apunts 1 - IES Guillem Cifre de Colonya

1. Els bioelements
1.1 Bioelements primaris
1.2 Bioelements secundaris
2. Biomolècules inorgàniques
2.1 L’aigua
2.2 Les sals minerals
1
ELS BIOELEMENTS,
L’AIGUA
I LES SALS MINERALS
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 1

2
1 ELS BIOELEMENTS
Si es fa una anàlisi química de cadascun dels diferents tipus d’éssers vius, es troba que la matèria
viva està constituïda per uns 70 elements. Aquests elements que es troben en la matèria viva reben el
nom de bioelements o elements biogènics (de bios vida i genos = origen).
Els bioelements es poden classificar, segons la seva abundància en els dos grups següents: els
bioelements primaris i els bioelements secundaris.
1.1. ELS BIOELEMENTS PRIMARIS
Són el H, C, O, N, P, y S. Constitueixen més del 90
% de la matèria viva.
S’anomenen primaris perquè són indispensables
per a la formació de les biomolècules orgàniques
(glúcids. lípids, proteïnes i àcids nucleics) que són
les molècules que constitueixen tots els éssers vius
i que, a més, en la naturalesa. tan sols les
produeixen aquests. Per això, les biomolècules
també s’anomenen principis immediats de la vida.
Els quatre elements més abundants a l’escorça
terrestre són: O, Si, Al, Fe. En canvi els elements
més abundats als organismes són: O, C, H i N
- EI carboni. Té quatre electrons a la perifèria i pot
formar enllaços covalents estables amb altres
carbonis, que li permeten constituir llargues
macromolècules. Gràcies al fet que els enllaços
poden ser simples, dobles o triples i gràcies als
diferents radicals formats pels altres elements (H, O,
OH, NH2, etc.). es possible un gran nombre de
molècules diferents que possibiliten una gran
variabilitat de reaccions químiques, i, així que es
pugui aprofitar la gran diversitat d’elements que hi
ha a l’entorn.
Per Per qu qué qu el el carboni carboni carboni i i no no no el el silici?
silici?
El silici també presenta quatre
electrons en la darrera capa a més, és molt
més abundant a l’escorça terrestre que el
carboni; no obstant això, la vida esta basada
en el carboni i no en el silici, perquè els
enllaços C— C, C= O I C—N són prou forts per
pretendre formar cadenes (lineals o
ramificades) i anells estables que són
susceptibles de trencar-se, sense gaires
dificultats, per donar lloc a altres
molècules. Això permet a l’ésser viu obtenir
l’energia continguda en els enllaços químics
de les molècules grans, com també, quan
disposa d’energia sobrant, emmagatzemar-Ia en
aquests enllaços químics mitjançant la unió de
molècules petites.
En canvi, les cadenes formades per
àtoms de silici (— Si—Si—) són inestables,
i les cadenes formades per àtoms de silici i
d’oxigen, anomenades silicones (— Si—O—Si—
O—), són tan estables que gairebé són
inalterables; per això no són aptes per als
processos biològics. A més, mentre que el
diòxid de carboni (CO 2) és gasós i soluble en
aigua, fet que permet que sigui expulsat pels
animals i absorbit per les plantes, el
compost de silici equivalent, SiO2 (sílice),
és sòlid i insoluble en aigua.
.
D’altra banda, els quatre enllaços covalents formats estan dirigits en l’espai cap als quatre vèrtexs
d’un tetràedre imaginari. Això permet la formació d’estructures tridimensionals i formar estructures
supramoleculars.
- L’hidrogen. És l’altre element que resulta indispensable per formar la matèria orgànica.
La matèria orgànica es defineix com la matèria constituïda bàsicament per carboni i hidrogen. No cal
cap altre element per formar matèria orgànica (Per exemple el metà, butà ... sols estan formats per C i
H). Juntament amb l’oxigen abunden a la biosfera deguts al fet que la matèria està constituïda per
aigua en un percentatge que varia del 65 % (organismes terrestres) al 90 % (organismes aquàtics).
No és possible la matèria viva sense aigua. (Recordau que la vida es va originar en el medi aquàtic.)
- L’oxigen. També abunda tant a la litosfera com a la hidrosfera i en els éssers vius. Oxigen i
hidrogen es participen en reaccions d’oxidació-reducció.L’energia alliberada en aquestes oxidacions
es aprofitada per a les funcions vitals dels organismes.
