo em llevo a quarts de sis, em dutxo, em vesteixo i surto
de seguida al carrer a passejar el gos...». Mentre ho fa, els xerraires van ratllant els verbs que apareixen en el
relat. En acabar, segurament no els han pogut ratllar tots. Aleshores, cada xerraire fa preguntes al o a la xerpa
perquè respongui i digui el verb que no havia dit. No s’hi val a incloure a les preguntes el verb que es vol ratllar: si,
per exemple, un xerraire vol que el/la xerpa digui el verb escoltar, pot preguntar «A tu t’agrada la música?» «I què
fas quan tens una estona tranquil·la i hi ha una peça musical que t’agrada molt?».
Quan tots han acabat de ratllar els verbs es torna a començar l’activitat, però aquesta vegada es demana a un
xerraire que expliqui (inventi) què fa durant un dia qualsevol.
Llista de verbs d’accions quotidianes
Guia Xerpes - 14