Guia per a xerpes dels grups Xerrem - Cal

Guia
per a xerpes
dels grups Xerrem
Setembre/desembre de 2010
• Introducció: el projecte Xerrem
• Puntals del projecte Xerrem
• Preguntes freqüents
• Ara tots plegats (activitats orals per fer en grup)
• Català a l’abast (recursos per aprendre i usar el català)
Coordinadora d’Associacions per la Llengua
Muntadas, 24, 08014, Barcelona
934159002 – www.cal.cat – xerrem@cal.cat

Tres punts de partida
Introducció: el projecte Xerrem
1. Moltes persones no catalanoparlants que viuen amb nosaltres i que voldrien expressar-se en català amb
eficàcia comunicativa es troben amb l’entrebanc de no tenir la fluïdesa i la seguretat necessàries per comunicarse
exitosament en català, i no perquè no hagin fet l’esforç d’acostar-se a la nostra llengua amb cursos, lectures,
mitjans de comunicació, etc., sinó perquè, atesa la situació sociolingüística del català, no han trobat àmbits
d’adquisició lingüística, és a dir, entorns naturals en els quals poder practicar extensament i per immersió allò que
han assimilat per voluntat i aprenentatge. Les trobades ocasionals que puguin tenir amb persones
catalanoparlants, sovint els resulten insuficients, sobretot quan aspiren a poder intervenir en català i amb èxit
comunicatiu en converses mitjanament formals com ara reunions, tertúlies amistoses, entrevistes, trobades,
celebracions…
2. Actualment hi ha moltíssimes persones que són bones comunicadores i que exerceixen o han exercit l’oralitat
en català d’alguna manera i amb competència: ensenyants, periodistes, actors, dinamitzadors, escriptors,
tertulians, o simplement persones que han tingut cura d’expressar-s’hi bé. I no solament això; també es veurien
capaces d’ajudar a expressar-se en català a petits grups de persones que n’aprenen, no en qualitat de professors
especialistes sinó com a parlants competents. I moltes d’aquestes persones oferirien solidàriament una petita part
del seu temps si es donessin les circumstàncies de trobar una metodologia idònia i una organització àgil que els
permetessin dur a terme una activitat engrescadora com aquesta.
3. Existeix una metodologia destinada a grups de persones que volen millorar la fluïdesa expressiva, fer créixer el
bagatge lèxic i adquirir seguretat i confiança en la parla. Consisteix en trobades de grups de sis a quinze persones,
d’una sessió setmanal, distribuïdes al llarg de vuit o nou mesos i conduïdes per persones competents en la parla.
Els assistents —durant la gran majoria del temps— parlen en petits grups guiats per instruccions i pautes senzilles
que graduen progressivament la complexitat de les converses. Són instruccions i pautes elaborades després
d’anys d’experiència i reflexió sobre l’aprenentatge de l’oralitat, i que queden exposades tant en un llibre de
recursos per a la conversa 1 com en articles recents 2 en què es fonamenta la proposta de pràctiques orals. Una
metodologia que ja s’ha pilotat com a activitat del Xerrem durant el curs 2007-08, amb el suport de la CAL de
Sants. A més, teniu a les mans un material de cinc dossiers (Els Xerrem) que cobreix amb escreix les necessitats
de les persones dinamitzadores de grups de conversa a l’hora de preparar les sessions: conté cinc nivells de
complexitat, activitats, temes i qüestions de conversa de cada nivell, glossari de termes, suggeriments gramaticals
senzills, referents populars (expressions i dites d’ús freqüent) i culturals, activitats complementàries, eines de
seguiment, etc.
Amb aquesta metodologia i amb l’actuació dinamitzadora de les persones que porten grups Xerrem , els
conversadors aconsegueixen, en un grau molt significatiu,
Un camí
Com a persones: coneixement i comunicació interpersonals
Com a aprenents: riquesa lèxica i fluïdesa expressiva
Com a parlants: seguretat, autoconfiança i voluntat d’ús
Com a ciutadans: aproximació a la realitat del país, valoració i estima.
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), convençuda de les possibilitats d’extensió
d’aquesta iniciativa de voluntariat, ha iniciat una primera etapa d’implementació del projecte Xerrem preparant, per
a aquest curs 2008-09 i en l’entorn metropolità de Barcelona, grups de conversa d’aquestes característiques.
Per això, des de a CAL volem conèixer persones voluntàries d’aquesta àrea geogràfica —i de totes les altres si
sorgeixen propostes—, i competents pel que fa a la parla, que estiguin disposades a destinar unes hores
setmanals al projecte, prop del seu lloc de residència o de treball; també volem trobar-nos amb persones que
puguin fer de pont i connectar-nos amb possibles voluntaris o voluntàries o que ens facilitin informació d’entitats
socials o culturals idònies per acollir aquests grups de conversa.
1 ESTEBAN, J. Fem-la petar. Recursos per a la conducció de grups de conversa. Edicions l’Àlber. Vic. 2003.
2 ESTEBAN, J. «Parlar una llengua d’ús social». Revista Llengua i Ús, núms. 38 i 39. Secretaria de Política
Lingüística. Generalitat de Catalunya. 2007.
Guia Xerpes - 2

Una fita
L’objectiu final és despertar en el major nombre possible de gent el desig i la voluntat d’expresar-se en català tot
superant els entrebancs de què hem fet esment, oferir un altre espai de trobada entre persones de procedències,
cultures i estils diversos, i donar a conèixer a les persones que s’han incorporat recentment al nostre país tot allò
que ens és propi: la llengua, la cultura, la nostra història... Aquest serà, ben segur, el resultat de la dedicació
generosa i dinàmica de gent com tu. Vet aquí, doncs un camí i una fita ben engrescadors.
Un nom: xerpa
Els xerpes són persones del Nepal que acompanyen els escaladors en les seves ascencions a l’Himàlaia. Com a
experts del país, no solament acompanyen i guien; també aconsellen, expliquen o comenten tot allò que fa
referència a la pròpia terra.
Xerpa és un bon nom per definir els dinamitzadors dels grups Xerrem: persones que estimen la gent, la cultura i la
llengua de la nostra terra i que acompanyen, instrueixen i engresquen les persones que volen fer la important
«expedició» d’apropiar-se plenament de la llengua i de formar part activa del país que entre tots anem construint.
En aquests pàgines trobareu resposta a les preguntes més freqüents i un seguit d’activitats breus que podeu
incorporar a les sessions de conversa.
També hi trobareu els textos que han servit per difondre els grups Xerrem en tríptics i altres formats.
Jordi Esteban, director del projecte Xerrem (xerrem@cal.cat)
CAL Nacional, c. Muntadas, 24 (08014 Barcelona) / Tel 93 415 90 02 (cal@cal.cat i xerrem@cal.cat)
Guia Xerpes - 3

Com a xerpes ens cal...
1. preparar les sessions
Puntals bàsics del Xerrem
decidir el tema de conversa, la informació de país, l’activitat per fer junts i les propostes de pràctica
catalana.
2. ocupar el temps amb coherència
els petits grups sols: 65%; el gran grup i jo: 25%; jo davant del gran grup: 10%
3. atendre als nivells de competència
oferir a cada xerraire pràctiques de conversa adequades al seu nivell mitjançant el dossier corresponent.
4. organitzar les converses
constituir grups reduïts (3 o 4 xerraires per grup) amb bons criteris, segons els nivells i les característiques
personals; evitar les pràctiques de conversa de gran grup.
5. usar els dossiers Xerrem
partir de les preguntes, ja que situen en un nivell, concentren aprenentatges, estalvien la conducció del
xerpa i alliberen els xerraires de responsabilitat comunicativa; considerar-les una palanca de llançament i
no un qüestionari a respondre.
6. valorar l’expressió oral
observar les converses amb atenció; evitar els extrems: purisme (control de totes les imperfeccions) o
descurança (omissió de comentaris oportuns de millora)
7. impulsar l’ús del català
amb propostes de pràctica catalana fora de la sessió i promovent la participació en entorns socials
catalans.
8. promoure la cohesió social
9. fer país
fomentar el respecte i la bona entesa entre els membres del grup i evitar polèmiques alienes als objectius
de les sessions.
donar informacions dels Països catalans i exhortar a “trepitjar” país territorialment, culturalment,
socialment; amb brevetat i amb interès per la realitat dels països d’on són oriünds els xerraires.
10. fer pinya entre xerpes
col·laborar en la millora del material, l’aportació d’experiències i activitats reeixides, la reflexió metodològica i la
crítica constructiva del projecte Xerrem mitjançant l’accés a la pàgina web de la CAL (www.cal.cat) i la intervenció
en el wiki col·laboratiu del xerrem (http://xerpescatalans.wikispaces.com/) .
Guia Xerpes - 4

Preguntes freqüents
1. És important seguir l’ordre dels dossiers Xerrem?
Sí. Els Xerrem estan dissenyats de manera que les converses que s’hi fan segueixin un ordre creixent de
complexitat que abasta diferents aspectes rellevants de la llengua:
• la sintaxi (frases senzilles, juxtaposades frases coordinades frases subordinades fragments
discursius)
• les formes verbals (present i primera persona imperfet i tercera persona combinacions de temps del
passat perífrasis verbals i present de subjuntiu subordinacions i correspondències dels condicionals, etc.)
• els pronoms (jo i a mi a l’inici en i hi combinacions senzilles combinacions menys usuals, etc.)
També és important l’ordre per les característiques pròpies de cada patró, que es corresponen amb un creixement
de la complexitat comunicativa:
• Converses expressives (Xerrem1). Es parla d’allò que és més habitual en inicis de conversa: gustos,
preferències i costums personals.
• Converses descriptives (Xerrem2). S’intercanvia informació objectiva de coses conegudes. Pot fer-se de
manera senzilla.
• Converses narratives (Xerrem3). S’intercanvia informació sobre fets. Qui parla pot escollir el punt de vista, la
informació que dóna i la manera com l’exposa.
• Converses directives (Xerrem4). S’intercanvia informació útil, pràctica, experta. Cal adaptar-se a qui escolta i
fer una exposició ordenada i completa.
• Converses argumentatives (Xerrem5). S’intercanvien raonaments més o menys extensos. Els parlants han
de poder construir breus discursos coherents i entenedors.
Així, doncs, és important començar sempre pel Xerrem1 i anar avançant amb el ritme del grup.
2. De quines parts es compon cada Xerrem?
Cada Xerrem conté:
1. Una salutació personal que encoratja a la trobada cordial i respectuosa entre els xerraires i els fa veure la
riquesa de la comunicació vista des del tipus discursiu de què tracta cada dossier.
2. Una introducció de caràcter més lingüístic i textual que centra la pràctica lingüística del dossier corresponent.
3. El Com ho porto?, que concreta els punts de lèxic i d’estructura gramatical que caldrà dominar al llarg de les
pràctiques de cada dossier. També descriu uns aspectes fonètics a focalitzar. Serveix d’autoavaluació inicial.
4. El Som-hi!, que són indicacions per a l’abans, el durant i el després de cada pràctica de conversa.
5. L’índex dels 25 temes, que conté els títols amb què s’encapçalen les pràctiques del dossier, uns títols que
pretenen ser suggeridors.
6. Vint-i-cinc pràctiques de conversa amb les seves seccions (instrucció, bateria de preguntes, expressions
populars i referents socioculturals relacionats amb cada tema). Canvien els temes, no el nivell.
7. Un glossari per ajudar a la comprensió, amb definicions senzilles de les paraules subratllades a les bateries
de preguntes.
8. Un Aquí ho diem així on els xerraires poden anotar aspectes específics de la varietat en què aprenen a
parlar.
9. Un Millorar dia a dia on cada xerraire pot anotar els aspectes en què li convé insistir per millorar l’expressió
oral, escrits sovint per indicació del xerpa o de la xerpa.
10. Un Fixa-t’hi, una mena de gramàtica de butxaca on hi ha els aspectes descrits al Com ho porto? i que serveix
per consolidar aspectes sintàctics i fonètics relacionats amb el patró discursiu que es treballa en cada dossier.
Guia Xerpes - 5