- El nitrogen. Igual que el carboni i el sofre, presenta una gran facilitat per formar compostos tant
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

amb l’hidrogen (NH3) com amb l’oxigen (N0~), la qual cosa permet, en el pas d’una forma a l’altra,
l’alliberació d’energia. Principalment es troba formant els grups amino (— NH2) dels aminoàcids
(molècules que constitueixen les proteïnes i les bases nitrogenades, que són un dels components
dels àcids nucleics. Cal destacar que, malgrat la gran abundància de gas nitrogen a l’atmosfera, molt
pocs organismes són capaços d’aprofitar-lo. Gairebé tot el nitrogen s’incorpora al món viu gràcies a
les algues i les plantes, que l’absorbeixen dissolt en forma d’ió nitral (N0 -- ).
- El sofre. Es troba en algunes proteïnes, enzims i vitamines de gran importància biològica.
- El fòsfor. Aquest element permet establir enllaços rics en energia (com a les molècules d’ATP que
són les monedes energètiques de la cèl·lula). A més el fòsfor és molt important perquè intervé en la
constitució dels àcids nucleics (ADN i ARN), dels fosfolípids de la membrana plasmàtica i dels ossos
dels vertebrats, i perquè ajuda a mantenir constant l’acidesa del medi intern de l’organisme.
1.2. ELS BIOELEMENTS SECUNDARIS
Són tots els altres bioelements. Constitueixen aproximadament el 4% de la matèria viva.
En aquest grup se’n poden distingir:
Bioelements secundaris més abundants, que es presenten en una concentració superior al 0,1 % i
entre els quals destacam:
- Els ions Na+, K+ Cl-, mantenen l’equilibri osmòtic i són fonamentals en la transmissió de l’impuls
nerviós.
- El calci, forma part dels esquelets i actua en forma iònica en diversos processos com la contracció
muscular.
- El magnesi és un component de molts enzims i del pigment clorofil·la. També intervé en la síntesi i
la degradació de I’ATP, en la replicació i l’estabilització de I’ADN, en la síntesi de l’ARN, etc.
Oligoelements
Quan un element es presenta en proporció inferior a 0,1% és diu que és un oligoelement (del grec
oligo = escàs). En contra del que pot semblar malgrat la seva poca abundància són imprescindibles
per a la vida i la manca total pot provocar la mort.
Entre els oligoelements cal esmentar, per la importància de les funcions que exerceixen.
-El ferro és necessari per sintetitzar l’hemoglobina de la sang i la mioglobina, dos transportadors de
molècules d’oxigen, i els citocroms, uns enzims que intervenen en la respiració cel·lular.
-El zinc és abundant al cervell, als òrgans sexuals i al pàncreas. En aquest darrer s’associa a l’acció
de l’hormona insulina per al control de la concentració del sucre a la sang.
-El coure es requereix per formar l’hemocianina, el pigment respiratori de molts invertebrats aquàtics,
i per a alguns enzims.
- El cobalt fa falta per sintetitzar la vitamina B12 i alguns enzims que regulen la fixació del nitrogen.
- El manganès actua associat a diversos enzims degradants de proteïnes, com a factor de creixement,
i en els processos fotosintètics, per això la deficiència de manganès origina esgrogueïment de
les fulles.
- El liti actua incrementant la secreció dels neurotransmissors i per això afavoreix l’estabilitat de l’estat
d’ànim dels malalts de depressions endògenes.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3

- El silici forma part de la coberta de les diatomees i dóna rigidesa a les tiges de
les gramínies...
- EI iode és necessari per formar l’hormona tiroide, la seva falta provoca el goll.
- El fluor es troba a l’esmalt de les dents i als ossos.
4
2 BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES
Què són els principis immediats o biomolècules ?
Si s’efectua una anàlisi física de la matèria viva, de manera que es pugui separar cadascuna de les
substàncies que la componen sense que aquestes s’alterin, s’arriba als anomenats principis
immediats o biomolècules.
Els principis immediats poden ser:
Simples quan les molècules estan formades per àtoms del mateix tipus, com és el cas
l’oxigen (O2)
Compostos quan hi ha àtoms de diferents elements, com ara l’aigua H2O. Els principis
immediats compostos poden ser
- Inorgànics: com I’aigua, les sals minerals i el diòxid de carboni
- Orgànics: constituïts bàsicament per polímers de carboni i hidrogen. Com ara:
els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2.1 L’AIGUA
L’aigua es la substància química més abundant en la matèria viva.
