Guia per a xerpes dels grups Xerrem - Cal

Tres punts de partida
Introducció: el projecte Xerrem
1. Moltes persones no catalanoparlants que viuen amb nosaltres i que voldrien expressar-se en català amb
eficàcia comunicativa es troben amb l’entrebanc de no tenir la fluïdesa i la seguretat necessàries per comunicarse
exitosament en català, i no perquè no hagin fet l’esforç d’acostar-se a la nostra llengua amb cursos, lectures,
mitjans de comunicació, etc., sinó perquè, atesa la situació sociolingüística del català, no han trobat àmbits
d’adquisició lingüística, és a dir, entorns naturals en els quals poder practicar extensament i per immersió allò que
han assimilat per voluntat i aprenentatge. Les trobades ocasionals que puguin tenir amb persones
catalanoparlants, sovint els resulten insuficients, sobretot quan aspiren a poder intervenir en català i amb èxit
comunicatiu en converses mitjanament formals com ara reunions, tertúlies amistoses, entrevistes, trobades,
celebracions…
2. Actualment hi ha moltíssimes persones que són bones comunicadores i que exerceixen o han exercit l’oralitat
en català d’alguna manera i amb competència: ensenyants, periodistes, actors, dinamitzadors, escriptors,
tertulians, o simplement persones que han tingut cura d’expressar-s’hi bé. I no solament això; també es veurien
capaces d’ajudar a expressar-se en català a petits grups de persones que n’aprenen, no en qualitat de professors
especialistes sinó com a parlants competents. I moltes d’aquestes persones oferirien solidàriament una petita part
del seu temps si es donessin les circumstàncies de trobar una metodologia idònia i una organització àgil que els
permetessin dur a terme una activitat engrescadora com aquesta.
3. Existeix una metodologia destinada a grups de persones que volen millorar la fluïdesa expressiva, fer créixer el
bagatge lèxic i adquirir seguretat i confiança en la parla. Consisteix en trobades de grups de sis a quinze persones,
d’una sessió setmanal, distribuïdes al llarg de vuit o nou mesos i conduïdes per persones competents en la parla.
Els assistents —durant la gran majoria del temps— parlen en petits grups guiats per instruccions i pautes senzilles
que graduen progressivament la complexitat de les converses. Són instruccions i pautes elaborades després
d’anys d’experiència i reflexió sobre l’aprenentatge de l’oralitat, i que queden exposades tant en un llibre de
recursos per a la conversa 1 com en articles recents 2 en què es fonamenta la proposta de pràctiques orals. Una
metodologia que ja s’ha pilotat com a activitat del Xerrem durant el curs 2007-08, amb el suport de la CAL de
Sants. A més, teniu a les mans un material de cinc dossiers (Els Xerrem) que cobreix amb escreix les necessitats
de les persones dinamitzadores de grups de conversa a l’hora de preparar les sessions: conté cinc nivells de
complexitat, activitats, temes i qüestions de conversa de cada nivell, glossari de termes, suggeriments gramaticals
senzills, referents populars (expressions i dites d’ús freqüent) i culturals, activitats complementàries, eines de
seguiment, etc.
Amb aquesta metodologia i amb l’actuació dinamitzadora de les persones que porten grups Xerrem , els
conversadors aconsegueixen, en un grau molt significatiu,
Un camí
Com a persones: coneixement i comunicació interpersonals
Com a aprenents: riquesa lèxica i fluïdesa expressiva
Com a parlants: seguretat, autoconfiança i voluntat d’ús
Com a ciutadans: aproximació a la realitat del país, valoració i estima.
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), convençuda de les possibilitats d’extensió
d’aquesta iniciativa de voluntariat, ha iniciat una primera etapa d’implementació del projecte Xerrem preparant, per
a aquest curs 2008-09 i en l’entorn metropolità de Barcelona, grups de conversa d’aquestes característiques.
Per això, des de a CAL volem conèixer persones voluntàries d’aquesta àrea geogràfica —i de totes les altres si
sorgeixen propostes—, i competents pel que fa a la parla, que estiguin disposades a destinar unes hores
setmanals al projecte, prop del seu lloc de residència o de treball; també volem trobar-nos amb persones que
puguin fer de pont i connectar-nos amb possibles voluntaris o voluntàries o que ens facilitin informació d’entitats
socials o culturals idònies per acollir aquests grups de conversa.
1 ESTEBAN, J. Fem-la petar. Recursos per a la conducció de grups de conversa. Edicions l’Àlber. Vic. 2003.
2 ESTEBAN, J. «Parlar una llengua d’ús social». Revista Llengua i Ús, núms. 38 i 39. Secretaria de Política
Lingüística. Generalitat de Catalunya. 2007.
Guia Xerpes - 2