3. Per què aquests temes i en aquest ordre?
Els temes s’han seleccionat de l’observació de múltiples grups de conversa. No pretenen limitar les qüestions a
parlar, sinó suggerir blocs de contingut que possibiliten lectures diferents, com es pot comprovar en analitzar les
preguntes que s’hi formulen.
L’ordre no fa referència a la dificultat sinó a les esferes de comunicació humana i es presenten les següents: àmbit
individual (temes 1-9), relacions personals (temes 10-13), entorn físic (temes 14-17), necessitats comunes (temes
18-21) i activitats de selecció lliure (temes 22-25).
Possiblement no caldrà exhaurir els vint-i-cinc temes d’un Xerrem i n’hi haurà prou, per exemple, amb sis, vuit o
deu. La selecció dels temes a parlar es pot fer en funció de moltes variables: tipologia de persones del grup,
centres d’interès de la zona, oportunitat d’un tema segons l’època de l’any, gustos, etc.
La selecció dels mateixos temes en Xerrems diferents pot ajudar a consolidar el bagatge lèxic, que es repeteix
d’alguna manera en cada nivell.
4. Quines seccions conté cada pràctica de conversa i per a què serveixen?
Pàgina productiva. Una pàgina perquè els xerraires parlin d’un tema i ho facin amb un tipus de text.
• El títol. Serveix simplement per fer referència a la pràctica. Pretén suggerir el contingut i l’estil de la conversa.
• La instrucció. Vincula el tema amb el patró discursiu i, per tant, orienta pel que fa al tema de què es parlarà i a
l’estil amb què es farà.
• Les preguntes. Estan numerades i agrupades per blocs. Els xerraires, en grups de tres, se les distribueixen.
Són la base de la pràctica de conversa. Cada xerraire fa —és a dir, llegeix— les preguntes a cadascun dels
companys. Cada company respon les preguntes que se li fan, d’acord amb la instrucció de la pràctica.
• Les il·lustracions. Acompanyen visualment la pràctica. Algunes aporten lèxic, d’altres mostren situacions
d’aplicació temàtica.
• Les expressions populars (refranys i frases fetes). Són aportacions de genuïnitat catalana que s’ofereixen
per millorar la comprensió i perquè s’incorporin paulatinament al bagatge expressiu dels xerraires. Tenen
alguna relació amb el tema, però no necesàriament amb el patró.
Pàgina receptiva. Una pàgina perquè el o la xerpa faci arribar als xerraires referents de catalanitat relacionats
amb el tema i amb el patró discursiu tot comentant alguna qüestió o llegint o fent llegir algun text.
Títol genèric, segons el patró.
• Xerrem1: «Batecs de poetes, cantants i gent del poble» (poemes, cançons...)
• Xerrem2: «Retrats dels Països Catalans» (comentaris, informacions i lectures descriptives)
• Xerrem3: «Records d’ací i d’allà» (comentaris, informacions i lectures narratives)
• Xerrem4: «Consells i iniciatives d’ací i d’allà» (textos amb propostes interessants)
• Xerrem5: «Criteris» (textos per reflexionar sobre cada tema)
Textos per llegir o comentar.
5. Com podem incidir en la millora de la fluïdesa, correcció i genuïnitat expressiva
dels xerraires?
El o la xerpa és, fonamentalment, un dinamitzador de l’ús de la llengua entre els xerraires. Per això no ha de
confiar gaire en resultats «automàtics» que siguin fruit d’aplicar un mètode que «funciona», sinó que ha d’estar
sempre amatent a suggerir tota mena de recursos i a ressaltar tota mena d’oportunitats que els ajudin a practicar,
perfeccionar i usar pragmàticament la llengua catalana, tant dins de les sessions com fora, durant tota la setmana.
Recursos i oportunitats que seran finalment la base de la seguretat, l’autoconfiança i l’èxit personal en les seves
comunicacions en llengua catalana, factors decisius en la voluntat d’ús de la nostra llengua.
Les intervencions dels o de les xerpes haurien d’encaminar-se cap a aquests objectius operatius:
Promoure la pràctica receptiva constant: comprensió del significat de textos públics (rètols, avisos, anuncis...),
lectura de llibres amb dificultat graduada (i amb CD àudio), audició d’emissores catalanes (p. exemple: Catalunya
Guia Xerpes - 6

informació), seguiment de programes televisius en català i d’interès personal, atenció a converses entre
catalanoparlants, visió de pel·lícules o d’obres de teatre, etc.
Aquest foment de pràctiques receptives es pot materialitzar a l’inici de les sessions (Com ha anat?) i en
acabar-les (Us aniria molt bé...).
Aconseguir que parlin en català entre ells: un cop són a la sessió i fora de l’espai de trobada si es troben al
carrer o si surten junts.
S’aconsegueix amb constància, insistint quan no es parla català i verbalitzant la importància que té fer
«immersió» catalana.
Fomentar l’estudi de la llengua: assistència a cursos de català per a adults, treball personal en centres
d’autoaprenentatge o d’autoformació, estudi de llibres de text adequats per al treball individual, pràctiques en línia
o amb CD, adquisició i consulta de diccionaris i gramàtiques apropiades al seu nivell, etc.
Sempre cal tenir propostes d’aprofundiment de la llengua per oferir-les justament quan un xerraire
s’interessa per treballar la llengua de forma més reflexiva. Convindria tenir sempre a mà la llista de llocs on
aprendre català, de llibres de text amb exercicis apropiats, programes en línia o amb CD, diccionaris, etc.
Suggerir formes genuïnes durant les pràctiques de conversa: maneres de pronunciar, elisions, paraules idònies,
usos pronominals adequats, formes verbals, estructures de les frases, etc.
És la feina principal dels xerpes. Cal fer-ho de forma constant, sobretot durant les pràctiques. Recordem
que no són «converses», sinó «pràctiques» i, per tant, es poden interrompre per suggerir, en el moment
precís, la proposta més adient, la forma més adequada, la pronúncia més acurada... Cal que el xerpa o la
xerpa adquireixi, durant les pràctiques, un esperit actiu i decidit d’entrenador, de monitor, d’assistent...
Cal evitar, però, convertir la sessió del grup Xerrem en una classe de llengua. Com a bons parlants, hem
d’indicar com es diuen bé les coses, però no ens correspon explicar-ne detalladament les raons. Som bons
parlants, no mestres.
Focalitzar els esforços de millora de cada xerraire: hi ha, a cada Xerrem, punts rellevants que incideixen en la
qualitat de la conversa i que poden convertir-se en punts d’atenció intensiva per parts dels xerraires.
Quan constatem un error o defecte que es repeteix (fonètic, lèxic, morfològic, sintàctic...) és bo que en fem
conscient el xerraire i li demanem que es concentri en la millora d’aquest punt específic. Per això hi ha la
pàgina Millorar dia a dia en la qual poden anotar aspectes concrets de perfeccionament.
Suggerir formes de participació ciutadana amb presència rellevant del català: entitats socials, culturals o
esportives de la zona, actes públics de dies assenyalats, propostes de cohesió social, sortides col·lectives, etc.
Donar a conèixer altres iniciatives que fomenten l’ús social del català: parelles lingüístiques, clubs de lectura de
les biblioteques, trobades amb intenció de foment de l’ús, etc.
6. Hi ha alguna proposta estàndard de seqüència d’una sessió?
Vegeu una seqüència didàctica possible, d’unes dues hores aproximada de durada.
Prèviament:
• Escolliu un tema dels vint-i-cinc que us sembli adequat. Tots els d’un mateix dossier tenen idèntica dificultat.
• Llegiu-lo per adonar-vos del contingut i de les possibilitats de conversa que ofereix.
• Penseu com presentareu els elements referencials que s’hi aporten (dites, expressions, coses del país per
conèixer, per llegir...) o si en presentareu uns altres de més adequats.
• Repasseu el Com ho porto? de l’inici per tal de focalitzar l’atenció en algun punt. També podeu mirar-vos el
Fixa-t’hi del final i observar exemples de construcció sintàctica.
• Mireu si hi ha alguna activitat per fer amb el grup sencer (ATP).
Guia Xerpes - 7

Activitat Descripció Observacions Temps Acumulat
Hola! Salutacions. Es fa la presentació, si és el
cas, de noves incorporacions, o s’expliquen
els motius pels quals algú és absent.
Hi ha res de
nou?
Primer
parlem de...
Entenem les
preguntes?
És un moment per presentar dubtes sobre
qüestions que hagin sorgit durant la
setmana (paraules desconegudes, notícies
sobre llengua, etc.).
Es presenta el primer tema i es recorda
alguna cosa sobre el patró (del Com ho
porto o del Fixa-t’hi).
El/la xerpa fa grups de xerraires (de tres, o
de quatre). Pot llegir prèviament les
preguntes o demanar que les llegeixin
mentalment. Es resolen dubtes de
comprensió lectora.
Xerrem! Els xerraires de cada grup es distribueixen
les preguntes, se les fan i les responen.
El/la xerpa passa pels grups per suggerir,
respondre dubtes, etc.
Com ha
anat?
El/la xerpa fa alguna indicació breu sobre el
que s’ha fet.
Coneixeu...? El/la xerpa introdueix algun referent de
catalanitat relacionat amb un dels temes del
dia i amb el patró que es treballa.
Ara Tots
Plegats
(ATP)
En segon lloc
parlem de...
Entenem les
preguntes?
Per trencar el ritme, el/la xerpa proposa una
activitat oral breu dirigida al conjunt del
grup.
Es presenta el segon tema i es recorda
alguna cosa sobre el patró (del Com ho
porto o del Fixa-t’hi).
El/la xerpa fa grups de xerraires (de tres, o
de quatre). Pot llegir prèviament les
preguntes o demanar que les llegeixin
mentalment. Es resolen dubtes de
comprensió lectora.
Xerrem! Els xerraires de cada grup es distribueixen
les preguntes, se les fan i les responen.
El/la xerpa passa pels grups per suggerir,
respondre dubtes, etc.
Us aniria
molt bé...
El/la xerpa suggereix propostes que
fomenten l’ús o el coneixement del català.
Comiat.
Guia Xerpes - 8
Importància de la puntualitat.
Demaneu que parlin català
sempre, de l’entrada a la sortida,
abans d’entrar i després de sortir
(amb els companys).
La iniciativa és dels xerraires. Si
no hi ha res de nou es continua
endavant.
Si és el primer dia d’un patró
nou, és bo llegir la introducció i
emplenar el Com ho porto.
Les paraules subratllades estan
explicades al Glossari
És el moment d’adjudicar, si cal,
algun punt d’atenció a xerraires
concrets (al full Millorar dia a
dia).
Sons que costen de dir,
pronoms aplicats a frases
concretes, paraules
contextualitzades, estructures...
Escoltar una cançó, llegir un
text, comentar un fet, suggerir
una activitat, etc.
Hi ha un recull de propostes
orals en un document (ATP)
És el moment d’adjudicar, si cal,
algun punt d’atenció a xerraires
concrets (al full Millorar dia a
dia).
Cursos, diccionaris, lectures,
programes TV, programes de
ràdio, activitats del barri...
10
min
10 min
5 min 15 min
40
min
55 min
5 min 60 min
10
min
1 h 10
min
Si es preveu que
sobrarà temps.
5 min 1 h 15
min
35
min
10
min
1 h 50
min
2 h

Ara, tots plegats!
(ATP)
Activitats senzilles per parlar
entre conversa i conversa
Guia Xerpes - 9