L’aigua es troba en la matèria viva en tres formes:
Com a aigua circulant; per exemple, a la sang, a la saba,
etc.
Com a aigua intersticial, entre les cèl·lules, sovint força
adherida a la substància intercel•lular («aigua d’inhibició»).
Com a aigua intracel.lular, al citosol i a l’interior dels
orgànuls cel·lulars.
Contingut en aigua:
Algues 98 %
Espinacs 93 %
Medusas 90 %
Home adult 63 %
Teixit nerviós 83 %
Ossos 22 %
Llavors 20 %
Dentina 10 %
EIs organismes poden aconseguir l’aigua
a) Directament a partir de l’aigua exterior
b) A partir d’altres biomolècules per mitjà de diferents reaccions bioquímiques; és el que
s’anomena aigua metabòlica.
La molècula d’aigua
L’aigua, a temperatura ambient,
és líquida, al contrari del que
caldria esperar, si es considera
que altres molècules d’un pes
molecular semblant, com el SO,
el CO2, el NO2, etc., són gasos.
Aquest comportament físic és
degut al fet que en la molècula
d’aigua els dos electrons dels
dos hidrògens estan desplaçats
cap a l’àtom d’oxigen. Per això
en la molècula apareix un pol
negatiu, on hi ha l’àtom d’oxigen,
a causa de la densitat electrònica
més alta, i dos pols positius, on
hi ha els dos nuclis d’hidrogen a
causa de la densitat electrònica
més baixa. Així doncs, les
molècules d’aigua són dipols.
Entre els dipols de l’aigua s’estableixen forces d’atracció anomenades ponts d’hidrogen, en què es
formen grups de tres, quatre i fins poc més de nou molècules. Amb això, s’assoleixen pesos
moleculars alts i l’aigua es comporta com un líquid. Aquestes agrupacions duren fraccions de segon,
la qual cosa confereix a l’aigua totes les seves propietats de fluid. En la realitat, coexisteixen aquests
petits polímers d’aigua amb molècules aïllades que omplen els buits.
Propietats de l’aigua
- Elevada força de cohesió entre les molècules
Això es degut als ponts d’hidrògen i explica que l’aigua sigui un líquid gairebé incompressible, idoni
per donar volum a les cèl·lules, provocar la turgència de les plantes, constituir l’esquelet hidrostàtic
d’alguns animals, etc.
També explica que l’aigua tingui una elevada tensió superficial, és a dir, que la seva superfície
oposi una gran resistència a trencar-se. Això permet que molts organismes visquin associats a
aquesta pel·lícula superficial i que la saba bruta ascendeixi pels tubs capil·lars.
El fenomen de la capil.laritat depèn tant de l’adhesió de les molècules d’aigua a les parets dels
conductes com de la cohesió de les molècules d’aigua entre si.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 5

- Elevada calor específica.
La calor necessària per elevar la temperatura d’una substància és directament proporcional a la seva
calor específica (Q = m. Ce . (t1-t0), en què Q quantitat de calor, m = massa. Ce = calor específica. t0=
temperatura inicial i t1 = temperatura final):
Com que la calor específica de l’aigua és elevada, fa falta molta calor per elevar-ne la temperatura.
Això la converteix en estabilitzador tèrmic de l’organisme davant dels canvis bruscos de temperatura
de l’ambient.
- Elevada calor de vaporització.
Això és degut al fet que per passar de l’estat líquid al gasós cal trencar tots els ponts d’hidrogen.
- Densitat més alta en estat líquid que en estat sòlid.
Això explica que el gel floti a l’aigua i que formi una capa superficial termoaïllant que permet la vida a
sota, en rius, mars i llacs. Si el gel fos més dens que l’aigua. al final es gelaria tota l’aigua.
- Elevada constant dielèctrica.
Pel fet de tenir molècules dipolars, l’aigua és un
gran medi dissolvent de compostos iònics, com
les sals minerals. i de compostos covalents polars,
com els glúcids. El procés de dissolució és degut
al fet que les molècules d’aigua, com que són polars,
es disposen al voltant dels grups polars del
solut; en el cas dels compostos iònics, arriben a
desdoblar-los en anions i cations, que així queden
envoltats per molècules d’aigua. Aquest fenomen
s’anomena solvatació iónica.
