7 - La Fura

Nº 1559 · 13 / 19 JULIOL 2012
Avui, 54 anys més tard,
el Festival segueix essent
un referent en l’agenda musical
nord-americana i de la
regió, a cavall entre els mesos
de febrer i març. Sense
la dedicació a Bach del
Festival de Prada, el festival
té una estructura força més
semblant al que es fa a casa
tons, tot seguint la voluntat
del mestre, molts d’ells sortits
del propi conservatori.
El nostre festival
El Festival Internacional
de Musica Pau Casals de El
Vendrell és, al costat dels altres
dos, un jovencell. Amb
32 edicions, nascut per tant
Tot i ser el darrer dels festivals Pau Casals
i no haver estat pensat pel propi mestre, el
Festival Internacional de Música Pau Casals
té una consideració que el posa clarament
per damunt de la mitjana.
nostra. Centrat en la música
clàssica i amb la preeminència
lògica dels instruments
de corda (en l’edició
d’aquest any hi ha participat
Jordi Savall entre altres), té
en l’orquestra simfònica
creada pel mestre un dels
puntals per l’oferta dels dos
o tres concerts centrals.
Una orquestra que inicialment
–cal aquí recordar
els lligams de Casals amb
les discogràfiques nordamericanes–
estava formada
per músics nord-americans
contractats pels concerts
del Festival i les actuacions,
però que, lentament, ha anat
incorporant músics autòc-
vuit anys després de la mort
del mestre i dos després que
les seves despulles fossin
traslladades a la seva vila
nadiua, és però un festival
completament consolidat.
Només cal veure el llistat
d’intèrprets que hi intervindran
i de peces que interpretaran.
Malgrat això, seria injust
atribuir-li les intencions i
voluntats d’un Pau Casals
que havia renunciat, en
nom del compromís amb
la democràcia, als seus orígens
tot i dur-los molt endins
com ho demostraria
rebutjant l’oferta del govern
català a l’exili, l’any 1954,
perquè ocupés el càrrec de
president de la Generalitat,
tot argumentant que servia
millor a Catalunya des del
seu paper de músic.
El Festival Pau Casals del
Vendrell és un homenatge
de la seva vila nadiua i de la
comarca que capitalitza cap
al músic. Com ho fou en el
seu moment la conversió de
la seva vila d’estiueig en una
casa museu i la dedicatòria
al seu nom del auditori que
acull les actuacions i concerts
centrals del Festival.
Però que, seguint l’exemple
dels altres festivals, també
escampa, encara que de forma
més modesta, la seva aura
per altres indrets del terme
municipal i la comarca.
Potser hem d’esperar alguns
anys per veure’l créixer
més, però convé tenir
present que, com en el cas
dels fills biològics, els pòs-
tums són més aviat presoners
del record del pare que
hereus de les seves virtuts.
I si els temps que corren no
són bons pel rock & roll,
imagineu-vos per la música
clàssica.
Però estem parlant de
l’esperit de Pau Casals. I si
aquell espavilat, quan només
tenia sis anys, va ser capaç
d’escriure una masurca,
lamentablement perduda,
per aconseguir un plat de
figues del seu padrí, segur
que el Festival Pau Casals
de El Vendrell ens oferirà
l’any vinent un cartell encara
millor –si això és possible–
que el d’enguany. Que,
segons tots els experts, el
1713 és l’any en que Bach
comença a merèixer el títol
de mestre que comparteix
amb Casals, el fill del organista
de l’església parroquial
del Vendrell.
E L T E M A D E L A S E T M A N A 21