El porró
La Conxita de Calaf va fer el joc següent. Va dir que repassarien els números. I va portar dos porrons, un ple
d'aigua i l'altra de taronjada. Va mostrar com es bevia en porró i va preguntar si algú s'hi animava. Finalment una
xerraire ho va provar. Quan va començar a beure, la Conxita va començar a dir els números: 1, 2, 3, 4 (i tots la van
seguir...) fins que la xerraire va abaixar el braç. De seguida es van animar altres xerraires. Fins i tot n'hi va haver
una que va aguantar fins al 72...
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Respondre amb contundència negativa.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Res de res
Es tracta de consolidar les respostes negatives absolutes següents i de saber-les seleccionar segons el tipus de
pregunta: res, gens, cap, ningú, mai, enlloc.
El/la xerpa escriu les sis respostes a la pissarra. Si cal, explica breument quan responem amb una o altra forma.
Fa una pregunta a cada xerraire.
Les preguntes ( i respostes) són:
Quan aniràs a la Lluna? mai Quan voldràs fer la guerra? mai
Qui vol aquesta poma? ningú Qui ha viscut més de dos-cents anys? ningú
On hi ha una paperera? enlloc On és la pedra filosofal? enlloc
Quants alumnes han suspès? cap Quantes persones hi ha sense cap defecte? cap
Tens gaire gana? gens Fa molt de vent, avui? gens
Què vols, ara? res Vaig a l'estanc. Vols que et compri alguna cosa? res
Qui ha entrat? ningú Qui hi ha al banc a les deu de la nit? ningú
On donen duros a quatre pessetes? enlloc On es pot esquiar, a l'estiu? enlloc
Qui ha anat a Amèrica nedant? ningú Qui té dret a agredir els altres? ningú
Hi ha gaires pomes a la nevera? cap Quants dies de vacances tens aquest any? cap
Hi ha gaire peix a la nevera? gens Quant de pa tens al congelador? gens
On aniràs demà passat? enlloc Quants pans tens al congelador? cap
Quants llibres has venut? cap On hi ha gent que no necessiti ser estimada? enlloc
Té alguna cosa per declarar? res Què fas aquesta tarda? res
Quan sabràs parlar llatí? mai Quan pilotaràs una nau espacial? mai
Què en saps, de tot això? res Què en saps, de la vida de les anemones? res
Quantes idees se t'acudeixen? cap Quantes cartes hi ha a la bústia per a mi? cap
Qui t'ho ha dit, això? ningú Qui ha telefonat, aquest matí? ningú
Ha plogut gaire? gens Ha nevat molt, aquí? gens
Quantes assignatures has aprovat? cap Quants missatges hi ha al contestador? cap
Qui ha trencat la peixera? ningú Qui és el responsable d'aquesta casa? ningú
On es pot aparcar? enlloc On puc deixar el cotxe? enlloc
Quan començaràs a fumar? mai Quan seràs més jove que ara? mai
Tens ganes de dinar? gens Fa gaire calor als Pirineus? gens
Quantes persones volen venir? cap Quantes persones han suspès? cap
Qui vol venir? ningú Qui ha suspès? ningú
Vols afegir alguna cosa? res Què vols dir, ara? res
Fa molt fred, avui? gens T'agrada discutir? gens
Tens algun problema? cap Quants gots de vi t'has pres? cap
Guia Xerpes - 10

Et fa molt de mal el braç? gens Has begut gaire vi? gens
Quan hi tornaràs? mai Què m'expliques de nou? res
Bingo!
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Reconèixer auditivament els números de l’1 al 60.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Es prepara un full amb els números de l’1 al 60. Es demana als xerraires que escriguin 10 números en un full,
entre l’1 i el seixanta. Un dels xerraires (que pronunciï bé els números) té la llista dels números, seu a part i va
cantant i ratllant els números a poc a poc. Els xerraires ratllen els números que coincideixen amb els que canta el
company. Qui acaba abans crida Bingo!
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
31 32 33 34 35 36 37 38 39 40
41 42 43 44 45 46 47 48 49 50
51 52 53 54 55 56 57 58 59 60
Embarbussaments
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Repetir frases amb una certa dificultat de pronúncia.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Es tracta de dir alguna de les frases embarbussades i de demanar que la repeteixin els xerraires.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els fills no haurien estat xics, tics,
Guia Xerpes - 11

mics, camacurts i ballarics.
Diu la guatlla: “Què fas, gat?”. “Què fas, guatlla?”, diu el gat.
Els ossos dels óssos són més grossos que els ossos del gossos.
El mico maco compra coco; compra coco, el mico maco.
Una ovella llanada, llanuda, de cap a peus peluda, va fer un be llanat, llanut, de cap a peus pelut.
Si l’ovella no hagués estat llanada, llanuda de cap a peus peluda, el be no hauria estat llanat, llanut,
de a peus pelut.
Un ruc xic de Garraf va fer-se un tip de garrofes.
Un tigre triga a venir, dos tigres triguen a venir i tres tigres que trigaven ja són aquí.
Un plat blanc, pla, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el jutjat es despengés, es menjaria els
setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat.
Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.
En Pere Peret, pintor, nascut a Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant.
Plou poc, però plou prou per omplir un pou.
Quin fum fa? Fa un fum fi.
En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir al Pinxo:
Punxa’m, però a la panxa no!
Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve. Que la pari en Pere, que a mi no em va bé.
Tinc una gana, una son i una set perquè ni menjo, ni dormo, ni bec. Si menjava, dormia i bevia,
la gana, la son i la set em passarien, però com no menjo, ni dormo, ni bec, no em passa la gana,
ni la son, ni la set.
Un ruc ros s’estava al ras sense fer res.
En quin tinter té tinta en Ton? En Ton te tanta tinta en tants tinters!
L’estiba que estova l’Esteve ni és tova, ni és teva, ni estava estibada a l’estiba.
En Ferran, ferrer, feia foc i fum tot ferrant ferro fort.
Codonys collia de l’hort la tia Maria.
Tinc cinc fills tísics i prims i amics íntims, vint-i-cinc.
Quan contis contes vés comptant quants contes contes,
perquè si no tens en compte els contes que contes, com faràs el recompte dels contes?
El que sap no és el que tot ho sap sinó el que sap on és el que no sap.
Teta, tonta, amb tanta tinta t’untes.
Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà?
Guia Xerpes - 12

El desembruixador que la desembruixi un bon desembruixador serà.
Jo la desembruixaré perquè sé desembruixar molt bé.
Corre, carrega el carro, carreter, que si tu el carregues jo ja el descarregaré.
Sóc un pobre ma,me, mi, mo, músic del carrer.
que sempre que pac, pec, pic, poc, puc, toco el que sé.
D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.
Però si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, em moriré.
Pim, pam. Sivella de plata. Pim, pom, sivella de plom.
Elàstics blaus mullats fan fàstic.
Els rots agres pugen i els pets pudents baixen.
A mi sí que re mi fa, si fa sol o si no en fa.
Cards verds taquen i couen; si són secs, piquen si es toquen.
Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc.
Qui poques pipes compra, poques pipes menja.
En quin cap hi cap? En cap cap, no hi cap!
A cap cap cap que Déu deu deu.
Alls secs piquen, tendres couen.
La selecció d’embarbussaments ha estat obra de Lolita Solanas, de Gràcia
Sóc mut. Sóc muda. Ajudeu-me.
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Inferir en veu alta què li passa a algú que és mut i què demana.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
De forma individual i secreta s’adjudiquen quatre o cinc de les situacions següents entre els xerraires. Un dels
xerraires es posa davant del grup i, com si fos una persona muda, intenta explicar amb signes què li passa, per
què li passa i què demana. Els altres xerraires van interpretant els gestos i el mim del company i dient en veu alta
què suposen que li passa, per què li passa i què demana. El xerraire és completament mut i només pot fer que sí o
que no amb el cap. Quan han descobert les tres coses, és el torn d’un altre xerraire «mut».
Situacions
• Ets enmig d'un bosc. Condueixes un vehicle tot terreny. Fa molta estona que t'hi has perdut i se t'acaba la
benzina. Vols trobar una carretera o una casa amb gent que t'orienti.
• Ets a la sala d'espera d'un hospital. La teva dona està de part. Fa tres hores que no en tens notícies. Vols que
algú et doni una cigarreta perquè estàs molt impacient.
• Ets en una gran estació de trens. D'aquí deu minuts n'arriba un amb la persona que més estimes. No saps a
quina andana s'aturarà. Vols que algú t'ho indiqui.
Guia Xerpes - 13

• Ets a casa amb els pares i germans. Estàs excitat o excitada perquè acabes de sentir per ràdio que t'ha tocat
un número de loteria i no el trobes enlloc. Creus, però, que no deu ser massa amagat. Vols que t'ajudin a
buscar-lo.
• Ets al portal de casa teva, molt contenta. Ets cega. Fa una estona que t'han donat el resultat d'una prova
d'embaràs i és positiu. Vols que algú et llegeixi el número de telèfon del teu marit per trucar-li i fer-li saber la
notícia.
• Ets a la vora d'una carretera, amb una cama trencada. Anaves amb moto. S'ha rebentat una roda i has caigut
al voral. Vols que truquin a la teva família perquè els parents et duguin a l'hospital.
• Estàs neguitós o neguitosa enmig d'un parc d'atraccions ple de gent. Fa cinc minuts que no trobes la teva filla
de cinc anys. Deu estar perduda entre la multitud. No vols moure't del lloc on ets per si torna. Demanes que
algú vagi al servei de megafonia perquè notifiqui el fet pels altaveus.
• Ets en una estació de tren a molts quilòmetres de la teva població. Has perdut la cartera i no pots pagar el
bitllet de tornada. Vols que algú et deixi els diners justos per arribar fins a casa.
El carter
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Saber dir els numerals ordinals més comuns, propis dels pisos d’un edifici.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
És una activitat basada en el joc del Pare carabasser. Es fan uns cartells de cartó per penjar del coll de cadascun
dels xerraires (d’una mida aproximada d’un DINA4 i amb una corda fixada en dos punt per poder-los-hi penjar). En
cada cartell hi ha la identificació d’un pis: 1r 1a, àt. 4a, 2n 3a, 4t 2a, etc.
Es posen en rotllana de manera que tothom pugui llegir els cartells dels altres. El/la xerpa fa de carter o de cartera.
Diu, per exemple: «Porto una carta per als senyors del quart segona». El xerraire que té aquest cartell ha de
contestar ràpidament: «Ja no viuen aquí. Ara viuen al primer primera». El xerraire que té el cartell anomenat ha de
contestar de manera semblant i derivar cap a un altre pis. També pot contestar: «Ja fa temps que van marxar. No
viuen aquí». Aleshores el carter torna a començar.
Quan algú no respon de seguida o anomena un pis que no existeix, queda eliminat i paga una penyora. El joc
s’acaba quan queden dos xerraires i el carter.
Per pagar les penyores, el/la xerpa pot demanar a cada xerraire alguna cosa (que digui cinc noms de fruita, que
digui el ordinals fins al vint, etc.).
Què fas tu, un dia qualsevol?
Nivell: 1 (converses expressives)
Objectiu: Saber explicar i preguntar sobre accions quotidianes.
Temps: 15 minuts
Procediment i material
Es demana que cada xerraire apunti tres verbs dels que llegirà el/la xerpa. Després, el/la xerpa explica (inventa)
què fa durant un dia qualsevol des del matí fins a la nit: «Jo em llevo a quarts de sis, em dutxo, em vesteixo i surto
de seguida al carrer a passejar el gos...». Mentre ho fa, els xerraires van ratllant els verbs que apareixen en el
relat. En acabar, segurament no els han pogut ratllar tots. Aleshores, cada xerraire fa preguntes al o a la xerpa
perquè respongui i digui el verb que no havia dit. No s’hi val a incloure a les preguntes el verb que es vol ratllar: si,
per exemple, un xerraire vol que el/la xerpa digui el verb escoltar, pot preguntar «A tu t’agrada la música?» «I què
fas quan tens una estona tranquil·la i hi ha una peça musical que t’agrada molt?».
Quan tots han acabat de ratllar els verbs es torna a començar l’activitat, però aquesta vegada es demana a un
xerraire que expliqui (inventi) què fa durant un dia qualsevol.
Llista de verbs d’accions quotidianes
Guia Xerpes - 14