Aquesta capacitat dissolvent de l’aigua i la seva
abundància en el medi natural expliquen que sigui el vehicle de transport i captació de sals minerals
per les plantes, per exemple) i el medi on es fan totes les reaccions químiques de l’organisme
(aquest és el cas de la digestió dels aliments).
- Baix grau d’ionització.
Això fa que la concentració d’ions H3O + i OH - sigui baixa (10 -7 ) mols/litre (pH = 7). Si s’afegeix un àcid
o una base, encara que sigui en poca quantitat, aquests nivells varien bruscament.
Funcions de l’aigua en els éssers vius
- Dissolvent: L’aigua és bàsica per a la vida, ja que gairebé totes les reaccions biològiques tenen lloc
al medi aquós.
- Reactiu: L’aigua intervé en nombroses reaccions químiques, per exemple, en la hidròlisi (ruptura
d’enllaços amb la intervenció de l’aigua) que es dóna durant la digestió dels aliments, com a font
d’hidrògens en la fotosíntesi, etc.
- Transportador. L’aigua és el mitjà de transport de les substàncies des de l’exterior fins a l’interior
dels organismes en el mateix organisme, com ara l’ascensió de la saba bruta als arbres.
- Estructural. El volum i la forma de les cèl·lules que estan mancades de membrana rígida es
mantenen gràcies a la pressió que exerceix l’aigua interna. Quan les cèl·lules perden aigua, perden la
turgència natural, s’arruguen i fins i tot es poden trencar (lisi).
- Amortidor mecànic. Per exemple, els vertebrats tenen a les articulacions bosses de líquid sinovial
que evita el fregament entre els ossos
- Termoregulador. Es deguda a la seva elevada calor específica i a la seva elevada calor de
vaporització. Per exemple, els animals, quan suen, expulsen aigua, la qual, per evaporar-se, pren
calor del cos i. com a conseqüència, aquest es refreda.
6
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2.2 LES SALS MINERALS
Quan es crema la matèria orgànica, després d’eliminat l’aigua, queda un residu format per sals
minerals.
Formes en què es poden trobar les sals minerals
- Les substàncies minerals precipitades constitueixen estructures sòlides,, no ionitzades. Formen
per exemple els esquelets.
- Les sals minerals dissoltes donen lloc a anions i cations. Els més importants son:
Cations: Na+, K+, Ca 2+ i Mg 2+ .
Anions: Cl-, SO 2- , 2-
4 P0 4, CO 2-
3, HCO -
3 i NO -
3.
Aquests ions mantenen constant el grau de salinitat dins l’organisme i ajuden a mantenir el pH
- Les substàncies minerals associades a molècules orgàniques se solen trobar juntament amb
proteïnes, com les fosfoproteïnes; juntament amb lípids, com els fosfolípids. i també amb glúcids, com
l’agar.
Funcions de les sals minerals
- Formar estructures esquelètiques: Formen tant exosquelets com endosquelets, per exemple, el
carbonat càlcic de les closques del mol·luscs; el fosfat càlcic, i el carbonat càlcic que, dipositats sobre
el col·lagen, constitueixen els ossos; el quars (Si02) dels exosquelets de les diatomees i de les
gramínies. etc.
- Regulació dels fenòmens osmòtics: La membrana citoplasmàtica és una membrana
semipermeable i dóna lloc a diferents respostes davant de la pressió osmòtica del medi extern.
Podem tenir tres casos:
a) Si medi extern és isotònic respecte del medi intern cel·lular, és a dir. té la mateixa
concentració, la cèl.lula no es deforma.
b) Si el medi extern és hipotònic (menys concentrat), la cèl.lula s’infla perquè hi entra aigua a
l’interior. Aquest fenomen s’anomena turgència i és observable, per exemple, en els
eritròcits si s’afegeix aigua destil·lada a una gota de sang.
c) Si el medi extern és hipertònic (més concentrat), la cèl·lula perd aigua i s’arruga, així té
lloc un fenomen de plasmòlisi que acaba amb la ruptura de la membrana. Això succeeix.
per exemple. en els eritròcits quan s’ afegeix aigua saturada de sal a una gota de sang.
