Guia per a xerpes dels grups Xerrem - Cal

3. Per què aquests temes i en aquest ordre?
Els temes s’han seleccionat de l’observació de múltiples grups de conversa. No pretenen limitar les qüestions a
parlar, sinó suggerir blocs de contingut que possibiliten lectures diferents, com es pot comprovar en analitzar les
preguntes que s’hi formulen.
L’ordre no fa referència a la dificultat sinó a les esferes de comunicació humana i es presenten les següents: àmbit
individual (temes 1-9), relacions personals (temes 10-13), entorn físic (temes 14-17), necessitats comunes (temes
18-21) i activitats de selecció lliure (temes 22-25).
Possiblement no caldrà exhaurir els vint-i-cinc temes d’un Xerrem i n’hi haurà prou, per exemple, amb sis, vuit o
deu. La selecció dels temes a parlar es pot fer en funció de moltes variables: tipologia de persones del grup,
centres d’interès de la zona, oportunitat d’un tema segons l’època de l’any, gustos, etc.
La selecció dels mateixos temes en Xerrems diferents pot ajudar a consolidar el bagatge lèxic, que es repeteix
d’alguna manera en cada nivell.
4. Quines seccions conté cada pràctica de conversa i per a què serveixen?
Pàgina productiva. Una pàgina perquè els xerraires parlin d’un tema i ho facin amb un tipus de text.
• El títol. Serveix simplement per fer referència a la pràctica. Pretén suggerir el contingut i l’estil de la conversa.
• La instrucció. Vincula el tema amb el patró discursiu i, per tant, orienta pel que fa al tema de què es parlarà i a
l’estil amb què es farà.
• Les preguntes. Estan numerades i agrupades per blocs. Els xerraires, en grups de tres, se les distribueixen.
Són la base de la pràctica de conversa. Cada xerraire fa —és a dir, llegeix— les preguntes a cadascun dels
companys. Cada company respon les preguntes que se li fan, d’acord amb la instrucció de la pràctica.
• Les il·lustracions. Acompanyen visualment la pràctica. Algunes aporten lèxic, d’altres mostren situacions
d’aplicació temàtica.
• Les expressions populars (refranys i frases fetes). Són aportacions de genuïnitat catalana que s’ofereixen
per millorar la comprensió i perquè s’incorporin paulatinament al bagatge expressiu dels xerraires. Tenen
alguna relació amb el tema, però no necesàriament amb el patró.
Pàgina receptiva. Una pàgina perquè el o la xerpa faci arribar als xerraires referents de catalanitat relacionats
amb el tema i amb el patró discursiu tot comentant alguna qüestió o llegint o fent llegir algun text.
Títol genèric, segons el patró.
• Xerrem1: «Batecs de poetes, cantants i gent del poble» (poemes, cançons...)
• Xerrem2: «Retrats dels Països Catalans» (comentaris, informacions i lectures descriptives)
• Xerrem3: «Records d’ací i d’allà» (comentaris, informacions i lectures narratives)
• Xerrem4: «Consells i iniciatives d’ací i d’allà» (textos amb propostes interessants)
• Xerrem5: «Criteris» (textos per reflexionar sobre cada tema)
Textos per llegir o comentar.
5. Com podem incidir en la millora de la fluïdesa, correcció i genuïnitat expressiva
dels xerraires?
El o la xerpa és, fonamentalment, un dinamitzador de l’ús de la llengua entre els xerraires. Per això no ha de
confiar gaire en resultats «automàtics» que siguin fruit d’aplicar un mètode que «funciona», sinó que ha d’estar
sempre amatent a suggerir tota mena de recursos i a ressaltar tota mena d’oportunitats que els ajudin a practicar,
perfeccionar i usar pragmàticament la llengua catalana, tant dins de les sessions com fora, durant tota la setmana.
Recursos i oportunitats que seran finalment la base de la seguretat, l’autoconfiança i l’èxit personal en les seves
comunicacions en llengua catalana, factors decisius en la voluntat d’ús de la nostra llengua.
Les intervencions dels o de les xerpes haurien d’encaminar-se cap a aquests objectius operatius:
Promoure la pràctica receptiva constant: comprensió del significat de textos públics (rètols, avisos, anuncis...),
lectura de llibres amb dificultat graduada (i amb CD àudio), audició d’emissores catalanes (p. exemple: Catalunya
Guia Xerpes - 6