Projecte Junts - Cal

Projecte Junts 

Guia per al voluntariat 

(versió provisional) 

Jordi Esteban Calm 

Desembre de 2012

Objectiu del projecte 

Projecte Junts. Guia per als voluntaris 

Col·laborar des del voluntariat en la iniciació a la llengua catalana oral de persones nouvingudes. 

Punt de partida. 

Persones interessades a iniciar-se en la comprensió del català parlat que accedeixen als 

projectes de la CAL per satisfer aquesta necessitat. 

Justificació. 

Tot i la derivació que es fa cap als recursos d’aprenentatge establerts per l’administració pública 

(cursos inicials del Consorci per a la Normalització lingüística, programes de les Escoles d’Adults, 

etc.), sovint aquestes persones no hi accedeixen efectivament per múltiples raons. El projecte 

Junts els ofereix un entorn de proximitat i un contacte mútuament enriquidor amb interlocutors 

catalanoparlants, cosa que els servirà posteriorment de base per a un major aprofundiment en el 

coneixement i l’ús de la llengua. 

Metodologia 

Sessions de trobada en les quals s’atén, amb una ratio màxima d’1 a 3 o 4, les persones que 

volen entendre el català. Ho fa gent voluntària que els ajuda a comprendre i retenir en la memòria 

paraules i frases senzilles i habituals de les converses de relació social, en un entorn de 

comunicació enriquidora. Les sessions tenen un ritme generalment setmanal i se’n fan entre 15 i 

20. 

Material de suport 

Consta d’una guia per als voluntaris i d’un quadern per a cada assistent. 

Criteris didàctics 

Una persona adulta que comença a aprendre una llengua necessita comprendre preguntes 

bàsiques relacionades amb el seu entorn immediat i disposar de respostes breus i útils per a 

situacions semblants. Després, li cal memoritzar els elements significatius que ha comprès. 

Per ajudar una persona adulta perquè entengui preguntes bàsiques de comunicació interpersonal 

i les sàpiga respondre, és convenient: 

Fer les preguntes planerament, sense complicacions d’ordre ni més informació de la 

necessària. 

Oferir possibilitats de resposta perquè l’interlocutor esculli la pertinent. 

Ajudar la comunicació amb objectes reals o representats gràficament. 

Repetir les mateixes preguntes aplicades a altres objectes o contextos. 

Retornar posteriorment als continguts apresos per consolidar-ne l’adquisició. 

Practicar amb activitats lúdiques i repetitives allò que s’ha après. 

Contingut de la guia 

Una programació de 16 sessions d’una hora i mitja. 

Uns annexos amb llistes d’elements útils: 

Què fan? Descripció d’accions que apareixen a les làmines. 

Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana Guia per a voluntaris 


2

Què diuen? Què pensen? Propostes de diàleg dels personatges de les làmines. 

Què respons? Preguntes sobre les làmines, dirigides a estimular respostes d’ús freqüent. 

Contingut del quadern 

Les làmines de la Generalitat 

Lèxic visual de la roba i dels aliments. 

Fulls de seguiment per a cadascuna de les sessions programades. 

Suport visual 

La majoria de propostes de la guia estan basades en l’observació de les làmines que la 

Generalitat de Catalunya ha fet públiques amb la intenció de donar suport a l’aprenentatge oral 

del català. Es poden veure i baixar del web de la Generalitat (http://ves.cat/aT63). Les altres 

imtages del quadern s’han extret del web http://www.flickr.com/ i tenen llicència Creative 

Commons concedida pels autors. 

Remarques sobre la programació 

1. És orientativa. Ofereix al voluntariat un suport organitzat, amb objectius, continguts i activitats 

que es poden assolir o dur a terme al llarg de les sessions. Tant les característiques personals 

dels voluntaris com les dels assistents són molt diverses; l’adequació a les condicions d’uns i 

altres ha de ser sempre el criteri principal per decidir què fer i com fer-ho. 

2. És circular. La majoria d’unitats, tot i que tenen una progressió temàtica, poden ser vistes com 

a unitats inicials, ja que no demanen coneixements previs (excepte algun parell que tracten del 

mateix). Això permet tractar la programació de manera cíclica: poden incorporar-se nous 

membres al grup en qualsevol moment i es pot reinicar la programació després de la darrera 

unitat. També es poden fer les unitats en ordre diferent del proposat. 

3. És iterativa. Cada unitat consta dels mateixos quatre moments: Benvinguts, Aprenem, 

Repassem i A reveure. El primer i el darrer estan concebuts per fer en gran grup i els dos centrals 

en petit grup. 

4. És provisional. Les aportacions dels voluntaris i voluntàries ajudaran sens dubte a millorar-la. 

Possibles objectes reals per aportar a les sessions 

Un mapamundi o una esfera terrestre (durant els primers dies). 

Un calendari de l’any amb un mes per full. 

Un rellotge de cuina. 

Un prospecte de supermercat amb imatges de productes. 

Altres objectes relacionats amb les unitats. 



3

Unitats i objectius 

1. Qui som? D’on som? 

Per aprendre a saludar, acomiadar-se, dir bon dia, bona nit, etc. 

2. Com estàs? 

Per aprendre a expressar sensacions i estats d’ànim bàsics. 

3. Com és ell? Com és ella? 

Per aprendre a dir com són i què porten unes persones. 

4. Que bonic! 

Per aprendre a dir els colors. 

5. Quin goig que fas! 

Per aprendre a descriure vestits i complements bàsics. 

6. Quants n’hi ha? 

Per aprendre a dir els primers nombres. 

7. Quin número tens? 

Per aprendre a dir els nombres fins al cent. 

8. On és? 

Per aprendre a situar objectes en l’espai. 

9. Cap on vas? 

Per aprendre a expressar els moviments més habituals. 

10. Quin dia és avui? 

Per aprendre a dir els dies de la setmana, els dies pròxims a l’avui i les hores del dia. 

11. Com passa el temps! 

Per aprendre a dir els mesos de l’any i les estacions 

12. Què fem avui? 

Per aprendre a dir accions molt habituals i quotidianes. 

13. Què comprem? 

Per aprendre a dir els noms d’aliments bàsics. 

14. Què hi ha per dinar? 

Per aprendre a dir els àpats del dia i anomenar els plats més usuals 

15. Què et fa mal? 

Per aprendre a anomenar parts del cos. 

16. Cuida’t! 

Per aprendre a anomenar estris i recursos de salut. 



4

L1 La casa 

L2 El mercat i supermercat 

L3 La ciutat 

L4 El parc 

L5 La platja 

L6 La muntanya i el camp 

L7 El temps 

L8 Els transports 

L9 Els oficis 

L10 El bar i restaurant 

L11 El centre comercial 

L12 El centre cívic 

Làmines numerades 

Les 6 primeres convé que siguin a disposició del grup Junts, en color, de mida DIN A3 i 

plastificades. 

Les 12 làmines són a disposició de cada assistent del grup, en blanc i negre i amb mida DIN A4. 



5

A) Benvinguts (5-10 min) 

Apartats de les sessions 

Són actuacions de rebuda, entre les quals hi ha: presentar-se, presentar nous assistents, 

recordar els noms dels presents, signar l’assistència, presentar la sessió, recordar el dia del 

calendari, comentar alguna notícia o incidència que afecti el conjunt, etc. 

B) Aprenem (35-40 min) 

Són activitats d’aprenentatge: 

Aprenem a respondre (preguntes i respostes sobre làmines o amb reàlies). 

Aprenem a explicar (descripcions de fets sobre les làmines o amb reàlies). 

Aprenem a comunicar (actes expressius de parla extrets de les làmines). 

Aprenem el nom (memorització de lèxic bàsic d’àmbits usuals). 

Aprenem a recitar (memorització de textos versificats, relatius a la unitat) 

C) Repassem (35-40 min) 

Són activitats per repassar: 

respostes 

descripcions 

converses 

paraules 

textos 

D) A reveure (5-10 min) 

Són activitats de comiat, entre les quals hi ha: insistir en algun aprenentatge important, valorar 

què s’ha fet, animar a continuar, suggerir activitats externes, repetir noms de les persones, 

acomiadar-se, etc. 



6

Unitat 1 

Qui som? D’on som? 

Ens proposem saludar-nos; presentar-nos i dir d’on som; desitjar-nos bon dia, bona tarda 

o bona nit; demanar perdó i donar les gràcies; acomiadar-nos. 

A) Benvinguts 

1. Saludar-nos (~ 15 min) 

• Donar rellevància a la primera sessió amb la presència de responsables de l’espai o de 

l’organització durant els primers minuts de rebuda. 

• Rebre i saludar un a un els assistents i convidar-los a seure. 

• Fer una salutació general i donar la benvinguda. 

• Demanar de repetir la salutació «Bon dia», «Bona tarda» o «Bona nit», segons correspongui. 

• Registrar l’assistència. 

• Lliurar el quadern individual i demanar que el portin sempre. 

2. Presentar-nos (~ 25 min) 

Jo sóc... / Jo em dic... / Sóc de... / (Del Nord, del Sud, de l’Est, de l’Oest) 

• Accedir a la pàgina del quadern de l’aprenent amb el mapamundi i rosa dels vents N-S-E-O 

• Demanar que diguin com es diuen i d’on són. 

• Guia: repetir (i memoritzar) el nom de cada assistent. 

• Si hi ha mapamundi gran penjat, enganxar-hi adhesius amb el nom de l’aprenent. 

• Segons nivell, preguntar si són del Nord, de l’Est, del Sud o de l’Oest del país. 

• No dir gentilicis (malià, senegalès...); n’hi ha prou amb el país. 

B) Aprenem 

3. Aprendre les expressions principals de contacte (~ 20 min) 

Hola / Adéu / Bon dia / Bona tarda / Bona nit / Gràcies / Perdó 

• Accedir a la pàgina del quadern de l’aprenent amb el joc de l’oca dels 7 contactes. 

• Mostrar els dibuixos que representen els contactes i demanar que els repeteixin. 

• Mostrar com es juga a l’oca i jugar-hi. 

• Repetir els noms de cadascú i el lloc d’on és. 

4. Aprendre a dir on som (~ 10 min) 

Nosaltres som a... 

• Accedir a la pàgina del quadern de l’aprenent amb el mapa del Països Catalans. 

• Assenyalar el punt dels PPCC on som i dir el nom. 

• Demanar que repeteixin la frase. 

• Segons el nivell, afegir la posició geogràfica (N-S-E-O). 



7

5. Aprendre un text de memòria (~ 10 min) 

Jo sóc del nord, / tu ets de l’est, / ella del sud, / ell de l’oest. / Bona salut / i bona sort. 

• Saludar el conjunt d’assistents (Bon dia, bona tarda o bona nit...) 

• Demanar-los que vagin a la pàgina dels textos. 

• Llegir el text diverses vegades, acompanyat amb gestos. 

• Demanar que el repeteixin. 

• Dir-lo tots junts. 

C i D) Repassem i A reveure 

6. Presentar-se i acomiadar-se (~ 10 min) 

• Guia: saludar, dir el nom i d’on és. 

• Demanar que cada aprenent saludi, digui el nom i d’on és. 

• Si hi ha mapmundi gran, sortir a indicar-hi el país. 

• Agrair la presència de tots. 

• Dir el text versificat una altra vegada. 

• Demanar que portin el dossier el proper dia. 

• Guia: acomiadar-se individualment de cadascú. 



8

Unitat 2 

Com estàs? 

Ens proposem aprendre a expressar sensacions i estats d’ànim bàsics. 

A) Benvinguts 



• Demanar a cadascú que repeteixi la salutació (Hola, bon dia. Hola, bona nit...) 

• Fer una salutació general. 

• Presentar nous assistents. 


• Llegir el text versificat 1 i demanar que el repeteixin. 

• Anunciar el contingut de la unitat: gana, set, calor, fred, son / content, trist 

B) Aprenem 

2. Saber les formes singulars del verb tenir i les 5 sensacions primàries (~ 15 min) 

Jo tinc / Tu tens / Ell o ella té 

La gana, la set, la son, el fred i la calor. 

• Fer reconèixer els cinc noms de sensacions dels dibuixos al quadern de l’aprenent. Fer 

mímica per transmetre’n el significat. 

• Demanar que es preguntin mútuament si l’altre té alguna sensació (gana, set...) 

• Preguntar què tenen aquests personatges de les làmines: L1: (nena al llit) / L3: (nen amb 

poma) / L4: (dona a la font) / L5: (nena amb cantimplora) / L6: (noi estirat sota el para-sol) / L8: 

(noi estirat sota el para-sol) / (noia amb bufanda). 

• Dir «Jo tinc gana. Tu tens gana. Ella té gana». Fer-ho assenyalant-se el guia a si mateix o 

assenyalant algú. Demanar de repetir les frases, amb les tres persones. Canviar de sensació. 

3. Saber les magnituds generals més comunes (~ 15 min) 

Molt/molta, poc/poca, gens 

• Ajudar a reconèixer les tres magnituds (dibuixos quadern de l’aprenent) . Fer mímica per 

ensenyar-les. 