Els processos d’osmosi expliquen com aconsegueixen les plantes absorbir grans quantitats d’aigua
del sòl i per què l’aigua del mar no fa passar la set, ja que, com que està més concentrada que el
medi intracel.lular, provoca la pèrdua d’aigua en les cèl·lules.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 7

- Regulació de l’equilibri àcid-base
Moltes reaccions i processos bioquímics depenen
de la concentració d’ions hidrogen H+.
L’aigua és neutre, però quan conté substàncies
dissoltes es pot alterar el pH, i tendir cap a àcid o
bàsic.
Quasi tots els fenòmens vitals es desenvolupen a
un pH neutre (o pròxim a 7) per la qual cosa és
important per a les cèl·lules mantenir el pH dins
uns límits estrictes. Qualsevol canvi brusc podria
alterar l’estructura de moltes biomolècules o
impediria el desenvolupament de moltes
reaccions
Per a compensar les variacions del pH, els
organismes han desenvolupat els sistemes
tampó o amortidors de pH. Formats per: un
àcid dèbil i una sal d’aquest àcid. El fonament
és que, en presència de la sal, l’àcid quasi no es
dissocia.
8
ELS ELS ELS TAMPONS
TAMPONS
Els tampons més comuns en els éssers vius
són:
Tampó Tampó fosfat fosfat: fosfat amb la sal de sodi, en els medis
cel.lulars.
HPO4 2- + H * ⇔ H2PO - 4
Si en una cèl.lula augmentés l’acidesa, la
reacció es desplaçaria cap a la dreta, així
s’amortirien les variacions. Aquest sistema
manté el pH intern cel.lular constant en 7,2.
Tampó Tampó bicarbonat bicarbonat en els medis intercel.lulars.
H + + HCO - 3 ⇔ H2CO3 ⇔ CO2 + H2O
- Estabilitzar les dispersions col·loïdals. Les sals contribueixen a mantenir les dispersions
col·loïdals
- Mantenir el grau de salinitat dels organismes en el medi intern. El medi intern dels organismes
presenta unes concentracions iòniques constants. Una variació brusca pot provocar alteracions de la
permeabilitat, l’excitabilitat i la contractilitat de les cèl·lules.
- Antagonisme iònic: Alguns ions tenen accions antagòniques, així per exemple si el cor d’un animal
s’introdueix en una solució de K+ i el Na+ el cor s’atura en diàstole, si s’introdueix en una solució de
Ca++ s’atura en sístole. Si es posa en una solució amb tots aquest ions el cor manté el batec durant
bastant de temps.
- Modifiquen les propietats dissolvents de l’aigua: Determinades proteïnes no es dissolen en
aigua destilada i sí en solucions salines.
- Accions específiques: per exemple l’ió ferrós Fe 2+ és necessari per sintetitzar l’hemoglobina, el
iode en l’hormona tiroide, l’ió magnesi Mg 2+ en la clorofil·la
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

DISSOLUCIONS I DISPERSIONS COL.LOÏDALS
En els éssers vius l’estat líquid està constituït per dispersions de molts tipus de molècules disperses o
soluts i un sol tipus de fase dispersant o dissolvent, que és l’aigua.
Els soluts poden ser de pes molecular baix, s’anomenen cristal·loides, (per exemple el clorur sòdic i
la glucosa) o poden ser de pes molecular elevat, s’anomenen col.loide (com ara les proteïnes de tipus
albúmina).
Les dispersions de soluts de pes molecular baix s’anomenen dissolucions veritables o simplement
dissolucions i les de pes molecular elevat s’anomenen dispersions col·loïdals.
Les propietats de les dispersions col·loïdals
La major part dels líquids dels éssers vius són dispersions col.loïdals; per això és tan important estudi
de les seves propietats, que són aquestes:
- Capacitat de presentar-se en estat de gel. Les dispersions col.loïdals es poden presentar en dos
estats:
El sol (o estat líquid) es produeix quan la fase dispersa és un sòlid i la fase dispersant és un líquid.
El gel (gelatinós o semipastós)es produeix quan la fase dispersa es un líquid i la fase dispersant és
un conjunt de fibres entrellaçades entre les quals queden retingudes per capil.laritat i hidratació les
molècules del líquid.
El citosol que hi ha a la perifèria de la cèl·lula (ectoplasma) presenta estat de gel, mentre que el citosol
interior (endoplasma) presenta estat de sol.
