7 - La Fura

IInformatiu de l’Alt i Baix Penedès
Germanor, 3 - Tel. 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: noticiari@lafura.cat
agenda@lafura.cat
exposicions@lafura.cat
bustia@lafura.cat
lafura@lafura.cat
llavordelletres@lafura.cat
pistes@lafura.cat
Exemplar gratuït
Edita:
Penedès Edicions S.L. - NIF B58101536
Editor Delegat: Alfons Udina
Consell Editorial:
Marga Carceller, Francesc Murgadas, Joan Rovira, Arnau Udina,
Núria Udina, Alfons Udina i Jordi Valls.
Consell de Redacció:
Marga Carceller, Roser Ferrer, Meritxell Pérez, Jaume Plans i
Alfons Udina.
Seccions:
Francesc Murgadas (Dossier), Roser Ferrer (Agenda); Jaume
Plans i Meritxell Pérez (Noticiari i Esports); Júlia Carrillo (Cinema,
Televisió, Exposicions, Urgències).
Col·laboradors:
Ramon Arnabat, Josep Gol, Jordi Cuyàs i Antoni Ribas.
Serveis:
Salvador Cantí, Santiago Mata, Marta Punzano, José Suárez, Oriol
Tomás i Jaume Vàrias (Distribució).
Administració:
Miguel Ángel González-Nuevo i Glòria Ràfols Escala (Gestió
comercial); Lídia Recasens (Comptabilitat).
Publicitat:
NEXOS INICIATIVES I SERVEIS, S.A.
Carrer Germanor, 3 - Apartat de Correus 244
Telèfon 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25
08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS
E-correu: publicitat@agencianexos.com
Fotocomposició i muntatge:
PEDICSA (Penedès Edicions, S.L.)
Telèfon 93 890 24 55
Imprès a:
Indugraf Offset, S.A. - Telèfon 977 29 64 77
Dipòsit legal: B-16.850-82
Mitjana de difusió controlada per
25.332 exemplars setmanals
segons acta de control del 30/04/2012 per al període generdesembre
2010.
98.000 lectors
setmanals, segons el
BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ
I LA CULTURA
1ª onada 2012 (març 2011 - febrer 2012)
Distribució gratuïta als 253 forns de pa dels 41 municipis de l'Alt i el
Baix Penedès: Albinyana, l'Arboç, Avinyonet del Penedès, Banyeres del
Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Bonastre, les Cabanyes, Calafell,
Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Cunit, Font-rubí, Gelida, la
Granada, la Joncosa del Montmell, Llorenç del Penedès, Masllorenç,
Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs, el Pla del Penedès,
Pontons, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos,
Santa Oliva, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels Domenys,
Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles,
Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit,
Torrelles de Foix, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.
A Canyelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, de la comarca del
Garraf. I a Cabrera d’Anoia i la Llacuna, de la comarca de l’Anoia.
Membre de:
Nº 1559 · 13 / 19 JULIOL 2012
www.lafura.cat
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
L’OFERTASSA
Presti atenció als anuncis amb
aquest logotip. Els selecciona La
Fura perquè directament aporten
una oferta o descompte tangible
per al lector.
DES DEL CAU
Funcionariat
Curiosa coincidència la que aquesta crisi ha acabat propiciant. Mariano Rajoy, el funcionari per
excel·lència, el registrador de la propietat modèlic, fent la pell a aquell funcionariat espanyol que,
des dels temps de Mariano de Larra i amb ell com a exemple vivent, seguia practicant allò del
vuelva usted mañana com a mostra més que evident d’una mala interpretació d’allò que els catalans
tenim tan ben interioritzat de qui dia passa, any empeny. Perquè segurament ja no cal insistir en què, si
som on som, és per haver volgut fer passar, amb passeres i des de la funció pública, a uns col·legues europeus
que ja fa temps que s’afaiten. I que, mentre la cosa no anava més enllà de les fatxenderies de hijodalgo
anat a menys, com aquelles dels brots verds o el millor sistema bancari del món, feien el sord però que, quan
els ha començat a perillar la balança de pagaments, han posat fil a l’agulla, prenent-nos la clau de la caixa i
fins i tot fent-nos fora d’algunes reunions familiars on es decideix bona part del futur econòmic de la Unió
Europea. Vista la nostra incompetència, qualificada per alguns com funcionarial i per altres com a congènita,
serà Luxemburg i no nosaltres qui dirà la seva a les reunions del BCE.
Ara, en un nou exercici d’escapisme de la seva pròpia incompetència, aquell govern de perfil clarament
tecnòcrata que havia de treure’ns en un tres i no res de la crisi, ha decidit passar la pilota als
funcionaris. Vist que ni els ambiciosos ciutadans (causants segons ells de la bombolla immobiliària)
ni els nivells polítics inferiors (llegeixis autonomies i ajuntaments que ens han dut a la ruïna amb
el seu comportament irresponsable) ni els socis europeus (tan gasius amb els diners que els hem regalat
durant aquests anys) els fan la feina de reconduir el dèficit de l’estat a uns nivells acceptables que permetin
no haver d’anar a pidolar préstecs escanyapobres per poder pagar les nòmines a finals de mes, han decidit
tirar pel dret i anar al que, de cop, s’ha convertit en l’arrel del problema. I adoptar la solució que Catalunya,
sota la mirada sorneguera de la Sra. Aguirre i alguns altres prohoms espanyols, ja havia adoptat. Retallar
tot el que fa olor de funcionariat. Tot abans de reconèixer la pròpia incompetència i el propi funcionament
funcionarial. Curiosa coincidència semàntica i etimològica que, cada cop més, amaga un contrasentit.
Un concepte, el de funcionari, que necessita aclariments. Perquè no tothom qui treballa a l’administració
és, per definició, funcionari. Serà administrador, però només arriba a l’estatus de funcionari
quan es donen dues condicions. La primera, quan la seva plaça s’estima que serà necessària pels
segles dels segles i, per tant, es crea i dota als pressupostos estatals. La segona quan, convocat el
corresponent procés d’oposició, alguns dels aspirants la guanya i passa a tenir-la en propietat. Tota la resta,
agradi o no, son situacions d’interinatge. De provisionalitat. Una situació que tindria un clar paral·lelisme
en l’àmbit privat amb la diferència entre treballadors fixos –de contracte indefinit– i treballadors eventuals
–de contracte parcial o per temps limitat–. Altra cosa és que, la habilitat dels sindicats durant aquests anys
hagi aconseguit generar la sensació d’igualtat entre ambdues situacions, traslladant aquell vell aforisme de
igual feina, igual paga, al terreny dels drets, convertint-lo en un igual feina, igual estabilitat que ni la llei ni
la lògica poden contemplar. No fa tants anys, tothom tenia clar que el funcionari –aquell senyor amb punyetes
que Larra descrivia– era un senyor que havia optat per la seguretat vital a canvi d’un sou força migrat.
I que això, en part, explicava el seu vuelva usted mañana. Ara, pel que sembla, el senyor Rajoy vol que hi
tornem. Veure’m com acaba tot això.
Vine a visitar-nos
Mobles i Decoració
Pol. Ind. Sant Pere
Molanta (al costat
del Carrefour)
19