• Dir magnituds referides a sensacions i repetir-les («Moooolta calor!»). Gesticular. 

• Accedir a pàgina del quadern de l’aprenent unitat 2. Escriure (guia) dues o tres combinacions 

magnitud/sensació (p.e. «Poca + set», «Gens + gana», «Molta + son»). Fer que els aprenents 

les endevinin. 

• No esmentar la qüestió del masculí o femení (molt/molta, poc/poca). Es considera que ho 

aprenen per repetició, no per reflexió. 



9

4. Dir si estem contents o no (~ 10 min) 

Jo estic, tu estàs, ell o ella està 

Content/contenta, trist/trista 

• Resseguir algunes làmines i demanar si els personatges estan contents o tristos. Contents L4. 

Tristos L8. 

Contents: L7 (noia a la taula bar) L1 (noia ordinador, home telèfon) L3 (nen amb poma, dona amb 

bossa, la venedora del meló, la venedora d’ous, la caixera), L5 (la mare i el fill), L4 (la noia del 

banc, la noia del quiosc, la noia que beu, la dona embarassada, la nena que patina, els nens 

que es gronxen, el nen del globus), L8 (el nen del bassal, la nena del paraigua), 

Tristos: L8 (l’home de la furgoneta, l’home de la casa). 

• Accedir a pàgina del quadern de l’aprenent unitat 2. Dirigir-se a cada assistent i preguntar-li si 

estan contents o tristos els personatges dels quatre dibuixos. 

• Escriure una combinació estat/motiu (p.e. «contenta + casament») Fer que els aprenents 

l’endevinin. 

C) Repassem 

5. Aprendre un text de memòria (~ 15 min) 

Si tens gana... un bon dinar. / Si tens set... una aigua fresca. / Si tens son... un bon sofà. / Si 

tens fred... a prop del foc. / I amb calor.. ben lluny del sol. 

• Saludar el conjunt d’assistents (Bon dia, bona tarda o bona nit...) 

• Demanar-los que vagin a la pàgina dels textos. 

• Llegir el text diverses vegades, acompanyat amb gestos. 

• Demanar que el repeteixin. 


D) A reveure 

6. Aprendre actes de parla i acomiadar-se (~ 20 min) 

• Llegir i repetir L10 (Home. «Avui tinc força gana.») 

• Llegir i repetir L4 (Dona. «Quina set tenia!») 

• Llegir i repetir L1 (Nena. «De seguida m’adormiré.») 

• Llegir i repetir L7 (Noia. «Fa un fred que pela.») 

• Llegir i repetir L7 (Home. «Quina calor que fa!») 

• Suggerir que al dia següent portin fotos de família. 

• Recordar fórmules de comiat i acomiadar-se. 



10

Unitat 3 

Com és ell? Com és ella? 

Ens proposem aprendre a dir com són i què porten unes persones. 

A) Benvinguts 



• Demanar si ja saben dir el bon dia. 





• Anunciar l’objectiu de la unitat. 

B) Aprenem 

2. Anomenar persones per l’edat i el sexe (~ 15 min) 

Un nen, una nena, un noi, una noia, un home, una dona 

• Portar imatges de gent (de revistes, calendaris, fotos...) 

• Accedir a quadern de l’aprenent unitat 3. Demanar que repeteixin “un nen”, “una nena”... 

• Accedir a la L4 (el parc), assenyalar un personatge i demanar si és nen, nena... 

• Demanar que identifiquin qui és nen, nena, noi, noia... a les imatges que es portin. 

3. Dir si una persona és alta o baixa (*) (~ 10 min) 

Alt, alta, baix, baixa 

• Mostrar amb gestos quan diem alt o alta i quan baix o baixa. 

• Accedir a quadern de l’aprenent unitat 3. Demanar que diguin si les persones són altes o 

baixes. 

• Accedir a la L3 (la ciutat) i demanar quins edificis (o objectes) són molt alts. 

• Demanar que anomenin companys o companyes del gran grup i diguin si són alts o baixos. 

4. Dir quina roba porta una persona (~ 20 min) 

Uns pantalons, una faldilla, una camisa, una brusa, una samarreta, un jersei 

Llarg, llarga, curt, curta 

Jo porto, tu portes, ell o ella porta 

• Accedir a la pàgina de la roba (quadern de l’aprenent) i identificar els pantalons, la camisa, la 

brusa, la faldilla, la samarreta i el jersei. 

• Accedir a la quadern de l’aprenent unitat 3. Demanar que diguin què porten els personatges 

dels dibuixos. 



11

• Accedir a quadern de l’aprenent unitat 3. Demanar que diguin si els pantalons o les faldilles 

són llargues o curtes. 

• Accedir a la L4 (el parc) i demanar si són llargs o curts: la mànega, les corretges i el fil del 

globus. 

• Accedir a la L2 (el mercat i el súper) i demanar què porten els personatges que hi ha. 

• Comentar entre els components del grup quines peces de vestir porten. Practicar el verb 

portar. P.e. «Jo porto pantalons llargs, tu portes samarreta, ella porta faldilla llarga». 

(*) Segons el nivell, també es podrien treballar els adjectius prim, prima, gras, grassa. 

C) Repassem 

5. Repassar sensacions, estats d’ànim i peces de roba (~ 20 min) 

• Repassar els actes de parla de la unitat 2 

• Resseguir algunes làmines i demanar si els personatges estan contents o tristos. Contents: L7 

(noia a la taula bar) L1 (noia ordinador, home telèfon) L3 (nen amb poma, dona amb bossa, la 

venedora del meló, la venedora d’ous, la caixera), L5 (la mare i el fill), L4 (la noia del banc, la 

noia del quiosc, la noia que beu, la dona embarassada, la nena que patina, els nens que es 

gronxen, el nen del globus), L8 (el nen del bassal, la nena del paraigua). Tristos: L8 (l’home de 

la furgoneta, l’home de la casa). 

• Demanar que diguin qui hi ha i quina roba porta cada personatge de la L6 (la muntanya). P.e. 

«La noia amb bicicleta porta pantalons curts i una samarreta». 

D) A reveure 

6. Aprendre actes de parla i el text versificat. Acomiadar-se (~ 20 min) 

La primavera, l’estiu, la tardor, l’hivern 

Amb bon temps de primavera... roba clara i lleugera. 

Si a l’estiu tenim calor... samarreta de cotó. 

Si fa fresca a la tardor... un jersei al cinturó. 

Si fa fred aquest hivern... un abric, guants i barret. 

• Llegir i repetir L3 (Dona davant la botiga de moda. «M’encanta aquesta brusa.») 

• Llegir i repetir L7 (Dona amb paraigua. «Vigila! No et mullis els pantalons!») 

• Llegir i repetir L7 (Noia a l’hivern. «No tinc fred. Porto un jersei de llana!» 

• Llegir i repetir L9 (Modista. «Aquesta faldilla quedarà molt bé.») 

• Demanar que anomenin companys o companyes del gran grup i diguin les peces de roba que 

porten. P. e. «En Bilal porta pantalons i una camisa». 

• Accedir al text 3 i fer repetir les estacions de l’any. 

• Llegir el text 3 diverses vegades, acompanyat amb gestos. 

• Demanar que el repeteixin. Es pot fer a duo: un grup diu els primers segments i un l’altre diu 

els segons. O repartit en 8 fragments que es van dient correlativament. 


• Acomiadar el alumnes. 



12

Unitat 4 

Que bonic! 

Ens proposem aprendre a dir els colors més bàsics. 

A) Benvinguts 

1. Saludar-nos i anunciar els colors(~ 10 min) 



• Anomenar peces de vestir estudiades a la U3 portades pels assistents. Fer-ho anunciant els 

noms dels colors. P. e. «Hola, Míriam, veig que portes una faldilla vermella...» 




B) Aprenem 

2. Aprendre els colors bàsics (~ 20 min) 

—Hi ha un... de color... 

Blanc/blanca, negre/negra, verd/verda, vermell/vermella, groc/groga, blau/blava 

• Reconèixer els sis colors bàsics de la contraportada (primera fila). 

• Presentar la làmina L6 (la muntanya) i demanar que trobin un element de cada color. Fer el 

mateix amb la L5. 

• Dir de quin color és cada element de les imatges del quadern de l’aprenent. 

• Aplicar el nom dels colors a les peces de vestir dels components del grup i repassar les 

formes del verb portar. 

• Aplicar el nom dels colors als elements de l’aula. Practicar: hi ha un... de color... 

3. Aprendre a jugar al “Veig, veig” (~ 15 min) 

—Sí que ho és. —No, no ho és. 

• Aprendre les respostes: «Veig, veig» «Què veus?» // «Una coseta» «De quin color és?» 

• Jugar al “Veig, veig” sobre elements visibles de l’aula, de diferents colors. Ajudar a anomenar 

els objectes si no en saben el nom. 

• Aprendre a respondre la pregunta «És...?» positivament («Sí que ho és») o negativament 

(«No, no ho és». 

4. Jugar a l’oca per dir els colors (~ 15 min) 

—És de color... 

• Accedir al joc de l’oca de la contraportada i reconèixer-hi els elements dibuixats. Demanar que 

els repeteixin i diguin de quin color són. 



13

• Jugar-hi amb fitxes i una moneda (cara = dues passes; creu = una passa) o un dau. Demanar 

que, en arribar a una casella, diguin què hi ha i de quin color és. P. e. «Hi ha un cotxe de color 

vermell». 

C) Repassem 

5. Identificar tipus de persones en una imatge amb molta gent (~ 15 min) 

Un home jove, una dona jove. Un home gran, una dona gran 

• Repassar els actes de parla de la unitat 3. 

• Demanar que identifiquin els nens, nenes, nois, nois, homes i dones de la làmina L5, de la 

platja. Ajudar-los anomenant els elements identificadors i fent que els repeteixin. P.e. «Hi ha 

una dona que es renta els peus.» No han de memoritzar les accions dels personatges, sinó 

assimilar el segment Hi ha i el tipus de persona. 

• Completar els tipus de persones amb els termes jove i gran. P. e. «Hi ha una dona gran que 

arriba a la platja.» 

• Repetir l’exercici amb la làmina L4, del parc. 

D) A reveure 


Colors d’aquesta terra 

Allà dalt, la neu ben blanca. 

Sota els cims, uns prats plens d’herba. 

Allà baix, un mar ben blau 

que la nit farà ben negre. 

I aquí a prop, un camp de blat 

revestit de mil roselles. 

• Llegir i repetir L2 (Venedora xarcuteria. «Avui tenim un formatge boníssim.») 

• Llegir i repetir L2 (Dona del carret. «Posi’m quatre plàtans madurs, sisplau.») 

• Llegir i repetir L2 (Venedor del mercat. «Han vist quines carxofes? Són tendres i bones.») 

• Llegir i repetir L2 (Venedora amb la mà alçada. «Tomàquets! Tomàquets! Acabats de collir!») 

• Accedir al text en color (de la contraportada). Comprendre el text i adonar-se del color verd 

(l’herba) i del color vermell (les roselles). 



14

Unitat 5 

Quin goig que fas! 

Ens proposem descriure vestits i complements bàsics. 

A) Benvinguts 

1. Saludar-nos i anunciar el treball amb peces de vestir (~ 15 min) 



• Anomenar peces de vestir estudiades a la U3 portades pels assistents. Fer-ho anunciant els 

noms dels colors. P. e. «Hola, Míriam, veig que portes una faldilla vermella...» 




• Anomenar peces de vestir que es treballaran a la sessió: sabates, mitjons, barret, americana, 

abric, vestit. Fer-ho, si s’escau, fent referència a les peces de vestir dels assistents. 

B) Aprenem 

2. Conèixer peces de vestir (~ 15 min) 

Un vestit, unes sabates, uns mitjons, un barret, una americana, un abric 

• Mostrar les imatges del quadern de l’aprenent, unitat 5, i ajudar a memoritzar-les. Fer 

referència, si s’escau, a les peces de roba que porten. 

• Reconèixer el barret i l’americana que hi ha a la làmina de la casa (L1). Demanar de quin color 

són i qui els porta. 

• Reconèixer l’abric, el vestit i el barret que hi ha a la làmina del parc (L4). Demanar de quin 

color són i qui els porta. 

• Descobrir qui no porta sabates de la làmina del mercat i supermercat (L2) i dir qui en porta a la 

làmina de la platja (L5). 

3. Conèixer complements del vestir (~ 15 min) 

Un rellotge, unes arracades, un collaret, un llaç, una bossa, un braçalet 

• Mostrar les imatges de complements del quadern de l’aprenent, unitat 5, i ajudar a 

memoritzar-los. Fer referència, si s’escau, als complements que porten. 