- Elevada viscositat. La viscositat és la resistència interna que presenta un líquid al moviment relatiu
de les seves molècules. Les dispersions col·loïdals són molt viscoses perquè les seves molècules són
molt grans.
- Elevat poder adsorbent. (S’ha d’evitar confondre l’adsorció, que és l’adhesió de les molècules d’un
fluid a una superfície sense penetrar-la. de l’absorció que n’és la penetració)
- Efecte Tyndall. Les dispersions col·loïdals, igual que les dissolucions veriables, són transparents i
clares. Però si s’il·luminen lateralment i sobre fons fosc, s’hi observa una certa opalescència provocada
per la reflexió dels raigs de llum. Es una cosa semblant al que passa quan un raig de llum ilumina la
pols d’una habitació que és a les fosques. Si la il·luminació és frontal, la pols ja no resulta apreciable.
- Sedimentació. Les dispersions col.loïdals són estables en condicions normals però si se sotmeten a
forts camps gravitatoris, es pot aconseguir que sedimentin les seves partícules. Això es duu a terme en
les ultracentrifugadores.
- Diàlisi. És la separació de les partícules disperses d’elevat pes molecular (col.loides) de les de baix
pes molecular (cristal.loides). gràcies a una membrana semipermeable que tan sols deixa passar les
molécules petites (aigua i cristal.loides), però no les grans. Una aplicació clínica és l’hemodiàlisi. que
és la separació de la urea de la sang d’individus amb deficiència renal.
- Electroforesi. Es el transport de les partícules col.loïdals gràcies a l’acció d’un camp elèctric a través
d’un gel. Generalment s’utilitza per separar les diferents proteïnes que s’extreuen juntes en un teixit.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 9

10
COMPLEMENTS
COMPLEMENTS
Enllaços Enllaços de de les les biomolècules
biomolècules
biomolècules
Font: Font: Biologia Biologia BAT2 BAT2 Ed. Ed. McGraw McGraw Hill. Hill. Pag. Pag. 18.
18.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

QÜESTIONARI
QÜESTIONARI
QÜESTIONARI
1) Significa el mateix matèria viva que matèria orgànica?
2) Per què el carboni i no el silici ha permès la matèria viva?
3) Per què a temperatura ambient l’aigua és un líquid, si el SO2 és un gas?
4) Per què l’aigua és un gran dissolvent? Per què no dissol els hidrocarburs?
5) Quina diferència hi ha entre osmosi i diàlisi?
6) Per què una forma de conservar els aliments és cobrir-los amb sal (pernil, arengades...)?
7) Per què les fulles d’enciam es posen turgents quan es deixen en aigua i després quan es
trempa l’amanida s’arruguen?
8) A. Defienix sistema tampó.
B. Què passaria si el medi intern dels éssers vius no fora un sitema tampó?
C. Com actua el tampó bicarbonat davant d’una baixada de pH ? i davant d’una pujada?
9) Què passarà si es col loquen en aigua marina glòbuls vermells de la sang?
INVESTIGA
INVESTIGA
INVESTIGA
ACTIVITATS.
ACTIVITATS.
Tema Tema 1: 1: Els Els bioelements, bioelements, l’aigua l’aigua i i les les sals sals minerals
minerals
1) Cerca informació sobre la hièrventilació i les seves conseqüències
2) Cerca el que és l’acidosi crònica. Quina funció té l’administració de carbonat sòdic en
l’acidosi crònica. Quin paper creus que juguen els ossos en l’homeostasi àcid-base?
3) Cerca informació sobre la tècnica de l’electroforesi i les seves aplicacions en la investigació
biològica
4) Cerca informació sobre l’hemodiàlisi i la seva utilització en malalts d’insuficiència renal.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 11

CONTESTA CONTESTA V V O O F
F
Tema1. Tema1. BIOELEMENTS. BIOELEMENTS. BIOELEMENTS. AIGUA. AIGUA. SALS SALS MINERALS
MINERALS
12
1 Les substàncies minerals precipitades constitueixen estructures solides, solubles,
amb funció esquelètica.
2 Una de les funcions de les sals minerals es constituir solucions amortidores
3 Si el medi extern és isotònic la cèl lula s’infla perquè hi entra aigua a l’interior.
4 Les dissolucions tampó consisteixen en sals minerals dissoltes gràcies a les quals els
éssers vius mantenen constant el PH
5 L’osmosi es el pas de dissolvent entre dues solucions de concentració igual a través
d’una membrana semipermeable.