llevar-se, mirar, llegir, dutxar-se, escriure, amanir, sentir, banyar-se, treure, conduir, sortir, saber, estendre, dormir,
treballar, planxar, cosir, fregar, rentar, estudiar, prendre, esmorzar, beure, pujar, baixar, dinar, encendre, escoltar,
pentinar-se, passejar, saber, entrar, córrer, començar, acabar, parlar, esperar, sopar, berenar, menjar, jugar,
treballar, pintar, tornar, netejar, xerrar, discutir, etc.
Conec un lloc interessant
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Saber descriure les característiques d’un lloc conegut
Temps: 20 minuts
Procediment i material
Es demana als xerraires que...
...pensin un lloc que considerin interessant per qualsevol motiu.
...es facin una llista mental de les coses que explicaran (on és, quins elements té, què s’hi pot fer, etc.)
...ho expliquin tot als companys; poden començar així: «Conec un lloc molt interessant».
Galeria de personatges
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Saber caracteritzar amb adjectius una persona determinada.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Es llegeix la descripció d’un personatge. Després, els xerraires intenten dir adjectius que el defineixin.
Per exemple:
«En Jaume es lleva cada dia a quarts d'onze. Diu que ell no pot viure sense dormir unes deu hores, pel cap baix.»
(En Jaume pot ser gandul, mandrós, dormilega, ociós, mandra, tocatardà, tranquil, etc.)
Descripcions:
• No et sembla que en Joan ja és una mica massa gran per passar-se el dia fent pessigolles a la Maria?
• La senyora Pepeta ho sap tot de tothom. No sé pas com s'ho fa. Si passa alguna cosa al barri, ella te
n'explicarà fil per randa tots els detalls.
• T'has fixat en la Mariona? Sempre la trobaràs riallera i de bon humor. I no és que les coses li vagin tan bé com
sembla...
• En Jordi, tan aviat et parla de córrer la París/Ciutat del Cap, com de fer una expedició a l'Himàlaia, o d'anarse'n
a l'Antàrtida...
• La Montserrat no para mai. No la veuràs en cap moment asseguda mirant la tele. I si la hi veus, és que està
cosint o fent algun jersei.
• L'Antoni fa tres mesos que ha de donar alguna resposta a la seva amiga. Ella li ha demanat de casar-s'hi, però
ell li va donant allargues...
• En Maurici, fa uns dies, em va demanar diners perquè els necessitava amb urgència per pagar uns deutes. I
avui l'he vist amb una moto nova de trinca...
• Ahir la Mireia em va dir que no podia venir a ajudar-me perquè tenia febre...I al vespre la vaig veure a la
terrassa del bar que bevia una cervesa amb uns amics...
• De la Isabel te'n pots ben refiar: si t'ha dit que vindrà una estona a col·laborar, pots estar ben segura que farà
cap un moment o altre.
• A la Matilde sempre li han de passar coses dolentes: aquesta setmana ha perdut el carnet d'identitat, li han
aixafat el cotxe i s'ha torçat un peu baixant les escales del metro...
• La Irene no sé pas com s'ho fa: no la veus mai estudiar i gairebé sempre treu les millors notes de la classe.
• L'Eduard sempre el veuràs tan ben vestit, puntual, educat, atent a qui li vulgui consultar una cosa, sense fer
mai nosa...
Guia Xerpes - 15

• No et refiïs d'en Manel: et vindrà amb molt bones raons i et farà la gara-gara, però pel darrere se'n riurà de tu i
et criticarà força.
• La Gertrudis va ser l'única que no va fer escarafalls: va atendre el ferit, el va introduir al seu cotxe, el va dur a
l'hospital i va trucar la policia.
La foto mentidera
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Fer descripcions de situacions, personatges, etc.
Temps: 15 minuts
Procediment i material
• Cal disposar de sis o nou fotografies i enganxar-les darrere de cartolines negres de la mateixa mida. És bo
que les fotografies siguin una mica originals, ja que això permet de fer-ne una descripció més amena i
atractívola. També s’ha de disposar d’una cartolina negra buida. És la foto mentidera.
• El/la xerpa fa sortir quatre xerraires de la sala. A tres d’ells se’ls adjudica una fotografia a cada un. El quart
xerraire té la fotografia «negra» i s’ha d’inventar una imatge fictícia (per exemple, un cavall que cau de la tanca
en una cursa i és a punt de xafar el propi genet, que és a terra).
• Un cop dins es col·loquen les quatre cartolines girades i sota de quatre números per identificar-les.
• Cada xerraire explica als companys classe què conté la seva fotografia. Els altres xerraires poden preguntar
més detalls per a cada foto descrita. Han de descobrir quin d’ells està descrivint una imatge fictícia. Després,
aposten per un dels números.
• Entre els que encerten la fotografia falsa, es forma un altre grup que surt de la sala prepara la següent
«exposició» de fotos.
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Fer descripcions de paisatges.
Temps: 15 minuts
Procediment i material
Mitges postals
• Prèviament s'han de retallar en diagonal unes deu o dotze postals de temes semblants (paisatges de
muntanya, marins, etc.).
• Es reparteixen les mitges postals entre els xerraires. Un d’ells explica al conjunt del grup la seva mitja postal,
parant esment sobretot als objectes que són partits.
• El xerraire que creu tenir l'altra mitja postal explica la seva part i complementa l'explicació del company.
• Es comprova la concordança de les dues mitges postals i es continua fins que totes s’hagin aparellat.
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Fer indicacions de lloc.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
On són les fitxes?
• Una estona abans de la sessió, el/la xerpa amaga vuit o deu fitxes de parxís en diferents llocs de la sala. Cal
que anoti on les amaga.
• El/la xerpa indica que hi ha unes fitxes amagades a la sala. Els xerraires no es poden moure del lloc on són.
Un per un van dient llocs on imaginen que hi pot haver una fitxa oculta.
• El/la xerpa respon a cada proposta amb un «fred, molt fred», si el lloc indicat és lluny d’una fitxa; «tebi o tèbia»
si és mitjanament a prop; «calent, molt calent», si és molt a prop; «justa la fusta» si ho encerta amb exactitud.
Guia Xerpes - 16

Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Fer indicacions de lloc.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Objectes perduts
A l’inici de la sessió el/la xerpa demana a cada xerraire que li lliuri el rellotge, i el col·loca dins d’una capsa.
Comença l’activitat indicant que allò és una oficina d’objectes perduts. Un per un sol·licita el rellotge que «ha
perdut» fent-ne una descripció exacta. El/la xerpa exigeix que sigui una descripció ben definida. Finalment li lliura
el rellotge «perdut».
Endevina endevinalla
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Endevinar. Familiaritzar-se amb les metàfores i les comparacions.
Temps: 15 minuts
Procediment i material
Es llegeixen unes endevinalles al conjunt del grup. Si no hi ha ningú que l’encerti, fan preguntes o el xerpa o la
xerpa dóna pistes. També es pot fer en grups de quatre: una parella llegeix unes endevinalles i l’altra les endevina;
després inverteixen els papers. Hi ha una llista àmplia d’endevinalles per seleccionar.
Sóc el germà gran del teu gat,
no menjo ratolins, però sóc carnívor.
Si ho vols endevinar, ho tens «pelat».
(El tigre)
Volo com un ocell,
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit
i si ho faig he de morir.
(L'abella)
No camina mai per terra
i no vola pel cel.
Tampoc no sap nedar.
Però corre, baixa i puja
i mai no s'ha d'ofegar.
(L'aranya)
És petit com una nou,
porta banyes i no és bou,
no té peus, però es mou.
(El cargol)
A la nit em faig llum
per trobar el menjar,
i jo mateixa il·lumino
els qui em volen agafar.
(La cuca de llum)
Animals
Una processó
de dames negres
que fan el seu camí
sense remor.
(Les formigues)
Navego per l'oceà
com si fos un transatlàntic,
porto al cap un sortidor
i m'empaiten amb l'arpó.
(La balena)
Enlloc d'anar endavant
sempre camina enrere.
No badis ni un sol instant:
per pessigar té fal·lera.
(El cranc)
Vejam si sabries dir:
quin és l'animal marí
que comença amb la primera nota
i acaba donant la fi?
(El dofí)
A molts vesteix i no és sastre,
i alimenta a molts també,
i encara que algú el maltracta
no en diu mal, sempre en diu bé.
(El be)
Una dama enmig d’un prat
que duu vestit
de seda i brocat.
Guia Xerpes - 17

Faig de savi i de talòs,
faig de vidu i de promès,
faig de ric i de pagès,
ploro i canto com si res,
faig de tot i no sóc res.
(El comediant)
No és espelma i crema molt,
camina pel pla i la serra.
El pots amidar amb un pam
i és molt més gran que la Terra.
(El sol)
No és Déu i és per tot arreu:
dalt del cel i dins la terra,
pel gran mar Atlàntic, rius i llacs,
dins del pou, a la taverna,
al safareig i a la cisterna.
(L'aigua)
No tinc cap color,
no faig cap olor,
no dono sabor,
i en temps de calor
us dono frescor.
(L'aigua)
Sóc un cos que ningú no ha vist
però visc entre els mortals;
i el dia que jo falti
moriran homes, plantes i animals.
(L'aire)
Ningú no em veu,
però amb l’ai al cos
jo em trobo contínuament.
Em cerca a l’estiu la gent
i a l’hivern sóc molestós.
(L’aire)
Un llençol apedaçat
que punta d'agulla no hi ha tocat.
(El cel)
Una cistella d'avellanetes
que la nit les escampa
i el dia les arreplega.
(Les estrelles)
Rumieu i endevineu:
què és una cosa molt gran,
Oficis
Natura
(La serp)
Guia Xerpes - 18
Puc ser al futur i puc ser al passat;
a vegades faig riure i d'altres plorar;
i espero sempre que em critiquin
per tornar a començar.
(L'actor)
Qui són els qui sempre van endavant
amb els peus dels altres?
(Els callistes)
Va sempre de viatge
sense maleta ni bastó,
hi ha dies que sembla un formatge
i altres, una tallada de meló.
(La lluna)
Com sabeu
no és sempre igual,
però és de tots colors,
a vegades és més llarg
i algun dia en surten dos.
(L’arc de Sant Martí)
Llarg i prim,
sempre saltant
i la mar l'està esperant.
(El riu)
Sóc el primer en florir
en començar el bon temps.
Els meus fruits,
que neixen verds,
ben torrats són exquisits.
(L’ametller)
Primer verd com el julivert,
després groc com el safrà,
fa ones i no és el mar.
(El blat)
El Sol la vida em dóna,
i ell em sol acabar,
faig a la gent admirar,
i encara que l'aigua em forma
a l'aire me'n torno anar.
(La boira)
Dona trista i reposada
que va vestida de dol,
dels dolents és estimada
i marxa quan surt el sol.
(La nit)

que com més n'hi ha menys es veu?
(La foscor)
Té la panxa arrugada
i és un gran bufador;
sentiràs com gemega
si li toques un botó.
(L’acordió)
Què és allò que no es pot anomenar
sense rompre-ho?
(El silenci)
Una senyora
molt ensenyorada,
que sempre va en cotxe,
però sempre va mullada.
(La llengua)
Dues capsetes menudes
que s'obren i es tanquen alhora,
i a dins guarden una nina
que mai no surt a fora.
(Els ulls)
Amb un mut vaig estar,
però el seu secret em va contar.
Jo res no vaig sentir,
però sé tot el que em va dir.
(El llibre)
Té llom i no camina,
explica el que sap i no parla,
té fulles i no és cap planta;
què és aquesta cosa estranya?
(El llibre)
Què és el que ensenya sense parlar?
(El llibre)
Plana com la mà
blanca com la neu
parla sense boca,
camina sense peus.
(La carta)
Tinc títol i no sóc noble
tinc marges i no sóc riu,
sóc molt blanc i sóc molt negre,
amb mi es plora i amb mi es riu.
(El diari)
No sóc persona ni bèstia
Sons
Cos
Cultura
És del País
i no pas de fora;
no té cap fill
però diu que té nora.
(La tenora)
Xic i petit
sóc el rei del partit.
(El xiulet)
El qui no en té és mala gent,
el qui el té bo és un sant.
Mai no es veu, tothom el sent.
Qui fa versos en fa esment,
i gràcies a ell anem tirant.
(El cor)
Quina és la planta
que no és planta
i un gran fruit aguanta?
(La planta dels peus)
No sóc cos, sóc invisible
però si convé em faig sentir
i és un gran poca vergonya
tot aquell que em falti a mi.
(La paraula)
Encara que em fan de pasta
i tinc pa, no sóc pas bo
per menjar, sóc blanc i negre
i fins de tots els colors.
(El paper)
És a la llar i no es crema,
és a l'aigua i no es mulla,
és a l'aire sense caure,
és al fang i no s'embruta.
(La lletra A)
En un dia, si ho repares,
una vegada em veuràs,
dues en una setmana
i en un mes no em trobaràs.
(La lletra A)
La veig durant la setmana
i la veig dintre del mes,
però no la veig en tot l'any.
Sabria dir-me això què és?
Guia Xerpes - 19