• Descobrir qui porta bossa en diverses làmines (a totes, excepte la muntanya); qui porta 

rellotge a la làmina de la ciutat (L3); qui porta arracades i collaret a la làmina del bar (L10); qui 

porta llaç a la làmina dels oficis (L9), al de la muntanya (L6), al de la platja (L5), al del parc 

(L4) i al de la ciutat (L3); 

• Amb les imatges de les 6 peces de roba i dels 6 complements del quadern de l’aprenent unitat 

5, seleccionar un element de cada llista (per exemple: una faldilla i una bossa). Els assistents 

han d’endevinar la parella d’elements triada. 

• Jugar al tafaner amb les 6 peces de roba i els 6 complements del quadern de l’aprenent, 

unitat 5. Exemple de tria: Una faldilla i una bossa. Es pot preguntar: «Sabeu què m’he comprat 

avui?» 



15

C) Repassem 

4. Repassar peces de vestir (unitat 3) i tipus de persones (~ 15 min) 

Pantalons, faldilla, camisa, brusa, samarreta, jersei 

(U3) Nen, nena, noi, noia, home, dona 

• Presentar la làmina de color del mercat (L2) i preguntar: Qui porta una brusa blava? Qui porta 

una faldilla blava? Qui porta uns pantalons blaus? Qui porta un jersei groc? Han de dir quina 

persona és: una nena, un home... 

• Presentar la làmina de color del parc (L4) i preguntar: Qui porta un jersei blau? Qui porta uns 

pantalons vermells? Qui porta uns pantalons blaus? Han de dir quina persona és: una nena, 

un home... 

• Presentar la làmina de color de la muntanya (L6) i preguntar: Qui porta un jersei vermell? Qui 

porta un jersei blau? Qui porta un jersei verd? Qui porta uns pantalons blaus? Han de dir 

quina persona és: una nena, un home... 

5. Repassar tipus de vestits i complements (~ 15 min) 

• Jugar a l’oca amb les 18 caselles del quadern de l’aprenent, unitat 5. En arribar a una casella, 

demanar que diguin “Vull comprar...” o “Compraré...” i el nom de la peça. Podrien afegir el 

color i el destinatari. P. e.: “Vull comprar uns pantalons blaus per a un noi”. 

D) A reveure 


Hi ha una noia / que em roba el cor. Hi ha un xicot / que m’enamora. 

Porta arracades / i un llaç al cap. Pantalons negres, / camisa blanca, 

Faldilla blanca / i jersei groc. Amb uns ulls blaus / que em diuen: 

“Hola!” 

• Llegir i repetir L10 (Noia asseguda al bar. «M’agrada la samarreta que portes.») 

• Llegir i repetir L3 (Dona davant la botiga de moda. «M’encanta aquesta brusa.») 

• Llegir i repetir L7 (El vent. La noia. «Ui! El vent m’aixeca la faldilla!») 

• Llegir i repetir L11 (Noies assegudes sota la palmera. «—Em vull comprar unes arracades. — 

Doncs, jo, una brusa.») 

• Comprendre el text (explicar “em roba el cor” = “m’enamora”. Recitar-lo. 



16

Unitat 6 

Quants n’hi ha? 

Ens proposem aprendre a dir els primers nombres. 

A) Benvinguts 

1. Saludar-nos i anunciar l’objectiu de la unitat (~ 15 min) 



• Comptar en veu alta les persones que som. Anunciar que aprendrem els primers números. 



• Mostrar els números del 0 al 9, mitjançant els dits de la mà, dir el nom en veu alta i demanar 

de repetir-los. 

B) Aprenem 

2. Reconèixer i saber dir els 10 guarismes numèrics (~ 15 min) 

zero, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou 

• Presentar la pàgina de la unitat 6, del quadern de l’aprenent, amb els guarismes i els seus 

noms. Assenyalar-los, anomenar-lo i demanar que els repeteixin. 

• Dir de forma seguida els 10 guarismes. Repetir-los diverses vegades. 

3. Reconèixer i saber dir 10 noms de fruites i saber dir si una cosa agrada o no. (~ 20 min) 

M’agrada. No m’agrada. 

Un plàtan, una poma, un préssec, una cirera, una pinya, una pera, un meló, una síndria, 

una taronja, una maduixa 

• Presentar la pàgina de la unitat 6, del quadern de l’aprenent, amb els noms de fruites. 

Assenyalar-les, anomenar-les i demanar que les repeteixin. 

• Preguntar (ajudats de mim, si cal), quines fruites els agraden i quines no. 

• Demanar que assenyalin les fruites de la làmina L2 i diguin quines de la llista no hi són (les 

cireres i els préssecs). 

• Jugar al tafaner amb els 10 guarismes i les 10 fruites del quadern de l’aprenent, unitat 6. 

Exemple de tria: Tres + plàtans. Es pot preguntar: «Sabeu quantes fruites compraré?» 

C) Repassem 

4. Consolidar el nom dels primers nombres; saber iniciar i acabar una trucada telefònica. (~ 15 

min) 


—Digui? / —Ets la Nàdia? / —Jo mateixa / —Bon dia / —Adéu 



17

• Comprovar que saben dir els 10 guarismes. Es pot fer mostrant dits de les mans. Els 

assistents han de dir de quin número es tracta. Es pot també escrivint els números a la 

pissarra, amb peus de pàgina numerats d’un llibre, amb un mòbil obert a la secció de 

contactes, amb fulls de publicitat que continguin telèfons, etc. 

• Repartir els telèfons del quadern de l’aprenent, unitat 6, entre els assistents. Demanar que es 

telefonin mutuament així: 1r, dir el número xifra per xifra; 2n, qui té el número respon: 

«Digui?»; 3r qui ha trucat diu «Ets el/la... (nom del company o companya)»; 4r respon: «Jo 

mateix / Jo mateixa»; 5è: diu «Bon dia»; 6è: diu «Bon dia». 7è: diu «Adéu». 

5. Consolidar del nom dels primers nombres, de les peces de vestir i dels complements (~ 25 min) 

 


Absència d’elements: 0 = cap 

pantalons, faldilla, camisa, brusa, samarreta, jersei, vestit, sabates, mitjons, barret, 

americana, abric, rellotge, arracades, collaret, llaç, bossa, braçalet. 

• Tornar a jugar a l’oca amb les 18 caselles del quadern de l’aprenent, unitat 5. En arribar a una 

casella, demanar que diguin el número del dau que ha sortit i també “Vull comprar...” o 

“Compraré...” seguit del nom de la peça. També podrien dir el nombre de peces que compren: 

«Vull comprar tres pantalons». 

• Preguntar el nombre d’elements que hi ha a les làmines: 

(L1) La casa. Nombre d’homes (2). Nombre de dones (5). Nombre de cadires (5). Nombre de 

gats (0 = cap). 

(L2) El mercat i el supermercat. Nombre de cistells al supermercat (9). Nombre d’ocells (0 = 

cap). Nombre de melons (5). Nombre de nens (2). 

(L3) La ciutat. Nombre de fanals (5). Nombre de bicicletes (2). Nombre de policies (0 = cap). 

Nombre de pilotes (2). Nombre de semàfors (3). Nombre d’arbres (6). 

(L4) El parc. Nombre de coloms (3). Nombre de gossos (2). Nombre de bancs (2). 

(L5) La platja. Nombre de cotxes (0 = cap). Nombre de tovalloles (9). Nombre de gavines (1). 

Nombre de palmeres (4 +2). 

(L6) La muntanya i el camp. Nombre de gossos (2). Nombre de gats (1). Nombre de vaques (0 

= cap). Nombre de bens (4). Nombre de motxilles (3). 

D) A reveure 


Zero: Vine, que t’espero. Cinc: Compta fins a vint. 

U: Digue’m qui ets tu. Sis: Porta’m un pastís. 

Dos: Dóna menjar al gos. Set: Ep! No passis fred 

Tres: Ep! No diguis res. Vuit: Menja arròs ben cuit. 

Quatre: Compra xocolata. Nou: Vés a prendre el sol. 

• Llegir i repetir L12 (Noia del futbolí: «Et guanyo. Anem cinc a tres») 

• Llegir i repetir L2 (Venedora amb la mà alçada. «Tomàquets! Tomàquets! Acabats de collir! 

Dos quilos un euro.») 

• Llegir i repetir L6 (Home de la furgoneta. «Avui només hi ha quatre pots de llet.») 

• Estudiar el text versificat. Llegir-lo i fer-lo repetir. Finalment, un assistent diu un número (zero, 

u...) i els altres responen amb la frase corresponent. 



18

Unitat 7 

Quin número tens? 

Ens proposem aprendre a dir els nombres fins al cent. 

A) Benvinguts 


(U6) zero, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou 



• Anunciar que aprendrem a dir els 100 primers números en català. 



• Repassar els números del 0 al 9, mitjançant els dits de la mà, dir el nom en veu alta i demanar 

de repetir-los. 

B) Aprenem 

2. Saber dir els nombres fins al vint (~ 20 min) 

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, 

setze, disset, divuit, dinou, vint. 

• Presentar la pàgina de la unitat 7, del quadern de l’aprenent, amb els nombres de l’1 al 20. 

Llegir-los d’un en un i demanar que els repeteixin. Controlar la manera com els diuen i ajudar 

a dir-los bé. 

3. Saber dir els nombres fins al cinquanta o fins al cent (*) (~ 25 min) 

...vint-i-u, vint-i-dos... trenta, trenta-u... quaranta, quaranta-u..., cinquanta, cinquanta-u..., 

seixanta, seixanta-u..., setanta, setanta-u..., vuitanta, vuitanta-u..., noranta, noranta-u..., 

cent. 

• Presentar la pàgina de la unitat 7, del quadern de l’aprenent, amb els nombres del 21 al 50. 



• Presentar la pàgina de la unitat 7, del quadern de l’aprenent, amb els nombres del 51 al 100. 



• Presentar la làmina L4, del parc. Situar-se a la meitat superior. Demanar que pensin una edat 

per a cada personatge (**) . Demanar que la diguin i comparar (si es vol) amb la que es proposa 

a continuació. 

Proposta d’edats: jardiner 45 anys; home del gos 50 anys; noia amb pilota 15 anys; noi del 

bàsquet 16 anys; home del banc 25 anys; dona del banc 23 anys; venedor de diaris 48 anys; 



19

clienta del quiosc 24 anys; dona de la font 28 anys; mare embarassada 35 anys; marit 39 

anys; nena amb patins 10 anys. 

(*) Convé valorar l’agilitat amb què els assistents ho aprenen. Si l’aprenentatge resulta dificultós no s’hauria de passar del 50 en aquesta sessió i 

treballar els altres números en sessions posteriors. 

(**) Es podria demanar que diguessin el tipus de personatge: un nen, una nena, un noi, una noia, un home, una dona... 

C) Repassem 

4. Consolidar la dicció dels 50 primers números. (~ 25 min) 

• Demanar que, posats en rotllana, vagin dient consecutivament els 50 primers números. 

Corregir les pronúncies poc clares. 

• Jugar a la plena amb els 50 primers números. Cada assistent escull 6 números i els escriu en 

un paper per poder ratllar-los durant el joc. 

D) A reveure 

5. Comptar gent, aprendre actes de parla i el text versificat. Acomiadar-se (~ 20 min) 

Deu Jo vaig a peu. Seixanta Porta una manta! 

Vint No sé què tinc. Setanta I com s’aguanta? 

Trenta Ui! Quina empenta! Vuitanta Això m’encanta. 

Quaranta No en mengis tanta. Noranta Tothom ho canta: 

Cinquanta La gent s’espanta. Cent Som bona gent. 

• Observar la làmina L3, de la ciutat i comptar les persones que hi ha (30). Comptar-ho en veu 

alta, assenyalant cada persona. 

• Observar la làmina L3, del parc i comptar les persones que hi ha (31). Comptar-ho en veu alta, 

assenyalant cada persona. 

• Observar la làmina L3, de la platja i comptar les persones que hi ha (37). Comptar-ho en veu 

alta, assenyalant cada persona. 

• Llegir i repetir L2 (Caixera: «Són vint euros amb cinquanta cèntims.») 

• Llegir i repetir L11 (Caixera: «Són cinquanta euros amb vint cèntims.») 

• Estudiar el text versificat. Llegir-lo i fer-lo repetir. Finalment, un assistent diu una desena (deu, 

vint...) i els altres responen amb la frase corresponent. 



20

Unitat 8 

On és? 

Ens proposem aprendre a situar objectes en l’espai. 

A) Benvinguts 

1. Saludar-nos, anunciar l’objectiu de la unitat i repassar els nombres de l’1 al 100 (~ 20 min) 

(U7) Nombres de l’1 al 100 



• Anunciar que aprendrem a dir en català on són les coses. 


• Llegir el text versificat 7 i demanar que responguin a cada desena (Ex. Deu Jo hi vaig a 

peu). 

• Repassar els números de l’1 al 100. Fer una rotllana amb els alumnes i amb el quadern de 

l’alumne a la pàgina de la unitat 7 i dir per torn tots els números seguits. Corregir diccions poc 

entenedores. 