6 Els calci i en potassi són ions d’efectes antagònics
7 Alteracions del PH poden fer variar el sentit de moltes reaccions químiques.
8 L’enllaç iònic es forma quan dos àtoms comparteixen electrons
9 No tots els bioelements secundaris apareixen en tots els organismes vius.
10 Els bioelements primaris són: l’oxigen (O), el carboni (C), l’hidrogen (H), el nitrogen
(N), el fòsfor (P) i el sofre (S)
11 Les molècules dipolars no es dissolen bé a l’aigua
12 Els alts percentatges de H i O a la biosfera són deguts al fet que la matèria viva està
constituïda bàsicament per aigua.
13 Sense oxigen no hi ha matèria orgànica possible.
14 El fòsfor intervé en la constitució d’àcids nucleics (ADN i ARN).
15 El sodi és fonamental en la transmissió de l’impuls nerviós.
16 El magnesi actua en mecanismes com la contracció muscular.
17 El liti és un bioelement secundari abundant.
18 El ferro intervé en la síntesi de la vitamina B12.
19 L’aigua és la substància química més abundant en la matèria viva.
20 El calci és un bioelement secundari indispensable
21 El ferro forma part de l’hemoglobina.
22 El magnesi és un bioelement secundari variable
23 El clor és un bioelement secundar indispensable
24 Els bioelements primaris constitueixen el 45 % del total de la matèria viva
25 El iode és necessari per a la síntesi de l’hormona tiroide.
26 L’aigua presenta una baixa calor específica
27 A les emulsions col loïdals les partícules disperses són líquids
28 El Zn és un bioelement secundari indispensable
29 Una cèl lula col locada en un medi hipotònic sofreix plasmòlisi
30 El Ca dels ossos ajuda a combatre l’acidosi crònica.
31 Les membranes semipermeables deixen soluts però no aigua
32 Les dispersions col loïdals es poden trobar en forma de sòlid i de gel
33 L’aigua té una baixa força de cohesió
34 L’aigua presenta elevada constant dielèctrica.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

COMPLETA:
COMPLETA:
COMPLETA:
Tema Tema 1: 1: BIOELEMENTS. BIOELEMENTS. AIGUA. AIGUA. SALS SALS MINERALS
MINERALS
1 Les dispersions de soluts de pes molecular alt, s’anomenen
2 Si en un enllaç covalent els àtoms units tenen una
electronegativitat similar, donen lloc a molècules…
3 Els casos més importants d’enllaços entre molècules són…
4 Els dos elements indispensables per a la constitució de
matèria orgànica
5 Els bioelements primaris són
6 Biolements secundaris que apareixen en tots els
organismes
7 Biolements secundaris que poden faltar en alguns
organismes
8 Nom que reben els bioelements que es troben en proporció
inferior al 0,1 %.
9 El nitrogen es troba, en la matèria orgànica,
principalment en forma de grups..
10 L’aigua es troba en la matèria viva en tres formes…
11 L’elevada força de cohesió entre les molècules d’aigua és
deguda als.
12 La característica de l’aigua que explica que una molècula
tengui una elevada tensió superficial és
13 Els organismes poden aconseguir l’aigua a partir de
l’aigua exterior per mitjà de diferents reaccions
bioquímiques. Això s’anomena:
14 Els soluts de baix pes molecular es diuen
15 Els soluts d’alt pes molecular es diuen
16 Les dispersions col loïdals es troben en forma de sol i de…
17 L’adhesió de molècules d’un fluid a una superfície sense
penetrar-la és diu...
18 Un glòbul vermell submergit en un medi hipertònic
sofreig
(Plasmòlisi / turgència)
19 Si hi ha acidosi a la sang, l’àcid carbònic s’uneix a l’excés
d’H i es descompon en diòxid de carboni i aigua, que
neutralitzen el Ph de la sang. És l’anomenat
20 En les dispersions col loïdals s’hi observa opalescència
quan s’il luminen lateralment i sobre un fons fosc. És
l’anomenat
21 Separació de les molècules col loides de les cristal loides
gràcies a una membrana semipermeable.
Defineix
a) Dissolució tampó
b) Gel
c) Diàlisi
d) Efecte Tyndall
e) Dispersions col loïdals
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau 13