i amb tothom estic tractant,
i sense boca ni llengua
tot el dia estic xerrant.
(El diari)
Sóc tota jo morenor,
rival de les confitures,
i em veuràs moltes vegades
pel nas de les criatures.
(La xocolata)
Dolça, groga i verda,
a tothom faig bon profit.
Vols saber què sóc? Espera’t,
que em sembla que ja t’ho he dit.
(La pera)
No és pebre, però cou;
té barba i no es home.
(L’all)
No sóc bèstia ni persona,
però tinc peus i tinc cap;
sovint el metge em ve a veure,
però mai no estic malalt.
(El llit)
Sense ser moltó, tinc llana,
boterut, la gent m’aplana.
Rumia, indaga, demana.
(El matalàs)
Som dues germanetes
llargues i primetes,
i donar voltetes
és la nostra missió.
La que és més grandeta
va més de presseta
i passem les horetes
sense fred ni calor.
(Les busques del rellotge)
Diuen que sóc estrangera,
però sóc ben catalana.
En finestres i balcons
a l’estiu podràs trobar-me,
que per a tenir frescor
molta gent em té penjada.
(La persiana )
Sempre vaig amb ma germana
i amb delit fem nostra ruta,
amb les cames al davant
i els ulls darrera la cua.
(Les tisores)
Menjar
(La lletra E)
Diversos
Guia Xerpes - 20
No sóc cap paraula
ni cap prosa, ni cap vers,
però sense mi no hi hauria
res escrit, ni res imprès.
(L'abecedari)
Cap fuster ha fet tan ben feta
un arca tan petiteta.
(La nou)
No sóc escarabat ni sóc grill,
quasi sempre tinc deu fills,
i, cosa estranya, tots són grills.
(La taronja)
Ma mare és tartamuda,
mon pare cantador;
vesteixo blanc per fora
i tinc sang groga al cor.
(L’ou)
Sempre veureu que va i ve
però no es mou mai d'on és.
(La porta)
Salto, baixo, vaig i vinc,
salto i corro sense parar,
tothom qui m'estima em pega
i el qui em pega és qui es fa mal.
(La pilota)
Tinc cap, tinc ull i tinc cos
i no sóc de carn ni os
(L’agulla)
Quina és la bestioleta
que corrent, a cada pas
hi deixa un tros de cueta?
(El fil i l’agulla)
Ningú no és més neta que jo,
i ningú no em faria un petó
(L’escombra)
Tinc els ulls dintre la boca,
no menjo i bec a desdir,
tot quan a la boca em fiquen,
pel nas em torna a sortir.
(L’embut)
Què és això?
Com més n’hi ha,
menys pesen.
(Els forats)

Perquè pugui viatjar
han de donar-li la mà.
(La maleta)
Mirat de dalt sembla una creu,
de costat, unes ulleres,
serveix per anar corrents...,
si no et trenques les costelles.
(La bicicleta)
No tinc mans, ni cap, ni peus,
sóc rodona i petitona,
corro damunt d'un camp verd,
i com mes bastó se'm dóna,
més hi ha qui guanya o qui perd.
(La bola de billar)
Només tinc un any de vida,
i com més temps va passant
encara que sembli mentida
més petit em vaig tornant.
(El calendari de fulls)
Treu el cap per un forat,
i sa família és immensa;
no té braços ni té cames;
té ulls, però no hi veuen.
(El botó)
Sóc molt senzilla,
no sé parlar,
però jo als homes,
faig barrinar.
(La barrina)
Sol anar amb els que van lluny
i els obliga a cloure el puny.
(La maleta)
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Explicar i preguntar sobre llocs
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Sabeu on és?
Guia Xerpes - 21
Qui és aquella que no està contenta
fins que la maten?
(La gana)
Tant de dia com de nit
sempre em trobaràs al llit;
i ja cal que em tractis bé,
que haig de ser el teu conseller.
(El coixí)
Una casa ben plena de gent
que per més que truquis i truquis
ningú et sent.
(El cementiri)
Passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc,
però per més que camino
sempre sóc al mateix lloc.
(El rellotge)
Aquell que amb mi puja,
baixa amb mi després,
ja que no sóc feta
per a fer res més.
(L’escala)
Una senyora primeta
que molt pàl·lida està;
només s’alegra i s’anima
quan algú la vol cremar.
(L’espelma)
Quines són les mitges
que van fora de les sabates?
(Les mitges soles)
Es demana que pensin en llocs que puguin ser coneguts pel conjunt del grup (una plaça pròxima, un monument
famós, un tipus de botiga, etc.). Un xerraire explica detalladament com és aquest lloc, què hi ha, quines persones
hi són presents, etc. Els altres han d’endevinar el lloc o fer preguntes fins que l’encerten.

Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Fer descripcions físiques.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Una mica d’imaginació
Es fan preguntes al conjunt del grup que són contestades de manera lliure i espontània. Cal posar-hi una mica
d’imaginació.
Exemples:
• Què és el que més cridaria l’atenció a una persona que vingués directament del segle XVIII?
• Què trauries i què hi afegiries als carrers del barri, si depengués de tu?
• Construïm una ciutat nova per viure-hi molt bé! Com seran els habitatges familiars?
Nivell: 2 (converses descriptives)
Objectiu: Justificar significats oposats
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Juguem a contraris
Passar una llista de noms o adjectius perquè ràpidament diguin el contrari, i després comentin per què ho és. No
cal que el contrari sigui correcte o lògic: cada persona pot considerar que una paraula és contrària d’una altra per
un motiu o una percepció personal: mar – terra, mar – muntanya, mar – feina (si faig vacances prop del mar...),
mar – hivern (el mar és estiu, per a mi).
blanc vermell gras gros gran
rodó mar carretera vaixell poble
Madrid tou estret car bonic
alt salut ros interessant fred
llarg bicicleta ocell feina cabana
jardí nen llapis mitjó paper
cel dilluns amor Lluna fama
Nivell: 3 (converses narratives)
Objectiu: Explicar frases fetes amb el verb fer.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Fer, fer i fer
El català amb les seves variants, és la llengua llatina que més utilitza el verb fer i, a més a més, la que ho fa amb
més matisos. A continuació hi ha una llista amb algunes frases fetes curioses, construïdes amb aquest verb. Cal
que els components del grup diguin si saben què significa, que ho expliquin o que ho preguntin.
fer aigües fer tots els papers de l’auca fer avinent
fer ballmanetes fer befa fer campana
Guia Xerpes - 22

fer cisa fer el negoci d’en Robert de les cabres fer embuts
fer figa fer l’arquet fer la gara-gara
fer goig fer la guitza fer llufa
fer malves fer mans i mànigues fer moros
fer el mec fer l’orni fer peça
fer pudor de socarrim fer-se la barba d’or fer una martingala
fer la rateta fer salat fer l’ull viu
fer la viu-viu fer xixines fer calaix
Demanar excuses
Nivell: 3 (converses narratives)
Objectiu: Fer explicacions per excusar-se d’alguna cosa.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
El/la xerpa explica que cadascun dels xerraires haurà d’excusar-se per haver fet una cosa mal feta. Ho haurà de
fer explicant alguna història que justifiqui l’excusa.
El/la xerpa, primerament, descriu qui és (un germà, un encarregat...) i què ha fet malament el xerraire. Després
llegeix, amb molta entonació, el retret que li fa. El xerraire ha de contestar explicant alguna història que li serveixi
d’excusa, i amb el to informal o formal amb què se li ha fet el retret.
Situacions i diàlegs de retret.
• Sóc un germà (una germana). Tu encara no m’has tornat la màquina de retratar.
—Aquest diumenge volia fer una foto a la Núria i... té!: no tenia la càmera perquè tu encara no me l'has
tornada. I després voldràs que te la deixi un altre cop, oi?
• Sóc l'encarregat (l’encarregada) de la feina. Ahir vas arribar tard.
—Escolti. Ahir, vostè va arribar mitja hora tard. Si ho torna a fer li hauré de descomptar del sou.
• Sóc la teva mare. No m’has felicitat el dia del meu sant.
—Sí, sí! Dius que m'estimes molt i molt. Abans-d'ahir va ser el meu sant i tu... res! Em dic Maria i abansd'ahir
era el 15 d'agost... Què et sembla?
• Sóc la mestra (el mestre) del teu fill. Avui el teu fill no ha portat la bata.
—Avui el seu fill no tenia bata. Vegi com s'ha embrutat: hem fet dues hores de plàstica amb pintures. No
sé com els netejaran, aquests pantalons i aquesta camisa!
• Sóc el veí (la veïna) del pis de sota. Fa estona que cau aigua del teu balcó fins al seu.
—Escolti! Vigili una mica més, home! No veu que m'ha mullat tota la roba?
• Sóc la peixatera (el peixater). M’havies fet una comanda i no vas venir a recollir-la.
—L'altre dia vaig haver de llançar el quilo de sardines que vostè m'havia encarregat. Es van podrir de tant
esperar. No m'ho faci més, això. Poc marge que tenim...!
• Sóc un amic (una amiga). M’han operat i no has vingut a visitar-me a l'hospital.
—Doncs mira, jo a les tardes pensava: «Segur que vindrà, xerrarem i no se'm farà tan llarg el dia». És que
als hospitals el temps passa tan a poc a poc...
• Sóc un veí (una veïna). Aquesta nit passada has fet una festa i heu fet molt soroll fins molt tard.
—Eren gairebé les dues de la matinada i encara sentíem els crits i els escarafalls que vostès feien. No
hem pogut dormir, la veritat.
• Sóc un amic (una amiga). M’has trucat per telèfon a una hora intempestiva.
—Escolta. Tu saps quina hora és? Saps que fa més de dues hores que clapo?
Nivell: 3 (converses narratives)
Enigmes
Guia Xerpes - 23