B) Aprenem 

2. Aprendre a dir situacionals generals i a anomenar les parts principals d’una casa. (~ 20 min) 

 

A dalt, a baix, al mig; a la dreta, a l’esquerra. 

El terrat, l’estudi, el dormitori, el lavabo, la sala d’estar, el menjador, la cuina, el rebedor, 

l’entrada, el garatge. 

• Mostrar els situacionals de l’ós i l’escala del quadern de l’aprenent de la unitat 8, i fer-los 

repetir. 

• Amb la làmina L1 al davant, ensenyar i fer repetir els noms de les dependències de la casa. 

• Treballar els situacionals verticals (a dalt, al mig, a baix) preguntant on és una dependència de 

la casa i oferint les tres possibilitats de resposta. Per exemple: «On és el lavabo, a dalt, al mig 

o a baix?». On és el rebedor 

• Mostrar la mà dreta en posició primer elevada, després en posició intermèdia i finalment 

abaixada, i demanar que diguin a dalt, al mig o a baix, segons la posició de la mà. Repetir els 

gestos fins que diguin bé els situacionals. 

• Treballar els situacionals horitzontals (a la dreta, al mig, a l’esquerra) preguntant on és una 

dependència de la casa i oferint les tres possibilitats de resposta. Per exemple: «On és el 

lavabo, a la dreta, al mig o a l’equerra de la casa?». 

• Assenyalar amb una mà la zona dreta o esquerra i demanar que diguin a la dreta o a 

l’esquerra, segons la posició de la mà. Repetir els gestos fins que diguin bé els situacionals. 

• Usar alguna de les làmines plastificades color i preguntar on són diferents elements, 

assenyalats amb el dit. Per exemple: (làmina L3, de la ciutat) «On és l’helicòpter, a dalt, al mig 

o a baix, de la làmina?». 



21

3. Repassar maneres d’anomenar persones i aprendre a dir altres situacionals (~ 20 min) 

(U3) Nen, nena, noi, noia, home, dona 

a sobre, a sota; a dins, a fora, al davant, al darrere 

• Mostrar els situacionals de l’ós i la capsa del quadern de l’aprenent, de la unitat 8, i fer-los 

repetir. 

• Presentar la làmina L5 i repassar les maneres d’anomenar persones per l’edat i el sexe 

(quadern de l’aprenent, unitat 3). Fer-ho amb les persones de la làmina. 

• Amb la làmina L5 fer preguntes amb dues possibilitats de resposta (a dins / a fora; a sobre / a 

sota) i assenyalant amb el dit. Per exemple: «On és la botiguera de la parada, a sobre o a sota 

del para-sol?». «On és el noi que porta peus d’ànec, a sobre o a sota de l’aigua?». «On són 

els nens que juguen amb l’estel, a dins o a fora de l’aigua?». «On són els peixos, a dins o a 

fora de l’aigua?». 

• Amb la làmina L2 del mercat fer preguntes amb dues possibilitats de resposta (al davant / al 

darrere) i assenyalant amb el dit. Per exemple: «On és l’home que ven hortalisses, al davant o 

al darrere de la parada?». «On és la dona que ven hortalisses, al davant o al darrere de la 

parada?». «On són les dones que venen fruita, al davant o al darrere de la parada?». «On és 

l’home que compra fruita, al davant o al darrere de la parada?». 

• Posar un objecte petit (unes claus, un boli, un moneder...) en diverses posicions perquè els 

aprenents diguin si és a dins o a fora, a sobre o a sota, al davant o al darrere. 

C) Repassem 

4. Repassar els noms del colors. (~ 20 min) 

(U4) Blanc/blanca, negre/negra, verd/verda, vermell/vermella, groc/groga, blau/blava 

• Presentar la làmina L6, de la muntanya i el camp, i col·locar-la dreta (per treballar la posició 

vertical). Assenyalar i preguntar on és i de quin color és cadascun dels elements següents: la 

teulada (a dalt, a l’esquerra; vermella), la furgoneta (al mig; blanca), el jersei de la dona 

excursionista (a baix, a l’esquerra; blava), el cel, el camp de blat i la palla, la teulada de la 

granja, els núvols, l’aigua del riu, etc. 

• Presentar la làmina L3, de la ciutat i demanar que mirin on hi ha coses d’un color. Han de 

contestar, per exemple «Hi ha una cosa de color blau a dalt i a la dreta». Els companys han 

d’assenyalar amb el dit coses d’aquest color i que tinguin aquesta posició. Cal anomenar 

aleshores com es diu la cosa d’aquest color (seguint l’exemple: la taula i les cadires de la 

terrassa). 

• Repassar els actes de parla de la unitat 7: «—Quant val? —Cinquanta euros amb vint 

cèntims». «—Quant val? —Vint euros amb cinquanta cèntims». 

D) A reveure 

5. Preguntar situacionals, aprendre actes de parla i el text versificat. Acomiadar-se (~ 20 min) 

El cap a dalt, els peus a baix. Els ulls al davant, l’esquena al darrere. Aquesta mà a la dreta, 

aquesta mà a l’esquerra. La llengua a fora, la llengua a dins. 

• Fer que aprenguin el text versificat de les parts del cos i les posicions. Assenyalar clarament 

cadascuna de les parts del cos abans de dir cada frase. Fer que les repeteixin. 

• Llegir i repetir L6 (excursionistes a la font): «Allà dalt hi ha neu». 

• Llegir i repetir L4 (nena del balancí): «Jo sóc a dalt i tu ets a baix!». 

• Demanar que mirin el quadern a casa i repassin coses de memòria. Acomiadar-se . 



22

Unitat 9 

Cap on vas? 

Ens proposem aprendre a expressar els moviments més habituals. 

A) Benvinguts 

1. Saludar-nos, anunciar l’objectiu de la unitat (~ 20 min) 

(U8) A dalt, a baix, al mig; a la dreta, a l’esquerra; a sobre, a sota; a dins, a fora; al davant, 

al darrere 



• Anunciar que aprendrem a dir en català maneres de moure’ns. 



• Repassar els locatius. Fer-ho amb les posicions d’una mà sostenint un objecte (enlaire, a baix, 

al mig, davant del cos, darrere, dins de la butxaca, fora, sobre la taula, sota). 

B) Aprenem 

2. Aprendre a dir les direccions verticals més bàsiques. (~ 20 min) 

Amunt, avall 

Jo pujo, tu puges, ell puja. 

Jo baixo, tu baixes, ell baixa. 

• Mostrar els requadres amunt i avall del quadern de l’aprenent. Assenyalar-ne un i demanar 

que diguin amunt o avall. 

• Presentar la làmina L11, del centre comercial. Mostrar que la noia que puja per l’escala 

mecànica va cap amunt. Mostrar que la parella que baixa al pàrquing va cap avall. 

• Mostrar el dit índex de la mà dreta assenyalant amunt i demanar que diguin: amunt. 

• Mostrar el dit índex de la mà dreta assenyalant avall i demanar que diguin: avall. 

• Presentar la làmina L4, del parc, i preguntar cap on va el globus, la nena del tobogan i l’aigua 

de la mànega; també, com es mouen els nens del balancí. 

• Presentar la làmina L6, de la muntanya, i preguntar cap on va l’ocell que vola, el cuc que 

s’enfila per l’arbre i l’aigua del riu. 

• Mostrar les imatges de gent que puja i baixa escales del quadern de l’aprenent. Practicar: 

Amunt? Jo pujo, tu puges, ell puja. Avall? Jo baixo, tu baixes, ell baixa. 

3. Aprendre a dir les direccions horitzontals més bàsiques (~ 15 min) 

Endavant, endarrere. 

• Portar un cotxe o un camió de joguina. Fer-lo anar endavant i endarrere i anomenar les dues 

direccions. Demanar que ho repeteixin. 

• Mostrar els requadres endavant i endarrere del quadern de l’aprenent. Mostrar com les ones 

van endavant i endarrere, i els cotxes també. 



23

• Mostrar les dues mans pròximes al pit i allargar-les horitzontalment i paral·leles cap endavant 

mentre es diu «endavant». Demanar que repeteixin la paraula. 

• Mostrar les dues mans allunyades del pit i acostar-les-hi horitzontalment i paral·leles mentre 

es diu «endarrere». Demanar que repeteixin la paraula. 

• Repetir els moviments anteriors, juntament amb els moviments verticals de la pràctica anterior 

(amunt, avall) mentre es diu la paraula que correspon. Demanar que ho repeteixin. 

C) Repassem 

4. Repassar els noms de les dependències de la casa i dels situacionals (~ 15 min) 

(U8) El terrat, l’estudi, el dormitori, el lavabo, la sala d’estar, el menjador, la cuina, el 

rebedor, l’entrada, el garatge. 

(U8) A dalt, a baix, al mig; a la dreta, a l’esquerra. 

(U2) Jo tinc / Tu tens / Ell o ella té 

• Presentar la làmina L1, de la casa, i fer repetir els noms de les diferents estances. 

• Amb la mateixa làmina, demanar que diguin on són les estances (a dalt, a baix...). 

• Fer que tothom tingui a la mà un un objecte petit (un llapis, per exemple) i practicar el verb 

tenir: «Jo tinc un llapis, tu tens una goma, ella té un boli». Fer-ho repetir. 

• Mostrar els 10 dibuixos del quadern de l’aprenent , d’elements propis de dependències de la 

casa. Dir el número, anomenar l’element, demanar si en tenen un i que el situïn a l’estança 

corresponent. Exemple: —Mira el nou. És un raspall de dents. Tu tens un raspall de dents? — 

Sí. Jo tinc un raspall de dents al lavabo. No és necessari que memoritzin els elements. 

D) A reveure 

5. Repassar moviments, aprendre actes de parla i el text versificat. Acomiadar-se (~ 15 min) 

A dins de la mar / les ones em gronxen. / Que bé que s’hi està! / Ara endarrere, ara 

endavant. / 

Ara cap avall, / ara cap amunt. / Que bé que s’hi està! / Les ones em gronxen / a dins de la 

mar. 

• Amb la imatge del gronxador al davant (quadern de l’aprenent) mostrar els moviments 

verticals de l’infant: avall, amunt, avall, amunt. Després, els horitzontals: endavant, endarrere. 

Demanar que els repeteixin. 

• Llegir i fer entendre el text versificat (amb la foto del quadern de l’aprenent). Ajudar-se amb el 

gest de la mà i l’expressió de satisfacció. Després, llegir-lo per parts i demanar que el 

repeteixin. 

• Llegir i rpetir L6 (La mare al fill): «Au, vinga, amunt! Que ja arribem!» 

• Llegir i repetir L4 (El balancí): «Jo cap amunt i tu cap avall!. Jo cap avall i tu cap amunt!» 

• Demanar que mirin el quadern a casa i repassin coses de memòria. Acomiadar-se . 



24

Unitat 10 

Quin dia és avui? 

Ens proposem aprendre a dir els dies de la setmana, els dies pròxims a l’avui i les hores 

del dia. 

A) Benvinguts 


Amunt, avall, endavant, endarrere. 



• Anunciar que aprendrem a dir en els dies de la setmana. 



• Repassar els 30 primers números (quadern de l’aprenent Unitat 7). Dir-los de manera seguida, 

entre tots. 

B) Aprenem 

2. Aprendre el nom dels dies de la setmana i dels dies pròxims. (~ 20 min) 

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge 

Avui, demà, ahir 

• Portar un calendari del mes en curs. Llegir un per un els números que conté: «Dia 1, dia 2, dia 

3...» 

• Demanar que identifiquin el dia d’avui. «Avui és el dia...». 

• Identificar els dilluns. Ex. (mes del quadern de l’aprenent): «El dia 1 és dilluns, el dia 8 és 

dilluns, el dia 15 és diilluns», etc. 

• Identificar de la mateixa manera els altres dies de la setmana. 

• Preguntar quin dia de la setmana és avui. 

• Repetir junts els dies de la setmana. 

• Mostrar el dia actual al calendari. Dir i demanar de repetir (per exemple): «Avui és dimarts, dia 

28. Ahir era dilluns, dia 27. Demà serà dimarts, dia 29. 

• Llegir i repetir L8 (parella rere autobús): «Demà arribarem a París a les deu.» 

• Llegir i repetir L5 (mare gran i filla): «Avui hi ha molta gent.» 

3. Aprendre a dir les hores senceres en català. (~ 20 min) 

La una, les dues, les tres... 

A la una, a les tres, a les vuit... 

• Portar un rellotge de cuina, del qual es puguin moure les busques. Assenyalar una hora en 

punt. Dir-la i demanar que la repeteixin. Fer-ho amb moltes hores: Ex. «Són les deu. Són les 

quatre...» 



25

• Demanar amb paraules, i ajudats pel gest o el mim, a quina hora es fa alguna cosa: llevar-se, 

dutxar-se, dinar, mirar la tele... Marcar-la amb el rellotge. 

