7 - La Fura

Nº 1559 · 13 / 19 JULIOL 2012
BÚSTIA
On sou president?
Com haureu pogut comprovar, des de fa temps, a la política
també està de moda la dutxa escocesa. A Vilafranca,
el passat 4 de juliol, la pressió primer va ser per a vos,
i després per als de la Plataforma per una Vegueria Pròpia.
Al carrer més d’un centenar de persones us van escridassar,
estaven indignats i carregats de raó, però poc
després al Casal, vàreu ser investit Acadèmic d’Honor per
l’Acadèmia Tastavins del Penedès; primer aigua freda i
després aigua ben calenta, en proporcions similars. Les
12 persones que assistíem a l’acte en representació de la
PVP, vàrem rebre sobtadament aigua calenta i vapor, que
ens van dilatar els vasos sanguinis: el nostre president Manel
Cervera va recollir per sorpresa la medalla de plata de
l’Acadèmia; però al cap de pocs minuts, va venir l’aigua
freda o millor dit glaçada: el president de la Generalitat,
que jugava en camp contrari, ens va dir a tots els presents
que de la Vegueria Penedès, res de res.
I el contracte de CIU amb el Penedès? Per què aquesta
por o falta de valentia? Nosaltres, que durant més de 7 anys
hem intentat racionalitzar les emocions, vàrem quedar estupefactes
en escoltar les vostres declaracions, la de la via
de “l’anar tirant...” i que no va en benefici de la sobirania
i la responsabilitat individual. Sabeu quin va ser el meu
primer pensament? “President ens heu enganyat”. El vostre
discurs havia tingut unes paraules que mostraven un cert
menyspreu... i això és molt greu. No es pot jugar amb el
sentiment de les persones, i els penedesencs per si no ho
sabíeu, no som uns simples burrets amb els ulls tapats que
fem anar l’aigua d’uns catúfols a uns altres.
I si us pensàveu que la gent de la PVP som una mena
d’entelèquia fora del temps cronològic, us ho van explicar
molt malament, ja que per nosaltres el president de la
Generalitat hauria de ser com l’aigua que no transforma
l’atuell que la conté, sinó que s’hi acomoda. Els polítics
i les institucions tenen la responsabilitat de dur a terme
la voluntat consensuada del poble, però com que no podem
gaudir d’una democràcia directa, estem supeditats als
interessos dels partits tradicionals. Doncs, què ens vàreu
voler dir? Potser que no voleu que es modifiqui la Llei de
Vegueries per afegir-hi la del Penedès? I les proposicions
de llei i la majoria que tenim al Parlament per fer-ho? Ens
pensàvem que el poder legislatiu era sobirà i independent
del poder executiu.
Però què us passa president? Heu d’entendre que la política
del govern de la Generalitat no pot anar en contra
dels interessos del Penedès; el principi de subsidiarietat
Les cartes dels lectors s'han d'adreçar a la BÚSTIA de LA FURA (carrer
Germanor 3, de 08720 Vilafranca del Penedès o a l’adreça electrònica
bustia@lafura.cat). No poden depassar les 25 línies de 65 caràcters
i és imprescindible fer-hi constar nom i dos cognoms, adreça completa
i telèfon de contacte, així com adjuntar fotocòpia del DNI dels firmants,
encara que es publiquin amb pseudònim. Les que no compleixin tots
aquests requisits no seran publicades i, en tot cas, només ho seran
aquelles que es consideri que fan alguna aportació d’interès general.
Els serveis funeraris de Vilafranca
Benvolguts lectors,
El motiu d’aquest escrit és per fer arribar a tothom
qui llegeixi aquest mitjà, el que costa econòmicament
un servei que malauradament tard o
d’hora ens toca contractar a tothom.
Quan se’ns mor un familiar, sumat al dolor de la
pèrdua de l’ésser estimat, toquen uns tràmits gens
agradables, toca organitzar tot el tema funerari.
Absorbits pel dolor i amb la ment totalment collapsada,
són moments en els quals ens deixem
assessorar per qui creiem que ens entendrà i ens
oferirà el millor. M’estic referint, no al millor servei
funerari, sinó al millor que s’adapti a cada cas.
Per segona vegada, ens hem trobat que Serveis
Funeraris ens ha donat l’opció que millor s’adaptava
a ells, al seu negoci. Volem fer arribar a tothom
qui hagi de passar per això, que demanin tot el
ventall de serveis que ofereixen, des del més econòmic
al més car, però que demanin ja que ells
sempre partiran des d’una opció que no és precisament
la més barata.