Objectiu: Fer preguntes sobre persones i sobre fets per esbrinar què ha succeït.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
El/la xerpa llegeix un dels textos següents. Els xerraires han de trobar una explicació coherent del fet i ho fan fent
preguntes. El/la xerpa només pot contestar sí o no.
1. Text per llegir als companys: «En Napoleó i la Napoleona han estat trobats morts al terra del menjador, enmig
d’un bassal d’aigua».
Explicació: Són peixos. La peixera s’ha trencat. Era dalt d’un prestatge i havia rebut un cop de finestra a
causa del vent.
2. Text per llegir als companys: «Un senyor entra en un bar i demana un got d’aigua. El cambrer treu una pistola i
l’apunta a la cara. El client se sorprèn, però de seguida li diu ‘moltes gràcies’ i se’n va. Per què?».
Explicació: Tenia singlot.
Incidències i comentaris
Nivell: 3 (converses narratives)
Objectiu: Relacionar una situació amb un comentari adient.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Es parteix de dos grups de cartonets de diferent color. En uns hi ha escrites unes incidències (una en cada
cartonet). En els altres hi ha uns comentaris (que es relacionen amb les incidències). Cal que hi hagi un cartonet
de cada color per a cada xerraire.
El/la xerpa explica que els ha repartit una situació i un comentari, de forma desordenada. Que han de trobar-se per
parelles per tal d’ajuntar la incidència amb el comentari corresponent. Si en una parella es troba un aparellament,
el xerraire que l’obté lliura el cartonet sobrer al company i s’asseu amb els dos cartonets que «lliguen». S’acaba
l’activitat quan s’han fet tots els aparellaments incidència/comentari. En acabar, cada xerraire llegeix la incidència i
el comentari i explica per què estan relacionats
Incidències Comentaris
Saludes un desconegut pensant que és una altra persona. —No pateixi. Ja m'ha passat en altres ocasions.
S'ha desmaiat una persona a l'autobús, al teu costat. —Obrin les finestretes, si us plau!
No saps on has deixat un bitllet de loteria premiat. —Fes memòria de tot el que has fet avui.
La teva filla ha trobat uns gatets al carrer i els ha dut a
casa.
Has anat a acomiadar els teus fills, que marxen tots de
colònies.
Guia Xerpes - 24
—No ho veus, que d'aquí a uns mesos tindrem molts
problemes?
—La meva dona i jo ens n'aniríem de vacances aquests
dies, però els aprofitarem per fer feines endarrerides.
Han ocupat els carrers per fer-hi una cursa atlètica. —Si ho haguéssim sabut, hauríem canviat el cotxe de lloc.
Avui l'ascensor no funciona i d'aquí a una hora et porten
uns mobles nous. Vius al cinquè pis.
—Sort que la nostra finestra dóna al carrer!
Has tret tots els mobles de la cambra per pintar-la. —Jo, de tu, aprofitaria per canviar la instal·lació elèctrica.
Has dut el teu fill al servei d'urgències per uns dolors molt
forts a la panxa.
Una persona truca a la porta i et vol vendre una
enciclopèdia.
Sense adonar-te has pres al teu cap de la feina
l'encenedor d'or que tenia sobre la taula.
Els metros i autobusos han fet vaga tot el dia. Has anat a
treballar i n’has tornat a peu.
—Quanta gent! Espero que no hàgim d'esperar gaire!
—Miri, ara no tinc temps per a vostè.
—Demà al matí ja saps què és el primer que has de fer...
—Ho veus? Avui tens més gana. Et va bé caminar, no ho
dubtis.

Nivell: 3 (converses narratives)
Objectiu: Explicar una història en passat pròxim.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Què t'ha passat, aquest matí?
El/la xerpa reparteix una incidència a cada xerraire, per la qual se suposa que ha arribat tard a la feina. Cada
xerraire fa aquesta pregunta al del costat: «Què t’ha passat aquest matí, que has arribat tan tard a la feina?». El
xerraire explica què li ha passat. Després qui ha preguntat torna a preguntar: «I què has fet, aleshores?». El
xerraire inventa una continuació de la incidència.
Incidències:
• No ha sonat el despertador.
• El meu fill petit s’ha llevat amb 38º de febre.
• Se m’ha punxat una roda del cotxe.
• El meu cotxe no s’engegava de cap manera.
• Hi havia vaga de transports públics.
• Havien tallat l’aigua del meu edifici.
• No em trobava bé. Tenia mal de panxa.
• He hagut d'anar a fer-me una anàlisi de sang.
• He sabut que m’han tocat 5 milions de la loteria.
• M'he assabentat que s’ha mort un veí de l’escala.
• He anat a l'oficina de correus a recollir un paquet postal.
• M'he adonat que la grua municipal se m’ha endut el cotxe.
Nivell: 3 (converses narratives)
Objectiu: Explicar fets en passat llunyà.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
Aleshores...
Hi ha uns textos dividits en dues parts. A la primera hi ha el principi d’una situació, que acaba amb la paraula
«Aleshores». A la segona hi ha el final de la situació (en cursiva)
El/la xerpa reparteix un text a cada xerraire. Un d’ells llegeix només la primera part del seu text, fins al
«aleshores». Cadascun dels companys fa acabar la història d’alguna manera (inventada, és clar!). Finalment, el
xerraire que ha llegit la primera part llegeix la segona i indica quin dels companys s’ha acostat més a la seva
història. Continua el xerraire del costat.
Històries:
• Vaig tornar de vacances i em vaig trobar que uns lladres m’havien pres molts objectes de valor. Aleshores... // Vaig
agafar molta por i per això vaig anar a viure a casa de ma germana fins que vaig trobar un altre pis de lloguer.
• Jo volia anar a veure la meva tia. Vaig anar a la parada d’autobús i després d’esperar mitja hora, un senyor em va dir
que hi havia vaga d’autobusos. Aleshores... // Vaig telefonar a una amiga que viu a prop i li vaig demanar que em portés
amb cotxe.
• Una parella amiga meva em va convidar a sopar. Jo vaig beure una mica més del compte i em vaig marejar. Aleshores...
// Els amics em van deixar una habitació per dormir la mona.
Guia Xerpes - 25

• Van venir uns veïns nous a viure al pis del costat. Era una parella jove. Al començament tant ell com ella es dutxaven
sense tancar la finestra i jo podia veure’ls des de la meva habitació. Aleshores... // Un dia se’n van adonar i des d’aquell
dia tanquen sempre la finestra quan es dutxen.
• Vaig anar a buscar bolets amb els meus parents. Un oncle, que és una mica sord, es va perdre. Aleshores... // Després
d’avisar la guàrdia civil, el vam trobar al bar del poble prenent un cafè.
• Necessitava comprar-me un jersei de llana. El primer dia de les rebaixes d’hivern vaig anar a uns grans magatzems per
veure si en trobava un de la meva mida. Aleshores... // En vaig trobar molts de la meva mida, però no em van agradar
els colors.
• Em vaig llevar a les dotze del migdia perquè havia anat a dormir molt tard. Aleshores... // Em van trucar de la feina per
preguntar-me per què no havia anat a treballar.
• Feia molta calor i vaig anar amb uns amics a la platja. Aleshores... // Hi havia bandera vermella i no ens vam poder
banyar.
• Després d’haver anat a classe d’anglès durant tres mesos seguits em vaig presentar a un examen. Després el professor
em va demanar que anés a veure’l. Aleshores... // Em va dir que ho havia fet tot molt i molt bé.
• Vaig anar de viatge amb tren a Màlaga. Durant la nit del viatge no tenia son i vaig estar molta estona al passadís.
Aleshores... // Vaig parlar amb una persona que també viatjava i tampoc no tenia son. Fa uns mesos ens vam casar.
• Dijous de la setmana passada, després de sopar vaig llegir una novel·la d’aventures i de terror. Aleshores... // Va ploure
molt i va tronar i llampegar. Vaig agafar una mica de por.
• L’estiu passat vaig anar de vacances als Pirineus amb la família. Els tres primers dies no parava de ploure. Aleshores...
// Vam esperar un dia més i va fer molt bon temps tots els altres dies.
La visita mèdica
En un plàstic de conferenciant poseu-hi “Doctor” i col·loqueu-lo davant d’un d’ells. Prepareu també papers de
colors amb diferents “mals” o coses que es poden consultar a un metge.
Els que fan de malalts, agafen un paper i fan la consulta; el metge els haurà de proposar solucions.
Al cap d’una estona canviem de metge i aquest passa a ser malalt.
Temes:
- M’he cremat
- Tinc una espina clavada al coll
- No puc dormir
- Tinc mal de panxa
- Tinc febre i tos
- Estic embarassada
- No hi veig bé
- M’ha entrat una mosca a l’orella
- Estic marejat/da
- Duc el nen a vacunar
- He fet un mal gest i no puc girar el cap
- Zóc papizot. Voldria dir la “eza”
- He menjat bolets i no se m’han posat bé.
- M’he torçat el peu
- M’ha picat una serp
Guia Xerpes - 26
- Tinc mal de queixal
- Estic encostipat/da
- Tinc polls
- Vull ser més alt/alta
- Un genoll em fa mal però l’altre no.
- Estic afònic/a
- Vull deixar de fumar
- M’he enganxat els dits
- Tinc mal de cap
- Vull que em recepti unes píndoles que a la meva
veïna li van anar molt bé
- Vull aprimar-me
- Tinc una brossa a l’ull
- Tinc vertigen
Extret i adaptat de les sessions de Xerrem intensiu d’estiu (2010) de Terrassa, a càrrec de Montserrat Muntada

Com es fa...?
Nivell: 4 (converses directives)
Objectiu: Fer atenció a l’ordre i a la precisió en una instrucció.
Temps: 10 minuts
Procediment i material
En aquesta activitat un xerraire ha d’explicar al grup com es fa una determinada cosa, prou coneguda de tothom,
com ara fer un ou ferrat. Però serà escoltat amb atenció pels companys, els quals l’aniran interrompent si
consideren que s’ha deixat algun pas, que hi falta algun detall, que ha estat massa genèric o imprecís en la seva
explicació...
Per exemple:
(Xerraire 1) —Per fer un ou ferrat es necessita un ou, una paella i oli.
(Xerraire 2) —Perdona. I no cal tenir uns fogons que funcionin o un foc encès?
(Xerraire 1) —Bé, sí, és clar.
(Xerraire 3) —I si m’agrada l’ou ferrat un mica salat?
(Xerraire 1) —Doncs, és veritat, també fa falta tenir sal. Bé, agafem l’ou i el trenquem sobre un plat.
(Xerraire 4) —Oh! A mi m’encanten els ous ferrats sencers, amb el rovell ben rodó. No m’agrada que es «trenqui»,
com dius tu...
(Xerraire 1) —Jo vull dir que s’ha de trencar la closca de l’ou. Am cura, que quedi sencer sobre el plat.
Etc.
Instruccions senzilles:
• Com es fa un ou ferrat?
• Com es canvia la roda d'un cotxe?
• Com es banya un nen petit?
• Com es trasplanta una planta d'un test a una jardinera?
• Com es fa un arròs a la paella?
• Com es para la taula?
• Com es renta un cotxe?
• Com es prepara una macedònia?
• Com es fa una foto amb una màquina no automàtica?
• Com es neteja la cuina?
• Com es prepara una excursió familiar?
• Com es pinta una habitació?
• Com es condueix un cotxe?
• Etc.
Jo, si fos de tu...
Nivell: 4 (converses directives)
Objectiu: Donar consells senzills començats per «Jo, si fos de tu».
Temps: 10 minuts
Procediment i material
El/la xerpa demana que els xerraires li donin consells per les dolences que anirà manifestant-los.
Dolences:
• M'he mossegat la llengua i em fa molt mal.
• Se m'ha clavat una punxa al peu i no la puc treure.
• Tinc molt mal de cap.
• M'han picat les ortigues i em pica la cama.
• Tinc una diarrea que no s'atura.
Guia Xerpes - 27

• M'he torçat el peu dret i em fa mal.
• Un gos m'ha mossegat a la cuixa.
• Tremolo de fred.
• Em surt molta sang del nas.
• He pres el sol i em crema l'esquena i les espatlles.
• Una abella m'ha picat al clatell.
• Tinc un senyor refredat. No paro d'esternudar.
• M'ha sortit un gra molt gros a la panxa.
• Tinc molta caspa i a més em cau el cabell.
• He begut vinagre en comptes de vi.
• Se m'han glaçat els dits de la mà. Estan insensibles.
• Porto els braços plens d'esgarrinxades.
• Em moro de son i he de continuar treballant.
• M'ha entrat una brossa a l'ull.
• Tinc molt mal d'orella.
• Em fa mal el coll quan empasso el menjar.
• Em sembla que m'he trencat un dit.
• Em fa molt mal un queixal corcat..
• L'esquena em fa molt mal.
Quin ofici és?
Nivell: 4 (converses directives)
Objectiu: Indicar els requisits que calen per accedir a un ofici determinat.
Temps: 15 minuts
Procediment i material
El/la xerpa escriu en una pissarra, si ho creu convenient, inicis de frases que poden ajudar a explicar les
condicions i/o els requisits personals que calen per fer un ofici. Per exemple: S'ha de ser... / Ha de... / Pot ser una
persona... / Va bé... / És important... / No cal... / Cal... / Es necessita... /
Indica, en veu baixa, a cada xerraire, un ofici.
Cada xerraire explica les condicions o els requisits que calen o que són molt convenients de l’ofici que li ha tocar
explicar. Els altres companys, en acabar, intenten dir l’ofici que ha descrit. No ha de fer descripcions de l’ofici.
Només de la persona.
Exemple: (Per ser una model) «La persona que vol fer aquest ofici pot ser home o dona, no pot passar dels
quaranta anys, ha d'estar bastant prima, ha de ser guapa, ha de tenir molta cura del cos, li cal fer una dieta molt
equilibrada, ha de treballar amb altres persones que fan la mateixa feina, ha d’estar disposada a vestir-se de mil
maneres diferents i no ha de tenir vergonya de presentar-se en públic.»
Oficis:
Hostessa de vol Pastor o pastora
transhumant d’ovelles
Conductor o conductora
d’ambulàncies
Domador o domadora de
lleons
Detectiu privat o detectiva
privada
Guia Xerpes - 28
Bomber o bombera Vigilant d’incendis
forestals
Artista de pel·lícules porno Capellà de poble Model
Pilot d’avió comercial Vigilant de platges Enterramorts
Vigilant de discoteca Guàrdia civil Astronauta