• Mostrar els tres mitjans de transport del quadern de l’aprenent, unitat 10. Anomenar-los, ferlos 

repetir. Fer frases, com ara: «Anem a París amb tren? Hi ha un tren a les 7». 

C) Repassem 

4. Repassar les estances de la casa i els moviments. (~ 10 min) 

El terrat, l’estudi, el dormitori, el lavabo, la sala d’estar, el menjador, la cuina, el rebedor, 

l’entrada, el garatge. 

Amunt, avall, endavant, endarrere. 

• Mostrar la làmina de la casa (L1) i repassar el nom de les estances. Assenyalant cada 

estança, demanar a quina hora es fan les accions següents (inventar les hores): connectar a 

Interent, dormir, dutxar-se, mirar la tele, dinar, cuinar, etc. 

• Repassar el nom dels moviments amb la imatge del gronxador de la U9. 

D) A reveure 

5. Repassar les hores i els dies de la setmana, aprendre actes de parla i el text versificat. 

Acomiadar-se (~ 15 min) 

Ahir... Cap allà, cap aquí. / Demà... Cap aquí, cap allà. / I avui, què? Avui no fem res. 

• Per torn, anomenar les hores fins a les dotze, a mesura que es van movent les busques del 

rellotge. 

• Per torn, anomenar els dies de la setmana, amb el calendari davant, si cal. 

• Repetir ahir (assenyalant enrere), avui (assenyalant avall), demà (assenyalant endavant). 

• Llegir el text versificat. Fer-lo repetir. Un diu ‘ahir’ i tots diuen ‘cap allà, cap aquí’ (indicant-ho 

amb el dit). Un diu ‘demà’ i tots diuen ‘cap aquí, cap allà’ (indicant-ho amb el dit). Un diu ‘I 

avui, què?’ i tots diuen ‘Avui no fem res!’ (amb les mans creuades davant del pit). 

• Llegir i repetir L2 (Venedora xarcuteria. «Avui tenim un formatge boníssim.») 

• Llegir i repetir L8 (parella rere autobús): «Demà arribarem a París a les deu.» 

• Llegir i repetir L5 (mare gran i filla): «Avui hi ha molta gent.» 

• Acomiadar-se i dir-se, per exemple: «Fins dimarts que ve». 



26

Unitat 11 

Com passa el temps! 

Ens proposem aprendre a dir els mesos de l’any i les estacions. 

A) Benvinguts 



(U3) Amb bon temps de primavera... roba clara i lleugera. / Si a l’estiu tenim calor... 

samarreta de cotó. / Si fa fresca a la tardor... un jersei al cinturó. / Si fa fred aquest 

hivern... un abric, guants i barret. 



• Anunciar (o preguntar) el dia que és, quin era el dia anterior i quin serà el següent. Ex. «Avui 

és dimecres, dia 15. Ahir era dimarts, dia 14. Demà serà dijous, dia 16.» 

• Anunciar que aprendrem a dir els mesos de l’any i les estacions 


• Recuperar el text versificat de la roba (Unitat 3), llegir-lo i demanar que el repeteixin. 

B) Aprenem 

2. Aprendre el nom dels mesos i de les estacions en català. (~ 15 min) 

Al gener, gel. Al febrer, fred. Al març, vent. A l’abril, pluja. Al maig, flors. Al juny, blat. Al 

juliol, sol. A l’agost, mar. Al setembre, llibres. A l’octubre, fruits. Al novembre, boira. Al 

desembre, neu 

• Presentar un calendari anual, llegir els mesos de l’any i demanar que els repeteixin. 

• Presentar la pàgina del quadern de l’aprenent amb els mesos i elements característics de 

cada mes. Anomenar cada mes i demanar que diguin l’element: «—Al gener... —Gel.» 

• Presentar la pàgina del quadern de l’aprenent de la unitat 3, amb les quarte imatges de les 

estacions, anomenar-les i fer-les repetir. 

3. Observar les làmines per deduir-ne l’estació de l’any. (~ 25 min) 

• Veure cada làmina (excepte la del temps) i demanar que diguin si és primavera, estiu, tardor o 

hivern, segons els indicis que s’hi veuen (manera de vestir-se, arbres i plantes, productes de 

l’hort, etc.). Sovint no es pot afirmar l’estació exacta, però sí que se’n pot excloure alguna (Ex. 

El bar: no és hivern). La làmina de la muntanya conté contradiccions (neu/blat, persones amb 

jersei/hort amb tomàquets). 

• Presentar la làmina del temps (L7) i demanar que diguin a quina estació pertany o podria 

pertànyer cada vinyeta. 

C) Repassem 

4. Identificar dies rellevants, tant personals com públics. (~ 20 min) 



27

• Davant d’un calendari anual, demanar que assenyalin un dia important de la seva vida 

personal o del país (dia del naixement, festa nacional, etc.). Han de dir el dia i el mes, quin dia 

de la setmana és (al calendari) i l’estació de l’any a què pertany. 

• Amb la mateixa pàgina, assenyalar algunes dates importants de Catalunya o de la població 

(festa major, 11 de setembre, diada de Reis, dia de Sant Joan, etc.) i demanar que repeteixin 

el dia i el mes, quin dia de la setmana és (al calendari) i l’estació de l’any a què pertany. 

D) A reveure 

5. Repassar les estacions de l’any, dir actes de parla i acomiadar-se. (~ 20 min) 


A partir d’ara tenir penjat un calendari i en cada sessió preguntar quin dia és. 

• Demanar que tinguin davant la làmina del temps. Dir què passa i quan passa; demanar que ho 

repeteixin. Proposta: Som a l’estiu i fa calor. Som a l’hivern i fa fred. Som a la tardor i fa vent. 

Som a la primavera i plou. Som a l’hivern i neva. Som a l’estiu i pedrega. Som a la tardor i hi 

ha boira. Som a la tardor i fa núvol. Som a l’estiu i hi ha tempesta. 

• Presentar la pàgina del quadern de l’aprenent amb els mesos i elements característics de 

cada mes. Anomenar cada mes i demanar que diguin l’element: «—Al gener... —Gel.» 

• Llegir i repetir L5 (Home a la cantina) «A l’estiu ens agrada anar a la platja.» 

• Llegir i repetir L7 (Home davant l’autobús) «A l’hivern m’agrada fer un viatge». 

• Acomiadar-se i dir-se, per exemple: «Fins dimarts que ve». 



28

Unitat 12 

Què fem avui? 

Ens proposem aprendre a dir accions molt habituals i quotidianes. 

A) Benvinguts 


Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. 

Gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, 

desembre. 



• Anunciar (o preguntar) el dia que és, quin era el dia anterior i quin serà el següent. També, en 

quin mes som i en quina estació. Ex. «Avui és dimecres, dia 15. Ahir era dimarts, dia 14. 

Demà serà dijous, dia 16. Som a l’octubre i és la tardor.» 

• Anunciar que aprendrem a dir coses que fem durant el dia. 


• Dir junts els dies de la setmana i els mesos de l’any. 

B) Aprenem 

2. Aprendre a dir les parts del dia i les accions més habituals i quotidianes (~ 20 min) 

Al matí, al migdia, a la tarda, a la nit 

Em llevo, esmorzo, treballo, dino, parlo, descanso, compro, estudio, passejo, llegeixo, 

sopo, dormo 

• Mostrar els dibuixos del quadern de l’aprenent sobre les parts del dia. Anomenar-les i fer-les 

repetir. 

• Mostrar els dibuixos del matí al quadre del quadern de l’aprenent. Fer gestos o mim per 

indicar les accions i dir les frases que es demanen de repetir: «Al matí em llevo» (Treure’s el 

son de sobre), «Al matí esmorzo» (gest deprendre un cafè), «Al matí treballo» (gest de pintar 

parets o de clavar claus) 

• Mostrar els dibuixos del migdia al quadre del quadern de l’aprenent. Fer gestos o mim per 

indicar les accions i dir les frases que es demanen de repetir: «Al migdia dino » (Acció de 

menjar), «Al migdia parlo» (pare mare i fills xerrant), «Al migdia descanso al sofà» (descans al 

sofà). 

• Mostrar el dibuix de la tarda al quadre del quadern de l’aprenent. Fer gestos o mim per indicar 

les accions i dir les frases que es demanen de repetir: «A la tarda compro» (Acció de 

comprar), «A la tarda estudio» (persona estudiant), «A la tarda passejo» (passeig). 

• Mostrar el dibuix de la nit al quadre del quadern de l’aprenent. Fer gestos o mim per indicar les 

accions i dir les frases que es demanen de repetir: «A la nit llegeixo» (Acció de llegir), «A la nit 

sopo» (algú sopant amb la lluna a la finestra), «A la nit dormo» (acció de dormir). 



29

3. Repassar les hores, les parts del dia i les accions. Recordar les posicions verticals i 

horitzontals. (~ 20 min) 

La una, les dues, les tres... 

Del matí, del migdia, de la tarda, de la nit 

Em llevo, esmorzo, treballo, dino, parlo, descanso, compro, estudio, passejo, llegeixo, 

sopo, dormo 

A dalt, al mig, a baix, a la dreta, a l’esquerra 

• Demanar que segueixin els dibuixos de les accions del dia al quadern de l’aprenent i diguin les 

accions que es fan i l’hora (inventada) en què les fan. Ex. «Em llevo a les set del matí», etc. 

• Demanar que repeteixin aquest text, tot seguint els dibuixos del quadern de l’aprenent: «Tot el 

dia amunt i avall. Ara em llevo, ara esmorzo, ara treballo, ara dino, ara parlo, ara descanso, 

ara compro, ara estudio, ara passejo, ara llegeixo, ara sopo, ara dormo. Tot el dia amunt i 

avall.» 

• Presentar la làmina de la casa (L1) i demanar que repeteixin les frases i diguin on són els 

personatges. Ex. «La noia estudia» (a dalt i a l’esquerra). «La nena llegeix» (a dalt i al mig). 

«La noia es dutxa» (a dalt, a la dreta), etc. 

C) Repassem 

4. Repassar les accions més habituals. (~ 20 min) 

Tot el dia amunt i avall. Ara em llevo, ara esmorzo, ara treballo, ara dino, ara parlo, ara 

descanso, ara compro, ara estudio, ara passejo, ara llegeixo, ara sopo, ara dormo. Tot el 

dia amunt i avall. 

• Demanar que ressegueixin les 12 làmines del quadern de l’aprenent i busquin les escenes 

següents: 

persones que dinen al migdia (L10 al restaurant); 

persones que estudien (L1 noia amb ordinador, L12 alumnes a l’aula); 

persones que llegeixen (L1 nena al llit, L11 pare i filla a la llibreria); 

persones que passegen (L12 gent al carrer, L4 home amb gos, família amb cotxet, parella 

gran, L11 gent al carrer, L3 dues dones a la plaça); 

persones que compren (L11 botiga Tot Casa, L2 home a la fruiteria, dona a la peixateria, 

home a la xarcuteria); 

persones que treballen (L9 l’electricista, la dona de fer feines, el pintor, etc., L6 noia a 

l’hort, home amb la llet, dona amb palla, home amb cubells, tractor, L5 el pescador, el 

vigilant, el venedor de gelats, la venedora de la cantina); 

persones que descansen (L5 noi i noies estirats a les tovalloles, parella asseguda sobre la 

tovallola, L7 noi a la tovallola, L8 noia asseguda al banc). 

• Demanar que repeteixin aquest text (seguint les imatges del quadern de l’aprenent): «Tot el 

dia vaig amunt i avall. Ara em llevo, ara esmorzo, ara treballo, ara dino, ara parlo, ara 

descanso, ara compro, ara estudio, ara passejo, ara llegeixo, ara sopo, ara dormo. Tot el dia 

vaig amunt i avall.» 

D) A reveure 

5. Repassar números de l’1 al 100 i aprendre actes de parla quotidians. (~ 20 min) 

• Posats en rotllana, demanar que diguin de manera consecutiva i per torn els números de l’1 al 

100. Controlar el temps que tarden. 



30

• Demanar que tornin a dir els números de l’1 al 100, però en menys temps. 

• Llegir i repetir L1 (Noia al llit): «Ara llegeixo. Després dormo». 

• Llegir i repetir L2 (Home davant la fruiteria): «Avui compro fruita per la setmana». 

• Demanar que repeteixin aquest text (seguint les imatges del quadern de l’aprenent): «Tot el 

dia vaig amunt i avall. Ara em llevo, ara esmorzo, ara treballo, ara dino, ara parlo, ara 

descanso, ara compro, ara estudio, ara passejo, ara llegeixo, ara sopo, ara dormo. Tot el dia 

vaig amunt i avall.» 

• Recordar quin dia és avui, quin dia de la setmana i quin mes de l’any. Acomiadar-se 



31

Unitat 13 

Què comprem? 

Ens proposem aprendre a dir el nom d’aliments bàsics. 

A) Benvinguts 







• Anunciar que aprendrem a dir noms de coses per menjar i beure. 


• Dir junts els dies de la setmana i els mesos de l’any. 