En el nostre cas, per motius varis, vam donarnos
compte que a banda del servei que ens oferien,
teníem la possibilitat d’escollir d’altres serveis
molt més econòmics.
Independentment de l’època dura que vivim,
econòmicament parlant, i del poder adquisitiu de
cadascú, no es pot permetre que ens venguin un
servei partint de l’import que a ells els va bé.
Ja que no hi ha la opció de demanar pressupostos
a vàries empreses degut al monopoli que
tenen creat, almenys podrien ser més humans i no
mirar de treure diners en l’últim servei que es dóna
a una persona.
FMR
és un tema de justícia col·lectiva, al qual no renunciarem
mai. La nostra organització territorial són les Vegueries,
i no sols estan congelades, sinó que ara fins i tot tenim
l’amenaça que ens volen augmentar encara més el poder
de les Diputacions. President, ens estem jugant el nostre
futur, i ara que tot el món ja sap que Espanya és un malalt
terminal, creieu que val la pena perdre més temps amb el
pacte fiscal? Enmig del desori actual, només us voldria
recordar, president, que la maduresa és l’assumpció de les
pròpies responsabilitats. Sortiu al carrer i pregunteu, i veureu
com creix la sensació de no tenir escapatòria, la gent
creu que ens trobem davant d’un aterratge d’emergència,
per això aquest país necessita urgentment alternatives radicals
i possibles, i l’estat propi és l’únic camí que ens pot
garantir la llibertat; no podem perdre més el temps veient
com des del govern seguiu caçant musaranyes... Fèlix Simon
Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia
Incavi, un 10 i un zero
C O M U N I C AT S 23
PENEDÈS EDICIONS, S.L. posa en coneixement que
les seves dades, recollides com a conseqüència de la present
relació, seran incloses en un fitxer automatitzat per
al seu tractament, amb la finalitat de gestionar les dades
personals dels usuaris d’aquesta secció. L’empresa tractarà
aquestes dades amb la màxima confidencialitat, essentne
el destinatari únic i exclusiu, i no efectuant cessions o
comunicacions a tercers al marge de les assenyalades per
la normativa vigent. L’interessat/ada podrà exercir els seus
drets d’accés, rectificació i cancel·lació, d’acord amb la
LOPD 15/1999, a les instal·lacions de LA FURA.
Vint-i-dues persones de diferents poblacions catalanes,
com Terrassa, Vic, Calafell, o Sant Pau d’Ordal, hem invertit
més de mil euros en el curs de Viticultura, enologia
i elaboració de vins i caves de l’INCAVI (gener-març
2012). Durant cent-seixanta hores, de dilluns a divendres,
hem assistit a les clases a Vilafranca, després de les nostres
respectives jornades laborals (6 a 9 vespre). Amb il·lusió,
entusiasme i esforç (econòmic i de temps). Un grup divers
en edats i professions, però ben cohesionat després del
treball compartit (aula i laboratori) i les visites a cellers
i els tastos. Un grup que, un cop acabat el curs, superat
amb bona nota, segueix organitzant trobades per visitar
una fàbrica de taps de suro, ParramonExport a Cassà de la
Selva, la Boteria Torner a Avinyonet, o les Caves Recaredo
de Sant Sadurní (aquesta semana mateix), que per cert
ens han ofert una visita tècnica gratuïta i engrescadora.
Un grup que s’apunta al curs de Geografies del vi, del
Vinseum aquest juliol, i que es trobarà al Vijazz i en altres
activitats a l’entorn d’aquest fascinant món dels vins i
caves que hem descobert en la seva complexitat. Tot i les
retallallades de l’Incavi (en fotocòpies, per exemple), en
general el curs ens ha satisfet i el professorat també. Però
el que ens ha sorprès més de tot, és que amb la il·lusió que
ens feia rebre el diploma del curs en un acte públic a l’IN-
CAVI, ens han dit que no era posible per motius d’agenda.
D’agenda de qui? Ho ignorem. Però si ens conformàvem
amb una senzilla entrega de diplomes i el cava ja el portàvem
nosaltres!!! Ho hem demanat per activa i per passiva,
sense èxit. Crec que és bo que se sàpiga que amb aquest
petit detall ens han decebut força, però que seguirem conservant
la il·lusió!!!
Rosa Vendrell Miret
Sant Pau d’Ordal (Subirats)