Consells veritables o falsos?
Nivell: 4 (converses directives)
Objectiu: Explicar consells que ens han donat en una situació determinada.
Temps: 20 minuts
Procediment i material
L’activitat pretén que els xerraires usin els temps de present o d’imperfet de subjuntiu, molt freqüents en les
converses sobre consells, suggeriments, instruccions...
El/la xerpa distribueix a cada xerraire un parell de comentaris relacionats amb comportaments.
D’un en un, els xerraires llegeixen els comentaris. En llegir-ne un, poden llegir amb fidelitat el que hi ha escrit i,
aleshores, es considera que diu veritat; o pot variar el final del comentari i canviar-lo per un dels consells que hi ha
entre parèntesi, i aleshores es considera que diu una mentida.
Vegem-ho amb un exemple:
Imaginem que un xerraire té aquest comentari: «La meva parella m'enganya i em treu banyes. Jo no sé què fer.
M'han aconsellat que jo li faci el mateix». (parlar-ne, separar-me, espiar-la).
Si el xerraire diu: «La meva parella m'enganya i em treu banyes. Jo no sé què fer. M'han aconsellat que jo li faci el
mateix», és que diu la veritat.
Però si el xerraire diu: «La meva parella m'enganya i em treu banyes. Jo no sé què fer. M'han aconsellat que
l’espiï», és que diu mentida.
Cadascun dels altres xerraires ha de decidir si ha dit veritat o mentida. O si dubta. El/la xerpa pot suggerir formes
d’indicar credulitat, incredulitat o dubte.
Finalment, el xerraire que ha llegit el comentari jutja si ha sabut enganyar la concurrència (fent que la majoria digui
que és veritat quan ha dit mentida, o que és mentida quan ha dit la veritat).
Comentaris per distribuir als xerraires:
La meva parella m'enganya i em treu banyes. Jo no sé què fer. M'han aconsellat que jo li faci el mateix. (parlar-ne, separar-me,
espiar-la)
Vaig passar una temporada que no em trobava bé perquè treballava massa. Tenia estrès. Em van aconsellar que demanés la
baixa. (canviar feina, visitar un psicòleg, fer vacances)
M'he engreixat deu quilos des que vaig deixar de fumar. M'han aconsellat que torni a fumar. (fer dieta, no fer res especial, fer
esport)
Vaig estar a l'atur i no feia res en tot el dia. L'avorriment se'm menjava. Em van aconsellar que fes esport. (buscar feina, fer-me
autònom, viatjar)
Els veïns de dalt fan gresca cada nit i no em deixen dormir. M'han aconsellat que canviï de pis. (fer una denúncia, parlar amb
ells, tenir paciència)
Em van acomiadar de la feina i no em van pagar el que em devien. Em van aconsellar que em conformés i que no fes res.
(protestar, fer una denúncia, consultar un advocat)
Em cau el cabell i m'estic tornant calba (o calb). M'han aconsellat que em faci un tractament per al cabell. (comprar una
perruca, consultar un especialista, despreocupar-me'n)
Havia de passar un examen molt important per accedir a un lloc de treball. Quan faltaven dos dies em van aconsellar que
descansés molt. (repassar el temari, marxar d'excursió, no posar-me nerviosa)
Estic molt enamorada (enamorat) i la persona que vull no em fa cas. M'han aconsellat que l'oblidi. (declarar-m’hi obertament,
insistir i esperar, escriure-li una carta)
La meva empresa em va proposar un dia d'anar a treballar a Bèlgica. Em van aconsellar que no ho fes. (acceptar la proposta,
pensar-m'ho bé, consultar els companys)
Guia Xerpes - 29

Me'n vaig a viure a França. No sé que fer amb el pis de propietat. M'han aconsellat que el llogui. (vendre'l, posar un anunci,
esperar-me un any)
Se’m va morir un gosset que em feia molta companyia. Vaig tenir un gran disgust. Em van aconsellar que no me'n comprés cap
més. (comprar-me'n un altre, comprar-me un gat, comprar-me un peix)
La meva mare té 85 anys i ja no pot viure sola. M'han aconsellat que la tingui a casa meva. (ingressar-la en una residència,
llogar una infermera)
Vaig suspendre cinc vegades l'examen pràctic de conduir perquè em posava molt nerviós. Em van aconsellar que canviés
d'autoescola. (deixar-ho córrer, prendre calmants, practicar més)
Fa temps que em fa mal l'esquena. M'han aconsellat que canviï de matalàs. (fer gimnàstica correctiva, seure bé a la cadira,
dormir força)
La meva filla quan tenia 10 anys, va passar un temps que no tenia gana. Em van aconsellar que tingués paciència. (prendre un
medicament, insistir més a l'hora dels menjars, visitar un metge)
Aquesta setmana, al meu carrer, cada nit hi ha un concert de rock. M'han aconsellat que hi participi. (anar a dormir fora, tancar
bé les finestres, protestar pel soroll)
En una rifa em va tocar un cotxe nou. No sabia què fer amb el vell. Em van aconsellar que el regalés a algun familiar.
(conservar-lo, vendre'l, donar-lo de baixa)
Vull aprendre a nedar. M'han aconsellat que practiqui sola. (anar a un curset, practicar al mar, col·locar-me un salvavides)
Fa uns anys hi havia vaques boges. No sabia què havia de fer amb la carn de vedella. Em van aconsellar que en comprés ben
tranquil·lament. (no comprar-ne gens, comprar-ne menys, comprar carn de be)
Nivell: 4 (converses directives)
Objectiu: Donar consells en grup.
Temps: 20 minuts
Procediment i material
Nosaltres t’aconsellem que...
El/la xerpa reparteix un paper a cada xerraire amb una incidència sanitària. Un xerraire llegeix la seva. Els altres
es reuneixen en grupets de dos o tres i acorden què li aconsellaran. Un representant de cada grupet dóna al
xerraire els consells acordats. Continuen amb una altra incidència.
Incidències sanitàries
• M'ha picat una abella al clatell. Se m'ha inflat. Em pica molt.
• He caigut en un marge ple d'ortigues. Porto les cames plenes de butllofes i em piquen moltíssim.
• Aquest matí un nen de la veïna ha tingut un atac d'epilèpsia. Què s'ha de fer en un cas com aquest?
• M'ha caigut un raig d'oli bullent al braç. No sé què he de fer.
• Caminant per un camí he caigut i m'he fet una ferida bastant fonda al genoll. Què m'aconselleu que faci?
• Ha arribat el meu fill d'una excursió a la platja. Està cremat del sol, té febre i vomita.
• Acabo de baixar d'un pic nevat i no em sento les mans. Les tinc congelades.
• He passat una hora sota la pluja a la muntanya. Tinc molt de fred.
El/la recepcionista de l’hotel
El Recepcionista té una placa amb la seva identificació “RECEPCIÓ”. Al mig de la taula hi ha diverses coses que
poden plantejar els clients.
Volia una habitació per 10 anys.
Hi ha un elefant a la meva habitació i m'ha mossegat!
Hi ha un senyor dormint al llit.
Guia Xerpes - 30

Com puc arribar a la torre Eiffel?
Volia un quilo de tomàquets madurs
Em pot deixar uns mitjons? És que me'ls he descuidat.
A la meva habitació no hi ha llit.
El meu llit fa 90 x 120 i jo en vull un de 90 x 121 per estar més còmode.
Puc dormir una nit i pagar-la el mes que ve? Ara no tinc els diners…
Sóc periodista: s'allotja aquí en Ben Laden?
Les parets de l'habitació són blaves. Me les pot pintar grogues?
Té un mapa de Turquia?
Vull queixar-me...
Vull parlar amb el Director...
Què vol dir que no té lloc? Posi'm amb algú que estigui sol…
Es reparteixen les demanes dels clients entre els xerraires.
Uns i altres es van engrescant amb les propostes. N’hi ha de més “exigents” que d’altres i quan fan de
recepcionistes n’hi ha que tenen més bones sortides que d’altres. Però tots fan el seu paper i fa goig de veure com
canvien quan han d’interpretar un paper o l’altre. Des del client més maniàtic fins al Recepcionista que no es deixa
escapar cap client, han fet de tot i ens ho hem passat molt bé mentre xerren cada vegada amb més varietat i amb
major fluïdesa.
Encàrrecs telefònics
Guia Xerpes - 31
(Aportat per Montserrat Muntada, de Terrassa)
Repartiu un encàrrec a cada xerraire. Un d’ells el llegeix en veu alta i es dirigeix al company de la dreta per dur-lo
a terme. Dialoguen tots dos.
Telefones des de...
SUPERMERCAT. Han fet una compra de 800 € i esperaven que els la portéssiu aquesta tarda. Però ha
desaparegut el repartidor amb la furgoneta i el que duia a dins. Has de trucar per dir-los-ho i demanar que tornin a
fer la compra.
HOSPITAL. Has de trucar per dir-los que el cirurgià que operava el seu parent s’ha equivocat i en comptes
d’operar-lo del braç, li ha operat la cama.
BOTIGA DE COTXES. Comunica que el cotxe que t’havien encarregat ja ha arribat però que en comptes de ser un
Seat és un Peugeot, que no es blau com el volien sinó vermell i que no té 4 portes sinó 2. Tracta de convèncer-los
perquè se’l quedin.
TEATRE. Ets l’actor principal d’una obra de teatre però t’ha sortit una festa amb aquella noia/noi que tant t’agrada i
truques per dir que no pots anar a la representació del vespre. A veure quina excusa els dónes…
AJUNTAMENT. Has cobrat l’impost de circulació al Sr./Sra…..i no ho has fet bé. El Sr./Sra. ….hauria de passar
per abonar el que li has cobrat de menys.
MOSSOS D’ESQUADRA. Truca a una casa i digue’ls que els veïns es queixen que fan molt soroll i no poden
dormir, que tanquin la TV d’una vegada perquè no són hores de tenir-la tant alta.
TELEVISIÓ. Truca a un domicili particular per dir-los que els ha tocat el premi del concurs de canaris, però ells et
diuen que no han jugat mai a aquest concurs. Com ho resolts?
GARATGE. Truca al teu client per dir-li que no pots arreglar-li el cotxe que et va portar. Digues-li que l’has d’anar a
treure del garatge perquè et fa nosa.