B) Aprenem 

2. Aprendre a dir el nom d’alguns aliments i dir quan els prenen habitualment. (~ 20 min) 

pa, ous, aigua, llet, arròs, poma, peix, xai, pollastre, taronja, formatge, patates 

esmorzar, dinar, berenar, sopar 

al matí, al migdia, a la tarda, a la nit 

• Presentar la pàgina del quadern de l’aprenent amb els 12 aliments. Llegir el nom de cada 

aliment, amb l’article, i demanar que els repeteixin. 

• Dir un número i demanar que diguin quin aliment hi correspon. 

• Dir, junts i de forma seguida, el nom de cada aliment, de l’1 al 12. Després, del 12 a l’1. 

• Presentar els 4 àpats del quadern de l’aprenent i comprovar que els reconeixen. 

• Recordar els noms de les 4 parts principals del dia. Dir frases referides als àpats i a les parts 

del dia —com ara «Jo esmorzo al matí»— i fer que les repeteixin. 

• Dir el nom d’un aliment i preguntar a un assistent quan el pren («Quan menges pa, al matí per 

esmorzar, al migdia per dinar, a la tarda per berenar o a la nit per sopar?») Repetir-ho amb 

força aliments. 

3. Dir si ens agraden gaire els aliments, (~ 20 min) 


M’agrada molt, m’agrada, no m’agrada, no m’agrada gens 

• Mostrar als assistents quatre graus de plaer en el gust: m’agrada molt, m’agrada, no 

m’agrada, no m’agrada gens. Es pot fer posant la mà molt enlaire (m’agrada molt), a mig aire 

(m’agrada), una mica abaixada (no m’agrada) i assenyalant el terra (no m’agrada gens). 

Comprovar que ho diuen bé. Després, sense dir res, mostrar una posició de la mà perquè 

diguin la frase que correspon. 



32

• Demanar als assistents que pensin 3 aliments que els agradin, entre els 12 de la llista. 

Després que vagin dient què els agrada (per exemple: «A mi m’agrada l’arròs, el xai i les 

pomes»). 

• Demanar als assistents que pensin dos aliments que els agraden molt i dos que no els 

agraden. Amb una llista dels aliments al davant, preguntar (p.ex. «A qui li agrada molt el pa?») 

i demanar que aixequin la mà el que han pensat el pa. Han de dir «A mi!». Anotar el nombre 

d’assistens a qui agrada l’aliment. Finalment dir en veu alta quins són els aliments que més 

agraden als assistents. Fer el mateix amb els aliments que no els agraden. 

C) Repassem 

4. Situar aliments en diferents làmines i memoritzar actes de parla. (~ 20 min) 

A baix, a dalt, a la dreta, a l’esquerra... 


• Accedir a les làmines següents i preguntar on són els aliments que es demanen: 

L2 (Mercat i supermercat) On hi ha peix? On hi ha llet? On hi ha pomes? On hi ha patates? 

On hi ha ous? On hi ha taronges? On hi ha formatge? 

L6 (La muntanya i el camp) On hi ha aigua? On hi ha llet? On hi ha pomes? 

L 10 (Bar i restaurant) On hi ha aigua? On hi ha arròs? 

L1 (La casa) Han menjat peix, en aquesta casa? 

• Dir els actes de parla que hi ha a continuació i demanar que els repeteixin. 

L2, nen: —Que bona, aquesta poma! 

L6, nena amb cantimplora: —Tinc aigua fresca. En voleu? 

L10, dona al restaurant: —Jo vull arròs a la paella 

L10, home al restaurant: —Jo, xai amb patates 

• Mostrar els 4 àpats del dia al quadern de l’aprenent , demanar que pensin dos aliments per a 

cada un i els diguin. Per exemple: «Jo, per esmorzar menjo pa amb formatge. Per dinar, 

patates i pollastre. Per sopar, arròs i peix» 

D) A reveure 

5. Conèixer el nom de la truita i memoritzar un vers de Martí Pol. (~ 20 min) 

La truita és una bona menja / des del dilluns fins al diumenge. / Truita amb patates, amb 

mongetes, / amb espinacs, també amb gambetes... / Té cadascuna el seu estil / perquè la truita és 

un gran plat / que fet així o fet aixà / sempre ens encanta el paladar. 

• Posats en rotllana, dir els noms dels aliments de l’1 al 12 i després, del 12 a l’1. 

• Llegir el text de la truita, de Martí Pol, i demanar que el repeteixin vers a vers. 

• Preguntar què menjaran avui per sopar. 

• Acomiadar-se. 



33

Unitat 14 

Què hi ha per dinar? 

Ens proposem anomenar els plats més usuals i els estris que fem servir per menjar. 

A) Benvinguts 



un plàtan, una poma, un préssec, una cirera, una pinya, una pera, un meló, una síndria, una 

taronja, una maduixa 






• Anunciar que aprendrem a dir estris que fem servir per menjar i plats molt habituals. 


• Repassar els noms dels aliments (unitat 13) i de les fruites (unitat 6). 

B) Aprenem 

2. Conèixer els menjars més típics de cada àpat. (~ 30 min) 

amanida, arròs, bistec, cafè amb llet, entrepà, flam, formatge, fruita, iogurt, llet, ou ferrat, 

pa amb xocolata, pasta, patates, peix, sopa, torrades amb melmelada, truita 

esmorzar, dinar, berenar, sopar 

al matí, al migdia, a la tarda, a la nit 

• Recordar els noms dels quatre àpats principals. Preguntar en quin moment del dia es fan. 

• Presentar les imatges de menjars del quadern de l’aprenent. Dir els noms i fer que els 

repeteixin. 

• Llegir un número i demanar que diguin el nom del menjar. 

• Fer propostes de distribució dels menjars entre els àpats del dia. P. ex. «L’arròs, per dinar, el 

iogurt per esmorzar...» 

• Mostrar els plats típics d’un dinar (quadern de l’aprenent) i demanar en quin dels tres plats 

menjarien aquests aliments: amanida, arròs, bistec, flam, formatge, fruita, iogurt, ou ferrat, 

pasta, patates, peix, sopa, truita. 

3. Conèixer el nom dels estris principals de la taula. (~ 10 min) 

plat, cullera, cullereta, forquilla, ganivet, got, tovalló, ampolla 

davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra 



34

• Si és possible, aportar aquests elements físics. Mostrar-los, dir-ne el nom i fer-lo repetir. Si no, 

mostrar les imatges del quadern de l’aprenent i fer el mateix. 

• Demanar on es posa cada estri en referència amb el plat. P. ex. «La cullera, a la dreta del 

plat». 

• Demanar en quins menjars es fa servir cada un dels estis següents: el ganivet, la cullera, la 

cullereta i la forquilla. 

C) Repassem 

4. Repassar noms de fruites i aliments. (~ 20 min) 


plàtan, poma, préssec, cireres, pinya, pera, meló, síndria, taronja, maduixes 

M’agrada molt, m’agrada, no m’agrada, no m’agrada gens 

• Mostrar imatges de fruites (quadern de l’aprenent 6) i aliments (quadern de l’aprenent 13). 

Preguntar els noms anomenant el número de la imatge. 

• Demanar si els agraden molt, poc o gens els aliments i les fruites,. Per ex. «A qui li agraden 

molt els plàtans?» Qui aixequi la mà hauria de dir: «A mi m’agraden molt». 

• Repassar el nom dels menjars, demanant què els agrada més de menjar per cada àpat. P. ex. 

«Què t’agrada per esmorzar?» Si fan referència a un menjar que no és a la llista, acceptar-ho. 

D) A reveure 

5. Repassar actes de parla i textos relacionats amb el menjar. (~ 20 min) 

La truita és una bona menja / des del dilluns fins al diumenge. / Truita amb patates, amb 

mongetes, / amb espinacs, també amb gambetes... / Té cadascuna el seu estil / perquè la 

truita és un gran plat / que fet així o fet aixà / sempre ens encanta el paladar. 

• Demanar que, per parelles, decideixin un menjar per esmorzar, un per dinar i un per sopar. 

Després, preguntar que han triat. P. ex. pregunta: «Què menjaràs per esmorzar?» resposta 

d’una parella: «Torrades amb melmelada». 

• Repassar els actes de parla de la unitat 13: 

L2, nen: —Que bona, aquesta poma! 

L6, nena amb cantimplora: —Tinc aigua fresca. En voleu? 

L10, dona al restaurant: —Jo vull arròs a la paella 

L10, home al restaurant: —Jo, xai amb patates 

• Presentar la setrillera (quadern de l’aprenent) i anomenar els component. 

• Tornar a dir el vers de Martí Pol, de la truita i demanar que el repeteixin vers a vers. 

• Acomiadar-se 



35

Unitat 15 

Què et fa mal? 

Ens proposem aprendre a anomenar parts del cos. 

A) Benvinguts 








• Anunciar que aprendrem a dir algunes parts del cos. 

• Anticipar el contingut de la unitat assenyalant parts de la cara i preguntar si saben com es 

diuen. P.ex. «Com es diu això? (assenyalant el nas). 

B) Aprenem 

2. Aprendre el nom d’algunes parts externes del cos. (~ 20 min) 

cap, coll, pit, panxa, cama, braç, orella, ulls, boca, peus, mà, esquena 

Jo porto, tu portes, ell o ella porta 

• Recórrer les imatges de les parts de cos al quadern de l’aprenent: llegir el nom i demanar que 

el repeteixin. 

• De la taula anterior del quadern de l’aprenent, dir una part del cos i demanar que diguin a quin 

número correspon. Després, dir un número i demanar que anomenin la part del cos 

corresponent. 

• Recórrer les imatges dels elements que s’ajusten al cos al quadern de l’aprenent (barret, 

motxilla...): llegir cada nom i demanar que el repeteixin. 

• Jugar a “Què portes” (Convé fer una partida de prova per veure com s’hi pot jugar). Amb la 

taula dels elements davant, cada assistent apunta en secret un número dels 8 (P. ex. el 4, 

dels mitjons). Cada assistent pregunta a un altre, triat a l’atzar, per exemple: «Portes una cosa 

als peus?» El company dirà «Sí, porto mitjons». Aquest company perd. Si no ho encerta, el 

company respon «No, no hi porto res». És el torn d’un altre company. Guanya qui es queda 

últim. 

• Demanar que relacionin cada element anterior amb una part del cos. P. ex.: «Al cap, jo porto 

un barret». 

• Mostrar el dit índex de la mà dreta i dir «Això és un dit». Demanar que mostrin el seu dit índex 

de la mà dreta. Després donar ordres de tocar amb el dit les diferents parts del propi cos. La 

primera ordre, acomplir-la juntament amb ells. P. ex.: «Ara us toqueu una orella». «Ara us 

toqueu un peu». 



36

3. Aprendre a expressar alguns mals o dolors físics. (~ 20 min) 

Tinc mal de.. Em fa mal... 


• Recórrer les parts del cos del quadern de l’aprenent i en cada una expressar un mal o un dolor 

(Ex.: «Tinc mal de cap», o «Em fa mal un peu»). Demanar que repeteixin cada expressió. 

• Fer el rol de metge i preguntar a cada assistent «Què li passa?» L’assistent ha de simular que 

li dol o li fa mal alguna cosa de les dotze. Ha de dir, per exemple: «Tinc mal de coll». 

C) Repassem 

4. Practicar situacionals i noms de parts del cos. (~ 20 min) 

home, dona, nen, nena 

a dalt, a baix, a la dreta, a l’esquerra, davant, darrere 


• Mostrar la L5. Per repassar els noms home, dona, nen, nena (unitat 3), demanar que diguin on 

hi ha una dona, un home, un nen i una nena. Per exemple (un home): «A dalt i a l’esquerra, 

davant de la creu roja». Ajudar a formular la frase. 

• A la mateixa làmina, preguntar qui porta coses a la mà (ajudar a dir el nom de l’objecte que 

porta). Per ex.: «La dona que hi ha a baix a l’esquerra, porta un llibre a les mans». 

• A la mateixa làmina, preguntar quines persones ensenyen l’esquena. Per ex.: «Ensenya 

l’esquena l’home que hi ha a baix, a la dreta». 

• Demanar que mirin els peus de les persones i diguin quines porten sabates. 

• Demanar que mirin els ulls de les persones i diguin quines porten ulleres. 

• Demanar que mirin el cap de les persones i diguin quines porten barret. 

D) A reveure 

5. Repassar el noms de parts del cos i aprendre un text de memòria. (~ 20 min) 

Els ulls són per mirar, / les mans per agafar. / El cap és per pensar / i el cor per estimar. 

Els dits són per tocar / i els peus per caminar. / El nas, per olorar; / la boca, per parlar. 

• Mostrar la imatge del cor i demanar com s’anomena en els diferents idiomes dels assistents. 

• Llegir els versos del fragment de cançó popular i demanar que els repeteixin. Cantar-la, si se 

sap fer. 

• Repetir les ordres del final de l’apartat 2 (assenyalar amb el dit diverses parts del propi cos). 

• Demanar que busquin a la L5 una persona a qui li fa mal una part del cos. (Solució: la nena 

que porta la cama embenada). 

• Mostrar la imatge del metge i la infermera (quadern de l’aprenent) i explicar que si és un 

home, és metge o infermer; si és dona, metgessa o infermera. 

• Acomiadar-se 



37

Unitat 16 

Cuida’t! 

Ens proposem aprendre a anomenar estris i recursos de salut. 

A) Benvinguts 








• Demanar que obrin la pàgina (quadern de l’aprenent) de la unitat 15. Fer de metge o 

metgessa («Avui tots esteu una mica malalts...») i demanar a cada assistent què li passa. 

Ajudar-los perquè responguin amb frases com «Em fa mal el peu» o «Tinc mal de panxa». 

• Anunciar que aprendrem a dir noms de mals físics i noms de coses que curen. 

B) Aprenem 

2. Aprendre el nom d’alguns mals. (~ 20 min) 

ferida, febre, dolor, cremada, gra, picada, mareig, cop, os trencat. 

Té... Està... Li fa mal... 

• Mostrar les imatges del quadern de l’aprenent. Dir el nom del mal i demanar que el repeteixin. 

• Demanar que cadascú es fixi en la imatge d’un mal i digui en present què li passa al 

personatge. Per exemple (ferida): «Té una ferida» o «Està marejat», etc. 

• Davant de les imatges de mals físics, demanar qui té molt mal i qui en té poc. 

• Davant de les imatges de mals, demanar què podem fer per curar-lo. Recórrer a les imatges 

de receptes i a les d’elements de la farmaciola. 

3. Aprendre a expressar la freqüència d’una acció. Aprendre noms de remeis. (~ 20 min) 

Cada dia, molts dies, algun dia, mai 

• Ensenyar un calendari del mes. Fer preguntes de l’estil «Quan esmorzes?», «Quan vas a 

comprar menjar?», etc. i introduir respostes de freqüència «Cada dia», «Molts dies», etc. (*) 

• Mostrar les imatges del quadern de l’aprenent. Dir el nom del mal, demanar que el repeteixin i 

diguin si els ha passat molts dies, si l’han tingut algun dia, o si mai no ho han patit. 

• Demanar, de cada mal, on aniríen per curar-lo, a cal metge, a l’hospital, o si es podria curar a 

casa. Fer-ho amb la làmina L3 de la ciutat (Hi ha Hospital i CAP). 

• Mostrar els remeis els elements de farmaciola del quadern de l’aprenent i demanar que 

repeteixin els noms. 

(*) Segons el nivell, es podrien practicar les expressions de freqüència més habituals i genuïnes: sempre, sovint, algun cop, mai. 



38

C) Repassem 

4. Repassar els noms de les parts del cos. (~ 20 min) 

• Mostrar el dit índex de la mà dreta i dir «Això és un dit». Demanar que mostrin el seu dit índex 

de la mà dreta. Després donar ordres de tocar amb el dit les diferents parts del propi cos. La 

primera ordre, acomplir-la juntament amb ells. P. ex.: «Ara us toqueu una orella». «Ara us 

toqueu un peu». 

• Fer el mateix exercici, però incorporant els termes «de la dreta» o «de l’esquerra»: «Ara us 

toqueu l’orella dreta», «Ara us toqueu el peu esquerre», etc. 

• Recitar el vers dels mals físics i demanar que repeteixin les estrofes, tot posant la mà a 

l’esquena (primera estrofa), a la cama (segona estrofa) o al front (tercera estrofa). 

Ai doctor! 

Quin mal que em fa 

l’esquena! 

Doni’m alguna crema 

contra el dolor. 

D) A reveure 

Ai doctor! 

Quin mal que em fa la 

cama! 

Doni’m una pomada 

contra el dolor. 

Ai doctor! 

Tinc trenta-nou de febre! 

Té cap remei per prendre 

que sigui bo? 

5. Recordar textos apresos i referits a la salut o al cos. Repetir-los (~ 40 min) 

Jo sóc del nord, / tu ets de l’est, / ella del sud, / ell de l’oest. / Bona salut / i bona sort. 

(U1) 

Si tens gana... un bon dinar. / Si tens set... una aigua fresca. / Si tens son... un bon sofà. 

/ Si tens fred... a prop del foc. / I amb calor... ben lluny del sol. (U2) 

Amb bon temps de primavera... roba clara i lleugera. / Si a l’estiu tenim calor... 

samarreta de cotó. Si fa fresca a la tardor... un jersei al cinturó. / Si fa fred aquest 

hivern... un abric, guants i barret. (U3) 

El cap a dalt, els peus a baix. Els ulls al davant, l’esquena al darrere. Aquesta mà a la 

dreta, aquesta mà a l’esquerra. La llengua a fora, la llengua a dins. (U8) 

Els ulls són per mirar, / les mans per agafar. / El cap és per pensar / i el cor per estimar. 

Els dits són per tocar / i els peus per caminar. / El nas, per olorar; / la boca, per parlar. 

(U14) 

• La darrera sessió es podria dedicar a repetir moltes de les coses apreses. Una bona manera 

fóra recitar els textos versificats que s’hagin après. 



39

Annexos 

Amb la col·laboració de M. Dolors Farriol, Isidre Pérez, 

M. Teresa Sànchez, Martí Sugranyes i Frederic Zorrilla. 



40

Làmina 1: la casa 

Annex 1 Què fan? 

Descripció d’algunes accions que apareixen a les làmines 

La dona treballa amb l’ordinador. 

La noia llegeix un llibre al llit. 

El jove es dutxa. 

L’àvia mira la televisió. 

La senyora prepara el menjar. 

El senyor renta els plats. 

El senyor parla pel mòbil. 

L’ocell vola. 

Làmina 2: el mercat i el supermercat 

(Al mercat) 

El senyor compra un meló. 

La senyora del carro saluda la venedora. 

La venedora parla amb la senyora del carro. 

El nen menja una poma. 

Les dues noies parlen. 

La venedora de fruita prepara una bossa. 

L’home del cistell compra un meló. 

(Al supermercat) 

La senyora compra peix. 

La xarcutera talla un tros de formatge. 

La senyora morena agafa número. 

El carnisser espera clients. 

L’encarregat ajuda el nen. 

La caixera cobra la compra a la senyora. 

Làmina 3: la ciutat 

L’helicòpter vola pel cel. 

L’ascensor puja i baixa. 

Els nens juguen a pilota al pati de l’escola. 

Les noies miren l’aparador. 

La senyora compra una entrada per al teatre. 

La dona mira el carrer. 

La senyora travessa el carrer pel pas de zebra. 

L’estudiant mira l’hora. 

El noi indica una direcció a l’àvia. 

La mare i el fill tornen de l’escola. 

El carter entrega una carta a la senyora. 

El senyor llença un paper a la paperera. 

Els vehicles circulen pel carrer. 



41

Làmina 4: el parc 

El jardiner rega les flors. 

El senyor calb passeja el gos. 

Els nois juguen a bàsquet. 

La senyora del gos beu aigua de la font. 

La noia compra una revista. 

El quiosquer torna el canvi a la noia. 

La parella festeja. 

La senyora està embarassada. 

La nena patina i els seus pares la miren. 

Els nens es gronxen. 

La nena es llança pel tobogan i la seva mare l’espera. 

Els avis passegen. 

Els nens juguen a la sorra. 

El nen mira el globus. 

El senyor amb barba porta un cotxet. 

Els nens juguen amb el monopatí. 

Làmina 5: la platja 

El vigilant mira amb els prismàtics. 

La senyora morena es renta els peus a la dutxa. 

La noia infla el pneumàtic. 

L’avió publicitari vola. 

L’home de la samarreta de ratlles pesca. 

El pare i la filla tornen de la Creu Roja. 

Ela nens enlairen l’estel. 

La noia neda. 

El noi espolsa la tovallola. 

Els joves juguen a les pales. 

L’home li posa crema a la dona. 

Els nens fan un castell de sorra. 

El matrimoni pren un refresc. 

Làmina 6: la muntanya i el camp 

El tractor llaura el camp. 

Les ovelles pasturen. 

Els excursionistes miren el plànol. 

El ciclista va pel camí. 

La nena agafa flors. 

L’ocell vola. 

La font raja. 

La noia cull fruita. 

Els nois treballen a la granja. 

La família va d’excursió. 



42

Làmina 1: la casa 

Annex 2 Què diuen? Què pensen? 

Propostes de diàleg dels personatges de les làmines 

A l’estudi: 

“Li envio un correu a la Joana.” 

“Aquest ordinador va molt lent.” 

“A Internet s’hi troba de tot.” 

A l’habitació: 

“Llegiré una mica abans de dormir.” 

“Aquest llibre és molt interessant.” 

“Tinc molta son.” 

Al lavabo: 

“Em fa falta una bona dutxa.” 

“L’aigua surt molt freda.” 

“Això és un plaer.” 

A la sala d’estar: 

“A la televisió no fan res de bo.” 

“M’agrada molt veure documentals.” 

“Aquesta butaca és molt còmoda.” 

El senyor a la senyora, a la cuina: 

—Aquest sabó és molt bo. 

—Sí. És una marca nova. 

Al rebedor: 

—Hola Martí! Tot just arribo a casa. 

—No et sento gaire bé. 

—Aquí hi ha poca cobertura. 

Làmina 2: el mercat i el supermercat 

(Al mercat) 

La senyora del carro: 

—Adéu, que vagi molt bé. 

Les amigues: 

—Jo compro la fruita en aquesta parada. 

—Jo m’estimo més comprar-la al súper. 

La venedora rossa: 

—Aquests melons surten boníssims. 

El senyor que compra: 

—A la meva dona li agraden molt. 

La venedora que lliga la bossa: 

—Ja veurà com li agradaran! 

(Al supermercat) 



43

La clienta de la peixateria: 

—Voldria mig quilo de lluç. 

La peixatera: 

—Ara mateix l’hi poso. 

El client de la xarcuteria: 

—Aquest formatge m’agrada molt. 

La xarcutera: 

—És de molta qualitat. 

El nen: 

—Ajudi’m, que no hi arribo! 

L'empleat: 

—Ja te l’agafo jo. 

La clienta, a la caixa: 

—Quant val tot plegat? 

La caixera, al supermercat: 

—Deu euros amb trenta cèntims 

Làmina 3: la ciutat 

El pare, a la rambla, a la filla: 

—No tiris papers a terra. Tira’ls a la paperera. 

El carter i la senyora: 

—Porto una carta per a vostè. 

—Moltes gràcies. 

Els estudiants davant de l’ajuntament: 

—Ui ! És molt tard ! Me’n vaig. 

—Adéu. Fins demà. 

La iaia i els néts a la plaça : 

—Vaig a la farmàcia a comprar una medecina. 

—Nosaltres anem a la biblioteca. 

—Molt bé. Fins després. 

Les dones de davant la botiga de moda: 

—M’agrada aquesta camisa. 

—Te la compres? 

—Ui! No sé. És molt cara. 

Les amigues de la plaça: 

—M’agraden els dies que fa sol. 

—A mi també. I m’agrada passejar. 

El nen amb la mare, davant de la biblioteca: 

—Mare, tinc gana! 

—A casa et donaré el berenar. 

La noia davant del teatre: 

—A quina hora comença la funció? 

La noia que mira el ciclista des del balcó: 

“Quin xicot més guapo!” 



44

El ciclista: 

“Quina noia més bonica!” 

La senyora que travessa el carrer: 

“Estic cansada de caminar.” 

El motorista: 

“Si no corro més, arribaré tard.” 

Làmina 4: el parc 

El jardiner: 

“M’encanta veure el parc ple de gent!” 

L’home del gos: 

“Estan molt enamorats, aquest dos. 

Qui tingués la seva edat!” 

Els nois que juguen a bàsquet: 

Noia —No me l’agafes! No me l’agafes! 

Noi —Va! Tira la pilota d’una vegada! 

La parella d’enamorats: 

Ell —Vols venir amb mi al cinema? 

Ella — Jo, amb tu, vaig a la fi del món. 

Al quiosc: 

Venedor —Li guardo la revista, la setmana que ve? 

Compradora —Oh, sí. Em fa un gran favor. 

La noia que beu aigua de la font: 

“Quina set tenia! Que bona és l’aigua fresca.” 

La família de la nena patinadora: 

La filla —Mireu, mireu! No caic! 

La mare —Ho fas molt bé, Clàudia. 

El pare —Sí, sí. Però no t’embalis. 

Els nens amb monopatí: 

El ros —Mira Omar, mira què sé fer. 

El negre —Què et penses. Jo també ho sé fer. 

Els nens dels gronxadors: 

El nen —A veure qui arriba més amunt! 

La nena —Fes el que vulguis. A mi m’agrada fer-ho més suau. 

Els germans que esperen el torn del gronxador: 

La gran —De seguida ens toca a nosaltres. 

El petit —A mi m’ajudes a pujar, eh? 