COMPANYIA D’ELECTRICITAT. Truca a la casa de…per comunicar-li que li tallaràs el llum perquè no paga. Que
si no paga en dos dies, el dijous el desconnecteu.
DENTISTA. Telefona al teu client per dir-li que ja tens la dentadura postissa que t’havia encarregat, però que és de
cavall i no saps si li anirà bé, si pot passar per emprovar-se-la. Si se la queda li deixaràs a bon preu.
BOMBERS. Et truquen per un foc però els has de dir que un dels bombers ha tingut un nen i ho estan celebrant.
Digues-los que quan acabin ja hi aniran.
TELEMÀRQUETING. Has de vendre una enciclopèdia a qui t’agafa el telèfon. A veure si ho aconsegueixes.
CAPITÀ DE VAIXELL. Has d’anunciar per megafonia que el vaixell s’enfonsa i donar les instruccions perquè es
salvin els passatgers.
MESTRE. Truca a la família del Joan per dir als seus pares que has enxampat el Joan copiant a l’examen i que
per tant el suspens i li poses un càstig.
FUNCIONARI D’AEROPORT. Els que estan revisant les maletes de ma dels passatgers t’informen que n’han
trobat una amb una serp viva, molt llarga. I et demanen instruccions de com actuar perquè la serp s’ha escapat i el
Sr. que la portava vol fer una reclamació.
BOTIGA DE ROBA. Truca al teu client/a que es va comprar uns pantalons i els va deixar per fer la bora. Explica-li
que la modista es va equivocar i li ha fet una cama més curta que l’altra, si prefereix que les hi escurci totes dues i
els deixi com a bermudes.
AGÈNCIA DE VIATGES. Comunica al teu client que marxa aquesta tarda cap a Madrid que hi ha hagut una
confusió i el bitllet que t’ha arribat és per la Xina.
RAMADER. És l’hora de munyir les vaques però no podràs arribar a temps. Truca al teu veí i demana-li que les
munyi ell per tu.
FUNCIONARI DE CORREUS. Una persona vol enviar una carta a un país desconegut “Trilàndia”. Com que no
saps què fer, i la persona insisteix que és molt important, ho consultes per telèfon al teu Director, per saber què
has de fer.
(Aportat per Montserrat Muntada, de Terrassa)
Com t'agradaria?
Nivell: 5 (converses argumentatives)
Objectiu: Expressar desigs en imperfet de subjuntiu.
Temps: 20 minuts
Procediment i material
Encara que no s’argumenta, en aquesta activitat es treballa l’imperfet de subjuntiu, molt freqüent en les
argumentacions.
El/la xerpa fa sortir un xerraire de la sala. Entre tots els que resten escullen una persona, animal o cosa. Fan
entrar el xerraire, el qual haurà de descobrir el nom que ha escollit el grup. Ho fa preguntant a tots i cadascun dels
xerraires «Com t’agradaria?» això que heu decidit.
Cadascú respon de manera imaginativa i fantàstica a la pregunta. Per exemple (si es tracta d’una girafa): «Que
portés una bufanda llarga, molt llarga», «Que es passegés amb sabates per la selva», «Que tingués mal de coll»,
etc.
El xerraire, un cop ha fet la pregunta a tots els companys, intenta de dir de què estan tractant. Si no ho
aconsegueix, pot fer una altra ronda de preguntes.
Mostres de persones, animals o coses per comentar:
• Una girafa
• El president del govern
• Una mosca
• Un guàrdia urbà
• El metro
Guia Xerpes - 32

• El mateix xerraire que fa les preguntes.
• Una cantant famosa
• Una balena
Ho faries? Sí? No? Per què? Depèn? De què?
Nivell: 5 (converses argumentatives)
Objectiu: Expressar breument una opinió i manifestar els arguments que l’avalen.
Temps: 20 minuts
Procediment i material
El/la xerpa escull algunes de les preguntes següents i les dirigeix als xerraires. Ells opinen molt breument i
expliquen el perquè de les seves opinions.
• Si un vagabund et demanés un euro i sospitessis que se l’havia de gastar en alcohol, l'hi donaries?
• Si fossis testimoni d'un accident en el qual el conductor d’un cotxe, clarament culpable, s'escapolís i reconeguessis que és
un veí teu, ho diries a la policia?
• Si anessis a un casament i el dinar fos escàs, els discursos avorrits i la música dolenta, i més tard la núvia et demanés com
t'ho havies passat, li diries la veritat?
• Si un bon amic et demanés que li guardessis droga il·legal, ho faries?
• Si descobrissis un codi secret que et permetés fer trucades de franc arreu del món en els telèfons públics, el faries servir?
• Si un amic t’expliqués que sap com entrar en un concert sense pagar, però que el sistema no és gaire legal,
l'acompanyaries si et digués que no us poden descobrir?
• Si agafessis un taxi a les dues de la matinada i el conductor estigués borratxo i conduís perillosament, el denunciaries en
arribar a casa teva?
• Si en un supermercat, involuntàriament, et caiguessin una dotzena de productes per terra i ningú no ho veiés, els
recolliries?
• Si trobessis una cartera amb 500 € i per l'adreça sabessis que qui l'ha perduda és molt ric, li retornaries els diners?
• Si per poder casar-te amb la persona que estimes haguessis de canviar de religió, ho faries?
• Si el promès o la promesa d'un amic o d’una amiga intentés coquetejar amb tu, ho diries al teu amic o a la teva amiga?
• Si un botiguer del teu barri s'equivoqués en tornar-te el canvi i et donés 20 € de més, i te n'adonessis quan fossis fora de la
botiga, els hi tornaries?
• Si per error uns grans magatzems no et carreguessin una compra que havies fet amb targeta de crèdit, ho notificaries?
• Si et trobessis pel carrer una parella que hagués passat il·legalment la frontera i et demanés que els ajudessis per poder
romandre al país, ho faries?
• Si la teva germana s’enamorés d’un noi que a tu no t'agradés gens, intentaries persuadir-la perquè no hi sortís més?
• Si en tornar de vacances uns amics et volguessin ensenyar les 500 fotos digitals del seu viatge a Itàlia, intentaries
convèncer-los que no en tens ganes?
• Si conduïssis de nit i atropellessis un gos, pararies per procurar-li alguna assistència?
• Si una professora —amiga teva— et preguntés si sabies qui li havia posat una xinxeta a la cadira i tu ho sabessis, li ho
diries?
• Si un amic teu s'hagués comprat una moto molt potent i et convidés a pujar-hi per demostrar-t'ho, acceptaries?
• Si veiessis el pare d'una amiga besant-se amb una senyora, li ho comentaries?
• Si t'oferissin 3.000 € per dur un paquet de droga a un lloc determinat d'un poble veí, ho faries?
• Si reclamessis a un amic un llibre que li havies deixat feia temps i ell et digués que no l'hi havies deixat, insistiries fins que
hagués de rectificar?
• Si trobessis sobre un moble una llibreta del teu pare que digués «Top secret» i sabessis que era una llibreta molt personal,
li faries una ullada?
• Si un amic teu degués molts diners i a tu et toqués una bona pessigada de la rifa, li deixaries 500 € si te’ls demanés?
• Si et convidessin a un dinar, presidissis la taula i et posessin un menjar que no t'agrada, el refusaries?
• Si una companya de feina, força tímida, portés un mitjó de cada color i tu fossis l'únic que te n'adonessis, ho comentaries
públicament amb els companys?
Nivell: 5 (converses argumentatives)
Objectiu: Expressar-se en condicional del passat.
Temps: 10 minuts
Què hauries fet si…
Guia Xerpes - 33

Procediment i material
El/la xerpa va fent a cada xerraire una de les preguntes que hi ha a continuació. El xerraire ha de contestar amb
frases que comencin per «Jo hauria...».
• Què hauries fet si t’haguessis trobat un passaport?
• Què hauries fet si t’haguessis quedat tancat o tancada en un ascensor?
• Què hauries fet si haguessis perdut les claus del cotxe?
• Què hauries fet si haguessis vist com robaven la cartera a algú?
• Què hauries fet si a l’hora de pagar el compte en un restaurant t’haguessis adonat que no duies moneder?
• Què hauries fet si t’hagués tocat la grossa de la loteria?
• Què hauries fet si haguessis convidat a sopar algú i no li agradés el que havies preparat?
• Què hauries fet si fossis el dependent o la dependenta d’una botiga de roba i et tornessin un vestit usat?
• Què hauries fet si haguessis caigut al carrer, davant de molta gent?
• Què hauries fet si no haguessis trobat feina aquí i l’haguessis trobat a París?
• Què hauries fet si no haguessis recordat on havies aparcat el cotxe?
• Què hauries fet si t’haguessis adormit i haguessis arribat tard el primer dia de feina?
• Què hauries fet si t’haguessis llegit el llibre que havia escrit una amiga i no t’hagués agradat gens?
• Què hauries fet si haguessis arribat tard a l’aeroport i no poguessis agafar l’avió?
• Què hauries fet si t’hagués agafat un atac de tos durant una escena important, quan eres al teatre?
Guia Xerpes - 34

• Aprendre’n
Català a l’abast
Recursos per millorar, comunicar-se i viure en català
Disposes d’una llista completa dels llocs on es fan cursos presencials o a distància:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/ (Vés a Publicacions en línia)
320 llocs per aprendre català
Pots demanar informació al Consorci per a la Normalització Lingüística:
Carrer de Mallorca, 272, 8a planta, 08035 / Barcelona (de 9 a 13.30 i de 15 a 17 h)
Tel. 93 272 31 00
www.cpnl.cat
Tens un curs de català per Internet que treballa tots els nivells d’aprenentatge i que pots seguir de forma lliure o
tutoritzada:
www.parla.cat
Pots aprendre català quan i com vulguis en un Centre d’autoaprenentatge. Hi trobaràs recursos i materials, un
assessor t’orientarà i aconsellarà, i gaudiràs d’un espai tranquil de treball.
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/ (Vés a Aprendre català. Autoaprenentatge)
• Practicar-lo
Participa en sortides gratuïtes per conèixer Catalunya mentre practiques el català. Les organitza Òmnium
Cultural amb el programa Quedem. Informa-te’n a:
http://www.omnium.cat/quedem.php
O al telèfon 93 306 96 26
Demana una persona voluntària que disposi d’una hora setmanal per xerrar amb tu en català. Fes-ho
participant en el programa Voluntariat per la llengua:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat (Vés a Serveis. Voluntariat per la llengua).
Entra a la pàgina parlacatalà.org i contacta amb gent que vulgui parlar amb tu per mitjà de l’eina
Skype.
http://www.parlacatala.org
Guia Xerpes - 35

• Llegir-lo, parlar-lo i escoltar-lo
Les Biblioteques de Barcelona t’ofereixen l’oportunitat de llegir obres d’autors contemporanis i de participar en
xats i fòrums amb els autors. T’hi pots inscriure a:
http://www.clubdelectura.net
Hi ha moltes biblioteques públiques que organitzen clubs de lectura fàcil. Llegeixes una obra i et reuneixes un
cop al mes amb els que l’han llegida per comentar-la amb una persona experta. Consulta a:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques
Conté, a més, enllaços a totes les biblioteques de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i
Girona.
Disposes de col·leccions de novel·les de lectura graduada, amb CD. Podràs llegir-les i escoltar-les. En tens una
llista per nivells a:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/ (Vés a Publicacions en línia)
• Viure en català
Recursos per aprendre català.
Fes-te soci de l’associació Veu pròpia. La formem persones de tota mena amb un tret comú: no tenen el català
com a primera llengua, però l’han adoptat com a llengua habitual. Dóna suport a les persones que estan
adoptant el català o s’ho estan plantejant, i els proporciona un primer àmbit social d’ús de la llengua. Informate’n
a:
Veu pròpia. Via Júlia, 203 – 08042 Barcelona
http://www.veupropia.info
veupropia@gmail.com
Participa, com a convidat o com a soci, en alguna de les entitats del país que promouen —a més de les
activitats que els són pròpies— la trobada i l’amistat entre persones, l’estimació al país i l’ús social del català.
N’hi ha moltíssimes. Pots consultar la informació que s’ofereix a:
http://www.gencat.net/entitats
• I sempre pots...
Llegir diaris, revistes i obres literàries en català; escoltar emissores de ràdio i televisió catalanes; recórrer el
país per conèixer-lo i estimar-lo...
Demanar a la gent que et parli en català.
Interessar-te per tot el que es relaciona amb la llengua catalana, des del respecte i l’estimació de totes les
llengües.
Guia Xerpes - 36