Al tobogan: 

La nena —Eeeep. Que baixooooo...! 

La mare —Baixa, baixa, que jo t’agafo. 

La parella gran: 

Ell —Anem fins a aquell banc, a seure una mica. 

Ella —Una estona i prou, que ens convé caminar. 

La família del globus: 

Pare —Agafa’l bé, que no el perdis! 

Mare —No el perdrà, no. Que l’agafa ben fort. 

Nen —Si tingués un fil més llarg aniria més amunt. 

Infant —Papa, me’n compraràs un a mi, també? 

Els nens que juguen al sorral: 



45

La nena rossa —Ara faré un castell. 

El nen —Jo he fet una carretera. 

La nena morena —Doncs jo faig un pou. 

Làmina 5: la platja 

La senyora que es renta els peus: 

“Em rento els peus, em vesteixo i me’n vaig.” 

L’àvia i la filla que arriben a la platja: 

L’àvia —Busca un racó tranquil. Hi ha molta gent, avui. 

La filla —La platja és gran. Ja trobarem un bon lloc. 

Les persones estirades prenent el sol: 

El noi —Jo tinc molt calor. Anem a banyar-nos? 

La noia —Espera un estoneta, que és d’hora, encara. 

La noia —Sí, deu minuts, que acabo aquest capítol. 

El pare i la filla sortint de la Creu Roja: 

El pare — No has plorat gens. Has sigut molt valenta. 

La filla —Ja no em podré banyar, oi pare? 

La parella que infla el bot pneumàtic: 

Ella —Ja el tinc gairebé inflat. Cap on anirem, avui? 

Ell —Anem fins al port? La mar està tranquil·la. 

El senyor dels gelats: 

“Aigua fresca, gelats, refrescos! Aigua fresca, gelats, refrescos!” 

La família del para-sol: 

La mare —Què penses fer? Banyar-te o prendre el sol? 

El fill —Prendre el sol una bona estona. 

El pare —Ja t’has posat crema protectora? 

Els nens de l’estel: 

Nen baix —Deixa’m a mi! Va! Deixa’m portar-lo a mi. 

Nen alt —Espera, que encara el faré pujar més. 

La noia dreta dins de l’aigua: 

“Ja en tinc prou. Vaig a dutxar-me i... cap a a casa” 

El noi que toca l’aigua amb el peu: 

“Uau! Que freda està! “ 

Els nens que juguen amb la sorra: 

La nena —Mare! Mira quin castell hem fet! 

El nen —I ara fem una carretera fins al castell. 

Els nens que es tiren aigua: 

Ella —Ep, ximple! No m’esquitxis! 

Ell —No tinguis por. Tira’t a l’aigua. 

La noia que neda: 

“Aniré fins a les roques i tornaré.” 

La parella del bot dins de l’aigua: 

Ella —Remulla’t, noi, que després hi vaig jo! 

Ell —De cap a l’aigua! 

El pescador: 

“Em sembla que han picat.” 



46

Làmina 6: la muntanya i el camp 

El conductor del tractor: 

“Quanta feina,avui!” 

Els excursionistes prop de la font: 

El de la gorra —Hem d’anar fins allà dalt? 

La del mapa —Sí. I hi ha més de tres hores de camí. 

L’altre —Doncs va, afanyem-nos, que es fa tard. 

El transportista de la llet: 

“Déu n’hi do, la llet que hi ha avui!” 

La ciclista: 

“Quan arribi a la font, reposaré una estona.” 

La noia de l’hort: 

“Això no podré portar-ho sola.” 

“En Ramon vindrà a ajudar-me.” 

La parella de pagesos: 

Ell —Quina feinada, aquest estiu! 

Ella —Però val la pena, no et sembla? 

La mare i el nen excursionistes: 

El nen —Falta gaire, mare? 

La mare —No, mitja horeta i ja haurem arribat. 

El pare i les dues nenes: 

El pare —Endavant, que falta poc. 

La nena —Qui vol una mica d’aigua? 

L’altra nena —Aquestes flors són per a la iaia. 



47

Exemples 

Annex 3 Què respons? 

Preguntes sobre les làmines, per obtenir respostes d’ús freqüent 

a. Per respondre ‘(és) a dalt, al mig, a baix’ (làmina 3, exemple 1) 

– On és l’helicòpter, a dalt, al mig o a baix de la làmina? 

– A dalt. 

b. Per respondre ‘(és) a sobre, a sota’ (làmina 1, exemple 1) 

– On és el plat, a sobre o a sota de la taula? 

– A sobre. 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

(és) a dalt, al mig, a baix 

Ex. 1 Teulada / casa 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Menjador / casa 

Rètols / botiga 

Iogurts / prestatgeria 

Helicòpter / làmina 

Ascensor / banc 

Nen / tobogan 

Font / làmina 

Far / làmina 

Creu roja / caseta 

Neu / muntanya 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

(és) davant, darrere 

Ex. 1 Noia que es dutxa / cortina 

Ex. 2 Casa / muntanya 

Ex. 2 Lleter / furgoneta 



Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Àvia / televisor 

Venedor / mostrador 

Senyor que compra melons / 

cistell 

Ciclista / autobús 

Camió de bombers / CAP 

Nena que patina / pares 

Gronxadors / quiosc 

Vaixell / avioneta 

Medusa / gavina 

Gat / casa 

48

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

(és) a sobre, a sota 

Ex. 1 Plat / taula 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Osset / calaixera 

Peix / mostrador 

Venedor / tendal 

Helicòpter / hotel 

Senyal d’STOP / ambulància 

Nen / monopatí 

Parella / banc 

Estel / nens 

Persones / sorra 

Caixa de pomes / pomera 

Tractor / camp 

(és) lluny, a prop 

Ex. 1 Garatge / porta d’entrada 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Estudi / cuina 

Peixateria / caixa 

Bolets / tomàquets 

Ambulància / església 

Teatre / ajuntament 

Sorral / sortidor 

Nen que va amb monopatí / nena 

que patina 

Vaixell / platja 

Dutxa / caseta 

Cavall / casa 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

(és) a la dreta, a l’esquerra 

Ex. 1 Arbre / casa 

Coordinadora d’Associacions 

Ex. 2 

per la Llengua Catalana 

Ex. 2 

Guia per a voluntaris 

Projecte Junts Ocell / hort 

Aigua de la font 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Cuina / casa 

Xarcuteria / supermercat 

Carnisseria / supermercat 

Palmeres / autobús 

Església / grua 

Nen del globus /mare 

Gos / noia que beu aigua a la font 

Far / platja 

Nena / castell de sorra 

Gos / furgoneta 

Gat / pou 

(algú o alguna cosa) puja o baixa 

Ex. 1 Porta del garatge 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Fum de la xemeneia 

- 

- 

- 

- 

Nen del tobogan 

Nena del balancí 

Estel 

Fum del vaixell 

Tractor 

49

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

(anar) cap amunt o cap avall 

Ex. 1 La llum del llum 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Aigua de la dutxa 

- 

- 

Ascensor del banc 

Mirada de la noia del terrat 

Globus 

Raig del sortidor 

Pilota de tennis 

Senyor que es tira a l’aigua des de 

la barca 

Cuc de l’arbre 

Cargol de la pedra 

n’hi ha tres, n’hi ha dues, no n’hi ha cap 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Cadires al menjador 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Motos al garatge 

Pomes a l’arbre 

Venedores al mercat 

Bicicletes 

Cadires al terrat 

Nenes al sorral 

Girafes al parc 

Tovalloles de ratlles 

Xemeneies al vaixell 

Galledes 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

(és) a dins, a fora 

Ex. 1 Noia / llit 



Ex. 2 Motos al camí 

Ex. 2 Cantimplora 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Roba estesa / casa 

Venedora de bolets / parada 

Aigua / ampolla 

Vestits / botiga de moda 

Nens que juguen a pilota / escola 

Peixos /aigua 

Nena del vestit blau / sorral 

Senyora del casquet de bany 

vermell / aigua 

Far / mar 

Lletera / furgoneta 

Nena que cull flors / camí 

(és, són) de color vermell, de color groc... 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Sofà del menjador 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Armari de l’habitació 

Maduixes 

Bata de la caixera 

Helicòpter 

Rètol del locutori 

Lavabos 

Bancs 

Avioneta 

Boies 

Ovelles 

50

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

de pressa, a poc a poc 

Ex. 1 - 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

- 

- 

- 

Camió de bombers (va) 

Ambulància (va) 

Nens (es gronxen) 

Família (passeja) 

Avioneta (va) 

Senyora gran (camina) 

Nen de la bicicleta (va) 

Ovella (va) 

(està) dret, dreta, assegut, asseguda; (estan) 

drets, dretes, asseguts, assegudes 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Àvia 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Senyor que renta plats 

Peixatera 

Senyor que compra melons 

Motorista 

Carter 

Noia que juga a bàsquet 

Parella d’enamorats 

Nena que porta el peu embenat 

Nena que fa un castell de sorra 

Nen que va amb bicicleta 

camina (caminen), està parat, està parada 

(estan parats, estan parades) 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Senyor que parla pel mòbil 


Projecte Junts Ex. 2 Pagesa 

Ex. 2 - 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Senyor que renta plats 

Carnisser 

Nen que menja una poma 

Noia del terrat 

Mare i nen petit 

Quiosquer 

Parella gran 

Senyora que es renta els peus a la 

dutxa 

Senyor de la samarreta blava 

Nena de la cantimplora 

Senyor que porta les galledes 

(està) agenollat, agenollada; estirat, estirada 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Noia del llit 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

- 

- 

- 

- 

- 

Nen de la samarreta de ratlles 

Nena dels pantalons vermells 

Nen de la pala vermella 

Noia de l’hamaca de ratlles 

- 

51

està (estan) parlant, no diu (diuen) res 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Senyora de la cuina 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Noia que es dutxa 

Caixera 

Carnisser 

Carter i noia 

Senyora que creua pel pas de 

zebra 

Senyor del gos 

Senyora que compra el diari 

Socorrista 

Noi que ven refrescos 

Persones que consulten el mapa 

Senyor que porta la lletera 

amb (barba, ulleres..), sense (barba, 

ulleres...) 

Ex. 1 Noia que es dutxa / roba 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Senyor que parla pel mòbil / ulleres 

Carnisser / barba 

Venedor de bolets /ulleres 

Motorista / casc 

Ciclista / casc 

Senyor gran / barret 

Quiosquer / bigoti 

Senyor del barret de palla / ulleres 

Noia que juga a tennis / cua 

Pagesa / diadema 

està sol (sola), acompanyat (acompanyada) 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 El senyor de la cunia 


Projecte Junts Ex. 2 Noia que porta palla / botes 

Ex. 2 Pont 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Noia de l’ordinador 

Senyora que agafa torn 

Nen que menja una poma 


Carter 

Jardiner 

Gos 

Noia que neda 

Nen que fa volar un estel 

Pagesa 

Nena que cull flors 

(és) llarg, llarga, curt, curta 

Ex. 1 Escala 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Barana del terrat 

Cua de la caixa 

Cabell del senyor que compra 

melons 

Escala del camió de bombers 

Pal de la bandera 

Mànega 

Corretja del gos 

Corda de l’estel 

Tub de bussejar 

Riu 

52

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

(està) obert, oberta, tancat, tancada 

Ex. 1 Porta del garatge 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Porta de l’armari de l’habitació 

Supermercat 

Carret de la compra de color verd 

Escola 

Furgoneta blava 

Sorral 

Lavabo 

Parada de refrescos 

Caseta de la Creu Roja 

Masia 

Furgoneta 

(està, estan) buit, buits, ple, plens 

Ex. 1 Armari de l’habitació 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Estenedors 

Supermercat 

Cistell del senyor que compra 

melons 

Test del terrat 

Aparador de roba 

Parc 

Estany 

Tub de crema protectora del sol 

Nevera portàtil 

Riu 

porta els cabells rossos, castanys, negres, 

blancs 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Senyora gran 

Coordinadora d’Associacions Ex. 2 per la Llengua Catalana Ex. 2 

Guia per a voluntaris 

Cistell amb pomes 

Neu / muntanya 


Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Noia del llit 

Venedora de melons 

Venedora de bolets 


Senyora que creua el pas de zebra 

Senyor amb barba 

Senyora embarassada 

Senyora gran 

Noia que neda 

Senyor que porta la lletera 

Noia que porta palla 

n’hi ha molt, no n’hi ha gaire, no n’hi ha gens 

Làmina 1 

Làmina 2 

Làmina 3 

Làmina 4 

Làmina 5 

Làmina 6 

Ex. 1 Roba / armari 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Ex. 2 

Ex. 1 

Fum / xemeneia 

Peix / supermercat 

Peix / mercat 

Núvols /cel 

Gent / carrer 

Gent / parc 

Ombra /parc 

Nens i nenes /platja 

Roques /platja 

Pomes /arbres 

53

Amb el suport de: 



54

Projecte Junts - Cal

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?